A l'agost es va iniciar la captura de fauna exòtica a Sils amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua de l'estany. La feina va començar aprofitant el baix nivell d'aigua estival amb el buidatge de la llacuna, mitjançant l'ús de motobombes i amb l'ajuda d'una comporta basculant que impedeix l'entrada d'aigua de la sèquia, la qual té una elevada càrrega de matèria orgànica i nutrients, sense destorbar el correcte desguàs de l'estany.
Posteriorment, es va procedir a la retirada de les carpes. Es van treure més de 5000 carpes, l'equivalent a 1,5 tones, molt més del que s'havia estimat. La carpa és un peix exòtic que produeix un impacte molt negatiu a l'estany, la seva presència comporta la desaparició de la vegetació submergida, l'augment de la terbolesa de l'aigua, l'alliberament de nutrients i, en conseqüència, l'empobriment de les comunitats vegetals i animals de l'aiguamoll. La fita fixada és treure el 100% de les carpes per a que no tornin a colonitzar l'espai. Tot i això, aquest peixos invasors podrien tornar en cas de pluges molt que provoquessin el desbordament dels canals del voltant o si algú els alliberés directament, acció que es vol evitar mitjançant campanyes informatives dirigides a la població local.
A més, al llarg de la primavera i l'estiu s'han estat capturant exemplars d'una altra espècie exòtica problemàtica de l'estany: la tortuga de Florida, que s'ha d'eliminar ja que fa competència a la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), espècies protegides que compten amb importants poblacions a Sils.
Finalment, es va plantejar reduir les poblacions d'una tercera espècie introduïda que afecta la vegetació i fauna aquàtica de l'estany: el cranc americà. En aquest cas l'actuació no ha estat exitosa pel fet de ser una espècie que s'amaga al fang quan baixa el nivell de l'aigua, on pot resistir molt de temps fins l'arribada de les pluges.
Tractament dels peixos
L'alarma va saltar entre la població silenca per la presència d'anguiles mortes o agonitzants degut al dessecament, tot i que representaven només un petit percentatge dels peixos extrets. Les espècies autòctones no van ser eliminades, es van pescar amb trampes i van ser alliberades a la sèquia. D'altra banda, les carpes mortes van ser dipositades en contenidors especials per ser gestionades com a residu orgànic.
Cal mencionar que el dessecament s'hauria produït igualment, degut a que les llacunes de tipus mediterrani tenen cicles de formació i dessecació al llarg de l'any, depenent del tipus de sòl i les condicions hidrològiques de la zona on es troben.
Amb les pluges de la tardor s'espera que l'estany torni a omplir-se de forma natural. La millora de la qualitat de l'aigua afavorirà la colonització de l'estany per part de la fauna aquàtica pròpia dels aiguamolls, com ara els invertebrats, els amfibis, o aus aquàtiques, com ara el cabusset o la fotja i diverses espècies migratòries. Per saber si l'actuació té bons resultats es faran seguiments periòdics per controlar les poblacions i els paràmetres de qualitat de l'aigua.
