divendres, 29 de febrer del 2008

La Generalitat adjudica obres d'infraestructura i centres educatius per valor de 39 MEUR

La Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l'empresa pública Gisa, obres de millora de la xarxa viària, d'infraestructures i centres educatius que sumen un import global de 39 MEUR.

En aquest sentit, ha adjudicat les obres de col·locació de vies, electrificació i instal·lacions del nou túnel del Roc del Dui del Cremallera de Núria d’FGC, per valor de 5,4 MEUR; la construcció d’una nova rotonda a la C-245 a Sant Boi de Llobregat, per 1 MEUR; la millora d’interseccions a la carretera C-13 a Talarn, per 989.136 euros, i a la C-152 a Les Preses, per 442.706 euros. Igualment, s’ha adjudicat la redacció del projecte constructiu per al condicionament de la carretera GI-555 entre Sils i Massanes, amb un pressupost de 317.376 euros.

Pel que fa als centres educatius, ha adjudicat l’assistència tècnica per a la redacció del projecte constructiu i l’execució de les obres del nou IES Sant Salvador Tarragona, per 5,2 MEUR; del nou CEIP Aldric de Cassà de la Selva, per 4,2 MEUR; del nou CEIP Volerany de Vilanova i la Geltrú, per 4,2 MEUR; del nou CEIP Ardenyà de Sant Feliu de Guíxols, per 4,1 MEUR; així com de l’ampliació del CEIP Sant Quirze IV de Sant Quirze del Vallès, per 3,7 MEUR; del CEIP Ciutat Jardí de Lleida, per 3,5 MEUR; del CEIP Escola Marina de Montgat, per 2 MEUR; del CEIP Les Fonts de Gelida, per 2 MEUR, i del CEIP La Creu de Torrefarrera, per 2 MEUR.

Redacció de projectes, millora de la GI-555 317.376 euros

D’altra banda el Consell d’Administració de Gisa ha adjudicat per 317.376 euros la redacció del projecte constructiu per al condicionament de la GI-555 entre Sils i Massanes. Aquesta via pertany a la xarxa local que depèn de la Generalitat i serveix per accedir des d’Hostalric fins a Sils, encara que existeix un altre itinerari alternatiu que és el format per la carretera C-35.

La carretera GI-555 s’inicia a l’N-II al terme de Sils, passa per les Mallorquines i s’acaba al terme de Massanes, a prop del nucli urbà d’aquesta població i també a prop de la C-35 i d’Hostalric. La carretera GI-555 és també anomenada “antiga N-II per l’interior”.

La carretera GI-555 té un trànsit important, que arriba als 6.800 vehicles diaris a la zona de Sils, amb un trànsit mitjà de 3.890 vehicles al dia. A més, actualment la carretera és estreta amb una amplada que en molts trams varia entre els 6 i els 6,5 metres, sense vorals.

L’actuació prevista consisteix, per tant, en l’ampliació de la secció de la carretera fins a 8 metres. També es milloraran les interseccions i en algun punt es faran canvis del traçat en planta per incrementar la fluïdesa i la seguretat del trànsit. La longitud total de l’actuació serà de 13,2 quilòmetres.

Els principals trams on es faran variants de traçat són:

· A la zona del polígon industrial de Riudarenes, amb una longitud de 0,5 quilòmetres.
· A la zona del creuament amb la línia del TGV, amb una longitud de 0,6 quilòmetres.
· A l’encreuament amb la Riera de Santa Coloma. En aquest tram d’1,4 quilòmetres es farà el canvi de traçat més important de l’actuació.
· Es faran diferents petites modificacions de traçat que permetran la millora dels accessos a les urbanitzacions de Can Fornaca i Riuclar. També s’ampliarà el pont sobre la Riera de Massanes.
· A la zona de l’accés al barri Cambrerol es variarà el traçat en un tram de 0,4 quilòmetres.

L’estudi informatiu del condicionament de la carretera GI-555 va ser aprovat definitivament a principis de 2006. Ara, s’adjudica la redacció del projecte constructiu, que té una previsió de cost d’11 MEUR. Es preveu que el projecte estigui redactat a principis de l’any vinent, per poder programar després l’execució de les obres.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
El Punt

Impuls a la participació ciutadana amb un nou servei de cobertura als municipis

La participació ciutadana a les comarques gironines ha estat el tema central de la Jornada organitzada pel Servei de Participació Ciutadana de l'Àrea de Cooperació Municipal de la Diputació de Girona.

La Jornada anava destinada als representants d'entitats i als responsables tècnics i polítics de participació ciutadana de l'Administració local i ha tingut per objectiu "crear un espai de coneixement, relació i intercanvi entre ells, facilitant-los la formació i el suport que necessiten per al compliment de les tasques que, respectivament, tenen encomanades", tal i com afirma el vicepresident i diputat de Cooperació Municipal, Narcís Casassa.

Durant la Jornada, el diputat Josep Marigó i el vicepresident i diputat de Cooperació Municipal Narcís Casassa, han presentat el nou Servei de Participació Ciutadana que ha creat la Diputació, juntament amb Joaquim Brugué, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. "Els canvis constants que experimenta la nostra societat fan que els dirigents i les admistracions públiques necessitin de la participació ciutadana per tal que els ciutadans s'integrin en el seu municipi i entorn social", segons ha explicat Casassa.

La Diputació de Girona, amb el nou Servei de Participació Ciutadana que ha engegat, vol donar suport i assessorament als municipis gironins que estan treballant per crear espais, vies i processos participatius.Amb el nou Servei, els municipis i consells comarcals tenen un espai de referència a través del qual podran rebre assessorament tècnic i consultes per a la redacció d'estudis sobre l'estat de participació o bé recollir informació i documentació específica sobre participació ciutadana.

La Diputació de Girona reforçarà les xarxes de treball conjunt i d'intercanvi d'experiències entre els municipis gironins i oferirà formació en temes de participació, com és el cas d'aquesta primera jornada que s'ha fet a l'Hotel Carlemany o el programa de cursos que s'ha presentat per aquest 2008 i que s'anirà desenvolupant al llarg de l'any a diferents punts geogràfics de la nostres comarques.

dijous, 28 de febrer del 2008

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
El Punt

Suport al cinema català


Es reforma les línies de suport per impulsar les produccions en versió original catalana, entre d'altres objectius

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) han presentat la nova política de suport al cinema català. Els objectius d'aquesta nova política són consolidar una indústria cinematogràfica potent amb capacitat de liderar des de Catalunya projectes ambiciosos, mantenir la tradició d'alt valor cultural de la cinematografia catalana i impulsar les produccions en versió original catalana.

Actuacions destacades:

-Línies d'ajut a la producció: es basarà en criteris culturals, lingüístics i de terrritorialitat. Les subvencions poden arribar fins als 200.000 euros per producció. Per calcular els ajuts que corresponen a cada producció s'estableix un sistema de punts que valoraran, entre d'altres aspectes, que la versió original sigui catalana, així com el director, els actors o l'equip tècnic.

-Suport a l'explotació i la difusió: Els criteris que s'aplicaran són industrials, comercials i de suport a la difusió. Els ajuts poden arribar també fins als 200.000 euros, en funció de conceptes com ara la recaptació en sales d'exhibició a Catalunya o la difusió a festivals internacionals.

-Fons per a mèrits artístics i culturals: Aquest fons està adreçat a llargmetratges que tinguin una voluntat innovadora o que contribueixin a la diversitat del llenguatge audiovisual, així com el suport a obres de nous realitzadors. Està destinada a uns 5 o 6 projectes anuals amb dificultats per obtenir finançament. Els projectes rebran 200.000 euros si és una versió original catalana, 100.000 si està rodat en altres llengües i 90.000, si és un documental.

-Acord estratègic amb Televisió de Catalunya: Segons aquest acord es crea un fons per a projectes en versió original catalana amb alta capacitat de difusió i exhibició. Aquest ajut estarà dotat amb 4 milions d'euros, que aportaran a parts iguals l'ICIC i TVC. Amb aquest fons es finançaran quatre projectes amb una aportació màxima d'un milió d'euros per projecte. Aquesta col·laboració entre l'ICIC i TVC inclou també un fons per al desenvolupament de guions, dotats amb 400.000 euros per un màxim de 10 projectes, i un fons per al desenvolupament de projectes d'animació per a la televisió, dotat amb 3 milions d'euros, aportats a parts iguals per l'ICIC i TVC. D'altra banda, l'ICIC mantindrà les subvencions per a TV movies i documentals televisius.

