Foment edita el nou mapa de carreteres amb la N-II desdoblada fins a Maçanet

Es tracta d'una equivocació en la senyalització d'aquesta via perquè només està acabada fins Caldes i la resta està aturada des de fa mesos
El projecte de desdoblament de a N-II torna a ser tema de debat. I és que el nou mapa oficial de carreteres d'Espanya elaborat per la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Foment corresponent al 2009, i que ja ha estat repartit entre els Diputats del Congrés, ha sortit al carrer amb un error de senyalització en la citada via. Tal i com es pot veure en la il·lustració extreta del mapa a escala 1:1.000.000 el Ministeri dóna per fet que la N-II està totalment desdoblada des de Riudellots fins a Maçanet de Selva quan, en realitat, només està acabat el primer tram de 8 quilòmetres entre Fornells i Caldes de Malavella.
Es desconeix si l'actualització del mapa s'ha fet seguint les previsions que el Govern tenia sobre la finalització de les obres de desdoblament de la N-II en el seu tram sud fins a Maçanet, ja que en alguna ocasió durant aquests anys de govern socialista s'ha assegurat des del Ministeri que els dos trams Sils-Caldes i Maçanet-Sils estarien acabats per les dates en què ens trobem ara. Tot i això, en un altre mapa més detallat i que es distribueix en la mateixa caixa, el tram en qüestió està marcat en obres.

Treballs aturats
Les últimes notícies que es van tenir d'aquests dos trams de la N-II en territori selvatà van ser aproximadament d'ara fa un any, quan es va detectar que els treballs de desdoblament s'havien aturat sense cap previsió de reinici de les obres.
De fet, el desenvolupament de la nova autovia s'ha anat fent mentida rere mentida, amb un seguit de bones intencions i previsions per part del Ministeri que no s'han arribat a complir mai. Cada tram adjudicat pot ser citat com a exemple: l'únic acabat i transitable, el de Caldes-Fornells, ha tardat el doble del previst (en total quatre anys).
Si es fa un repàs de la rapidesa o lentitud amb què s'està executant el doble tram que aquí pertoca (Caldes-Maçanet) es pot comprovar que, malgrat les declaracions dels diferents ministres (ja siguin dels anys de Govern del PP o dels PSC) on s'ha afirmat que aquest projecte és una "prioritat" a l'hora de la veritat els fets han diferit molt dels discursos polítics.
Amb poc temps de diferència, però un primer que l'altre, van adjudicar-se a principis del 2006 els dos trams, Maçanet-Sils (febrer) i Sils-Caldes (abril). De res va servir aquest esforç per part del Ministeri, ja que els treballs d'ambdós trams no va iniciar-se fins dos anys més tard, a principis del 2008.
De fet, els pressupostos generals de l'Estat del 2005, van ser un cop fort per aquests dos trams de la N-II, ja que el Govern no havia previst cap mena d'inversió per a realitzar el desdoblament Caldes-Maçanet no només per aquell any, sinó que tampoc pels dos següents (2006 i 2007). La justificació de la diputada gironina del PSC al Congrés, Montse Palma, va fer referència a un compromís existent d'executar el 100% de previst.

Breu satisfacció
L'inici de les obres d'ambdós trams a principis de 2008 semblaven una aposta d'execució real, però l'esperança va veure's diluïda pocs mesos després. L'octubre d'aquell any l'empresa que s'encarregava del tram Sils-Maçanet va decidir deixar les obres quan va saber que existia un sobrecost del projecte no previst pel Govern.
Mesos després, al juny de 2009, s'aturaven les obres del tram Sils-Caldes com a conseqüència de la suspensió de pagaments per part de l'empresa que executava els treballs. Ambdós trams continuen avui aturats i amb unes obres pendents, però Foment, segons el mapa, les dóna totalment per completades malgrat que els pressupostos generals hi destinin diners pel 2010.


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/13/foment-edita-nou-mapa-carreteres-n-ii-desdoblada-fins-macanet/362957.html

Més ajuntaments gironins reclamaran que l'Estat els pagui l'IBI de l'AP-7 després de l'èxit de Sils i Maçanet

L'èxit de Sils i Maçanet, que han guanyat la batalla judicial per poder cobrar tot l'IBI de l'autopista –pendent encara dels possibles recursos–, ha fet que altres ajuntaments moguin fitxa per fer la reclamació. La Diputació s'ha ofert a representar-los, i per ara ja s'hi han interessat Sant Julià de Ramis, Cabanes, Vilablareix i Sant Gregori.

Era qüestió de temps que els ajuntaments dels municipis per on passa l'AP-7 engeguessin el procés per intentar recaptar el total de l'IBI corresponent a l'ocupació de terrenys de l'autopista. El cas de Sils i Maçanet, on dimarts es feia públic que havien guanyat el judici per reclamar a l'Estat el pagament de l'impost dels últims anys, ha esperonat la resta d'ajuntaments a seguir el seu exemple, tot i no tractar-se encara d'una sentència ferma.

Molts ajuntaments gironins tenen delegada la gestió i recaptació dels tributs locals a Xaloc, un ens creat amb aquest fi per la Diputació. I ahir la Diputació ja es va oferir als ajuntaments per representar-los en la reclamació de l'IBI pendent dels últims anys. El president Enric Vilert va explicar que ara se'ls comunicarà formalment, i espera que la gran majoria de la trentena de municipis gironins –estiguin o no incorporats al Xaloc– per on passa l'AP-7 s'hi acullin: «Les sentències que han sortit a Sils i Maçanet no fan pensar que les resolucions en altres llocs hagin de ser diferents, però hem de reclamar perquè l'Estat de motu propio no ens compensarà.» El Xaloc serà qui s'encarregarà de tota la tramitació en aquest cas dels ajuntaments que ho sol·licitin, i de fet municipis com Sant Julià de Ramis, Vilablareix, Sant Gregori i Cabanes ja hi han donat el vistiplau.

Una batalla llarga
Els ajuntaments gironins cobren actualment tan sols un 5% de tot l'IBI que haurien de cobrar per l'ocupació de terreny de l'autopista. El motiu és la llei d'autopistes del 1972, que establia una bonificació del 95% per a les concessionàries. El 1990 aquesta llei es va derogar, però no per a les concessions adjudicades abans d'aquesta data. Per això els ajuntaments havien perdut sempre la batalla judicial, si bé el jutge ha dictaminat ara que la llei d'hisendes locals estableix que l'Estat ha de compensar els ajuntaments en aquests casos.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/90583.html

Sils posa en marxa una estació meteorològica a la zona de Can Cabirol

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Ajuntament de Sils han posat en marxa un punt d'observació meteorològica a la zona de Can Cabirol. Aquest observatori permet recollir dades sobre temperatures mínimes i màximes, pluviometria i dades sobre fenòmens atmosfèrics, entre d'altres. L'encarregat de fer les observacions és un veí de Sils, Joan Vega, que diàriament prendrà les dades d'aquesta estació meteorològica i les publicarà.
Les dades preses cada dia seran enviades al SMC i, llavors, es podran consultar a través de la web www.meteocat.cat. L'instrumental que es troba en aquest observatori consta d'una garita de fusta i a l'interior hi ha un termòmetre de mercuri que detecta la temperatura màxima diària; un termòmetre d'alcohol per a la temperatura màxima diària i un pluviòmetre.
Aquesta estació meteorològica forma part a partir d'ara de la Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM), que permet al SMC tenir varietat climàtica de tot el país, i a partir d'ara amb dades de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/08/sils-posa-marxa-estacio-meteorologica-zona-can-cabirol/361950.html

Adif posa a licitació la supressió de tretze passos a nivell de poblacions gironines

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha posat a licitació les obres per suprimir tretze passos a nivell de les comarques gironines. Deu són de poblacions de la línia de tren entre Barcelona i Portbou, i tres més, de municipis situats a la línia de Barcelona a Puigcerdà. En concret, són passos a nivell de Sils, Caldes de Malavella, Vilopriu, Sant Miquel de Fluvià, Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs, Peralada, Ripoll, Ribes de Freser i Puigcerdà. Les obres tenen un pressupost de 336.206,9 euros.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89547.html

Condemnen l´Estat a pagar a Maçanet i Sils 1,1 milions d´euros per l´IBI de l´AP-7

Hisenda ha interposat un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els alcaldes afectats celebren la sentència

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid condemna el Ministeri d'Economia i Hisenda a pagar prop de 1,1 milions d'euros als ajuntaments de Maçanet de la Selva i Sils. En concret aquesta suma de diners -767.754 euros per Maçanet i 346.121 euros per Sils- són la compensació dels beneficis fiscals que haurien d'haver cobrat ambdós ajuntaments per les bonificacions de quotes tributàries de l'IBI (impost de béns immobles) concedits a la concessionària de l'autopista Acesa pels exercicis de 2003 a 2007.
I és que fins ara, les autopistes de peatge reben una bonificació de l'IBI del 95 per cent i això provoca que els municipis per on transcorre l'autopista no recaptin aquests diners. Amb aquesta sentència ara, en canvi, l'Estat es veu obligat a compensar els ajuntaments amb la bonificació que aplica a la concessionària.
Segons l'argumentació del jutge, un dels motius pel qual pren la decisió de fer pagar els diners a l'Estat és perquè "la nostra legislació respon de l'antic principi que per preservar la suficiència financera dels ens locals, en el cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import de tal benefici ha de ser compenesat per l'Estat a l'ens local corresponent".
Tot i això, cal dir que la sentència estima parcialment el recurs contenciós administratiu dels ajuntaments de Sils, Maçanet de la Selva i del Consell Comarcal de la Selva. Aquesta a més del tema de la bonificació, anul·la la resolució impugnada dictada pel Ministeri d'Hisenda l'any 2007 sobre la denegació d'aquesta bonificació als consistoris però, en canvi, no condemna Hisenda al pagament d'interessos ni dels costos del procés judicial en considerar que "no hi pot haver-hi condemna a l'Adminsitració de l'Estat al pagament d'interessos, perquè fins a aquesta sentència, no s'havia determinat l'obligació de pagar per aquesta, ni cap quantitat certa i determinada per abonar"

