dimarts, 12 de juny del 2012

LES FAMÍLIES HAURIEN DE PAGAR EL 50% DEL COST DE LA LLAR


Ensenyament exposa a la comissió mixta que el preu de les llars d'infants sigui diferenciat depenent de les rendes familiars

  • La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ja va donar a conèixer la mesura en seu parlamentària el passat 17 de maig.
  • La proposta inclou que el conjunt de les famílies paguin el 50% del cost d’un centre i la resta a parts iguals, un 25% la Generalitat i un 25% els ajuntaments. Es tracta d’una mesura conjuntural.
  • El Departament ha fet un estudi sobre el cost d’una plaça de llar d’infants i el càlcul resultant és de 3.420 euros per alumne i any sense serveis complementaris.
  • La proposta s’aplicaria el curs vinent, amb temps suficient per poder reorganitzar el servei i el preu de les matrícules


El Departament d’Ensenyament ha presentat aquest matí a la Comissió Mixta (taula on s’inclou el propi departament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) la proposta perquè les famílies paguin el cost de la llar d’infants en funció de les seves rendes familiars. Aquesta mesura ja la va donar a conèixer la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en seu parlamentària el passat dia 17 de maig en el sí de la comissió d’Educació i Universitats.
El mapa de llars d’infants del període 2004-2008 preveia la creació de 30.000 places i se n’han creat 40.493. A través de diversos convenis s’ha anat prorrogant la creació fins a l’agost de 2012, fet que pot suposar un increment de unes 4.000 places més. L’oferta actual de places és de 64.326 tot i que actualment se n’ocupen 50.093. Durant aquest període el principi que inspirava el repartiment de les despeses era un terç del cost de la plaça l’assumien les famílies, un altre terç, la Generalitat i el terç restant, els ajuntaments.
En la reunió d’avui, que ha presidit la consellera Rigau, s’ha proposat que les famílies en el seu conjunt paguin el 50% per cent del cost de la plaça i la resta es divideixi en parts igual entre l’administració catalana, un 25% i l’administració local un altre 25%.  Aquesta mesura té caràcter conjuntural. El pagament de la part de les famílies s’haurà d’establir a través de bandes tarifàries o de beques. Les beques han de sortir del pagament final que faci el departament i de les aportacions que també facin els propis ajuntaments.
El Departament també ha fet un estudi intern del cost de la plaça de llar d’infants amb l’aplicació  del decret del 4 de juliol del 2006 pel qual es regula el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres, el conveni col·lectiu del sector, i sense tenir en compte ni les acollides matinals ni el menjador, ja que s’entenen com a serveis extraordinaris. Així el cost de la plaça és de 3.420 euros per alumne i any, dels quals el Departament en pagarà 875 euros per alumne la consellera ha concretat la xifra, tal com va anunciar que faria en seu parlamentaria.
Durant la reunió hi ha hagut un debat intens sobre l’impacte de les mesures d’austeritat en aquest àmbit que han de significar una millor reorganització dels efectius sense baixar la qualitat de les llars d’infants. Així per exemple, es proposa que la direcció tècnica sigui compartida en diferents llars d’infants.  La comissió continuarà les reunions, però les propostes ja anunciades permetran a les administracions locals poder donar la xifra que han de pagar les famílies el curs vinent i preparar les reorganitzacions per ajustar-se al decret que els siguin necessàries. Aquestes mesures facilitaran la flexibilització del model que fins ara no permetia adaptar-lo a cada realitat.
Font: Sala de premsa www.gencat.cat