La reforma de suport al cinema català ha estat dialogada amb les tres associacions de productors audiovisuals de Catalunya que agrupen gairebé el 100% de les productores de cinema catalanes.

dimecres, 27 de febrer del 2008

S'aprova el Pla de seguretat viària 2008-2010 amb un pressupost inicial de 250 milions d'euros


El Govern de la Generalitat ha aprovat al Pla de seguretat viària (PSV) 2008-2010, un document clau que revisa i proposa les línies estratègiques que es desenvoluparan els propers tres anys per tal d'assolir els objectius generals de seguretat viària. El PSV aporta els instruments que permetran arribar a una reducció del 50% del nombre de morts respecte de l'any 2000, un dels objectius fixat per la Unió Europea per al 2010.

El PSV és un document transversal, impulsat pel Servei Català de Trànsit (SCT), que compta amb la participació de diverses entitats públiques i privades vinculades al món de la seguretat viària. El SCT, organisme que lidera l'execució del Pla, garantirà el seu pressupost inicial amb 250 milions d'euros.

Actuacions destacades:

- Mapa complet del risc d'accidentalitat: Avaluació contínua dels trams de concentració d'accidents i realització d'auditories de seguretat viària a les carreteres.

- Instal·lació de carrils bus-VAO: Els carrils bus-VAO s'instal·laran als accessos de Barcelona, només per a autobusos o vehicles d'alta ocupació.

- Pla director d'educació per a la mobilitat segura: Aquest pla comptarà amb la participació dels agents relacionats amb la prevenció d'accidents, com ara policies de trànsit, membres de l'àmbit educatiu i d'altres entitats que es dediquen a l'educació viària. Es recull la possibilitat d'incloure la mobilitat segura com a matèria obligatòria en la formació dels escolars catalans.

- EuronCAP per a motos: Sol·licitud al projecte EuronCAP, que avalua l'índex de seguretat dels turismes, perquè inclogui les motocicletes com a objecte del seu estudi.

- Cooperació amb els ens locals: Amb la finalitat de reduir la sinistralitat en les zones urbanes. Es vol desenvolupar plans locals de seguretat viària en totes les poblacions catalanes de més de 30.000 habitants o que siguin capitals de comarca, de manera que l'any 2010 els plans cobreixin el 70% de la població de Catalunya.

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
El Punt

Aprovació constitució Junta Compensació provisional sector 4 Nord Zona Església

Procediment genèric 2008/150.

FETS

1.- En data 19 de desembre de 2007 el senyor Manuel Cuadra i Rodriguez, en nom representació de mes del 25% dels propietaris del sector 4 Nord Zona Església, presenta documentació pública per a la constitució d’una Junta de Compensació provisional, als efectes de la seva tramitació administrativa i amb l’objecte de la formulació i tramitació del corresponent planejament derivat.
2.- Els sector 4 Nord Zona Església està classificat per les NNSS de planejament com sòl urbanitzable delimitat.

FONAMENTS DE DRET

I.- S’apliquen a aquest expedient els articles 117 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol que aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (LU) i 196 del Reglament de la Llei (RLU), aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol
II.- L’òrgan competent per l’adopció de l’acord es la Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Aprovar la constitució de la Junta de Compensació provisional del sector 4 Nord Zona Església, segons escriptura pública de constitució autoritzada pel Notari de Santa Coloma de Farners, en Jose Mª Mateu Garcia de data 17 de desembre de 2007 ( núm de protocol 1822), presentada pel senyor Manuel Cuadra i Rodriguez, amb la prescripció següent :
Caldrà rectificar l’error en la definició de l’objecte establert a del apartat segon de l’escriptura
pública.
Segon.- Notificar la present resolució als interessats advertint als no adherits a dita Junta de
Compensació la possibilitat de fer-ho en el termini d’un mes des de la notificació de la present
resolució.
Tercer.- Procedir a la publicació de la present resolució mitjançant els edictes reglamentaris.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080204Cg-38181270.pdf

Sol.licitud d'establiment de data de recepció de la urbanització Vallcanera Park.

Proposta de l’Alcaldia
Procediment genèric 2008/95.ç

Fets

En data 28 de desembre de 2008 ( r.e 1782000040522 de la D.G.C.) el Sr. Jordi Cespedes
Martìnez demana al Ple de l’Ajuntament de Sils la recepció de la urbanització Vallcanera Parc i
subsidiàriament que s’estableixi un termini màxim al caràcter temporal de les Entitats
urbanístiques de Conservació.

Fonaments de Dret

Primer.- Les Juntes de Conservació ( antigues Entitats Urbanistiques de Conservació )
esdevenen regulades a la Disposició Adicional Quarta del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de
juliol i als articles 187 i ss, 195, 201 i ss del Reglament de la Llei d’Urbanisme aprovat per
Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Igualment la l’entitat Urbanística de Conservació de la urbanització Vallcanera Parc es regula
pel que disposa els seus Estatuts. Així al seu article sisé s’estableix el següent : “............... Esta
entidad se constituye por tiempo indefinido, pudiendo ser disuelta a propuesta de la mitad de los
votos que constituyen la Asamblea General y aprobación por el Ayuntamiento correspondiente
en cuyo caso (............)No procederá la disolución de la Entidad, mientras no conste el
cumplimiento de las obligaciones que estén pendientes sobre los elementos comunes y demás
obligaciones del Plan Parcial aprobado.”
Sense perjudici de constatar que el compareixent no té legitimitat per la formulació de dites
peticions, que només pot formular els òrgans competents de dita Entitat urbanística
col·laboradora mitjançant els acords i exercint les competències pels corresponents òrgans
competents, segons la regulació establerta als articles 19 i ss dels seus Estatuts, cal dir que no
es donen els requisits definits a l’article sisè dels mateixos.
Segon.- L’òrgan competent per l’adopció de l’acord es la Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Desestimar les peticions formulades pel Sr. Jordi Cespedes Martínez, segons escrit de
data 28 de desembre de 2008 ( r.e 1782000040522 de la Delegació del Govern de Catalunya)
atès que les mateixes no s’ajusten al que disposen els articles 6 i 19 i ss dels Estatuts de la Junta
de Conservació de la urbanització Vallcanera Parc, sense perjudici de la manca de legitimitat
del peticionari.
Segon.- Notificar la present resolució als interessats.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080204Cg-38181270.pdf

Aprovació Conveni finançament xarxa bàsica serveis socials

Proposta de la regidoria d'hisenda, afers socials, esports i joventut.

Procediment genèric: 2008/81.

Fets :

- Per acord de la Junta de Govern Local ordinària del 7 de març de 2005 es va aprovar el conveni interadministratiu de col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva per a l’establiment, el manteniment i l’ampliació de la xarxa bàsica dels serveis socials, de responsabilitat pública.
- El Consell Comarcal de la Selva presenta escrit en data 5 de desembre de 2007 i amb registre d’entrada núm. 3910 de l’annex d’aquest Conveni per l’any 2008, actualitzant els programes, serveis cost dels mateixos.

Fonaments de dret :
- Decret Legislatiu 17/1994 de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les Lleis 12/1983 de 14 de juliol, 26/1985 de 27 de desembre i 4/1994 de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials.
- Decret 24/1996 de 23 de juliol, de regularització del Sistema Català de Serveis Socials.
- Articles 135, 303-311 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d'Obres, Activitats i Serveis.
- Article 57 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.
- Article 53.3 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya
- Decret de l'Alcaldia del 25 de juny de 2003, de Delegació d'atribucions de l'Alcaldia en la Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Aprovar l’Annex per el 2008 del conveni interadministratiu de col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva per a l’establiment, el manteniment i l’ampliació de la xarxa bàsica dels serveis socials, i que dóna un import total de //30.870,82// €.
Segon.- Carregar la despesa a la partida núm. 08 09 313 46500, 08 09 322 46500 i 08 09 314 8000 del vigent pressupost.
Tercer.- Donar trasllat del present acord al Consell Comarcal de la Selva i a intervenció.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080204Cg-38181270.pdf

Sistema de seguretat al CEIP Jacint Verdaguer

Proposta de la Regidoria de governació, via pública, obres i serveis i medi ambient per l’adquisició de sistema de seguretat pel CEIP Jacint Verdaguer.

Procediment genèric 2008/118
Antecedents:

- Informe de l’Arquitecta Tècnica Municipal de data 30 de gener de 2008, el qual fa referència a la necessitat de tenir un sistema de seguretat adequat en correctes condicions i amb un manteniment formal al CEIP Jacint Verdaguer.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SECURITAS DIRECT ESPAÑA per un import de 1.201,18 € (IVA inclòs), i 41,18 €/mes pel manteniment.
- Informe del departament de Comptabilitat de data 30-gener-2008 conforme hi ha suficient consigna-ció per contractar dita despesa.

Fonaments de dret:

- Article 213 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.
- Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques – TRLCAP – (En especial els articles 56 i 201 i l’apartat 3 de la disposició final primera).