Reivindicació històrica
Tot i la resolució, aquesta no és ferma i prova d'això és que dilluns l'Estat ja va presentar un recurs de cassació contra la mateixa sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i que frena, per tant, el retorn d'aquests diners a Catalunya, fins que no es resolgui. Tot i això, aquesta sentència es valora positivament des del Consell Comarcal, ja que la defensa dels ajuntaments ha estat a càrrec dels seus serveis júrídics.
A més es tracta d'una reivindicació històrica d'aquests i altres consistoris de la demarcació de Girona i ara, en el primer enfrontament judicial s'han vist recompensats satisfactòriament.
Però tot i la resolució, l'alcalde de Maçanet de la Selva, Alfons Soms (PSC), es mostrava prudent i va relatar que "cal ser realista fins que no estigui finalitzat tot el procés, tot i que el primer pas ha sigut favorable per l'Ajuntament i no ens imaginàvem que fos així". El batlle recorda que és una "reivindicació justa" i afegeix que "si l'Ajuntament cobra serà una cosa a llarg termini".

Per la seva banda des de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IDS), es mostra optimista i assegura que aquesa sentència només parla de la bonificació de l'IBI dels anys 2003 al 2007 i que ara amb "la sentència en mà, anirem a Hisenda i demanarem la que correspon a aquests últims anys". Alhora va assegurar que la resolució del jutge és "una injecció de moral perquè, en època de crisi, no ens entra l'import de construccions", remarca.
Nogué, a més, va afegir que aquesta sentència animarà altres ajuntaments a "reclamar" que l'Estat també els pagui.

De fet, a la comarca de la Selva hi ha dos municipis més, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar, que també van interposar un recurs com el de Maçanet i Sils juntament amb l'ens comarcal i que reclamen uns 101.000 euros i uns 184.000 euros, respectivament.
Segons el Consell Comarcal de la Selva, en breu tots els ajuntaments per on passa l'AP-7 tenen la intenció de reclamar les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercisis de 2008 i 2009 a Hisenda.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/07/comarques-condemnen-lestat-pagar-maanet-sils-milions-deuros-libi-lap7/361735.html

El jutge dóna la raó a Maçanet i Sils perquè puguin cobrar l'IBI de l'autopista

Obliga l'Estat a pagar 1,1 milions i podria establir jurisprudència en un cas reclamat per altres ajuntaments
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar ahir la raó als ajuntaments de Sils i Maçanet de la Selva, que reclamen que l'Estat els pagui la bonificació del 95% de què gaudeix Acesa al moment de pagar l'IBI als ajuntaments. Molts altres consistoris també han obert processos judicials en aquest mateix sentit, de manera que el cas de Maçanet i Sils podria establir jurisprudència. En aquest cas, el jutge considera que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que atorga en impostos locals, i valora en 346.000 i 767.000 els diners que l'Estat deu a Sils i Maçanet, respectivament. La sentència, però, encara no és ferma.

La polèmica fa anys que dura, i aquesta sentència dictada pel tribunal madrileny significa per primera vegada un gir a favor de les demandes dels ajuntaments. L'origen del conflicte és la llei d'autopistes, aprovada el 1972, que fixa una bonificació del 95% a la base imposable de l'impost de béns i immobles (IBI) per a la concessionària de la via, de manera que només ha de pagar el 5% del total que haurien de rebre els ajuntaments. Gran part de les reclamacions que han fet els ajuntaments han anat en la línia de reclamar l'import total de l'IBI sobre la base de la llei d'hisendes locals que es va aprovar el 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els correspongui de l'autopista. Segons les sentències, aquesta norma no és retroactiva, de manera que les concessions anteriors al 1990 en queden excloses. La concessió a Acesa de l'AP-7 és anterior a aquest any, i no s'acaba fins al 2017. La prolongació fins al 2021, arran de les obres d'ampliació del tercer carril, farà que el període d'aquests cinc anys ja s'inclogui en la nova normativa, i per tant Acesa haurà de fer-se càrrec de tot l'IBI. Això mateix passarà en l'ampliació de l'autopista del Maresme, la C-32, fins a Tordera i Blanes, de la qual ara s'executen les obres.

Nova via judicial

Arran del fracàs d'aquesta via, el Consell Comarcal de la Selva –que té delegat el servei de gestió tributària d'uns quants municipis, com ara Sils i Maçanet– va encetar el 2007 un altre camí en les reclamacions, emparant-se en la llei d'hisendes locals del 1988, que dictamina que «les lleis per les quals s'estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals determinaran les fórmules de compensació». La sentència recorda també que la legislació respon al principi que, «en nom de preservar la suficiència financera dels ens locals, en cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import d'aquest benefici ha de ser compensat per l'Estat a l'ens local corresponent». A més, especifica que la llei de 1999 de pressupost general de l'Estat per al 2000 ja preveia explícitament la compensació de la bonificació de què gaudeixen les concessionàries d'autopistes.

Cautela i satisfacció

Segons la sentència, l'Estat haurà d'abonar uns 346.000 euros a l'Ajuntament de Sils i uns 767.000 al de Maçanet, en concepte del 95% de l'IBI corresponent al període entre els anys 2003 i 2007. El motiu és que les reclamacions a Hisenda prescriuen si són superiors a 4 anys. A més, descarta afegir-hi els interessos, perquè abans de la sentència no hi havia cap obligació de pagar.

L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms, es va mostrar satisfet però cautelós respecte a la sentència, ja que tem que l'Estat la recorrerà en contra al Tribunal Suprem: «Encara n'hi ha per temps, perquè segur que hi presentaran recurs, i crec que serà difícil, amb la situació de crisi actual.» En canvi, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, és molt més optimista respecte a la resolució final: «l'Estat bonifica una cosa que no li pertany, i fer això és molt fàcil.» «Quan rebem els diners, serà una alenada d'aire fresc, perquè tenim les arques municipals buides», va afegir-hi Nogué.

Reclamació general
El Consell Comarcal de la Selva també espera dues sentències més, corresponents als casos de Vilobí i Riudellots de la Selva, que reclamen 100.000 i 183.000 euros, respectivament, quantitats corresponents al període 2003-2007. En els anys posteriors, l'Estat també hauria de pagar la bonificació, i n'hauria d'anar fent un pagament anual. Però aquests no són els únics casos, ja que cobrar l'IBI de l'autopista és una reclamació general i històrica dels municipis afectats. El 2004 ho van reclamar els 25 ajuntaments de les comarques gironines per on passa l'AP-7, i també ho han fet altres municipis com ara Fogars de la Selva i Palafolls.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89177.html

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al fina

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.
Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.
Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/04/comarques-comencen-neteja-sequia-sils-despres-tres-anys-despera/361197.html

L´Estat preveia destinar 76 milions a la N-II entre Tordera i Maçanet i la inversió serà simbòlica

NACIONALLes previsions en els pressupostos poden variar d'un any a l'altre, i com a mostra, un botó: l'Estat preveia fer durant el 2010 la principal inversió del tram Tordera-Maçanet de la N-II, però finalment no serà així, ja que la partida s'ha desinflat i s'ha convertit en pràcticament simbòlica. També s'han reduït els diners previstos per a la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà.


