El GOVERN DE CiU SUMA PRECARIETAT EDUCATIVA A LA SOCIAL

La reducció d’un 13,2% del pressupost d'Ensenyament en els dos darrers anys –prop de 800 milions- continua augmentant la precarietat als serveis educatius, també a les comarques gironines. És la reducció més alta de totes les comunitats autònomes

• 

Des de 2003 fins a 2010, el pressupost del departament d’Educació va augmentar un 96,5% i en època de crisi econòmica (2007-2010) aquest increment va ser del 17%, situant-se en un 4,2% del PIB. Actualment, la inversió en educació s’ha rebaixat al 3% del PIB, contradient la Llei d’Educació, que marcava l’objectiu per al 2012 del 6% del PIB.

A les comarques gironines:

1. MÉS ALUMNES I MENYS DOCENTS

3.655 alumnes més i 246 docents menys -147 mestres i 99 professors-.

En total, 117.856 alumnes (un 3,2% més) i 7.938 docents (un 3% menys).

També augmenta la precarietat dels docents i s’estableixen 13 modalitats de contractes diferents. La reducció de mestres i professors deixa a l’atur prop de 600 docents fins ara interins.

A més, en cas d’absència del professorat, els centres no podran garantir una atenció adequada perquè no disposaran del personal necessari per substituir-los abans de 15 dies.

Els docents interins no tenen contracte de treball anual i molts passaran a l’espera de nomenaments per a substitucions eventuals.

Els professors han vist reduït el seus salaris entre un 10 i un 25%.

2. EN UN MOMENT DE MÉS NECESSITATS, ES REDUEIXEN LES AJUDES SOCIALS

Reducció dels ajuts i les beques menjadors, agreujada per la falta de diàleg del Govern de CiU amb les AMPA, que estan disposades a buscar solucions, com en el casos de Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella o Agullana. L’autorització perquè els alumnes duguin la carmanyola de casa a un preu de 2 euros no soluciona el problema plantejat per les famílies amb dificultats per pagar el menjadors de les escoles.

La reducció de les ajudes al transport escolar també agreuja les dificultats de les famílies per costejar-lo, fent-lo menys accessible a les famílies.

3. NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS DESATESES

La bateria de retallades aprovada pel Ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha donat via lliure a les comunitats autònomes per augmentar un 20% la ràtio d’alumnes per aula.

Només a les comarques gironines hi haurà 133 grups d’ESO amb 30 o més alumnes per aula, gairebé la meitat del total de la demarcació.

Es disminueixen els recursos destinats als Plans Educatius d’Entorn o a les aules de reforç i d’acollida.

En els últims 7 anys, l’abandonament educatiu prematur havia millorat 7 punts -34,2% el 2004 i un 26% al 2011. Malgrat això, estem lluny dels objectius de l’Estratègia Educativa d’Educació i la mitjana de la UE, on l’abandonament escolar és del 15%.

4. AGREUJAMENT DE L’ESCLETXA DE SUPORT ENTRE ELS CENTRES PÚBLICS I PRIVATS

Establiment de la jornada intensiva als centres públics, i en menys mesura, als centres privats. També s’elimina la sisena hora dels centres públics, mentre es continuarà aplicant als concertats-privats. L’eliminació de la sisena hora suposa una diferència d’un curs sencer de diferència després de tot el recorregut escolar d’un alumne.

S’agreuja el desequilibri entre els alumnes estrangers que absorbeixen els centres públics (un 19%) i els centres privats i concertats (un 7%), segons la Fundació Bofill.

5. AULES EN MÒDULS SENSE PLANS D’INVERSIÓ CONCRETS PER SUBSTITUIR-LOS

Establiment de aules en mòduls prefabricats sense fixar una data límit per la seva substitució. Manca de planificació de les inversions necessàries en els centres educatius.

6. MENYS SUPORT A LES ESCOLES BRESSOL

El Govern de la Generalitat ha reduit un 52% l’aportació a les escoles bressol municipals, en les fases següents:

- dels 1.800 € a 1.600 € per al curs 2010-11, a més de la convocatòria de beques (5M euros)

- dels 1.600 € a 1.300 € per al curs 2011-12, sense convocatòria de beques

- dels 1.000 € anunciats al Parlament, al maig, s’ha passat a 875 € per al proper curs 2012-13, sense convocatòria de beques

Per tant, la Generalitat deixarà de pagar en tres anys 925 € per alumne, una quantitat que hauran d’assumir els pares donada l’actual situació econòmica dels Ajuntaments.

Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de places a les comarques gironines, la suma de l’increment de costos aplicats als pares és de 6.604.500 euros.

7. PERILLEN LES ESCOLES DE MÚSICA I DANSA MUNICIPALS

L'aportació de l'executiu català a les escoles de música s’ha reduït a 230 euros per alumne i a 150 per a les escoles de dansa.