La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :

Primer.- Contractar la instal.lació d’un sistema de seguretat adequat al CEIP Jacint Verdaguer, i el seu respectiu manteniment, al proveïdor SECURITAS DIRECT ESPAÑA, per un import de 1.201,18 € - IVA inclòs pel kit de seguretat i 41,18 €/mes - IVA inclòs pel manteniment.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 08 13 422 21201 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció, i als Serveis Tècnics.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080204Cg-38181270.pdf

Elaboració del Pla de protecció Civil INUNCAT.

Proposta de la Regidoria de governació, via pública, obres i serveis i medi ambient

- En data 8 de novembre de 2007 s’obre la convocatòria,i s’aproven les bases, per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a l’adquisició d’equipament per a la creació d’infraestructures bàsiques de protecció civil i per a l’elaboració, actualització i implantació de plans de protecció civil,.

- L’Ajuntament de Sils no disposa d’un pla de protecció civil per a risc d’inundacions (INUNCAT), per la qual cosa es creu convenient i necessari contractar els serveis d’un professional perquè elabori un manuald’actuació i el seu respectiu programa d’implementació i manteniment, per poder tenir una bona previsió sobre la situació del nostre poble.

- Pressupost efectuat pel proveïdor D.V. SERVEIS TÈCNICS, S.L. per un import de 1.624,00 € (IVA inclòs).

- Informe del departament de Comptabilitat de data 30-gener-2008 conforme hi ha suficient consigna-ció per contractar dita despesa.

Fonaments de dret:

- Article 213 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.
- Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques – TRLCAP – (En especial els articles 56 i 201 i l’apartat 3 de la disposició final primera).

La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Contractar l’elaboració del Pla de Protecció Civil de Sils per a risc d’inundacions (INUNCAT), al proveïdor D.V. SERVEIS TÈCNICS, S.L., per un import de 1.624,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 08 02 121 64000 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080204Cg-38181270.pdf

dimarts, 26 de febrer del 2008

Zapatero guanya Rajoy per punts

Zapatero neutralitza les envestides de Rajoy i el supera al contraatac

El combat televisiu entre el president i l'aspirant a ser-ho es va saldar amb una victòria, tot i que ajustada, del defensor del títol. Assalt rere assalt, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van reproduir la mateixa tàctica: el líder del PP, a qui per sorteig li corresponia inaugurar tots els blocs temàtics del debat, va envestir amb fúria contra l'adversari, mentre el candidat socialista repel.lia els seus cops i usava el torn de tancament per donar-li el cop de gràcia. Els estrategs de PSOE i PP la van encertar: no hi va haver victòria per KO, però Zapatero va superar el rival als punts.

Va ser un debat agre, fins i tot agressiu en el tram final, fidel reflex de la crispada legislatura que s'acaba. Després de quatre anys de tumultuoses sessions parlamentàries, després de desenes de manifestacions contra el Govern encoratjades pel PP, tampoc era lògic esperar un cara a cara de guant blanc. Zapatero i Rajoy van passar comptes davant les càmeres amb contundència, fins al punt de protagonitzar una picabaralla quan el líder del PP va acusar el president d'"haver agredit les víctimes del terrorisme" i aquest li va retreure que qualifiqués d'"untats" els artistes que recolzen el PSOE.

De sis a 15 punts

Les enquestes de tres televisions privades van acreditar ahir a la nit la victòria de Zapatero. Segons el sondeig de Cuatro, el 45,4% dels entrevistats van proclamar vencedor Zapatero, davant d'un 33,4% favorable a Rajoy. Per La Sexta, el president es va imposar a l'aspirant per 15 punts. I segons Antena 3 TV, l'avantatge socialista va ser només de sis punts.[A més, Tele 5 ha fet públic aquest matí el seu sondeig, que dóna com a guanyador el líder del PSOE amb un avantatge de 16 punts.]

Les fèrries condicions pactades pel PSOE i el PP van encotillar el primer tram del debat. Però després de la pausa publicitària Zapatero i Rajoy van endurir encara més el to, interrompent-se sense rubor. Massa exhaustiu en la presentació, el moderador, Manuel Campo Vidal, va encertar al reconduir el debat abans que se li escapés de les mans.

Si l'objectiu dels contendents hagués estat sintonitzar amb els electors fidels al PSOE i al PP, respectivament, tots dos haurien guanyat. Però el seu repte era un altre: seduir els indecisos. En el cas de Zapatero, mobilitzar l'electorat progressista que, per rebuig al PP i a les mentides de l'11-M, el va conduir a la Moncloa el 2004; en el de Rajoy, consolidar la seva alternativa i aconseguir que l'esquerra dubitativa, potser decebuda amb la gestió del PSOE, es quedi a casa el 9 de març.

Des d'aquesta òptica, el candidat socialista va jugar les seves cartes amb més habilitat que el popular. En l'apartat econòmic, el primer de la nit i pedra de toc del debat, Rajoy no va fer cas de les estadístiques que esgrimia Zapatero per demostrar la bona marxa del país. "No em parli de dades macroeconòmiques que ningú entén", li va deixar anar el dirigent conservador. Mirant a la càmera, el líder del PP va preguntar als espectadors si creien que estaven "millor que fa quatre anys", i es va aferrar a la pujada dels preus, a l'estancament dels sous i la recent pujada de l'atur per desacreditar la gestió de l'actual Govern.Però Zapatero, després de recordar-li que com a ministre va congelar el sou als funcionaris i va recolzar el cop de decret del 2002, es va mostrar optimista sobre el futur de l'economia espanyola i va tancar el bloc amb un cop d'efecte: va evocar el debat d'investidura, quan Rajoy li va exigir un creixement econòmic del 3% i que creés dos milions de llocs de treball en la legislatura. Xifres pitjors de les finalment registrades."¿Què és un bonobús?"En la seva obstinació d'animar la por de l'esquerra al retorn del PP al poder, Zapatero va contraposar les seves polítiques socials a una dreta que "en 30 anys no ha recolzat mai les ampliacions de drets". El president va deixar que Rajoy insistís en el discurs de mà dura amb la immigració per, a l'acabar el bloc, retreure-li que com a titular d'Interior només demanés "un bonobús" per regularitzar els immigrants sense papers. "¿Bonobús? ¿Què és?", va encertar a preguntar Rajoy.

La política antiterrorista va aguditzar la confrontació. Mentre Rajoy insistia a acusar-lo de "mentir" i "enganyar" els espanyols al negociar amb ETA, Zapatero el va culpar de "debilitar el Govern" al negar-li el suport en el procés de pau. Els gestos de José María Aznar a ETA, el 1998, i les seves "mentides" després de la massacre de l'11-M, el 2004, li van servir al president per denunciar el doble llenguatge del PP en la lluita antiterrorista. Fins i tot en el debat sobre el model d'Estat, no especialment grat per al Govern, Zapatero va resistir. Encara que Rajoy va negar haver vaticinat la ruptura d'Espanya a compte de l'Estatut, el president va ressaltar que l'"apocalipsi" vaticinat pels populars "s'endarrereix". Fins i tot va llegir dos articles idèntics dels estatuts andalús i català: el primer el va recolzar el PP, el segon el va portar al Tribunal Constitucional. Com a colofó, el candidat del PSOE va pressionar Rajoy perquè aclarís si aprovaria o no el transvasament de l'Ebre. No va aconseguir que ho fes, però sí deixar-lo en evidència.A l'acabar el duel televisiu, com era d'esperar, tant socialistes com populars van declarar vencedors els seus respectius líders. Zapatero va destacar que Rajoy només havia aportat crítiques, no alternatives; i el líder del PP es va declarar "molt content i satisfet". La revenja, dilluns que ve a la mateixa hora.

El periodico

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
El Punt

diumenge, 24 de febrer del 2008

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
El Punt

La Diputació demana a la Generalitat que restableixi el cabal ecològic del riu Ter


El ple de la Diputació de Girona ha aprovat una moció conjunta de CiU, PSC i ERC per demanar a la Generalitat fins a dotze mesures encaminades a pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter, restituir-ne el cabal ecològic en la mesura que sigui possible i reconèixer el paper solidari dels municipis de la conca d'aquest riu cap a gran part del territori català.
Els tres grups exposen que fruït de la regulació del seu cabal a través d'embassaments i de la derivació constant d'aigua cap a altres conques internes catalanes, juntament amb l'escassetat de pluges, el riu Ter es troba molt sovint en unes condicions ecològiques extremadament precàries al seu pas per les comarques de Girona. Això causa, argumenta la moció, "un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic i provoca el deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i moltes alteracions a l'ecosistema del riu".
La moció també alerta sobre el compliment de la Llei específica del riu Ter de l'any 1959 i el Pla de cabals de manteniment de la Generalitat, que regulen el repartiment d'aigua del Ter garantint uns mínims, "que no s'acompleix la majoria dels dies de l'any".
La moció aprovada pel Ple de la Diputació de Girona es pot consultar en el document adjunt.

