L'ESTAT TORNA A OBLIDAR LA N-II

La pressió de Foment per abaratir un tram d´autopista gallega crispa els alcaldes de la N-II

Els batlles afectats consideren "vergonyós" i "intolerable" que el Ministeri segueixi arraconant els problemes de la via gironina

Diversos alcaldes afectats per la N-II, en un dels trams d´aquesta via el passat mes de juny.  carles colomer

GIRONA | F.B. 

Indignació. Aquest és el sentiment que arrosseguen molts dels alcaldes dels municipis afectats pels problemes de la N-II a les comarques gironines. No és una sensació nova, ja que fa anys que reclamen el desdoblament d'aquesta autovia sense obtenir cap resposta del Govern de Madrid. Però els tractes que el Ministeri de Foment està fent actualment amb la concessionària d'una autopista gallega per rebaixar els peatges als conductors i evitar el seu pas per una autovia sense desdoblar (un cas molt semblant al de la N-II), ha, acabat de crispar els ànims dels batlles gironins, que veuen amb estupefacció com l'Estat ha prioritzat una vegada més els interessos d'altres territoris de l'Estat.

El ministeri que dirigeix Ana Pastor està en negociacions amb Audasa, una concessionària que gestiona, entre altres, el tram que va entre Vigo i Pontevedra. Segons va publicar Diari de Girona, Foment té objectiu de pressionar Audasa perquè el peatge disminueixi un 50% als conductors de la zona, argumentant que els usuaris no tenen més alternativa que pagar perquè l'autovia que circula en paral·lel, la N-550, no està desdoblada i suposa un "greuge" per als conductors.

Per als alcaldes afectats, aquest cas és una prova més de la indiferència que mostra el Ministeri de Foment cap els problemes d'infraestructures a les comarques gironines. El cap de l'Ajuntament de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó, va opinar que l'Estat "no té voluntat ni ganes de resoldre els problemes amb la N-II. L'alcalde va recalcar que era "vergonyós" que una proposta com la gallega no tingués una resposta igual a les comarques gironines tenint en compte que el volum de trànsit a la N-II era molt més elevat que a la N-550 gallega. En aquest sentit, va explicar que l'alternativa a Catalunya era un peatge tou a l'AP-7, però va augurar que les obres de la N-II estarien enllestides el dia que Catalunya assolís la independència perquè "està clar que si depèn de Madrid, no la tindrem mai".

L'homòleg de Guinó a l'Ajuntament de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, també va fer una reflexió semblant sobre aquest tema: "Decisions com aquestes són les que fan que fins i tot els que no són independentistes s'hi tornin". L'alcalde de Caldes va remarcar que "ja ho hem provat tot, i la decisió del Ministeri de buscar solucions a altres territoris és una provocació que amb aquests precedents motiven a crear un malestar que afecta el dia a dia".

L'alcaldessa de Vilademuls, per la seva banda, va qualificar de "vergonyós" el menyspreu de Foment vers la N-II, i també va llançar una advertència: "arriba un punt que s'ha de dir prou. Que no ens tractin de ximples. Si estem arraconats i decidim marxar, no els farà res, oi? Total, està vist que no els importem".

Per la seva banda, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, va dir que "ja no sabem què fer. Portem demanant-los solucions des de fa molts anys, més segurament que els afectats de Galícia, i l'únic que reclamem és un tracte igual". Nogué va manifestar la seva voluntat que Foment trobi una solució que resolgués sobretot el trànsit de camions que passen per determinats trams de la N-II.

El mateix tracte

El diputat de CiU al congrés Jordi Xuclà va demanar al Ministeri de Foment que doni a les comarques gironines el mateix tracte que està donant a zones com Galícia. "Demano a la ministra que si resol els greuges de la seva terra, també ho faci aquí". Xuclà va recalcar que el PP "està perdent un any per l'adjudicació de la N-II", i va expressar el seu temor al fet que l'abaratiment dels peatges de l'autopista com a mesura compensatòria no vagi acompanyada d'un allargament de la concessió de l'autopista. 

Font: Diari de Girona

VOLUNTARIS AL SERVEI DEL MUNICIPI: PROTECCIÓ CIVIL

Des del passat mes de juny el municipi de Sils compta amb una nova entitat,  l’Associació  de Voluntaris de Protecció Civil.

Aquesta entitat ha sorgit de la voluntat d’un grup d’onze joves de Sils que s’han organitzat per tal de col·laborar de manera desinteressada en diferents tasques pròpies de l’àmbit de protecció civil al municipi de Sils.

Les actuacions d’aquests voluntaris depenen de la convocatòria de l’Alcalde o del Regidor de Governació i cobririen actes i emergències on fos necessari un reforç en les tasques que té encomenades el propi Ajuntament; com per exemple: cobrir la Cavalcada de Reis, Carnestoltes, Festa Major, competicions locals, nevades, incendis on també intervindria l’ADF local...

Aquest jovent es va haver de formar mitjançant el curs que els capacita per poder actuar com a membres de Protecció Civil aconseguint el certificat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, van realitzar els tràmits necessaris per a constituir-se com a Associació de Voluntaris de Protecció Civil; i l’Ajuntament ha realitzat per la seva banda, els tràmits administratius que es requerien i ha procedit a la signatura del Conveni amb l’Associació i a la cobertura de l’assegurança de Responsabilitat Civil i accidents.

Finalment, l’últim dels tràmits necessaris per a la inscripció en el Registre de Justícia es va realitzar al ple del 27 de juny on es va procedir al nomenament dels seus integrants.

Un cop realitzat aquest nomenament l’alcalde de Sils Martí Nogué va tenir les següents paraules d’agraïment ressenyant el caràcter desinteressat i altruista d’aquest jovent.

“ Agraïm aquesta iniciativa per part vostra, i més en el temps que corre. És de lloar que joves com vosaltres sense cap ànim de lucre, amb esperit emprenedor i vocació de voluntarietat i altruisme es posi a disposició del municipi per les tasques pròpies de protecció civil que reforçaran les que ja desenvolupa l’ajuntament. Ànims i esperem que us consolideu i que en un futur es vegi ampliada i se us pugui reconèixer la tasca que fareu”

Més informació: Diari de Girona

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/07/13/neix-lassociacio-voluntaris-proteccio-civil-sils/571859.html

L'ESTANY DE SILS, CAMP DE TREBALL

L’Ajuntament de Sils ha signat un conveni de col·laboració amb Acciónatura i Fundació Escolta Josep Carol per tal de fer actuacions de voluntariat a l’espai de l’Estany de Sils

Segons els acords adoptats:
* L'Ajuntament proporciona l'espai de La Laguna durant el mes de juliol per tal d'acollir als voluntaris/es que treballaran en aquest Campus (cuina, vestidors, dutxes i espai per dormir).

* La Fundació Escolta Josep Carol té com a objecte social, prestar serveis en el camp de la cultura i l’educació no formal i la promoció del voluntariat mitjançant camps de treball i altres accions dins el seu programa Estiu Jove.

* L’Ajuntament de Sils i Acciónatura desenvoluparan projectes de recuperació de l’estany de Sils mitjançant accions participatives amb l’entorn local i la voluntat de realitzar camps de treball en el seu medi social i/o natural proper, i precisa per al mateix de la col·laboració d’una entitat que fomenti el voluntariat.

