O.P., Girona
Girona va tancar el 2007 amb un creixement de l'atur registrat del 2,81 per cent, fins a situar el nombre de desocupats en 25.091, un total de 686 més que un any abans. L'anàlisi territorial permet constatar una gran disparitat del comportament de l'atur en funció de les comarques. Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i el Gironès registraven creixements superiors a la mitjana, comarques com la Garrotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà aconseguien reduir la seva taxa d'atur al llarg del 2007.
En termes absoluts, la Selva (6.537), el Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973) són les comarques amb més aturats: Concentren el 68% del total de desocupats de la demarcació. A més, són les tres comarques amb una pitjor evolució del mercat de treball l'any 2007. Així, el nombre d'aturats al Baix Empordà va augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6% i al Gironès un 3,7%.
Tant en termes absoluts com relatius, la Cerdanya va ser la comarca gironina amb una dinàmica més dolenta, tot i que és un territori que sol patir oscil·lacions molt brusques en termes estadístics per les seves reduiïdes dimensions. No obstant, el seu important lligam amb el sector de la construcció -va ser amb diferència el que més aturats va generar- poden haver influït en el creixement de l'atur. Segons dades del Departament de Treball, l'atur registrat va créixer un 12% a la Cerdanya i un 23% a Puigcerdà.
Anàlisi per poblacions
D'entre les poblacions més poblades de Girona, només Calonge (+26,7%) supera els registres de la capital de la Cerdanya. També són destacables els creixements registrats a La Bisal d'Empordà (+12,2%), Blanes (+11,6%) o Salt (+9%).
A l'extrem contrari trobem descensos importants a Campdevànol (14,9%, Platja d'Aro (-8,5%), Roses (-7,9%), Santa Coloma de Farners (-4,8%) o Olot (-4,9%).
De fet, la Garrotxa va ser la comarca gironina amb un major descens de la desocupació el 2007 (-4,5%), seguida del Pla de l'Estany (-3,7%) i l'Alt Empordà (-0,2%). Per la seva banda, el Ripollès (+0,9%), va créixer per sota la mitjana.
Atur Atur
2007 2006
SELVA
Fogars de la Selva 61 60
Amer 81 81
Anglès 155 152
Arbúcies 133 126
Blanes 1.979 1.773
Breda 107 109
Brunyola 0 2
Caldes de Malavella 229 222
Hostalric 141 152
Lloret de Mar 1.689 1.629
Massanes 38 32
Maçanet de la Selv 261 261
Osor 12 19
Rells i Viabrea 150 123
Riudarenes 74 77
Riudellots de la S. 45 32
St. Feliu Buixalleu 25 31
St. Hilari Sacalm 122 132
Sta Coloma de F. 355 373
La Cellera de Ter 50 57
Sils 180 185
Susqueda 9 3
Tossa de Mar 257 255
Vidreres 273 256
Vilobí d'Onyar 68 66
St Julià Llor - Bonm 43 42
Total Selva 6.537 6.250
Diari de Girona
dilluns, 21 de gener del 2008
dijous, 17 de gener del 2008
SOPARS DE TEMPORADA DE LA CUINA A SILS
Els Sopars de temporada, es una iniciativa del col·lectiu La Cuina a Sils, amb el que es pretén elaborar uns sopars per cada una de les estacions del any, amb continguts de productes de la temporada en la que es porti a terme. Així doncs, el que inicialment es pretén, es fer Sopars els dies: 16 de febrer , 17 de maig , 16 d’agost i 15 de novembre.Mecànica del Sopars de temporada
Els Sopars es duran a terme a la Sala La Laguna, a les 9 del vespre per un nombre de comensals màxim de 90 persones.
Les taules seran de 10 persones. L’ordre del Sopar per aquest primer Sopar d’hivern, serà el següent: Copa de Cava Pinot Noir de Mont-Ferrant i petites degustacions de carn de perol i truita de botifarra negre. El primer a base d’escudella casolana. Seguidament, cada taula comptarà amb dues cassoles de diferents cuinats que es repartiran els comensals acompanyats de vi negre Joncària Merlot Reserva 2003 del Celler Pere Guardiola. Finalment s’oferiran postres casolans a base de coques, bunyols, petites delícies i crema catalana, acompanyats de Cava Agustí Villaret de Mont-Ferrant
Les cassoles que s’oferiran pel Sopar d’hivern seran: Bacallà amb panses i pinyons, Calamars farcits, Mandonguilles amb sípia i pèsols, Peus de porc amb cargols, Pollastre amb salsafins, i Vedella amb bolets.
Cal dir i aclarir que cap taula menjarà el mateix, ja que es sortejaran les cassoles per les taules tenint cura de que a cada taula li correspongui una cassola de peix i un altra de carn.
Al finalitzar el Sopar i haurà ball per els assistents.
Si voleu acompanyar-nos, es poden fer el pagament de les reserves, així com l’abonament per tots els sopars a través del nostre compte de Banc Sabadell Atlàntic de Sils. El preu del sopar serà de 40 € i per facilitar l’òptim servei, es prega la màxima puntualitat.
Xicu Anoro
http://lacuinasils.blogspot.com/
VAGA DE LES FUNERARIES GIRONINES - Les petites, desinformades
Els treballadors de les funeràries que no pertanyen a la Poch no s'han unit a la vagaA les petites funeràries de les comarques gironines que no depenen de la Poch cap treballador s'ha adherit a la vaga, segons fonts empresarials. Són 55 empleats, i el grup majoritari en té 70. Una part dels responsables d'aquestes funeràries petites denuncia la falta d'informació, perquè, segons diuen, només saben el que han vist als mitjans. Els que sí que estan informats, per la seva banda, creuen que no és el moment de fer vaga perquè el conveni encara s'està negociant.
FIGUERES.
Les dues funeràries de Figueres, la Vicens-Sastre i l'Empordanesa, treballen a tota la zona de l'Alt Empordà, excepte alguns municipis, com ara Pau, Palau i Cadaqués. En cap de les dues s'ha seguit la vaga, i els responsables diuen que els problemes són a Girona i que ells ni tan sols saben quines són les reivindicacions exactes que han provocat la vaga.
SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Els treballadors de la Juanals, que treballa a la zona de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i Calonge i Sant Antoni, tampoc han fet vaga. El seu responsable, Emili Juanals, no està gens d'acord en com s'estan portant les negociacions. Assegura que ell defensa els interessos dels seus treballadors, que tenen dos o tres dies de festa a la setmana, perquè sense ells l'empresa no funcionaria. Té molt clar que no vol «jugar amb els sentiments de les famílies», i que continuarà oferint els seus serveis encara que no tingui permís.
LLORET DE MAR.
Els treballadors de la funerària Sanromà, que ofereix els seus serveis a Lloret i Tossa de Mar, tampoc han fet vaga. L'encarregat no en va voler donar la seva opinió.
SANTA COLOMA DE FARNERS.
Al tanatori La Selva, que ofereix els seus serveis a Vidreres, Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes, Maçanes, Santa Coloma de Farners, Brunyola, Vilobí d'Onyar, Anglès, la Cellera de Ter i Amer, els treballadors tampoc es van adherir a la vaga. El seu responsable, Joan Blanquera, diu que no han entrat en el conflicte perquè són una empresa petita, i també assegura que només saben el que han llegit als diaris.
OLOT.
Els treballadors de les funeràries Besora i Puig, que tenen seu a Olot i ofereixen els seus serveis a la Garrotxa, també van treballar. El responsable de la primera, Jaume Cases, qualifica la vaga d'absurda perquè el conveni que s'hi vol reivindicar encara s'està negociant, i critica que els promotors no hi han deixat intervenir la UGT, que és el sindicat que representa els treballadors de les petites i mitjanes empreses com la seva. També denuncia que els sindicats els tinguessin negociant fina a les 4 de la matinada quan ja tenien pensat convocar la vaga. Per la seva banda, Josep Rubio Puig, encarregat de la segona funerària, es va estimar més no donar l'opinió.
RIPOLL.
Els treballadors de la funerària Mauri, que dóna serveis a tota la comarca del Ripollès excepte la vall de Camprodon, tampoc s'han adherit a la vaga. L'encarregada també critica que es faci vaga per un conveni que encara s'està negociant.
PUIGCERDÀ.
La funerària Carrera també va poder oferir els seus serveis a la Cerdanya, que és la zona on treballa. El seu responsable, Onéssimo Carrera, no va voler opinar sobre la vaga.
EL PUNT
Un gran potencial de regeneració
A les comarques gironines hi ha una vuitantena de depuradores que, en el seu conjunt, poden arribar a tractar prop de 380.500 m³ d'aigua cada dia. Si s'arribés a regenerar el que el programa de reutilització d'aigua a Catalunya considera un nivell òptim (20%), hi hauria més de 70.000 m³ al dia per destinar a diversos usos: recàrrega d'aqüífers, reg de parcs i jardins i neteja de carrers, reg de camps de golf i zones esportives, ús en cultius, pastures d'animals, aqüicultura, masses d'aigua d'accés no públic, cultius industrials, refrigeració de la indústria no alimentària i reg de boscos i zones verdes on l'accés al públic és restringit.
Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l'estació de Blanes s'envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l'estany.
El PUNT
Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l'estació de Blanes s'envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l'estany.
El PUNT
dimarts, 15 de gener del 2008
Aprovació inicial modificació puntual Pla Parcial d'Ordenació del Sector 1
Identificació de l’expedient : Aprovació modificacio Pla Parcial sector 1 Mallorquines Est.
Fets
1.-N’Enric Serra i Grau, en nom i representació de l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, presenta un projecte de modificació puntual del Pla parcial urbanistic del Sector 1 Mallorquines Est.
2.- En data 24 d’abril de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l’esmentat planejament parcial i el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 31 de gener de 2006 va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del sector.
3. L’arquitecte municipal en data 27 de novembre de 2007 ha informat favorablement l’esmentada proposta de modificació puntual.