8. AUGMENT DE L’IVA SOBRE EL MATERIAL ESCOLAR

L’augment del 4% al 21% de l’IVA aplicat sobre el material escolar suposa una dificultat afegida a les famílies.

9. FORMACIÓ PROFESSIONAL A 360 EUROS

Els estudiants de formació professional de grau superior pagaran a partir d’aquest curs una matrícula anual de 360 euros a partir del curs 2012-2013.

10. ESTANCAMENT DE LES ESCOLES D’ADULTS

Segons la Fundació Bofill, des del 2010, l’accés d’adults a la formació s’ha estancat en el 9,9%.

MANIFEST DE L'AJUNTAMENT DE SILS AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA DE 2012

Aquest any commemorem la nostra Diada Nacional en moments segurament molt més decisius pel futur Catalunya que no pas els que hem viscut en les últimes dècades. Tant que probablement en els mesos a venir veurem succeir esdeveniments econòmics i polítics majors davant dels quals els ciutadans de Catalunya ens haurem de posicionar.

Els últims anys de crisi i incertesa han posat de manifest que per motius econòmics ni Catalunya ni Espanya en el seu conjunt podran continuar evolucionant de la manera positiva com ho havien estat fent des de l'adveniment de la democràcia, amb la conseqüent extensió de l'estat del benestar i el reconeixement de la diversitat nacional. L'actual situació econòmica i política ha posat de manifest un seguit contradiccions que poden ensorrar el marc de relacions que va establir la Constitució Espanyola de 1978.

En el camp econòmic, per exemple, les xifres del dèficit fiscal entre Catalunya i la resta de l'estat són evidents. Segurament durant els anys de bonança econòmica aquesta situació es podia emmascarar però ara ningú que realment es preocupi pel benestar dels ciutadans pot obviar-la com si res. Hi ha diferències a l'hora de determinar-ne els responsables i establir solucions però ja no és discutible que aquest dèficit genera un perjudici econòmic pel nostre país, el qual malgrat la seva contribució tampoc no es veu especialment compensat ni ben considerat, ans al contrari.

En el pla polític la crisi no es podia fer més patent que amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, la qual va avortar qualsevol intent de millorar l'autogovern de Catalunya per la via constitucional, que ha quedat esgotada i desprestigiada. Barrat aquest camí, Catalunya es veu obligada a explorar-ne d'altres per tal de realitzar les seves legítimes aspiracions.

En l'àmbit social l'estat tampoc no pot amagar les seves dificultats, que l'han dut a aprimar l'estat del benestar i a augmentar alhora la pressió fiscal, que cada cop més recolza sobre les espatlles de la classe mitjana, treballadora o emprenedora. Una classe que viu amb l'angoixa diària de proletaritzar-se i caure a les mans d'una xarxa assistencial pública cada cop amb menys recursos Les institucions catalanes no podem conformar-nos davant d'aquesta degradació social i hem d'aspirar a construir un país realment just.

La crisi però no és solament nostra sinó que la compartim amb bona part dels nostres veïns europeus. Si durant la Guerra de Successió espanyola i l'episodi de l'11 de setembre de 1714 que avui rememorem la monarquia hispànica es trobava en una crisi profunda i les potències europees tenien els ulls posats sobre nosaltres, salvant les distàncies, avui podem dir que som altre cop protagonistes i que els nostres veïns novament ens escruten detingudament, aquest cop per avaluar la nostra capacitat de generar riquesa i el nostre nivell de responsabilitat a l'hora de no dilapidar-la. Probablement l'escrutini deixi pas a una intervenció i aquesta sigui la primera oportunitat que tinguem des de fa temps de fer passar les decisions racionals al davant de les que ens han portat a la ruïna.

Des de la nostra posició només volem dir que som i volem continuar essent Europa. Que des de fa segles hem estat, per sort, un país industrial i industriós, amb voluntat d'esdevenir més culte i feliç. Aquest somni que malauradament mai no hem assolit, continua essent al nostre horitzó.

Amb aquest projecte de país lliure, just i culte en ment, cadascú de nosaltres, ja sigui des de les associacions o des de qualsevol lloc on tinguem veu i vot, hem se seguir sumant voluntats i esforçant-nos per trobar una sortida a la situació actual. Potser personalment tenim una nul·la d'incidència en la macroeconomia o en la política però sí podem treballar dia rere dia per la llengua i la cultura, pel país i tota la seva gent. Només la constància i la imaginació de tots pot edificar la base suficient per dotar-nos del que un funcionari europeu, per més racional que sigui, no ens podrà donar mai. Com a molt vindrà a fer el recompte un cop ja haguem fet abans la feina.