Aquestes accions es duran a terme en dos quinzenes que corresponen al desenvolupament de dos projectes:

Projecte:  L’Estany de Sils (primera quinzena juliol)

Tasques que es duran a terme:

·         Introducció de noves espècies vegetals dins la zona de l’estany, sobretot als prats que hi ha als voltants de les basses d’aigua.

·         Fer el manteniment i la conservació en bon estat de l’estany fent diferents tasques com l’ampliació del tancat de cavalls i valls de desguàs, manteniment dels itineraris o de les basses per a amfibis i de les plantacions dels arbres.

·         Fer una neteja de l’entorn natural de l’estany com l’eliminació de les plantes exòtiques i desbrossar els esbarzers.

Projecte: Sils gota a gota (segona quinzena juliol)

Tasques que es duran a terme: restauració de basses per a amfibis, fer seguiment de l’estat de qualitat de l’estany, gestionar la zona forestal d’una omeda i la restauració dels aguaits.

Per més informació: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/07/06/girona-lidera-camps-treball-catalunya-aquest-estiu-400-joves/570823.html

PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2015

El Ple Extraordinari celebrat el passat dimecres 27 va aprovar l’estudi realitzat al municipi sobre les necessitats i inquietuds que presentava el jovent (de 16 a 29 anys) manifestades a través de les diferents taules de participació i que han permès planificar les actuacions que en matèria de Joventut es podran realitzar  en els propers quatre anys que ascendeixen a un pressupost total de 179.000.-€.

El principal objectiu d’aquest pla és promoure polítiques que afavoreixin l’emancipació a aquest col·lectiu facilitant-los , en la mesura del possible, l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. A més d'aquestes, l'Ajuntament també desenvoluparà altres polítiques de joventut per donar respostes a les necessitats que han estat detectades durant l'elaboració del document. 

Així com l'habitatge, va ser el tema estrella del darrer Pla Local de Joventut i de les necessitats juvenils tal com s'expressaren a les Taules Joves de Participació per l’elevat cost de la vivenda i a on l’actuació de l’Ajuntament va ser la rehabilitació d’unes vivendes per convertir-les en Pisos per al Jovent, ara aquest fet ja no suscita gairebé controvèrsia perquè segons les enquestes tot jove sap que la situació econòmica li permetrà trobar un habitatge a un cost raonable sempre i quan trobi una sortida laboral mínimament digna. Pel contrari, el tema prioritari i de base  és el del treball que ha disminuït entorn un 10% (al 2008 el percentatge de joves contractats d'entre 16 a 29 anys era del 41% a gener del 2012 ja havia baixat fins al 31%).

En aquest sentit una de les actuacions més importants destinades als joves al llarg de l'any és el projecte d'inserció laboral anomenat Anem per feina el qual es va iniciar ara ja fa cinc anys amb 12 joves i que és model de referència en projectes similars. L'Ajuntament aquest any contractarà i formarà 28 estudiants del municipi perquè al llarg de l'estiu treballin pel poble en els diferents equipaments municipals (Ajuntament, Arxiu Municipal i Centre Cívic)  i a la brigada d'obres i serveis. En aquest període el personal municipal, encara que sigui de manera temporal, s'incrementa notablement per donar protagonisme als joves.

Altres necessitats detectades són les que corresponen a la cohesió social ja que el principal impediment és que no existeix un servei de transport públic que relligui de manera suficient les zones residencials allunyades i els joves depenen dels pares pels seus trasllats-els joves de Vallcanera ,per exemple, s'han de desplaçar per gaudir dels serveis que l'Ajuntament els ofereix però no tenen mitjans de transport -. La línia estratègica que es deriva del Pla i, per tant, de les necessitats manifestades pel jovent és que L'Ajuntament posi en funcionament un espai de trobada pels joves al Centre Cívic de Vallcanera i que es realitzi l’adaptació del camí que segueix la riera de Vallcanera per convertir-la en una via verda per tal que es pugui arribar a Sils sense haver de transitar per la carretera GI-555 (tal com es va aprovar a la modificació pressupostària del ple del mes d’abril).

Entre d’altres actuacions, tot i que no es contemplava al Pla de Joventut anterior, els joves han demostrat que es posen al servei de la comunitat quan se'ls necessita, ja que han respost positivament durant l’últim any a la petició de l'Ajuntament i de l'institut de treballar voluntàriament i solidàriament per sectors necessitats de la població del municipi. La valoració positiva d’aquest fet ha suposat que es fixi com un objectiu a mantenir durant els propers quatre anys i així continuar potenciant aquestes activitats de voluntariat (Projecte Junts fem deures, Formació d’Informàtica als aturats, grups de serveis...) ja que mentre el col·lectiu de joves faci coses plegats i mantingui una mínima identitat comuna serà més difícil que les diferències socials esdevinguin obstacles insuperables.

Cal ressenyar que aquests plans són línies estratègiques que sorgeixen de la participació del jovent en la seva redacció i que estan condicionades a factors puntuals, les grans línies d'actuació i que per tant li corresponen una major previssió pressupostària corresponen a aquelles d'impacte perllongat (pisos, brigada jove...) d'altres poden correspondre a necessitats de menys impacte i que poden manifestar-se en un moment puntual i no ser necessàries en el marge d'un o dos anys. L'èxit de l'aplicació d'un Pla Local correspon a saber respondre a aquelles de més impacte i de reconduir i saber detectar les secundàries i treure'n profit i potenciar altres que en vagin sorgint, ja que és un Projecte Viu susceptible a modificacions.

El Pla es va aprovar amb els vots a favor d’IdS i PP, les abstencions de CIU i UPS i els vots en contra d’ICV i AMS .

LES FAMÍLIES HAURIEN DE PAGAR EL 50% DEL COST DE LA LLAR

Ensenyament exposa a la comissió mixta que el preu de les llars d'infants sigui diferenciat depenent de les rendes familiars

• La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ja va donar a conèixer la mesura en seu parlamentària el passat 17 de maig.
• La proposta inclou que el conjunt de les famílies paguin el 50% del cost d’un centre i la resta a parts iguals, un 25% la Generalitat i un 25% els ajuntaments. Es tracta d’una mesura conjuntural.
• El Departament ha fet un estudi sobre el cost d’una plaça de llar d’infants i el càlcul resultant és de 3.420 euros per alumne i any sense serveis complementaris.
• La proposta s’aplicaria el curs vinent, amb temps suficient per poder reorganitzar el servei i el preu de les matrícules

El Departament d’Ensenyament ha presentat aquest matí a la Comissió Mixta (taula on s’inclou el propi departament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) la proposta perquè les famílies paguin el cost de la llar d’infants en funció de les seves rendes familiars. Aquesta mesura ja la va donar a conèixer la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en seu parlamentària el passat dia 17 de maig en el sí de la comissió d’Educació i Universitats.

El mapa de llars d’infants del període 2004-2008 preveia la creació de 30.000 places i se n’han creat 40.493. A través de diversos convenis s’ha anat prorrogant la creació fins a l’agost de 2012, fet que pot suposar un increment de unes 4.000 places més. L’oferta actual de places és de 64.326 tot i que actualment se n’ocupen 50.093. Durant aquest període el principi que inspirava el repartiment de les despeses era un terç del cost de la plaça l’assumien les famílies, un altre terç, la Generalitat i el terç restant, els ajuntaments.