4.- La proposta presentada es concreta en la creació d’unes zones d’equipament privat
comunitari en els àmbits 1 i 3 del planol d’ordenació, que permet la creació d’espais de lleure vinculades a tots o alguns dels habitatges de les parcel.les de titularitat de la promotora i de l’altre propietari compareixent a l’expedient.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est als àmbits delimitats pels carrers Montserrat Caballe, Lluis Llach i Josep Carreres ( àmbit 1 ), carrers Josep Carreras Montserrat Caballe Abat Oliva i Lluis Llach ( àmbit 2 ) i carrers Lluis Llach, A Vivaldi i Sant Isidre ( àmbit 3), presentat per l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, amb les següents prescripcions :
Primer.- Caldrà visar el projecte pel col.legi professional competent.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.
Tercer.- Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l’article 83.5 del LU.
Quart.- Notificar la resolució als interessats.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Fets
1.-N’Enric Serra i Grau, en nom i representació de l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, presenta un projecte de modificació puntual del Pla parcial urbanistic del Sector 1 Mallorquines Est.
2.- En data 24 d’abril de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l’esmentat planejament parcial i el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 31 de gener de 2006 va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del sector.
3. L’arquitecte municipal en data 27 de novembre de 2007 ha informat favorablement l’esmentada proposta de modificació puntual.
4.- La proposta presentada es concreta en la creació d’unes zones d’equipament privat
comunitari en els àmbits 1 i 3 del planol d’ordenació, que permet la creació d’espais de lleure vinculades a tots o alguns dels habitatges de les parcel.les de titularitat de la promotora i de l’altre propietari compareixent a l’expedient.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est als àmbits delimitats pels carrers Montserrat Caballe, Lluis Llach i Josep Carreres ( àmbit 1 ), carrers Josep Carreras Montserrat Caballe Abat Oliva i Lluis Llach ( àmbit 2 ) i carrers Lluis Llach, A Vivaldi i Sant Isidre ( àmbit 3), presentat per l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, amb les següents prescripcions :
Primer.- Caldrà visar el projecte pel col.legi professional competent.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.
Tercer.- Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l’article 83.5 del LU.
Quart.- Notificar la resolució als interessats.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Aprovació Memòria obres Ampliació nínxols al Cementiri de Sils
Resultant necessari l’execució de les obres d’Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils, els Serveis Tècnics municipals ha redactat el projecte corresponent amb un pressupost total de //20.527,17// €.
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar inicialment la memòria Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils d’aquesta població, redactat per Serveis Tècnics municipals, amb un pressupost total de //20.527,17// euros.
Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública en el tauló i al BOP de Girona, per un termini de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci; durant els quals, els interessats podran examinar i formular les al·legacions que estimin pertinents.
Tercer.- L’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat, si transcorregut aquest termini no s’ha presentat cap reclamació, d’acord amb l’establert en l’article 38 del Decret 179/95 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar inicialment la memòria Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils d’aquesta població, redactat per Serveis Tècnics municipals, amb un pressupost total de //20.527,17// euros.
Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública en el tauló i al BOP de Girona, per un termini de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci; durant els quals, els interessats podran examinar i formular les al·legacions que estimin pertinents.
Tercer.- L’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat, si transcorregut aquest termini no s’ha presentat cap reclamació, d’acord amb l’establert en l’article 38 del Decret 179/95 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Concessió beques per estudis 2007
Proposta de la Regidoria de cultura, educació i promoció local.
- El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2001 va aprovar les bases de concessió d’ajuts per beques per estudis realitzats durant el curs 2001-2002, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província núm. 53 de data 15 de març de 2001 i al D.O.G.C. núm. 3385 del 10 de maig de 2001.
- Per acord del Ple ordinari del 27 de setembre de 2005 es va aprovar inicialment la modificació de les Bases per a la concessió de beques per estudis, publicant-se en el BOP núm. 201 del 20 d’octubre de 2005, i resultant definitivament aprovat al no rebre’s al·legacions.
- Per acord de la Junta de Govern Local Ordinària del 15 de gener de 2007 es va aprovar la convocatòria amb efectes des de l’1 de gener.
- En data 19 de novembre de 2006 l’Equip Bàsic d’Assistència Primària ha emès informe sobre cadascuna de les peticions.
- La Comissió Informativa d’Afers Socials del 26 de novembre de 2007 va emetre el dictamen corresponent.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Estimar les peticions formulades i atorgant les beques per estudis, per reunir les condicions establertes a les bases reguladores de la convocatòria per al 2007.
Segon.- Desestimar les peticions formulades per no reunir les condicions requerides en les bases reguladores.
Tercer.- Carregar la despesa a la partida núm. 07 07 451 48100 del vigent pressupost.
Quart.- Donar trasllat d’aquest acord als interessats i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
- El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2001 va aprovar les bases de concessió d’ajuts per beques per estudis realitzats durant el curs 2001-2002, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província núm. 53 de data 15 de març de 2001 i al D.O.G.C. núm. 3385 del 10 de maig de 2001.
- Per acord del Ple ordinari del 27 de setembre de 2005 es va aprovar inicialment la modificació de les Bases per a la concessió de beques per estudis, publicant-se en el BOP núm. 201 del 20 d’octubre de 2005, i resultant definitivament aprovat al no rebre’s al·legacions.
- Per acord de la Junta de Govern Local Ordinària del 15 de gener de 2007 es va aprovar la convocatòria amb efectes des de l’1 de gener.
- En data 19 de novembre de 2006 l’Equip Bàsic d’Assistència Primària ha emès informe sobre cadascuna de les peticions.
- La Comissió Informativa d’Afers Socials del 26 de novembre de 2007 va emetre el dictamen corresponent.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Estimar les peticions formulades i atorgant les beques per estudis, per reunir les condicions establertes a les bases reguladores de la convocatòria per al 2007.
Segon.- Desestimar les peticions formulades per no reunir les condicions requerides en les bases reguladores.
Tercer.- Carregar la despesa a la partida núm. 07 07 451 48100 del vigent pressupost.
Quart.- Donar trasllat d’aquest acord als interessats i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Aprovació certificació nº5 "Urbanització d'una plaça i dos passatges a Sils"
Procediment genèric 2007/421
Informe relatiu a l’existència de crèdit suficient per aprovar la Certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”.
Antecedents:
- Per acord de Junta de Govern Local del 4 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el projecte “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, amb un pressupost total de 233.675,40€.
- Per acord de la Junta de Govern Local de data 26 de març de 2007 es va acordar l’adjudicació de l’obra: Urbanització d’una Plaça i dos Passatges a Sils, a l’empresa Aglomerats Girona, S.A. per un import de 218.953,85€ (dos-cents divuit mil nou-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-cinc euros).
- Els directors de l’obra han redactat la certificació de les obres executades durant el mes de novembre de 2007.
- S’ha presentat a l’Ajuntament la factura número FCG/07/00167 corresponent a la certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, per un import de 14.414,00€ (catorze mil quatre-cents catorze euros).
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la certificació nº 5 a favor d’AGLOMERATS GIRONA SA per un import de
14.414,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 511 60003 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Informe relatiu a l’existència de crèdit suficient per aprovar la Certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”.
Antecedents:
- Per acord de Junta de Govern Local del 4 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el projecte “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, amb un pressupost total de 233.675,40€.
- Per acord de la Junta de Govern Local de data 26 de març de 2007 es va acordar l’adjudicació de l’obra: Urbanització d’una Plaça i dos Passatges a Sils, a l’empresa Aglomerats Girona, S.A. per un import de 218.953,85€ (dos-cents divuit mil nou-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-cinc euros).
- Els directors de l’obra han redactat la certificació de les obres executades durant el mes de novembre de 2007.
- S’ha presentat a l’Ajuntament la factura número FCG/07/00167 corresponent a la certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, per un import de 14.414,00€ (catorze mil quatre-cents catorze euros).
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la certificació nº 5 a favor d’AGLOMERATS GIRONA SA per un import de
14.414,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 511 60003 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Manteniments i millores a la xarxa de subministrament d'aigua potable
- En el mes de maig de 2007 es van recepcionar les obres corresponents a l’AMPLIACIÓ DE L’ABASTAMENT D’AIGUA DE SILS que van incloure la implantació d’una estació de bombament adossada al dipòsit deMallorquines on es va instal.lar un grup de sobreelevació a la canonada de distribució cap al nucli urbà. La finalitat era disposar a la sortida del dipòsit d’una pressió de 2’5 kg/cm2.
La posta en funcionament d’aquest grup de sobrepressió ha representat una important millora en la qualitat del servei. Però en el termini de temps transcorregut des de la seva posta en funcionament s’han anat posant de manifest alguns aspectes a millorar, part dels quals s’han esmenat modificant només la gestió del sistema, però actualment es considera convenient portar a terme una millora tècnica en les instal.lacions de l’estació.
- Informe de l’Enginyer Municipal de data 10 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat d’adquirir un acumulador hidroneumàtic de 500 litres a la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines amb la finalitat de que aquest dispositiu doni temps, quan es connecti una nova bomba, a que el variador de freqüència actuï regulant sense problemes el cabal demandat en tot moment.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SOREA per un import de 1610’24€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Adquirir al proveïdor SOREA un calderí de 500 litres per la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines, per un import de 1610,24 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 441 21300 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’Enginyer Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
La posta en funcionament d’aquest grup de sobrepressió ha representat una important millora en la qualitat del servei. Però en el termini de temps transcorregut des de la seva posta en funcionament s’han anat posant de manifest alguns aspectes a millorar, part dels quals s’han esmenat modificant només la gestió del sistema, però actualment es considera convenient portar a terme una millora tècnica en les instal.lacions de l’estació.
- Informe de l’Enginyer Municipal de data 10 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat d’adquirir un acumulador hidroneumàtic de 500 litres a la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines amb la finalitat de que aquest dispositiu doni temps, quan es connecti una nova bomba, a que el variador de freqüència actuï regulant sense problemes el cabal demandat en tot moment.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SOREA per un import de 1610’24€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Adquirir al proveïdor SOREA un calderí de 500 litres per la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines, per un import de 1610,24 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 441 21300 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’Enginyer Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Redisseny del "Quadern de Sils"
- Desde l’any 1988, quan va sortir el primer número del Quadern, fins avui, la imatge gràfica d’aquest i la seva estructura de continguts ha variat relativament poc. Els temps han evolucionat i es creu necessari fer alguns canvis d’imatge, de continguts i de periodicitat.
- Informe del director de l’Arxiu Municipal de data 2 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat de la col.laboració d’un professional del disseny gràfic per poder portar a terme aquest canvi d’imatge del nostre butlletí municipal.
