diumenge, 5 de maig del 2013

ACTE INSTITUCIONAL: LLIURAMENT DE DISTINCIONS


Sils distingeix totes les persones que han estat regidores al municipi

05.05.2013 | 00:00
L´Ajuntament va distingir fins a 45 persones que han estat regidores.
L´Ajuntament va distingir fins a 45 persones que han estat regidores. 

L'Ajuntament de Sils va fer ahir un acte institucional en què va distingir totes les persones que han estat regidors al poble amb un escut de solapa del municipi. L'alcalde Martí Nogué va explicar que aquesta distinció estava prevista en un reglament del consistori per a tots els regidors, però no s'havia fet "perquè la metodologia era molt farragosa". En aquest sentit, l'alcalde va destacar que des del govern han fet una actualització del reglament "per fer-lo més àgil" i han decidit entregar les distincions a totes les persones que han estat regidors al municipi.
A l'acte, es va entregar un total de 45 escuts de solapa i n'hi va haver de dos tipus: d'or i de plata. El tipus de metall canviava en funció de la durada. Els d'or es van donar a les persones que han estat més de 8 anys regidores i els de plata, a les que ho han estat fins a 8 anys. Segons va explicar l'alcalde, es van entregar 15 escuts de solapa d'or i 30 de plata.


--------------
A l'acte van assistir molts dels 45 regidors i regidores electes del nostre municipi des de la instauració de la democràcia, gaudint de la presència dels seus 3 alcaldes -el Sr. Jaume Pastells, el Sr. Joaquim Rovira i l'actual alcalde el Sr. Martí Nogué- i del vicepresident del Consell Comarcal i regidor de Lloret el Sr. Jordi Orobitg qui va col·laborar en la imposició d'aquestes distincions.
Els parlaments de les diferents autoritats es van realitzar tenint totes elles un punt en comú: el treball en democràcia i la importància d'aquesta
El Sr. Jordi Orobitg va destacar la situació actual dels consistoris que viuen  uns moments on el treball municipal es veu limitat per diferents imposicions i per la situació econòmica actual, però que malgrat això, cal destacar la tasca de tots els ajuntaments i agrair el fet que encara hi hagi gent que voluntàriament vulgui cedir espais de la seva vida per treballar pel municipi.
L'Alcalde Martí Nogué va voler ressenyar en el seu discurs que: "ser avui aquí, a La Laguna  implica el reconèixer i agrarir a cadascún de vosaltres la vostra tasca i dedicació al muncipi, minvant d’aquestes hores a les famílies a les quals també vull agrair el seu recolzament i comprensió. I també, ser avui aquí, significa reconèixer i enfortir el que suposà la instauració de la democràcia per poder conduir les nostres vides i municipi amb plens drets i llibertats."
Per la seva part, el Sr.Joaquim Rovira va agrair la tasca realitzada per l'actual consistori per realitzar aquest reconeixement destacant la importància de la feina que es realitza quan s'està al capdavant del municipi, dura però agraida ja que "t'has d'estimar el teu poble".
Per últim el Sr.Jaume Pastells -primer alcalde de la democràcia-, va agrair la realització d'aquest acte i la possibilitat de reunir a molts dels membres electes, ja que un "reconeixement així, mai s'havia realitzat". 
L'acte va finalitzar amb el Cant dels Segadors i es pot concloure amb aquesta idea: fou un moment de reunió de diferents generacions de la política local amb una visió única "sempre s'ha actuat des de la perspectiva de la millora del poble" segons destaca l'alcalde Martí Nogué.

dijous, 2 de maig del 2013

FINALITZACIÓ DEL DESPLEGAMENT DELS DESFIBRIL·LADORS A SILS


La implantació definitiva dels darrers desfibril·ladors (els anomenats de doble cara) ja és una realitat al municipi de Sils des de la darrera setmana del mes d’abril.
Amb aquestes darreres instal·lacions es finalitza el desplegament de les set unitats que li corresponien al nostre municipi. Recordem que les dos unitats mòbils ja van ser facilitades al cos de policia farà prop d’un any i estàvem pendents de la finalització del seu desplegament per part de Dipsalut. Igualment, es va formar en el seu ús als serveis de primera intervenció com van ser la Policia Municipal i el cos de Protecció Civil.
Les altres unitats que ara han estat facilitades queden disposades de la següent manera:

  •         C. Cívic de Sils                                                 
  •         Pavelló Municipal (Passeig de la Sardana)
  •         Camp de Futbol (façana Pça. de l’Euro)
  •         C/ St. Isidre (a sobre del Bosc de Can Aymerich)
  •         Parc dels Esquirols (Vallcanera)
Aquest desplegament conclou amb la formació en el seu ús a la població, amb el que es ralitzarà un xerrada-taller al C.Cívic de Sils el proper dijous 23 de maig a les 19:00h, i properament Protecció Civil s’aproparà als nuclis allunyats per tal de fer extensiva aquesta formació a la resta de població atenent així a les característiques territorials del nostre municipi.

