Sils concedeix la màxima distinció a Romà Dalmau
El ple de l'Ajuntament aprova atorgar per primera vegada el Pin d'Or a un veí sense estar vinculat a la política
31.01.2014 | 16:06
DAVID JIMÉNEZ SILS
Si alguna persona de Sils mereix avui dia la màxima distinció que pot
concedir l'Ajuntament, aquesta és el sr. Romà Dalmau Vila, un veí
considerat, de forma unànime, com l'ànima del poble. El ple va aprovar
ahir otorgar-li el Pin d'Or, que fins ara només s'havia donat a regidors
i alcaldes que han servit al municipi des de l'arribada de la
democràcia. Un canvi en el reglament va obrir fa uns mesos la
possibilitat que qualsevol veí pogués optar a la distinció, i Dalmau ha
estat el primer.
Només amb el currículum ja n'hi hauria prou per entendre els motius d'aquesta decisió. Entre les seves aportacions més conegudes destaquen els quaranta anys d'organització de l'Aplec de la Sardana, els 32 anys ensenyant sardanes a l'estiu, la fundació d'un equip de futbol juvenil federat per primera vegada a Sils, la fundació de la Festa de la Vellesa que va engegar amb Jaume Ripoll... A banda, participava activament en totes aquelles activitats populars i socials del poble i no faltava en cap acte social o reunió que anés enfocada a dinamitzar i millorar Sils.
És també conegut per la seva professió de jutge, que va exercir durant 10 anys com a titular al municipi, excepte un any a Maçanet. Ha estat l'encarregat del llibret de programacions, anunciants i escrits, de fer la Festa Major i d'altres festes populars del poble. Va iniciar, juntament amb Narcís Figueras, una ONG adherida a Metges Sense Fronteres. Ell mateix va promoure l'arribada i estada d'una família sud-americana afectada per un huracà, ajudant a la mare (vídua) a trobar feina i residència, i als fills a anar a una bona escola.
També ha estat al món empresarial, ha jugat a futbol i va ser promotor de la instal·lació de casetes i enllumenat al camp de futbol al bosc de Can Cuca. I el més important, és casat amb la senyora Angelina, té tres fills i cinc néts (un dels quals, Albert Dalmau, és exjugador del FCBarcelona B i actual membre de la plantilla del Cadis CF).
Amb 79 anys, ahir ens va rebre al seu domicili, on no para de rebre visites després que recentment li han diagnosticat una malaltia que afronta "el màxim de bé possible", assegura. I de suport no li'n falta, perquè des que va arribar al municipi amb 7 anys, s'hi ha guanyat un bon lloc.
El Pin d'or "no el mereixo", sorprèn Dalmau valorant la distinció. "Les tasques que he fet no han estat per obligació" tot i que "suposa un agraïment de l'Ajuntament i del poble de Sils que hi ha darrere".
Recorda que "de jove ja participava en tot el que feia el poble", una infància que, assegura convençut, "no la canviaria pel que tenen ara els joves, o els meus néts". "Abans jugàvem amb una pilota de draps, a les baldufes... i ara ho tenen tot i s'avorreixen", afirma. El poble s'ha transformat, amb "escoles noves, un pavelló, una estació envejable..." i dels records de joventut recorda el servei militar a Ceuta. "El dia de la verge de Montserrat als catalans ens van deixar anar de paisà, es va fer missa en català a la catedral i després vam ballar sardanes. Això ho dius i diuen que és mentida", diu somrient, "però és del tot cert".
Per l'alcalde Martí Nogué, el Sr. Dalmau "s'ha dedicat a ajudar els altres, és un referent, sempre implicat amb tot i és de justícia concedir-li la distinció. Ara com ara és l'ànima del poble, sens dubte".
FONT: Diari de Girona
Només amb el currículum ja n'hi hauria prou per entendre els motius d'aquesta decisió. Entre les seves aportacions més conegudes destaquen els quaranta anys d'organització de l'Aplec de la Sardana, els 32 anys ensenyant sardanes a l'estiu, la fundació d'un equip de futbol juvenil federat per primera vegada a Sils, la fundació de la Festa de la Vellesa que va engegar amb Jaume Ripoll... A banda, participava activament en totes aquelles activitats populars i socials del poble i no faltava en cap acte social o reunió que anés enfocada a dinamitzar i millorar Sils.
És també conegut per la seva professió de jutge, que va exercir durant 10 anys com a titular al municipi, excepte un any a Maçanet. Ha estat l'encarregat del llibret de programacions, anunciants i escrits, de fer la Festa Major i d'altres festes populars del poble. Va iniciar, juntament amb Narcís Figueras, una ONG adherida a Metges Sense Fronteres. Ell mateix va promoure l'arribada i estada d'una família sud-americana afectada per un huracà, ajudant a la mare (vídua) a trobar feina i residència, i als fills a anar a una bona escola.
També ha estat al món empresarial, ha jugat a futbol i va ser promotor de la instal·lació de casetes i enllumenat al camp de futbol al bosc de Can Cuca. I el més important, és casat amb la senyora Angelina, té tres fills i cinc néts (un dels quals, Albert Dalmau, és exjugador del FCBarcelona B i actual membre de la plantilla del Cadis CF).
Amb 79 anys, ahir ens va rebre al seu domicili, on no para de rebre visites després que recentment li han diagnosticat una malaltia que afronta "el màxim de bé possible", assegura. I de suport no li'n falta, perquè des que va arribar al municipi amb 7 anys, s'hi ha guanyat un bon lloc.
El Pin d'or "no el mereixo", sorprèn Dalmau valorant la distinció. "Les tasques que he fet no han estat per obligació" tot i que "suposa un agraïment de l'Ajuntament i del poble de Sils que hi ha darrere".
Recorda que "de jove ja participava en tot el que feia el poble", una infància que, assegura convençut, "no la canviaria pel que tenen ara els joves, o els meus néts". "Abans jugàvem amb una pilota de draps, a les baldufes... i ara ho tenen tot i s'avorreixen", afirma. El poble s'ha transformat, amb "escoles noves, un pavelló, una estació envejable..." i dels records de joventut recorda el servei militar a Ceuta. "El dia de la verge de Montserrat als catalans ens van deixar anar de paisà, es va fer missa en català a la catedral i després vam ballar sardanes. Això ho dius i diuen que és mentida", diu somrient, "però és del tot cert".
Per l'alcalde Martí Nogué, el Sr. Dalmau "s'ha dedicat a ajudar els altres, és un referent, sempre implicat amb tot i és de justícia concedir-li la distinció. Ara com ara és l'ànima del poble, sens dubte".
FONT: Diari de Girona
