dijous, 30 de juliol del 2009

El tripartit estudia el nou cartipàs, on AMS té la primera Tinença d´Alcaldia i ICV, la segona


CiU i AMS debaten sobre qui es quedarà Urbanisme i Iniciativa i Convergència per aconseguir Cultura i Educació

El futur tripartit de l'Ajuntament de Sils, format per ICV, AMS i CiU, es troba immers en un període de negociacions per ultimar aquesta setmana un pacte, el full de ruta per als propers dos anys al govern municipal, que està liderat fins ara pel grup d'IdS, que es troba en minoria.
Pel que ha pogut transcendir del pacte, de moment els grups es troben pendents d'acabar de desencallar dos temes, que no són de caire municipal, segons apunten fonts del tripartit. Un cop s'hagin llimat aquestes diferències, el tripartit anunciarà el pacte i posteriorment presentarà la moció de censura contra l'alcalde, Martí Nogué (IdS).
El que ja està bastant embastat és el cartipàs d'aquest tripartit: en concret, com ja havia avançat Diari de Girona fa pocs dies, l'Alcaldia passarà a mans del convergent Francesc Anoro (CiU) i com a novetats hi ha que la primera Tinença d'Alcaldia quedarà pel portaveu d'AMS, Antoni Tello, i la segona, serà per a Albert Miralles, el líder d'ICV de Sils.
Quant a les àrees que tindrà cada formació, el que està clar, segons apunten fonts del tripartit, és que cadascú aportarà la seva experiència. Per tant, AMS estarà al capdavant de la regidoria de Salut i CiU es quedarà amb Hisenda. I pel que fa a Governació segurament passarà a mans d'AMS ja que és del que s'havia encarregat Antoni Tello, quan havia estat regidor fa uns anys al consistori. Pel que fa a Urbanisme, tot sembla indicar que podria acabar a mans de CiU, perquè el egidor Marc Capdevila havia estat al càrrec d'aquesta àrea durant l'últim mandat de CiU. Tot i això, aquesta darrera atribució, s'està negociant amb AMS; grup que es faria càrrec també d'Obres i Serveis.
ICV per la seva banda, es podria encarregar de Medi Ambient i està en discussions amb CiU pel que fa a estar al capdavant de les àrees de Cultura i Educació, segons fonts del tripartit.
Aquestes dades són de moment provisionals però tot indica que aquesta setmana ja es podria tenir enllestit el cartipàs i el full de ruta.
La moció de censura a l'alcalde de Sils ha agafat per sorpresa el batlle d'aquesta població i segons explicava ahir Antoni Tello, els motius pels quals volen aconseguir el govern "no és per temes d'interessos, sinó pel poble". Des de CiU, Francesc Anoro va afirmar que cal "ser prudent" i que s'espera tenir-ho tot en breu lligat.
Aquest diari en tancar l'edició no havia pogut contactar amb el cap d'ICV, Albert Miralles.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/07/30/comarques-tripartit-estudia-cartipas-primera-tinena-dalcaldia-segona/347091.html

dissabte, 25 de juliol del 2009

CiU de Sils justifica la moció de censura a l´alcalde pel ´clima de tensió´ actual

L'alcalde assegura que si s'acaba presentant, el futur govern tripartit (ICV-AMS-CiU) serà "un puzle mal fet"
El grup de Convergència i Unió (CiU) de Sils, en aquests moments a l'oposició i liderat per Francesc Anoro, assegura que la moció de censura a l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), es justifica perquè "s'ha arribat a un clima de tensió en els últims plens que ja ha arribat a ser kafkià", afirma Anoro.
Tot i això, el cap de llista de CiU reconeix que ICV i AMS -les altres dues forces que se sumen a la moció- són els grups que han fet una oposició més punyent durant els darrers mesos i que CiU "ha intentat entrendre's amb el govern", però ha arribat un moment, remarca, que "cal trobar una tranquil·litat i una majoria estable" al municipi.
Malgrat tenir clar que la moció de censura es presentarà, els tres cap de llista del futur tripartit (ICV-AMS-CiU) de Sils deixen clar que encara "cal tancar alguns aspectes del pacte", afirma el regidor d'ICV, Albert Miralles. Antoni Tello, cap de llista d'AMS, assegura, però, que "la intenció és deixar-ho tot llest per poder començar a governar el setembre". Per tant, això significa, com explicava Anoro que "anant bé, quan s'hagi signat el pacte, cap a mitjans d'agost, es produirà la moció de censura" a l'Ajuntament de Sils.
Dels punts de l'acord, l'únic que ha trascendit per ara, és que l'alcaldia quedarà en mans del grup de CiU, és a dir, del convergent Francesc Anoro, que fa més de vint anys que està al consistori silenc.
Per altra banda, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), assegurava ahir sorprès que s'havia assabtentat de la notícia a través del Diari de Girona i que no sabia "si han concretat alguna cosa entre ells", i va explicar que, per ell, "aquest tripartit és un puzle mal fet, on hi ha molts interessos en cadascun dels grups". Nogué també va manifestar que "el govern funciona millor ara en en minoria i que a l'oposició això és el que els sap greu".

