CANVI EN EL SISTEMA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

L’Ajuntament de Sils inicia una campanya de conscienciació sobre la recollida selectiva.

A Sils a partir d’agost l’actual sistema de recollida (el porta a porta) serà substituït pel d’àrees d’aportació on es disposaran de contenidors exclusius pel vidre, paper/cartró i envasos lleugers.
Actualment es disposa d’algunes d’aquestes àrees que es mantindrien i amb l’actuació de l’ajuntament s’ampliarien amb altres fins un total de 26 zones de recollida de fraccions distribuïdes per tot el terme municipal.
Paral·lelament es realitzaran xerrades informatives del nou servei que inclouran: localització de les àrees, bon ús dels diferents contenidors (es repartiran fulletons amb índex de residus i el contenidor corresponent), les dates de recollida de trastos vells i andròmines amb caràcter mensual i la potenciació de l’ús de la deixalleria municipal per tal d’evitar episodis d’abocaments descontrolats que es produïen fins ara en algunes zones del municipi.

Els punts i dates d'aquests informacions seràn les següents:

* 22 de juliol de 2011 - 20h Ajuntament de Sils

* 23 de juliol de 2011 - 10h Centre Cívic de Vallcanera

* 29 de juliol de 2011 - de 10h a 12h (mercat)

http://www.sils.cat/

ENTREVISTA A L'ALCALDE

El grup independent, proper al PSC, ha aconseguit la majoria absoluta després de 4 anys manant en minoria.

El nivell d'endeutament és del 47%

Martí Nogué va pel camí de ser alcalde de Sils durant vuit anys. Com a independent, deixa clar que no és home de partit, malgrat que la seva llista estigui avalada pel PSC. Assegura que les prioritats dins la política municipal van molt més enllà dels interessos dels partits polítics.

14/07/11 02:00 - sils -
Josep Maria Sebastian

La majoria absoluta ha estat el premi dels electors als darrers quatre anys?
En bona part vull pensar que sí. Tot i la crisi que patim crec que hem fet una bona tasca i la gent ho ha apreciat. A més, amb el mèrit afegit que ho hem fet en minoria i amb només quatre regidors.

I l'oposició els va ajudar o més aviat els va posar traves?
Hi ha hagut grups de tot. Alguns des del primer dia ja van venir disposats a posar pals a les rodes. Altres han ajudat, des de la lògica de l'oposició, és clar, però almenys tenien clar que el primer de tot era Sils i la seva gent.

Em pot concretar quin grup ha estat el que li ha causat més problemes?
Els que han posat més pals a les rodes han estat els dos regidors d'ICV-EUiA-E. I d'això no sols n'hem estat conscients l'equip de govern anterior, sinó també el poble, que els va “castigar” amb els vots fins al punt que han passat dels dos regidors que tenien a tenir-ne només un.

Sorprèn que en un govern independent però proper al PSC l'oposició més dura provingui de l'esquerra...
Als pobles tenen més importància les persones, en l'àmbit polític, que no pas els partits. I en aquest cas, la gent que amb lògica hauríem d'haver tingut més a prop, va obviar la realitat de Sils, per fer, al meu entendre, massa política dirigida des d'un partit.

Em podria concretar tres actuacions pendents o necessàries pels propers quatre anys?
En primer lloc aplicar polítiques d'estalvi. Actualment els ingressos són molt minsos i tindrem molta feina per mantenir els serveis que actualment donem als ciutadans de Sils. En segon lloc volem canviar una subvenció que tenim atorgada des del Pla Únic d'Obres i Serveis per construir la nova biblioteca i l'arxiu, que ja tenen el projecte fet. Tot i així, per l'Ajuntament representa una aportació de 600.000 euros, una quantitat que ara per ara no podem assumir. Preferim cobrir la pista poliesportiva del costat del pavelló. Sóc conscient que perdrem part de la subvenció, però s'ha de tocar de peus a terra i tirar endavant projectes que siguin assumibles i alhora necessaris. I finalment, seguir amb les polítiques d'ocupació per ajudar, fins on puguem, amb l'actual pla d'ocupació. Actualment en tenim tres en marxa i tenim la intenció d'anar-los renovant. Per exemple, aquest estiu podrem donar feina a 28 joves.

Quins serveis bàsics creu que els fan falta?
Actualment, som un poble que de mancances urgents en aquest sentit no en tenim, ni en l'aspecte esportiu, ni en el cultural ni en el social. No ens podem queixar, i a més tenint un nivell d'endeutament d'un 47 per cent, realment baix.

De cara al futur econòmic, Sils es refia del turisme de la indústria o dels serveis?
El turisme ajuda, però no ho és tot. Tenim l'estany i l'oferta gastronòmica coneguda arreu. Pel que fa a la indústria, tenim un polígon amb una ocupació del cent per cent, i el pla parcial d'uns terrenys d'un particular preveu 25 hectàrees més de sòl industrial.

S'han plantejat reduir personal municipal a causa de la crisi?
Ni tan sols ens ho hem plantejat. A l'Ajuntament ara per ara no cal fer cap remodelació, i en el personal de les diferents àrees no sobra absolutament ningú. Aquesta és una qüestió que ni tan sols ens ha passat pel cap.