L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

La consellera  Rigau, aquest matí, a la Comissió Mixta (Departament d’Ensenyament amb l’ACM i l’FMC) ha anunciat que el mòdul de finançament de la plaça d’escola bressol municipal serà de 875 euros, per al proper curs 2012-13.
Aquest mòdul de 875 euros/plaça serà únic i per igual a cada municipi, contràriament al que diu la nota de premsa emesa per la conselleria. El que s’ha dit és que el nou model de finançament el Departament d’Ensenyament el condicionarà a la justificació de l’aplicació de beques o bé de trams tarifaris en funció de les necessitats econòmiques de la famílies.
Segons Ensenyament una plaça d’escola bressol té un cost de 3.420 euros, sense menjador. Les dades de referència que tenim és que una plaça de llar d’infants de la Generalitat supera els 7.000 euros/plaça i que la mitjana del cost d'una plaça és de 5.400 euros, segons estudi publicat per la Diputació de Barcelona, en els Cercles de Comparació.
La quantitat del nou mòdul de 875 euros/plaça respon a un nou paràmetre de finançament, en el qual, enlloc d’assumir un terç del cost de la plaça cadascuna de les parts (la Generalitat, l’ajuntament i les famílies), planteja que les famílies es facin càrrec d’una major aportació. En concret, les famílies hauran d’aportar el 50% de la despesa, mentre que la Generalitat es responsabilitza del 25% de l’import, percentatge que també calcula per als ajuntaments, que apotaran l’altre 25%. Aquest mòdul no serà complementat amb una convocatòria d’ajuts.
També, la consellera Rigau ha exposat la voluntat de trametre instruccions per poder flexibilitzar l’actual marc normatiu, imprescindible per poder fer sostenible el servei. Entre aquestes instruccions ha citat la possibilitat d’augmentar la ràtio per aula a partir dels infants d’un any.
Els representants de l’FMC a la Comissió Mixta Departament d’Ensenyament-entitats municipalistes han manifestat el seu desacord amb la xifra de 875 euros/plaça atès que en aquests moments representa un trencament amb el compliment de la Llei 5/2004 del Parlament de Catalunya, en la què s’instava a la col·laboració entre administracions. Per una banda, s’ha vulnerat el model de finançament existent i, per l’altra, agreuja encara més la difícil situació dels ajuntaments que veuen incrementat el seu deute, en aquests moments, condicionat a l’encotillament de l’actual Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària. I agreuja, així mateix, la situació d’aquelles famílies que sense trobar-se en una situació de pobresa, en un percentatge cada vegada més elevat, estan veient reduïdes les seves possibilitats de pagar serveis adreçats als seus fills
Font : FMC

ELS ALCALDES GIRONINS EXIGEIXEN L'ACABAMENT DE L'N-II


Clam unànime dels alcaldes gironins per exigir l´acabament de les obres de l´N-II

Batlles i representants dels consells comarcals viatgen a Madrid per parlar amb els portaveus a la comissió de Foment

 12:23  
VOTI AQUESTA NOTÍCIA  
Alcaldes de municipis afectats per les obres de l´N-II, la gran majoria de la Selva, i presidents de consells comarcals gironins, han reclamat la necessitat de que s´acabin les obres quan abans millor a peu de carretera.