Anoro, el futur alcalde
Els tres grups de l'oposició coincideixen a manifestar els motius pels quals han arribat a asseure's en una taula i preparar un acord -que se signarà en breu- i que propiciarà una moció de censura al govern d'IdS: en primer lloc, manifesten que un dels punts que els ha fet prendre aquesta decisió és que "no s'informa per part del govern" i en segon, el tema del POUM, un planejament que "s'ha presentat a veïns i no se'ns deixa participar en les reunions", puntualitzava el portaveu d'AMS.
A tot això se li suma la tensió entre govern i oposició dels darrers moments, que ha propiciat, assegura Miralles, "una falta de dinamisme i que moltes coses estiguin aturades". L'alcalde, per la seva banda, afirma que sobre el POUM "se'ls ha facilitat tota la informació i que tots els grups callen i s'han tancat en banda"
Finalment, el convergent Anoro ressalta també que "potser en un principi el poble no entendrà el perquè de la moció de censura", però afirma que "darrera de tot hi ha només la preocupació pel poble", que compta amb el vistiplau de la cúpula de la federació nacionalista de CiU, afegeix.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/07/25/comarques-sils-justifica-mocio-censura-lalcalde-clima-tensio-actual/346041.html

divendres, 24 de juliol del 2009

L´oposició de Sils ultima un pacte i prepara una moció de censura contra l´alcalde (IdS)


ICV, AMS i CiU volen crear un tripartit al consistori i el convergent Francesc Anoro es posiciona com a futur batlle

L'oposició de l'Ajuntament de Sils, formada pels grups CiU, AMS i ICV, està ultimant un pacte entre les tres forces que pugui permetre presentar una moció de censura contra l'alcalde, Martí Nogué, i el seu govern del grup Independents per Sils (IdS), que està al capdavant del consistori en minoria amb quatre dels set regidors, segons va confirmar ahir el president de CDC a la Selva Interior, Narcís Junquera.
La possibilitat d'una moció de censura no és un fet nou a Sils, ja que fa prop d'un any hi va haver moviments per dur-la a terme, però llavors es va abortar per manca de suport dels convergents. Junquera explica que els impulsors de l'actual moció de censura contra Nogué són els grups d'AMS i ICV i llavors CiU s'hi hauria sumat.
Tot i això, per ara no està decidit el funcionament d'un possible nou govern ni tampoc el seu cartipàs, però el que sí ho està és que "CiU serà qui tindria l'Alcaldia", al ser-ne el grup majoritari amb tres regidors -AMS compta amb dos edils i ICV també- i per tant, Francesc Anoro es convertiria en el nou alcalde de Sils pels propers dos anys.
Aquesta moció de censura que s'està coent des de fa poc, assegura Junquera, es fa "amb molta il·lusió per part de tots" i el que l'hauria provocat, explica el president de CDC a la Selva Interior, és que des de l'òptica de l'oposició "l'Ajuntament està saturat i que ha de tirar endavant i la moció de censura, va molt seriosament".
D'altra banda, Junquera assegura que en els propers dies es podria signar l'acord entre les tres forces i presentar la moció de censura, que podria dur aquest tripartit al govern de Sils.

Escenes de molta tensió
En els darrers mesos, el govern de Sils s'ha topat amb diversos esculls a causa de la forta oposició dels grups d'ICV i AMS especialment i darrerament, fins i tot per part de CiU. En alguns plenaris s'han viscut algunes escenes que demostren que no hi ha bona entesa entre els grups que formen la corporació municipal. Entre les més recents hi ha la que va protagonitzar l'edil d'ICV Albert Miralles i l'alcalde, Martí Nogué. Aquesta es va produir enmig d'un ple i per diverses divergències entre ambdós a l'hora d'exposar un tema sobre el nou planejament urbanístic i sortides de to de l'edil d'ICV, finalment, l'alcalde va expulsar-lo del plenari. Aquest fet, posteriorment, va provocar que en el darrer plenari CiU ho critiqués i instés els edils a comportar-se.
D'altra banda, un altre fet molt significatiu d'antagonia entre govern i oposició va ser durant el plenari de pressupostos: l'oposició en bloc va rebutjar el nou compte per al 2009 i en un ple celebrat al cap de cinc mesos, es va poder aprovar per l'abstenció de CiU.
A tot això, se li sumen les crítiques de l'oposició ple rera ple per "manca d'informació per part de l'equip de govern" sobre molts temes que van a ple i del dia a dia.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009072400_3_345806__Comarques-Loposicio-Sils-ultima-pacte-prepara-mocio-censura-contra-lalcalde

dijous, 16 de juliol del 2009

Totes les obres de l´Estat a Girona, acabades en sis anys

El subdelegat del govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets, ha afirmat que totes les obres que tenen previstes a la xarxa viària de Girona estaran acabades en sis anys. D'aquesta manera ha sortit al pas de les crítiques a l'Estat després d'un nou retard en l'execució del desdoblament de la N-II, entre Sils i Caldes de Malavella (Selva). Aquestes obres estaran aturades almenys tres mesos per problemes amb una constructora. L'afirmació del subdelegat suposa tenir acabades per al 2015 el desdoblament de la N-II de Tordera a la Jonquera, el Túnel de Tosses, l'ampliació de l'AP-7, la carretera de Figueres a Besalú, la d'Olot a Ripoll i l'enllaç de l'aeroport amb l'A2.

Francesc Francisco-Busquests ha qualificat de 'novetats lamentables' el fet que la constructora de les obres d'ampliació de la N-II a la comarca de la Selva causi un nou endarreriment en el desdoblament d'aquesta carretera, de la qual només té doble carril el tram de Caldes de Malavella a Fornells. Però ha dit que aquests retards són 'inevitables' perquè 'cal ser respectuosos amb el medi ambient'.

Per això, ha volgut llençar un missatge d'optimisme per garantir que l'Estat tindrà acabada les obres que té pendents a la xarxa viària gironina en un màxim de sis anys. Es tracta de construir dos carrils per banda a la N-II perquè passi a ser autovia des de Tordera a la Jonquera. 'Crec que és un termini acceptable i m'han assegurat que no gens escanyat per poder-la tenir acabada', ha dit Francisco-Busquets.