En la reunió d’avui, que ha presidit la consellera Rigau, s’ha proposat que les famílies en el seu conjunt paguin el 50% per cent del cost de la plaça i la resta es divideixi en parts igual entre l’administració catalana, un 25% i l’administració local un altre 25%.  Aquesta mesura té caràcter conjuntural. El pagament de la part de les famílies s’haurà d’establir a través de bandes tarifàries o de beques. Les beques han de sortir del pagament final que faci el departament i de les aportacions que també facin els propis ajuntaments.

El Departament també ha fet un estudi intern del cost de la plaça de llar d’infants amb l’aplicació  del decret del 4 de juliol del 2006 pel qual es regula el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres, el conveni col·lectiu del sector, i sense tenir en compte ni les acollides matinals ni el menjador, ja que s’entenen com a serveis extraordinaris. Així el cost de la plaça és de 3.420 euros per alumne i any, dels quals el Departament en pagarà 875 euros per alumne la consellera ha concretat la xifra, tal com va anunciar que faria en seu parlamentaria.

Durant la reunió hi ha hagut un debat intens sobre l’impacte de les mesures d’austeritat en aquest àmbit que han de significar una millor reorganització dels efectius sense baixar la qualitat de les llars d’infants. Així per exemple, es proposa que la direcció tècnica sigui compartida en diferents llars d’infants.  La comissió continuarà les reunions, però les propostes ja anunciades permetran a les administracions locals poder donar la xifra que han de pagar les famílies el curs vinent i preparar les reorganitzacions per ajustar-se al decret que els siguin necessàries. Aquestes mesures facilitaran la flexibilització del model que fins ara no permetia adaptar-lo a cada realitat.

Font: Sala de premsa www.gencat.cat

L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

La consellera  Rigau, aquest matí, a la Comissió Mixta (Departament d’Ensenyament amb l’ACM i l’FMC) ha anunciat que el mòdul de finançament de la plaça d’escola bressol municipal serà de 875 euros, per al proper curs 2012-13.

Aquest mòdul de 875 euros/plaça serà únic i per igual a cada municipi, contràriament al que diu la nota de premsa emesa per la conselleria. El que s’ha dit és que el nou model de finançament el Departament d’Ensenyament el condicionarà a la justificació de l’aplicació de beques o bé de trams tarifaris en funció de les necessitats econòmiques de la famílies.

Segons Ensenyament una plaça d’escola bressol té un cost de 3.420 euros, sense menjador. Les dades de referència que tenim és que una plaça de llar d’infants de la Generalitat supera els 7.000 euros/plaça i que la mitjana del cost d'una plaça és de 5.400 euros, segons estudi publicat per la Diputació de Barcelona, en els Cercles de Comparació.

La quantitat del nou mòdul de 875 euros/plaça respon a un nou paràmetre de finançament, en el qual, enlloc d’assumir un terç del cost de la plaça cadascuna de les parts (la Generalitat, l’ajuntament i les famílies), planteja que les famílies es facin càrrec d’una major aportació. En concret, les famílies hauran d’aportar el 50% de la despesa, mentre que la Generalitat es responsabilitza del 25% de l’import, percentatge que també calcula per als ajuntaments, que apotaran l’altre 25%. Aquest mòdul no serà complementat amb una convocatòria d’ajuts.

També, la consellera Rigau ha exposat la voluntat de trametre instruccions per poder flexibilitzar l’actual marc normatiu, imprescindible per poder fer sostenible el servei. Entre aquestes instruccions ha citat la possibilitat d’augmentar la ràtio per aula a partir dels infants d’un any.

Els representants de l’FMC a la Comissió Mixta Departament d’Ensenyament-entitats municipalistes han manifestat el seu desacord amb la xifra de 875 euros/plaça atès que en aquests moments representa un trencament amb el compliment de la Llei 5/2004 del Parlament de Catalunya, en la què s’instava a la col·laboració entre administracions. Per una banda, s’ha vulnerat el model de finançament existent i, per l’altra, agreuja encara més la difícil situació dels ajuntaments que veuen incrementat el seu deute, en aquests moments, condicionat a l’encotillament de l’actual Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària. I agreuja, així mateix, la situació d’aquelles famílies que sense trobar-se en una situació de pobresa, en un percentatge cada vegada més elevat, estan veient reduïdes les seves possibilitats de pagar serveis adreçats als seus fills

Font : FMC

ELS ALCALDES GIRONINS EXIGEIXEN L'ACABAMENT DE L'N-II

Clam unànime dels alcaldes gironins per exigir l´acabament de les obres de l´N-II

Batlles i representants dels consells comarcals viatgen a Madrid per parlar amb els portaveus a la comissió de Foment

12:23   VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Alcaldes de municipis afectats per les obres de l´N-II, la gran majoria de la Selva, i presidents de consells comarcals gironins, han reclamat la necessitat de que s´acabin les obres quan abans millor a peu de carretera. ACN

ACN Les obres de desdoblament de l'N-II ja no poden esperar més i és una "necessitat" que s'acabin quan abans millor. Aquest és el missatge que els alcaldes dels municipis afectats per les obres, la gran majoria de la Selva, han volgut transmetre en una trobada que han fet aquest dimarts a peu de carretera a l'alçada de Sils (Selva) un dia abans de reunir-se a Madrid amb tots els partits al Congrés. Estan decidits a defensar tots junts el que consideren un tema de "sentit comú". "Això no pot continuar més així", ha assenyalat el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, que ha assegurat que faran tot el que estigui a les seves mans per traslladar aquest missatge als polítics.

A dos quarts de nou del matí, els alcaldes afectats per les obres de l'N-II -la gran majoria de la Selva i alguns d'altres punts, com ara Borrassà (Alt Empordà)- i bona part dels presidents dels consells comarcals de la demarcació s'han concentrat a peu de carretera, a l'alçada de Sils, per mostrar la situació en què es troba la via per on hi passen uns 22.000 cotxes diaris, segons ha apuntat Fauria. El president del Consell Comarcal de la Selva ha apuntat la xifra per denunciar que altres vies amb afluències de trànsit molt menors han estat les escollides per a fer-hi obres en el context de crisi actual.

"No es tant un tema de política o econòmic, sinó més aviat de sentit comú", ha declarat, tot afegint que és un tema que s'ha de resoldre "el més aviat possible" perquè ja no es pot continuar així. Envoltat dels alcaldes per tal de donar la imatge de front comú, Fauria ha apuntat que un país "amb males infraestructures no pot tirar endavant" i ha denunciat algunes de les principals problemàtiques que té aquesta via, des que les obres han quedat paralitzades i a mig fer, com són els accidents mortals -"gairebé cada dia"- i les basses i contínues inundacions de la via quan plou amb la perillositat que això suposa per a la conducció.