dimecres, 10 d’abril del 2013

EFICIÈNCIA DE LA POLICIA LOCAL


Robava joies en habitatges fent-se passar per revisor de la llum

Entren a la benzinera de Sils trencant el vidre i s'emporten una màquina sencera

10.04.2013 | 09:17
Un dels habitatges on el fals revisor de la llum va actuar a Sils.
Un dels habitatges on el fals revisor de la llum va actuar a Sils.
Va venir expressament de la comarca d'Osona a furtar joies en habtitatges particulars de Sils i va acabar detingut per la policia local, que li va trobar a sobre gran part del botí que va aconseguir endur-se de tres cases de la població. L'home escollia les cases on actuar en funció de les persones que hi vivien, generalment optava per persones grans. Després de trucar al timbre, es presentava com un revisor de la instal·lació elèctrica i exhibia el tester per no fer aixecar ?sospites. Una vegada el deixaven entrar feia anar a les seves víctimes a comprovar diferents estances de la casa i així ell quedava sol a l'habitació que l'interessava i començava a arreplegar totes les joies i llibretes bancàries que l'interessaven.
Va ser una veïna de la població que va sospitar de l'actitut de l'individu i va avisar la policia després que hagués marxat de casa seva. La descripció que va fer de la indumentària i el seu aspecte físic va ser prou acurada i l'agent de policia que es trobava de servei el passat dilluns va aconseguir identificar-lo. En demanar-li el DNI el policia va contactar a través de l'emissora amb la central dels Mossos d'Esquadra per certificar la identitat de l'home i demanar els antecedents.
Quan l'individu va sentir que els Mossos d'Esquadra verificaven la seva identitat i reflectien que tenia diverses ordres de detenció pendents es va començar a posar nerviós. Va intentar agafar la navalla que duia a sobre però no va tenir temps d'utilitzar-la després que l'agent municipal tractés de detenir-lo. En aquell moment, el sospitós es va violentar i va tractar d'oposar-se a ser detingut iniciant d'aquesta manera un forcejament amb el policia que va acabar reduint-lo gràcies a l'ajuda d'un veí que, en veure la situació, va donar un cop de mà. I és que el forcejament va durar una estona. De fet, a resultes d'aquesta actuació l'agent està de baixa per unes lesions musculars que va patir.
Quan la policia autonòmica es va personar a la zona va procedir a escorcollar el detingut, a qui va trobar nombroses joies a les butxaques que, presumptament, havia furtat de diverses habitages aquell mateix dia. Posteriorment, en un segon escorcoll més en profunditat li van trobar encara més material.
Robatori a la benzinera
L'incident del fals revisor de la instal·lació elèctrica no va ser l'únic que va mobilitzar la policia local de Sils durant el dilluns. A la matinada, un dels agents va adonar-se que a la benzinera Repsol de la població -inactiva durant la nit- algú havia trencat el vidre per accedir al seu interior. L'agent va donar trasllat als Mossos d'Esquadra, que van posar-se en contacte amb el propietari de l'establiment.
En realitzar la inspecció del local es va comprovar que els lladres van endur-se la màquina de tabac sencera. No s'ha trobat els delinqüents, que, en actuar de nit i sense ningú a l'interior de l'establiment, van poder realitzar el cop tranquil·lament.
Font: Diari de Girona

diumenge, 7 d’abril del 2013

L'AJUNTAMENT DE SILS TANCA EL 2012 AMB 400.000€


Sils tanca el pressupost de 2012 amb uns 400.000 € en positiu
07.04.2013 | 00:00
SILS | DDG L'Ajuntament de Sils ha tancat el pressupost de 2012 amb un romanent positiu de 393.089 euros. Segons destaca el mateix consistori, aquest resultat positiu ve determinat principalment per un increment de la recaptació de l'IBI, que va pujar un 10% per ordre de l'Estat, fet que suposa aproximadament 137.000 euros. I també per una altra partida, no contemplada pressupostàriament, que és la Participació dels Ingressos de l'Estat, i que ha pujat a 133.387 euros. Segons el consistori, aquestes són les partides més importants des del punt de vista d'increment, però també han ajudat a obtenir aquest romanent positiu de tresoreria la contenció pressupostària, en especial a béns i serveis.
Font: Diari de Girona

dimecres, 3 d’abril del 2013

ADHESIÓ AL MANIFEST DE CONSTITUCIÓ DEL FÒRUM D'ALCALDES I ALCALDESSES PER L'EDUCACIÓ A CATALUNYA

A proposta de la Regidoria d’Ensenyament i comunicació, el grp d'IdS va presentar la següent moció:

Fets:
Un grup de dotze alcaldes i alcaldesses han elaborat un Manifest de constitució del Fòrum d’alcaldes i alcaldesses per l’Educació a Catalunya.

Per tot això,
Proposo al Ple l’adopció del següent
 
acord:
-Adherir-nos al Manifest de constitució del Fòrum d’alcaldes i alcaldesses per l’Educació a Catalunya, següent:

“Davant del canvi de model educatiu que el govern de la Generalitat de Catalunya està imposant en el nostre país, ens constituïm en un fòrum de reflexió i de treball amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de l’educació en els nostres pobles i ciutats i denunciar aquelles accions que la posin en perill i trenquin el consens i els acords assolits en els darrers anys a Catalunya.

La reducció del pressupost d’Educació de la Generalitat en un 14% en tan sols dos anys ha precipitat tot un seguit de mesures impulsades pel Departament d’Ensenyament que estan posant en perill el model d’escola pública catalana que hem assolit amb tant d’esforç. A més, des de fa uns mesos, la incorporació de les mesures imposades arreu de l’Estat pel Ministeri d’Educació han agreujat de forma important aquesta situació, i amb la reforma prevista a l'Avantprojecte de Llei sobre les competències locals que impulsa el Govern de l'Estat, on s'eliminen les competències municipals en l'educació, es provocaria un retrocés amb conseqüències letals per a l'escola pública.

La manca de finançament de la major part dels programes que fan possible que els centres educatius del nostre país siguin un instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats, l’asfíxia econòmica als ajuntaments que impulsem serveis educatius en el territori i la davallada de recursos destinats a l’escola pública que aboquen a un desequilibri greu entre l’oferta pública i concertada, són algunes de les característiques d’aquest nou model educatiu que impulsen els governs català i espanyol.

