Calamars facits i un tall de pa per repassar bé el plat. Bacallà amb pinyons i panses i un tall de pa per repassar bé el plat. Vedella amb bolets i un tall de pa per repassar bé el plat. Aquesta podria ser una de les cadències assimilables al sopar que les Cuineres de Sils van oferir dissabte passat i que va significar l´inici del cicle de Sopars de Temporada. Al llarg de tot l´any, aquest col·lectiu que es rejoveneix i agrupa ja gairebé un centenar de cuineres silenques oferirà els plats de cuina catalana més típics de cada estació de l´any. No es deixin pas enganyar però per la promesa d´un lleuger sopar d´estiu: un dels possibles lemes del col·lectiu és «tot ha de començar amb un sofregit i acabar amb una picada».
«Estem molt tips, però una miqueta més... Podria ser?» va ser una de les frases més repetides de la nit -igual que un dels gestos més repetits va ser, tal com ha quedat palès, repassar bé el plat amb un tall de pa. Productes de Sils treballats per mans expertes a través de receptes centenàries van arribar a les taules, els cors i els estómacs de la vuitantena d´assistents al sopar. Entre ells, alguns d´il·lustres; com ara el candidat de CiU per Girona Jordi Xuclà; i d´altres d´excèntrics, com ara turistes francesos que es van felicitar pel munt de casualitats que els van fer desembocar a Sils un fred vespre de febrer. El tall de pa per repassar el plat, però, posa tots els homes al mateix nivell.
Si algú està per sobre del nivell humà, però -almenys pel que respecta a capacitat culinària- són aquestes silenques injustament no nominades a meravella de Catalunya. Després de portar la cuina catalana tradicional per mig món, retornen al Born i prometen almenys quatre sessions gastronòmiques a Sils cada any, i fins i tot algunes més de propina: per exemple, un tast de 65 coques casolanes diferents durant la mostra de flors del mes de maig. Centrem-nos, però, a recordar el sopar de dissabte: no hi podia faltar el plat estrella de l´hivern català, l´escudella; ni el molt selvatà pollastre amb salafins, ni la commovedora crema catalana casolana, ni el fred cava blanenc: tot un exemple de com convertir la sala polivalent La Laguna en un temple gastronòmic només a base d´ofici, amor per la cuina i per les tradicions.
Diari de Girona
