La Cambra de Comerç recomana a les empreses que es preparin per poder afrontar la Llei de responsabilitat ambiental, una normativa complexa que afectarà l’economia de les empreses.
La Cambra ha celebrat una jornada informativa per donar a conèixer la Llei de responsabilitat ambiental aprovada l’octubre de 2007 per tal d’adaptar una directiva comunitària d’abril de 2004. La norma serà complicada d’aplicar i molt feixuga per a les empreses, sobre tot per les que desenvolupin activitats incloses a l’annex III, obligades a fer front a responsabilitats ilimitades i a disposar de garanties financeres que assegurin que l’empresa estarà en disposició de fer front a una eventual restauració mediambiental.
Salvador Samitier, cap del Servei de Qualificació Ambiental del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va ser l’encarregat d’exposar el contingut de la disposició legal, i va explicar que estableix un règim de responsabilitat objectiva i il·limitada prenen com a base els principis de prevenció i el ja conegut “Qui contamina repara” que va més enllà del principi “qui contamina paga”. També és il·limitada, en el sentit que obliga a la reparació o restauració total dels recursos naturals afectats al seu estat original, i això amb independència del cost que pugui suposar. No serà suficient per tant, la determinació d’una quantitat econòmica.
Aquesta llei pretén evitar que la factura de la reparació sigui sufragada pels impostos públics i imposa que recaigui sobre l’activitat que ha ocasionat el dany.
Samitier va dir que aquest sistema obligarà les empreses a que intentin, per pròpia voluntat reduir els seus nivells de contaminació per por a les despeses econòmiques que podria suposar un incident i per tant, que s’origini unaactitud preventiva espontània.
En relació a la legislació anterior Samitier va destacar que la nova normativa només busca responsabilitats per incompliment i no dóna incentius a qui perfeccioni el que s’exigeix per llei. Un altre aspecte nou és que obliga a assumir a l’empresa tots els danys derivats de la seva activitat, encara que compleixi els requeriments legalment exigits.
També cal tenir en compte el principi de responsabilitat objectiva de la llei ja que la responsabilitat per un fet punible no recau només en l’empresa que s’hagi demostrat culpable, sinó que pel sol fet de ser sospitosa d’un incident ja ha d’assumir la tasca i la despesa econòmica de retornar al seu estat original els recursos naturals perjudicats i si l’empresa no es considera responsable dels fets, ha d’investigar per poder demostrar el contrari.
La llei s’estructura en dos blocs Un dedicat a la prevenció per tal d’evitar el dany (objectiu principal de la llei) i l’altre dedicat a la responsabilitat derivada de la producció del dany mediambiental.
Dins de la definició de danys mediambientals s’inclou els danys a les espècies silvestres i als hàbitats, danys a les aigües -superficials o subterrànies- com artificials i molt modificades. La riba del mar i de les ries i al sòl. S’exclouen els danys al l’aire i els danys a les persones
La llei es de caràcter estatal ha de ser desenvolupada i executada per les comunitats
Queden ara pendents de redactar els Reglaments que desenvolupin el capítol IV sobre garanties financeres, i el que defineixi la metodologia d’avaluació del dany a efecte d’establir la quantia d’aquestes garanties, els quals han d’estar a punt a finals de 2008. La normativa es completarà el 2010 quan es publiquin les Ordres ministerials que estableixin a qui i quan es podran exigir les garanties financeres.
A partir d’aquesta data s’hauran de contractar una pòlissa d’assegurances o aval bancari per a les activitats relacionades en l’annex III, per tal de garantir que l’operador disposarà de recursos econòmics suficients per fer front als costos derivats de l’adopció de les mesures esmentades, que entraràn en vigor quan el reglament estigui desenvolupat i les companyies d’assegurances preparades.
En resum, màxima prevenció com a objectiu principal, i si la prevenció falla o l’incident no es pot evitar, màxima execució del principi de “qui contamina paga una ràpida i adequada reparació”.