- Pressupost efectuat pel proveïdor DGF DISSENY per un import de 672’80€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
- Informe del director de l’Arxiu Municipal de data 2 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat de la col.laboració d’un professional del disseny gràfic per poder portar a terme aquest canvi d’imatge del nostre butlletí municipal.
- Pressupost efectuat pel proveïdor DGF DISSENY per un import de 672’80€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Contractar al proveïdor DGF DISSENY el servei de disseny gràfic de la maqueta del Quadern de Sils, per un import de 672,80 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 01 463 22602 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i al Director de l’Arxiu Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
El Consell Comarcal inicia la sisena edició dels tallers d´ocupació
DdeG, Santa Coloma de Farners. El Consell Comarcal de la Selva ha iniciat la sisena edició dels tallers d'ocupació adreçats a persones de 25 anys o més que estan en situació d'atur, preferentment aturats de llarga durada, dones, persones majors de 45 anys o altres ciutadans que puguin tenir problemes per accedir a un lloc de treball. L'objectiu d'aquests tallers, que s'emmarquen en una iniciativa subvencionada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, és millorar l'ocupabilitat d'aquests col·lectius.
Respecte als tallers d'ocupació que enguany s'han atorgat al Consell Comarcal de la Selva, hi trobem auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria, paletes i protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria. Aquestes disciplines es desenvoluparan a Lloret (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-axuiliar geriatria; paletes); Sant Hilari Sacalm (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria); i Maçanet Sils i Vidreres (protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria).
El taller de paleteria consistirà en desenvolupar la segona fase dels treballs de rehabilitació del futur Centre d'Interpretació Ambiental Fenals-Santa Clotilde a Lloret, a i Maçanet, Sils i Vidreres es desenvoluparan treballs a la bassa de Montbarbat, als estanys de Sils i a la Pineda d'en Mazó a Vidreres.
Diari de Girona
Respecte als tallers d'ocupació que enguany s'han atorgat al Consell Comarcal de la Selva, hi trobem auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria, paletes i protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria. Aquestes disciplines es desenvoluparan a Lloret (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-axuiliar geriatria; paletes); Sant Hilari Sacalm (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria); i Maçanet Sils i Vidreres (protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria).
El taller de paleteria consistirà en desenvolupar la segona fase dels treballs de rehabilitació del futur Centre d'Interpretació Ambiental Fenals-Santa Clotilde a Lloret, a i Maçanet, Sils i Vidreres es desenvoluparan treballs a la bassa de Montbarbat, als estanys de Sils i a la Pineda d'en Mazó a Vidreres.
Diari de Girona
Recurs d'alçada contra acords de l'Assemblea General Ordinària de 4 denovembre de 2007 de la Junta de Conservació de la urb. Vallcanera Park.
Per part de l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park mitjançant escrit de data 12 de desembre de 2007 (RGE núm. 3669), s’interposà Recurs d’Alçada contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
FONAMENTS DE DRET
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present recurs compleix amb els requisits legals exigits pels arts. 107, 110, 114 i 116 de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.
Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent:
I.- Quan a l’exigencia del quorum especial establert a la lletre b de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts de l’ECU hem de manifestar que el mateix unicament s’exigeix sobre “ innovaciones que supongan obras extraordinarias de mejoras, implantacion de nuevos servicios...”, circunstancies i requisits que no es donen, doncs les obres projectades unicament representen l’adequació de les instal.lacions existents a les necessitats de garantir l’abastament d’aigua en les degudes condicions tècniques i en compliment de les normatives sectorials vigents (Norma
Bàsica de l’Edificació, Decret 64/1995 de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, etc). Totes les obres que es realitzaen als efectes de donar compliment als requeriments de la salubtritat pública, implantacio d’hidrants vinculats a la seguretat pública, no son nous serveis sino meres obres de manteniment i conservació adequantse a la normativa vigent, sense perjudici del cost de les mateixes, que respon a l’extensió de laurbanització i a la no execució faseada de les mateixes.
En conseqüencia, no es aplicable a aquest supósit les regles definides a la lletre b) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, essent els quourums i les votacions adequades a la lletre a) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, doncs a l’assemblea van participar propietaris que representaven el 17,4371 777 % del coeficient total i a favor de l’adopció de l’acord d’executar les obres de renovació i reforma de les instal·lacions i de la xarxa de distribució de l'aigua i el
finançament de les mateixes, van votar propietaris que representaven el 19,5029009 % del coeficient total, votant a favor propietaris que representaven el 54,497930 % del coeficient total dels assistents a l'Assemblea.
Cal significar per altre banda, malgrat la importancia económica del pressupost de les obres, que l’ECU, a la qual no s’aplica la legislació de la contractació de les administracions públiques, segons el seu acord de l’assamblea de 6 de març de 2005 de cessió de la gestió del servei de forma temporal, amb una durada suficient per a, entre altres obligacions de la cessionária, redactar el Pla Director ara aprovat, va comportar i formalitzar la presentació d’ofertes de dues companyies de serveis, Abastaments d'Aígües del Tordera, SL, i Sorea, SA, donant-se compte del proces a l'assemblea de 1 de juliol de 2006, garantint-se una concurrencia d’ofertes. En
aquets proces de contractació del servei s'ha donat compliment a un acord assambleari previ, s'ha contrastat tècnicament i,econòmicament el Pla Director presentat i s’adopta un sistema de finançament on la concessionaria assumeix, entre altres condicions, l'aportació a fons perdut de l'import de 200.000€, el finançament total del cost relatiu a totes les parcel·les que no tenent contractat el subministrament d'aigua i de la resta de l'import pressupostat en cinc anys quan un 66,66 % i en vint-i-cinc anys el restant 33,34 %.
II.- D’acord amb l’escrit d’al.legacions formalitzat perl’ECU, quan a la manca d’informació previa del projecte i del pressupost, cal significar el següent :
A l'Assemblea es va presentar el projecte per part de l'enginyer redactor del Pla Director del Servei d'aigua potable de la Urbanització de Vallcanera va exposar amb detall el contingut del Pla, i va significar, que no es tracte d'un projecte d'obres, sinó que el seu objectiu és la recerca dels problemes que pateix l'abastament actual i plantejar solucions globals per obtenir una infrastructura hidràulica adequada, eficaç, suficient, que compleixi la normativa contra incendis
i possibiliti l'expansió urbanística. Aquest técnic va ser present a l’Assemblea també per respondre tots els aclariments í explicacions que li fossin presentats pels assistents, efectuant-se un torn de precs i preguntes exclusiu amb aquesta finalitat. Aquesta explicació va èsser acompanyada d'imatges projectades i aclaridores i complementaries de l'exposició oral.
D'altre banda, cal dir que el projecte forma part de tota la documentació relativa a l’Assemblea General que ha estat a disposició de tots els membres de l'ECU, per a ser consultada a la seu social, sense perjudici de constatar-se que a la vista del volum del projecte és inviable la seva remissió individualitzada als membres de l'Entitat. Per últim cal dir que el full informatiu nomes era un complement/resum escrit per poder seguir i facilitar la comprensió de les cexplicacions donades a l’Assemblea.
III.- La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya núm 337/1999, de 7 d’abril, en relació a les determinacions de l’article 18 dels Estatuts diu al seu fonament de dret quart, parragrafs segon i tercer :
“El artículo 18 de los Estatutos de la Entidad Urbanística de Conservación y Mantenimiento de Vallcanera Park del municipio de Sils, establece que las cuotas de
participación de cada uno de los propietarios de parcelas, en la utilización, o en su caso, propiedad de los elementos comunes, en la adaptación de acuerdos comunitarios, y en los gastos de utilización, conservación y mantenimiento de todas las instalaciones, servicios y obras, se establecen en proporción matemática a la superficie de cada parcela en relación a la superficie total de parcelas, y que la modificación de la cuotade participación o porcentaje de contribución corresponde a la asamblea general, si bien en tanto no se reúna ésta y con carácter extraordinario y provisional podrá ser fijado por la junta directiva, cuando la alteración no afecte a más de un 10% de la cuota de participación total, pudiendo acordar la asamblea además de la cuota de participación en proporción a la superficie de la parcela una cuota social fija por propietario.
Debe observarse que la junta general de la asamblea general de parcelistas en su sesión de 24 de julio de 1994, según resulta del acta, aprobó como forma de cálculo de los recibos de obras de finalización del proyecto de urbanización el de la superficie en metros cuadrados de la parcela, sin establecer un criterio diferenciado para el sufragio de los costes de mantenimiento, por la que la junta directiva carece de poder autónomo para contrariar los estatutos de la entidad y los acuerdos de la asamblea, lo que deriva en la declaración de la no conformidad a derecho de los recibos expedidos impugnados en lo que se refiere a la distribución de los costes de mantenimiento de la urbanización que deberá determinarse en relación con la superficie de las parcelas, lo que promueve la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo”.
Ara be, la Junta Directiva va estimar que l'aplicació de quotes seguint únicament el criteri de la proporcionalitat en la superfície de les parcel·les, portava a resultats clarament injustos, de forma particular per l’existència d'edificacions plurifamiliars, per aixó va proposar a l’assemblea l’aplicació d'una quota fixa per propietari, combinada i complementada amb una quota proporcional, a la superfície, el que s’ajusta, a l’aprovar-se per l’Assemblea, a l’esmentat precepte i l’interpetació del mateix per la referida Sentencia Judicial.
IV.- La implantació de l'obligatorietat de l’auditoria de cámptes externes, es una temàtica, sense entrar si es competencia merament de la Junta Directiva, que pacíficament s’integra dintre de les funcions ordinaries d’una ECU i en conseqüencia, no cal cap quorum extraordinari, doncs no s’integra en cap supósit dels previstos a la lletrtra b de l’apartat 5è de l’article 20. Igualment cal
dir que la finalitat de la mateixa, tal com exposa la direcció de l’ECU, es “ que de forma definitiva es garanteixi la claredat i correcció dels comptes i estats financers de l’Entitat”.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD:
Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park (RGE núm. 3669) contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
Segon.- Donar trasllat de l’acord al President de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació del Sector Vallcanera Park, així com a en Associació Centre Cívic Cultural i Socialde Vallcanera (RGE, per a llur coneixement i efectes.
Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.
Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent:
I.- Quan a l’exigencia del quorum especial establert a la lletre b de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts de l’ECU hem de manifestar que el mateix unicament s’exigeix sobre “ innovaciones que supongan obras extraordinarias de mejoras, implantacion de nuevos servicios...”, circunstancies i requisits que no es donen, doncs les obres projectades unicament representen l’adequació de les instal.lacions existents a les necessitats de garantir l’abastament d’aigua en les degudes condicions tècniques i en compliment de les normatives sectorials vigents (Norma
Bàsica de l’Edificació, Decret 64/1995 de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, etc). Totes les obres que es realitzaen als efectes de donar compliment als requeriments de la salubtritat pública, implantacio d’hidrants vinculats a la seguretat pública, no son nous serveis sino meres obres de manteniment i conservació adequantse a la normativa vigent, sense perjudici del cost de les mateixes, que respon a l’extensió de laurbanització i a la no execució faseada de les mateixes.
En conseqüencia, no es aplicable a aquest supósit les regles definides a la lletre b) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, essent els quourums i les votacions adequades a la lletre a) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, doncs a l’assemblea van participar propietaris que representaven el 17,4371 777 % del coeficient total i a favor de l’adopció de l’acord d’executar les obres de renovació i reforma de les instal·lacions i de la xarxa de distribució de l'aigua i el
finançament de les mateixes, van votar propietaris que representaven el 19,5029009 % del coeficient total, votant a favor propietaris que representaven el 54,497930 % del coeficient total dels assistents a l'Assemblea.
Cal significar per altre banda, malgrat la importancia económica del pressupost de les obres, que l’ECU, a la qual no s’aplica la legislació de la contractació de les administracions públiques, segons el seu acord de l’assamblea de 6 de març de 2005 de cessió de la gestió del servei de forma temporal, amb una durada suficient per a, entre altres obligacions de la cessionária, redactar el Pla Director ara aprovat, va comportar i formalitzar la presentació d’ofertes de dues companyies de serveis, Abastaments d'Aígües del Tordera, SL, i Sorea, SA, donant-se compte del proces a l'assemblea de 1 de juliol de 2006, garantint-se una concurrencia d’ofertes. En
aquets proces de contractació del servei s'ha donat compliment a un acord assambleari previ, s'ha contrastat tècnicament i,econòmicament el Pla Director presentat i s’adopta un sistema de finançament on la concessionaria assumeix, entre altres condicions, l'aportació a fons perdut de l'import de 200.000€, el finançament total del cost relatiu a totes les parcel·les que no tenent contractat el subministrament d'aigua i de la resta de l'import pressupostat en cinc anys quan un 66,66 % i en vint-i-cinc anys el restant 33,34 %.
II.- D’acord amb l’escrit d’al.legacions formalitzat perl’ECU, quan a la manca d’informació previa del projecte i del pressupost, cal significar el següent :
A l'Assemblea es va presentar el projecte per part de l'enginyer redactor del Pla Director del Servei d'aigua potable de la Urbanització de Vallcanera va exposar amb detall el contingut del Pla, i va significar, que no es tracte d'un projecte d'obres, sinó que el seu objectiu és la recerca dels problemes que pateix l'abastament actual i plantejar solucions globals per obtenir una infrastructura hidràulica adequada, eficaç, suficient, que compleixi la normativa contra incendis
i possibiliti l'expansió urbanística. Aquest técnic va ser present a l’Assemblea també per respondre tots els aclariments í explicacions que li fossin presentats pels assistents, efectuant-se un torn de precs i preguntes exclusiu amb aquesta finalitat. Aquesta explicació va èsser acompanyada d'imatges projectades i aclaridores i complementaries de l'exposició oral.
D'altre banda, cal dir que el projecte forma part de tota la documentació relativa a l’Assemblea General que ha estat a disposició de tots els membres de l'ECU, per a ser consultada a la seu social, sense perjudici de constatar-se que a la vista del volum del projecte és inviable la seva remissió individualitzada als membres de l'Entitat. Per últim cal dir que el full informatiu nomes era un complement/resum escrit per poder seguir i facilitar la comprensió de les cexplicacions donades a l’Assemblea.
III.- La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya núm 337/1999, de 7 d’abril, en relació a les determinacions de l’article 18 dels Estatuts diu al seu fonament de dret quart, parragrafs segon i tercer :
“El artículo 18 de los Estatutos de la Entidad Urbanística de Conservación y Mantenimiento de Vallcanera Park del municipio de Sils, establece que las cuotas de
participación de cada uno de los propietarios de parcelas, en la utilización, o en su caso, propiedad de los elementos comunes, en la adaptación de acuerdos comunitarios, y en los gastos de utilización, conservación y mantenimiento de todas las instalaciones, servicios y obras, se establecen en proporción matemática a la superficie de cada parcela en relación a la superficie total de parcelas, y que la modificación de la cuotade participación o porcentaje de contribución corresponde a la asamblea general, si bien en tanto no se reúna ésta y con carácter extraordinario y provisional podrá ser fijado por la junta directiva, cuando la alteración no afecte a más de un 10% de la cuota de participación total, pudiendo acordar la asamblea además de la cuota de participación en proporción a la superficie de la parcela una cuota social fija por propietario.
Debe observarse que la junta general de la asamblea general de parcelistas en su sesión de 24 de julio de 1994, según resulta del acta, aprobó como forma de cálculo de los recibos de obras de finalización del proyecto de urbanización el de la superficie en metros cuadrados de la parcela, sin establecer un criterio diferenciado para el sufragio de los costes de mantenimiento, por la que la junta directiva carece de poder autónomo para contrariar los estatutos de la entidad y los acuerdos de la asamblea, lo que deriva en la declaración de la no conformidad a derecho de los recibos expedidos impugnados en lo que se refiere a la distribución de los costes de mantenimiento de la urbanización que deberá determinarse en relación con la superficie de las parcelas, lo que promueve la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo”.
Ara be, la Junta Directiva va estimar que l'aplicació de quotes seguint únicament el criteri de la proporcionalitat en la superfície de les parcel·les, portava a resultats clarament injustos, de forma particular per l’existència d'edificacions plurifamiliars, per aixó va proposar a l’assemblea l’aplicació d'una quota fixa per propietari, combinada i complementada amb una quota proporcional, a la superfície, el que s’ajusta, a l’aprovar-se per l’Assemblea, a l’esmentat precepte i l’interpetació del mateix per la referida Sentencia Judicial.
IV.- La implantació de l'obligatorietat de l’auditoria de cámptes externes, es una temàtica, sense entrar si es competencia merament de la Junta Directiva, que pacíficament s’integra dintre de les funcions ordinaries d’una ECU i en conseqüencia, no cal cap quorum extraordinari, doncs no s’integra en cap supósit dels previstos a la lletrtra b de l’apartat 5è de l’article 20. Igualment cal
dir que la finalitat de la mateixa, tal com exposa la direcció de l’ECU, es “ que de forma definitiva es garanteixi la claredat i correcció dels comptes i estats financers de l’Entitat”.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD:
Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park (RGE núm. 3669) contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
Segon.- Donar trasllat de l’acord al President de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació del Sector Vallcanera Park, així com a en Associació Centre Cívic Cultural i Socialde Vallcanera (RGE, per a llur coneixement i efectes.
dilluns, 14 de gener del 2008
Anunci relatiu al concurs per a la contractació de l’obra Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
Per acord de Ple extraordinari del 19 de desembre de 2007 es va aprovar la contractació de l’obra Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats), mitjançant el sistema de Concurs, i el Plec de clàusules administratives particulars que l'ha de regir, i atès l’establert en l’article 277 del Decret Legislatiu 2/2003, de
28 d’abril, s’exposa al públic pel termini de 20 dies, a l’efecte presentació de possibles reclamacions.
Simultàniament, es convoca licitació per a l'adjudicació d'aquesta obra, si bé aquesta s'ajornarà quan sigui convenient en cas que es formulin reclamacions contra el Plec de clàusules administratives particulars.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) Descripció de l'objecte: Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: C. Josep Trueta/Antoni Gaudí.
d) Termini d'execució: 12 mesos.
3 Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: Concurs
4 Pressupost base de la licitació:
Import total: 1.243.659,14 euros, IVA vigent inclòs.
5 Garanties:
La garantia provisional que han de constituir els licitadors és equivalent al 2% del preu de licitació i la garantia definitiva és del 4% de l’import de l’adjudicació.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils.
b) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià núm.2
c) Localitat i codi postal: 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) FAX: 972 85 36 17
f) Data límit per a l’obtenció de documents i informació: el darrer dia per presentar les pliques.
7 Requisits específics del contractista:
a) Classificació:
Grup Subgrups Categoria
A 1 a
C 2 c
I 9 b
b) Altres requisits: els establerts en els plecs de clàusules administratives particulars.
8 Presentació d'ofertes:
a) Data límit de presentació: vint-i-sis dies naturals posteriors a la publicació de l’Anunci de contractació.
b) Documentació que s'ha de presentar: la que detalla la clàusula 13ª del Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: el que s'indica al punt 6.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos
e) Admissió de variants: les assenyalades en el plec de clàusules particulars.
9 Obertura de les ofertes:
L'obertura dels sobres tindrà lloc el cinquè dia següent al del venciment del termini de presentació de proposicions a les 14 hores.
10 Despeses dels anuncis:
Les despeses de publicació dels anuncis seran a càrrec del contractista adjudicatari.
Sils, 24 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
28 d’abril, s’exposa al públic pel termini de 20 dies, a l’efecte presentació de possibles reclamacions.
Simultàniament, es convoca licitació per a l'adjudicació d'aquesta obra, si bé aquesta s'ajornarà quan sigui convenient en cas que es formulin reclamacions contra el Plec de clàusules administratives particulars.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) Descripció de l'objecte: Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: C. Josep Trueta/Antoni Gaudí.
d) Termini d'execució: 12 mesos.
3 Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: Concurs
4 Pressupost base de la licitació:
Import total: 1.243.659,14 euros, IVA vigent inclòs.
