Zapatero neutralitza les envestides de Rajoy i el supera al contraatacEl combat televisiu entre el president i l'aspirant a ser-ho es va saldar amb una victòria, tot i que ajustada, del defensor del títol. Assalt rere assalt, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van reproduir la mateixa tàctica: el líder del PP, a qui per sorteig li corresponia inaugurar tots els blocs temàtics del debat, va envestir amb fúria contra l'adversari, mentre el candidat socialista repel.lia els seus cops i usava el torn de tancament per donar-li el cop de gràcia. Els estrategs de PSOE i PP la van encertar: no hi va haver victòria per KO, però Zapatero va superar el rival als punts.
Va ser un debat agre, fins i tot agressiu en el tram final, fidel reflex de la crispada legislatura que s'acaba. Després de quatre anys de tumultuoses sessions parlamentàries, després de desenes de manifestacions contra el Govern encoratjades pel PP, tampoc era lògic esperar un cara a cara de guant blanc. Zapatero i Rajoy van passar comptes davant les càmeres amb contundència, fins al punt de protagonitzar una picabaralla quan el líder del PP va acusar el president d'"haver agredit les víctimes del terrorisme" i aquest li va retreure que qualifiqués d'"untats" els artistes que recolzen el PSOE.
De sis a 15 punts
Les enquestes de tres televisions privades van acreditar ahir a la nit la victòria de Zapatero. Segons el sondeig de Cuatro, el 45,4% dels entrevistats van proclamar vencedor Zapatero, davant d'un 33,4% favorable a Rajoy. Per La Sexta, el president es va imposar a l'aspirant per 15 punts. I segons Antena 3 TV, l'avantatge socialista va ser només de sis punts.[A més, Tele 5 ha fet públic aquest matí el seu sondeig, que dóna com a guanyador el líder del PSOE amb un avantatge de 16 punts.]
Les fèrries condicions pactades pel PSOE i el PP van encotillar el primer tram del debat. Però després de la pausa publicitària Zapatero i Rajoy van endurir encara més el to, interrompent-se sense rubor. Massa exhaustiu en la presentació, el moderador, Manuel Campo Vidal, va encertar al reconduir el debat abans que se li escapés de les mans.
Si l'objectiu dels contendents hagués estat sintonitzar amb els electors fidels al PSOE i al PP, respectivament, tots dos haurien guanyat. Però el seu repte era un altre: seduir els indecisos. En el cas de Zapatero, mobilitzar l'electorat progressista que, per rebuig al PP i a les mentides de l'11-M, el va conduir a la Moncloa el 2004; en el de Rajoy, consolidar la seva alternativa i aconseguir que l'esquerra dubitativa, potser decebuda amb la gestió del PSOE, es quedi a casa el 9 de març.
Des d'aquesta òptica, el candidat socialista va jugar les seves cartes amb més habilitat que el popular. En l'apartat econòmic, el primer de la nit i pedra de toc del debat, Rajoy no va fer cas de les estadístiques que esgrimia Zapatero per demostrar la bona marxa del país. "No em parli de dades macroeconòmiques que ningú entén", li va deixar anar el dirigent conservador. Mirant a la càmera, el líder del PP va preguntar als espectadors si creien que estaven "millor que fa quatre anys", i es va aferrar a la pujada dels preus, a l'estancament dels sous i la recent pujada de l'atur per desacreditar la gestió de l'actual Govern.Però Zapatero, després de recordar-li que com a ministre va congelar el sou als funcionaris i va recolzar el cop de decret del 2002, es va mostrar optimista sobre el futur de l'economia espanyola i va tancar el bloc amb un cop d'efecte: va evocar el debat d'investidura, quan Rajoy li va exigir un creixement econòmic del 3% i que creés dos milions de llocs de treball en la legislatura. Xifres pitjors de les finalment registrades."¿Què és un bonobús?"En la seva obstinació d'animar la por de l'esquerra al retorn del PP al poder, Zapatero va contraposar les seves polítiques socials a una dreta que "en 30 anys no ha recolzat mai les ampliacions de drets". El president va deixar que Rajoy insistís en el discurs de mà dura amb la immigració per, a l'acabar el bloc, retreure-li que com a titular d'Interior només demanés "un bonobús" per regularitzar els immigrants sense papers. "¿Bonobús? ¿Què és?", va encertar a preguntar Rajoy.
La política antiterrorista va aguditzar la confrontació. Mentre Rajoy insistia a acusar-lo de "mentir" i "enganyar" els espanyols al negociar amb ETA, Zapatero el va culpar de "debilitar el Govern" al negar-li el suport en el procés de pau. Els gestos de José María Aznar a ETA, el 1998, i les seves "mentides" després de la massacre de l'11-M, el 2004, li van servir al president per denunciar el doble llenguatge del PP en la lluita antiterrorista. Fins i tot en el debat sobre el model d'Estat, no especialment grat per al Govern, Zapatero va resistir. Encara que Rajoy va negar haver vaticinat la ruptura d'Espanya a compte de l'Estatut, el president va ressaltar que l'"apocalipsi" vaticinat pels populars "s'endarrereix". Fins i tot va llegir dos articles idèntics dels estatuts andalús i català: el primer el va recolzar el PP, el segon el va portar al Tribunal Constitucional. Com a colofó, el candidat del PSOE va pressionar Rajoy perquè aclarís si aprovaria o no el transvasament de l'Ebre. No va aconseguir que ho fes, però sí deixar-lo en evidència.A l'acabar el duel televisiu, com era d'esperar, tant socialistes com populars van declarar vencedors els seus respectius líders. Zapatero va destacar que Rajoy només havia aportat crítiques, no alternatives; i el líder del PP es va declarar "molt content i satisfet". La revenja, dilluns que ve a la mateixa hora.
El periodico
