Els candidats gironins dels cinc partits amb representació parlamentària van trobar-se ahir a Diari de Girona, on estaven citats per fer-se la foto de família-de família política, en aquest cas- d'inici de campanya. Aquesta és la crònica-o el making off, que dirien al cinema- de l'arribada al diari i del posterior, trajecte fins al lloc on es va realitzar la fotografia que avui il·lustra la portada. Per més que en els propers dies els vegin barallar-se, no en facin cas: en el fons es porten molt bé.
Sortosament per Canet arriba aleshores Biel Jover, que no porta ni cap de premsa ni joves clònics que l'acompanyin, i Sánchez Camacho -cognom no en va compost pels de dos recis i històrics defenses de la selecció espanyola de futbol- ha de deixar la presa. Aprofito per xafardejar el pòster del PP que aquesta ha portat: una gran foto de la candidata en primer pla -fins el punt que es poden distingir les arrecades, que són les mateixes que porta avui- a sobre de la frase: "Les idees clares". Venço no sense dificultats la temptació d'escriure-hi a sota: Y el chocolate espeso.Jover, nou en aquestes batalletes, es queda una mica al marge mentre Canet i Sánchez Camacho continuen dirimint les seves cuites. El candidat d'IC-EV no haurà portat sèquit, però a canvi ha portat dos pòsters en lloc d'un. El primer amb la seva fotografia, i l'altre amb una idea més que clara, tot i que probablement no sigui la mateixa claredat a la que es refereix l'eslogan del PP: "Avortament lliure i gratuït, ja!".Són 2/4 de 6, hora fixada per la fotografia, i del PSC i CiU no se'n sap res. Dos minuts més tard entra Montse Palma. Amb servei de premsa, sense turistes despistats i lluint a la solapa un pin que diu "GO!", perillosa contracció de Girona Optimista que pot provocar que tots els angloparlants que se la trobin s'ho prenguin com una incitació a la desmesura amb la candidata. Perquè diguin després que qui provoca és Canet. Precisament aquest és el primer a qui saluda Palma, amb un: "Ets car de veure, eh?",a la vegada que li toca la galta amb menor ímpetu que Camacho l'espatlla,detall que agraeix el cirurgià maxilofaciar de Canet.
Montse Palma és l'única candiata que no porta un pòster, sinó un cartell. És a dir, ha vingut amb un tauler i el pòster enganxat a sobre d'aquest, de tal manera que anant d'aquesta guisa pel carrer sembla un home anunci -mig home anunci de fet, ja que li falta la part posterior, no a Palma sinó a l'anunci- dels que proliferaven per les grans ciutats a començament del segle XIX. "Go!", diu també des del cartell a tots els vianants que parlen anglès.Es retarda Jordi Xuclà, i mentre l'esperem -"com que ha d'anar a visitar 200 pobles, ara deu estar tot just pel 198", dispara Sánchez Camacho, ràpida a desenfundar- es formen parelletes que fan petar la xerrada, més per ordre d'arribada que per afinitats ideològiques, si més no en el cas de la primera: Canet-Sánchez Camacho i Jover-Palma. A sobre la taula han quedat dipositats els pòsters, de manera tan curiosa que sembla que sigui Sánchez Camacho qui reclama amb celeritat l'avortament lliure i gratuït.Arriba Xuclà gairebé cor?rents, quinze minuts després de l'hora convinguda, amb un pòster on, a sota de la seva fotografia en blanc i negre, s'hi llegeix "El teu vot farà respectar Catalunya", en el fons de color taronja tradicional de CiU i de la mascota del Mundial 82.Brometes de rigor amb Xuclà relatives a la falta de puntualitat -alguna de més malèfica relacionant aquest fet amb el recent debat parlamentari sobre Kosovo on van faltar 11 diputats de CiU- i ens posem tots en mans d'Aniol Resclosa, el fotògraf i responsable de l'elecció del lloc on realitzar la fotografia, dit quedi com a descàrrec del redactor, pels motius que més endavant s'exposaran.
Les muses han revelat a Aniol que la fotografia s'ha de realitzar als Jardins de la Infància, just davant del Diari de Girona, a l'altre costat d'Onyar. Allà que ens dirigim en comitiva polítics, pòsters, periodistes, fotògraf, caps de premsa i els boys de Sánchez Camacho, que continuen amb el mateix posat seriós -potser trist perquè el dia ennuvolat els ha impedit lluir les ulleres de sol-, separats un parell de metres de tots els altres i escrutant l'horitzó amb mirada si no espabilada, sí almenys inquisitiva. Segurament és la seva presència la que ha evitat que centenars de gironins s'afegissin a la processó, atrets per aquella noia-anunci que l'encapçalava i els invitava a sumar-s'hi al crit -escrit- de "GO!".Durant el trajecte ?-que per descomptat aixeca força expectació entre els vianants-, els candidats tenen temps de queixar-se de l'excés de debats en què durant aquests dies hauran de participar: televisions, ràdios, diaris, etc, on repetiran cada dia el mateix, escoltaran idèntica rèplica del seu oponent i probablement no convenceran ningú de canviar el vot que ja tenia pensat. "Quina ànsia que fa", és l'expressió amb què defineix Palma els dies que s'acosten, i que la resta corrobora.
Ignoro si els Jardins de la Infència deuen el seu nom a la gran quantitat de nens que allà hi havia. En tot cas, tots aquells nens, multiplicats per cent, s'han convertit ara en cagarades de gos. Potser Aniol buscava la imatge impactant d'un candidat fregant-se la sabata amb el nas arrufat-d'aquí la tria del lloc-, però l'únic que acaba trepitjant una deposició més digna de plantígrad que de cànid és aquest periodista. Els polítics, en canvi, aconsegueixen sortir immaculats d'aquell camp de mines pestilents. Deu ser que estan habituats a moure's entre porqueria sense embrutar-se.Un somriure.
Un click. Comença la campanya.
Diari de Girona