Els alcaldes i les alcaldesses som conscients que l’Educació és la clau de l’èxit cultural, social i econòmic dels nostres veïns i veïnes i que no pot existir un bon projecte de poble o de ciutat sense un bon Projecte Educatiu que el vertebri. Per aquesta raó, i malgrat formalment no tenir la major part de les competències en Educació, hem apostat sempre per jugar un paper actiu i coresponsable en els processos educatius dels nostres pobles i ciutats. Per això no compartim la deslleialtat de l’actual govern de la Generalitat envers els compromisos de finançament i de planificació educativa amb els nostres municipis i vivim amb molta preocupació la seva manca de col·laboració i la marginació que els governs locals actualment patim respecte les decisions educatives del nostre país.

Volem posar en coneixement de l’opinió pública la nostra preocupació per l’inici del curs 2012/13, un curs en el que els nostres infants, les seves famílies i els centres educatius viuran de forma concentrada totes les conseqüències d’aquest canvi de model de l’educació del nostre país que progressivament està impulsant el Govern de la Generalitat:

● Manca de finançament de les escoles bressols municipals que atenen una etapa educativa clau en la formació dels nostres ciutadans i ciutadanes.
● Manca de finançament de les escoles municipals de música i de dansa que posen a l’abast del conjunt de la ciutadania els aprenentatges artístics històricament preservats a les elits culturals i econòmiques del país.
● Retrocés substancial en el reconeixement de la coresponsabilitat municipal en l’escolarització: les polítiques de reequilibri dels alumnes amb necessitats educatives específiques, els convenis de coresponsabilitat i les zones educatives, les Oficines Municipals d’Escolarització i les Taules Mixtes d’Escolarització.
·      Manca de suport econòmic de la Generalitat als plans educatius d’entorn i a d’altres programes d’èxit, de cohesió social i de lluita contra l’absentisme. La reducció de les aules d’acollida i les unitats de suport a l’Educació Especial (USEE) que posen en greu perill l’escola inclusiva, per a totes i tots els alumnes.
● Insuficiència i retard en el pagament de les beques menjador. Mancances en el transport i el menjador escolar, particularment en nuclis de població allunyats o en zones rurals.
● Desaparició del finançament dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) del Departament d’Empresa i Ocupació que fins ara atenien els joves no graduats amb l’objectiu de possibilitar-los itineraris formatius de segona oportunitat.
● Separació de la xarxa d’escola pública i d’escola concertada, amb horaris lectius diferenciats i la no recuperació la sisena hora a les escoles públiques de Primària que està dificultant la igualtat d’oportunitats de tots els nens i nenes del país.
● Fre a la creació i a l’impuls dels institut-escola com a centres públics que afavoreixen la continuïtat i la coherència del projecte educatiu.
● Insuficiència de beques i ajuts per accedir als estudis post-obligatoris davant la instauració o l’augment de les taxes a la Formació Professional i a la Universitat públiques.
● Baixa inversió en obra nova i en reformes, ampliació i millores dels edificis educatius que cronifica situacions de precarietat i provisionalitat.
● Desaparició del finançament de les activitats de les AMPES: socialització i reutilització de llibres, activitats extraescolars, acollida matinal...
● Difícil situació en la que queden els centres educatius per les modificacions de les condicions de treball del professorat, la reducció de plantilles i els increments de ràtios.

Els ajuntaments som molt conscients i compartim la preocupació sobre les greus conseqüències que pot tenir la crisi en el sistema educatiu si durant els propers anys es manté la davallada de recursos pressupostaris, que sumada a la pèrdua de rendes familiars, produirà inevitablement un increment sensible del fracàs escolar, i posteriorment conseqüències socials i de convivència molt negatives.

Per tot això, i conscients de la gravetat de la situació del país que copsem com a responsables polítics, reiterem la nostra voluntat de ser coresponsables de l’educació dels nostres ciutadans i ciutadanes i demanem al Govern de la Generalitat que garanteixi de forma efectiva, no retòrica, el diàleg i la cooperació amb els ajuntaments sota el principi de lleialtat institucional, i que amb urgència, prioritzi la inversió en Educació com la millor garantia de futur,la millor inversió possible per superar aquesta greu situació econòmica, política i social que viuen els pobles i les ciutats de Catalunya. “

La moció va ser aprovada pels vots a favor d'IdS, AMS, les abstencions de CIU i els vots en contra de PP i UPS



.

IDS S'AFEGEIX A LA DENÚNCIA CONTRA LES ENTITATS BANCÀRIES EN LA VENDA DE PARTICIPACIONS PREFERENTS


A proposta de l’Alcaldia, el grup IDS va presentar la següent moció al Ple Ordinari del passat dimarts 26 de març.