La trobada amb tots els grups polítics a Madrid

El territori porta molt temps reivindicant amb diferents actes la necessitat de que s'acabin les obres. De fet, fa dos anys, ja van denunciar la seva paralització amb una concentració similar a la d'aquest dimarts però aquest cop és diferent, ja que demà mateix es reuniran per primer cop amb tots els portaveus a la comissió de Foment dels partits representats al Congrés. Tot i reconèixer que no estan "massa esperançats" amb els resultats, "per nosaltres no quedarà i mirarem d'aconseguir el màxim", ha subratllat Fauria.

Consideren que és el moment adequat, atès que encara no s'han aprovat de forma definitiva els Pressupostos Generals de l'Estat i encara s'estan debatent esmenes. Els presidents dels consells comarcals gironins van acordar que calia parlar directament amb els responsables d'infraestructures per intentar desencallar la situació.

Serà un matí replet de reunions el mateix dia que el sector empresarial gironí -entre els quals hi havia FOEG i la Cambra de Comerç de Girona, entre altres- havia previst fer una trobada al Congrés per fer arribar el problema de l'N-II. Al final, però, s'ha decidit posposar-ho a l'espera que s'aprovin els pressupostos de forma definitiva.

La poca inversió prevista als PGE

Un dels interrogants dels pressupostos d'aquest any era veure què passaria amb el desdoblament de l'N-II i la resposta va ser una actuació de mínims en què es tirava endavant el més imprescindible. Concretament, es va incloure una partida de 15,93 milions d'euros (MEUR) al projecte de pressupostos generals per desdoblar el tram de l'N-II entre Caldes de Malavella i Sils (Selva), de 6,7 quilòmetres però per a la resta de trams de la futura A-2 al sud de Girona, les partides van ser gairebé testimonials. En concret, els PGE només van desintar 1,35 MEUR a tot el conjunt d'obres pendents entre Sils i Tordera, que sumen 13,6 quilòmetres. Aquesta tònica també es va repetir als trams de l'N-II situats a l'Alt Empordà on, fins i tot, l'Estat no hi ha destinat ni un euro al traçat entre Medinyà i Orriols, que l'anterior ministre de Foment, José Blanco, va deixar del tot empantanegat per la retallada d'inversions.

Fa pocs dies es va anunciar que s'afegia una partida de 300.000 euros per al tram de Maçanet-Sils, inclosa en una esmena feta pel PP a Catalunya, després que s'hagués tingut en compte que l'inici de les obres estava previst per l'any 2009 però que hi havia hagut dificultats tècniques i correccions de més de la meitat del projecte inicial que van obligar a refer-lo.

Una marxa lenta de protesta aquest dissabte

Aquest increment del pressupost, però, és del tot insuficient per al territori i de fet, aquest dissabte també hi ha prevista una protesta a peu de carretera, organitzada per ERC, les JERC i els sindicats CCOO i UGT. Consistirà en una concentració a l'alçada de Bàscara, a l'Alt Empordà, que s'acompanyarà d'una marxa lenta per denunciar la necessitat de convertir la carretera en una autovia. S'ha fet una crida a la ciutadania, partits polítics i ajuntaments, perquè hi hagi un ampli seguiment.

Font: Diari de Girona

BONIFICIACIONS SEGONS LES RENDES FAMILIARS

SILS ADEQUARÀ EL PREU DE LA GUARDERIA A LES RENDES FAMILIARS PEL PROPER CURS.

Es faran bonificacions segons les necessitats i s'aproparà al cost real a qui pugui pagar la taxa

SILS E.B.

L'Ajuntament de Sils adequarà el preu de les llars d'infants municipals a les rendes familiars a partir del proper curs. Aquesta decisió, fruit d'una moció presentada pel grup de l'oposició AMS i després de la incorporació d'una esmena de l'equip de govern d'IdS, suposarà un canvi quan s'aprovin les taxes del proper curs ja que l'ajuntament preveu, un cop fet un estudi, fer uns barems per tal de poder bonificar a les famílies segons les seves necessitats.

Aquest replanteig dels preus de les guarderies prové, explica la regidora d'Ensenyament, Maria Josep López (Ids),per la situació de retallades de les subvencions per part de la Generalitat i també que fruit d'això, relata, els ajuntaments són els què acaben posant més diners així com els pares. El preu actual de la llar d'infants és de 150 euros al mes i s'acostarà al preu "real" sense ajuts de cara al curs vinent per a les famílies que ho puguin pagar, diu López. I en canvi, l'Ajuntament donarà ajuts a qui més ho necessiti per trams i segons els seus ingressos familiars.

Font: Diari de Girona

IDS va presentar el passat 29 de març una esmena a la totalitat de la moció d'AMS on es donava suport a l'escrit de l'Ampa de La Llar d'Infants. Aquesta esmena sorgeix davant la impossibilitat de realitzar un escrit d'intencions a la Comissió Informativa (com era le criteri de la majoria). Tot i que tots els grups estaven d'acord amb la filosofia que s'intuïa (inclús el Govern ja hi estava treballant pel proper curs), no era així a la demanda o en alguns dels arguments que s'hi presentaven, finalment AMS va decidir continuar i presentar-la íntegra.

Esmena a la totalitat / proposta alternativa
Davant de la proposta de suport a l’escrit de l’Ampa de la Llar d’Infants La Quitxalla presentada pel grup AMS en el que, d’una banda, a la part expositiva de la mateixa fan una sèrie d’argumentacions que rebutgem atès no s’ajusten a la realitat i de l’altra tant la demanda com les argumentacions podem catalogar-les de difícil comprensió i aplicació, com va quedar palès a la comissió informativa general del passat dia 27 de març de 2012.
Volem recollir algun dels suggeriments que s’esmenten a l’escrit de l’Ampa de la Llar d’Infants La Quitxalla i manifestar públicament que amb alguns d’aquests hi estem totalment d’acord, ja que juntament amb altres grups hem col·laborat de forma activa perque la Llar d’infants municipal sigui el que és.
Però en altres no hi podem estar, com és el cas de la seva demanda ja que la finalitat que s’aconseguiria seria totalment contrària a la definició de taxa.
Actualment el serveis que ofereix l’Ajuntament als usuaris de la Llar d’Infants de Sils són satisfets per aquests en aproximadament el 28% del cost total; això vol dir que la resta de contribuents de Sils està finançant-lo mitjançant una part dels seus impostos (fins un 42%). Aquest fet el considerem del tot injust i hi estem treballant en aquesta línia tal i com vam manifestar a la comissió informativa, ja que molts d’aquests veïns estan a l’atur, passant necessitats o en situacions molt desfavorides; per això, reiterem la nostra proposta de la necessitat de revisar l’ordenança fiscal de la taxa que s’aplica a la Llar d’Infants per tal que les bonificacions que fins ara s’apliquen siguin estudiades a fi que regulin de forma més justa en la manera que els que no superin uns determinats llindars, tinguin una sèrie de beneficis fiscals o bonificacions més ajustades a la seva situació econòmica.
L’Ajuntament, en tot cas, entenem que no arribarà a fer pagar als usuaris el 100% del cost, ja que una part d’aquest servei s’ha de finançar directament dels pressupostos, però en cap cas, procedeix que famílies de rentes anuals superior a més de 10 vegades el sou mínim interprofessional (més de 70.000 €uros) per posar un exemple, gaudeixin d’uns preus o d’un servei finançat per aprop del 70% per impostos d’entre altres contribuents en situacions d’atur o nivells de renta sota el salari mínim interprofessional.