Alcaldes de municipis afectats per les obres de l´N-II, la gran majoria de la Selva, i presidents de consells comarcals gironins, han reclamat la necessitat de que s´acabin les obres quan abans millor a peu de carretera. ACN
ACN Les obres de desdoblament de l'N-II ja no poden esperar més i és una "necessitat" que s'acabin quan abans millor. Aquest és el missatge que els alcaldes dels municipis afectats per les obres, la gran majoria de la Selva, han volgut transmetre en una trobada que han fet aquest dimarts a peu de carretera a l'alçada de Sils (Selva) un dia abans de reunir-se a Madrid amb tots els partits al Congrés. Estan decidits a defensar tots junts el que consideren un tema de "sentit comú". "Això no pot continuar més així", ha assenyalat el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, que ha assegurat que faran tot el que estigui a les seves mans per traslladar aquest missatge als polítics.
A dos quarts de nou del matí, els alcaldes afectats per les obres de l'N-II -la gran majoria de la Selva i alguns d'altres punts, com ara Borrassà (Alt Empordà)- i bona part dels presidents dels consells comarcals de la demarcació s'han concentrat a peu de carretera, a l'alçada de Sils, per mostrar la situació en què es troba la via per on hi passen uns 22.000 cotxes diaris, segons ha apuntat Fauria. El president del Consell Comarcal de la Selva ha apuntat la xifra per denunciar que altres vies amb afluències de trànsit molt menors han estat les escollides per a fer-hi obres en el context de crisi actual.
"No es tant un tema de política o econòmic, sinó més aviat de sentit comú", ha declarat, tot afegint que és un tema que s'ha de resoldre "el més aviat possible" perquè ja no es pot continuar així. Envoltat dels alcaldes per tal de donar la imatge de front comú, Fauria ha apuntat que un país "amb males infraestructures no pot tirar endavant" i ha denunciat algunes de les principals problemàtiques que té aquesta via, des que les obres han quedat paralitzades i a mig fer, com són els accidents mortals -"gairebé cada dia"- i les basses i contínues inundacions de la via quan plou amb la perillositat que això suposa per a la conducció.
La trobada amb tots els grups polítics a Madrid
El territori porta molt temps reivindicant amb diferents actes la necessitat de que s'acabin les obres. De fet, fa dos anys, ja van denunciar la seva paralització amb una concentració similar a la d'aquest dimarts però aquest cop és diferent, ja que demà mateix es reuniran per primer cop amb tots els portaveus a la comissió de Foment dels partits representats al Congrés. Tot i reconèixer que no estan "massa esperançats" amb els resultats, "per nosaltres no quedarà i mirarem d'aconseguir el màxim", ha subratllat Fauria.
Consideren que és el moment adequat, atès que encara no s'han aprovat de forma definitiva els Pressupostos Generals de l'Estat i encara s'estan debatent esmenes. Els presidents dels consells comarcals gironins van acordar que calia parlar directament amb els responsables d'infraestructures per intentar desencallar la situació.
Serà un matí replet de reunions el mateix dia que el sector empresarial gironí -entre els quals hi havia FOEG i la Cambra de Comerç de Girona, entre altres- havia previst fer una trobada al Congrés per fer arribar el problema de l'N-II. Al final, però, s'ha decidit posposar-ho a l'espera que s'aprovin els pressupostos de forma definitiva.
La poca inversió prevista als PGE
Un dels interrogants dels pressupostos d'aquest any era veure què passaria amb el desdoblament de l'N-II i la resposta va ser una actuació de mínims en què es tirava endavant el més imprescindible. Concretament, es va incloure una partida de 15,93 milions d'euros (MEUR) al projecte de pressupostos generals per desdoblar el tram de l'N-II entre Caldes de Malavella i Sils (Selva), de 6,7 quilòmetres però per a la resta de trams de la futura A-2 al sud de Girona, les partides van ser gairebé testimonials. En concret, els PGE només van desintar 1,35 MEUR a tot el conjunt d'obres pendents entre Sils i Tordera, que sumen 13,6 quilòmetres. Aquesta tònica també es va repetir als trams de l'N-II situats a l'Alt Empordà on, fins i tot, l'Estat no hi ha destinat ni un euro al traçat entre Medinyà i Orriols, que l'anterior ministre de Foment, José Blanco, va deixar del tot empantanegat per la retallada d'inversions.
Fa pocs dies es va anunciar que s'afegia una partida de 300.000 euros per al tram de Maçanet-Sils, inclosa en una esmena feta pel PP a Catalunya, després que s'hagués tingut en compte que l'inici de les obres estava previst per l'any 2009 però que hi havia hagut dificultats tècniques i correccions de més de la meitat del projecte inicial que van obligar a refer-lo.
Una marxa lenta de protesta aquest dissabte
Aquest increment del pressupost, però, és del tot insuficient per al territori i de fet, aquest dissabte també hi ha prevista una protesta a peu de carretera, organitzada per ERC, les JERC i els sindicats CCOO i UGT. Consistirà en una concentració a l'alçada de Bàscara, a l'Alt Empordà, que s'acompanyarà d'una marxa lenta per denunciar la necessitat de convertir la carretera en una autovia. S'ha fet una crida a la ciutadania, partits polítics i ajuntaments, perquè hi hagi un ampli seguiment.
Font: Diari de Girona