MOCIÓ TER

dissabte, 23 de febrer del 2008

Susqueda, ben buit.. La sequera i el poc cabal del Ter comencen a deixar algunes famílies sense aigua del pou





El descens del nivell freàtic està afectant molts municipis, com ara la Cellera, Bonmatí, Sils, Maçanet i, sobretot, Bescanó

La suma de la sequera i la falta de cabal circulant pel Ter està començant a deixant sense aigua els pous particulars de famílies de diverses poblacions gironines. Gent que fins ara utilitzava l'aigua del pou per a usos domèstics s'ha hagut de connectar a corre-cuita a la xarxa d'abastament d'aigua potable o enfondir els pous, i en molts casos ha estat diversos dies sense disposar d'aigua. Com que no plou i el Ter no porta aigua, han baixat els nivells de les capes freàtiques, i això és el que ha ocasionat el problema. Bescanó és un dels pobles més afectats, amb una vintena de casos, però també s'estan donant casos al llarg del curs fluvial del Ter entre el Pasteral i Girona, com a la Cellera o Bonmatí, però també en pobles més allunyats com ara Sils o Maçanet.

El problema amb què s'han trobat els veïns es deu al fet que molts dels pobles afectats tenen pous que s'alimenten de la zona al·luvial del Ter, o sigui, la zona del voltant del riu on s'hi dipositen els sediments. Això fa que siguin pous poc profunds, perquè van a buscar l'aigua en un punt més alt que si fos un aqüífer. La manca de cabal del Ter, doncs, ha anat assecant aquestes zones, i des de fa uns 20 dies moltes famílies que s'abastien de pous han vist com es quedaven sense aigua.

Bescanó ha estat un dels pobles més afectats. L'alcalde, Xavier Soy, reconeix que les famílies perjudicades superen la vintena, sobretot de la part vella del poble, moltes de les quals s'han connectat a la xarxa d'aigües. Altres, en canvi, han optat per enfondir uns metres més el pou, fins a trobar aigua. Una veïna del carrer Santa Anna explicava que ha estat més d'una setmana sense aigua, «una situació en què no ens hi havíem trobat mai». Finalment, Josep Serra –d'Excavacions Serra, dedicada a fer pous– ha reconegut que el problema és «generalitzat», i que aquests dies està treballant fins i tot en pobles de fora de la conca del Ter.El pantà de Susqueda té actualment un dels nivells més baixos dels últims anys, ja que està a un 23% de la seva capacitat, fet que ha permès que hagin tornat a sobresortir algunes de les cases més elevades de l'antic poble. A les fotografies, a dalt es pot comparar l'estat del pantà aquests dies amb el que tenia anys anteriors, quan estava gairebé a dalt de tot. A baix, a l'esquerra, el pont de Querós, completament descobert, i a la dreta, una vista general del pantà.
El Punt

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH

El Punt

divendres, 22 de febrer del 2008

Pla d'Acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques

El 24 d'abril de 2007 el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir, mitjançant Acord de Govern, l'elaboració del Pla d'Acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques.

Aquest Pla d'Acció, que ha d'estar aprovat abans de l'estiu de 2008, es concretarà en un conjunt d'actuacions encaminades a aconseguir l'increment de les produccions i del consum dels productes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya.

L'elaboració d'aquest Pla d'Acció corre a càrrec d'un grup interdepartamental coordinat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en el que també participen els departaments d'Economia i Finances, Educació, Innovació, Universitats i Empresa, Medi Ambient i Habitatge, Presidència i Salut.

PLA D'ACCIÓ PAS A PAS

INDICADORS

OBJECTIUS

La Diputació subvencionarà el torneig de futbol base MIC

La Diputació de Girona i l'Agrupació Esportiva Micfootball han signat avui un conveni per a l'organització del torneig de futbol base Mediterranean International Cup (MIC) pels anys 2008-2011.

El MIC és un torneig de futbol base i femení que es disputa entre el 19 i el 23 de març a la Costa Brava i que compta amb la participació dels millors equips del món. Alguns dels més destacats dels que hi prendran part són les seleccions nacionals de Brasil, França o Mèxic, Boca Juniors, Ajax d'Amsterdam, FC Inter Milan, o Arsenal FC. Entre els equips de l'estat espanyol, destaca la presència del FC Barcelona, Real Madrid CF, RCD Espanyol, Athletic Club de Bilbao o Atlético de Madrid.Enguany, i després de que l'anterior edició fos un gran èxit, el Mediterranean International Cup se celebrarà a les poblacions de Lloret de Mar, Cassà de la Selva, Sils, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Calonge, Palamós, Mont-ras, Begur, Torroella de Montgrí-L'Estartit, l'Escala, Palamós i Vidreres.D'acord al conveni, la Diputació de Girona tindrà un paper de "partner" i aportarà un total de 156.000 euros dividits en quatre anualitats per a l'organització del MIC. També facilitarà als municipis seu del torneig la contractació de l'equip mèdic necessari i subvencionarà el cost de tot el preventiu d'emergència.

Aquesta col·laboració s'emmarca en la política de la Diputació de Girona de foment d'activitats esportives i turístiques i té en compte que el MIC representa per a les comarques gironines "una promoció important a nivell nacional i internacional i que es converteixin durant uns dies en un centre d'atenció de nombrosos mitjans de comunicació", ha destacat el president de la Diputació, Enric Vilert.Segons Vilert, esdeveniments com el MIC fan que la demarcació "esdevingui una destacada plataforma de projecció exterior i de difusió, en especial de la marca turística Costa Brava, si tenim en compte que aquest torneig se celebrarà bàsicament en poblacions del litoral i que reuneix en una mateixa competició els equips i seleccions nacionals de més prestigi internacional".

Un altre gran atractiu del MIC és que alguns dels seus participants ja han debutat en equips de primera divisió en competicions de màxim nivell mundial, com Leo Messi i Giovanni al FC. Barcelona o Cesc Fàbregas al Arsenal.A l'acte de signatura del conveni, que ha tingut lloc al saló de plens de la Corporació, hi han assistit, a més del president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, el diputat de Cooperació Municipal i Esports, Narcís Casassa; el president del MIC, David Bellver, i el director del MIC, Juanjo Rovira.

http://www.ddgi.cat/webddgi/noticia.do?opcio=0&codi=2997

Estat de la sequera

S'allunya el perill de talls de subministrament domèstic fins a finals d'estiu
El Govern de la Generalitat no preveu perill de talls de subministrament domèstic d'aigua fins a finals d'estiu. Això és possible gràcies a les mesures adoptades i previstes per l'Agència Catalana de l'Aigua, que permetran cobrir el 50% de la demanda actual, a la implicació d'ajuntaments, subministradors i a la moderació manifesta del consum.
Actualment patim una greu sequera fruit de més de dos anys de pluges per sota la mitjana que han reduït les reserves d'aigua embassada fins el 23,15%, aproximadament la meitat de l'any anterior. L'evolució decreixent de les reserves embassades ha estat més suau al sistema Ter-Llobregat durant la segona setmana de febrer, a causa de l'aportació de pluges, la fusió nival i la reducció de la demanda.
En aquests moments hi ha 460 municipis amb una població de més de 5 milions d'habitants que es troben en situació d'Excepcionalitat 2, que implica la prohibició d'utilitzar l'aigua potable per una altre cosa que no sigui el consum domèstic.
La situació d'emergència 1, que es dóna quan les reserves es troben entre el 15 i el 20%, tampoc implica talls domèstics, el que sí demana és la reducció de dotacions (litres per habitant i dia) i la restricció dels usos públics urbans.
Actuacions i mesures
Entre les mesures presses destaca una major gestió de la demanda d'aigua, un major aprofitament dels aqüífers i la reducció de les dotacions de reg i dels usos lúdics de l'aigua, a fi de preservar l'abastament bàsic urbà dels 5 milions d'habitants que depenen del sistema Ter-Llobregat.
Actualment, s'estan executant més de 20 obres d'emergència encarregades per l'Agència Catalana de l'Aigua, a les que cal afegir les actuacions de les administracions locals, orientades sobretot a la recuperació de pous en desús que començaran a injectar recursos a la xarxa a partir de maig i juny. També s'incrementarà l'ús d'aigua regenerada per a usos agrícoles i industrials.
També s'ha desenvolupat la logística necessària per fer portar aigua en vaixells en cas que fos necessari, amb l'objectiu d'evitar talls domiciliaris. L'aigua provindria de Tarragona, Marsella i Carboneras.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