Per aquest motiu, proposem al Ple el següents acords:

1.- Instar al Govern Municipal perque durant l’exercici 2012 no modifiqui l’ordenança fiscal de la Llar d’Infants, i per tant, es mantinguin les mateixes quotes, encara que la Generalitat torni a retallar els seus ajuts, i, en conseqüència, l’Ajuntament assumeixi aquest cost.

2.- Instar al Govern Municipal que per l’exercici 2013 elabori una nova ordenança fiscal reguladora de la taxa de la Llar d’Infants municipal en la que es millorin els beneficis fiscals o bonificacions, tant en la quota mensual com en les matriculacions, per aquelles famílies que compleixin els requisits que s’estableixin i puguin així beneficiar-se més famílies tenint en compte la capacitat contributiva per tal d’assegurar una major justícia social i distributiva.

3.- Convidar a participar en el compliment d’aquestes finalitats a tots els grups municipals, i a l’AMPA.

L'AJUNTAMENT DE SILS TANCA EL 2011 AMB 300.000 € EN POSITIU

Font: Diari de Girona
SILS JORDI VERA

L'Ajuntament de Sils va aprovar ahir, en un ple amb molts punts econòmics, la liquidació del pressupost de 2011 amb un romanent positiu de 300.000 euros, en un moment en què la majoria de consistoris presenten números molt negatius. A més de la liquidació, l'Ajuntament va aprovar el Pla d'Ajust sol·licitat per l'Estat per finançar factures pendents a proveïdors a través d'un crèdit a 10 anys. En el cas de Sils, la relació de factures pendents a 31 de desembre va arribar als 130.000 euros.

L'alcalde de Sils, Martí Nogué, va destacar que els 300.000 euros de la liquidació del pressupost de 2011 no s'ha aconseguit només amb l'estalvi generat per l'Ajuntament, sinó que algunes companyies els han pagat partides que els devien. En aquest sentit, Nogué va explicar que l'empresa d'aigües els ha donat uns 70.000 euros d'unes aprotacions que els havien de fer cada any i que s'havien acumulat.

Per altra banda, l'Ajuntament va aprovar el Pla d'Ajust demanat per l'Estat per pagar els 130.000 euros sol·licitats en factures pendents de pagament a 31 de desembre. En aquest punt, l'alcalde va explicar que segons el pla està previst que aquest 2012 l'Ajuntament de Sils generi un estalvi del 4% en el pressupost. Segons va destacar Nogué, aquest estalvi s'aconseguirà amb diverses mesures que ja s'estan aplicant. En primer lloc, l'Ajuntament ha fet la reestructuració de serveis com el manteniment i l'enllumenat públic o la recollida d'escombraries, que s'han tornat a treure a concurs i que s'ha aconseguit una baixada en la despesa. A més, el personal propi assumirà alguns serveis que estaven externalitzats com l'assessorament tècnic en urbanisme o l'arxiu municipal, que fins ara gestionava la Universitat de Girona.

L'alcalde va voler destacar, però, que l'Ajuntament "mantindrà tots els llocs de treball" i que no es baixarà el sou a ningú a no ser que sigui una ordre estatal. Segons va destacar l'alcalde, a més, el Pla d'Ajust preveu que l'Ajuntament acabi tancant el 2014 amb un 3% de creixement, segons una fórmula matemàtica que preveu el propi Pla i tenint en compte els ingressos obtinguts els darrers 3 anys.

Nogué va afegir que en els darrers dies han arribat a un acord amb una immobiliària que ha renunciat a una obra i que els reclamava 267.000 euros d'ICIO que ja havien pagat al consistori. Segons l'acord tancat entre les parts, finalment pagaran 209.000 euros i es farà en dos pagaments: un aquesta any i el següent l'any que ve. Finalment, l'Ajuntament va aprovar l'adhesió al pla extraordinari d'assistència financera local pel qual la Diputació de Girona abonarà part dels diners que la Generalitat deu als consistoris. En el cas de Sils aquesta xifra arriba als 175.000 euros, dels quals un 40% es pagaran en pocs dies i el 60% restant està previst que s'aboni al mes de maig.

SILS PREVEU UN ESTALVI DEL 4% EN L'EXERCICI DEL 2012

El Punt- Sils - Nuri Forns

L'Ajuntament de Sils preveu, segons el pla d'ajust que aprovarà en el ple de dijous, un estalvi del 4% en les despeses del 2012, segons va explicar ahir l'alcalde, Martí Nogué. L'estalvi s'obté eliminant l'externalització d'alguns serveis, com és el cas de l'arxiu. La feina de l'arxiver –que es feia mitjançant un conveni amb la UdG–, la farà personal del consistori que, a més, ha deixat alguns locals que tenia de lloguer, fet que també representarà un estalvi. També s'utilitzaven serveis tècnics externs, però a partir d'ara es farà tot amb personal de la casa. L'Ajuntament va tancar el 2011 amb un romanent de tresoreria de 307.000 euros perquè es va cobrar una quota elevada d'una de les empreses que gestionen l'aigua. L'Ajuntament preveu que les taxes de la llar d'infants s'incrementin un màxim d'un 10%, tot i que la quantitat està subjecta a l'aportació de la Generalitat. L'endeutament de Sils és del 47% i té factures pendents de pagament de 130.000 euros. A més, haurà de tornar l'impost de construcció a una promotora que s'ha desdit de fer un edifici. Puja a 267.000 euros, però s'ha arribat a un acord per pagar-ho en dos anys.

29 DE MARÇ: PLE ORDINARI

Segons l'establert en el Ple de Constitució dels Òrgans de Govern, els plens ordinaris es celebrarien l'últim dijous cada dos mesos, coincidint en aquest cas amb la convocatòria de vaga general prevista per aquest dia.
L'alcalde Martí Nogué va sondejar a tots els grups que formen el consistori la possibilitat de realitzar un canvi en el dia de la convocatòria de ple, ja que recordem que éssent ordinari requereix del consens de tots ells o causa justificada (festiu) per poder realitzar aquesta modificació. En no arribar-se al consens requerit s'ha mantingut la data del ple.

L'ALCALDE MARTÍ NOGUÉ S'OPOSA A L'AUGMENT DE PREUS PROPOSAT PER L'EQUIP DE GOVERN DEL CONSELL COMARCAL

El govern del Consell es queda sol i apuja un 28,5% el transport escolar no obligatori
L'oposició rebutja pagar 60 euros anuals més i CiU i ERC ho justifiquen per un canvi en el preu diari marcat per Educació
RIUDELLOTS DE LA SELVA E.BATLLE

Durant l'any 2008 i després de mobilitzacions a la comarca de la Selva per part de pares i mares i alumnes es va materialitzar la fi de la gratuïtat del transport escolar no obligatori -el que transcorre des de les urbanitzacions fins als nuclis- per falta de finançament de la Generalitat. Ara, quatre anys després, el tema del pagament d'aquest tipus de transport torna a l'actualitat després que ahir, el Consell Comarcal aprovés aplicar un augment del 28,5 per cent en la tarifa que paguen anualment els pares, que s'incrementa en 60 euros l'any. En concret, si durant aquest curs es pagaven 210 euros anuals, les famílies hauran d'abonar-ne 270 en el proper any escolar.