També estarà acabada l'ampliació de l'autopista per a finals del 2011 o inicis del 2012. Dins les obres que el subdelegat ha garantit que estaran acabades també hi ha el túnel de Tosses (Ripollès), el desdoblament de la carretera que va de Figueres a Besalú, la millora de l'eix Olot-Ripoll –pel qual el subdelegat ha avançat que pot ser sis anys 'són justos'- i també fer dos carrils per banda a la carretera de l'aeroport a Fornells de la Selva a finals de l'any que ve.

'Totes les estructures estan en dansa i no són projectes que es poden quedar dins un calaix sinó que s'hi està treballant', ha justificat Francisco-Busquests que ha sortit al pas així de les crítiques per un nou endarreriment en el desdoblament de la nacional.

En el mateix acte –la presentació de l'estat de les obres de l'AP7 a Girona- també hi era el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, que ha dit que celebra l'anunci del subdelegat. 'Jo voldria creure'm que en sis anys estarà fet i pressionarem perquè sigui així', ha dit amb un somriure irònic Espadalé, que fa molt temps que reivindica que Girona 'està a la cua' de les infraestructures.

El president de la Cambra de Comerç ha dit que amb l'addicional tercera de l'Estatut es garanteix que hi poden haver inversions en infraestructures i que no s'ha de deixar perdre aquesta oportunitat perquè els diners 'vagin a parar a Girona que és la porta d'entrada

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071600_3_344321__Comarques-Totes-obres-lEstat-Girona-acabades-anys

dilluns, 13 de juliol del 2009

Edicte d’informació pública del compte general 2008


Formulat i rendit el Compte General corresponent a l’exercici 2008, segons es disposa en l’article 208 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals es fa públic el mateix amb els justificants
que l’acompanyen per un període de quinze dies, durant els quals i vuit més, comptats des de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el BOP, els interessats podran examinar en la Intervenció Municipal, i si s’escau presentar reclamacions, objeccions i/o observacions als mateixos de conformitat amb l’article 212.3 del Reial decret legislatiu 2/2004.
Cas de no presentar-se’n s’elevarà a definitiu l’informe inicial de la Comissió Especial de
Comptes, proposant-se al Ple de la Corporació l’aprovació dels mateixos.

Sils, 30 de juny de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
Núm. 10547

El president gironí del PP reclama a l´ACA que dreni la séquia de Sils

En una visita a la població de Sils efectuada dimecres passat, el president del Partit Popular a les comarques gironines, Enric Millo, ha reclamat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que no ajorni el drenatge de la séquia. A més, ha demanat a través d'una proposta de resolució al Parlament que l'actuació a la séquia s'executi de manera urgent, tenint en compte les pluges registrades darrerament a les comarques gironines.

El popular ha assegurat que aquest canal "fa molts anys ja va inundar el barri de la Laguna i, per tant, és una irresponsabilitat que l'ACA, malgrat saber i reconèixer que en aquests moments les condicions d'aquesta séquia són dolentes i que cal drenar-la per evitar el risc d'una altra inundació, un cop més en demori el drenatge i neteja".

Millo assegura que, precisament, aquesta és una qüestió que s'està arrossegant des de l'any 2006, quan estava previst que l'Agència Catalana de l'Aigua realitzés les tasques que ara ha aturat, tot i tenir-les previstes incialment. Fins i tot, l'actual equip de govern va realitzar una estassada del canyís en ple període de nidificació de les aus, comptant amb aquests treballs.
Pel líder conservador, la retallada de 900 milions que ha realitzat el Govern en el seu pressupost no hauria de comportar la supressió d'"actuacions d'aquest tipus, que si no es duen a terme són un perill per als ciutadans". Creu que s'hauria de suprimir la despesa supèrflua d'altres departaments com el de Vicepresidència.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071200_3_343381__Comarques-president-gironi-reclama-lACA-dreni-sequia-Sils

Lent, tard, i a batzegades


El 1993, l'aleshores ministre Josep Borrell va anunciar el desdoblament de l'N-II de Tordera a Girona. Setze anys després, només s'han fet 8 dels 100 quilòmetres i les obres estan parades

«Una inversió de vital importància.» Així va definir l'aleshores ministre de MOPTMA Josep Borrell, en una visita al Maresme el 12 de desembre, el desdoblament de l'N-II entre Tordera i Girona. Ja s'estava redactant el projecte i la intenció era subhastar l'obra entre el 1994 i el 1995. Han passat setze anys de l'anunci i només s'han desdoblat vuit quilòmetres del centenar que en té la via entre Blanes i la Jonquera. Són els que hi ha entre Fornells i Caldes, unes obres que es van fer en dos trams, i es van inaugurar a final del 2008, dos anys més tard del previst. Els altres dos trams on havien començat obres –entre Caldes i Sils, i entre Sils i Maçanet– s'han aturat per problemes amb les empreses adjudicatàries. Això posa en dubte la tàctica de treballar en trams de pocs quilòmetres en comptes de licitar tota l'obra de Tordera a Girona de cop, com estava previst anys enrere. Ha alentit els projectes, si bé també és veritat que ha permès definir millor els traçats escoltant les necessitats locals.

Projecte paral·lel

De fet, les intencions inicials de l'Estat eren fer una autovia gairebé nova fins a la Jonquera que anés paral·lela a l'AP-7. La idea era del 1993, i havia d'estar acabada el 2007, però la Generalitat va respondre que era més lògic aprofitar el traçat existent de l'N-II i desdoblar-lo. La discussió que si s'havia de fer una autovia nova o ampliar l'N-II va durar uns anys, fins que el 2000 el Ministeri de Foment es va posar com a límit el 2006 per tenir tota la carretera amb quatre carrils, de Tordera a la Jonquera. Poc després es va crear una comissió en què es van adherir diverses associacions de la societat civil –patronals, sindicats, gremis...– per reclamar que es concretessin els projectes i hi hagués partides pressupostàries per executar-los. Finalment, el 2004 van començar les obres entre Fornells i Caldes. Els trams de la Selva van més avançats, i els del nord encara estan en fase d'estudis informatius.