El Punt

ARRENCA LA CURSA PER A LES ELECCIONS EL 9 DE MARÇ


Els candidats gironins dels cinc partits amb representació parlamentària van trobar-se ahir a Diari de Girona, on estaven citats per fer-se la foto de família-de família política, en aquest cas- d'inici de campanya. Aquesta és la crònica-o el making off, que dirien al cinema- de l'arribada al diari i del posterior, trajecte fins al lloc on es va realitzar la fotografia que avui il·lustra la portada. Per més que en els propers dies els vegin barallar-se, no en facin cas: en el fons es porten molt bé.
Francesc Canet i la seva recentment estrenada cap de premsa arriben a la redacció de Diari de Girona abans que cap altre candidat, uns quinze minuts abans de l'hora concertada. Qui té com a eslògan "Un país de 1a" no es pot permetre arribar ni segon, ni tercer. El candidat d'ERC mostra el cartell electoral, on en un marge apareix per triplicat la seva imatge, com si s'hagués fet la fotografia en un fotomatón de benzinera. A penes si Canet ha començat a saludar apareix Alícia Sánchez Camacho, sense una cap de premsa però amb la quarta de la llista i amb un accessori que no duia el d'ERC: dos joves quasi clònics, amb el cabell tallat molt curt, expressió gairebé més hostil que seriosa i que tota l'energia que estalvien no obrint la boca per pronunciar un sol mot, l'utilitzen per guaitar a banda i banda en busca de qui sap què. Conclusió: o uns turistes despistats han entrat a Diari de Girona buscant una lleona a qui plantar un òscul al cul, o Sánchez Camacho porta servei de seguretat incorporat. La candidata del PP saluda Canet fregant-li l'espatlla es diria que carinyosament, però també podria ser que li estigui triturant la clavícula, ja que mentrestant li etziba: "Ja pots provocar tot el que vulguis que no et penso contestar". És de suposar que es refereix Camacho a provocacions polítiques, doncs Canet en cap moment ha fet cap gest carinyós o directament obscè a la líder popular.

Sortosament per Canet arriba aleshores Biel Jover, que no porta ni cap de premsa ni joves clònics que l'acompanyin, i Sánchez Camacho -cognom no en va compost pels de dos recis i històrics defenses de la selecció espanyola de futbol- ha de deixar la presa. Aprofito per xafardejar el pòster del PP que aquesta ha portat: una gran foto de la candidata en primer pla -fins el punt que es poden distingir les arrecades, que són les mateixes que porta avui- a sobre de la frase: "Les idees clares". Venço no sense dificultats la temptació d'escriure-hi a sota: Y el chocolate espeso.Jover, nou en aquestes batalletes, es queda una mica al marge mentre Canet i Sánchez Camacho continuen dirimint les seves cuites. El candidat d'IC-EV no haurà portat sèquit, però a canvi ha portat dos pòsters en lloc d'un. El primer amb la seva fotografia, i l'altre amb una idea més que clara, tot i que probablement no sigui la mateixa claredat a la que es refereix l'eslogan del PP: "Avortament lliure i gratuït, ja!".Són 2/4 de 6, hora fixada per la fotografia, i del PSC i CiU no se'n sap res. Dos minuts més tard entra Montse Palma. Amb servei de premsa, sense turistes despistats i lluint a la solapa un pin que diu "GO!", perillosa contracció de Girona Optimista que pot provocar que tots els angloparlants que se la trobin s'ho prenguin com una incitació a la desmesura amb la candidata. Perquè diguin després que qui provoca és Canet. Precisament aquest és el primer a qui saluda Palma, amb un: "Ets car de veure, eh?",a la vegada que li toca la galta amb menor ímpetu que Camacho l'espatlla,detall que agraeix el cirurgià maxilofaciar de Canet.

Montse Palma és l'única candiata que no porta un pòster, sinó un cartell. És a dir, ha vingut amb un tauler i el pòster enganxat a sobre d'aquest, de tal manera que anant d'aquesta guisa pel carrer sembla un home anunci -mig home anunci de fet, ja que li falta la part posterior, no a Palma sinó a l'anunci- dels que proliferaven per les grans ciutats a començament del segle XIX. "Go!", diu també des del cartell a tots els vianants que parlen anglès.Es retarda Jordi Xuclà, i mentre l'esperem -"com que ha d'anar a visitar 200 pobles, ara deu estar tot just pel 198", dispara Sánchez Camacho, ràpida a desenfundar- es formen parelletes que fan petar la xerrada, més per ordre d'arribada que per afinitats ideològiques, si més no en el cas de la primera: Canet-Sánchez Camacho i Jover-Palma. A sobre la taula han quedat dipositats els pòsters, de manera tan curiosa que sembla que sigui Sánchez Camacho qui reclama amb celeritat l'avortament lliure i gratuït.Arriba Xuclà gairebé cor?rents, quinze minuts després de l'hora convinguda, amb un pòster on, a sota de la seva fotografia en blanc i negre, s'hi llegeix "El teu vot farà respectar Catalunya", en el fons de color taronja tradicional de CiU i de la mascota del Mundial 82.Brometes de rigor amb Xuclà relatives a la falta de puntualitat -alguna de més malèfica relacionant aquest fet amb el recent debat parlamentari sobre Kosovo on van faltar 11 diputats de CiU- i ens posem tots en mans d'Aniol Resclosa, el fotògraf i responsable de l'elecció del lloc on realitzar la fotografia, dit quedi com a descàrrec del redactor, pels motius que més endavant s'exposaran.

Les muses han revelat a Aniol que la fotografia s'ha de realitzar als Jardins de la Infància, just davant del Diari de Girona, a l'altre costat d'Onyar. Allà que ens dirigim en comitiva polítics, pòsters, periodistes, fotògraf, caps de premsa i els boys de Sánchez Camacho, que continuen amb el mateix posat seriós -potser trist perquè el dia ennuvolat els ha impedit lluir les ulleres de sol-, separats un parell de metres de tots els altres i escrutant l'horitzó amb mirada si no espabilada, sí almenys inquisitiva. Segurament és la seva presència la que ha evitat que centenars de gironins s'afegissin a la processó, atrets per aquella noia-anunci que l'encapçalava i els invitava a sumar-s'hi al crit -escrit- de "GO!".Durant el trajecte ?-que per descomptat aixeca força expectació entre els vianants-, els candidats tenen temps de queixar-se de l'excés de debats en què durant aquests dies hauran de participar: televisions, ràdios, diaris, etc, on repetiran cada dia el mateix, escoltaran idèntica rèplica del seu oponent i probablement no convenceran ningú de canviar el vot que ja tenia pensat. "Quina ànsia que fa", és l'expressió amb què defineix Palma els dies que s'acosten, i que la resta corrobora.

Ignoro si els Jardins de la Infència deuen el seu nom a la gran quantitat de nens que allà hi havia. En tot cas, tots aquells nens, multiplicats per cent, s'han convertit ara en cagarades de gos. Potser Aniol buscava la imatge impactant d'un candidat fregant-se la sabata amb el nas arrufat-d'aquí la tria del lloc-, però l'únic que acaba trepitjant una deposició més digna de plantígrad que de cànid és aquest periodista. Els polítics, en canvi, aconsegueixen sortir immaculats d'aquell camp de mines pestilents. Deu ser que estan habituats a moure's entre porqueria sense embrutar-se.Un somriure.

Un click. Comença la campanya.


Diari de Girona

dijous, 21 de febrer del 2008

Treball presenta el nou Pla de suport a les persones aturades


El nou Pla inclou programes de formació laboral en sectors econòmics emergents, accions de millora de qualificació professional i modernització dels serveis oferts pel Servei d'Ocupació de Catalunya
Amb un pressupost inicial de 88 milions d'euros, el Departament de Treball, mitjançant el SOC, posa en marxa 1.800 accions formatives


La consellera de Treball, Mar Serna, i el director del Servei d`Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, han presentat avui en roda de premsa un nou Pla integral de suport a les persones aturades que inclou un conjunt d’accions per a la millora de la qualificació dels treballadors/es en situació d’atur, programes de formació laboral per aquest col·lectiu en sector emergents i accions d’intensificació i modernització dels serveis als ciutadans/es oferts pel SOC.

Amb un pressupost de 88 milions d’euros, les persones en situació d’atur podran beneficiar-se de les 1.800 accions formatives impulsades pel Departament de Treball amb l’objectiu de facilitar l’adquisició de competències professionals per a l’exercici d’una ocupació.

La consellera de Treball ha destacat que el Departament de Treball posa en marxa aquest Pla ja que “la formació és l’element clau perquè les persones no es quedin sense feina i millorin la seva ocupabilitat”.

Mar Serna ha afegit que el Departament de Treball implementa aquest Pla “perquè les oficines de Treball de la Generalitat redueixin els tràmits administratius i augmentin les funcions d’informació i i orientació a les persones que busquen feina i de serveis a les empreses que necessiten contractar persones treballadores”.