5 Garanties:
La garantia provisional que han de constituir els licitadors és equivalent al 2% del preu de licitació i la garantia definitiva és del 4% de l’import de l’adjudicació.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils.
b) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià núm.2
c) Localitat i codi postal: 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) FAX: 972 85 36 17
f) Data límit per a l’obtenció de documents i informació: el darrer dia per presentar les pliques.
7 Requisits específics del contractista:
a) Classificació:
Grup Subgrups Categoria
A 1 a
C 2 c
I 9 b
b) Altres requisits: els establerts en els plecs de clàusules administratives particulars.
8 Presentació d'ofertes:
a) Data límit de presentació: vint-i-sis dies naturals posteriors a la publicació de l’Anunci de contractació.
b) Documentació que s'ha de presentar: la que detalla la clàusula 13ª del Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: el que s'indica al punt 6.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos
e) Admissió de variants: les assenyalades en el plec de clàusules particulars.
9 Obertura de les ofertes:
L'obertura dels sobres tindrà lloc el cinquè dia següent al del venciment del termini de presentació de proposicions a les 14 hores.
10 Despeses dels anuncis:
Les despeses de publicació dels anuncis seran a càrrec del contractista adjudicatari.
Sils, 24 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
dijous, 10 de gener del 2008
La davallada en la contractació d'habitatges s'accentua i ja s'acosta al 40%
Les zones costaneres són les més afectades i es preveu que la davallada no s'aturi almenys fins al 2009
MÒNICA CABRUJA. Girona
La caiguda en la contractació d'habitatges continua i a final del 2007 ja va arribar al 38,82% a les comarques de Girona, amb 12.045 unitats contractades. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Ernest Oliveras, va alertar ahir que si no es busquen solucions la desacceleració es començarà a fer del tot evident a partir del segon semestre del 2008, ja que fins ara el nombre d'habitatges que hi ha en construcció encara manté el sector del tot actiu. El nombre d'habitatges contractats (indicatiu de l'activitat que hi haurà en els propers anys) ha baixat a totes les comarques i la davallada ha estat més forta a les comarques costaneres i a la Cerdanya, ja que afecta sobretot la construcció de segones residències, i també al Gironès, amb una disminució del 45,83%.
El 2007 es van contractar 12.045 habitatges a les comarques de Girona, mentre que el 2006 el nombre va ser de 19.687. Això suposa una caiguda del 38,82%. La comarca més afectada percentualment és la Cerdanya, tot i que cal tenir en compte que representa aproximadament el 2% de la construcció a les comarques gironines. El pes més fort de la baixada es produeix a les comarques costaneres, on es concentra el 65% de l'obra en habitatges. «Les comarques amb molts habitatges de segona residència són les més afectades, ja que es tracta d'inversions de les quals es pot prescindir, en un moment com l'actual, en què hi ha una manca de confiança motivada per diferents factors», va destacar el president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Oliveras va remarcar que la baixada percentual que es produeix a l'Alt i el Baix Empordà i la Selva pot ser preocupant en relació amb l'activitat futura. Les comarques menys afectades per la baixada de contractació són la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
La contractació d'habitatges a les comarques de Girona va fer un tomb el 2007 després d'uns anys de fort dinamisme i de l'1 de gener al 30 de setembre ja es va posar de manifest que s'havia registrat una caiguda important, del 30% (segons les dades que es van fer públiques a l'octubre de l'any passat). Les darreres dades difoses ahir pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics posen de manifest que la desacceleració continua i la davallada ja va arribar al 38,82% a final del 2007. «L'any passat es va continuar treballant tant o més que el 2006 i es van acabar més habitatges que l'any anterior. Sense tenir una bola de vidre és difícil d'assegurar, però tot fa preveure que durant els primers mesos del 2008 la construcció d'habitatges continuarà molt activa i que el segon semestre és quan hi haurà problemes, ja que sobrarà mà d'obra», va indicar Oliveras. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics veu difícil que l'obra pública pugui absorbir l'excedent de mà d'obra que es pot produir al sector privat i no és gaire optimista en relació amb una possible recuperació de la contractació a curt termini. «Es preveu que la corba continuï baixant i el 2009 es toqui fons», va manifestar.
Pel que fa a la rehabilitació d'habitatges, tot i que el pes continua sent petit en relació amb les noves contractacions, ha augmentat del 10% el 2006 a aproximadament el 13% el 2007 pel que fa al conjunt de contractacions. «En moments en què baixa la confiança en la compra, creix la rehabilitació, per mantenir el que ja es té», va argumentar Oliveras. El col·legi ha defensat moltes vegades que la rehabilitació d'habitatges és una de les assignatures pendents.
EL TOMB AL SECTOR La contractació d'habitatges s'ha instal·lat durant anys en una dinàmica de fort creixement i concretament el 2006 va créixer un 14% en relació amb el 2005. Des del sector ja s'alertava que aquests grans creixements no eren gaire positius i s'apostava per l'estabilització, però ara s'ha entrat en una dinàmica contrària que fa témer una davallada forta si no es troben solucions a temps. Oliveras va recordar que la caiguda de contractacions té una part de «lògica», ja que s'emmarca dins el context de l'entrada en vigor del codi tècnic de l'edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però també comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans, però també és cert que la caiguda està motiva per una crisi de confiança», va remarcar. Oliveras va reconèixer que el que no s'esperava era la frenada en la venda d'habitatges que s'ha produït el 2007, que atribueix, en part, a la crisi del mercat hipotecari dels Estats Units que ha provocat un enduriment en les condicions de les hipoteques. «Si l'aixeta continua tancada és difícil remuntar, ja que per fer-ho el primer que cal és col·locar tots els habitatges que hi ha ara en estoc al mercat», manté.
EL TOMB AL SECTOR La contractació d'habitatges s'ha instal·lat durant anys en una dinàmica de fort creixement i concretament el 2006 va créixer un 14% en relació amb el 2005. Des del sector ja s'alertava que aquests grans creixements no eren gaire positius i s'apostava per l'estabilització, però ara s'ha entrat en una dinàmica contrària que fa témer una davallada forta si no es troben solucions a temps. Oliveras va recordar que la caiguda de contractacions té una part de «lògica», ja que s'emmarca dins el context de l'entrada en vigor del codi tècnic de l'edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però també comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans, però també és cert que la caiguda està motiva per una crisi de confiança», va remarcar. Oliveras va reconèixer que el que no s'esperava era la frenada en la venda d'habitatges que s'ha produït el 2007, que atribueix, en part, a la crisi del mercat hipotecari dels Estats Units que ha provocat un enduriment en les condicions de les hipoteques. «Si l'aixeta continua tancada és difícil remuntar, ja que per fer-ho el primer que cal és col·locar tots els habitatges que hi ha ara en estoc al mercat», manté.
64 municipis s'escapen de la baixada
Sarrià, Fornells, Besalú i algunes poblacions costaneres són localitats on l'any passat es va apujar la contractació
MÒNICA CABRUJA. Girona
Seixanta-quatre municipis de les comarques gironines es van escapar l'any passat de la caiguda en nombre de contractacions d'habitatges. Cadaqués, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Pals, Santa Cristina d'Aro, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Sils, Tossa de Mar, Besalú i Sant Joan de les Abadesses són alguns dels que figuren en la llista. En la gran majoria, però, el nombre d'habitatges contractats a baixat. Alguns dels que destaquen són la ciutat de Girona, on s'ha passat de 1.578 el 2006 a 656 el 2007; Salt, de 595 a 279; Olot, de 951 a 659; Figueres, de 1.320 a 932; Banyoles, de 428 a 277; Blanes, de 858 a 507; Lloret de Mar, de 1.264 a 491; Palamós, de 219 a 130, i Sant Feliu de Guíxols, de 582 a 168.
Seixanta-quatre municipis de les comarques gironines es van escapar l'any passat de la caiguda en nombre de contractacions d'habitatges. Cadaqués, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Pals, Santa Cristina d'Aro, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Sils, Tossa de Mar, Besalú i Sant Joan de les Abadesses són alguns dels que figuren en la llista. En la gran majoria, però, el nombre d'habitatges contractats a baixat. Alguns dels que destaquen són la ciutat de Girona, on s'ha passat de 1.578 el 2006 a 656 el 2007; Salt, de 595 a 279; Olot, de 951 a 659; Figueres, de 1.320 a 932; Banyoles, de 428 a 277; Blanes, de 858 a 507; Lloret de Mar, de 1.264 a 491; Palamós, de 219 a 130, i Sant Feliu de Guíxols, de 582 a 168.
dilluns, 7 de gener del 2008
Aprofitar l'espai del CEIP Castell de Farners
Fa poques setmanes han començat els treballs de construcció de la segona fase de l'escola Castell de Farners de Santa Coloma. La previsió del Departament d'Educació és que l'edifici de primària estigui acabat per entrar en funcionament el mes de setembre que ve, coincidint amb l'arrencada del curs 2008-2009. El Departament està estudiant la possibilitat d'utilitzar provisionalment les noves instal·lacions del Castell de Farners per situar-hi el nou institut, tenint en compte que només s'utilitzarà una part molt petita de l'edifici amb alumnes de primer i segon de primària. El director d'Educació, Andreu Otero, admet que això només és una possibilitat, ja que també es considera situar el nou institut a Sils, un municipi que ja ha manifestat la seva voluntat per acollir-lo. Els alcaldes de les dues poblacions coneixen la situació i serà Educació qui decidirà quina opció veu més viable. El que és clar és que cal crear un centre nou, perquè les dades palesen que l'institut de Santa Coloma no pot créixer més.
Educació obrirà cinc escoles i quatre IES més a les comarques gironines el curs que ve
Es crearan a Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Castelló, Platja d'Aro, Vilafant, Lloret, Vilablareix, Lloret i Santa Coloma
DANI VILÀ. Girona
Demà tot just començarà el segon trimestre d'aquest curs, però l'augment d'alumnat fa que el Departament d'Educació ja prevegi a hores d'ara la creació de cinc escoles noves i quatre instituts més a les comarques gironines per al curs 2008-2009. Les noves escoles s'obriran als municipis de Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Castelló d'Empúries i Castell i Platja d'Aro. L'important augment d'alumnat dels últims anys a primària comença a deixar-se sentir a secundària. Per aquest motiu, el govern crearà centres a Vilafant, Vilablareix i Lloret, i també té clar que obrirà un centre de secundària a la Selva, però encara ha de decidir si l'establirà a Sils o a Santa Coloma de Farners, aprofitant espais que no farà servir l'escola Castell de Farners.
