dijous, 2 d’abril del 2009

El govern veu il·legal la difusió que fan les administracions de certes dades personals

L'Agència de Protecció de Dades no permet publicar-les sense permís de l'afectat en actes de plens i juntes de govern

L'Agència Catalana de Protecció de Dades considera il·legal la publicació de certes dades personals en actes de plens i juntes de govern de les administracions públiques. Un dels casos més flagrants és els de les sancions a ciutadans, que molts consistoris fan públiques en actes de junta de govern. Així doncs, molts ajuntaments gironins estan cometent actualment il·legalitats amb aquestes actes, ja que fan públics sense poder fer-ho noms, domicilis i DNI de particulars. Aquest problema s'ha accentuat amb la publicació d'aquestes actes a internet, fet que va fer elaborar a l'agència un dictamen que va establir que si l'administració no té el consentiment de la part implicada o no es troba en un cas habilitat per llei, està cometent una il·legalitat i podria ser sancionat.

L'Agència Catalana de Protecció de Dades té un servei d'inspecció que intenta solucionar els casos en què detecta que l'administració pública, generalment ajuntaments, incompleix la normativa. Davant la difusió de la informació durant els últims anys per internet, és en aquest àmbit on s'està fent més incidència amb aquesta vigilància. L'Agència Catalana de Protecció de Dades va emetre un dictamen en relació amb la consulta d'un ajuntament sobre la publicació de les actes de ple i juntes de govern en què considera «no justificada» la difusió a través del web municipal d'aquestes actes quan continguin dades «que puguin afectar el dret a la intimitat o altres dades de caràcter personal».

Si un ciutadà comprova que les seves dades han estat fetes públiques il·legalment sense el seu consentiment pot acollir-se als drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal, més coneguts com a drets ARCO. Els casos principals en què l'ajuntament no pot publicar en cap cas les dades de ningú és en la concessió d'ajuts i, sobretot, en els expedients sancionadors. Un cas important en què sí que està habilitat per llei és la concessió de llicències d'obres. Els drets ARCO permeten al ciutadà exigir al responsable de la publicació dels fitxers que els elimini. El ciutadà també pot denunciar el cas a l'Agència Catalana de Protecció de Dades, que ha rebut nombroses queixes respecte d'aquests temes. Òbviament, si el ciutadà considera que ha estat perjudicat per la difusió d'aquestes dades, pot optar per la via judicial.

En el cas dels diaris oficials, sí que està permesa la difusió de dades personals, perquè és necessari per a la finalitat, ja que es comuniquen actes administratius que no han pogut ser notificats personalment.

Sis principis per la difusió a internet

En les seves recomanacions sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'internet, l'Agència Catalana de Protecció de Dades estableix sis principis que no sempre tothom compleix: consentiment, proporcionalitat, exactitud, inalterabilitat de drets i garanties, adaptabilitat al progrés i responsabilitat. Així doncs, s'estableix que només es pot procedir a la difusió d'informació que contingui aquestes dades quan es disposi del consentiment del titular de les dades o quan la difusió derivi de les previsions d'una norma amb rang de llei. L'agència considera que és necessària la ponderació, per tal que la informació facilitada sigui l'estrictament adequada i es mantingui només durant el temps adequat per assolir la finalitat que legitima la difusió de les dades. Pel que fa a l'exactitud, la recomanació estableix que correspon a l'administració que difongui o ordeni la difusió de dades per internet vigilar per la seva correcció, actualització i cessament quan esdevingui innecessària o il·legítima.

La utilització d'internet ha de garantir el manteniment de la integritat dels drets i les garanties jurídiques i de seguretat. En la difusió d'informació a través d'internet també cal adequar les mesures de seguretat als avenços que experimenti la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos. Finalment, les entitats o òrgans responsables dels fitxers o tractaments són responsables de la informació que ofereixen a través d'internet que incorpori dades personals.

