L´Estat densencalla el tram Sils-Maçanet de l´A-2 i treu a exposició el nou traçat

Fa un any que l'obra està aturada i l'alcalde silenc està indignat perquè no se l'ha informat

Els treballs de retirada de la gran estructura de ferro que transportava el tràiler que es va accidentar dimecres en un revolt de la carretera Nacional II a l'alçada de Sils van obligar ahir a tallar, altra vegada, la circulació per la zona i a desviar-lo per rutes secundàries. Consegüentment, les cues en aquell tram van ser inevitables i van arribar fins a Caldes de Malavella, per un costat, i fins l'encreuament que porta a Vidreres i a Lloret de Mar, per l'altra.
Les grans dimensions de la peça que traginava el camió accidentat va fer necessari que la maquinària que s'encarregava de les feines ocupés els dos carrils de la marxa i la circulació. Tant pel que fa als vehicles que anaven en direcció a Girona com pels que es dirigien cap al sud, en direcció a Maçanet de la Selva i Barcelona, va quedar completament tallada. Això va obligar a desviar el flux de cotxes per Mallorquines i Sils i la mesura va derivar en una important congestió circulatòria.
Les tasques van començar a mig matí i van ser complicades. De fet, malgrat que el camió s'havia accidentat dimecres no va ser fins ahir que es va tenir tot a punt per netejar el voral i carregar l'estructura en un altre tràiler. Les grans dimensions de la peça feien necessària maquinària específica i grues de grans dimensions per poder suportar tot el pes de l'entramat de ferros.
Les màquines van ocupar els dos carrils de la circulació i va ser inevitable desviar el trànsit.
Es dóna el cas que aquell tram (Sils-Caldes de Malavella) hauria d'estar desdoblat des de l'any 2005 però que, per motius ben diversos, el projecte d'execució està tot just a les beceroles. De fet, (com ja recordava aquest diari en la notícia que donava detalls de l'accident de dimecres) l'obra està paralitzada des de fa quatre mesos. El fet que l'empresa que ha d'executar els treballs entrés en concurs de creditors (també està investigada per la seva presumpta participació en la trama del cas Gürtel) no ha fet altra cosa que posar més traves.


L'octubre de l'any passat va sonar l'alarma quan l'Estat va confirmar que les obres de desdoblament de la N-II havien quedat paralitzades en el tram que va de Sils a Maçanet de la Selva -de 4,7 quilòmentres- després que l'adjudicatària Copcisa decidís no seguir amb els treballs perquè el pressupost s'havia encarit. Ara, un any després el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publicava ahir que el nou projecte de traçat s'ha posat a exposició pública durant un mes i que per tant, es comença a desencallar aquest tram selvatà, que fa un any que té les obres aturades.
Aquest nou traçat afecta un total de 107 finques entre els municipis de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva i segons el consistori maçanatenc, no varia gaire del que es va adjudicar per 23,3 milions d'euros el febrer del 2006. Els treballs de desdoblament d'aquesta àrea selvatana de la N-II es van iniciar l'abril de 2008 i sis mesos després ja es paralitzaven.

Crítiques de Sils a Foment

En concret, el projecte de nou traçat ha arribat a l'Ajuntament de Maçanet de la Selva però, no al de Sils. Un fet que criticava ahir l'alcalde Martí Nogué (IdS), ja que des de l'estiu no han mantingut cap contacte amb els responsables del Ministeri de Foment.
El gener va haver-hi una audiència pública per part del delegat del Govern de Catalunya i aquest va anunciar que el nou projecte s'acordaria amb els ajuntaments afectats i que per tant, això representaria amb tota probabilitat un projecte consensuat i per tant, amb poques al·legacions.
Segons l'alcalde de Sils però, hi havia un detall en el seu tram sobre "un vial de servei que connecta amb un camí que vam dir que no ens acabava d'agradar i els tècnics ens van dir que dirien alguna cosa". Es tracta del camí públic de Can Butiñà i en aquests moments el consistori silenc no sap com s'ha solucionat. Per tot això es mostra sorprès que ja s'hagi posat a exposició pública i enunciat ja els béns afectats.
Des de Maçanet en canvi, l'alcalde Alfons Soms (PSC) explica que ja ha arribat el projecte nou aquesta setmana i que tot just ara l'estan estudiant. Tot i això, el batlle assegura que a primera vista "sembla que les peticions estarien incloses i que no hi ha grans modificacions del traçat". D'altra banda, un aspecte que preocupava l'ajuntament maçanatenc, l'enllaç de la c-35 amb l'autovia A-2, el "punt més conflictiu, d'entrada sembla que estaria ben resolt". Tot i això, els serveis tècnics del consistori ara estudiaran si totes les peticions han estat recollides i Soms recorda que encara hi ha 3o dies per fer al·legacions.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/10/31/lestat-densencalla-tram-sils-macanet-2-treu-exposicio-nou-tracat/366856.html

La constructora de l'N-II de Sils a Caldes no renuncia a l'obra i en complica la represa

Begar va presentar concurs de creditors, i l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no té permís per continuar els treballs

Les obres del desdoblament del tram de l'N-II entre Sils i Caldes ja fa gairebé quatre mesos que estan aturades, perquè una de les dues constructores que formaven l'UTE adjudicatària del projecte –Begar Construcciones y Contratas– va presentar concurs de creditors. Benito Arnó, l'altra empresa, tenia capacitat per continuar els treballs, però no té el permís legal per fer-los ella sola. L'Estat s'havia posat un termini mínim de tres mesos per resoldre el conflicte i reprendre les obres, però la solució s'ha complicat perquè Begar no ha renunciat al projecte, cosa que semblava que podia ser la sortida més ràpida i factible, i ara s'hauran de buscar altres camins. D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública el nou projecte de desdoblament de l'N-II en el tram de Sils a Maçanet.