Un augment que l'equip de govern del Consell Comarcal, format pels grups de CiU i ERC, va aprovar i defensar en solitari, després que tots els grups que formen l'oposició (PSC, PPC, I-Selva, ICV-EUiA, MILLOR) votessin en contra del canvi del preu públic de cara al curs vinent en el ple d'ahir. La consellera d'Educació Natàlia Figueras va defensar la mesura del govern del Consell i va explicar que el canvi es deu al fet que durant el curs 2011-2012 el preu diari amb què es basaven era d1,18 euros i, en canvi, ara des del Departament se'ls ha dit que per seguir rebent l'ajut per aquest tipus de transport el que han de fer és, va explicar, aplicar un preu diari d'1,5 euros. Un fet que ha propiciat l'increment de 60 euros anuals a les famílies dels alumnes que utilitzen aquest tipus de transport, cosa que suposaria "40.064 euros de dèficit que el Consell no pot assumir", va destacar.

Des de l'oposició, des del grup d'Independents de la Selva (ISelva) el seu portaveu Joan Colomer va ressaltar que "una pujada de prop del 30% hauria d'haver anat acompanyada d'un informe econòmic rigorós i només se'ns ha dit en un full que el cost total és de 562.000 euros", entre els diners que aporten els ajuntaments, Ensenyament i els usuaris. I per part d'ICV-EUiA, Josep Romaguera també va criticar la "manca d'un bon informe". Finalment, el portaveu socialista Martí Nogué va reclamar que els municipis fa quatre anys van acordar que posarien 50 euros per alumne que utilitza aquest tipus de transport i va instar el Consell a seguir "amb l'esperit de l'acord i destinar els diners a ajuts" en el transport.

Canvis al menjador escolar

Un altre aspecte que també es va tractar al ple és el preu del menjador escolar, que s'augmenta en cinc cèntims, passant dels 6,05 a 6,10 euros, tot i que el màxim establert per Esenyament, segons la consellera comarcal, és de 6,2 euros . Tot i això des d'ICV es va reclamar que no es penalitzi usuaris eventuals amb preus més alts.En aquest mateix ple, els grups d'Independents i ICV-EUiA també van denunciar que en el nou reglament del menjador escolar, aprovat ahir, es preveu que qui acabi sancionant en cas de males actituds al centre, sigui el gerent del Consell Comarcal, un fet "incongruent", segons van defensar. Des del govern van afirmar que en cas de sancions sempre s'acorda amb el Consell escolar i comunitat. I per acabar, en el tema d'ajuts al menjador escolar -es van aprovar les noves bases-, el PPC va proposar que s'introduissin unes esmenes, que van rebutjar tots els grups, una d'elles era requerir el permís de residència de l'alumne.

SILS RENOVA EL CONVENI AMB EL MIC FINS EL 2015

L'Ajuntament de Sils renova el conveni per quatre anys amb l'Agrupació Esportiva MICFootball segons el qual el municipi tornarà a ser seu del torneig de futbol base de la Mediterranean International Cup com en edicions anteriors. Aquest torneig es celebrarà des del dimecres al dissabte de Setmana Santa dels anys 2012, 2013, 2014, 2015.
El conveni que regularà la celebració del Torneig ha estat signat pels tres implicats -Ajuntament, Agrupació Esportiva MICFootball i Club de Futbol Sils- on cada part assumeix els següents compromisos:
L’Ajuntament cedeix el terreny de joc així com les instal·lacions esportives de l'Estadi Municipal de Futbol per la celebració de partits classificatoris d'aquest torneig. També cedeix la publicitat estàtica del voltant del terreny de joc a l’organització i col·laborarà amb aquesta. per coordinar els serveis d'Ambulància, Policia Municipal i Mossos d'Esquadra. Per altra banda tindrà tracte preferencial per poder inscriure a la competició un o varis equips representatius de la població i podrà fer servir les imatges de presentació amb les personalitzats presents per a qualsevol comunicació o promoció relacionada amb el MIC
El Club de Futbol Sils es farà càrrec del servei de neteja dels vestidors i del camp, i aquesta entitat o col·laboradors tindrà l'explotació del serveis de bar durant aquestes dates.
Per la seva banda l'organització es compromet a garantir la presència com a mínim d'un equip de renom internacional disputant partits a Sils.
El conveni també estableix que l'entrada pels partits que es disputin durant el MIC serà gratuïta.
Segons l’alcalde, Martí Nogué, la signatura del nou conveni no representa cap despesa a les arques però per a la població és una promoció important a nivell nacional i internacional.

SES DE SILS A TV3. PROJECTE: INFORMÀTICA AL TEU ABAST

El divendres 23 de febrer, TV3 va venir a visitar el SES de Sils per a aprofundir en el funcionament dels Grups de Serveis propis del Projecte en Valors, eix del projecte educatiu del Centre. Principalment volia veure el funcionament del Projecte: Informàtica al teu abast, on un alumnes de 4t d'ESO donen eines informàtiques bàsiques a veïns en situació d'atur. Aquest projecte s'ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració i bona connexió que existeix amb l'Ajuntament de Sils.

http://www.tv3.cat/videos/3975570/Telenoticies-Girona-29022012

LES RETALLADES AFECTARAN LA SECUNDÀRIA

ELS DIRECTORS D'INSTITUT ALERTEN QUE NO PODRAN PAGAR FACTURES

Les direccions demanen a Ensenyament que revisi les partides destinades a pagar despeses de funcionament

PILI TURON La situació econòmica dels instituts ja és "límit" i "fràgil", segons denuncia la Junta Central de Directors de Secundària, i n'hi haurà que no podran pagar factures degut a la reducció de l'assignació del Govern per a pagar despeses de funcionament: denuncien que gairebé un 50% aquest 2012 -tenint en compte la inflació-, que l'any passat ja va ser d'un 40% i l'anterior a voltant del 20%.

Els representants dels directors catalans -entre els quals n'hi ha de la junta territorial de Girona- han alertat la Conselleria de les dificultats pressupostàries que pateixen bona part dels instituts, i li han demanat que es replantegi tant el procediment que segueix per fixar les aportacions econòmiques com les quantitats que ha previst per a aquest any.

Retallades i impagaments

Vint-i-quatre directors d'institut han signat una carta adreçada al secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, Lluís Font, -que van entrar al registre de la Conselleria el 9 de febrer, una setmana abans que el Parlament aprovés els pressupostos-. El document tanca la descripció dels problemes econòmics dels centres amb un advertiment clar: el Govern ha de revisar el sistema i les assignacions per a aquest any, "abans que s'hagi d'arribar a una situació que posi de manifest la crítica situació, amb la publicitat negativa que això suposaria per al sistema".

25 DE FEBRER: REUNIÓ INFORMATIVA AMB ELS VEÏNS DE VALLCANERA I LES COMES

L' alcalde Martí Nogué convoca als veïns de les Urbanitzacions de Vallcanera i Les Comes a una reunió informativa per tal d'explicar les accions que s'han de seguir, segons el Departament del Medi Ambient i Biodiversitat, per tal d'erradicar l'atac biòtic que afecta a les zones de Pi Marítim existents al nostre municipi.

