BAN MUNICIPAL CAMPANYA VACUNACIÓ DE GOSSOS 2009

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Bands/ban%20%20vacunacio%20gossos.pdf

BAN MUNICIPAL PRESENTACIÓ DE CURRICULUMS VITAE DE PERSONAL EN SITUACUÓ D'ATUR PER LES OBRES FINANÇADES AMB EL FONS D'INVERSIÓ LOCAL

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Bands/Ban%20municipal%20curriculums%20Fons%20Inversió%20Local.pdf

L'Ajuntament aprova el pagament del transport escolar no obligatori només als més pobres

L'Ajuntament de Sils, en el ple extraordinari celebrat ahir, va aprovar una moció presentada pel govern en minoria d'IdS-PM, per tal de deixar de pagar el transport escolar no obligatori a totes les famílies i fer-ho a partir del curs vinent només en el cas de les famílies més necessitades. L'Ajuntament de Sils és l'únic de la Selva que paga la totalitat del transport escolar, després que l'any passat prosperés una moció d'ICV en aquest sentit, que va rebre el suport de la resta de grups de l'oposició, CiU i AMS, fet que va deixar el govern en minoria. En el ple d'ahir, però, CiU va canviar el sentit del seu vot respecte de l'anterior ocasió, i això va provocar que la moció prosperés. Aquest curs, l'Ajuntament ha hagut de fer una despesa de 48.594 euros per pagar el transport a 273 nens.

http://www.elpunt.cat/sils/article/2/5-societat/28569-lajuntament-aprova-el-pagament-del-transport-escolar-no-obligatori-nomes-als-mes-pobres.html

PLÀNOL DE MILLORA DE LA MOBILITAT VIÀRIA AL NUCLI URBÀ

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/PLANOLS-Circulació%202009.pdf

Lluís Ferrés guanya el XX Concurs Literari de Narració Curta de Sils

L'amerenc Lluís Ferrés va guanyar ahir, amb l'obra Quatre pams de silenci, el XX Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que convoca l'Ajuntament i organitza l'Arxiu Municipal. En la mateixa categoria –oberta, a partir de 18 anys–, el segon premi va ser per a Isabel Mestras, de Santa Coloma de Farners, per Els camins són estranys. En la categoria per a autors de 13 a 17 anys, el primer premi va ser per a Francesca Cufí, de Vilobí (L'ombra de l'ombra), i el segon, per a Mariona Bordas, de Sils (Massa quilòmetres per les meves rodetes).

Pel que fa als premis destinats als alumnes del col·legi Verdaguer, els guardonats són: a 2n de primària, Laura Fontàs (El temps) i Carla Álvarez (Mila Muu); a 3r, Alba Giol (Llums al final del túnel) i Carla Mercader (La crisi); a 4t, Teo Parella (Una llegenda xocodivertida) i Pol Viñals (En Zuz i la Supermosca); a 5è curs, Irina Cuesta (Quatre espelmes) i Marina Rísquez (Un món anomenat paradís), i a 6è de primària, Andreu Mercader (El follet dels espàrrecs de marge) i Marçal Royes (Aventures a l'Àfrica). Els premis es van lliurar dins l'acte de presentació de la novel·la Xuta de cullera, de Roger González i Fitó.

http://www.elpunt.cat/sils/article/5/19-cultura/28359-lluis-ferres-guanya-el-xx-concurs-literari-de-narracio-curta-de-sils.html