La subdelegació del govern va admetre que ara per ara no hi ha novetats pel que fa a la represa de les obres en aquest tram, si bé s'està buscant la millor manera de resoldre un conflicte que va començar quan Begar va presentar al juny un concurs voluntari de creditors als jutjats mercantils de Valladolid, que va declarar l'empresa insolvent. La justificació va ser la reducció creditícia, si bé també es va saber que el seu propietari, José Luis Ulibarri, estava implicat en el cas Gürtel, fet que hauria accentuat encara més la mala situació de l'empresa.

El subdelegat del govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, va explicar aleshores que la solució del cas trigaria més de tres mesos, si bé ja hi havia una llista d'empreses interessades a ocupar el lloc de Begar. El problema era que l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no tenia el permís per fer ella sola les obres, i legalment calia una altra empresa que la complementés. Les previsions eren que Begar renunciés als treballs, de manera que es pogués obrir el procés administratiu per adjudicar-los a una altra empresa. Però a l'hora de la veritat Begar no hi ha renunciat, ja que la seva cartera d'obres adjudicades representa un actiu per intentar resoldre la seva situació financera, sigui sent comprada o reflotada. I si no hi renuncia, s'ha d'esperar que el jutge resolgui el concurs de creditors abans de poder-les adjudicar a una altra empresa, llevat que es decideixi indemnitzar econòmicament Begar. Això pot demorar la solució i la represa dels treballs en aquest tram.

Des de Benito Arnó van explicar ahir que la situació ara mateix és aquesta, si bé consideren que la llei de contractació vigent «dóna suficient marge per a diverses solucions, i és el Ministeri de Foment el que ha de determinar per quina es decideix». En tot cas, van reconèixer que tenir les obres parades no interessa a ningú, per descomptat als usuaris no, però tampoc a ells perquè els incrementa els costos. En aquest sentit, des de Benito Arnó van explicar que estan negociant amb Foment com es pot resoldre l'obra entre Sils i Caldes, i també altres projectes que tenien en marxa conjuntament amb Begar en altres zones. «S'està parlant i buscant una solució, però aquesta ha de ser bona per a tots dos: el ministeri i nosaltres», i han assegurat també que de les diverses obres en què es negocia el cas del desdoblament de l'N-II de Sils a Caldes és ara mateix dels més complicats.

La Jonquera, el 2010

L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, s'ha reunit recentment a Madrid amb responsables del Ministeri de Foment per conèixer de primera mà l'estat de la tramitació per tornar a adjudicar les obres de l'N-II al pas pel municipi. Les feines es van aturar fa un any i no s'han pogut reprendre perquè s'ha d'adjudicar l'obra a una altra empresa, després que la primera companyia a qui es va encarregar el projecte hi renunciés per un conflicte econòmic amb el Ministeri de Foment. Segons ha explicat l'alcalde de la Jonquera, en la reunió mantinguda a Madrid se li ha comunicat que la tramitació continua i que les obres es reprendran durant l'any 2010. Les obres de la carretera al pas per la Jonquera van quedar aturades després de l'estiu passat, quan ja no es van reprendre per les discrepàncies entre Foment i l'empresa. El projecte té un cost de 3,44 milions, però també s'ha de refer perquè s'havia de construir un pont que no es podrà fer com estava previst perquè l'Agència Catalana de l'Aigua no ho permet.

Projecte Sils-Maçanet
El projecte entre Sils i Maçanet fa més temps que està aturat, poc més d'un any. Les obres estaven molt més endarrerides que al tram entre Sils i Caldes, i l'empresa adjudicatària, una UTE formada per Copcisa i Marcor Ebro, va decidir aturar els treballs arran de les modificacions que es van incloure en el projecte a petició dels ajuntaments i de la Generalitat, i que van encarir el pressupost de l'obra respecte a la xifra fixada en l'adjudicació. En vista d'aquest encariment, que es va situar a l'entorn del 20%, es va rescindir el contracte, i el Ministeri de Foment va optar per tornar a redactar el projecte, incloent-hi les millores reclamades pels ajuntaments i una millor definició de l'enllaç de la futura A-2 amb la C-35, la carretera de Maçanet a la Costa Brava, el punt més complex de l'obra. Precisament ahir va sortir a informació pública el nou projecte d'aquest tram Sils-Maçanet, després que Carreteres l'aprovés a finals de setembre. El document es podrà consultar durant un mes, i inclou tots els terrenys afectats per les expropiacions que s'hauran de dur a terme.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/98479.html

SILS 13D

Cent municipis catalans faran una consulta independentista el pròxim 13 de desembre. Així ho ha comunicat la coordinadora sobre la independència en acabar ahir dissabte el consell plenari celebrat a Arenys de Munt (Maresme). La comarca on es faran més consultes sobiranistes, un total de 21, és Osona. Una xifra que representa gairebé una quarta part del total. La segona comarca amb més municipis adherits és el Pla de l'Estany, on se n'hi faran onze. Al Vallès Oriental se n'hi faran deu i al Maresme vuit. Agafant la xifra de municipis que té el país -946, segons l'Idescat- s'obté que un 10,57% del total votaran per la independència de Catalunya d'aquí més o menys un mes i mig. Se celebraran referèndums a 24 de les 41 comarques que té Catalunya, més de la meitat.
•A la que se n'hi faran més és a Osona. Concretament a Santa Eugènia de Berga, Taradell, El Brull, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç Torelló, Alpens, Vic, Sant Quirze Besora, Santa Maria Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà, l'Esquirol, Roda de Ter, Tona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Lluçà, Olost, Manlleu i Perafita.

•Al Pla de l'Estany, onze municipis faran consulta. Són Banyoles, Porqueres, Palol de Revardit, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà de Terri, Esponellà, Crespià, Vilademuls i Fontcoberta.

•Al Vallès Oriental es farà consulta sobiranista a deu municipis: Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Cardedeu, Tagamanent, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

•Al Maresme es farà consulta popular a Canet, Arenys de Mar, Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.

•Al Bages se celebrarà a Sallent, Monistrol de Montserrat, Callús, Navàs i Castellbell i el Vilar.

•Al Vallès Occidental es farà consulta a Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Gallifa i Sentmenat.

•A l'Urgell es farà consulta a Tàrrega, a Castellserà, a Bellpuig i a Agramunt.