Atès el potencial d'expansió que es pot produïr es requereix la ràpida intervenció conjunta tant del Consistori pel que fa a les zones verdes municipals com dels propietaris de les parcel·les afectades. Per aquest motiu es sol·licita l'assitència a la reunió informativa que tindrà lloc el proper dissabte 25 de febrer a les 12:00h al Local Social de Les Comes ja que aquesta urbanització és la zona més afectada.

Recomana a municipis i particulars que facin ells mateixos les obres de conservació i manteniment de les lleres

Els ajuntaments reclamen a l'ACA que dugui a terme les actuacions compromeses i netegi les rieres, però l'Agència assegura que no té diners. El conseller de Territori i Sostenibilitat va fixar el deute de l'organisme en més de 1.100 milions d'euros i fins que no s'aprovin els pressupostos del la Generalitat per al 2012, l'ACA no sabrà de quina partida disposa per netejar les lleres brutes.

SANTIAGO AGRA L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no té prou pressupost per afrontar la neteja de les rieres brutes. Així ho reconeix l'Agència en una carta enviada a diversos municipis que estaven pendents d'aquestes actuacions de manteniment de lleres. L'ACA assegura que l'actual situació econòmica i financera no permet mantenir el ritme d'activitats previst inicialment i que està elaborant un pla de reequilibri per poder complir les seves funcions.

Durant la presentació dels pressupostos del departament de Territori i Sostenibilitat el conseller Lluís Recoder va situar el deute de l'organisme en més de 1.100 milions d'euros l'any 2010. A més, fins que no s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, l'ACA no podrà precisar quina partida podrà destinar a la neteja de rieres. Com a solució, l'Agència proposa als ajuntaments afectats que siguin ells o els particulars afectats qui netegi les rieres. Aquestes actuacions han de tenir l'aval de l'ACA o es penalitzaran amb una multa.

Tot i això, l'Agència assegura que l'actual situació no implica aturar totalment les obres, sinó que seran molt més selectius i estan buscant les més prioritàries. Entre 2006 i 2010 va destinar més de 4 milions d'euros a 400 actuacions per mantenir i netejar les lleres de la província de Girona, i el 2011 va donar llum verda a 91 obres realitzades per ajuntaments i particulars, segons dades proporcionades per l'ACA.

Un dels ajuntaments afectats és Sils, que tenia compromesa la finalització de la neteja d'una riera començada l'any 2009. De moment podran mantenir la part ja efectuada, però no tenen prou pressupost per afrontar la neteja del tram final, assegura l'alcade. Martí Nogué. També algunes associacions de veïns de la vila s'han queixat a l'ACA per la situació de les lleres i reclamen l'actuació de l'Agència. Altres pobles de la comarca de la Selva, com Blanes, també s'han vist afectats pel retard en les actuacions de l'ACA.

A l'Alt Empordà, preocupen sobretot les rieres del riu Muga. En algunes fins i tot hi ha arbres al mig de les lleres, i no s'han netejat, tot i que ja fa temps que ho han demanat a l'ACA, segons l'alcalde de Castelló d'Empúries i president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Xavier Sanllehí. Aquesta comarca va patir els efectes de les pluges del desembre de l'any passat, que van fer desbordar alguns rius i van provocar danys en els conreus de la zona.

Els retards de l'ACA també afecten el Baix Empordà. Vall-Llobrega ha reclamat diverses vegades la neteja de la riera que creua el polígon industrial del poble. Fa dos anys que no es realitza cap actuació de manteniment i està bruta i plena de canyes, segons l'alcade, Rufino Guirado. Davant les nevades de la setmana passada, l'Agència va fer algunes obres al poble, però no va tocar aquesta llera. "Esperem que no passi res", va desitjar l'alcalde de la localitat empordanesa.

PROJECTE: INFORMÀTICA AL TEU ABAST

ALUMNES DE L'INSTITUT DE SILS FORMARAN ATURATS.

La iniciativa ha tingut molta demanda i la realitzaran 11 joves de quart d'ESO al Centre Cívic

SILS E.BATLLE El municipi de Sils compta amb 492 aturats, segons dades del mes de gener presentades pel Departament d'Empresa i Ocupació. Davant d'això, des de l'Institut de Sils i l'Ajuntament han unit sinergies per crear una iniciativa pionera en formació: alumnes de quart d'ESO (Educació Secundària Obligatòria) del centre ensenyaran informàtica als aturats.

En concret, durant quatre sessions d'una hora, onze joves de l'institut durant el seu horari lectiu es desplaçaran fins al Centre Cívic del poble i faran atenció individualitzada a un grup d'onze veïns aturats. Durant les classes, els joves els ensenyaran a començar a fer servir eines bàsiques d'informàtica com ara el programa Microsoft Word, les eines per poder crear un correu electrònic, i com poder enviar un currículum, accedir a Internet i cercar feina.

Aquesta iniciativa educativa i de formació ha sorgit, tal com relata la regidora d'Ensenyament Maria Josep López (IdS), pel fet que hi ha una manca de cursets de formació per a aturats en aquest àmbit. I a banda, destaca que en els dos cursets que s'havien rebut al Centre Cívic de Sils, el percentatge d'aturats necessari per iniciar el curset era mínim, només d'un 10 per cent, i que en canvi, es requeria una major participació de gent en situació laboral, afegeix.

El primer dia de curs per als aturats i els joves voluntaris és avui i la dinàmica que se seguirà vista l'alta demanda que ha tingut, és que comenci un altre grup d'onze aturats més el mes de març. I d'aquests dos grups de gent a l'atur, se'ls tornarà a fer classes d'ampliació dels coneixements durant els mesos d'abril i maig.

López relata que aquesta iniciativa la cursaran els joves dels anomenats grups de Serveis de l'institut de Sils, que "estan encarats a fer treballs per a la comunitat i es va veure que hi havia aquesta mancança de cursos al poble".

I és que inicialment, ressalta, una de les possibilitats que es plantejava per tal que els joves fessin voluntariat era per exemple actuar als Estanys de Sils, però es va decidir fer finalment aquestes classes d'informàtica. El públic objectiu són els aturats però també en un principi, diu la regidora, també s'havia pensat que fos per als avis al centre cívic però vista la demanda i situació d'atur al poble es va optar per aquesta innovadora proposta.

"Un centre innovador"

L'institut de Sils es caracteritza, com destaca la regidora d'Ensenyament, per ser un centre "innovador" en molts aspectes i mostra d'això és aquest projecte de voluntariat amb aturats. I anant més enrere en el temps hi ha el projecte Junts fem deures que s'està desenvolupant en aquest curs i que està promogut des de l'Àrea de Joventut de l'ajuntament i on participen també alumnes de quart d'ESO. L'activitat de voluntariat consisteix que un grup de sis joves ajuda dos grups d'alumnes del Cicle Superior de Primària durant dues hores setmanals en el moment de fer els deures sota la supervisió i assessorament d'un adult. Aquest projecte també ha tingut molt èxit, destaca Lòpez i de fet s'han ampliat els grups a causa de la demanda.