Sils presenta una moció per deixar de pagar el transport escolar no obligatori

Sils vol deixar de costejar el transport escolar no obligatori que haurien de pagar les famílies que viuen en urbanitzacions del municipi i els nens de les quals utilitzen l'autobús per anar a l'escola del poble. Per això, avui l'equip de govern (IdS) presenta en ple extraordinari una moció encaminada "a ajudar només les famílies que realment ho necessitin", assegura l'alcalde, Martí Nogué (IdS), i no a fer-ho de forma universal com aquest curs. A finals de mes s'obrirà el període d'inscripció.
Es dóna el cas que el de Sils és l'únic ajuntament de la Selva que paga la totalitat del transport. Ara fa un any, en plena controvèrsia sobre aquest tema que va dur molts pares a mobilitzar-se, va prosperar una moció del grup d'ICV, a l'oposició, a través dels vots de tots els grups opositors (AMS, CiU i ICV) que va obligar el consistori a costejar la quota, de 178 euros per nen. En total aquest curs s'hi han inscrit 273 nens, fet que suposa una despesa municipal de 48.594 euros.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009042100_3_327469__Comarques-Sils-presenta-mocio-deixar-pagar-transport-escolar-obligatori

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIMARTS DIA 21 D'ABRIL A LES 19:30

Milloraran l´aigua de l´Estany a l´estiu tancant la comporta i capturant crancs i carpes

Gas Natural finança amb 30.000 euros aquesta actuació que forma part del projecte de recuperació de la llacuna selvatana protegida

L'Estany de Sils és un espai protegit i gestionat per l'Ajuntament i la Fundació Acciónatura. I durant aquest estiu s'engegarà una acció, emmarcada dins el projecte de recuperació de la llacuna, que consistirà a millorar la qualitat de l'aigua i recuperar l'hàbitat natural d'aquest indret.

En concret, es procedirà al tancament de la comporta que duu l'aigua a la llacuna per tal que no hi entri aigua contaminada i, alhora, es capturaran carpes i crancs americans, dues espècies exòtiques que proliferen a l'Estany i que actuen com a depredadors sobre els amfibis. Aquesta actuació, tal com explica el tècnic responsable del projecte d'Acciónatura, Enric de Roa, s'iniciarà l'estiu i forma part d'un projecte que es va iniciar fa onze anys i, enguany, l'empresa Gas Natural ajuda a finançar l'acció per millorar la qualitat de l'aigua amb 30.000 euros, afegeix.

Des de Gas Natural han engegat una campanya a través de la seva web www.compromisnatural.com per millorar l'Estany i, en concret, demanen als seus clients industrials que entrin a la web i proposin solucions pràctiques que usen a les seves empreses per fer un bon ús i gestió de l'aigua. A més, entrant en aquest web, afirmen en un comunicat, es recuperen cinc metres cúbics d'aigua de la llacuna durant els tres minuts que els clients es passen informant-se sobre la importància de fer un ús racional de l'aigua.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040700_3_324992__Comarques-Milloraran-laigua-lEstany-lestiu-tancant-comporta-capturant-crancs-carpes

Edicte d'aprovació definitiva d'un expedient de modificació de crèdits del pressupost 2009

No havent-se formulat reclamacions contra l'acord plenari de 12-febrer-2009, aprovatori d'una modificació pressupostària per transferència entre
partides del pressupost prorrogat del 2008 per a l'exercici 2009 i generació de crèdits, aquell acord esdevé definitiu de conformitat amb el que preveu
l'article 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2009/65/200965005093.pdf

L'AJUNTAMENT DE SILS PER SOTA LA MITJANA D'ENDEUTAMENT DELS CONSISTORIS GIRONINS

Els consistoris de la demarcació acumulen prop de 500 milions d'euros d'endeutament, és a dir 680 euros de deute per habitant (Sils 450 euros)

Els 221 municipis gironins acumulaven a principi d'aquest 2009 un deute proper als 500 milions d'euros, segons va fer públic ahir el Ministeri d'Economia i Hisenda, que per primer cop va donar a conèixer el deute de les administracions públiques. Aquest deute dels consistori de la demarcació gironina suposa que de mitjana les comarques gironines hagin de fer front a un deute de 680 euros per cada habitant. Per contra, un total de 46 municipis no tenien registrat cap deute en finalitzar l'any passat, segons va comprovar el Ministeri d'Economia.

