LA GALERIA PER JOAN DOMÈNECH-MONER
Viatjo sovint, per diverses raons, de Lloret a Santa Coloma de Farners. A l'entrada de Sils hi ha una zona verda que sempre fa goig. No sé si és mèrit dels polítics que manen o del jardiner que en té cura. Però atrau la vista. Al bell mig de la gespa hi ha un vell carro, ben pintat, posat amb els braços enlaire i com si del seu interior s'escampés, damunt l'herba, la seva càrrega de flors. Excel·lent. Poc abans de les Mallorquines, es troben, arran de carretera, alguns masos antics. La majoria no són monumentals, però tenen l'encant de l'arquitectura popular. Aprofitant que algun està deshabitat, els contraris a la línia elèctrica d'alta tensió que es vol fer passar per la comarca, hi han pintat amb esprai negre i d'altres colors «No a la Mat» a la façana. A l'entrada de Riudarenes, en una rotonda, hi ha un monument. No el pots admirar bé perquè al damunt, ben sovint, hi sol haver la penjarella d'una pancarta macarrònica, també del «No a la Mat». I podríem seguir. Respecto i defenso els que tenen ideals a favor de la natura i de la societat. Però no entenc que els qui es neguen a admetre una línia elèctrica pels efectes patològics (?) o estètics que pot tenir, en comptes de predicar amb l'exemple i divulgar la seva opinió democràticament, hagin de ferir la sensibilitat de la majoria amb les seves manifestacions. Davant dels meus ulls, tota la raó que puguin tenir, la perden de manera estrepitosa. Si ells prediquen «No a la Mat», jo proclamo «no a la mat-usseria».
El Punt