Protesta simbòlica al web de Tossa

L'Ajuntament de Tossa ha eliminat recentment les actes de les juntes de govern. A la pàgina web on fins ara es podia accedir a aquestes actes s'explica ara que s'han retirat del web municipal aquesta informació arran d'un dictamen de l'Agència Catalana de Protecció de Dades que constata els casos en què no és preceptiu publicar les actes. Aquest dictamen no és al gust de tothom, ja que al web de Tossa, sota l'explicació del dictamen, hi ha una nota en què es llegeix literalment: «Els serveis administratius de l'Ajuntament de Tossa de Mar no compartim aquesta mesura.»

El segon tinent d'alcalde de Tossa, Joan Antoni Hervias (CiU), lamenta que ara no es pugui accedir a les actes, ja que a vegades és necessari per feina, i considera que netejar de dades les actes de tots els plens que hi havia al web des de l'any 2000 és una feina que ara no es pot assumir.

Continua incomplint la llei

Tanmateix, l'Ajuntament de Tossa continua incomplint la llei, ja que tot i que ha quedat eliminat l'accés del web a les actes, aquestes encara estan penjades a la xarxa, com bé es pot comprovar en una cerca al cercador Google. Com assenyala l'Agència Catalana de Protecció de Dades, això tampoc està permès i és igualment sancionable. Una recomanació amb vista al futur és que les pàgines web que continguin aquestes dades no siguin indexables.


ENTREVISTA JOSEP MATES

«S'ha fet un ús poc pensat de les actes»

No haurien de ser públiques totes les actes de les juntes de govern i dels plens?
–«Les juntes de govern no fan sessions públiques. Els ajuntaments haurien de donar notícia dels acords, però s'ha de fer amb cura, perquè hi pot haver temes delicats. Per no perjudicar persones s'ha de donar publicitat evitant de donar dades de persones físiques. En els plens, igualment.»
–En quins casos es pot donar informació de persones i en quins no?
–«En les llicències d'obres, si el titular és una persona física, es pot donar el nom. No és així en el cas de la concessió d'ajuts o d'expedients sancionadors. Aquests són els dos principals problemes. Hi ha altres casos, com ara concedir una beca a un funcionari. La idea és que és bo fer públics els acords, però no sempre entrar en detall. En cap cas es pot publicar el DNI.»
–Des de quan està en vigor aquesta normativa?
–«En realitat sempre hauria d'haver estat així. La llei de bases de règim local del 1985 diu que s'ha de donar publicitat als acords, però no transcriure'ls. Amb internet hi ha hagut una tendència a allò fàcil, que és penjar-los del tot.»
–Es pot arribar a sancionar l'administració pública que publica els noms sense poder fer-ho?
–«Hi ha hagut molts casos de denúncia a l'Agència Catalana de Protecció de Dades. El que convé és corregir aquesta pràctica. En el cas de les administracions públiques les sancions no són econòmiques. Es resol que és pràctica incorrecta. En cas de reincidència, sí que hi hauria problemes, podria ser prevaricació.»
–Perquè, es pot dir clarament que publicar aquestes dades és il·legal?
–«Sí, sí, en la mesura que es divulguen casos personals en circumstàncies que no estan justificades.»
–Es pot anar al jutjat a denunciar-ho o únicament es pot denunciar a l'agència? Hi ha hagut alguns cas de via judicial?
–«No en conec cap cas, però es podria fer si es considerés que s'ha produït un perjudici.»
–Hi ha alguna altra mesura per protegir la intimitat de les persones en aquest àmbit?
–«S'està parlant que les pàgines web on hi ha les actes no siguin indexables, per evitar això, que els robots dels cercadors les puguin trobar. És probable que la Unió Europea ho faci seu i d'aquí a un temps sigui obligatori.»
–Parla del cas d'internet, però també deu ser il·legal penjar determinades dades en actes que es pengin, per exemple, en plafons.
–«És il·legal si no té cobertura legal o no hi ha el consentiment de l'afectat. És el mateix cas que a internet.»
–Per què creu que es produeixen aquestes il·legalitats per part de diversos ajuntaments?
–«Crec que s'ha tendit sense mala fe a fer un ús poc pensat d'aquestes actes.»

http://www.elpunt.cat/sils/article/-/-/21422.html