•A les Garrigues podran votar els veïns de les Borges Blanques, d'Arbeca, de Juneda i de Fulleda.

•Pel que fa a la Garrotxa faran consulta Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal i Ridaura.

•A la Selva es farà consulta popular a Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella.

•Al Solsonès es farà a Solsona i a Clariana de Cardener.

•Al Berguedà, a Berga i a Puig-Reig.

•Al Pla d'Urgell a Linyola, el Palau d'Anglesola i a Ivars d'Urgell.

•Al Segrià a Alcarràs i a Corbins. A la Noguera, a Ponts.

•Al Baix Empordà a Torroella de Montgrí i a Jafre. Al Gironès, a Cassà de la Selva i a Celrà.

•A l'Alt Empordà, a la Jonquera, a Roses i a Palau Santa Eulàlia.

•Al Baix Camp, a Montbrió del Campi i Almoster.

•A la Conca de Barberà, a les Piles.

•Al Tarragonès, a Constantí.

•A l'Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.

•Al Baix Penedès, a l'Arboç i al Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

Per saber-ne més

Llistat dels 100 municipis que faran la consulta el 13 de desembre - Llibertat.cat

http://www.llibertat.cat/content/view/6832/29/

L´oposició de Sils tomba les ordenances per l´augment del preu de l´aigua en un 1,8%

Els impostos i taxes del 2009 es prorrogaran per a l'any que ve perquè l'alcalde (IdS) no els vol tornar a dur al ple i no se'n crearan de nous

Els tres grups de l'oposició a l'Ajuntament de Sils, AMS, CiU i ICV, han tombat les ordenances fiscals per a l'any 2010 que va presentar l'equip de govern d'IdS, que està en minoria amb quatre regidors davant dels set que hi ha a l'oposició. En concret, el motiu que va dur els grups de l'oposició a emetre una votació negativa és l'augment de la taxa de l'aigua.
I és que, tal com explicava ahir el regidor d'ICV Albert Miralles, "es passava a augmentar el preu un 1,8 per cent, quan l'any passat ja es va apujar". L'any passat la taxa veure incrementat el preu en uns 50 euros, fet que equivalia a un 4 per cent d'augment respecte al 2008.
Ara, segons relatava ahir l'alcalde Martí Nogué (Ids), es preveia apujar en un 1,8 per cent per poder "quadrar les despeses i els ingressos previstos per a aquest any i tenir un mínim de fons de reposició per a la xarxa, tal com ens aconsella un informe dels serveis tècnics".
Sils va instal·lar l'any passat una planta descalcificadora d'aigua al municipi i, per això, segons recorda l'alcalde, es va veure incrementada la taxa. Tant per a CiU, ICV i AMS, aquesta pujada no estava justifica i, per aquest motiu, van votar-hi en contra.

Taxes i impostos prorrogats
Que les ordenances fiscals s'hagin tombat per l'oposició no només representa que es mantindran els preus de l'any passat, ja que l'alcalde no preveu tornar-les a presentar en ple per tornar-les a votar, sinó que les taxes noves que es creaven per a l'any vinent no es facin efectives. Entre elles, hi ha la de legalitzar la situació dels gossos perillos de 20 euros a l'any i la de fer pagar 100 euros als amos de gossos que els abandonin al carrer.
De fet, tal com recordava ahir Miralles amb la resta d'impostos i taxes, que enguany es congelaven per la crisi, els tres grups de l'oposició i estaven d'acord, així com en crear aquestes taxes; però en no poder-se "fer una esmena i votar-la sobre la taxa de l'aigua", al final van decidir votar en contra i, per tant, es tomben la totalitat dels impostos i taxes previstos per al 2010.
En el ple de dijous també es va aprovar el compte general per al 2008, que va prosperar tot i ser rebutjat amb anterioritat també per l'oposició, amb els vots a favor d'IdS, l'abstenció d'AMS i CiU i el contrari d'ICV.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/24/comarques-loposicio-sils-tomba-ordenances-laugment-preu-laigua/365367.html

Adif acaba la plataforma del TAV a la Selva

L'empresa pública Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) ha acabat les obres de construcció de la plataforma de les vies del tren d'alta velocitat (TAV) del tram entre Maçanet de la Selva i Sils, que té 5,7 quilòmetres. Segons va informar ahir l'empresa pública, aquest és el setè tram de la línia del TAV entre Barcelona i Figueres on ja s'ha conclòs la construcció de la plataforma de via pel que respecta al tram de tren d'alta velocitat entre Madrid, Barcelona i la frontera francesa. La infraestructura més destacada del tram entre Maçanet i Sils és el viaducte de José Antonio Fagúndez Vargas, de 691 metres i que té 14 pilars.
La construcció de la plataforma en aquest tram ha incorporat l'execució d'actuacions per minimitzar l'impacte ambiental i paisatgístic, d'acord amb els compromisos d'Adif de fomentar el respecte al medi ambient a través de la integració del ferrocarril a l'entorn. En aquest sentit, s'han construït set passos de fauna, diversos murs de protecció, s'ha adaptat el pas superior sobre la carretera C-63 i s'han instal·lat tancaments.
El tram Barcelona-Figueres de la línia de l'AVE compta amb una inversió aproximada de 4.200 milions d'euros, va recordar ahir l'empresa pública.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/24/comarques-adif-acaba-plataforma-selva/365377.html

Sils farà pagar 100 euros als amos dels gossos que els abandonin a la via urbana

L'Ajuntament calcula que en un any es poden arribar a capturar uns 60 animals, que equivalen a 6.000 euros de les arques municipals

L'Ajuntament de Sils ha decidit que a partir de l'any que ve farà pagar una taxa de 100 euros als propietaris dels gossos abandonats que es localitzin al municipi. El motiu que ha dut el consistori a prendre aquesta decisió és bàsicament econòmic, ja que en un mes l'Ajuntament pot arribar a recollir més de cinc gossos i el servei d'una empresa externa especialitzada que té contractada i que s'encarrega de capturar-los costa a les arques municipals 100 euros per gos capturat. La mateixa quantitat que farà pagar als amos que abandonen els cans a la via urbana.
Aquesta taxa, que és de nova creació i s'aprovarà en el proper ple de la corporació que se celebrarà demà al vespre, té com a objectius, relatava ahir l'alcalde, Martí Nogué (IdS), per una banda, conscienciar la gent sobre els abandonaments dels animals domèstics i per l'altra, recuperar uns diners que el consistori s'està gastant cada any i que poden arribar a ser de més de 6.000 euros cada any.