GIRONA LAURA FANALS
Els pressupostos de l'Estat preveuen uns simbòlics 100.000 euros per al desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva durant el 2010. Òbviament, això vol dir que no es podran començar els treballs durant l'any que ve. En tot cas, les inversions, segons preveu el Govern, es traslladaran cap a ?l'any 2011 (15 milions previstos), 2012 (40 milions previstos) i, sobretot, el 2013 (113 milions previstos en el que serà la principal inversió, tot i que les eleccions generals estan previstes pel 2012 i per tant no se sap qui governarà). Però aquestes no eren, ni molt menys, les previsions del govern estatal ara fa un any. Quan es van presentar els pressupostos de 2009, l'Estat preveia destinar gairebé 76 milions d'euros a aquest tram de la N-II durant el 2010, 65 durant el 2011 i 65 durant el 2012. És a dir, que la principal inversió en el recorregut entre Tordera i Maçanet s'havia de produir durant l'any que ve, i no d'aquí a tres anys, com finalment serà.
I a què s'ha degut, aquest canvi de plans? Doncs al fet que, malgrat que inicialment el govern tenia previst començar les obres a mitjan aquest mateix 2009, tot just al mes de juny es van aprovar l'expedient d'informació pública i el projecte de traçat del tram de forma definitiva. Davant d'això, la Subdelegació del Govern a Girona ja va advertir que els treballs anirien amb mig any de retard i calculava que, anant bé, les tasques podrien començar a principis de 2010. Finalment, però, no serà així, i l'inici dels treballs es traslladarà, com a mínim, a principis de 2011.
I és que els 8,5 quilòmetres de què consta el recorregut, que passen pels termes municipals de Tordera, Blanes i Maçanet, són especialment complicats i per això el cost del projecte és el més car de tota la comarca de la Selva: gairebé 300 milions d'euros. Un dels punts que ha aixecat més polèmica ha estat el seu pas a prop del Vilar de Blanes, ja que l'Ajuntament va intentar impedir-ho a través de tres recursos contenciosos, dos dels quals no han prosperat i l'altre encara està pendent de resolució. Finalment, la futura autovia passarà a 500 metres del Vilar, però com a molt aviat no es podrà començar a construir fins l'any 2011.
Una altra partida que s'ha "desinflat" respecte a les previsions ha estat la destinada a millores en la via ferroviària de Barcelona a Puigcerdà. I és que, en el pressupost de 2009, es preveia que durant el 2010 s'hi destinarien 17 milions, que es transformarien en 32 durant el 2011 i gairebé 47 per al 2012. A la vista de les xifres, però, sembla que l'Estat ha canviat d'opinió, ja que ha rebaixat aquesta partida a sis milions d'euros durant el 2010, pel 2011 només en preveu quatre i per a la resta d'exercicis no hi ha cap previsió.
Una cosa similar succeeix amb el nou pas transfronterer Puigcerdà-frontera francesa: l'any passat, l'Estat previa destinar-hi 6 milions d'euros durant el 2010, partida que ara s'ha reduït fins a només 100.0000.
Sense ser un descens tan exagerat, ja que les previsions inicials ja eren menors, també es redueixen-respecte als números de l'any passat- les partides destinades a la variant de Ribes, el Túnel de Toses i l'enllaç Cabanelles-Besalú de l'A-26.
Però no totes les partides han disminuït. Algunes s'han incrementat, tot i que no són una majoria i els augments no han estat espectaculars. Per exemple, s'ha augmentat la dotació per al desdoblament de la N-II entre Maçanet i Sils, ja que inicialment s'hi volien dedicar 2,3 milions d'euros i finalment seran 3,1. Tot i això, cal tenir en compte que les obres estan aturades des de fa aproximadament un any, de manera que difícilment es van gastar els 9 milions destinats a aquesta carretera durant el 2009.
També veu incrementada la seva partida l'estudi per a la construcció de l'Eix Pirinenc, ja que fa un any el govern estatal ni tan sols feia una previsió de partides i en canvi finalment s'ha decidit destinar-hi 647.000 euros.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/01/comarques-lestat-preveia-destinar-milions-tordera-maanet-inversio-sera-simbolica/360491.html

L'INCIVISME PORTA VALLCANERA A UNA SITUACIÓ CAÓTICA

Quilos de brossa s´amunteguen al costat de la zona esportiva de Vallcanera a Sils

Els veïns asseguren que fa mesos que no es recullen els trastos vells i l'Ajuntament culpa l'incivisme d'alguns habitants

Els quilos d'escombraries i trastos vells s'amunteguen al costat de la zona esportiva de la urbanització de Vallcanera Park de Sils. Matalassos, quilos de runa d'obres, taules de jardí destrossades, plàstics; un munt d'objectes inservibles, barrejats amb restes de diaris i brossa comuna, entre altres conviuen en aquesta zona al costat dls contenidors de reciclatge de paper, vidre, rebuig, que es troben mig buits però envoltats d'escombraries.
Aquesta deixadesa també es fa palesa en algun altre punt de la urbanització silenca però la major part de brutícia es concentra en aquesta àrea propera a l'entrada de la urbanització i que es troba a tocar gairebé d'un parc infantil que tot i estar encerclat per una tanca de fusta, hi conviu a diari la mainada jugant a pocs metres d'aquest abocador "incontrolat".
Davant d'aquesta acumulació de deixalles, un grup de veïns denuncia aquesta deixadesa i com explica un d'ells, Miguel Gálvez en culpen directament l'Ajuntament de Sils perquè "fa dos o tres mesos que no recullen els trastos, tot i haver-ho denunciat per escrit, via e-mail, amb instàncies, ens sentim ignnorats". Pel veí, la situació a la urbanització és "tercermundista i ni un camió de 10 tones podria recollir les escombraries", afegeix.

"També som ciutadans"
Amb indignació, Gálvez recorda que en aquesta zona hi ha a tocar "la zona esportiva i els nens vénen a jugar en aquest parc, envoltats de bassura". Finalment, el resident assegura que faran el que calgui per tal que l'Ajuntament se'ls escolti i recorda que "tot i ser una urbanització, nosaltres som com el nucli de Sils i contribuents igual i no es fa res per nosaltres".
Cal recordar que aquesta no és la primera ocasió en què que aquests veïns de la urbanització de Vallcanera Park denuncien que hi ha problemes de netedat així com mancances en serveis a la urbanització. Gálvez espera que l'Ajuntament de Sils "netegi el més ràpid possible aquesta zona i faci manteniment a la nostra urbanització".

L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) per la seva banda, davant les crítiques veïnals que culpabilitzen el seu equip de govern de l'acumulació de brossa, assegurava ahir que si bé és cert que s'amunteguen moltes escombraries en aquesta zona de la zona residencial "els operaris passen un cop al mes , com al nucli de Sils a recollir els trastos" i per tant, assegura que no és cert que no s'hi ha anat aquests darrers mesos.

De fet, segons Nogué aquest "abocador" "és un greu problema i és un fet, que passa cada setmana" i remarca que "estem segurs que hi ha algú que transporta bassures i trastos cada dia en aquesta zona". Per posar-hi fre, l'Alcalde va remarcar que efectius de la Policia local patrullen cada dia en aquesta zona per vigilar "si s'enganxa a la persona o persones incíviques ho fan". I un cop s'intercepti qui ho realitza, afegeix, "se'ls multarà de manera forta, perquè no ho torni a repetir mai més".

Denunciar-se entre veïns
Per posar fi a aquesta problema en aquesta urbanització, remarca el batlle, "entre demà -avui pel lector- i demà passat es farà una neteja extraordinària en aquesta zona de l'àrea esportiva" i es lamena, que "la gent no sigui cívica".
De fet, per mentalitzar els veïns de la urbanització, explica Nogué es va passar una circular casa per casa "fa 15 dies per tal que els veïns facin la recollida com cal i posin la brossa als contenidors on va cada una i perquè els veïns avisin dels que ho fan malament".

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/30/comarques-quilos-brossa-samunteguen-costat-zona-esportiva-vallcanera-sils/360305.html

El pressupost estatal a la demarcació puja fins a 642 milions, tot i que baixa per al TAV i es manté igual per a l'N-II

Doble lectura per al pressupost de l'Estat per a les comarques gironines del 2010. D'una banda, les inversions augmenten un 12% respecte al 2009 i arriben fins als 642 milions, dels quals 400 són per al TAV –menys que el 2009–. Però de l'altra, es troba a faltar un impuls en carreteres. L'N-II es manté amb uns 30 milions, destinats sobretot als trams Medinyà-Orriols i Maçanet-Caldes. En canvi, no es desencalla ni la variant d'Olot ni el túnel de Toses, i els diners per a l'aeroport baixen un 50%.

Un any més, la construcció del TAV es menja més del 60% de la inversió pública de l'Estat a les comarques gironines, si bé la partida ferroviària ha disminuït respecte a la de l'any passat i és menor que la que es preveu per al 2011. De fet, aquesta és la tònica general en moltes de les partides que s'han d'executar en diversos anys, sobretot pel que fa a carreteres: es deixa el gros de la inversió per a anys posteriors.

L'altra gran obra també està vinculada al TAV, si bé indirectament. És la renovació de la via del tren, a la qual es destinaran més de 50 milions. Bona part d'aquests diners han de servir per preparar el pas del TAV per la via convencional, i així començar a amortitzar els trams ja construïts, sobretot el tram transfronterer. En aquest sentit, també s'hi inclouen 13,5 milions per a la primera fase de la variant ferroviària de Figueres, que haurà d'enllaçar amb la via del TAV ja construïda i l'estació de Vilafant.

De carreteres, només l'A-2

En carreteres les principals inversions són per a tres trams de la conversió de l'N-II en l'autovia A-2: el tram entre Medinyà i Orriols, encara pendent de començar, té una partida de 10,5 milions, i els trams Maçanet-Sils i Sils-Caldes, de 3,1 i de 16,8 milions, respectivament. Aquests dos últims són els trams que ja estan en obres –aturades per problemes amb les empreses–, i teòricament han d'estar acabats l'any que ve. Però per a la resta de trams de l'N-II i les altres carreteres, les partides són insignificants És el cas de l'N-260, entre Besalú i Llançà, la variant de Ribes de Freser i el túnel de Toses. La variant d'Olot fins i tot desapareix.

L'Aeroport

L'assignació a l'aeroport de Girona comença una tendència a la baixa que s'accentuarà encara més en els pròxims anys, després de les últimes inversions. Dels 22 milions, la meitat són per a un aparcament nou. En altres àmbits destaquen els 19 milions per a la canalització de recs del Baix Ter, molts dels quals s'han d'acabar aquest any. El pont sobre el Ter a Girona té una partida de 2 milions que ha de créixer en pressupostos posteriors, i també es preveuen obres culturals a Olot, les Planes i Girona, entre d'altres.