Tots els centres que es posaran en marxa a partir del setembre vinent ho faran amb mòduls prefabricats. El director d'Educació a Girona, Andreu Otero, reconeix que el creixement previst a hores d'ara és molt important, i que s'obriran nou centres més el curs que ve, «però són les necessitats que tenim i hem de respondre a la demanda d'escolarització que tenim». Otero considera que l'obertura de més escoles i instituts es pot atribuir en part al reagrupament familiar d'aquests dos últims anys, en què han arribat més de 8.000 persones, entre les quals hi ha un percentatge considerable de nens i joves en edat escolar.
Les noves escoles de Castelló d'Empúries, Quart i Platja d'Aro començaran amb grups de P3 i també de P4 i P5, ja que són grups que durant aquest curs s'han situat en centres que ja existien en aquests municipis. Cal destacar la nova escola de Salt, que serà el tercer centre educatiu nou dels últims tres anys en aquest municipi. També s'obrirà un centre de primària a Sant Julià de Ramis.
Pel que fa als instituts, Lloret arrencarà amb dos grups de primer d'ESO, mentre que Vilablareix donarà servei als alumnes de Fornells, Quart, Vilablareix i Aiguaviva. A Vilafant, Educació aposta per obrir amb dues línies, malgrat la petició de diversos pobles d'obrir amb tres. Aquesta oferta només donarà servei als alumnes de Vilafant. El govern encara ha de decidir si el quart IES s'obrirà a Sils o a Santa Coloma. Tenint en compte que encara falten mesos, cal pensar que la llista de noves escoles i nous instituts encara podria créixer.
Castelló i Lloret són els municipis on més augmenta la població des de l´any 1998
Portbou és la localitat gironina que experimenta un descens més gran d'habitants, del 17,80%
R.R.B., Girona.
Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, i Lloret de Mar, a la Selva, són els dos municipis gironins de més de 10.000 habitants on la població va experimentar un augment més gran entre el 1998 i el 2007. Segons les últimes xifres fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística, Lloret comptava l'1 de gener del 2007 un total de 34.997 habitants, un 95,78 per cent més que els 17.875 que hi havia censats en aquest municipi selvatà l'1 de gener del 1998. Pel que fa a Castelló, el nombre de veïns que hi vivien el primer dia del 2007, 10.629, dobla els 5.283 habitants que s'hi xifraven nou anys abans. En concret, l'augment en aquesta localitat altempordanesa va ser del 101,19 per cent. Per contra, el municipi on el nombre de veïns censats va reduir-se més entre el 1998 i el 2007 és Portbou, que va registrar un descens del 17,80 per cent: l'1 de gener del 1998 hi vivien 1.590 persones, mentre que nou anys després el nombre era de 1.307.
A banda de Castelló d'Empúries, quatre municipis més van com a mínim doblar la seva població entre el 1998 i el 2007. Es tracta de les petites localitats d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà -amb un augment del 153,44 per cent-, Riells i Viabrea, a la Selva -on la pujada va ser del 105,51 per cent-, Sales de Llierca, a la Garrotxa -amb un increment de població del 104,61 per cent- i Vall-llobrega, al Baix Empordà -on entre el 98 i el 2007 la població va augmentar un 140,12 per cent-.
Per sota d'aquests municipis destaquen els increments de població registrats per diverses poblacions de la Selva, totes elles properes a sortides de l'autopista AP-7 i a Lloret de Mar, i els d'algunes localitats costaneres de la província. En concret, Maçanet de la Selva va augmentar un 80,13 per cent en nombre d'habitants entre el 1998 i el 2007, passant de 3.472 a 6.254. Pobles veïns a aquest municipi selvatà van registrar també increments considerables: a Vidreres la població va pujar un 63,09 per cent; a Sils un 52,63 per cent; i a Riudarenes un 47,41 per cent.
Pel que fa als augments importants del nombre de veïns a les localitats costaneres, Castell-Platja d'Aro va créixer entre el 1998 i el 2007 un 68,81 per cent -de 5.785 a 9.766 habitants-, Santa Cristina d'Aro ho va fer en un 71,58 per cent -de 2.650 a 4.547 veïns- i Roses en un 50,88 per cent -de 12.022 a 18.139 persones censades-. Cadaqués, per la seva banda, va créixer un 49,41 per cent.
Altres municipis on els increments van ser destacables en aquest període de nou anys són Celrà -61,10 per cent-, Sant Julià de Ramis -46,30 per cent-, Navata -54,29 per cent-, Palau Saverdera -63,11 per cent-, Tor roella de Fluvià -85,33 per cent-, la Vajol -60,29 per cent- o Vilablareix -47,62 per cent-.
I, a banda de Portbou, quinze municipis més van experimentar un descens de població entre l'1 de gener del 1998 i la mateixa data del 2007. Es tracta de Brunyola, Campelles, les Lloses i Ullastret -amb una baixada del voltant del 10 per cent-, i Gombrèn, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Pontós, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Riumors, Sant Miquel de Campmajor, Sant Joan les Fonts i Sant Joan de les Abadesses -amb descensos inferiors al 10 per cent-.
Diari de Girona
R.R.B., Girona.
Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, i Lloret de Mar, a la Selva, són els dos municipis gironins de més de 10.000 habitants on la població va experimentar un augment més gran entre el 1998 i el 2007. Segons les últimes xifres fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística, Lloret comptava l'1 de gener del 2007 un total de 34.997 habitants, un 95,78 per cent més que els 17.875 que hi havia censats en aquest municipi selvatà l'1 de gener del 1998. Pel que fa a Castelló, el nombre de veïns que hi vivien el primer dia del 2007, 10.629, dobla els 5.283 habitants que s'hi xifraven nou anys abans. En concret, l'augment en aquesta localitat altempordanesa va ser del 101,19 per cent. Per contra, el municipi on el nombre de veïns censats va reduir-se més entre el 1998 i el 2007 és Portbou, que va registrar un descens del 17,80 per cent: l'1 de gener del 1998 hi vivien 1.590 persones, mentre que nou anys després el nombre era de 1.307.
A banda de Castelló d'Empúries, quatre municipis més van com a mínim doblar la seva població entre el 1998 i el 2007. Es tracta de les petites localitats d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà -amb un augment del 153,44 per cent-, Riells i Viabrea, a la Selva -on la pujada va ser del 105,51 per cent-, Sales de Llierca, a la Garrotxa -amb un increment de població del 104,61 per cent- i Vall-llobrega, al Baix Empordà -on entre el 98 i el 2007 la població va augmentar un 140,12 per cent-.
Per sota d'aquests municipis destaquen els increments de població registrats per diverses poblacions de la Selva, totes elles properes a sortides de l'autopista AP-7 i a Lloret de Mar, i els d'algunes localitats costaneres de la província. En concret, Maçanet de la Selva va augmentar un 80,13 per cent en nombre d'habitants entre el 1998 i el 2007, passant de 3.472 a 6.254. Pobles veïns a aquest municipi selvatà van registrar també increments considerables: a Vidreres la població va pujar un 63,09 per cent; a Sils un 52,63 per cent; i a Riudarenes un 47,41 per cent.
Pel que fa als augments importants del nombre de veïns a les localitats costaneres, Castell-Platja d'Aro va créixer entre el 1998 i el 2007 un 68,81 per cent -de 5.785 a 9.766 habitants-, Santa Cristina d'Aro ho va fer en un 71,58 per cent -de 2.650 a 4.547 veïns- i Roses en un 50,88 per cent -de 12.022 a 18.139 persones censades-. Cadaqués, per la seva banda, va créixer un 49,41 per cent.
Altres municipis on els increments van ser destacables en aquest període de nou anys són Celrà -61,10 per cent-, Sant Julià de Ramis -46,30 per cent-, Navata -54,29 per cent-, Palau Saverdera -63,11 per cent-, Tor roella de Fluvià -85,33 per cent-, la Vajol -60,29 per cent- o Vilablareix -47,62 per cent-.
I, a banda de Portbou, quinze municipis més van experimentar un descens de població entre l'1 de gener del 1998 i la mateixa data del 2007. Es tracta de Brunyola, Campelles, les Lloses i Ullastret -amb una baixada del voltant del 10 per cent-, i Gombrèn, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Pontós, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Riumors, Sant Miquel de Campmajor, Sant Joan les Fonts i Sant Joan de les Abadesses -amb descensos inferiors al 10 per cent-.
Diari de Girona
diumenge, 6 de gener del 2008
Edicte sobre aprovació definitiva de modificació d’ordenances fiscals per a 2008
Havent estat aprovada provisionalment la modificació de les Ordenances Fiscals pel Ple Ordinari del dia 12 de novembre de 2007, i no havent estat
presentada cap al·legació, esdevenen definitivament aprovades, publicant-se el seu text íntegre, d’acord amb l’establert en l’article 17.3 del Real
Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Contra l'acord definitiu es podrà interposar recurs contenciós administratiu previst en l'article 19 de l’esmentat Real Decret Legislatiu.
Sils, 27 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
ORDENANÇA FISCAL
presentada cap al·legació, esdevenen definitivament aprovades, publicant-se el seu text íntegre, d’acord amb l’establert en l’article 17.3 del Real
Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Contra l'acord definitiu es podrà interposar recurs contenciós administratiu previst en l'article 19 de l’esmentat Real Decret Legislatiu.
Sils, 27 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
ORDENANÇA FISCAL
Edicte sobre nomenament de personal
De conformitat amb allò que disposa l’article
291.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la
llei municipal i de règim local de Catalunya, es
fan públics els acords de contractació de
personal adoptats:
- Per motius de màxima urgencia s’ha nomenat
temporalment a Rafael Ruíz Ojeda com a
Guàrdia Municipal a temps complet des del dia
4 de desembre de 2007 fins el dia 3 de març de
2008 en substitució dels guàrdies de la
plantilla durant el període de vacances.