LA CRONOLOGIA
Desembre del 1993
El ministre Josep Borrell anuncia que el projecte de desdoblament de l'N-II entre Tordera i Girona se subhastarà com a molt tard el 1995
Setembre del 1998
Presenten l'avantprojecte, que preveu fer una via gairebé tota nova
Octubre del 2001
L'Estat diu que les obres són «imminents»
Abril del 2002
Una comissió ciutadana reclama celeritat per desdoblar la via
Març del 2004
Comencen les obres en el tram entre Fornells i l'aeroport
Desembre del 2008
La ministra Magdalena Álvarez inaugura, en una visita fugaç, el desdoblament entre Fornells i Caldes
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/59983-lent-tard-i-a-batzegades.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesTerritori&utm_source=rss&utm_medium=mesTerritori&utm_campaign=rss

divendres, 10 de juliol del 2009

L´empresa d´un implicat en el cas Gürtel paralitza les obres de la N-II a Girona



Els alcaldes de Sils i Caldes estan molestos perquè els treballs estan aturats i no s'acabaran abans de l'octubre de 2010

Primer ha estat a Benissa, a Alacant; després a Ponferrada, Lleó; a Algesires, Andalusia i ara el desdoblament de la N-II entre Sils i Caldes de Malavella. L'empresa Begar Construcciones y Contratas, propietat de l'imputat en el cas Gürtel, José Luis Ulibarri Comerzana, ha abandonat les obres d'aquest projecte, que ara estan completament paralitzades. La societat presidida per l'implicat en aquest cas de presumpta corrupció va presentar un concurs de creditors i un expedient de regulació d'ocupació que afectava 203 treballadors el 12 de juny passat.
Aquest era l'únic tram de desdoblament de la N-II que estava en obres a les comarques de Girona, ja que el traçat entre Sils i Maçanet ja fa mesos que està a mig fer i aturat. Els batlles de Sils i Caldes de Malavella van rebre ahir la notícia de la mà del subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets. Ambdós alcaldes es van mostrar molestos amb la situació ja que previsiblement les obres es retardaran gairebé mig any. Foment preveia inaugurar el desdoblament el maig de 2010 i ara no es podrà acabar fins almenys l'octubre d'aquell any.

L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), comptava que s'acomplís el calendari d'execució i evitar així que a l'estiu següent encara s'estigui fent la carretera. "Això s'està allargant massa però ens diuen que fan gestions per començar a buscar empreses", s'explica Nogué que no tenia constància que les obres anessin a aturar-se.

Més endarreriments
Per la seva part, l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), assegura que aquesta aturada afecta la població en gran mesura doncs s'estava treballant en la construcció de la rotonda d'accés a la població "i ara això s'endarrerirà". Colomer apunta també que l'equip de govern de la població "no havia detectat" que el projecte constructiu s'hagués aturat. Malgrat tot, reconeix que és normal que una empresa de construcció pugui arribar a presentar un concurs de creditors en una situació com l'actual.
Ara l'Estat ha de trobar una societat que substitueixi a Begar Construcciones y Contratas ja que juntament amb Benito Arno e Hijos formava part de la unió temporal d'empreses (UTE) que estava executant el traçat. La llei impedeix que l'altra empresa de la UTE continuï les obres en solitari i per això s'ha de buscar una nova societat. Francisco Busquets creu que es tardaran uns tres mesos a trobar un nou soci per a la UTE i continuar els treballs.
L'empresa d'Ulibarri ha treballat pels Ministeris de Foment, Medi Ambient, Defensa, Interior, Educació i Ciència, Treball i Assumptes Socials, Cultura i Sanitat, ha estat realitzant obres al metro de Madrid, s'ha implicat en la construcció de col·legis i hospitals i també ha participat en un gran nombre de promocions immobiliàries realitzades per tot Espanya.
El 16 d'octubre de 2006 el Ministeri de Foment li va adjudicar el contracte d'obres del projecte de connexió ferroviària del Tren d'Alta Velocitat en el tram Constantí-Perafort (Tarragona).

El cas al Congrés
El president de CiU a les comarques gironines, Eudald Casadesús ha assegurat que la federació nacionalista demanarà explicacions al Congrés dels Diputats per les conseqüències que es deriven d'aquesta aturada. Afirma també que si això té una vinculació amb altres temes, com el cas Gürtel, no els pertoca jutjar-ho doncs, en tot cas, "es tracta d'un problema paral·lel". Per a Casadesús la qüestió és que s'estan realitzant unes obres que han quedat aturades. Atribueix part de la culpa "a la incapacitat del govern", tant de l'Estat com del català.
El polític nacionalista denuncia la lentitud amb la qual es van realitzant les obres i insta el Govern a "posar-se les piles amb el desdoblament de la N-II i acabar-la". Aprofita també per comparar la velocitat amb què es desenvolupa l'autovia Ruta de la Plata, entre Gijón i Sevilla "a 60 quilòmetres l'any" i la N-II "a mig quilòmetre l'any". "Fa anys que parlem de la N-II i el més calent és a l'aigüera", matisa.

La reacció del PP
D'altra banda, el president del Partit Popular a Girona, Enric ?Millo, es queixa que el tram entre Sils i Caldes "era l'únic que no havia patit cap retard" fins al moment. Considera que l'administració és "ineficaç" perquè no ha reaccionat a temps en no tenir previst que pogués produir-se una situació com aquesta. "Entra dins la possibilitat que una empresa de la UTE entri en concurs, per tant sí és imputable a l'administració el retard per no tenir-ho previst", afegeix.
El dirigent conservador descarta que la implicació d'Ulibarri amb el cas Gürtel tingui a veure amb l'abandonament de les obres i el fet que a dia d'avui estiguin aturades
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071000_3_343012__Comarques-Lempresa-implicat-Grtel-paralitza-obres-Girona
.