En aquest sentit, la consellera de Treball, Mar Serna, ha dit que al voltant de tres milions de còpies de contractes aportades físicament per les empreses i registrades per les Oficines de Treball de la Generalitat es poden fer de manera telemàtica amb la millora de les Oficines de Treball de la Generalitat.

llegir més ...

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
El Punt

dimecres, 20 de febrer del 2008

Atenció bucodental gratuïta


Catalunya amplia l'atenció bucodental gratuïta per infants de 7 i 8 anys


El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat i Consum han signat un conveni per finançar l'atenció bucodental gratuïta en nens i nenes de 7 i 8 anys durant l'any 2008. Aquest pla beneficiarà 130.000 infants i costarà 3.600.000 euros, cofinançats al 50% per l'Estat i la Generalitat.

El pla s'ampliarà progressivament fins l'any 2016, quan s'atendran tots els infants de 7 a 15 anys d'edad, que suposarien aproximadament un total de 800.000 nens i nenes.


Els serveis previstos inclouen un examen bucodental anual i els següents tractaments:


- Instruccions sanitàries en matèria de dieta i salut bucodental, acompanyades de l'ensinistrament en higiene bucodental, als nens i els seus pares o tutors.
- Aplicació de fluor tòpic, d'acord amb la política de fluoració de cada CCAA, i de les necessitats individuals de cada nen.
- Revisió anual de l'estat de salut de la cavitat bucal, incloent l'exploració radiogràfica quan es precisi.
- Sellegat de fissures en molars permanents
- Obturació en peces dentaries permanents.
- Tractaments pulpars (endodòncies) de les peces dentaries permanents amb lesions pulpars irreversibles que puguin ser reparades.
- Exodòncia en peces dentaries temporals
- Tartrectomies
- Tractament d'incisius i canins permanents en cas de malalties, malformacions o traumatismes, excepte en situacions amb tercers obligats al pagament.

Queda exclòs del programa:

- Tractament reparador de la dentició temporal
- Ortodòncies
- Tractaments estètics
- Implants dentaris
- Tractament per traumatismes quan existeixi un tercer obligat a respondre del tractament

OFRENES SILS - VALLCANERA 2008


Nou sistema d'Indicadors de la Unió Europea


L'Idescat inicia la difusió dels Indicadors de la Unió Europea (econòmics, socials, demogràfics...), que permeten comparar la situació de Catalunya amb Espanya, la zona euro i la Unió Europea.

Aquest sistema d'informació està basat en el conjunt d'indicadors que elabora l'Eurostat per al seguiment de les polítiques dels seus països membres (indicadors estructurals) i per conèixer-ne la demografia (indicadors a llarg termini).

El sistema d'indicadors de la Unió Europea inclou estadístiques d'àmbit econòmic, social, mediambiental i demogràfic, estructurades en set àrees temàtiques:

* situació econòmica general
* ocupació
* reforma econòmica
* cohesió social
* medi ambient
* demografia


L'Idescat és l'organisme que gestiona i actualitza el conjunt de les dades que formen el sistema d'indicadors de la Unió Europea. Les dades de Catalunya són produïdes pels diferents organismes que representen el Sistema Estadístic Català, entre els quals els departaments de la Generalitat i el mateix Idescat. D'altra banda, les dades de la Unió Europea, de la zona euro i d'Espanya s'extreuen d'Eurostat.

Els indicadors de la Unió Europea són de periodicitat anual. L'actualització es fa de forma contínua per tal de garantir la puntualitat de les dades estadístiques.

Enllaços


La Comissió Europea aprova el PDR (Programa de desenvolupament rural) català per al període 2007-2013

La Generalitat n’esdevé la principal cofinançadora, amb 471,32 milions d’euros, un 39,5 per cent més que en el període anterior

La despesa pública per a la seva execució serà de 1.016 milions d’euros, de la qual el DAR n’assumeix el 46,3 per cent




La Comissió Europea (CE) ha adoptat la Decisió d’aprovació del Programa de Desenvolupamet Rural (PDR) de Catalunya per al període de programació 2007-2013, en data 15 de febrer de 2008. Aquest era el darrer tràmit de la CE, un cop el Comitè de Desenvolupament Rural hi va donar el vistiplau en la darrera sessió de 2007, després que el govern català l’aprovés el passat mes de maig.

La Decisió europea aprova la despesa pública destinada a l’execució del PDR, que serà de 1.016,72 milions d’euros per a la totalitat del període i la contribució màxima del FEADER, que assoleix els 272.593.501 euros. La Comissió ha avaluat el programa sobre la base de la seva coherència amb les directrius estratègiques comunitàries, el pla estratègic estatal, i el Reglament (CE) núm. 1698/2005 que estableix les condicions per a l’elaboració dels programes de desenvolupament rural.

En relació a la dotació pressupostària d’aquest PDR, lleugerament superior a la del període 2000-2006, cal destacar que la Unió Europea (UE) hi aporta 272,59 milions d’euros, un quaranta per cent menys que en el període anterior; el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) 272,81 milions d’euros, el que representa un 32,9 per cent més; i la Generalitat 471,32 milions d’euros, un 39,5 per cent més, essent la principal cofinançadora del programa amb un 46,3 per cent davant del 26,8 per cent tant de la UE com del MAPA.

El programa comprèn el període que comprès entre l’1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2013, i inclou, entre d’altres, una descripció dels eixos i mesures proposades per a l’execució del programa i un pla global de finançament on s’indica el total de la contribució del FEADER prevista per a cada any, per a la totalitat del període, i el total de la contribució comunitària prevista per a cada eix, així com l’import en concepte d’assistència tècnica.

Catalunya, que ha estat una de les primeres comunitats autònomes de l’Estat en el procés d’adopció final del programa, compta doncs amb un instrument de programació amb una dotació pressupostària important que permetrà desenvolupar la política comunitària de desenvolupament rural adaptada a les necessitats del món rural català i assentar així les bases per al futur de les nostres explotacions agràries i forestals i de les indústries agroalimentàries.






* Així, cal especificar que l’eix 1 correspon a augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal; el 2 a la millora del medi ambient i de l’entorn rural; el 3 a qualitat de vida a les zones rurals i diversificació de l’economia rural ; i el 4 a l’aplicació de l’enfocament Leader.

Un treball de recerca sobre el suro a la comarca guanya el concurs de les beques de la Selva


L’historiador,Joaquim Alvarado, es converteix en el guanyador de la segona edició de les beques de la Selva

En el transcurs de l’acte d’entrega del guardó, el jurat atorga mèrits a una proposta sobre l’estudi de la colònia industrial de Bonmatí

La proposta del treball de recerca sobre “El suro a la comarca de la Selva”, de l’historiador Joaquim Alvarado ha obtingut el guardó en la segona convocatòria de les beques de la Selva. El guanyador de l’edició d’enguany va presentar, com a proposta per obtenir la beca, un treball per analitzar l’evolució del negoci del suro als municipis de la Selva entre els segles XVIII i XX. En aquest sentit, cal constatar que la referència més antiga que hi ha a Catalunya respecte a la indústria surera correspon a la fàbrica dirigida per Guerau Esteve Llach a Tossa de Mar l’any 1739. L’objectiu del treball, que es desenvolupa a partir d’aquí, és analitzar la implantació i evolució d’aquesta activitat que es va estendre a bona part dels municipis de la Selva.
El jurat avaluador de les beques, que estava integrat per membres designats pel Consell Comarcal de la Selva i el Centre d’Estudis Selvatans, va considerar aquesta treball com el més interessant dels nou que es van presentar en aquesta segona edició de les beques. En el transcurs de l’acta del veredicte es va fer constar els mèrits d’una altra de les propostes presentades i que proposava Un estudi de la colònia industrial de Bonmatí”.

El conseller comarcal de Cultura, Sr. Narcís Junquera, ha destacat que “la qualitat mitjana de tots els treballs ha estat força elevada, tal i com ha avaluat el jurat, cosa que demostra que la proposta de donar suport a estudis d’investigació sobre la comarca és la correcte i és un bon camí per afavorir un major coneixement de la nostra història. Encertada”. En aquest sentit, Junquera, ha volgut felicitar tots els participants a les beques i de manera molt especial al guanyador. Finalment, el conseller de Cultura ha assenyalat que “esperem que el resultat final del seu treball respongui a les expectatives, ja que d’entrada és molt interessant i positiu per a la selva poder tenir dades sobre el desenvolupament de la indústria del suro a la comarca”.

En aquesta segona edició de les beques de recerca, dotada amb cinc mil euros, s’han presentat un total de nou propostes de treball d’àmbits ben diversos. En la primera edició, que va tenir lloc l’any passat, el treball guanyador va ser un estudi presentat per Jordi Bohigas i Maynegre i Francesc Xavier Morales i Garcia per elaborar un treball de recerca sobre La guerra del francès a la Selva: l’impacte de l’ocupació napoleònica al món rural.