LES INVERSIONS
Línia del TAV
387,9 milions
Estacions del TAV
10 milions
Aeroport de Girona
22 milions
Canalització de recs del Baix Ter
19,1 milions
Variant ferroviària de Figueres
15,6 milions
Altres actuacions a la línia de tren (tercer rail...)
59,7 milions
Autovia A-2 entre Medinyà i Orriols
10,5 milions
Autovia A-2 entre Sils i Maçanet
3,1 milions
Autovia A-2 entre Sils i Caldes
16,8 milions
Pont sobre el Ter a Girona
2 milions
Línia de tren entre Barcelona i Puigcerdà
6,6 milions
Rehabilitació casa natal de Dalí a Figueres
700.000 euros
Rehabilitació de l'església de Sant Domènec de Girona
949.000 euros
Nova seu de la biblioteca central de Girona
1 milió
Actuacions a la costa
3,1 milions

Reaccions dures

Els grups polítics amb representació gironina al Congrés es van mostrar ahir molt crítics amb el pressupost que va presentar l'Estat. El més contundent va ser el diputat de CiU Jordi Xuclà, que va afirmar que «es fon la inversió a les comarques gironines» i va acusar el govern espanyol de no complir amb el que dicta l'Estatut en matèria d'inversió en infraestructures a Catalunya. Xuclà va recordar que totes les obres que s'estan executant són fruit del pacte del Majestic, i va criticar especialment les previsions en carreteres: «Gairebé per a tots els trams de l'N-II disminueixen les partides, i la gran promesa de l'N-II al tram de Blanes en aquest pressupost es mor.» Per Xuclà, «és una broma de mal gust, el que va dir el subdelegat del govern, quan va afirmar que el 2015 totes les obres viàries estarien acabades». D'altra banda, el diputat d'ERC Francesc Canet va mostrar el seu «escepticisme», en espera del tràmit parlamentari. Canet creu que el pressupost «podria ser pitjor, però per ara és clarament insuficient, i més per a unes comarques tradicionalment deixades de la mà de Déu, sobretot en infraestructures». Com a exemple va posar l'N-II, en què creu que s'està invertint massa lentament: «N'esperava molt més.» Finalment, el PSC no va voler entrar en valoracions, en espera de fer una roda de premsa divendres. Tot i això, destaquen que Girona és la sisena demarcació de l'Estat en inversió.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/86597.html

AMS culpa CiU del fracàs de la moció de censura contra l´equip de govern a Sils

Antoni Tello (AMS) dimiteix com a regidor i afirma sentir-se "decebut i cansat" però no descarta tornar-se a presentar en els propers comicis

El cap d'AMS, grup a l'oposició a l'Ajuntament de Sils, Antoni Tello, ha decidit dimitir com a regidor i culpa el grup de CiU del fracàs de la moció de censura que havien orquestrat AMS, CiU i ICV -que sumen 7 edils- contra l'equip de govern en minoria d'IdS -que mana amb 4 regidors-.
En concret, segons ell, el que hauria provocat la negativa de la formació convergent, quan ja hi havia el pacte fet, "no són els regidors convergents a l'Ajuntament sinó gent de l'exterior, la part crítica important de CiU a Sils". També afegeix que les bases d'aquest grup estaven un "99 per cent a favor de la moció de censura i els va sorprendre que quatre o cinc del grup ho fessin tirar endarrere", es lamenta.
Tot i això, el líder d'AMS a Sils remarca que a última hora, el grup d'ICV -amb dos regidors- es va plantejar fins i tot no entrar al nou govern "si ells eren el problema com es deia al poble, l'Albert Miralles (ICV) va ser honest i va dir que es retirava però que donaria els vots per tirar endavant la moció". Un fet, però, que finalment no va prosperar i més després dels canvis en les files dels regidors de CiU, amb l'entrada del nou regidor de CiU, Marc Capdevila, substitut del fins llavors edil Josep Ribas, que va dimitir. Aquest fet va provocar canvis en el si del grup i també en les opinions respecte de la moció de censura, que s'estava gestant fa mesos a Sils, assegura Tello.
La moció de censura de Sils es va començar a discutir "seriosament" després que l'alcalde, Martí Nogué (IdS), fes fora l'edil d'ICV, Albert Miralles (ICV), d'un ple que es va celebrar el mes de juny.
El fracàs de la moció de censura és un dels fets que han dut a la dimissió de l'edil, però Tello reconeix que "mesos abans perquè estava cansat", ja li ho havia comentat a la número 2 del grup, Maria Josep López, però aquesta, abans de convertir-se en la cap del grup "necessitava un temps per temes laborals".

"Ajudaré el grup igualment"
Amb la renúncia de Tello, el número tres de la formació, Vicenç Lozano, d'ofici aparellador, es convertirà en el nou edil, en substitució per la baixa de Tello. Lozano i López no tenen experiència en el món de la política municipal més enllà de l'adquirida durant aquesta mig mandat, en el cas de la regidora silenca. Però Tello assegura que se'n sortiran bé i que ell hi serà "donant suport al grup i per tot el que calgui".
Un dels altres detonants que l'han dut a dimitir, reconeix Antoni Tello, és que se sent "decebut amb la forma de fer de l'equip de govern" i afirma que la nova forma d'oposició, "un govern a l'ombra, tampoc m'agrada perquè no em sembla bé fer crispació i crear malestar al poble i és una cosa que desgasta i ja no tinc ganes de seure allà i veure com va el circ".
Tello regenta un bar al municipi i assegura que dia a dia la gent li pregunta com van temes de l'Ajuntament i que "no els podia dir res, perquè no m'informen"; un fet que ha estat criticat pels grups de l'oposició durant aquest mandat al govern de Martí Nogué.
L'edil d'AMS va presentar la seva dimissió dissabte passat i assegura que si la moció de censura hagués prosperat "segurament hauria seguit". Vicenç Lozano es convertirà en nou edil quan la Junta Electoral Central aporti les seves credencials.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/24/comarques-culpa-fracas-mocio-censura-contra-lequip-govern-sils/359126.html

Accionatura treballa per millorar la qualitat de l'aigua de l'estany de Sils

A l'agost es va iniciar la captura de fauna exòtica a Sils amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua de l'estany. La feina va començar aprofitant el baix nivell d'aigua estival amb el buidatge de la llacuna, mitjançant l'ús de motobombes i amb l'ajuda d'una comporta basculant que impedeix l'entrada d'aigua de la sèquia, la qual té una elevada càrrega de matèria orgànica i nutrients, sense destorbar el correcte desguàs de l'estany.

Posteriorment, es va procedir a la retirada de les carpes. Es van treure més de 5000 carpes, l'equivalent a 1,5 tones, molt més del que s'havia estimat. La carpa és un peix exòtic que produeix un impacte molt negatiu a l'estany, la seva presència comporta la desaparició de la vegetació submergida, l'augment de la terbolesa de l'aigua, l'alliberament de nutrients i, en conseqüència, l'empobriment de les comunitats vegetals i animals de l'aiguamoll. La fita fixada és treure el 100% de les carpes per a que no tornin a colonitzar l'espai. Tot i això, aquest peixos invasors podrien tornar en cas de pluges molt que provoquessin el desbordament dels canals del voltant o si algú els alliberés directament, acció que es vol evitar mitjançant campanyes informatives dirigides a la població local.

A més, al llarg de la primavera i l'estiu s'han estat capturant exemplars d'una altra espècie exòtica problemàtica de l'estany: la tortuga de Florida, que s'ha d'eliminar ja que fa competència a la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), espècies protegides que compten amb importants poblacions a Sils.

Finalment, es va plantejar reduir les poblacions d'una tercera espècie introduïda que afecta la vegetació i fauna aquàtica de l'estany: el cranc americà. En aquest cas l'actuació no ha estat exitosa pel fet de ser una espècie que s'amaga al fang quan baixa el nivell de l'aigua, on pot resistir molt de temps fins l'arribada de les pluges.

Tractament dels peixos

L'alarma va saltar entre la població silenca per la presència d'anguiles mortes o agonitzants degut al dessecament, tot i que representaven només un petit percentatge dels peixos extrets. Les espècies autòctones no van ser eliminades, es van pescar amb trampes i van ser alliberades a la sèquia. D'altra banda, les carpes mortes van ser dipositades en contenidors especials per ser gestionades com a residu orgànic.

Cal mencionar que el dessecament s'hauria produït igualment, degut a que les llacunes de tipus mediterrani tenen cicles de formació i dessecació al llarg de l'any, depenent del tipus de sòl i les condicions hidrològiques de la zona on es troben.

Amb les pluges de la tardor s'espera que l'estany torni a omplir-se de forma natural. La millora de la qualitat de l'aigua afavorirà la colonització de l'estany per part de la fauna aquàtica pròpia dels aiguamolls, com ara els invertebrats, els amfibis, o aus aquàtiques, com ara el cabusset o la fotja i diverses espècies migratòries. Per saber si l'actuació té bons resultats es faran seguiments periòdics per controlar les poblacions i els paràmetres de qualitat de l'aigua.

L´estat mareja la perdiu mentre té aturada la N-II

La resposta a la pregunta parlamentària formulada pel diputat de CiU Jordi Xuclà és oficial del Govern. I, a més, cal admetre que és coherent amb l'estat actual del projecte: "Donada la diversa situació en la qual es troben els diferents trams en els quals es divideix l'actuació de referència (en servei, obres i en fase de redacció de projecte) en aquests moments resulta prematur fixar la data exacta en què aquest desdoblament estarà completament acabat", responia el Govern. Amb només vuit quilòmetres desdoblats, amb només tres quilòmetres nous adjudicats en els últims quatre anys i amb trams aturats després d'haver-se adjudicat és obvi que té més sentit la resposta del Govern central que la sorprenent previsió del subdelegat. El passat 9 d'agost, el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, admetia en una entrevista a Diari de Girona que "Foment és conscient que la N-II és una vergonya per al Ministeri". I explicava que ell mateix havia marcat la línia al ministre José Blanco per fer creïble la voluntat política de desdoblar la N-II: "Ha de licitar ràpid Tordera-Maçanet, reactivar el tram Sils-Caldes, que està aturat i tornar a licitar aviat el Maçanet-Sils, que fa més d'un any que està aturat. I ha de licitar o començar tots els trams que hi ha fins la frontera francesa". La veritat, però, és que el Govern socialista continua marejant la perdiu mentre té aturat el projecte de desdoblament de la N-II. I no cal ser massa sagaç per preveure que, si en l'época de vaques grasses va tenir abandonada aquesta obra en els seus pressupostos anuals, ara quedarà aparcada "sine die". Mentrestant, 14 persones han perdut la vida aquest any en el tram gironí de la N-II, a més d'altres ferits greus. La culpa dels accidents no és l'estat de la carretera, però si estigués desdoblada s'haurien evitat la majoria dels sinistres.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2009/09/19/opinio-lestat-mareja-perdiu-aturada/358100.html

LA SITUACIÓ POLITÍCA GENERAL DE SILS

Les darreres setmanes els ciutadans i ciutadanes de Sils hem pogut llegir a la premsa de Girona diverses notícies sobre un possible pacte de govern de les tres forces polítiques que des de l’inici d’aquesta legislatura estan a l’oposició al nostre ajuntament: el grup de CiU, que havia governat els darrers 28 anys seguits, i els altres dos grups quees presentaven per primer cop, ICV i AMS.