Així doncs, com un nou estat d’Europa, o formant part d’un reformat estat federal asimètric, o amb un bon concert econòmic, els catalans haurem de prendre partit i, plegats, demostrar que encara tenim la capacitat, la força i les ganes per ser un país capdavanter obert al mon. Avui es un bon dia perquè ho traslladem a tots els ciutadans. Com a font d'inspiració faríem bé de recordar les paraules del president Tarradellas: Catalans: No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allò que durant tants d’anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem.

Visca Catalunya!

Sils a 7 de setembre de 2012

INICI DE CURS AMB RETALLADES (52% MENYS DE SUBVENCIÓ I ANUL·LACIÓ DE BEQUES)

Els ajuntaments apugen de mitjana un 18% les quotes a les escoles bressol gironines

La taxa a Blanes és la més cara de Girona, mentre que les llars de Ripoll i Lloret es mantenen com les més econòmiques

06:30

Nens i nenes d´una escola bressol, a la Bisbal d´Empordà. aniol resclosa

INCREMENT DE LES QUOTES Falten pocs dies per l'inici de curs a les llars d'infants i, després de la retallada en educació per part de la Generalitat, els ajuntaments s'han vist obligats a apujar les taxes en més o menys mesura. Una davallada de les preinscripcions en aquests centres, per la impossibilitat de moltes famílies a fer front a noves despeses, ha provocat reduccions de plantilla educativa en molts pobles.

GIRONA | BERNAT MARRÈ L'inici de curs escolar serà, aquest any, més car per als ajuntaments i les famílies que vulguin inscriure els seus petits a les llars d'infants. I és que, en només dos anys, la Generalitat ha retallat un 52% el pressupost destinat als nens i nenes que s'inscriguin en aquests centres (de 1.800 a 875 euros), i la diferència, per tant, haurà de ser assumida per les administracions locals i les famílies. A aquesta reducció cal afegir-hi l'anul·lació de beques que la Generalitat donava a les famílies.
D'aquesta manera es fixa un nou paràmetre de finançament segons el qual, en comptes que cadascuna de les parts assumeixi un terç del cost de la plaça, seran les famílies les que es facin càrrec d'una major aportació. En concret, les famílies hauran d'assumir el 50% de la despesa, mentre els ajuntaments i la Generalitat es responsabilitzaran del 50% restant.
Davant aquesta nova situació són molts els consistoris que s'han vist obligats a apujar les taxes de les llars escolars públiques, mentre que d'altres han aplicat un increment més lleu assumint part de la despesa.

El Gironès
Les escoles bressol públiques de Girona preveuen uns nivells addicionals d'ajut econòmic que es concedeixen segons les condicions socioeconòmiques de les famílies. En tot cas, la quota mensual bàsica és de 180 euros, als quals s'hi han de sumar 6 euros per als nens que utilitzin el servei de menjador, i 30 euros mensuals per aquells nens que assisteixin als horaris complementaris (de 8 a 9 i de 17 a 17.30). Això suposa un augment de la quota mensual del 50%, ja que l'any passat la taxa era de 120 euros.
La disminució de les ajudes de la Generalitat ha provocat un augment del 6% de les taxes a les escoles bressol El Carrilet i Lledoner, de Salt. Durant el present curs, les llars d'infants municipals suposaran un cost de 170 (fins a 5 hores) o 216,35 euros (més de 5 hores) per a les famílies. En la carta que va enviar a pares i mares per informar de la pujada de preus, el consistori va mostrar el seu "desacord amb la xifra que vol aportar la Generalitat ja que atempta contra el model de finançament existent i agreuja encara més la difícil situació dels ajuntaments i les famílies".

De 23 a 17 educadores s'ha vist reduïda la plantilla a l'escola bressol Traps, de Cassà de la Selva, després de la disminució de preinscripcions dels 165 nens que van assistir a la llar l'últim any, als 149 del curs actual. En declaracions a CassàInformació, l'alcalde del poble, Enric Bagué va defensar aquesta mesura davant la retallada de subvencions de la Generalitat i va assegurar que es compliran sobradament les ràtios que estableix el Departament d'Ensenyament en relació amb el nombre d'alumnes i educadores per aula. Durant el curs que s'inicia al setembre, cada família haurà de pagar 138 euros al mes per infant.

L'Alt Empordà
El regidor d'Educació de Figueres, Josep Maria Godoy, assegura que, tot i que les taxes mensuals a l'inici de curs seran de 168,33 euros (20 més que la quota de l'any passat), "a partir de gener de 2013 la taxa passarà a ser de 180 euros". A més, afirma que tot i la disminució de preinscrits a les llars municipals, es mantindrà l'oferta d'educadors. "Un dels centres oferirà un servei de mitja jornada, i això ens permetrà mantenir el mateix nombre d'educadors i educadores".
L'Escala conserva la taxa mensual de 181,36 euros, però, tot i això, el responsable d'Educació i Joventut, Pere Bonter, confessa que el nombre de preinscripcions a aquests centres educatius ha disminuït, i això ha provocat que es prescindeixi del servei de quatre treballadors, dels 27 que l'any passat treballaven a Ballmanetes.
A Roses la taxa mensual serà de 136,8 euros i, de la mateixa manera que el curs passat (126,8 euros), no es preveu que aquesta quota es pugui modificar al llarg del curs. El servei de menjador valdrà 5,5 euros al dia per aquells nens i nenes que mengin a l'escola cada dia, i 6 euros per als nens que utilitzin aquest servei de forma eventual.