Aquestes beques són convocades pel Centre d’Estudis Selvatans i el Consell Comarcal de la Selva.

Destinen 1,4 MEUR a escoles selvatanes

El Consell de Direcció de l'Administració Territorial de la Generalitat a Girona va presentar ahir a Santa Coloma de Farners dades sobre les actuacions a la Selva. Pel que fa a equipaments escolars a la comarca, per a l'any 2008 hi ha prevista una inversió de 1.412.903 euros. La inversió de 2007 va ser de 1.202.785,99 euros. Durant el 2007 s'han ampliar l'IES Sa Palomera i el CEIP Mossèn Joan Batlle de Blanes, el CEIP Sant Esteve de Caldes de Malavella i el CEIP de Riudellots. El 2008 s'espera acabar la segona fase del CEIP blanenc Mosse?n Joan Batlle i la construcció del CEIP Santa Coloma. Pel que fa a les obres en perspectiva, són la construcció del centre de Serveis Educatius de Blanes i l'ampliació de l'IES Castell d'Estela a Amer. El setembre de 2007 es va posar en funcionament el centres CEIP de Lloret de Mar i el setembre que ve es posarà en marxa el nou IES d'aquesta localitat i també el de Sils, que encara s'ha de construir.

Diari de Girona - 20-02-2008

El Consell Comarcal reiterarà a Educació que pagui per no haver de fer pagar els pares

Otero avisa que Maragall serà qui decidirà

El president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, va demanar ahir al delegat territorial d'Educació, Andreu Otero, que faci d'intermediari i sol·liciti una reunió amb el conseller Ernest Maragall per així intentar convèncer-lo que el departament d'Educació assumeixi el cost del transport escolar urbà no obligatori el que queda de curs. Amb aquesta demanda, el president del Consell Comarcal continua, així, buscant fórmules per pagar el servei -que no és obligatori i que té un dèficit de 400.000 euros aquest curs- després de garantir el dilluns passat que hi haurà transport fins a final d'aquest curs escolar.

La resposta del delegat territorial d'Educació, Andreu Otero va ser per una banda, de predisposició però alhora, va advertir al president del Consell Comarcal, que la decisió de si ha de ser el departament qui pagui aquest dèficit "supera les seves competències provincials" i va afirmar que haurà de ser Ernest Maragall qui prengui la decisió. De tota manera, Otero va explicar que intentarà "ajudar perquè la trobada es faci i en puguin parlar però no sé quina decisió es prendrà", va avançar Otero.

Educació va avisar al Consell fa 2 anys

El delegat territorial, Adreu Otero, va recordar que ja fa dos anys que el departament d'Educació va advertir que aquesta modalitat de transport es deixaria de subvencionar i si ara hi ha el problema de saber qui pagarà el que queda de curs "és perquè algú no ha fet el què li tocava".

Tot i que el servei està garantit, queda per resoldre qui serà l'encarregat de pagar el transport urbà durant aquest curs. De moment, el Consell Comarcal de la Selva i els ajuntament més afectats van acordar dilluns que l'any vinent no serà gratuït i que els usuaris i els ajuntaments hi hauran de contribuir. Cal recordar, que diàriament més de 15.000 escolars de pobles com Maçanet de la Selva, Vidreres, Sils o Caldes usen autobusos per traslladar-se des de les seves cases fins als centres educatius. Per pagar aquest transport escolar calen 400.000 euros i el Consell Comarcal no té perquè la partida d'Educació a aquest efecte s'exhaureix el proper mes d'abril.

Diari de Girona - 20-02-2008

Les obres a l´accés al polígon de Riudellots fan tallar un carril de la N-II recent desdoblada


Els treballs als enllaços a la zona industrial i a l'aeroport continuen al cap de 2 mesos
Un tram de la recent desdoblada carretera N-II tenia un carril tallat dilluns a la nit, en direcció a Barcelona, a causa de les obres que encara s'estan fent als enllaços al polígon industrial de Riudellots de la Selva. Així, els treballs continuen dos mesos després de la inauguració oficial del vial, temps durant el qual s'han anat fent actuacions com ara col·locar els fanals i indicadors reflectants a la mitjana de la carretera.
Els operaris van seguir treballant el mateix dia que la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, inaugurés els 8 quilòmetres de N-II desdoblada entre Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. El vial, amb dos carrils per sentit de la circulació, es va obrir al trànsit el 19 de desembre i amb dos anys de retard. Aquest projecte ha costat 48,5 milions d'euros i ara s'estén cap al sud, amb el desdoblament d'un altre tram de la carretera entre Caldes i Sils.
Els vehicles fa dos mesos que circulen pel vial desdoblat, però les dificultats no han desaparegut per a aquells que han d'entrar o sortir del polígon industrial de Riudellots. Els accessos no es van enllestir al mateix temps que la calçada principal i aquests dies els operaris encara treballen tant a la connexió amb aquesta zona industrial com a la rotonda que distribueix el trànsit cap a l'aeroport Girona-Costa Brava i cap al nucli urbà de Riudellots de la Selva. A l'alçada d'aquests dos punts les màquines excavadores no han desaparegut i dilluns les necessitats de l'obra van obligar a restringir la circulació -deixant la ?carretera en direcció a Barcelona amb un sol carril- i a reduir la velocitat de la marxa a 80 o 40 quilòmetres per hora, en funció dels punts, quan ara a l'autovia desdoblada es pot circular a 120.
Diari de Girona - 20-02-2008

dimarts, 19 de febrer del 2008

Els nuclis de més de 50 habitants i els polígons industrials tindran cobertura de banda ampla, telefonia mòbil i TDT

El Govern de la Generalitat ha aprovat destinar 110 milions d'euros per tal de garantir l'extensió dels serveis de comunicacions electròniques –banda ampla, telefonia mòbil i TDT– a tots els nuclis de població de més de 50 habitants, tal com recull el compromís del Pla de Govern per a aquesta legislatura. Aquesta extensió també busca que abans d'acabar el 2010 tots els polígons industrials de Catalunya tinguin cobertura de telefonia mòbil i banda ampla.
Dels 110 milions d'euros que el Govern invertirà en l'extensió d'aquests serveis, 40 milions es destinaran a la construcció de noves infraestructures de telecomunicacions; 40 milions més al projecte de Banda Ampla Rural, 20 milions més a l'extensió de la cobertura de TDT; i 10 milions més al desplegament de les xarxes de telefonia mòbil rural.

Acords de govern 19.02.08

Infraestructures de les telecomunicacions

Medi Ambient i Habitatge signa un pacte amb el grup Bon Preu per reduir el consum de bosses de plàstic


Amb aquest acord, el Departament dóna tot el seu suport institucional i tècnic a una iniciativa que ha sorgit del sector
L’objectiu de Bon Preu és reduir en un any un 20% del consum de bosses de plàstic d’un sol ús als seus establiments
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el director comercial del grup Bon Preu, Antoni Amblas, han signat avui un pacte per a la reducció de bosses de plàstic d’un sol ús. Per part del Departament també hi ha assistit la gerent de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català. Amb aquest conveni, el Departament dóna tot el seu suport institucional a una iniciativa sorgida des del sector per reduir el consum de les bosses de plàstic amb nanses i fomentar-ne la reutilització. El grup Bon Preu disposa de 110 establiments d’alimentació a Catalunya —entre els supermercats Bonpreu, Esclat i Orangutan—, i des de l’any 2003 col·labora amb l’Agència de Residus de Catalunya tot implicant-se en diversos projectes de prevenció.

Les actuacions que integren aquesta iniciativa suposen: retornar en efectiu al client 0,02 € per cada bossa que no s’agafi (calculant que es fa servir una bossa per cada 10 € de compra); oferir bosses compostables a 0,05 € la unitat com a bossa alternativa; reduir el gramatge i les tintes de les bosses de plàstic d’un sol ús, i no oferir-les indiscriminadament, a més de posar en marxa una campanya comunicativa per al foment de la reutilització de les bosses. Així mateix, el grup Bon Preu manté les alternatives de la caixa de cartró, la bossa de plàstic rígid i la bossa compostable reutilitzables, que promou des de fa anys als seus establiments.

La campanya comunicativa d’aquest pacte per a la bossa pretén afavorir també l’ús de bosses de cartró rígid, bosses compostables, i l’ús del cabàs i del carretó de rodetes. Per això, la seva proposta gràfica consisteix a un gran cubell i un carretó metàl·lics i l’eslògan “Millor que una bossa de plàstic. Deixa la bossa d’un sol ús i emporta’t el seu valor”.

Objectius ambientals en xifres

El propòsit de la cadena de supermercats és reduir en un any un 20% el consum de bosses de plàstic d’un sol ús als seus establiments, i un 25% de tones de plàstic que s’utilitzen per fabricar-les. Durant l’any 2007, l’empresa de distribució alimentària estima que ha distribuït 50 milions de bosses de plàstic d’un sol ús. Bon Preu és conscient de l’impacte ambiental de la seva activitat i, alhora, de la capacitat que té d’incidir sobre els seus clients amb una campanya com la que ara posa en marxa.