Sils, 17 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
291.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la
llei municipal i de règim local de Catalunya, es
fan públics els acords de contractació de
personal adoptats:
- Per motius de màxima urgencia s’ha nomenat
temporalment a Rafael Ruíz Ojeda com a
Guàrdia Municipal a temps complet des del dia
4 de desembre de 2007 fins el dia 3 de març de
2008 en substitució dels guàrdies de la
plantilla durant el període de vacances.
Sils, 17 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
dijous, 3 de gener del 2008
Sils preveu ingressar 500.000 e menys en llicències d´obres respecte al 2007
El pressupost xifra la recaptació en 600.000 euros per aquest any
E.Padilla, Sils.
Els pressupostos per a 2008 elaborats per l'Ajuntament de Sils i que van ser aprovats el passat desembre preveuen uns ingressos en concepte de llicències d'obres que ascendeixen a 600.000 euros, mentre que el plec econòmic de 2007 xifrava l'entrada d'actius a través d'impostos a la construcció en 1.100.000 euros. L'Ajuntament, per tant, espera en principi recaptar mig milió d'euros menys que en l'exercici anterior a causa del replegament que s'ha donat en els darrers mesos en el sector de la construcció.
Segons el regidor d'Hisenda Joan Andreu Arredondo (IdS-PM), l'estimació s'ha fet a la baixa tenint en compte la tendència dels darrers quatre o cinc mesos, durant els quals la fal·lera constructora ha disminuït a Sils, tot i que no va descartar que finalment els resultats superin les previsions.
No opinen pas així però des del grup d'ICV de l'Ajuntament de Sils, que considera que l'estimació encara s'ha quedat llarga i que caldria rebaixar les espectatives fins a pressupostar només 300.000 euros en concepte d'impostos a la construcció. Sils està ara revisant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i es preveu fins i tot rebaixar edificabilitats en alguns sectors respecte a l'aprovació inicial que es va fer durant el passat mandat. Un exemple d'aquest cas és el sector del car rer Mallorquines, on s'eliminaran les unitats d'actuació perquè els veïns puguin actuar per separat sense la necessitat d'impulsar plans urbanístics a canvi de reduir el volum edificable.
Diari de Girona
E.Padilla, Sils.
Els pressupostos per a 2008 elaborats per l'Ajuntament de Sils i que van ser aprovats el passat desembre preveuen uns ingressos en concepte de llicències d'obres que ascendeixen a 600.000 euros, mentre que el plec econòmic de 2007 xifrava l'entrada d'actius a través d'impostos a la construcció en 1.100.000 euros. L'Ajuntament, per tant, espera en principi recaptar mig milió d'euros menys que en l'exercici anterior a causa del replegament que s'ha donat en els darrers mesos en el sector de la construcció.
Segons el regidor d'Hisenda Joan Andreu Arredondo (IdS-PM), l'estimació s'ha fet a la baixa tenint en compte la tendència dels darrers quatre o cinc mesos, durant els quals la fal·lera constructora ha disminuït a Sils, tot i que no va descartar que finalment els resultats superin les previsions.
No opinen pas així però des del grup d'ICV de l'Ajuntament de Sils, que considera que l'estimació encara s'ha quedat llarga i que caldria rebaixar les espectatives fins a pressupostar només 300.000 euros en concepte d'impostos a la construcció. Sils està ara revisant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i es preveu fins i tot rebaixar edificabilitats en alguns sectors respecte a l'aprovació inicial que es va fer durant el passat mandat. Un exemple d'aquest cas és el sector del car rer Mallorquines, on s'eliminaran les unitats d'actuació perquè els veïns puguin actuar per separat sense la necessitat d'impulsar plans urbanístics a canvi de reduir el volum edificable.
Diari de Girona
dilluns, 31 de desembre del 2007
Sils reallotja sis persones a un hostal en cremar-se casa seva
Un dels inquilins ha de saltar des del primer pis per salvar-se
Jordi Bes, Sils.
L'Ajuntament de Sils va reallotjar ahir a la tarda sis persones de mitjana edat en un hostal perquè se'ls havia cremat part de casa seva, que es troba al car rer Església número tres de la població. Els inquilins van poder sortir-ne pel seu propi peu sense que els afectés el foc, si bé un d'ells va haver de saltar des d'un primer pis i van portar-lo a un centre sanitari perquè li miressin el peu.
El foc es va declarar passades les cinc de la tarda en el baix de la casa, que té dues plantes, van informar els Bombers de la Generalitat. Els inquilins que estaven a la part baixa van sortir pel seu propi peu, mentre que un altre que s'estava dutxant al pis de dalt va optar per saltar al carrer des d'una alçada d'uns tres o quatre metres. L'home va caure sobre una motocicleta i va ser portat per la Policia Local al Centre d'Atenció Primària (CAP) de la població perquè el visitessin. Els bombers van afirmar que n'havia sortit amb un peu embenat, informació que no van confirmar les fonts municipals.
La Policia Local va explicar que la causa del foc podria ser una estufa de llenya. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, que també és bomber, va explicar que les flames es van estendre per la cuina i el menjador però que no van afectar la zona on dormen els residents a la casa de la primera planta. No obstant això, també hi havia una zona per dormir al baix. El consistori va optar per reallotjar-los a l'Hostal Rolls de la població donat l'estat en què va quedar casa seva.
Les sis persones són treballadors, quatre dels quals de Mali i dos de Gàmbia. Tots ells van sopar un cop van arribar a l'hostal i avui al matí hi esmorzaran a l'espera que es determini si poden tornar a l'edifici del carrer Església.
Nogué va agrair la col·laboració del fill del propietari d'Alvifoc, un establiment dedicat a la venda d'utensilis contra el foc que es troba uns números més enllà del carrer l'Església. El jove va tenir una actitud molt activa en les tasques per apagar l'incendi ja que va emprar uns set o vuit extintors per fer front a les flames. A més, hi van participar tres dotacions dels Bombers que van controlar el foc en pocs minuts.
Diari de Girona
Jordi Bes, Sils.
L'Ajuntament de Sils va reallotjar ahir a la tarda sis persones de mitjana edat en un hostal perquè se'ls havia cremat part de casa seva, que es troba al car rer Església número tres de la població. Els inquilins van poder sortir-ne pel seu propi peu sense que els afectés el foc, si bé un d'ells va haver de saltar des d'un primer pis i van portar-lo a un centre sanitari perquè li miressin el peu.
El foc es va declarar passades les cinc de la tarda en el baix de la casa, que té dues plantes, van informar els Bombers de la Generalitat. Els inquilins que estaven a la part baixa van sortir pel seu propi peu, mentre que un altre que s'estava dutxant al pis de dalt va optar per saltar al carrer des d'una alçada d'uns tres o quatre metres. L'home va caure sobre una motocicleta i va ser portat per la Policia Local al Centre d'Atenció Primària (CAP) de la població perquè el visitessin. Els bombers van afirmar que n'havia sortit amb un peu embenat, informació que no van confirmar les fonts municipals.
La Policia Local va explicar que la causa del foc podria ser una estufa de llenya. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, que també és bomber, va explicar que les flames es van estendre per la cuina i el menjador però que no van afectar la zona on dormen els residents a la casa de la primera planta. No obstant això, també hi havia una zona per dormir al baix. El consistori va optar per reallotjar-los a l'Hostal Rolls de la població donat l'estat en què va quedar casa seva.
Les sis persones són treballadors, quatre dels quals de Mali i dos de Gàmbia. Tots ells van sopar un cop van arribar a l'hostal i avui al matí hi esmorzaran a l'espera que es determini si poden tornar a l'edifici del carrer Església.
Nogué va agrair la col·laboració del fill del propietari d'Alvifoc, un establiment dedicat a la venda d'utensilis contra el foc que es troba uns números més enllà del carrer l'Església. El jove va tenir una actitud molt activa en les tasques per apagar l'incendi ja que va emprar uns set o vuit extintors per fer front a les flames. A més, hi van participar tres dotacions dels Bombers que van controlar el foc en pocs minuts.
Diari de Girona
dimarts, 18 de desembre del 2007
Quatre anys per fer vuit quilòmetres d'N-II
Demà s'inaugura el desdoblament entre Fornells i Caldes de Malavella, on van començar les obres el març del 2004El desdoblament de l'N-II entre Fornells i Caldes per fi s'obrirà al trànsit demà. Han estat gairebé quatre anys d'obres per fer tan sols 8,34 quilòmetres d'autovia. Quatre anys en què aquesta carretera ha estat un autèntic caos circulatori, amb canvis i desviaments constants, mala senyalització i cues interminables a les hores punta. Quatre anys en què no s'ha fet cas de les reiterades peticions dels alcaldes de la zona de fer gratuïta l'AP-7 entre l'aeroport i Girona durant les obres. I tot just s'inauguren dos trams –Fornells-aeroport i aeroport-Caldes–. Les obres entre Caldes i Sils fa poc que han començat i les de Maçanet a Sils estan a punt d'adjudicar-se. Més retard hi ha de Maçanet a Blanes i de Girona a la frontera francesa, on encara no hi ha projecte constructiu.
El 4 de març del 2004, en plena campanya de les eleccions al Congrés, el llavors secretari d'estat d'Infraestructures, Benigno Blanco (PP), va col·locar la primera pedra del desdoblament de l'N-II entre Fornells i l'aeroport. Aquell dia, Blanco es vanagloriava que les obres estarien acabades al cap de dos anys. I n'han passat gairebé quatre.
Demà, segons ha informat la Subdelegació del Govern de l'Estat a Girona, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, farà la inauguració dels primers dos trams de carretera desdoblats. Que, de fet, solucionen ben poc la circulació a l'N-II, ja que la resta de traçat gironí –de Caldes a Blanes, pel sud, i de Girona a la frontera francesa, pel nord– tardarà encara força temps a estar acabat.
Durant aquests quatre anys, les reivindicacions dels alcaldes afectats (Riudellots, Vilobí, Caldes, Maçanet i Sils) han estat contínues. Sobretot aquests dos darrers anys, en què s'ha treballat en el terreny amb més intensitat que no pas al principi. Els plens dels respectius ajuntaments han aprovat diverses vegades mocions per reclamar la gratuïtat de l'AP-7 entre Maçanet i Girona sud mentre duressin les obres. Mai s'ha posat en pràctica. També s'han queixat diverses vegades de la falta de seguretat als trams on s'estava treballant: mala senyalització dels desviaments, poca il·luminació i traçats que semblaven un scalextric a mida real.