Tot i la iniciativa, Nogué reconeix que pot haver-hi dificultats a l'hora de localitzar els propietaris dels animals però, de totes maneres, es mostra esperançat perquè "actualment hi ha molts animals que ja duen el microxip i, per tant, no serà tan difícil trobar-ne els amos". La mitjana de gossos recollits en un any al municipi pot arribar a ser d'una seixantena per any, remarca el batlle.

20 € / any per gos perillós

Un altre aspecte que també té a veure amb els gossos, però en aquest cas els de races considerades potencialment perilloses, és també una nova taxa que vol aprovar l'Ajuntament. Aquesta té a veure amb tota la tramitació de documentació que ha de realitzar el consistori cada any per poder legalitzar la presència d'aquests animals al municipi.
Fins ara, aquesta tramitació no costava res al propietari però quan entrin en vigor les noves taxes per a l'any 2010 -si s'aproven en ple- tindran un cost de 20 euros cada any per a la gent que té aquest tipus de gos potencialment perillós, perquè "hi ha un munt de tramitació que costa diners", afegeix Nogué.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/21/comarques-sils-fara-pagar-euros-amos-dels-gossos-abandonin-urbana/364731.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 22 DE OCTUBRE A LES 20:30

Lloret de mar, capital comarcal?

Segons les dades del cens del mes de setembre, Lloret de Mar ja és per primer cop a la història el municipi amb més població de la comarca de la Selva, 40.345 és el nombre de persones censades, supera la veïna població de Blanes per 18 habitants, i que amb 40.327 habitants deixa de ser el municipi més poblat de la comarca.
Lloret de Mar es posiciona també com la tercera població en nombre d'habitants a les comarques gironines, després de Girona i Figueres, i la primera de tot el litoral de la Costa Brava.
Els tres municipis que formen actualment la Selva marítima: Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, concentren el 55% del pes demogràfic de tota la població de la comarca de la Selva, tenen en conjunt més habitants que els altres 23 municipis junts, tenint en compte que el terme municipal de les tres poblacions és poc més del 10 % del territori de la comarca.
Amb el nou Estatut del Parlament de Catalunya enllestit, està prevista la modificació de l'ordre territorial que hi ha actualment, es volen fer desaparèixer les 4 províncies, que seran substituïdes per vegueries i que probablement seran 7. La demarcació provincial de Girona quedara pràcticament igual, tan sols la comarca de la Cerdanya passaria a una altra futura vegueria.
Dues comarques gironines podrien veure modificat el seu terme comarcal, depenent de com s'apliquessin les noves propostes fetes, una seria la comarca del Ripollès, que es dividiria en dues parts: una, l'actual i l'altra seria una comarca de nova creació anomenada "LA VALL DE CAMPRODON". Però és la comarca de la Selva la que produeix més incògnites de com es definirà i resituarà el seu terme, que es podria ampliar o dividir en dues parts.
Les poblacions del Maresme: Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, i el pobles de la Selva interior, més propers geogràficament a la Selva marítima que no pas a Santa Coloma, com Sils, Maçanet i Vidreres podrien formar conjuntament amb Blanes, Lloret i Tossa de Mar una nova comarca.
La Selva Marítima, la Baixa Tordera, l'Alt Maresme o la Costa Brava Sud són els topònims amb què es podria batejar la nova comarca.
Quina vila hauria de ser la capital de la futura comarca, la més poblada, la població més centrada geogràficament, la més ben comunicada? Blanes i Lloret es disputen aquesta futura titularitat, com Sabadell i Terrassa, la del Vallès Occidental.
Una cosa és ben clara, les poblacions de la Selva marítima volen seguin formant part d'una comarca que estigui dins de la vegueria de Girona. Tordera, Malgrat i Palafolls voldrien formar part d'aquest nou ordre comarcal? Per desfer aquesta incertesa, la solució més democràtica seria fer una consulta popular. Una consulta popular no causa maldecaps com altres polèmiques consultes que s'estan celebrant últimament.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/15/comarques-lloret-capital-comarcal/363404.html

Martí Nogué a Girona TV 7/10/2009

El projecte de restauració de l'Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari

El projecte de restauració de l’Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari
Acciónatura, la primera ONG catalana dedicada a la restauració i protecció d’espais naturals, juntament amb l’Ajuntament de Sils, són les entitats impulsores del Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils que va iniciar-se al 1999. Juntes organitzen el proper 16 d’octubre a les 10 del matí un acte a la pròpia llacuna per explicar les fites aconseguides durant aquests 10 anys i els reptes de futur, amb totes les entitats que, al llarg dels anys, han col·laborat en la seva recuperació.

L’Estany de Sils, situat a la plana de la comarca de la Selva, havia arribat a ser dels més gran de Catalunya, amb 7 km2 de superfície, però la voluntat de guanyar terrenys per a l’agricultura, i la creença de que era font d’epidèmies, van fer que, a mitjans del segle XIX culminés un procés de dessecació que es duia a terme des del segle XIII.
Va ser al 1999 quan Acciónatura va iniciar, juntament amb l’Ajuntament de Sils, el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, amb la finalitat de pal·liar els efectes de la destrucció de la zona humida per tal d’afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna. Deu anys després, aquesta experiència s’ha convertit en un gran exemple, no només de com es poden millorar els espais naturals aplicant una bona gestió, sinó també de responsabilitat corporativa ja que, sense el suport d’algunes empreses i entitats, aquest projecte no s’hauria pogut dur a terme.
Per això, el proper divendres 16 d’octubre a les 10 h del matí, us convidem a assistir a una visita guiada per l’estany on el director d’Acciónatura, Francesc Giró, l’alcalde de Sils, Sr. Martí Nogué, i els tècnics del projecte us explicaran quines han estat les fites aconseguides i els reptes de futur. També hi assistiran representants de les empreses i institucions que hi ha col·laborat com ara la Fundación Biodiversidad, La Caixa, Caja de Ahorros de Navarra (CAN), Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Gas Natural, ACESA, Natura Activa, Eventoplus, i el Consell d’Empreses per la Natura, conformat per Hera Holding, BP, CLD Corp, Omya, Grupo Giró, Esteve, Havas (Mediaplanning), Tarraco Eólica, Uniland i NRG Marketing, i associacions com Bisaroca i Temporània. A les 12 les famoses Cuineres de Sils oferiran un piscolabis.