Amb els dos darrers, el grup més votat IDS-PM, vam mantenir-hi converses abans de la investidura i no es va poder arribar a cap acord, ja que les seves pretensions ens van semblar desmesurades completament. Cal dir això d’entrada perquè tothom sigui conscient que la reclamació de més diàleg que se sol fer, sempre va en dues direccions i si no s’hi posa alguna cosa per part de tothom, no és possible. A més, tots dos es van excloure mútuament –tot i que ara semblen tan amics–, és a dir, que si pactàvem amb l’un no podíem fer-ho amb l’altre.
Aquesta és la primera qüestió que cal que se sàpiga públicament.

Les raons que ara es plantegen per justificar un acord entre tres forces tan dispars i heterogènies és, a més de la manca de diàleg –molt discutible–, la negociació del POUM, la manca d’informació pública sobre aquest i un fet puntual ocorregut en un ple. Sobre el POUM, els grups han rebut tota la informació que han sol·licitat i més per part de l’equip redactor, i l’equip de govern està obert a debatre qualsevol aspecte relatiu al pla urbanístic. Però a ells els interessamés divulgar que no hi ha diàleg, és més rendible políticament. Però no és cert.

La informació pública sobra el POUM s’ha donat personalment a tots els ciutadans i sectors afectats. Els veïns de Sils han estat informats i s’han fet tots els esforços que calia. La nostra visió és que cap altra instància que no sigui el ple municipal, format per les forces polítiques votades, no és vinculant ni pot prendre decisions sobre aquest tema. Les forces polítiques vehiculen legítimament les opinions dels ciutadans i tenen l’obligació d’arribar a consensos i acords en què maino obtindran el 100 % del que pretenen.

De l’anècdota viscuda en un ple, en l’escalf de la discussió, no se’n poden extreure conclusions que facin canviar el govern d’un municipi, tot i que alguns fulls volants no signats arriben a dedicar a l’equip de govern qualificatius d’un calibre que potser hauria de fer rumiar.

Pot avançar un poble amb aquestes actituds? Pot avançar amb un eventual acord a tres bandes que es fa per anar en contra d’uns altres i no a favor de res?

IL·LUSIÓ, TREBALL I HONESTEDAT

Des que en les últimes eleccions municipals fórem escollits per governar ha plogut molt. Els ànims i la il·lusió per dur a terme tota una sèrie de projectes, amb els quals crèiem i continuem creient que havien d’afavorir al nostre poble i als seus conciutadans, no ens ha mancat mai. Hem intentat, des d’un bon principi, posar fil a l’agulla i treballar i esforçar-nos per tot allò que ens havíem proposat perquè tenim clar que estem al servei del poble i la nostra finalitat ha estat sempre millorar la tasca de l’anterior equip de govern, el qual va disposar de més d’un quart de segle per posar en pràctica la seva política.

No cal dir, però, que ens hem trobat amb obstacles que s’han hagut d’anar superant, amb imaginació, amb esforç i amb moltes hores de dedicació. Per una banda hem topat, i no només nosaltres, sinó tota la societat en general, amb una crisi econòmica que ens ha tallat les ales per dur a terme certs projectes que teníem en ment i que hem hagut d’anar retardant, esperant una millor conjuntura per tirar endavant i per dur-los a terme. Ens queden al calaix, però tenim l’esperança que en un futur pròxim, i amb l’esperada recuperació econòmica
–els famosos brots verds–, podrem reactivar alguns d’aquest projectes.

Per una altra banda, cal tenir en compte que també hem hagut de governar en minoria. Aquest fet suposa que alguns dels nostres projectes s’han vist frustrats. Respectem les maneres de pensar i de procedir de tots els grups polítics que formen part del plenari del poble de Sils. Només faltaria. De fet no ens en queixem, perquè sabem que en una societat plural i diversificada, sempre sorgeixen problemes i dificultats, però solucionar- los, és també créixer, aprendre’n i millorar com a persones.

Nosaltres, després d’haver recorregut més de la meitat de la legislatura, ens podem continuar comprometent a no estalviar esforços i a treballar, amb honestedat i sense defallir, per millorar les condicions de vida dels ciutadans de Sils, objectiu que en cap
moment s’ha apartat de les nostre fites.

INSCRIPCIONS AL SOBRETERRENY JOVE 2009

El proper dissabte 3 d’octubre us convidem a participar a la tercera edició del SOBRETERRENY JOVE, un joc divertit i intel·ligent que consisteix en una competició per equips en un entorn natural. En aquesta nova edició ampliem l’àmbit de les proves a les zones humides de l’Estany de Sils i la Camparra (Riudarenes).

El premi consisteix en un cap de setmana al Delta de l’Ebre per a tots els membres de l’equip, amb allotjament i activitats d’aventura i natura. A més, hi haurà un obsequi per a tots/es els/les participants.

Els materials creats pels equips durant el SOBRETERRENY JOVE s’exposaran al Centre d’Informació de l’Estany de Sils i a la Sala del Sindicat de Riudarenes en les setmanes posteriors a la competició.

El període d'inscripcions és del 14 al 28 de setembre al Centre d'Informació de l'Estany (972 16 82 85, dissabtes i diumenges de 10 a 14 h) i la Fundació Emys (972 16 49 57, de dilluns a divendres de 9 a 14 h).

Més informació a www.estanydesils.cat.

QUADERN DE SILS, SETEMBRE 2009

Cliqueu la imatge per llegir-lo

L´Estat rectifica i afirma que és "prematur" fixar la fi del desdoblament de la N-II

IIEl subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, va dir que tota la N-II en el seu pas per les comarques gironines estaria acabada en sis anys. I dotze dies després, el Govern va respondre una pregunta formulada pel diputat Jordi Xuclà (CiU). La resposta diu que és massa aviat per posar una data de fi de les obres pel desdoblament de la N-II. Encara queda N-II per anys.


GIRONA ROBERT GÜELL
L'any en el qual els gironins podran transitar per una N-II totalment desdoblada torna a ser una incògnita. El passat 16 de juliol el subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets va sorprendre en assegurar que totes les obres de desdoblament a la N-II al seu pas per les comarques gironines estarien acabades el 2015. Però només dotze dies després de les declaracions de Francisco-Busquets, l'Estat va respondre cinc mesos més tard a una pregunta que havia fet el diputat gironí al Congrés dels Diputats, Jordi Xuclà (CiU).
En aquesta es qüestionava "quin any té previst el Govern que estarà totalment desdoblada la carretera N-II al seu pas per la demarcació de Girona?". La resposta del Govern deia que "donada la diversa situació en la qual es troben els diferents trams en els quals es divideix l'actuació de referència (en servei, en obres i en fase de redacció de projecte) en aquests moments resulta prematur fixar la data exacta en què aquest desdoblament estarà completament realitzat, indicant en tot cas que la voluntat del Govern és la seva conclusió en el menor termini possible". Jordi Xuclà va declarar a Diari de Girona que "sóc el primer que desitjo que la N-II estigui desdoblada".

"No es dóna impuls"
El diputat va dir que "el Govern va respondre la meva pregunta dotze dies després de les paraules de Francisco-Busquets i l'Estat no dóna l'impuls que ha de donar ni licita amb el ritme que ha de tenir". "Encara no he rebut resposta en referència al "cara a cara" que m'agradaria tenir", va afegir Xuclà respecte el debat que vol mantenir amb representants de l'administració de l'Estat o amb parlamentaris del PSC-PSOE sobre els incompliments amb el desdoblament de la N-II.
Així doncs, l'Estat no es mulla i no posa data de fi al desdoblament de la carretera tot i les declaracions que va fer, en el seu dia, Francesc Francisco-Busquets. El qual va qualificar el límit d'execució de les obres en sis anys com un "termini acceptable, segons m'han assegurat els experts". El repte de l'Estat segons el subdelegat del Govern a Girona es tradueix, després de fer els càlculs corresponents, que a les comarques gironines el desdoblament de la N-II hauria de tenir un ritme de deu quilòmetres desdoblats cada any. Un ritme al qual la carretera estatal no està acostumada. Els únics vuit quilòmetres d'autovia (entre Fornells i Caldes de Malavella) es van construir en quatre anys.
Ara mateix no hi ha cap obra en la qual hi hagi operaris ni camions transportant sorra amun i avall per habilitar una nova N-II desdoblada. El tram entre Caldes de Malavella i Sils va ser treballat fins al punt que bona part del trajecte ja té forma de carretera tot i que falta l'asfalt. Però fa uns mesos les obres es van aturar. El motiu? L'empresa Begar Construcciones y Contratas, propietat de l'imputat en el cas Gürtel José Luis Ulibarri, va abandonar els treballs del projecte. La societat responsable de les obres va presentar, el 12 de juny passat, un concurs de creditors i un expedient de regulació d'ocupació que afectava 203 treballadors.
Aquest maig passat Foment va anunciar que tenia un nou projecte entre Sils i Maçanet de la Selva. Això va ser set mesos després que l'adjudicatària abandonés els treballs. Ara per ara, en aquest tram s'ha remogut la superfície però les obres també estan paralitzades.
I en els quilòmetres entre Maçanet i Tordera no es preveu que comencin les obres fins a finals d'aquest any o a principis del 2010, tal i com va publicar Diari de Girona el passat 27 de juny, on s'informava que les obres no començarien fins al cap de sis mesos ja que tot just en el juny s'aprovava el projecte del traçat de forma definitiva.
Un cop passat Girona, en direcció la Jonquera, el tram projectat per a la desdoblació de la carretera N-II entre Medinyà i Orriols no presenta novetats. El passat 27 de març el Ministeri de Foment va adjudicar les obres. Però gairebé set mesos després les màquines de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) adjudicatària de l'obra, encara no treballen en la zona.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/09/17/tema-del-dia-lestat-rectifica-afirma-prematur-fixar-desdoblament/357689.html