Publicat a El Punt Comarques Gironines

ENTREVISTA A JOSEP CALL

UN RECULL DE QUAN TOT ES FEIA A MÀ

Josep Call ha col·leccionat a casa seva uns dos mil estris del món rural i dels utensilis que es feien servir a pagès
La majoria de les peces pertanyen a la zona de la Selva i li han estat cedides per la gent.
Pot sonar estrany a alguns, però fa anys, fins i tot no gaires, que hi havia moltes feines que encara es feien amb les mans i no pas amb la punta dels dits, tal com passa ara. Josep Call, un barber de tercera generació de Sils, guarda a casa seva prop de dues mil eines o utensilis relacionats amb els treballs artesanals i amb la vida de fa cinquanta, seixanta o setanta anys, quan l'home, sense saber en tecnologia, amb enginy, art i paciència, adaptava els materials a les seves necessitats. El que havia estat un galliner, a la casa del barber Call, ara hi ha tot un museu personal ple d'eines, joguines i tota mena d'estris que han tingut el seu lloc en l'evolució de l'home de pagès. Tot el material està perfectament col·locat i en Josep sap on és cada cosa i per a què servia. Des dels punxons de fusta per cavar l'hort, fins a les fones, les joguines manufacturades per llançar rocs o pals de fusta, les màquines amb corretges i rodes per garbellar, triar el gra o esporgar blat de moro, els carros de fusta amb rodes revestides de ferro, ferradures o eines d'oficis perduts, com els de cistellaires, boters, sabaters o esclopers. No hi falten les eines del seu ofici de barber, amb les diferents cadires i estris per tallar, rasurar, esmolar o els tamborets per alçar la mainada a la mida més còmoda per ser esquilat pel professional.
A banda del coneixement que aporta la col·lecció de Josep Call –en el terreny antropològic, econòmic, històric o folklòric–, és inevitable fer una reflexió sobre el pas del temps i l'evolució tan ràpida que s'ha produït en els darrers vint anys. S'hi guarden eines que potser només tenen seixanta o setanta anys d'antiguitat. Són, però, idèntiques a les que es manufacturaven cinc-cents, mil o dos mil anys enrere. Sorra, en forma de vidre o ceràmica, pedra, fusta i ferro: heus aquí els materials que imperen en la col·lecció del barber de Sils. El plàstic i els materials sintètics: senzillament no hi són. No existien, en uns temps en què les coses encara es feien a la mida de l'home.
Del seu tresor, el barber té una especial predilecció per dos carros de fusta. Un era el que feia servir el seu avi al camp. L'altre li va regalar un client poc abans de morir, quan després que en Josep li hagués ensenyat tot el que guardava, va decidir que hi cabia i a més li seria ben guardat.
Dels centenars de falçs, ganivets, dalles, rasclets de fusta o de ferro, ganivets, llums de carbur, ensulfatadors manuals, cabassos, bots, pasteres, jous, fangues, pics, martells, masses i altres estris que omplen l'antic galliner, Josep Call explica amb orgull gens dissimulat que en un noranta per cent provenen de la comarca de la Selva, del territori on ha nascut, d'on prové la seva gent, on ha après i on encara viu. També explica, cofoi, com moltes de les peces que conformen aquest museu de la veritable memòria històrica, li han estat cedits per clients de la barberia de tota la vida.
No el té obert al públic, però l'obre a tothom que li demana des del carrer de les Mallorquines, des de la casa on sempre ha viscut, que ha anat engrandint i que no s'ha mogut mai del que havia estat el nucli històric de Sils. Ara es pot dir que viu als afores, perquèels altres s'han desplaçat cap a les noves vies de comunicació. Ell continua vivint al centre.

Font: El Punt

L’AJUNTAMENT DE SILS INICIA ACTUACIONS PER CANVIAR L’ENLLUMENAT PÚBLIC.

L’Ajuntament de Sils responent al seu programa, iniciarà diferents actuacions al municipi per realitzar una sèrie de reformes a les instal·lacions d’enllumenat públic a fi de millorar el servei prestat als usuaris en termes de seguretat, nivells lumínics així com eficàcia i estalvi energètic. Recordem que actuacions semblants s’havien dut a terme durant l’anterior legislatura a diferents zones del poble i apostarien per la continuïtat del projecte.

En aquest sentit, la Junta de Govern va adoptar l’acord de realitzar als propers mesos les següents actuacions (subvencionades en part):
Instal·lació d’equips automàtics de compensació del factor de potència a 3 quadres d’enllumenat públic. Aquesta actuació reduiria substancialment el consum d’energia reactiva que s’hi havia detectat, ja que equilibrarien els excessos d’aquest component de l’energia i eliminarien el seu cost.
Substitució de les actuals làmpades de vapor de mercuri d’un sector del Pol. Ind. Del Bosc de Can Cuca per làmpades de vapor de sodi i canvi de les llumeneres obertes actuals per llumeneres tancades; en aquest cas, l’actuació implicaria un menor consum energètic així com la disminució de flux de llum que s’emet cap a dalt evitant la contaminació llumínica.
Això significa que un cop realitzades les obres serà necessari emprar menor quantitat de recursos energètics i econòmics per tal de mantenir el servei d’il·luminació en un estat òptim i la regulació dels nivells lumínics.