Moció denúncia actuació entitats bancàries venda participacions preferents

Milers de persones s’han vist afectades per la venda fraudulenta de participacions preferents a través de diferents entitats bancàries. La major part d’elles són persones grans i/o amb pocs coneixements sobre productes bancaris que no entenien què els estaven venen els directors de les oficines en quals confiaven. Va ser en base a aquesta confiança que bancs i caixes d’estalvi van poder desenvolupar una política comercial dirigida a col·locar productes d’alt risc entre petits estalviadors sense cap tipus de coneixement dels mercats financers. La base de l’engany va ser la confiança dels clients en les seves caixes de tota la vida i es va gestionar per l’avarícia d’unes entitats bancàries que volien maquillar els seus comptes de resultats amb conseqüències dramàtiques pels estalviadors.
Realitzat l’engany, les persones estafades han d’apel·lar a la justícia per intentar recuperar uns diners que, en molts casos, són els estalvis de tota una vida. Les demandes civils són costoses, i més encara ara després de l’augment de les taxes judicials. Alguns dels afectats han vist compromesos tots els seus estalvis per la qual cosa no els és fàcil interposar una demanda civil. A més, l’edat d’una part dels afectats dificulta les gestions davant la justícia, que en molts casos haurien de quedar en mans de familiars o persones afins.
D’altra banda, les ofertes de bescanvi d’algunes entitats bancàries ha suposat que alguns dels estafats hagin optat per aquesta via com a mal menor per mirar de recuperar una part dels seus diners. Aquestes ofertes no han estat una bona solució per als afectats, que en tots els casos han hagut de renunciar a una part dels seus diners. Les ofertes de bescanvi han estat formulades sense alternativa, amb frases com “és tot el que et podem oferir”, “és això o res”, que han incrementat la por dels estalviadors a prendre d’una manera definitiva els seus estalvis i els han abocat a acceptar el canvi. Aquesta opció ha estat només un capítol més en aquesta estafa.
A finals de gener de 2013 un pacte entre el Partit Popular i el PSOE vol donar sortida als afectats per les preferents que podran optar per acollir-se a un sistema d’arbitratge. Malgrat que es tractaria d’una bona solució, el pacte només contemplaria els “procediments d’arbitratge d’instruments híbrids de capital comercialitzats a particulars per entitats que han rebut suport públic”.
Recentment, el Síndic de Greuges de Catalunya ha emès una Resolució per la qual considera que les administracions públiques competents (Ministeri d’Economia i Competitivitat, Comissió Nacional del Mercat de Valors i Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) han d’adoptar les mesures adequades per permetre que es puguin sotmetre a arbitratge els casos de totes les persones que van contractar participacions preferents i que posteriorment les van bescanviar per accions. Aquest procediment d’arbitratge s’haurà d’iniciar en un termini de tres mesos i finalitzar en el termini posterior de sis mesos.

Per tot això,

Proposo al Ple l’adopció del següent

acord:

Primer.-Denunciar la indefensió de molts ciutadans davant la contractació de participacions preferents a milers de persones de l’Estat espanyol. Aquestes actuacions haurien de ser delictives i les persones que les han realitzat haurien de tenir responsabilitats.

Segon.-Donar suport a totes les iniciatives legislatives i parlamentàries encaminades tant a la denúncia i divulgació de les males praxis abans esmentades, com a la defensa i demanda de restitució dels drets de persones afectades.

Tercer.-Donar trasllat d’aquest acord al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya.

Quart.- Donar publicitat d’aquest acord.

L’alcaldepresident,
Martí Nogué Selva.


La següent moció va ser aprovada pels vots a favor d'IdS, PP, CIU i AMS i l'abstenció d'UPS

dimecres, 5 de desembre del 2012

LOMCE: UN NOU ATAC AL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ


Tot just al passat ple ordinari de novembre es va aprobar per majoria, amb l’abstenció d’ICV i el vot en contra del PP la moció redactada conjuntament amb el grup d’AMS l’adhesió del municipi de Sils a l’AMI (Assoc. de Municipis per a la Independència); abans de procedir a la votació el grup d’Ids va manifestar el següent:
Tal i com manifestem a la part expositiva, i als acords d’aquesta moció, l’adhesió a aquesta associació representa pel nostre grup una crida a mantenir el respecte cap els trets identitaris que conformen la nostra cultura i tradició , la nostra llengua, les nostres estructures com la del Govern de la Generalitat o el Sistema Educatiu Català entre d’altres...
Les continues manifestacions realitzades per la població des de l’11 de setembre i en última instància a les urnes el passat diumenge així ho expressen, ningú sap si la tan reclamada independència serà el camí per la sortida de la crisi però el que si que s’ha de tenir en compte i estem a favor és pel respecte, el respecte a escoltar a la gent, el respecte al dret a poder decidir –l’última paraula l’ha de tenir el poble-, i sobretot el respecte a altra realitat cultural que sempre s’ha mostrat acollidora i ha donat oportunitats de futur als que un dia van decidir deixar la seva terra i venir a Catalunya. 
La resposta de l’Estat davant el resultat a les urnes no s’ha fet esperar, l’esborrany de la LOMCE que en un primer moment ja era força agressiu envers Catalunya i envers un sistema educatiu basat en l’equitat, ara just després de les eleccions s’endureix encara més. El nou esborrany de reforma educativa relega al català com a assignatura residual, per darrere de la llengua castellana o l’aprenentatge d’una primera llengua estrangera; amb aquesta nova llei les assignatures es classifiquen en troncals (castellà i primera llengua estrangera), especifiques (segona llengua estrangera) i d’especialitat, sent aquesta última categoria on quedaria inclosa la llengua catalana.
Aquest fet atempta clarament contra el model lingüístic de les escoles de Catalunya, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i que compta amb un ampli consens social ja que gràcies a ell la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social, comporta també un menyspreu a les competències del govern de la Generalitat en matèria educativa , al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.
La immersió lingüística vigent des del 1984 i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules, enfront d’altres models, permet un sistema educatiu sense separar els nostres alumnes per raó de llengua; demostrant que aquest model permet el coneixement de les dues llengües oficials en acabar l’ensenyament obligatori, afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Les noves realitats socials, fruit de l’arribada de famílies nouvingudes als nostres municipis, reforcen la idoneïtat d’un sistema educatiu que ajuda a mantenir la cohesió social als barris i als municipis, i que exerceix de sistema d’acollida i arrelament dels nois i noies immigrants.
Des d’Ensenyament es defensa el bilingüisme com una riquesa de la nostra societat, i s’aposta pel trilingüisme com a horitzó desitjable del nostre sistema educatiu.