Sils disposarà d´un nou pas subterrani a l´estació per impedir separar el poble

L'Ajuntament de Sils ha aconseguit que el pas subterrani que projecta l'Adif a l'estació s'allargui uns metres per impedir que quedi tancat a les nits i separi al poble i, en canvi, pugui usar-se les 24 hores del dia tant pels usuaris del tren com la resta de ciutadans de la població. L'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS) explica que va reunir-se amb un representant del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, i van aparaular el projecte. De fet, Sils tan sols n'haurà de pagar un 3% i ho farà de forma anual. Així doncs, dels 180.000 euros que ha de desemborsar per a la realització del pas subterrani tan sols n'haurà de pagar 60.000 cada any.
Nogué ha explicat que les obres del nou pas subterrani trigaran un temps a realitzar-se ja que l'Adif ha d'incorporar aquesta modificació en el projecte inicial i això endarrerirà el seu desenvolupament.
Per al batlle de la població, aquest tracte, que encara no s'ha signat oficialment, representa un gran benefici pel poble ja que temia que quedés "partit en dos" de forma irremeiable. I és que inicialment, l'Adif preveia fer un pas subterrani d'una llargada inferior i que quedaria circumscrit tan sols al recinte de l'estació, la qual cosa li otorgaria la potestat de mantenir-lo tancat les hores que els trens no circulessin. Amb la nova proposta, en canvi, tant el municipi com l'estació sortiran beneficiats en haver-hi gran quanitat de gent que aparca el vehicle al pàrquing dels ferrocarrils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/10/comarques-sils-disposara-subterrani-lestacio-impedir-separar-poble/355954.html

Veïns de Sils denuncien infraccions de trànsit al vial del polèmic supermercat

Els veïns de Can Cabirol de Sils han fet arribar una instància a l'Ajuntament, en concret a l'alcalde Martí Nogué (IdS) i als tres grups de l'oposició (AMS-ICV-CiU) on denuncien que camions i clients del polèmic supermercat Consum estan cometent infraccions de trànsit especialment al carrer Bastiments, que es troba a la part de darrere del centre comercial. Entre aquestes, asseguren que hi ha camions que surten del moll de càrrega i descàrrega situat en aquest vial i que reculen fent marxa enrere, afectat també la cruïlla del carrer Països Catalans, un fet que segons afirmen, seria "il·legal".
El que també posen de manifest és que els treballadors del supermercat en lloc d'aparcar al pàrquing de l'empresa, estacionen al carrer i per tant, deixen als veïns sense aparcament durant gairebé tot el dia.
Cal recordar que la zona on hi ha el supermercat està tipificada per l'Ajuntament com a zona de circulació d'excepcionalitat i segons els veïns, el plànol de la millora de la mobilitat editat per l'Ajuntament "té moltes ambigüitats", afirmen en la instància.
Per tot això, reclamen a l'Ajuntament de Sils que revisi aquest planell i la senyalització del vial; que la policia local vigili com aparca la gent en aquell indret així com circulen els camions i que s'habiliti una zona d'aparcament per als veïns que viuen en aquesta zona. D'altra banda, també reclamen que facin tancar el moll de descàrrega del carrer i la sortida de vehicles per aquest carrer, al considerar-ho perillós.
Aquest establiment comercial es va inaugurar fa pocs mesos i abans que no s'obrís ja havia aixecat polèmica a la zona i també en el si del consistori, alguns grups de l'oposició consideraven que no complia amb tota la legalitat urbanística del municipi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/09/comarques-veins-sils-denuncien-infraccions-transit-vial-polemic-supermercat/355710.html

De moment no hi ha moció de censura a Sils

La moció que l'oposició de Sils preparava contra l'alcalde, Martí Nogué (IdS-PM), no ha fructificat després de setmanes de converses. En un comunicat van assenyalar que «encara no han madurat les condicions per fer-la possible», però que no renuncien a poder-la tirar endavant en el futur. En l'escrit remarquen que continuaran reunint-se i que faran «un govern a l'ombra», on cada regidor s'ocuparà de l'àrea que li pertocaria si hagués tirat endavant la moció. «Iniciarem un procés de col·laboració ferma, per tal de recordar a l'equip de govern que, en conjunt, les tres forces representen una majoria de la població, fet que es manifestarà davant de possibles actuacions arbitràries de l'equip de govern», assenyalen. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), va assenyalar ahir que «tenia l'esperança que la moció no es fes», ja que «per les coses que s'havien dit entre ells i les diferents maneres de pensar es feia difícil pensar que podien arribar a una entesa». «Si feien la moció, era només per fotre'ns fora», va afirmar l'alcalde.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/78961.html

La nova llar d´infants no pot obrir per defectes en l´obra i falta de mobiliari

L'Ajuntament preveu inaugurar-la com a molt tard en un mes, per tenir-la tota enllestida
Nens i nenes de 0 a 3 anys del municipi de Sils havien d'estrenar la setmana vinent -14 de setembre- la nova llar d'infants, que s'ha construït a l'àrea de les Mallorquines però finalment això no serà possible pequè l'obra no està del tot enllestida per poder-hi començar el nou curs 2009-2010. En concret, tal com explicava ahir l'alcalde, Martí Nogué (IdS) "no podem garantir el dia d'inici" perquè s'han trobat "petits defectes en l'obra i encara falten instal·lar els mobles".
Tot i el canvi en el calendari, per Nogué aquest fet no és un problema perquè "els alumnes podran començar el curs a l'actual llar d'infants" La Quitxalla, situada al carrer Prudenci Bertrana, al nucli urbà. A causa d'aquest contratemps, prop de 50 nens hauran d'iniciar la setmana que ve el seu nou curs a la guarderia antiga però, segons l'alcalde silenc, es preveu que la situació no s'allargui més d'un mes, quan es faria la inauguració del nou centre educatiu.
A més, el batlle afirma que ara el procés d'obertura de la nova instal·lació municipal, tenint garantida l'escolarització dels menors al centre escolar La Quitxalla, "es farà sense pressa i tranquil·lament per tenir-ho tot ben arreglat".
La data d'obertura d'aquesta segona llar d'infants del municipi, segons l'Alcalde de Sils "mai s'ha fixat", si bé la intenció era obrir-la la setmana vinent, assegura que als pares i mares "mai se'ls ha donat una data d'obertura de la nova llar d'ifants i per això, al juliol vam dir que no es matriculessin més nens".
Tot i això, en el darrer ple pares dels futurs alumnes van reclamar a l'alcalde que se'ls donessin explicacions de quan els seus fills podrien iniciar el curs escolar i se'ls va anunciar aquest retard en l'obertura del centre educatiu silenc.
La nova llar d'infants de Sils, emplaçada a les Mallorquines, compta amb 75 places i en un inici no s'omplirà del tot, ja que només se n'ocuparan una cinquantena. Aquesta segona guarderia al municipi es va projectar fa uns anys per poder aplegar tots els nenes i nenes nascuts en els darrers anys al municipi, que ha patit un increment demogràfic. L'actual ?guarderia La Quitxalla, ubicada als pisos coneguts com a Pisos Blaus, s'ha quedat petita per aquest augment de població.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/08/comarques-nova-llar-dinfants-obrir-defectes-lobra-falta-mobiliari/355474.html

L´alcalde de Sils diu que ja preveia que la moció de censura no es faria

Martí Nogué (IdS) diu que els tres grups (AMS-CiU-ICV) "no podien arribar a fer una barreja ben feta"
Els tres grups a l'oposició a l'Ajuntament de Sils (AMS, CiU i ICV) van anunciar divendres que no presentarien la moció de censura contra l'alcalde Martí Nogué (IdS), que governa en minoria, en no haver arribat a un acord prou madur però, alhora, no descarten fer-ho més endavant. Davant d'aquesta decisió, l'alcalde assegurava ahir que, com ell va afirmar en un inici en saber la intenció dels grups a través dels mitjans de comunicació, "era un puzle mal fet". Per Nogué aquest tripartit que es volia instaurar a Sils "no podia arribar a fer una barreja ben feta" perquè hi ha "molts interessos entre ells".
L'alcalde a més, explicava que que ha passat un estiu tranquil tot i l'amenaça de moció de censura i que a l'Ajuntament "ha funcionat tot com sempre ha fet" i recorda que les crítiques que havien fet els tres grups per presentar la moció, com són la manca d'informació per part de l'equip de govern d'IdS en diversos temes com ara el nou POUM "no estan justificades perquè sempre hem fet el que ens han demanat i els ho expliquem tot". Finalment, Nogué va criticar que els tres grups vulguin "posar-nos pals a les rodes sense donar les raons per les quals no estan a favor del nostre funcionament". Els tres grups de l'oposició van començar les negociacions per fer una possible moció de censura al juliol i la setmana passada van informar que per ara, no la faran.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/08/comarques-lalcalde-sils-preveia-mocio-censura-faria/355473.html