La Selva
La quota a les llars d'infants de Blanes (Can Borell, La Plantera i Ca la Guidó), ha augmentat un 95% respecte a l'any passat, i es converteix, d'aquesta manera, en una les més cares de Girona. Per a la modalitat de cinc hores diàries, els pares i mares hauran de fer front a un pagament mensual de 195 euros, mentre que l'any passat la taxa era de 101 euros (llavors la més baixa de la demarcació). Aquesta important pujada per al curs vinent ha provocat una forta caiguda de les inscripcions (només s'han ocupat el 52,5% de les places), que ha desembocat en una reducció del 40% del personal en llars d'infants.
La quota a Lloret de Mar, en canvi, es manté com una de les més econòmiques de les comarques gironines. I és que la taxa mensual serà de 114 euros, 6 més que la que es va aplicar durant el curs 2011-2012. El regidor d'Educació de la localitat, Ignasi Riera, però, no descarta una pujada de quotes quan s'aprovin les ordenances municipals. "Intentarem que la pujada del gener sigui tan lleu com sigui possible, però l'any que ve ja veurem què passarà. Tots els ajuntaments han de fer equilibris econòmics", explica. El nombre de preinscripcions s'ha mantingut estable a Lloret, i per això, segons assegura Ignasi Riera, el servei educatiu no s'ha vist afectat.
També les escoles bressol de Santa Coloma de Farners disposaran de quotes molt assequibles respecte a la resta de poblacions. 115,1 euros serà el pagament que pares i mares hauran de fer mensualment, quantitats que no disten gaire dels 106,55 euros que havien de pagar el curs passat. A més, a les escoles bressol de la capital de la Selva es farà un 25% de descompte per al segon fill.

Garrotxa i Ripollès
Des de l'Institut Municipal d'Educació d'Olot (IME), apunten que les quotes de la localitat variaran en funció de les bonificacions per renda, però el pagament mensual mitjà serà de 180 euros, al qual s'hi haurà d'afegir un pagament per material, una quantitat significativament superior als 160 euros mensuals del curs 2011-2012. Les retallades de la Generalitat han afectat, també, els professionals del sector, i tot i que s'ha renovat tot aquell personal interí, la reducció de matriculacions ha desenvocat en una reducció del 14% del personal.
Ripoll és un dels municipis on afectarà menys la retallada. Tot i que l'única escola bressol del municipi, Mare de Déu de Núria, és de titularitat pública, les taxes mensuals també augmentaran de forma significativa, dels 78 euros del curs passat, als 98 euros del curs que està a punt d'iniciar-se.

El Baix Empordà
A Sant Feliu de Guíxols es mantindrà la taxa mensual en jornades de 5 hores a 154 euros, el mateix preu que es va aplicar a partir del gener del curs passat. La matrícula, en canvi, patirà un lleuger augment, dels 113,3 euros del curs 2011-2012 als 125,75 euros que els pares hauran d'abonar aquest curs. La taxa mensual per servei de menjador serà de 128 euros, i la taxa per mitja hora complementària, de 20,05 euros al mes.
Tampoc ha augmentat gaire la taxa mensual a les escoles bressol de Palafrugell que, segons informen des de l'àrea d'educació, "només pujarà dos euros respecte a les que es van aplicar al gener", que era de 145 euros. Tot i això, no descarten que es puguin aplicar noves pujades a partir del gener de 2013.
A la Bisbal ja es preveia un lleuger augment de la taxa a l'escola bressol El Tren Petit. Els preus mensuals a la llar de la capital del Baix Empordà se situen a 180 euros pels nadons de 4 mesos a 1 any, 150,13 per als alumnes de 13 a 24 mesos, i 124,9 euros per als nens i nenes de 25 mesos a 3 anys, és a dir, un augment aproximat de 6,3%.

El Pla de l'Estany
El consistori de Banyoles ha seguit el peu de la lletra les paraules de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va proposar a la comissió mixta d'Educació que les famílies assumissin el 50% de la plaça de les escoles bressol, que ella mateixa va xifrar en 3.420 €, és a dir, 171 euros mensuals. L'increment respecte a l'any passat és, per tant, del 23,5%.

Font: Diari de Girona