Un afer amb més de mig centenar d´imputats

L'operació Gürtel és el nom amb el qual el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va obrir el passat febrer una investigació per una presumpta xarxa de corrupció vinculada al Partit Popular i que operava especialment a Madrid i València. Als implicats se'ls acusava de blanqueig de capitals, frau fiscal, suborn i tràfic d'influències.
El nom de Gürtel respon a una traducció a l'alemany del cognom del principal implicat en aquesta trama, l'empresari Francisco Correa, molt vinculat a l'Ajuntament madrileny de Boadilla del Monte.
Els objectius de la xarxa corrupta, en la que hi ha 55 imputats, eren aconseguir contractes en administracions públiques governades pel Partit Popular i prestar diversos serveis durant les campanyes electorals.
Fruit de les investigacions judicials són diversos els càrrecs polítics vinculats al PP que han dimitit com, per exemple, un dels consellers de la presidenta de la ?Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre. Fins i tot s'ha implicat al president de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, en el cas i se l'acusa d'un delicte de suborn per haver acceptat un vestits pagats per un membre de l'empresa Orange Market. L'empresa havia realitzat diversos treballs per al PP i la Generalitat valenciana.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071000_3_343013__Comarques-afer-centenar-dimputats

Indignació al territori per l'aturada del desdoblament de l'N-II entre Caldes i Sils

Molts alcaldes acusen l'Estat de menystenir les comarques gironines en inversions i infraestructures

La majoria dels alcaldes gironins pendents del desdoblament de l'N-II al seu territori van mostrar-se ahir indignats per l'aturada de les obres durant almenys tres mesos en l'únic tram on fins ara s'estava treballant, entre Caldes i Sils. Els alcaldes de CiU van ser els més contundents, i van acusar l'Estat de menystenir les comarques gironines i Catalunya quant a inversions i infraestructures. Tot i entendre que el concurs de creditors de l'empresa Begar Construcciones y Contratas no era previsible, diversos alcaldes van criticar l'actuació global de l'Estat en el desdoblament de l'N-II, ja que ara no s'està treballant enlloc i únicament s'ha fet el tram entre Fornells i Caldes, d'uns vuit quilometres i que va trigar quatre anys a acabar-se.

Els alcaldes afectats, el de Caldes, Joan Colomer, i el de Sils, Martí Nogué, van lamentar aquest altre endarreriment. Colomer va afirmar que era «una llàstima», i que s'afegia «a un reguitzell de retards», tot i que no va atribuir la responsabilitat a ningú. Nogué va dir que això passava de «taca d'oli», i que «ja són moltes coincidències». Alfons Soms, alcalde de Maçanet, no va voler donar les culpes a ningú, però va reconèixer que la notícia no era gens bona. Molt més dur va ser l'alcalde de Lloret, Xavier Crespo, que va denunciar que «hi ha una manca d'inversió real i poca execució pressupostària de l'Estat».

Els alcaldes de l'Alt Empordà es van mostrar indignats i alguns coincidien que les obres del TAV van a bon ritme tenint en compte la pressa que els donen les indemnitzacions que hauran de pagar a TP Ferro, mentre que el desdoblament de l'N-II cada cop s'endarrereix més. També destaquen la falta de consideració al territori i la complicació amb la connexió amb l'A-26. Per l'alcalde de Pont de Molins, Josep Fuentes, la situació «és preocupant» pel volum de vehicles que passen cada dia. Pel que fa al Gironès, el retard de les obres que han d'enllaçar l'N-II amb l'AP-7 també genera crítiques dels representants locals, que entenen que és una infraestructura que fa anys que s'havia d'haver fet.

L'Estat avisa tard
Joan Colomer (PIC) i Martí Nogué (IdS-PM), alcaldes de Caldes i Sils respectivament, van rebre la trucada de la Subdelegació del Govern estatal informant-los d'aquesta aturada ahir al matí, un cop ja havia sortit publicat en aquest diari. El dia abans cap dels dos ajuntaments tenia comunicació oficial d'aquest contratemps, i només a Caldes van reconèixer que els havien arribat rumors d'aquesta situació aquesta mateixa setmana.

A la Jonquera, tot igual
L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas (CiU), va lamentar ahir que, després de vuit mesos de tenir les obres de reforma de la travessia de l'N-II al seu municipi, tot continua igual i encara espera que l'Estat li comuniqui quan es reprendran els treballs. «Aquí, quan va entrar el nou ministre de Foment, va dir que es farien inversions noves i a Catalunya encara han disminuït. Aquí està tot aturat i no en sabem res més», va dir Cabezas.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/59404-indignacio-al-territori-per-laturada-del-desdoblament-de-ln-ii-entre-caldes-i-sils.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

dilluns, 6 de juliol del 2009

Sils reclamarà a Adif que allargui el pas subterrani que projecta realitzar a l´estació



L'alcalde, Martí Nogué (IdS), i el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ho sol·licitaran conjuntament

Són multitud els viatgers que cada dia agafen el tren de Sils per desplaçar-se i la seguretat en tot el recinte de l'estació és una de les demandes que més han reclamat els veïns i els partits polítics que han governat el municipi. En aquest sentit, Adif estava projectant la construcció d'un pas subterrani per als usuaris que aniria per sota les andanes. L'avantprojecte no ha acabat de convènçer l'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), que sol·licitarà a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviaries que realitzi una petita modificació que no no suposarà encarir gaire el pressupost.