Aquesta quantitat d'endeutament se situa per sobre de la mitjana catalana, que, segons les dades del govern espanyol, se situa a 548 euros de deute per habitant. Per municipis, dos ajuntaments de l'àrea de la Costa Brava com són Castelló d'Empúries i Castell-Platja d'Aro encapçalen el deute per habitant, amb 1.874 euros i 1.830 euros respectivament. Just al darrere, hi trobem Sant Joan les Fonts, amb un deute de 1.760 euros per cada ciutadà, i Vila-sacra, amb 1.682 euros de deute per habitant. Entre les capitals de comarca, hi destaca Ripoll, amb un deute de 1.064 euros per habitant. Quant a la ciutat de Girona, deu 582 euros per cada ciutadà.

L'informe del Ministeri d'Economia també recull el deute de les diputacions, que en el cas de la Diputació de Girona ascendia a més de 104 milions.

Segona demarcació

Si comparem aquest endeutament amb les altres demarcacions catalanes, només Tarragona supera les dades gironines, amb 826 euros de deute per habitant. Per la seva banda, Barcelona té un deute de 487 euros per cada ciutadà i la de lleida, de 591 euros per habitant.

DEUTE D'EUROS PER HABITANT DELS MUNICIPIS

Girona 582 euros. Banyoles 795 euros. Santa Coloma de Farners 590 euros. Ripoll 1.064 euros. Figueres 727 euros. Puigcerdà 742 euros.Olot 817 euros. La Bisbal d'Empordà 474 euros. Anglès 1.072 euros. Besalú 1.496 euros. Cadaqués 726 euros. Calonge 1.396 euros. Campllong 1.439 euros. Camprodon 966 euros. Queralbs 989 euros. Cassà de la Selva 410 euros. Castelló d'Empúries 1.874 euros. Castell-Platja d'Aro 1.830 euros. Crespià 1.350 euros. L'Escala 1.075 euros. Llagostera 340 euros. Llançà 1.279 euros. Lloret de Mar 814 euros. Palamós 771 euros. Port de la Selva 1.310 euros. Ribes de Freser 998 euros. Riudarenes 1.055 euros. Riudellots 912 euros. Roses 978 euros. Salt 779 euros. Vila-sacra 1.682 euros. Sant Feliu de Guíxols 595 euros. Sant Gregori 931 euros. Sant Hilari Sacalm 1.209 euros. Sant Joan de les Abadesses 444 euros. Santa Coloma de Farners 590 euros. Santa Cristina d'Aro 999 euros. Sant Joan les Fonts 1.760 euros. Torroella de Montgrí 1.050 euros. Caldes de Malavella 218 euros. Campdevànol 417 euros. Cornellà del Terri 619 euros. Hostalric 604 euros. La Jonquera 1.038 euros. Maçanet de la Selva 552 euros. Palafrugell 428 euros. Palau-saverdera 787 euros. Pals 615 euros. Peralada 402 euros. Porqueres 274 euros. Riells i Viabrea 320 euros. Vidreres 365 euros.Vilablareix 741 euros. Vilafant 221 euros. Vilobí d'Onyar 275 euros. Sils 450 euros. Sarrià de Ter 363 euros. Sant Julià de Ramis 347 euros. Celrà 82 euros.

Total demarcació

Tots els municipis gironins acumulen 497.635.000 milions d'euros.