AFECTACIONS
El traçat del desdoblament que s'inaugurarà demà transcorre paral·lel a l'antiga N-II. Entre les afectacions més destacades hi ha l'enderrocament de diverses cases. A Caldes de Malavella, per exemple, es va tirar a terra la masia de Can Geli i es va haver de traslladar de lloc un freixe centenari. A Riudellots també van enderrocar-se algunes cases i una gasolinera. S'ha construït un nou pont que connecta el nucli de Franciac amb uns masos i un camp de golf que hi ha a l'altre costat de la carretera. I també ha estat necessari ampliar el pont que passa per sobre de la rotonda que distribueix el trànsit cap a Riudellots i l'aeroport. La inversió ha estat d'uns 35 milions.
INVERSIÓ PEL 2008
En els pressupostos de l'any que ve, l'Estat preveu invertir 37 milions en la resta de trams per desdoblar: Caldes-Sils (16,9 milions) i Sils-Maçanet (14,7 milions). També hi ha partides per fer els projectes de Maçanet a Tordera (100.00 euros) i els trams compresos entre Girona
Vilaweb-El Punt
dilluns, 17 de desembre del 2007
dimarts, 11 de desembre del 2007
Primer debat Jove: eina d’anàlisi de la realitat juvenil a la comarca
El dia 4 de desembre a dos quarts de vuit del vespre al Consell Comarcal de la Selva va tenir lloc el *Primer Debat Jove* de la comarca. En aquesta trobada s’hi va poder detectar, per mitjà de grup de discussió, quina era la percepció dels i les joves de la comarca entorn les polítiques juvenils desenvolupades des dels seus municipis. La implicació juvenil en la detecció de necessitats del territori va representar un element de gran importància per fer una anàlisi proper a la realitat juvenil.
La dinàmica va constar en distribuir els joves participants en quatre grups diferents d’unes 8 persones cadascun tenint present l’edat dels joves i la població que representaven. D’aquesta manera es van poder debatre temes diversos en grups prou homogenis, cosa que va facilitar el debat.
Els joves van reivindicar la creació d’equipaments i organismes municipals juvenils destinats a promoure la participació directa i a difondre informacions rellevants per ells. També es va posar de manifest el desacord amb la imatge juvenil negativa que promouen els mitjans de comunicació, la dificultat per accedir a l’habitatge, la precarietat en què els joves treballen, les dificultats de mobilitat per accedir a la formació, o la manca d’oferta d’oci i lleure als municipis petits.
Els resultats d’aquesta dinàmica podran permetre una millora en les polítiques integrals de joventut a través dels Plans Locals i Comarcal de Joventut.
La dinàmica va constar en distribuir els joves participants en quatre grups diferents d’unes 8 persones cadascun tenint present l’edat dels joves i la població que representaven. D’aquesta manera es van poder debatre temes diversos en grups prou homogenis, cosa que va facilitar el debat.
Els joves van reivindicar la creació d’equipaments i organismes municipals juvenils destinats a promoure la participació directa i a difondre informacions rellevants per ells. També es va posar de manifest el desacord amb la imatge juvenil negativa que promouen els mitjans de comunicació, la dificultat per accedir a l’habitatge, la precarietat en què els joves treballen, les dificultats de mobilitat per accedir a la formació, o la manca d’oferta d’oci i lleure als municipis petits.
Els resultats d’aquesta dinàmica podran permetre una millora en les polítiques integrals de joventut a través dels Plans Locals i Comarcal de Joventut.
Geli demana disculpes pel retard en la inauguració del nou CAP de Riudarenes
JOFRE SÁEZ, BLANES. Els veïns de Riudarenes podran passar consulta a partir de demà al nou Centre d´Atenció Primària (CAP) al carrer de Sant Martí número 57. Ahir es va inaugurar de forma oficial el nou equipament sanitari amb la presència de l´alcalde de Sils, Martí Nogué, el batlle de Riudarenes, Jordi Gironès i la consellera de Salut, Marina Geli. En el moment dels parlaments, Geli va demanar, primer de tot, «disculpes pel retard d´aquesta obra» ja que ha estat «plenament conscient de les deficiències de l´antic centre ubicat en els baixos de l´Ajuntament». Segons va manifestar la consellera, el projecte del consultori es va començar a gestar al 2004. Aleshores, Gironès i la Conselleria de Salut van començar a treballar en el nou centre sanitari però, segons va explicar, «el concurs per aquell CAP va quedar desert».Respecte al ja inagurat centre, Geli va ressaltar la seva ubicació i el seu disseny arquitectònic. «M´agrada molt la ubicació al costat del casal d´avis. A més al davant hi tenim un espai que l´Ajuntament convertirà en un parc infantil i al darrere hi ha l´aparcament per a cotxes», va indicar. Respecte al disseny, la consellera, va afegir que la seva «estètica ajudava a l´arquitectura civil de l´entorn».El Centre d´Atenció Primària disposa de cinc consultes de medicina general, pediatria i infermeria, amb una superfície construïda de 269 metres quadrats. El pressupost de la inversió ha estat de 644.973,40 euros i se´n va iniciar la construcció el passat més de novembre de 2006.Per altra part, la consellera de Salut va col·locar la primera pedra del futur consultori local de Vilajuïga, que es construirà al carrer de Sant Sebastià, 41. El nou equipament, que suposarà una inversió de 730.824 euros, tindrà una superfície de 228,30 metres quadrats i estarà distribuït amb una àrea d'entrada, una sala d'espera, dues consultes i una sala de tractament. El consultori està previst que entri en funcionament durant el segon semestre del 2008.
http://www.diaridegirona.cat/
http://www.diaridegirona.cat/
diumenge, 2 de desembre del 2007
El conseller inaugura el centre cívic de Sils
FOTOS INAUGURACIÓ CENTRE CÍVICDDEG, SILS. El conseller Joaquim Nadal va visitar ahir al matí Sils per ser present a la inauguració del nou centre cívic del municipi i, com de costum, va venir amb les matèries selvatanes ben repassades. Tot i que el tema del dia era la restitució del servei dels trens de rodalies, el conseller va portar també una bona nova per als habitants de la comarca tot anunciant que les obres que actualment provoquen més maldecaps als colomencs que treballen a Girona s´acabarà dos mesos abans del que s´havia anunciat. El trànsit s´ha hagut de desviar per diverses rutes secundàries durant el temps que han durat les obres, i sobretot han comportat problemes en el seu pas per Sant Dalmai, al terme municipal de Vilobí d´Onyar, o altres nuclis municipals que han hagut d´assumir per les seves travessies el dens trànsit de les carreteres comarcals.A la vegada, Nadal va comentar que els tres recursos d´alçada que de moment han elevat entitats i partits polítics demanant la relectura del nou POUM de Lloret han de seguir el seu curs i que de moment la normativa urbanística està plenament en vigor perquè la comissió d´Urbanisme la va aceptar com a vàlida. El grup municipal d´ICV, l´entitat ciutadana SOS Lloret i el partit sense representació municipal Millor han elevat recursos al conseller contra el nou POUM de Lloret.
Nadal promet tenir llesta la C-63 dos mesos abans del previst i obrir-la el 30 desembre
ACN/DDEG, SILS. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va prometre ahir durant una visita a Sils que el tram de la C-63 entre Santa Coloma i Girona estarà acabat i s´obrirà parcialment al trànsit el proper 30 de desembre, dos mesos abans del que s´havia previst inicialment. Nadal va explicar que tot i que el tram d´aquest vial que va de Sant Feliu de Pallerols fins a la Vall d´en Bas es va adjudicar molt més tard, finalment s´ha escurçat el temps d´execució perquè s´ha «compactat l´obra», i tot i que el tram situat en la zona volcànica presentava «uns tràmits mediambientals més complexes» segons va considerar Nadal, s´ha aconseguit que les obres acabin simultàniament al tram de Santa Coloma de Farners al litoral. Les obres de la C-63 des de la Garrotxa han inclòs també l´execució de treballs complementaris en un tram de prop de 16 quilòmetres de la C-63 entre la localitat selvatana de la Cellera de Ter i la garrotxina Sant Feliu de Pallerols, que han comportat millores en els elements de drenatge de la via, la senyalització i la instal·lació de sistemes de contenció de vehicles. Aquestes obres han comptat amb una inversió d´1.300.000 euros. Els treballs en aquesta mateixa carretera al seu pas per Sant Feliu de Pallerols han consistit en el reforçament del paviment de la C-63 en un tram d´un quilòmetre i mig. Les obres compten amb una inversió de 928.076 euros i es preveia que que acabessin el febrer.
http://www.diaridegirona.cat/
http://www.diaridegirona.cat/
Sils ha d´endarrerir l´entrega dels pisos de protecció perquè l´edifici s´ha esquerdat
.PADILLA, SILS. L´Ajuntament de Sils està rehabilitant l´antic edifici dels habitatges dels mestres per convertir-lo en un bloc amb set pisos destinats al lloguer protegit, però els terminis d´entrega dels habitatges s´endarreriran perquè les obres de reforma han posat en relleu defectes de la construcció i han sortit esquerdes a les parets, segons va explicar ahir l´alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM). Mentre es treballava per obrir un forat per passar-hi l´ascensor i es tiraven envans per redistribuir els habitatges, l´edifici s´ha ressentit de vells defectes d´edificació i ara cal revisar el projecte, cosa que perllongarà les obres uns quants mesos més i també encarirà el projecte més enllà dels aproximadament 360.000 euros en què estava pressupostat.Les adjudicacions dels habitatges, però, tiren endavant, van explicar l´alcalde i el regidor de Joventut de Sils, Andreu Arredondo. El proper 15 de desembre es portarà a terme el sorteig dels pisos entre els 22 aspirants que acompleixen tots els requisits per aspirar-hi -entre d´altres, tenir entre 18 i 35 anys i haver estat cinc anys continuats empadronats al municipi o bé 10 anys discontinus. Sis dels pisos tenen uns 40 metres quadrats i un altre, destinat a una família jove amb fills, en té 56. El darrer habitatge se sortejarà entre tres aspirants i els altres sis, entre els dinou restants. Els pisos es llogaran per 100 euros al mes. El projecte està sufragat per l´Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)