PUNT DE TROBADA: Estació de tren de Sils, el divendres 16 d’octubre a les 10:00h. Us preguem que confirmeu la vostra presència.


Maria José Pedragosa, Cap de Comunicació
mj.pedragosa@accionatura.org
tel. 93 237 38 02 – 648 25 98 28

Fi de l´abocador incontrolat de Vallcanera a Sils

Un camió va procedir a la neteja dels quilos de brossa amuntegats de la zona esportiva, a principis de setmana i ara, la brossa i els trastos vells ja han desaparegut d'aquesta àrea de la urbanització Vallcanera Parc de Sils. L'Ajuntament, per tant, ha procedit a eliminar aquest abocador incontrolat que s'havia format al costat de la zona esportiva i que al costat mateix té un parc per a la mainada; que com havien denunciat els veïns era un niu d'insalubritat. Tot i això, els veïns esperen ara que no es repeteixi la situació i que la gent incívica que havia provocat la situació no torni a abocar runes, escombraries i trastos en aquest lloc.

Inauguren la gespa artificial del camp de Sils

El jugador del barça Albert Dalmau va fer el servei d'honor.

Diumenge es van fer els actes d'inauguració de la nova gespa artificial del Camp Municipal de Sils amb la presència del jugador juvenil del FC Barcelona Albert Dalmau, que va ser l'encarregat de fer el servei d'honor. L'acte oficial també va comptar amb la presència del diputat d'Esports de la Diputació de Girona, Narcís Casassa, i del delegat d'Esports de la Generalitat a Girona, Josep Sagué, que van fer els parlaments. A continuació es va disputar un partit de categories inferiors entre l'Atlètic Silenc i el FC Barcelona.

http://www.diaridegirona.cat/esports/2009/10/13/inauguren-gespa-artificial-del-camp-sils/363027.html

Foment edita el nou mapa de carreteres amb la N-II desdoblada fins a Maçanet

Es tracta d'una equivocació en la senyalització d'aquesta via perquè només està acabada fins Caldes i la resta està aturada des de fa mesos
El projecte de desdoblament de a N-II torna a ser tema de debat. I és que el nou mapa oficial de carreteres d'Espanya elaborat per la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Foment corresponent al 2009, i que ja ha estat repartit entre els Diputats del Congrés, ha sortit al carrer amb un error de senyalització en la citada via. Tal i com es pot veure en la il·lustració extreta del mapa a escala 1:1.000.000 el Ministeri dóna per fet que la N-II està totalment desdoblada des de Riudellots fins a Maçanet de Selva quan, en realitat, només està acabat el primer tram de 8 quilòmetres entre Fornells i Caldes de Malavella.
Es desconeix si l'actualització del mapa s'ha fet seguint les previsions que el Govern tenia sobre la finalització de les obres de desdoblament de la N-II en el seu tram sud fins a Maçanet, ja que en alguna ocasió durant aquests anys de govern socialista s'ha assegurat des del Ministeri que els dos trams Sils-Caldes i Maçanet-Sils estarien acabats per les dates en què ens trobem ara. Tot i això, en un altre mapa més detallat i que es distribueix en la mateixa caixa, el tram en qüestió està marcat en obres.

Treballs aturats
Les últimes notícies que es van tenir d'aquests dos trams de la N-II en territori selvatà van ser aproximadament d'ara fa un any, quan es va detectar que els treballs de desdoblament s'havien aturat sense cap previsió de reinici de les obres.
De fet, el desenvolupament de la nova autovia s'ha anat fent mentida rere mentida, amb un seguit de bones intencions i previsions per part del Ministeri que no s'han arribat a complir mai. Cada tram adjudicat pot ser citat com a exemple: l'únic acabat i transitable, el de Caldes-Fornells, ha tardat el doble del previst (en total quatre anys).
Si es fa un repàs de la rapidesa o lentitud amb què s'està executant el doble tram que aquí pertoca (Caldes-Maçanet) es pot comprovar que, malgrat les declaracions dels diferents ministres (ja siguin dels anys de Govern del PP o dels PSC) on s'ha afirmat que aquest projecte és una "prioritat" a l'hora de la veritat els fets han diferit molt dels discursos polítics.
Amb poc temps de diferència, però un primer que l'altre, van adjudicar-se a principis del 2006 els dos trams, Maçanet-Sils (febrer) i Sils-Caldes (abril). De res va servir aquest esforç per part del Ministeri, ja que els treballs d'ambdós trams no va iniciar-se fins dos anys més tard, a principis del 2008.
De fet, els pressupostos generals de l'Estat del 2005, van ser un cop fort per aquests dos trams de la N-II, ja que el Govern no havia previst cap mena d'inversió per a realitzar el desdoblament Caldes-Maçanet no només per aquell any, sinó que tampoc pels dos següents (2006 i 2007). La justificació de la diputada gironina del PSC al Congrés, Montse Palma, va fer referència a un compromís existent d'executar el 100% de previst.