Això suposa un deute de 680 euros per habitant.

http://www.elpunt.cat/sils/article/1/10-administracions/21804-el-deute-dels-ajuntaments-gironins.html

El govern veu il·legal la difusió que fan les administracions de certes dades personals

L'Agència de Protecció de Dades no permet publicar-les sense permís de l'afectat en actes de plens i juntes de govern

L'Agència Catalana de Protecció de Dades considera il·legal la publicació de certes dades personals en actes de plens i juntes de govern de les administracions públiques. Un dels casos més flagrants és els de les sancions a ciutadans, que molts consistoris fan públiques en actes de junta de govern. Així doncs, molts ajuntaments gironins estan cometent actualment il·legalitats amb aquestes actes, ja que fan públics sense poder fer-ho noms, domicilis i DNI de particulars. Aquest problema s'ha accentuat amb la publicació d'aquestes actes a internet, fet que va fer elaborar a l'agència un dictamen que va establir que si l'administració no té el consentiment de la part implicada o no es troba en un cas habilitat per llei, està cometent una il·legalitat i podria ser sancionat.

L'Agència Catalana de Protecció de Dades té un servei d'inspecció que intenta solucionar els casos en què detecta que l'administració pública, generalment ajuntaments, incompleix la normativa. Davant la difusió de la informació durant els últims anys per internet, és en aquest àmbit on s'està fent més incidència amb aquesta vigilància. L'Agència Catalana de Protecció de Dades va emetre un dictamen en relació amb la consulta d'un ajuntament sobre la publicació de les actes de ple i juntes de govern en què considera «no justificada» la difusió a través del web municipal d'aquestes actes quan continguin dades «que puguin afectar el dret a la intimitat o altres dades de caràcter personal».

Si un ciutadà comprova que les seves dades han estat fetes públiques il·legalment sense el seu consentiment pot acollir-se als drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal, més coneguts com a drets ARCO. Els casos principals en què l'ajuntament no pot publicar en cap cas les dades de ningú és en la concessió d'ajuts i, sobretot, en els expedients sancionadors. Un cas important en què sí que està habilitat per llei és la concessió de llicències d'obres. Els drets ARCO permeten al ciutadà exigir al responsable de la publicació dels fitxers que els elimini. El ciutadà també pot denunciar el cas a l'Agència Catalana de Protecció de Dades, que ha rebut nombroses queixes respecte d'aquests temes. Òbviament, si el ciutadà considera que ha estat perjudicat per la difusió d'aquestes dades, pot optar per la via judicial.

En el cas dels diaris oficials, sí que està permesa la difusió de dades personals, perquè és necessari per a la finalitat, ja que es comuniquen actes administratius que no han pogut ser notificats personalment.

Sis principis per la difusió a internet

En les seves recomanacions sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'internet, l'Agència Catalana de Protecció de Dades estableix sis principis que no sempre tothom compleix: consentiment, proporcionalitat, exactitud, inalterabilitat de drets i garanties, adaptabilitat al progrés i responsabilitat. Així doncs, s'estableix que només es pot procedir a la difusió d'informació que contingui aquestes dades quan es disposi del consentiment del titular de les dades o quan la difusió derivi de les previsions d'una norma amb rang de llei. L'agència considera que és necessària la ponderació, per tal que la informació facilitada sigui l'estrictament adequada i es mantingui només durant el temps adequat per assolir la finalitat que legitima la difusió de les dades. Pel que fa a l'exactitud, la recomanació estableix que correspon a l'administració que difongui o ordeni la difusió de dades per internet vigilar per la seva correcció, actualització i cessament quan esdevingui innecessària o il·legítima.

La utilització d'internet ha de garantir el manteniment de la integritat dels drets i les garanties jurídiques i de seguretat. En la difusió d'informació a través d'internet també cal adequar les mesures de seguretat als avenços que experimenti la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos. Finalment, les entitats o òrgans responsables dels fitxers o tractaments són responsables de la informació que ofereixen a través d'internet que incorpori dades personals.

Protesta simbòlica al web de Tossa

L'Ajuntament de Tossa ha eliminat recentment les actes de les juntes de govern. A la pàgina web on fins ara es podia accedir a aquestes actes s'explica ara que s'han retirat del web municipal aquesta informació arran d'un dictamen de l'Agència Catalana de Protecció de Dades que constata els casos en què no és preceptiu publicar les actes. Aquest dictamen no és al gust de tothom, ja que al web de Tossa, sota l'explicació del dictamen, hi ha una nota en què es llegeix literalment: «Els serveis administratius de l'Ajuntament de Tossa de Mar no compartim aquesta mesura.»