Els portaveus de Somescola van comparèixer el passat dilluns dia 3 de desembre en roda de premsa per criticar que l’esborrany de llei porta la política educativa a un retorn d’un passat predemocràtic; és a dir: el control doctrinal de l’educació, la recentralització del sistema, la minorització de les llengües no castellanes, amb especial malvolença contra l’escola catalana i els programes d’immersió lingüística que han representat un dels millors èxits del nostre sistema educatiu en els darrers 30 anys.
Somescola ha afegit que el text és un atemptat a la llengua, a la cohesió social i a la promoció d’igualtat d’oportunitats que han presidit l’escola catalana. En aquest sentit, ha afegit que la gravetat del moment és màxima perquè mai ens havien proposat que esborréssim 35 anys d’escola democràtica catalana i, per tant, ha exigit al Govern la màxima contundència en la defensa d’un patrimoni pedagògic que hem construït entre tots.
Així mateix, Somescola ha cridat a tots els centres escolars i educatius de Catalunya a un pronunciament unànime i a l’oportuna mobilització de tota la societat catalana en defensa de la nostra escola.

Des d’Ids manifestem que davant aquest nou atac a la nostra identitat com és l’escola catalana no podem admetre cap mena de flexibilitat, s’ha de crear un front comú: pares, escoles, entitats i partits polítics que surti al carrer per defensar el sistema educatiu de Catalunya. 

L'AIGUA, UN BÉ NECESSARI PER A TOTHOM


L’aigua de la xarxa de les Comes i  Vallcanera ha estat un dels temes més debatuts des de l’inici de la constitució d’aquests nuclis.
Tots ens podem fer el càrrec de la inquietud que representa el fet que et comuniquin de tant en tant que l’aigua que consumeixes conté més fluor del que estableix la normativa. Les temporades en què això es produeix des del Departament de Salut es recomana que s’abstinguin de consumir-ne (únicament com a aigua de boca) els nens menors de set anys i la gent gran.
Des de l’accés d’IDS al govern municipal, de seguida vam iniciar  les gestions necessàries per a la recepció de les urbanitzacions i, un cop assolit aquest objectiu, ens hem esforçat per trobar solució a la qüestió de l’aigua. Un primer acord va ser la signatura, juntament amb els pobles veïns, d’un conveni amb l’ACA adherint-nos al projecte que preveia portar aigua potable des de la dessaladora de Blanes.
A causa de la crisi que patim, tot i disposar ja del projecte executiu aprovat, l’ACA es va fer enrere en el seu acord de finançar la meitat del pressupost ara fa uns mesos. Davant aquesta negativa, des de l’Ajuntament i a través dels serveis tècnics es va redactar i aprovar en ple –amb l’abstenció d’ICV– un projecte que preveu intercomunicar els pous i els dipòsits dels nuclis de Vallcanera i les Comes per tal d’aprofitar les quantitats d’aigua d’uns i les qualitats dels altres, i poder garantir així qualitat i quantitat per a tots els veïns d’aquests nuclis.
Les despeses de finançament d’aquest projecte, que sobrepassen els 150.000 €, les assumirà íntegrament l’Ajuntament de Sils; el projecte sortirà a adjudicació properament i es preveu iniciar les obres en breu. Esperem que amb aquesta obra donarem una solució definitiva al qüestió de l’aigua dels nuclis esmentats. L’aigua és un bé necessari per a tothom.
CONTINUAREM TREBALLANT PER A TU

divendres, 14 de setembre del 2012

El GOVERN DE CiU SUMA PRECARIETAT EDUCATIVA A LA SOCIAL


La reducció d’un 13,2% del pressupost d'Ensenyament en els dos darrers anys –prop de 800 milions- continua augmentant la precarietat als serveis educatius, també a les comarques gironines. És la reducció més alta de totes les comunitats autònomes

Des de 2003 fins a 2010, el pressupost del departament d’Educació va augmentar un 96,5% i en època de crisi econòmica (2007-2010) aquest increment va ser del 17%, situant-se en un 4,2% del PIB. Actualment, la inversió en educació s’ha rebaixat al 3% del PIB, contradient la Llei d’Educació, que marcava l’objectiu per al 2012 del 6% del PIB.
A les comarques gironines:
1. MÉS ALUMNES I MENYS DOCENTS
3.655 alumnes més i 246 docents menys -147 mestres i 99 professors-.
En total, 117.856 alumnes (un 3,2% més) i 7.938 docents (un 3% menys).
També augmenta la precarietat dels docents i s’estableixen 13 modalitats de contractes diferents. La reducció de mestres i professors deixa a l’atur prop de 600 docents fins ara interins.
A més, en cas d’absència del professorat, els centres no podran garantir una atenció adequada perquè no disposaran del personal necessari per substituir-los abans de 15 dies.
Els docents interins no tenen contracte de treball anual i molts passaran a l’espera de nomenaments per a substitucions eventuals.
Els professors han vist reduït el seus salaris entre un 10 i un 25%.

2. EN UN MOMENT DE MÉS NECESSITATS, ES REDUEIXEN LES AJUDES SOCIALS
Reducció dels ajuts i les beques menjadors, agreujada per la falta de diàleg del Govern de CiU amb les AMPA, que estan disposades a buscar solucions, com en el casos de Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella o Agullana. L’autorització perquè els alumnes duguin la carmanyola de casa a un preu de 2 euros no soluciona el problema plantejat per les famílies amb dificultats per pagar el menjadors de les escoles.
La reducció de les ajudes al transport escolar també agreuja les dificultats de les famílies per costejar-lo, fent-lo menys accessible a les famílies.

3. NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS DESATESES
La bateria de retallades aprovada pel Ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha donat via lliure a les comunitats autònomes per augmentar un 20% la ràtio d’alumnes per aula.
Només a les comarques gironines hi haurà 133 grups d’ESO amb 30 o més alumnes per aula, gairebé la meitat del total de la demarcació.
Es disminueixen els recursos destinats als Plans Educatius d’Entorn o a les aules de reforç i d’acollida.
En els últims 7 anys, l’abandonament educatiu prematur havia millorat 7 punts -34,2% el 2004 i un 26% al 2011. Malgrat això, estem lluny dels objectius de l’Estratègia Educativa d’Educació i la mitjana de la UE, on l’abandonament escolar és del 15%.



4. AGREUJAMENT DE L’ESCLETXA DE SUPORT ENTRE ELS CENTRES PÚBLICS I PRIVATS
Establiment de la jornada intensiva als centres públics, i en menys mesura, als centres privats. També s’elimina la sisena hora dels centres públics, mentre es continuarà aplicant als concertats-privats. L’eliminació de la sisena hora suposa una diferència d’un curs sencer de diferència després de tot el recorregut escolar d’un alumne.
S’agreuja el desequilibri entre els alumnes estrangers que absorbeixen els centres públics (un 19%) i els centres privats i concertats (un 7%), segons la Fundació Bofill.

5. AULES EN MÒDULS SENSE PLANS D’INVERSIÓ CONCRETS PER SUBSTITUIR-LOS
Establiment de aules en mòduls prefabricats sense fixar una data límit per la seva substitució. Manca de planificació de les inversions necessàries en els centres educatius.

6. MENYS SUPORT A LES ESCOLES BRESSOL
El Govern de la Generalitat ha reduit un 52% l’aportació a les escoles bressol municipals, en les fases següents:
- dels 1.800 € a 1.600 € per al curs 2010-11, a més de la convocatòria de beques (5M euros)
- dels 1.600 € a 1.300 € per al curs 2011-12, sense convocatòria de beques
- dels 1.000 € anunciats al Parlament, al maig, s’ha passat a 875 € per al proper curs 2012-13, sense convocatòria de beques
Per tant, la Generalitat deixarà de pagar en tres anys 925 € per alumne, una quantitat que hauran d’assumir els pares donada l’actual situació econòmica dels Ajuntaments.
Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de places a les comarques gironines, la suma de l’increment de costos aplicats als pares és de 6.604.500 euros.

7. PERILLEN LES ESCOLES DE MÚSICA I DANSA MUNICIPALS
L'aportació de l'executiu català a les escoles de música s’ha reduït a 230 euros per alumne i a 150 per a les escoles de dansa.

8. AUGMENT DE L’IVA SOBRE EL MATERIAL ESCOLAR
L’augment del 4% al 21% de l’IVA aplicat sobre el material escolar suposa una dificultat afegida a les famílies.

9. FORMACIÓ PROFESSIONAL A 360 EUROS
Els estudiants de formació professional de grau superior pagaran a partir d’aquest curs una matrícula anual de 360 euros a partir del curs 2012-2013.

10. ESTANCAMENT DE LES ESCOLES D’ADULTS
Segons la Fundació Bofill, des del 2010, l’accés d’adults a la formació s’ha estancat en el 9,9%.

dimarts, 11 de setembre del 2012

MANIFEST DE L'AJUNTAMENT DE SILS AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA DE 2012



Aquest any commemorem la nostra Diada Nacional en moments segurament molt més decisius pel futur Catalunya que no pas els que hem viscut en les últimes dècades. Tant que probablement en els mesos a venir veurem succeir esdeveniments econòmics i polítics majors davant dels quals els ciutadans de Catalunya ens haurem de posicionar.
Els últims anys de crisi i incertesa han posat de manifest que per motius econòmics ni Catalunya ni Espanya en el seu conjunt podran continuar evolucionant de la manera positiva com ho havien estat fent des de l'adveniment de la democràcia, amb la conseqüent extensió de l'estat del benestar i el reconeixement de la diversitat nacional. L'actual situació econòmica i política ha posat de manifest un seguit contradiccions que poden ensorrar el marc de relacions que va establir la Constitució Espanyola de 1978.
En el camp econòmic, per exemple, les xifres del dèficit fiscal entre Catalunya i la resta de l'estat són evidents. Segurament durant els anys de bonança econòmica aquesta situació es podia emmascarar però ara ningú que realment es preocupi pel benestar dels ciutadans pot obviar-la com si res. Hi ha diferències a l'hora de determinar-ne els responsables i establir solucions però ja no és discutible que aquest dèficit genera un perjudici econòmic pel nostre país, el qual malgrat la seva contribució tampoc no es veu especialment compensat ni ben considerat, ans al contrari.
En el pla polític la crisi no es podia fer més patent que amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, la qual va avortar qualsevol intent de millorar l'autogovern de Catalunya per la via constitucional, que ha quedat esgotada i desprestigiada. Barrat aquest camí, Catalunya es veu obligada a explorar-ne d'altres per tal de realitzar les seves legítimes aspiracions.
En l'àmbit social l'estat tampoc no pot amagar les seves dificultats, que l'han dut a aprimar l'estat del benestar i a augmentar alhora la pressió fiscal, que cada cop més recolza sobre les espatlles de la classe mitjana, treballadora o emprenedora. Una classe que viu amb l'angoixa diària de proletaritzar-se i caure a les mans d'una xarxa assistencial pública cada cop amb menys recursos Les institucions catalanes no podem conformar-nos davant d'aquesta degradació social i hem d'aspirar a construir un país realment just.
La crisi però no és solament nostra sinó que la compartim amb bona part dels nostres veïns europeus. Si durant la Guerra de Successió espanyola i l'episodi de l'11 de setembre de 1714 que avui rememorem la monarquia hispànica es trobava en una crisi profunda i les potències europees tenien els ulls posats sobre nosaltres, salvant les distàncies, avui podem dir que som altre cop protagonistes i que els nostres veïns novament ens escruten detingudament, aquest cop per avaluar la nostra capacitat de generar riquesa i el nostre nivell de responsabilitat a l'hora de no dilapidar-la. Probablement l'escrutini deixi pas a una intervenció i aquesta sigui la primera oportunitat que tinguem des de fa temps de fer passar les decisions racionals al davant de les que ens han portat a la ruïna.
Des de la nostra posició només volem dir que som i volem continuar essent Europa. Que des de fa segles hem estat, per sort, un país industrial i industriós, amb voluntat d'esdevenir més culte i feliç. Aquest somni que malauradament mai no hem assolit, continua essent al nostre horitzó.
Amb aquest projecte de país lliure, just i culte en ment, cadascú de nosaltres, ja sigui des de les associacions o des de qualsevol lloc on tinguem veu i vot, hem se seguir sumant voluntats i esforçant-nos per trobar una sortida a la situació actual. Potser personalment tenim una nul·la d'incidència en la macroeconomia o en la política però sí podem treballar dia rere dia per la llengua i la cultura, pel país i tota la seva gent. Només la constància i la imaginació de tots pot edificar la base suficient per dotar-nos del que un funcionari europeu, per més racional que sigui, no ens podrà donar mai. Com a molt vindrà a fer el recompte un cop ja haguem fet abans la feina.
Així doncs, com un nou estat d’Europa, o formant part d’un reformat estat federal asimètric, o amb un bon concert econòmic, els catalans haurem de prendre partit i, plegats, demostrar que encara tenim la capacitat, la força i les ganes per ser un país capdavanter obert al mon. Avui es un bon dia perquè ho traslladem a tots els ciutadans. Com a font d'inspiració faríem bé de recordar les paraules del president Tarradellas: Catalans: No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allò que durant tants d’anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem.