Breu satisfacció
L'inici de les obres d'ambdós trams a principis de 2008 semblaven una aposta d'execució real, però l'esperança va veure's diluïda pocs mesos després. L'octubre d'aquell any l'empresa que s'encarregava del tram Sils-Maçanet va decidir deixar les obres quan va saber que existia un sobrecost del projecte no previst pel Govern.
Mesos després, al juny de 2009, s'aturaven les obres del tram Sils-Caldes com a conseqüència de la suspensió de pagaments per part de l'empresa que executava els treballs. Ambdós trams continuen avui aturats i amb unes obres pendents, però Foment, segons el mapa, les dóna totalment per completades malgrat que els pressupostos generals hi destinin diners pel 2010.


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/13/foment-edita-nou-mapa-carreteres-n-ii-desdoblada-fins-macanet/362957.html

Més ajuntaments gironins reclamaran que l'Estat els pagui l'IBI de l'AP-7 després de l'èxit de Sils i Maçanet

L'èxit de Sils i Maçanet, que han guanyat la batalla judicial per poder cobrar tot l'IBI de l'autopista –pendent encara dels possibles recursos–, ha fet que altres ajuntaments moguin fitxa per fer la reclamació. La Diputació s'ha ofert a representar-los, i per ara ja s'hi han interessat Sant Julià de Ramis, Cabanes, Vilablareix i Sant Gregori.

Era qüestió de temps que els ajuntaments dels municipis per on passa l'AP-7 engeguessin el procés per intentar recaptar el total de l'IBI corresponent a l'ocupació de terrenys de l'autopista. El cas de Sils i Maçanet, on dimarts es feia públic que havien guanyat el judici per reclamar a l'Estat el pagament de l'impost dels últims anys, ha esperonat la resta d'ajuntaments a seguir el seu exemple, tot i no tractar-se encara d'una sentència ferma.

Molts ajuntaments gironins tenen delegada la gestió i recaptació dels tributs locals a Xaloc, un ens creat amb aquest fi per la Diputació. I ahir la Diputació ja es va oferir als ajuntaments per representar-los en la reclamació de l'IBI pendent dels últims anys. El president Enric Vilert va explicar que ara se'ls comunicarà formalment, i espera que la gran majoria de la trentena de municipis gironins –estiguin o no incorporats al Xaloc– per on passa l'AP-7 s'hi acullin: «Les sentències que han sortit a Sils i Maçanet no fan pensar que les resolucions en altres llocs hagin de ser diferents, però hem de reclamar perquè l'Estat de motu propio no ens compensarà.» El Xaloc serà qui s'encarregarà de tota la tramitació en aquest cas dels ajuntaments que ho sol·licitin, i de fet municipis com Sant Julià de Ramis, Vilablareix, Sant Gregori i Cabanes ja hi han donat el vistiplau.

Una batalla llarga
Els ajuntaments gironins cobren actualment tan sols un 5% de tot l'IBI que haurien de cobrar per l'ocupació de terreny de l'autopista. El motiu és la llei d'autopistes del 1972, que establia una bonificació del 95% per a les concessionàries. El 1990 aquesta llei es va derogar, però no per a les concessions adjudicades abans d'aquesta data. Per això els ajuntaments havien perdut sempre la batalla judicial, si bé el jutge ha dictaminat ara que la llei d'hisendes locals estableix que l'Estat ha de compensar els ajuntaments en aquests casos.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/90583.html

Sils posa en marxa una estació meteorològica a la zona de Can Cabirol

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Ajuntament de Sils han posat en marxa un punt d'observació meteorològica a la zona de Can Cabirol. Aquest observatori permet recollir dades sobre temperatures mínimes i màximes, pluviometria i dades sobre fenòmens atmosfèrics, entre d'altres. L'encarregat de fer les observacions és un veí de Sils, Joan Vega, que diàriament prendrà les dades d'aquesta estació meteorològica i les publicarà.
Les dades preses cada dia seran enviades al SMC i, llavors, es podran consultar a través de la web www.meteocat.cat. L'instrumental que es troba en aquest observatori consta d'una garita de fusta i a l'interior hi ha un termòmetre de mercuri que detecta la temperatura màxima diària; un termòmetre d'alcohol per a la temperatura màxima diària i un pluviòmetre.
Aquesta estació meteorològica forma part a partir d'ara de la Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM), que permet al SMC tenir varietat climàtica de tot el país, i a partir d'ara amb dades de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/08/sils-posa-marxa-estacio-meteorologica-zona-can-cabirol/361950.html

Adif posa a licitació la supressió de tretze passos a nivell de poblacions gironines

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha posat a licitació les obres per suprimir tretze passos a nivell de les comarques gironines. Deu són de poblacions de la línia de tren entre Barcelona i Portbou, i tres més, de municipis situats a la línia de Barcelona a Puigcerdà. En concret, són passos a nivell de Sils, Caldes de Malavella, Vilopriu, Sant Miquel de Fluvià, Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs, Peralada, Ripoll, Ribes de Freser i Puigcerdà. Les obres tenen un pressupost de 336.206,9 euros.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89547.html

Condemnen l´Estat a pagar a Maçanet i Sils 1,1 milions d´euros per l´IBI de l´AP-7

Hisenda ha interposat un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els alcaldes afectats celebren la sentència

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid condemna el Ministeri d'Economia i Hisenda a pagar prop de 1,1 milions d'euros als ajuntaments de Maçanet de la Selva i Sils. En concret aquesta suma de diners -767.754 euros per Maçanet i 346.121 euros per Sils- són la compensació dels beneficis fiscals que haurien d'haver cobrat ambdós ajuntaments per les bonificacions de quotes tributàries de l'IBI (impost de béns immobles) concedits a la concessionària de l'autopista Acesa pels exercicis de 2003 a 2007.
I és que fins ara, les autopistes de peatge reben una bonificació de l'IBI del 95 per cent i això provoca que els municipis per on transcorre l'autopista no recaptin aquests diners. Amb aquesta sentència ara, en canvi, l'Estat es veu obligat a compensar els ajuntaments amb la bonificació que aplica a la concessionària.
Segons l'argumentació del jutge, un dels motius pel qual pren la decisió de fer pagar els diners a l'Estat és perquè "la nostra legislació respon de l'antic principi que per preservar la suficiència financera dels ens locals, en el cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import de tal benefici ha de ser compenesat per l'Estat a l'ens local corresponent".
Tot i això, cal dir que la sentència estima parcialment el recurs contenciós administratiu dels ajuntaments de Sils, Maçanet de la Selva i del Consell Comarcal de la Selva. Aquesta a més del tema de la bonificació, anul·la la resolució impugnada dictada pel Ministeri d'Hisenda l'any 2007 sobre la denegació d'aquesta bonificació als consistoris però, en canvi, no condemna Hisenda al pagament d'interessos ni dels costos del procés judicial en considerar que "no hi pot haver-hi condemna a l'Adminsitració de l'Estat al pagament d'interessos, perquè fins a aquesta sentència, no s'havia determinat l'obligació de pagar per aquesta, ni cap quantitat certa i determinada per abonar"