El segon tinent d'alcalde de Tossa, Joan Antoni Hervias (CiU), lamenta que ara no es pugui accedir a les actes, ja que a vegades és necessari per feina, i considera que netejar de dades les actes de tots els plens que hi havia al web des de l'any 2000 és una feina que ara no es pot assumir.

Continua incomplint la llei

Tanmateix, l'Ajuntament de Tossa continua incomplint la llei, ja que tot i que ha quedat eliminat l'accés del web a les actes, aquestes encara estan penjades a la xarxa, com bé es pot comprovar en una cerca al cercador Google. Com assenyala l'Agència Catalana de Protecció de Dades, això tampoc està permès i és igualment sancionable. Una recomanació amb vista al futur és que les pàgines web que continguin aquestes dades no siguin indexables.


ENTREVISTA JOSEP MATES

«S'ha fet un ús poc pensat de les actes»

No haurien de ser públiques totes les actes de les juntes de govern i dels plens?
–«Les juntes de govern no fan sessions públiques. Els ajuntaments haurien de donar notícia dels acords, però s'ha de fer amb cura, perquè hi pot haver temes delicats. Per no perjudicar persones s'ha de donar publicitat evitant de donar dades de persones físiques. En els plens, igualment.»
–En quins casos es pot donar informació de persones i en quins no?
–«En les llicències d'obres, si el titular és una persona física, es pot donar el nom. No és així en el cas de la concessió d'ajuts o d'expedients sancionadors. Aquests són els dos principals problemes. Hi ha altres casos, com ara concedir una beca a un funcionari. La idea és que és bo fer públics els acords, però no sempre entrar en detall. En cap cas es pot publicar el DNI.»
–Des de quan està en vigor aquesta normativa?
–«En realitat sempre hauria d'haver estat així. La llei de bases de règim local del 1985 diu que s'ha de donar publicitat als acords, però no transcriure'ls. Amb internet hi ha hagut una tendència a allò fàcil, que és penjar-los del tot.»
–Es pot arribar a sancionar l'administració pública que publica els noms sense poder fer-ho?
–«Hi ha hagut molts casos de denúncia a l'Agència Catalana de Protecció de Dades. El que convé és corregir aquesta pràctica. En el cas de les administracions públiques les sancions no són econòmiques. Es resol que és pràctica incorrecta. En cas de reincidència, sí que hi hauria problemes, podria ser prevaricació.»
–Perquè, es pot dir clarament que publicar aquestes dades és il·legal?
–«Sí, sí, en la mesura que es divulguen casos personals en circumstàncies que no estan justificades.»
–Es pot anar al jutjat a denunciar-ho o únicament es pot denunciar a l'agència? Hi ha hagut alguns cas de via judicial?
–«No en conec cap cas, però es podria fer si es considerés que s'ha produït un perjudici.»
–Hi ha alguna altra mesura per protegir la intimitat de les persones en aquest àmbit?
–«S'està parlant que les pàgines web on hi ha les actes no siguin indexables, per evitar això, que els robots dels cercadors les puguin trobar. És probable que la Unió Europea ho faci seu i d'aquí a un temps sigui obligatori.»
–Parla del cas d'internet, però també deu ser il·legal penjar determinades dades en actes que es pengin, per exemple, en plafons.
–«És il·legal si no té cobertura legal o no hi ha el consentiment de l'afectat. És el mateix cas que a internet.»
–Per què creu que es produeixen aquestes il·legalitats per part de diversos ajuntaments?
–«Crec que s'ha tendit sense mala fe a fer un ús poc pensat d'aquestes actes.»

http://www.elpunt.cat/sils/article/-/-/21422.html