Visca Catalunya!

Sils a 7 de setembre de 2012

dilluns, 3 de setembre del 2012

INICI DE CURS AMB RETALLADES (52% MENYS DE SUBVENCIÓ I ANUL·LACIÓ DE BEQUES)


Els ajuntaments apugen de mitjana un 18% les quotes a les escoles bressol gironines

La taxa a Blanes és la més cara de Girona, mentre que les llars de Ripoll i Lloret es mantenen com les més econòmiques

 06:30  
Nens i nenes d´una escola bressol, a la Bisbal d´Empordà.
Nens i nenes d´una escola bressol, a la Bisbal d´Empordà. aniol resclosa

INCREMENT DE LES QUOTES Falten pocs dies per l'inici de curs a les llars d'infants i, després de la retallada en educació per part de la Generalitat, els ajuntaments s'han vist obligats a apujar les taxes en més o menys mesura. Una davallada de les preinscripcions en aquests centres, per la impossibilitat de moltes famílies a fer front a noves despeses, ha provocat reduccions de plantilla educativa en molts pobles.

GIRONA | BERNAT MARRÈ L'inici de curs escolar serà, aquest any, més car per als ajuntaments i les famílies que vulguin inscriure els seus petits a les llars d'infants. I és que, en només dos anys, la Generalitat ha retallat un 52% el pressupost destinat als nens i nenes que s'inscriguin en aquests centres (de 1.800 a 875 euros), i la diferència, per tant, haurà de ser assumida per les administracions locals i les famílies. A aquesta reducció cal afegir-hi l'anul·lació de beques que la Generalitat donava a les famílies.
D'aquesta manera es fixa un nou paràmetre de finançament segons el qual, en comptes que cadascuna de les parts assumeixi un terç del cost de la plaça, seran les famílies les que es facin càrrec d'una major aportació. En concret, les famílies hauran d'assumir el 50% de la despesa, mentre els ajuntaments i la Generalitat es responsabilitzaran del 50% restant.
Davant aquesta nova situació són molts els consistoris que s'han vist obligats a apujar les taxes de les llars escolars públiques, mentre que d'altres han aplicat un increment més lleu assumint part de la despesa.

El Gironès
Les escoles bressol públiques de Girona preveuen uns nivells addicionals d'ajut econòmic que es concedeixen segons les condicions socioeconòmiques de les famílies. En tot cas, la quota mensual bàsica és de 180 euros, als quals s'hi han de sumar 6 euros per als nens que utilitzin el servei de menjador, i 30 euros mensuals per aquells nens que assisteixin als horaris complementaris (de 8 a 9 i de 17 a 17.30). Això suposa un augment de la quota mensual del 50%, ja que l'any passat la taxa era de 120 euros.
La disminució de les ajudes de la Generalitat ha provocat un augment del 6% de les taxes a les escoles bressol El Carrilet i Lledoner, de Salt. Durant el present curs, les llars d'infants municipals suposaran un cost de 170 (fins a 5 hores) o 216,35 euros (més de 5 hores) per a les famílies. En la carta que va enviar a pares i mares per informar de la pujada de preus, el consistori va mostrar el seu "desacord amb la xifra que vol aportar la Generalitat ja que atempta contra el model de finançament existent i agreuja encara més la difícil situació dels ajuntaments i les famílies".
De 23 a 17 educadores s'ha vist reduïda la plantilla a l'escola bressol Traps, de Cassà de la Selva, després de la disminució de preinscripcions dels 165 nens que van assistir a la llar l'últim any, als 149 del curs actual. En declaracions a CassàInformació, l'alcalde del poble, Enric Bagué va defensar aquesta mesura davant la retallada de subvencions de la Generalitat i va assegurar que es compliran sobradament les ràtios que estableix el Departament d'Ensenyament en relació amb el nombre d'alumnes i educadores per aula. Durant el curs que s'inicia al setembre, cada família haurà de pagar 138 euros al mes per infant.