Reivindicació històrica
Tot i la resolució, aquesta no és ferma i prova d'això és que dilluns l'Estat ja va presentar un recurs de cassació contra la mateixa sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i que frena, per tant, el retorn d'aquests diners a Catalunya, fins que no es resolgui. Tot i això, aquesta sentència es valora positivament des del Consell Comarcal, ja que la defensa dels ajuntaments ha estat a càrrec dels seus serveis júrídics.
A més es tracta d'una reivindicació històrica d'aquests i altres consistoris de la demarcació de Girona i ara, en el primer enfrontament judicial s'han vist recompensats satisfactòriament.
Però tot i la resolució, l'alcalde de Maçanet de la Selva, Alfons Soms (PSC), es mostrava prudent i va relatar que "cal ser realista fins que no estigui finalitzat tot el procés, tot i que el primer pas ha sigut favorable per l'Ajuntament i no ens imaginàvem que fos així". El batlle recorda que és una "reivindicació justa" i afegeix que "si l'Ajuntament cobra serà una cosa a llarg termini".

Per la seva banda des de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IDS), es mostra optimista i assegura que aquesa sentència només parla de la bonificació de l'IBI dels anys 2003 al 2007 i que ara amb "la sentència en mà, anirem a Hisenda i demanarem la que correspon a aquests últims anys". Alhora va assegurar que la resolució del jutge és "una injecció de moral perquè, en època de crisi, no ens entra l'import de construccions", remarca.
Nogué, a més, va afegir que aquesta sentència animarà altres ajuntaments a "reclamar" que l'Estat també els pagui.

De fet, a la comarca de la Selva hi ha dos municipis més, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar, que també van interposar un recurs com el de Maçanet i Sils juntament amb l'ens comarcal i que reclamen uns 101.000 euros i uns 184.000 euros, respectivament.
Segons el Consell Comarcal de la Selva, en breu tots els ajuntaments per on passa l'AP-7 tenen la intenció de reclamar les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercisis de 2008 i 2009 a Hisenda.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/07/comarques-condemnen-lestat-pagar-maanet-sils-milions-deuros-libi-lap7/361735.html

El jutge dóna la raó a Maçanet i Sils perquè puguin cobrar l'IBI de l'autopista

Obliga l'Estat a pagar 1,1 milions i podria establir jurisprudència en un cas reclamat per altres ajuntaments
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar ahir la raó als ajuntaments de Sils i Maçanet de la Selva, que reclamen que l'Estat els pagui la bonificació del 95% de què gaudeix Acesa al moment de pagar l'IBI als ajuntaments. Molts altres consistoris també han obert processos judicials en aquest mateix sentit, de manera que el cas de Maçanet i Sils podria establir jurisprudència. En aquest cas, el jutge considera que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que atorga en impostos locals, i valora en 346.000 i 767.000 els diners que l'Estat deu a Sils i Maçanet, respectivament. La sentència, però, encara no és ferma.

La polèmica fa anys que dura, i aquesta sentència dictada pel tribunal madrileny significa per primera vegada un gir a favor de les demandes dels ajuntaments. L'origen del conflicte és la llei d'autopistes, aprovada el 1972, que fixa una bonificació del 95% a la base imposable de l'impost de béns i immobles (IBI) per a la concessionària de la via, de manera que només ha de pagar el 5% del total que haurien de rebre els ajuntaments. Gran part de les reclamacions que han fet els ajuntaments han anat en la línia de reclamar l'import total de l'IBI sobre la base de la llei d'hisendes locals que es va aprovar el 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els correspongui de l'autopista. Segons les sentències, aquesta norma no és retroactiva, de manera que les concessions anteriors al 1990 en queden excloses. La concessió a Acesa de l'AP-7 és anterior a aquest any, i no s'acaba fins al 2017. La prolongació fins al 2021, arran de les obres d'ampliació del tercer carril, farà que el període d'aquests cinc anys ja s'inclogui en la nova normativa, i per tant Acesa haurà de fer-se càrrec de tot l'IBI. Això mateix passarà en l'ampliació de l'autopista del Maresme, la C-32, fins a Tordera i Blanes, de la qual ara s'executen les obres.

Nova via judicial

Arran del fracàs d'aquesta via, el Consell Comarcal de la Selva –que té delegat el servei de gestió tributària d'uns quants municipis, com ara Sils i Maçanet– va encetar el 2007 un altre camí en les reclamacions, emparant-se en la llei d'hisendes locals del 1988, que dictamina que «les lleis per les quals s'estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals determinaran les fórmules de compensació». La sentència recorda també que la legislació respon al principi que, «en nom de preservar la suficiència financera dels ens locals, en cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import d'aquest benefici ha de ser compensat per l'Estat a l'ens local corresponent». A més, especifica que la llei de 1999 de pressupost general de l'Estat per al 2000 ja preveia explícitament la compensació de la bonificació de què gaudeixen les concessionàries d'autopistes.

Cautela i satisfacció

Segons la sentència, l'Estat haurà d'abonar uns 346.000 euros a l'Ajuntament de Sils i uns 767.000 al de Maçanet, en concepte del 95% de l'IBI corresponent al període entre els anys 2003 i 2007. El motiu és que les reclamacions a Hisenda prescriuen si són superiors a 4 anys. A més, descarta afegir-hi els interessos, perquè abans de la sentència no hi havia cap obligació de pagar.