L´oposició de Sils descarta ara tirar endavant la moció de censura

Govern a l'ombra. Això és el que ha acordat l'oposició de Sils (ICV, CiU i AMS) en lloc de presentar la moció de censura a l'alcalde, Martí Nogué (IdS), i forçar un canvi de govern. La sintonia dels tres grups que s'ha copsat en els darrers plens i que semblava desembocar en una maridatge per crear un govern tripartit no ha estat suficient per llimar alguns aspectes que havien de contribuir a la cohabitació de les tres forces al capdavant del consistori.
Divendres passat, les tres agrupacions opositores van decidir que la situació no era suficientment madura com per presentar una moció tot i que no renuncien a fer-ho més endavant. De moment, han volgut evidenciar quatre aspectes clau que s'han produït arran de les converses: un acostament de posicions; l'inici d'un procés de col·laboració encaminat a recordar a l'equip de govern que les tres forces opositores sumen una majoria que s'usarà "davant de possibles actuacions arbitràries de l'equip de govern; la realització de reunions periòdiques per valorar l'acció de govern "i actuar conjuntament"; i fer un seguiment exhaustiu de cadascuna de les regidories "per tal d'exigir una informació acurada i els resultats de l'activitat" d'aquestes. Tot plegat suposa la gestació d'un futur tripartit que podrà constituir-se aquest mandat o el següent.
Abandonant la realització de la moció de censura Sils continuarà governada en minoria per la formació IdS, amb només quatre regidors, i Nogué haurà de continuar d'alcalde malgrat que en el darrer ple de dijous va demanar subtilment a l'oposició que es posés d'acord "en altres coses", en clara al·lusió a la moció.

El POUM
Un dels aspectes que va forçar l'oposició a iniciar les converses per presentar una possible moció de confiança va ser la redacció del POUM. Fins i tot, les crítiques del portaveu d'ICV, Albert Miralles, van comportar la seva expulsió d'un ple municipal per part de l'alcalde. I és que precisament la formació que lidera Miralles és una de les més crítiques amb el nou Pla General.
L'agrupació ecosocialista ha presentat diverses al·legacions al Pla d'Ordenació Urbanística com, per exemple, l'alternativa a la variant de la carretera C-63 que travessa el poble. Segons recull el POUM la nova carretera es faria damunt els terrenys protegits del PEIN de Sils, just sobre els estanys. Per aquest motiu, ICV ha proposat que la circulació de la C-63 es traslladi a la carretera GI-555 ja que l'any vinent serà una via ràpida, i a la N-II que s'està desdoblant. Això comportaria que la via d'entrada i sortida al poble s'ubiqués a la futura rotonda de l'hotel Rolls, situat a la N-II, al trencant que duu a Menorquines.
Una altra de les al·legacions presentades va ser la sol·licitud de traslladar les indústries existents al nucli urbà a terrenys per a usos industrials ubicats en una altra zona.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/06/comarques-loposicio-sils-descarta-tirar-endavant-mocio-censura/355102.html

L'Estat no ha trobat de moment cap empresa per reprendre les obres de l'N-II, de Caldes a Sils

L'Estat encara no ha trobat l'empresa que ha de reprendre les obres de desdoblament de l'N-II entre Caldes de Malavella i Sils, després que s'aturessin el juliol passat perquè una de les constructores va presentar un concurs de creditors pels problemes econòmics que tenia. Van donar un termini de tres mesos per buscar-ne una altra.

Les obres en aquest tram gironí de l'N-II, l'únic que no havia tingut entrebancs i on encara es treballava, van quedar aturades el juliol passat. El motiu de la paralització de l'obra va ser que una de les constructores que formaven una unió temporal d'empreses (UTE) que tirava endavant l'obra va presentar un concurs de creditors pels greus problemes econòmics que van dir que tenia. A partir d'aquí, les obres van quedar aturades i l'Estat va dir que buscaria una altra empresa per a la realització de l'obra. Per buscar aquesta empresa, es van donar un termini de tres mesos com a mínim, termini que acabarà aquest mes. El subdelegat del govern, Francesc Francisco-Busquets, va dir ahir que s'estava buscant l'empresa.

A banda d'aquest tram del desdoblament, també està aturat el que va de Sils a Maçanet de la Selva, ara ja fa onze mesos. El motiu de l'aturada són les discrepàncies entre l'empresa adjudicatària i l'Estat. L'empresa adjudicatària no va estar disposada a assumir un pressupost més alt del que s'havia previst, per la qual cosa es va haver de rescindir el contracte. D'aquesta manera, l'Estat ha hagut de fer un nou projecte d'aquest tram.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/77385-lestat-no-ha-trobat-de-moment-cap-empresa-per-reprendre-les-obres-de-ln-ii-de-caldes-a-sils.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesTerritori&utm_source=rss&utm_medium=mesTerritori&utm_campaign=rss

Arribar als 825.000 habitants

La Generalitat preveu que, l'any 2026, el territori que abraça el Pla Territorial (Alt Empordà, Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva) arribi als 825.000 habitants. Per això, el Pla determina quins són els àmbits on s'ha de potenciar el creixement, per tal d'evitar l'augment desproporcionat d'alguns assentaments.
Entre els territoris que ja tenen plans territorials establerts, l'objectiu és potenciar el creixement a Figueres, Vilafant (Camp dels Enginyers), Vilamalla, la Bisbal, Palafrugell, Mont-ras, Olot, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà del Terri. En canvi, es preveu un creixement mitjà per a Cassà, Celrà i Llagostera.
Pel que fa a la Selva i el Ripollès, que encara no compten amb el seu propi pla territorial, s'ha assignat per primer cop estratègies de creixement als seus municipis. D'aquesta manera, a la Selva es proposa potenciar l'augment de Santa Coloma de Farners i un increment mitjà per a Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva. En canvi, a Blanes, Lloret i Tossa, on ja no hi ha més terreny per créixer, se'ls proposa millorar el seu paper com a àrees urbanes. Pel que fa al Ripollès, es vol un creixement mitjà per a Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses i que Ripoll recuperi espais urbans per poder tenir més equipaments.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/09/04/arribar-als-825000-habitants/354773.html

Comissió a la Selva

De moment, cap ajuntament ha anunciat cap ordenança específica per lluitar contra la prostitució a peu de carretera, però el consell d'alcaldes de la Selva va decidir fa mesos crear una comissió per mirar de solucionar aquest tema. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), assenyala que en la pròxima reunió del consell d'alcaldes, el 15 de setembre, preguntarà quins són els resultats i els treballs que ha dut a terme aquesta comissió. Nogué afirma que no s'ha plantejat elaborar una ordenança per lluitar contra la prostitució al seu terme municipal –on aquesta pràctica està molt estesa–, però remarca que ha donat instruccions als agents de la policia local per tal que «molestin» les prostitutes que s'estiguin massa «a prop del poble» per tal de foragitar-les.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/76768-comissio-a-la-selva.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesPunt+divers&utm_source=rss&utm_medium=mesPunt+divers&utm_campaign=rss

Se sotmet a consulta pública el Pla territorial de les Comarques Gironines

El DOGC publica avui l’edicte pel qual se sotmet a consulta pública l’Avantprojecte del Pla territorial de les Comarques Gironines. El document constitueix un instrument bàsic per a garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures.



El nou Pla té com a objectiu:
• Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori.
•Protegir valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d’espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les Comarques Gironines.
•Articular les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l’estructuració d’una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, hauran de potenciar els serveis d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines i contribuir a la vertebració interior dels principals sistemes urbans del territori.
•Assegurar l’accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial.
Un Pla amb la participació del territori

L’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes dels plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008, amb les mínimes variacions necessàries requerides per la homogeneïtat de la proposta. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l’Estany, del sistema urbà de Girona i del sistema urbà de Figueres, actualment en diferents fases de tramitació, amb els quals haurà de mantenir, en la seva versió final, la necessària coherència.

L’Avantprojecte del Pla se sotmetrà a consulta pública durant un període de dos mesos per tal que els municipis, particulars i agents socials del territori hi puguin fer les observacions que creguin oportunes. Acabat aquest període, el document incorporarà els perfeccionaments i precisions que resultin del procés participatiu que ara s’inicia i serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Posteriorment, se sotmetrà al tràmit d’informació pública i se’n preveu l’aprovació definitiva abans de l’estiu de 2010.

Plans territorials en marxa

Amb la consulta pública d’aquest Pla, el conjunt dels plans territorials de Catalunya es troben o bé aprovats definitivament (Alt Pirineu i l’Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central) o bé en tramitació (Camp de Tarragona, Regió Metropolitana, Terres de l’Ebre i Comarques Centrals).

L’àmbit del Pla territorial de les Comarques Gironines

El Pla territorial de les Comarques Gironines ordena el territori comprès per les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

Aquesta regió, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, on viuen més 716.858 habitants, presenta una àmplia varietat de paisatges –muntanya, plana, interior, litoral- molt humanitzats, atesa la seva excel·lent posició geogràfica. Precisament, la geografia, la riquesa paisatgística, el patrimoni arquitectònic i el dinamisme econòmic de la societat gironina són els elements que han condicionat els processos de transformació d’aquesta zona.