Els objectius de l’actuació del grup Bon Preu tenen coincidències importants amb els que defineix el Programa de gestió de residus municipals (Progremic) 2006-2012, que es troba en fase d’informació pública i que proposa una reducció de les bosses de plàstic en un 30% per al 2009 i en un 50% per al 2012. El Departament de Medi Ambient i Habitatge també valora que el suport institucional a una actuació d’aquest tipus pot tenir capacitat d’influència en l’assoliment d’un acord voluntari sobre la bossa de plàstic amb el conjunt del sector.

Un 2% del residu municipal

Les bosses de plàstic suposen aproximadament el 2% dels residus municipals que es produeixen a Catalunya. Segons un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya a final de 2006, l’estimació de consum a Catalunya és de 10 milions de bosses setmanals. Entre els seus impactes destaca el consum de recursos, energia, emissions de gasos d’efecte hivernacle i suposen un impacte visual en el medi ambient i un perill per a la fauna quan s’abandonen incontroladament. D’altra banda, han esdevingut símbol del consum sense control.

Diversos països i ciutats de tot el món, com ara Austràlia, Irlanda, França i, recentment, la ciutat de Londres estan prenent mesures diverses per frenar el consum i fomentar la reutilització de les bosses de plàstic. L’Agència de Residus de Catalunya disposa del Conveni de prevenció de residus municipals des de l’any 2002, per impulsar projectes de prevenció de residus municipals amb entitats públiques i privades de Catalunya. Des de l’any 2004, l’Agència ha donat suport a 115 projectes d’ens locals, entitats sense ànim de lucre i universitats que inclouen actuacions per a la reducció de les bosses de plàstic d’un sòl ús.

Des del mes de març de 2006, l’Agència de Residus de Catalunya està treballant per assolir un acord voluntari amb la distribució alimentària, a fi d’implantar mesures de reducció de forma voluntària en l’àmbit dels envasos, especialment les bosses de plàstic.

Programa PROFIT


Un total de 200 cursos busquen millorar la qualitat en el servei de la restauració i garantir l'atenció al client en català


La Secretaria de Comerç i Turisme coordina el programa PROFIT de millora de la qualitat en el servei de la restauració. El Programa està orientat a la formació i reciclatge de personal en el sector de la restauració per atendre i satisfer millor les necessitats de la clientela.

El Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors (PROFIT) es planteja com un curs de formació contínua per al personal sense formació específica en atenció al cient i servei d'hostaleria i amb pocs coneixements de català.
El curs consta de 20 hores lectives, 10 de les quals dedicades a qualitat de servei i atenció al client i les altres 10 a vocabulari i recursos lingüístics. Un cop superat el curs, l'alumnat haurà incorporat les següents habilitats:

* Tècniques de muntatge i preparació del servei bàsic en hostaleria.

* Tècniques de servei bàsic en hostaleria.

* Habilitats comunicatives: saludar els clients en català i entendre les seves demandes bàsiques així com les seves reclamacions i queixes més habituals.

* Dominar els continguts de la carta o del menú diari

El nombre d'alumnes per curs no superarà en cap cas les 20 persones i el mínim establert serà de 10, tret del cas que 6 treballadors d'una mateixa empresa sol·licitin fer el curs. La superació del curs donarà dret a la certificació de les competències assolides per part de la Secretaria.

Durant el mes de març es realitzaran 10 proves pilot a tot el territori (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Tortosa, Sabadell, Lloret de Mar, Castelldefels, Caldes de Montbui) i a partir del mes de maig s'iniciarà el desenvolupament definitiu del programa. Al llarg del 2008 es preveu realitzar 200 edicions del curs que beneficiaran aproximadament a uns 2.500 cambrers i cambreres.

Compareixença de la Federació davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament


Joan Seguer va remarcar que des de la Federació de Municipis es valora en primer lloc el gran avenç que suposen aquests avantprojectes de llei per consolidar un sistema de gestió sostenible dels residus a Catalunya. Els ajuntaments són el primer nivell en la cadena de la gestió dels residus i això, els fa coneixedors molt directes de les problemàtiques de la gestió diària, alhora que són també els receptors de les demandes de la ciutadania. Des de l’FMC creiem que ha arribat l’hora de passar de la Catalunya virtual a la Catalunya real, és a dir de portar a la pràctica les planificacions i els projectes que han de permetre millorar el nostre país. Amb aquests avantprojectes s’adopta el compromís per aconseguir una gestió més eficaç i que aposta per la prevenció, la recuperació i el reciclatge de totes les fraccions de residus municipals; reduir, reciclar i revalorar són i han de continuar essent els objectius de futur.
La modificació de la Llei 6/93 amplia la recollida de fracció orgànica als municipis de menys de cinc mil habitants. La nostra entitat considera que cal tenir presents les dificultats que això pot representar en municipis molt petits, ja que aquesta implantació suposa un esforç econòmic important, tot i la prevenció de línies d’ajut i suport tècnic i administratiu que la mateixa llei preveu.
Valorem també la proposta de redacció del Pla territorial sectorial d’infraestructures municipals, que ha de preveure les instal·lacions de gestió de residus i, fins i tot, la definició de la seva localització dins del mateix pla. Entenem que aquesta planificació és una clara aposta per potenciar una aliança amb els ens locals que permet mantenir els principis de proximitat, autonomia i suficiència del territori.
La Federació de Municipis està totalment d’acord en què, segons l’estratègia europea i tal i com aquests dos avantprojectes preveuen, cal avançar en la prevenció i la minimització dels residus, en la reutilització dels productes, en la recollida selectiva, en el reciclatge i altres formes de valorització material i energètica i, per últim, en la disposició del rebuig.

La Generalitat crea el Sistema d'Informació dels Polígons Industrials de Catalunya

Serà un sistema d'informació que inclourà la cartografia bàsica i els principals indicadors temàtics dels polígons industrials de Catalunya
En el projecte hi participen els departaments d'Innovació, Universitats i Empresa; Política Territorial i Obres Públiques; Governació i Administracions Públiques, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Dilluns, 18 de febrer de 2008.— El Govern de la Generalitat posa en marxa el “Sistema d’Informació dels Polígons Industrials de Catalunya”, que té com a objectiu constituir un directori de polígons industrials a Catalunya caracteritzat necessàriament per ser el primer i l’únic en abastar tot l’àmbit territorial de Catalunya; pel seu caràcter continu i dinàmic, en tant que es garanteix el seu manteniment; centralitzat i oficial, ja que integra les dades dels departaments implicats i les entitats col·laboradores.
En el projecte hi participen el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, a través de la Secretaria d’Indústria i Empresa, juntament amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques –a través de la Secretaria de Planificació Territorial– i el Departament de Governació i Administracions Públiques –a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació–. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PIRMB), l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i la Diputació de Barcelona han estat incorporades des del primer moment a la iniciativa. Es preveu així mateix la incorporació d’altres entitats addicionals.
A partir de la presentació pública d’avui s’establirà un nou conveni entre les administracions participants, que preveu el desenvolupament d’un sistema d’informació de polígons industrials de Catalunya.
Aquest sistema permetrà:
- La creació d’un Directori únic de Polígons Industrials de Catalunya
- L’actualització de les dades geoespacials dels Polígons
- L’actualització de dades referents als seus serveis, equipaments, dotacions i altres indicadors que permetran conèixer el seu estat d’adequació.
Aquesta iniciativa, a més d’involucrar els municipis i les comarques en el seu desplegament, oferirà una visió supralocal del polígon necessària per impulsar una major coherència en les polítiques públiques en matèria de sòl i desenvolupament industrial, així com de disponibilitat de serveis de xarxes electròniques. Així mateix, aquest sistema d’informació permetrà vehicular les relacions entre el Govern i les diferents entitats en matèria d’anàlisi i estudis referents a polígons.
L’antecedent d’aquest projecte es remunta a la signatura d’un conveni per a l’elaboració de la base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya amb l’objectiu que pogués ser utilitzada per tots els agents territorials en les seves activitats. Signat el novembre de 2006 pels aleshores departaments de Medi Ambient i Habitatge i Treball i Indústria, l’ICC i el PIRMB, aquesta base de dades es va realitzar a partir de la suma d’iniciatives, estudis, anàlisis i propostes d’inventaris de polígons tant de l’àmbit català, com la regió metropolitana de Barcelona o projectes locals, relacionant els respectius indicadors amb la base de polígons mitjançant la seva codificació.

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/innovacio_premsa.notaPremsa.59.NP%20SIPOLIND1203340304881.pdf