L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms, es va mostrar satisfet però cautelós respecte a la sentència, ja que tem que l'Estat la recorrerà en contra al Tribunal Suprem: «Encara n'hi ha per temps, perquè segur que hi presentaran recurs, i crec que serà difícil, amb la situació de crisi actual.» En canvi, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, és molt més optimista respecte a la resolució final: «l'Estat bonifica una cosa que no li pertany, i fer això és molt fàcil.» «Quan rebem els diners, serà una alenada d'aire fresc, perquè tenim les arques municipals buides», va afegir-hi Nogué.

Reclamació general
El Consell Comarcal de la Selva també espera dues sentències més, corresponents als casos de Vilobí i Riudellots de la Selva, que reclamen 100.000 i 183.000 euros, respectivament, quantitats corresponents al període 2003-2007. En els anys posteriors, l'Estat també hauria de pagar la bonificació, i n'hauria d'anar fent un pagament anual. Però aquests no són els únics casos, ja que cobrar l'IBI de l'autopista és una reclamació general i històrica dels municipis afectats. El 2004 ho van reclamar els 25 ajuntaments de les comarques gironines per on passa l'AP-7, i també ho han fet altres municipis com ara Fogars de la Selva i Palafolls.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89177.html

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al fina

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.
Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.
Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/04/comarques-comencen-neteja-sequia-sils-despres-tres-anys-despera/361197.html

L´Estat preveia destinar 76 milions a la N-II entre Tordera i Maçanet i la inversió serà simbòlica

NACIONALLes previsions en els pressupostos poden variar d'un any a l'altre, i com a mostra, un botó: l'Estat preveia fer durant el 2010 la principal inversió del tram Tordera-Maçanet de la N-II, però finalment no serà així, ja que la partida s'ha desinflat i s'ha convertit en pràcticament simbòlica. També s'han reduït els diners previstos per a la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà.


GIRONA LAURA FANALS
Els pressupostos de l'Estat preveuen uns simbòlics 100.000 euros per al desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva durant el 2010. Òbviament, això vol dir que no es podran començar els treballs durant l'any que ve. En tot cas, les inversions, segons preveu el Govern, es traslladaran cap a ?l'any 2011 (15 milions previstos), 2012 (40 milions previstos) i, sobretot, el 2013 (113 milions previstos en el que serà la principal inversió, tot i que les eleccions generals estan previstes pel 2012 i per tant no se sap qui governarà). Però aquestes no eren, ni molt menys, les previsions del govern estatal ara fa un any. Quan es van presentar els pressupostos de 2009, l'Estat preveia destinar gairebé 76 milions d'euros a aquest tram de la N-II durant el 2010, 65 durant el 2011 i 65 durant el 2012. És a dir, que la principal inversió en el recorregut entre Tordera i Maçanet s'havia de produir durant l'any que ve, i no d'aquí a tres anys, com finalment serà.
I a què s'ha degut, aquest canvi de plans? Doncs al fet que, malgrat que inicialment el govern tenia previst començar les obres a mitjan aquest mateix 2009, tot just al mes de juny es van aprovar l'expedient d'informació pública i el projecte de traçat del tram de forma definitiva. Davant d'això, la Subdelegació del Govern a Girona ja va advertir que els treballs anirien amb mig any de retard i calculava que, anant bé, les tasques podrien començar a principis de 2010. Finalment, però, no serà així, i l'inici dels treballs es traslladarà, com a mínim, a principis de 2011.
I és que els 8,5 quilòmetres de què consta el recorregut, que passen pels termes municipals de Tordera, Blanes i Maçanet, són especialment complicats i per això el cost del projecte és el més car de tota la comarca de la Selva: gairebé 300 milions d'euros. Un dels punts que ha aixecat més polèmica ha estat el seu pas a prop del Vilar de Blanes, ja que l'Ajuntament va intentar impedir-ho a través de tres recursos contenciosos, dos dels quals no han prosperat i l'altre encara està pendent de resolució. Finalment, la futura autovia passarà a 500 metres del Vilar, però com a molt aviat no es podrà començar a construir fins l'any 2011.
Una altra partida que s'ha "desinflat" respecte a les previsions ha estat la destinada a millores en la via ferroviària de Barcelona a Puigcerdà. I és que, en el pressupost de 2009, es preveia que durant el 2010 s'hi destinarien 17 milions, que es transformarien en 32 durant el 2011 i gairebé 47 per al 2012. A la vista de les xifres, però, sembla que l'Estat ha canviat d'opinió, ja que ha rebaixat aquesta partida a sis milions d'euros durant el 2010, pel 2011 només en preveu quatre i per a la resta d'exercicis no hi ha cap previsió.
Una cosa similar succeeix amb el nou pas transfronterer Puigcerdà-frontera francesa: l'any passat, l'Estat previa destinar-hi 6 milions d'euros durant el 2010, partida que ara s'ha reduït fins a només 100.0000.
Sense ser un descens tan exagerat, ja que les previsions inicials ja eren menors, també es redueixen-respecte als números de l'any passat- les partides destinades a la variant de Ribes, el Túnel de Toses i l'enllaç Cabanelles-Besalú de l'A-26.
Però no totes les partides han disminuït. Algunes s'han incrementat, tot i que no són una majoria i els augments no han estat espectaculars. Per exemple, s'ha augmentat la dotació per al desdoblament de la N-II entre Maçanet i Sils, ja que inicialment s'hi volien dedicar 2,3 milions d'euros i finalment seran 3,1. Tot i això, cal tenir en compte que les obres estan aturades des de fa aproximadament un any, de manera que difícilment es van gastar els 9 milions destinats a aquesta carretera durant el 2009.
També veu incrementada la seva partida l'estudi per a la construcció de l'Eix Pirinenc, ja que fa un any el govern estatal ni tan sols feia una previsió de partides i en canvi finalment s'ha decidit destinar-hi 647.000 euros.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/01/comarques-lestat-preveia-destinar-milions-tordera-maanet-inversio-sera-simbolica/360491.html