10 DE FEBRER, TAULA DE PARTICIPACIÓ JOVE

Sils convoca els joves a una taula de participació per a futures accions

SILS DDG

L'Ajuntament de Sils convoca els joves aquest divendres a la Taula de Participació Jove, a les set de la tarda al Centre Cívic. L'objectiu d'aquesta trobada és recollir l'opinió del jovent del municipi sobre les seves necessitats i informar sobre les actuacions que en matèria de joventut s'impulsen des de l'Ajuntament.

Els resultats d'aquesta trobada quedaran reflectits en el proper Pla Local de Joventut i contribuiran a què les futures actuacions s'adaptin a la realitat juvenil del municipi.

En aquesta trobada també es preveu informar dels resultats del darrer Pla Local i dels seus projectes més destacats com el Projecte d'Habitatge, la Brigada Jove i el Servei d'Orientació Laboral.

Des de l'Àrea de Joventut s'espera que el jovent hi assisteixi i doni la seva opinió

COMENCEN LES OBRES DEL PAS SOTERRAT

SILS DDG/E.B.

Les obres per millorar l'accessibilitat a l'estació de Sils ja han començat i entre les construccions més destacades hi ha un pas soterrat entre andanes que posarà fi a la divisió del nucli de Sils. Aquest pas, reclamat pel municipi des de fa anys, estarà dotat d'ascensors per facilitar el moviment de persones amb discapacitat. Segons l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), en el marc de les millores previstes a l'estació també s'elevarà l'alçada de les andanes, facilitant un accés més segur i còmode als diferents tipus de tren. El pressupost d'adjudicació d'aquests treballs ascendeix a 1,5 milions d'eurosL'estació de Sils, situada a la línia d'ample convencional Barcelona-Girona-Portbou, amb aquestes obres veurà augmentades "les prestacions i estàndards de seguretat, accessibilitat i comoditat als clients del ferrocarril", afirma l'Adif. Unes iniciatives que s'emmarquen en el conveni signat entre el Ministeri de Foment, Adif i la SEITT (Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre) per fer actuacions de millora en la xarxa ferroviària de titularitat de l'Estat a Catalunya. Els treballs, que tenen un termini estimat d'execució de 11 mesos i han estat adjudicats a Corsán-Corviam.Pel que fa a detalls de les millores, el pas soterrat tindrà una amplada de quatre mentre i s'executarà mitjançant el procediment de "calaix clavat", consistent en la construcció de l'estructura de formigó en una zona annexa i el seu posterior trasllat amb mitjans mecànics fins a la seva ubicació definitiva sota les vies; un sistema que redueix considerablement les afeccions al servei i permet aprofitar la franja horària nocturna per a l'execució de la major part dels treballs, diu Adif. El nou pas tindrà a més d'escales fixes, dos ascensors per garantir el moviment de persones amb discapacitat. I a més, s'elevaran les dues andanes fins assolir una cota de 68 centímetres respecte a la cota de carril i també s'hi col·locarà un nou paviment i una franja podotàctil, destinada a persones amb discapacitat visual. I finalment, en aquesta zona de l'estació es preveu la instal·lació de marquesines per millorar el confort dels usuaris i es col·locarà un nova il·luminació. Els treballs es complementaran amb l'adequació de les instal·lacions ferroviàries a la nova configuració i l'execució de noves canalitzacions.

FONT: Diari de Girona

RETALLADES A LES LICITACIONS D'OBRES

El conjunt d'administracions van fer públics anuncis per contractes valorats en 204,4 milions, un 50% menys que el 2010
GIRONA ORIOL PUIG L'elevat endeutament de les administracions públiques i la necessitat de retallar el dèficit s'ha deixat notar, i molt, en la inversió en obra pública. Segons dades de la patronal de grans constructores Seopan, a Girona es van licitar l'any passat obres per valor de 204,4 milions d'euros, cosa que suposa un descens del 50,3% respecte a les licitades el 2010 i la xifra més baixa de la sèrie històrica provincial que arrenca l'any 2000.Les retallades s'han deixat notar especialment en l'obra pública licitada per la Generalitat. Només 4,24 milions d'euros en 12 mesos, un 95,8% menys que un any abans. També ha baixat substancialment la licitació de l'administració local (ajuntaments, consells comarcals i Diputació), situant-se en 66,9 milions d'euros (-73,14%) la qual cosa representa el 65% del total licitat per totes les administracions a la demarcació, i més del doble que l'any anterior. També cal assenyalar que, bona part d'aquesta licitació correspon al desdoblament de la N-II en el tram Sils-Caldes, que s'ha tornat a licitar aquest any després que les constructores que havien d'executar l'obra fessin fallida. Licitat per 39 milions d'euros, l'obra va ser adjudicada just abans de les eleccions per 26,8 milions d'euros, però el nou govern ja ha advertit que les obres poden tardar a començar.Per tipologia d'obres, els contractes d'edificacions públiques (col·legis, hospitals i centres esportius, administratius, industrials, etc.) van disminuir un 84,03% l'any passat, fins als 37,2 milions, d'euros. Mentrestant, la licitació d'obra civil queia un 6,3%, fins als 167,2 milions d'euros.En el conjunt de l'Estat, la licitació d'obra de totes les administracions públiques es va elevar a 13.754,59 milions d'euros el 2011, gairebé la meitat (-47,5%) respecte a un any abans i l'import inversor més baix dels últims quinze anys, segons dades de la patronal de grans constructores Seopan.El pressupost licitat l'any passat constitueix a més una tercera part respecte al màxim històric de 46.401 milions d'euros que les administracions van destinar a obra pública el 2006.Així, la inversió en infraestructures i edificacions públiques va encadenar el 2011 el cinquè exercici consecutiu de descensos.La caiguda en l'obra pública es va veure llastada per la reducció de la licitació de comunitats autònomes i ajuntaments, afectats per les restriccions pressupostàries i els processos electorals. Aquesta disminució no va poder compensar-se amb l'increment del 18,5% que es van anotar les obres del Govern central, impulsat pel Ministeri de Foment, principal organisme inversor. Aquest Departament va elevar un 38,8% la licitació d'obres l'any passat, fins a 5.067 milions, si bé aquest import inclou el pressupost dels treballs que farà en col·laboració amb el capital privat. Amb tot, l'Executiu central va posar en marca el 47,2% (6.495,62) de les obres públiques promogudes l'any passat. Els ajuntaments i diputacions un 27% (3.688,07 milions d'euros) i les comunitats autònomes un altre 26% (3.570,89 milions d'euros).Menys hospitals i col·legisPer tipus d'obra, destaca que el 2011 només creix la inversió pública en projectes ferroviaris. En la banda oposada, sobresurt la caiguda en la promoció d'equipaments públics com col·legis, hospitals i centres esportius. En concret, la licitació d'obres de col·legis i hospitals es va enfonsar un 64,71% el 2011, tenint en compte que les diferents administracions van invertir en aquest tipus d'edificis 1.148,13 milions d'euros, respecte dels 3.253,8 milions d'un any abans. En canvi, la inversió en ferrocarril va sumar 3.668,12 milions d'euros, un 19,4% més que el 2010, mentre que la destinada a carreteres es va reduir un 29,2%, fins a 2.156 milions d'euros, els projectes hidràulics van disminuir un 53% (1.422,62 milions) i els ?mediambientals un 78,2% (193,04 milions).

Font: Diari de Girona