Tal com està concebut el pas subterrani tan sols seria d'utilitat per als usuaris del tren, de manera que en finalitzar l'horari de circulació dels combois de passatgers està previst tancar-ne els accessos. Nogué explica que la seva intenció és que el pas subterrani s'allargui sis metres, tres per cada costat, de manera que un dels accessos s'ubiqui a l'actual aparcament -a la zona de les antigues vies de mercaderies- i l'altra, fora del recinte de l'estació. El consistori cediria la part del terreny de titularitat pública on haguessin d'anar ubicats els accessos.
Amb la proposta del govern, el pas subterrani podria estar obert tota la nit i Adif tindria, al mateix temps, la possibilitat d'impedir l'accés al recinte de l'estació. D'aquesta manera, la gent podria continuar anant tant a l'aparcament municipal com a la plaça de l'estació sense haver de realitzar una volta considerable desaprofitant l'existència d'un pas subterrani.
Nogué va reunir-se fa un parell de setmanes amb el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, per comunicar-li la situació i plantejar-li la idea d'ampliar el subterrani que proposa realitzar Adif. Nadal es va mostrar d'acord amb la idea del batlle i està pendent de concretar una reunió amb Adif per exposar-li la idea.

L'alcalde de Sils considera que no és una demanda difícil de complir. A més, explica que des de la població també ajuden el sector del ferrocarril perquè el consistori ha cedit "les vies de càrrega i descàrrega per realitzar-hi un aparcament gratuït per als usuaris del tren", apunta.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070500_3_342038__Comarques-Sils-reclamara-Adif-allargui-subterrani-projecta-realitzar-lestacio

dissabte, 4 de juliol del 2009

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern


La Generalitat s'havia compromès a fer la neteja el 2006 però s'ha retardat i ara l'Ajuntament tem que si plou molt la Laguna s'inundi
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no farà el drenatge de la sèquia que voreja l'Estany de Sils perquè no disposa dels diners per poder fer la neteja aquest agost tal i com s'havia compromès amb l'Ajuntament fa tres anys i que s'havia anat retardant per diversos motius. El pla de contenció de la despesa que va aprovar fa pocs dies el Govern de la Generalitat, explica l'Alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) és el que ha provocat la supressió d'aquesta actuació a la sèquia.
A aquesta canal artificial no se li ha practicat cap drenatge des de fa més de 20 anys i alhora, és on van "a parar les aigües pluvials" del nucli de Sils, un tema que preocupa al batlle. Ja que "fa més de vint anys la zona de la Laguna -un dels barris del municipi- es va inundar acumulant-s'hi més de mentre i mig d'aigua" ja que la sèquia no engolia l'aigua i que s'hauria pogut evitar, explica si aquesta sèquia estés en condicions i per tant, se li traiessin tots els sediments acumulats.
Davant d'aquesta situació, l'alcalde mostra la seva decepció i assegura que la setmana vinent, amb el consens de tots els grups de la corporació, enviaran un escrit de queixa als responsables de l'ACA mostrant "el rebuig i queixes".
D'altra banda, hi ha el retard acumulat per part de l'ACA en l'execució d'aquesta actuació, un fet que segons remarca el batlle és "per motius externs a l'Ajuntament". Des de 2006 s'han viscut diferents episodis, per exemple aquest any, la neteja de la sèquia es preveia a l'agost i per tenir-ho tot apunt, el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s'havia acordat - es va aturar degut a queixes veïnals i del grup d'ICV, que acusaven el govern d'IdS d'haver tallat espècies protegides-. Ara però, l'actuació, remarca Nogué que postposada, "segurament fins l'any que ve".
El retard en la neteja també té el problema afegit que la sèquia està al costat dels Estanys de Sils, un espai protegit i això, provoca que només es pugui segar i netejar quan no hi ha tortugues i altres espècies o bé, hivernant o nidant, com va passar l'any passat que a causa de la hivernació de tortugues es va postposar. I l'any abans, el 2007 el problema que va haver-hi, relata Nogué, és que l'ACA no tenia fet l'estudi hidràulic, necessari per la seva execució.
En tancar aquesta edició, no s'havia pogut localitzar cap responsable de l'ACA.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070400_3_341861__Comarques-LACA-drenara-sequia-Sils-causa-retallada-pressupostaria-Govern

divendres, 3 de juliol del 2009

CiU demana al govern de Sils (IdS) i al regidor d´ICV que es comportin en els plens

Sils va celebrar ahir un ple que va començar amb molta calma i es va desenvolupar normalment fins que, al final, després del torn de precs i preguntes, el grup de CiU va llegir un manifest de rebuig a l'episodi que es va viure en el ple del 20 de juny, quan l'alcalde, Martí Nogué (IdS), va expulsar de la sala el regidor d'ICV Albert Miralles. En concret, ahir CiU va reclamar tant al govern com al regidor que "no es torni a repetir" un ple com el del mes de juny, perquè "va ser una vergonya". A més, va titllar el regidor d'ICV d'"indisciplinat", i també va criticar l'alcalde recordant-li que en un govern de minoria cal dialogar i demanant-li que a partir d'ara hi ha d'haver més diàleg amb l'oposició.

Per altra banda, Convergència va recordar que "fins ara a Sils mai s'havia expulsat cap regidor d'un plenari", i que per tant calia que tothom comencés a replantejar-s'ho. Finalment, la federació nacionalista va recriminar que "hi ha grups que busquen molt de protagonisme", en referència al grup d'Iniciativa, i que tot i que no estan d'acord amb la manera de fer de l'equip de govern, "cal respectar la figura de l'alcalde" i, per tant, no protagonitzar escenes com la del mes de juny. Cal recordar que l'alcalde va expulsar l'edil mentre s'estava debatent sobre el POUM.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070300_3_341677__Comarques-demana-govern-Sils-regidor-dICV-comportin-plens