L'Alt Empordà
El regidor d'Educació de Figueres, Josep Maria Godoy, assegura que, tot i que les taxes mensuals a l'inici de curs seran de 168,33 euros (20 més que la quota de l'any passat), "a partir de gener de 2013 la taxa passarà a ser de 180 euros". A més, afirma que tot i la disminució de preinscrits a les llars municipals, es mantindrà l'oferta d'educadors. "Un dels centres oferirà un servei de mitja jornada, i això ens permetrà mantenir el mateix nombre d'educadors i educadores".
L'Escala conserva la taxa mensual de 181,36 euros, però, tot i això, el responsable d'Educació i Joventut, Pere Bonter, confessa que el nombre de preinscripcions a aquests centres educatius ha disminuït, i això ha provocat que es prescindeixi del servei de quatre treballadors, dels 27 que l'any passat treballaven a Ballmanetes.
A Roses la taxa mensual serà de 136,8 euros i, de la mateixa manera que el curs passat (126,8 euros), no es preveu que aquesta quota es pugui modificar al llarg del curs. El servei de menjador valdrà 5,5 euros al dia per aquells nens i nenes que mengin a l'escola cada dia, i 6 euros per als nens que utilitzin aquest servei de forma eventual.

La Selva
La quota a les llars d'infants de Blanes (Can Borell, La Plantera i Ca la Guidó), ha augmentat un 95% respecte a l'any passat, i es converteix, d'aquesta manera, en una les més cares de Girona. Per a la modalitat de cinc hores diàries, els pares i mares hauran de fer front a un pagament mensual de 195 euros, mentre que l'any passat la taxa era de 101 euros (llavors la més baixa de la demarcació). Aquesta important pujada per al curs vinent ha provocat una forta caiguda de les inscripcions (només s'han ocupat el 52,5% de les places), que ha desembocat en una reducció del 40% del personal en llars d'infants.
La quota a Lloret de Mar, en canvi, es manté com una de les més econòmiques de les comarques gironines. I és que la taxa mensual serà de 114 euros, 6 més que la que es va aplicar durant el curs 2011-2012. El regidor d'Educació de la localitat, Ignasi Riera, però, no descarta una pujada de quotes quan s'aprovin les ordenances municipals. "Intentarem que la pujada del gener sigui tan lleu com sigui possible, però l'any que ve ja veurem què passarà. Tots els ajuntaments han de fer equilibris econòmics", explica. El nombre de preinscripcions s'ha mantingut estable a Lloret, i per això, segons assegura Ignasi Riera, el servei educatiu no s'ha vist afectat.
També les escoles bressol de Santa Coloma de Farners disposaran de quotes molt assequibles respecte a la resta de poblacions. 115,1 euros serà el pagament que pares i mares hauran de fer mensualment, quantitats que no disten gaire dels 106,55 euros que havien de pagar el curs passat. A més, a les escoles bressol de la capital de la Selva es farà un 25% de descompte per al segon fill.

Garrotxa i Ripollès
Des de l'Institut Municipal d'Educació d'Olot (IME), apunten que les quotes de la localitat variaran en funció de les bonificacions per renda, però el pagament mensual mitjà serà de 180 euros, al qual s'hi haurà d'afegir un pagament per material, una quantitat significativament superior als 160 euros mensuals del curs 2011-2012. Les retallades de la Generalitat han afectat, també, els professionals del sector, i tot i que s'ha renovat tot aquell personal interí, la reducció de matriculacions ha desenvocat en una reducció del 14% del personal.
Ripoll és un dels municipis on afectarà menys la retallada. Tot i que l'única escola bressol del municipi, Mare de Déu de Núria, és de titularitat pública, les taxes mensuals també augmentaran de forma significativa, dels 78 euros del curs passat, als 98 euros del curs que està a punt d'iniciar-se.

El Baix Empordà
A Sant Feliu de Guíxols es mantindrà la taxa mensual en jornades de 5 hores a 154 euros, el mateix preu que es va aplicar a partir del gener del curs passat. La matrícula, en canvi, patirà un lleuger augment, dels 113,3 euros del curs 2011-2012 als 125,75 euros que els pares hauran d'abonar aquest curs. La taxa mensual per servei de menjador serà de 128 euros, i la taxa per mitja hora complementària, de 20,05 euros al mes.
Tampoc ha augmentat gaire la taxa mensual a les escoles bressol de Palafrugell que, segons informen des de l'àrea d'educació, "només pujarà dos euros respecte a les que es van aplicar al gener", que era de 145 euros. Tot i això, no descarten que es puguin aplicar noves pujades a partir del gener de 2013.
A la Bisbal ja es preveia un lleuger augment de la taxa a l'escola bressol El Tren Petit. Els preus mensuals a la llar de la capital del Baix Empordà se situen a 180 euros pels nadons de 4 mesos a 1 any, 150,13 per als alumnes de 13 a 24 mesos, i 124,9 euros per als nens i nenes de 25 mesos a 3 anys, és a dir, un augment aproximat de 6,3%.

El Pla de l'Estany
El consistori de Banyoles ha seguit el peu de la lletra les paraules de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va proposar a la comissió mixta d'Educació que les famílies assumissin el 50% de la plaça de les escoles bressol, que ella mateixa va xifrar en 3.420 €, és a dir, 171 euros mensuals. L'increment respecte a l'any passat és, per tant, del 23,5%.

Font: Diari de Girona