El model territorial es troba en evolució, fruit del fort dinamisme que ha registrat l’àmbit en els darrers 15 anys. El Projecte té en compte l’actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d’aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l’hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s’han fet per a donar servei a una població que, segons els càlculs, podria arribar als 825.000 habitants al territori l’any 2026.

Objectius del Pla

Per tal de donar resposta a les necessitats del territori, el Pla es marca els següents objectius:

•Reforçament de la vertebració urbana del territori: evitar el creixement desproporcionat d’alguns assentaments i impulsar l’habitatge protegit.
•Establir directrius per a la implantació d’àrees d’activitat econòmica.
•Foment de les activitats econòmiques diversificades.
•Protecció del paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic, preservant l’activitat agrària.
•Integrar les propostes viàries i ferroviàries d’abast general; aplicar criteris d’implantació de noves estructures prioritzant les solucions que facilitin el desenvolupament urbà, i millorar la xarxa amb carreteres que impulsin l’accessibilitat.
Per tal de garantir una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:
A.El sistema d’espais oberts
B.El sistema d’assentaments urbans
C.El sistema d’infraestructures de mobilitat
A. Espais oberts

El Pla territorial es configura com una eina per a preservar els espais d’interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió.

El Projecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl:

a) Protecció especial: Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris, i també espais agraris. En el cas de les Comarques Gironines, hi ha 40 àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre elles la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà. En total, el 75,17% de l’àmbit que abasta el Pla territorial té assignada aquesta categoria de protecció.

b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 10,09% del total de l’àmbit i ho són per les consideracions següents:

· Per raons d’interès agrari i/o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris i també terrenys que, per estar encara poc edificats, convé mantenir com a espais no urbanitzats.

· Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de jugar en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic.

· Per a la preservació de corredors d’infraestructures: aquesta nova categoria preveu protegir els espais situats al llarg de determinades infraestructures o en llocs crítics del territori, que queden exclosos de transformacions per tal de no dificultar futures propostes de millora de mobilitat.

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial. El Projecte atorga aquest nivell de protecció al 8,97% del territori que abasta.

B. Assentaments urbans

El Pla territorial té com a objectiu formular un conjunt de propostes encaminades a que el desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds per a articular el territori. D’aquesta manera, vol evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits, tot afavorint, però, el manteniment i millora de la seva estructura urbana.

D’altra banda, el Projecte també ha d’ajudar a evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. El pla conté un anàlisi dels assentaments actuals, del qual es desprèn l’existència d’una xarxa de ciutats madures amb un teixit econòmic i social consolidat, que distribueixen equipaments, serveis i llocs de treball pel territori. Els pols urbans amb major pes són els que s’articulen al voltant de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

a) Creixement potenciat: el Pla proposa un creixement potenciat per a aquelles àrees que en que es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud per al creixement per extensió. Així, tenen aquesta estratègia atribuïda o ja proposada Figueres, Vilafant (Camp dels enginyers), Vilamalla, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Mont-ras, Olot, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà de Terri

b) Creixement mitjà o moderat: assenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió proporcionat a la seva importància com a àrees urbanes. Els nuclis amb una estratègia de creixement mitjà atribuïda o proposada són Cassà de la Selva, Celrà i Llagostera.

c) Canvi d’ús i reforma interior: estratègia assignada als nuclis que han exhaurit el sòl per a l’extensió de la urbanització però que poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l’estructura territorial.

d) Millora urbana i compleció: determina els municipis que requereixen més d’actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió.

e) Manteniment del caràcter rural: assignada a entitats formades per edificacions rurals, per tal que mantinguin el seu caràcter.

L’Avantprojecte del Pla abasta dues comarques, la Selva i el Ripollès, que encara no tenen cap pla director territorial o urbanístic en tramitació. Per tant, en aquest cas, el document assigna per primer cop estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.

Pel que fa a la Selva, es proposa l’estratègia de creixement potenciat per a Santa Coloma de Farners, la de creixement mitjà per a Maçanet, Sils, Vidreres i també per Riudellots de la Selva, municipi que forma part de l’àmbit del Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. Pel sistema Blanes-Lloret, i per a Tossa, es proposa l’estratègia de canvi d’ús i reforma, mentre que per a la resta de municipis es planteja la de creixement moderat.

A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis tenen l’estratègia de canvi d’ús i reforma, degut a les limitacions que imposa la topografia. En el cas de Ripoll, aquesta estratègia haurà de ser utilitzada per a recuperar espais urbans que li permetin incrementar encara la seva capacitat d’acollir equipaments i irradiar serveis per la comarca. A Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses se’ls proposa una estratègia de creixement moderat.

C. Infraestructures de mobilitat

El Pla recull totes les previsions del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l’articulació d’una xarxa viària que asseguri l’accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

L’Avantprojecte aporta mesures que permetran articular el conjunt de les xarxes ferroviàries previstes sota un model de mobilitat unitari. Els objectius en aquest apartat són potenciar les línies d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines; vertebrar els principals sistemes urbans; construir els intercanviadors necessaris amb altres modes de transport, i potenciar el transport de mercaderies.

a) Transport de viatgers

Per tal d’impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el nou Avantprojecte de Pla aposta per:

•Potenciar els serveis ferroviaris d’altes prestacions, de llarg recorregut o regionals sobre la línia d’alta velocitat, amb estació principal a Girona ciutat, que també es convertirà en la principal estació intermodal.
•Reorientar els serveis regionals que es presten sobre la xarxa convencional per tal de potenciar la connectivitat entre els principals nuclis, així com per donar accés a les estacions d’altes prestacions.
•Crear un sistema de rodalies propi a les Comarques Gironines, superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Les noves rodalies enllaçarien amb la xarxa d’altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. Igualment, el Pla proposa analitzar la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes.
•Implantar un tren tramvia entre l’aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d’altres trens tramvies de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot.
•Construir cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i altres modes de transport a Girona, Figueres-Vilafant, aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils.
•Potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per tal de millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.
b) Transport de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d’altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. D’altra banda, la línia convencional Barcelona-Portbou assumiria els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu o aquelles que no poden circular pel túnel del Pertús. Per tal d’evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l’execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.

Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d’altes prestacions.

Tot i que el Pla posa l’èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també s’ocupa dels principals reptes de la xarxa viària, com són optimitzar els corredors existents; reforçar les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès, i les no radials; donar resposta a la sobrecàrrega de la població estacional, i millorar la connectivitat entre els pobles petits.

Així, pel que fa a millores en la xarxa viària gironina i proposa diferents intervencions segons el tipus de via.

•Vies de llarg recorregut: autopistes i autovies
•Futura autovia A-2: comptarà amb més accessos per tal de millorar la connectivitat interna de les Comarques Gironines.
•Desdoblament de l’Eix Transversal
•Perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins a Blanes i Lloret de Mar.
•Vies estructurants primàries: es tracta d’eixos de mitjà i llarg recorregut als que el Pla assigna un paper vertebrador determinant i que hauran de ser objecte d’atenció preferent en els projectes i plans d’infraestructures.
o Eix Pirinenc A-26/C-26/N-152 Portbou-Figueres-Olot-Ripoll-Cerdanya
o C-35 Sant Celoni-Maçanet (condicionament de l’eix) i Maçanet-Llagostera
o C-26 Berga-Ripoll
o C-17, variant est de Ripoll
o C-63 Olot-Santa Coloma de Farners i Vidreres-Lloret de Mar
o C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent
o C-31 Torrent-Santa Cristina d’Aro
o C-65 Santa Cristina d’Aro-Girona
o N-141 Amer-Girona
o C-25 aeroport-Riudellots-Caldes de Malavella
o N-260 Figueres-Roses
o C-252/C-31 la Bisbal-Figueres
o Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres
o Ronda est de Girona (N-II)

•Vies estructurants secundàries: són eixos de mitjà i curt recorregut que han de garantir la connexió entre els nuclis i la seva accessibilitat a la xarxa primària. També aquí, l’Avantprojecte opta per millorar les prestacions d’algunes d’elles, tot i que deixa a concreció de com hauria de ser la secció als corresponents projectes o plans sectorials.
•Vies estructurants suburbanes: es milloraran trams de carreteres que connecten un conjunt de municipis fortament interrelacionats en termes de mobilitat, garantint la integració a l’entorn immediat. La secció de l’eix dependrà també de les necessitats locals
Igualment, el Projecte proposa una sèrie d’intervencions de millora en petites carreteres que travessen territoris de gran importància ambiental, emfatsitzant els criteris d’integració paisatgística

3 de setembre de 2009

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=56b4c4b335f73210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 3 DE SETEMBRE DEL 2009 A LES 19:30

O R D R E D E L D I A
I.- PART RESOLUTIVA
PROPOSTES DE SECRETARIA :
1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
2.- Donar compte de decrets i acords de Junta de Govern Local.
3.- Explicacions de les gestions, reunions i actes que l’alcalde i regidors han participat.
PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’AFERS SOCIALS
4.- Presa possessió Marc Capdevila
5.- Fixació festes locals per 2010
6.- Manifest 11 de setembre
PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’AFERS TÈCNICS :
7.- Aprovació certificació núm. 14 de l’obra Centre d’Educació Infantil de 1r cicle, 5 unitats
8.- Aprovació certificació núm. 3 de l’obra Adequació i millora del Camp de futbol municipal
9.- Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament 1/2009
PROPOSTES DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES :
10.- Modificació pressupostària 5/2009
11.- Aprovació Compte General exercici 2008
12.- Torn de paraula

L’Alcalde president,


Martí Nogué Selva.
Sils, 28 d'agost de 2009.