Troben per primer cop a Catalunya una tortuga de les Antilles a l´Estany de Sils


L'entitat mediambiental Orchis va capturar-la i li va costar molt poder-ne determinar l'espècie, que només habita a Cuba
Membres de l'associació mediambiental Orchis han capturat per primer cop a Catalunya un exemplar de l'anomenada tortuga de les Antillesa l'Estany de Sils mentre estaven fent un estudi de seguiment d'aquests rèptils a la zona dels Estanys. Es tracta d'una espècie forana i, per tant, que representa un perill per a la tortuga autòctona, l'Emys orbicularis, a causa de la seva agressivitat i la grandària que pot assolir.
La tortuga capturada aquesta setmana per l'entitat de biòlegs i naturalistes de la Selva i el Maresme té més de deu anys, explica un dels membres de l'entitat Orchis, Javier Romera, i es tracta d'un exemplar de l'espècie s'anomena científicament Trachemys decussata decussata i es coneix popularment com a tortuga de les Antilles o bé, jicotea cubana.
I és que, com explica Romera, la primera de la seva espècie descrita i identificada pel moment a Catalunya i, de moment, tot i que només en van capturar un exemplar, "no es pot descartar que n'hi hagi més" a la zona dels Estanys de Sils o a la resta de la conca de la Tordera.
Pel que fa a la seva procedència, la hipòtesi més clara pel membres de l'entitat Orchis és que aquesta tortuga entrés al mercat juntament amb algunes de les de Florida -que també són una amenaça per a l'autòctona- i que, per error, se n'inclogués una d'aquestes i algú l'adquirís. D'altra banda, tampoc descarten que tot i haver-hi molt control pel que fa animals exòtics, hagi pogut entrar al país de forma il·legal.
L'estudi que està duent a terme l'entitat Orchis a l'Estany de Sils es va començar a principis d'aquest any amb la col·laboració de la Fundació Acció Natura i, des de llavors, ja s'han identificat almenys sis espècies exòtiques en aquesta zona, que són un fort perill per als centenars d'exemplars d'autòctones que hi ha a la zona.

Difícil d'identificar
La Tortuga de les Antilles capturada ha estat la que per ara ha dificultat més la feina dels naturalistes, ja que en un inici, no sabien de quina espècie de rèptil es tractava. Per això, va ser necessària, remarca Romera, l'ajuda d'una persona molt entesa que resideix a Tordera (Maresme) i que va costar-li molt esbrinar-ho, ja que no és un espècie "comercial". Finalment, la "va poder identificar com una tortuga de les Antilles".
Pel que fa a la seva morfologia, cal destacar que és una tortuga que té una closca que pot arribar a fer 39 centímetres, és natural de la zona de les Antilles i habita en cursos d'aigua dolça, com ara en estanys. D'altra banda, cal destacar que és omnívora i s'alimenta de plantes aquàtiques i petits invertebrats i vertebrats. Sol pondre ous entre els mesos d'abril i juny i les cries, quan neixen, tenen un color clar i a mesura que es fa adultes, el verd i groc, se'ls enfosqueix.
Ara aquest exemplar de Sils està custodiat per l'entitat Orchys i llavors, els Agents Rurals se n'hauran de fer càrrec, ja que en ser una espècie forana no pot reintroduir-se al medi natural d'on s'ha capturat, és a dir, a l'Estany de Sils.

L’ACA i el Consell Comarcal de la Selva signen un conveni destinat a apropar la gestió del sanejament en alta a la comarca

Aquest acord possibilitarà cedir la gestió de set sistemes de sanejament al Consell, tot i que serà extensible en un futur a altres depuradores de la Selva


El president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria; el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, han signat avui un conveni de col·laboració destinat a apropar la gestió del sanejament en alta a la comarca gironina.

Aquest acord, que inicialment preveu el traspàs de la gestió de set sistemes de sanejament (Anglès, Breda, Caldes de Malavella, Riudarenes, Sils-Vidreres, Vidreres-Aiguaviva parc i Vilobí d’Onyar), serà extensible a altres depuradores de la comarca i es renovarà de mutu acord entre les dues parts.

En aquest conveni, l’Agència Catalana de l’Aigua haurà d’aportar els recursos necessaris per garantir la gestió integrada del sanejament, que preveu l’explotació i la intervenció administrativa dels abocaments, i també que les instal·lacions de sanejament en alta disposen de les condicions tècniques, econòmiques i administratives necessàries per al seu funcionament. Per la seva banda, el Consell Comarcal de la Selva haurà de garantir la seva capacitat per exercir aquestes tasques de sanejament.

Aquest conveni s'inscriu en el marc de col·laboració i cooperació interinstitucional que ha de permetre aproximar la gestió del cicle de l’aigua al territori mateix i afavorir la corresponsabilització de les diferents administracions actuants, tal com ja s'està fent en altres indrets de Catalunya aprofitant el coneixement de la realitat de cada territori i l’experiència dels ens locals i supramunicipials en la matèria.

Han assistit a aquest acte, a més, el gerent del Consell Comarcal de la Selva, Jaume Figueras, i diversos consellers del Consell de Presidència.
http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b071e8f768c32210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

dijous, 2 de juliol del 2009

NOU POUM














(Cliqueu les imatges per veure-les)

INFORMACIÓ PÙBLICA GRÀFICA DEL POUM


INFORMACIÓ PÚBLICA GRÀFICA DEL POUM:

01A (format PDF)
01B (format PDF)
01C (format PDF)
01D (format PDF)
01E (format PDF)
01F (format PDF)
03A (format PDF)
03B (format PDF)
03C (format PDF)
03D (format PDF)
03E (format PDF)
03F (format PDF)
03G (format PDF)
03H (format PDF)
03I (format PDF)

EDICTE



El Ple extraordinari de l’Ajuntament del 18 de juny de 2009 va adoptar els següents acords :

Primer.- Sotmetre a informació pública fins el 31 de juliol de 2009 l’informe elaborat per l’equip redactor del Pla Ordenació Urbanística Municipal i documentació gràfica actualitzada. Durant aquest termini els interessats poden presentar al·legacions i suggeriments que seran resolts en l’aprovació provisional.

Segon.- Modificar el Programa de Participació Ciutadana perquè en el termini anteriorment assenyalat, els interessats puguin rebre informació de l’equip redactor i/o serveis tècnics municipals en l’oficina del Pla que s’obrirà a l’efecte.

L’Ajuntament difondrà la informació amb aquelles accions o instruments que possibilitin una major publicitat del Pla.

La qual cosa us comunico pel vostre coneixement i efecte.

L’alcalde president,
Martí Nogué Selva.
Sils, 23

EDICTE



Amb efectes del 16 de juny de 2009, i fins el 14 d’agost, s’obre la convocatòria per a concórrer als ajuts en l’escolarització a la Llar d’ Infants municipal per les famílies amb nens o nenes de 0 a 3 anys i que es trobin en situacions socioeconòmiques desfavorides.

La valoració de la situació es farà segons els criteris establerts a les bases de l’Ordre
EDU/85/2009, d’11 de març, els quals són:

No haver tingut en el darrer exercici fiscal liquidat una renda familiar superior a

o Famílies de 2 membres: 16.733 €uros
o Famílies de 3 membres: 22.027 €uros
o Famílies de 4 membres: 26.128 €uros
o Famílies de 5 membres: 29.650 €uros
o Famílies de 6 membres: 33.051 €uros
o Famílies de 7 membres: 36.266 €uros
o Famílies de 8 membres: 39.461 €uros

L’Ajuntament ordenarà les sol·licituds en funció dels criteris següents.

o La capacitat econòmica
o Que es tracti d’infants en acolliment
o Que l’infant, el pare, mare, tutor/a o germans tinguin una discapacitat reconeguda
o Que es tracti d’una família nombrosa
o Que es tracti d’una família monoparental

Els interessats hauran de presentar instància de sol·licitud, la declaració de renda de l’últim exercici liquidat i un certificat de convivència, i acreditar, si és el cas, alguna de les circumstàncies anteriors.
La qual cosa es fa pública pel coneixement general.

L'alcalde president,

Martí Nogué Selva.

Sils, 16 de juny de 2009.

dimecres, 1 de juliol del 2009

EQUADOR DE LA LEGISLATURA: COMPLINT PROGRAMA



Som a meitat de legislatura i convé veure en quin grau s’ha complert el programa amb el qual ens vam presentar a les eleccions. Tot i les dificultats i els sobresalts que apareixen en el camí, podem dir que el compliment va a bon ritme. Encara que pugui ser repetitiu, val la pena repassar les accions compromeses ja realitzades.

En el capítol de participació i informació ciutadana:

 S’han obert els plens a les preguntes dels assistents i s’han dut a terme processos participatius, com el de la plaça del Rellotge o sobre la gestió de l’Estany (dues jornades i web permanent obert a les opinions i suggeriments).

 S’ha ampliat el contingut i la periodicitat del Quadern de Sils i s’ha renovat la
pàgina web (l’actual situació econòmica no permet plantejar-se la creació de nous mitjans).

En serveis a les persones, mobilitat i seguretat:

 S’ha recuperat el cos de Policia Local i properament es convocaran 2 places.

 S’ha obert el 6 de juny el servei regular de bus a Mallorquines i Vallcanera-Les
Comes.

 Entre altres activitats de promoció de la vida saludable, s’obriran 4 circuits de
salut amb elements per fer exercici físic senyalitzats en diferents places.

 Estan en marxa les obres de millora a les piscines de cara a l’estiu.

 Es millora el projecte perquè Adif executi ja l’esperat pas soterrani que connectarà les andanes i també l’aparcament i els barris que la via del tren separa.

En l’apartat de territori i entorn natural i urbà cal recordar:

 Hem integrat les urbanitzacions Vallcanera Parc i Les Comes com a zona urbana del municipi i es gestionen conjuntament amb la resta.

 Hem renovat l’enllumenat de Vallcanera Parc per fer-lo més eficient energèticament.

 Hem recuperat les antigues escoles de Vallcanera i comencen ja les obres de l’entorn.

 Hem previst per l’agost el drenatge de la Sèquia.

 Ens hem adherit a la xarxa “la Selva Coopera”, que permet posar en valor el patrimoni natural i paisatgístic de Sils.

En educació i lleure:

 Hem donat suport a les entitats i activitats locals, i l’hem ampliat, si ha estat possible.

 Hem fet possible que ja funcioni –i bé– el nou institut de secundària (CES).

 Hem aconseguit la segona escola de primària (CEIP), malgrat els ensurts de darrera hora. Ha estat gràcies a tots, però sobretot a la fermesa de l’alcalde, cal dir-ho. L’equip de govern havia ofert des del principi els terrenys i serveis necessaris, i va resultar molt difícil trobar arguments en contra, a més dels que ens donen les xifres; el curs vinent ja estarà en ple funcionament.

 Hem vetllat perquè el curs vinent també tinguem en marxa la nova escola bressol.

 Hem promogut i ordenat les diverses activitats aglutinades en el Centre Cívic,
les quals milloren en quantitat i qualitat l’oferta cultural i d’esbarjo.

Com veieu, de coses se n’han fet i encara se’n faran. També hi ha el dia a dia i la feina de programar més a la llarga. Se’n poden fer més, amb més esforç i amb més recursos, posant-hi tots el coll, polítics i ciutadans.

Per nosaltres no quedarà.

XX CONCURS LITERARI DE NARRACIÓ CURTA -PREMI SANT JORDI 2009. SILS

(Cliqueu la imatge per veurel)

QUADERN DE SILS, JUNY 2009

(Cliqueu la imatge per veurel)

POUM