Anunci relatiu al concurs per a la contractació de l’obra Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)

Per acord de Ple extraordinari del 19 de desembre de 2007 es va aprovar la contractació de l’obra Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats), mitjançant el sistema de Concurs, i el Plec de clàusules administratives particulars que l'ha de regir, i atès l’establert en l’article 277 del Decret Legislatiu 2/2003, de
28 d’abril, s’exposa al públic pel termini de 20 dies, a l’efecte presentació de possibles reclamacions.

Simultàniament, es convoca licitació per a l'adjudicació d'aquesta obra, si bé aquesta s'ajornarà quan sigui convenient en cas que es formulin reclamacions contra el Plec de clàusules administratives particulars.

1.- Entitat adjudicatària:

a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.

2.- Objecte del contracte:

a) Descripció de l'objecte: Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: C. Josep Trueta/Antoni Gaudí.
d) Termini d'execució: 12 mesos.

3 Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:

a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: Concurs

4 Pressupost base de la licitació:

Import total: 1.243.659,14 euros, IVA vigent inclòs.

5 Garanties:

La garantia provisional que han de constituir els licitadors és equivalent al 2% del preu de licitació i la garantia definitiva és del 4% de l’import de l’adjudicació.

6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils.
b) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià núm.2
c) Localitat i codi postal: 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) FAX: 972 85 36 17
f) Data límit per a l’obtenció de documents i informació: el darrer dia per presentar les pliques.

7 Requisits específics del contractista:

a) Classificació:
Grup Subgrups Categoria
A 1 a
C 2 c
I 9 b
b) Altres requisits: els establerts en els plecs de clàusules administratives particulars.

8 Presentació d'ofertes:

a) Data límit de presentació: vint-i-sis dies naturals posteriors a la publicació de l’Anunci de contractació.
b) Documentació que s'ha de presentar: la que detalla la clàusula 13ª del Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: el que s'indica al punt 6.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos
e) Admissió de variants: les assenyalades en el plec de clàusules particulars.

9 Obertura de les ofertes:

L'obertura dels sobres tindrà lloc el cinquè dia següent al del venciment del termini de presentació de proposicions a les 14 hores.

10 Despeses dels anuncis:

Les despeses de publicació dels anuncis seran a càrrec del contractista adjudicatari.

Sils, 24 de desembre de 2007

Martí Nogué Selva
Alcalde

La davallada en la contractació d'habitatges s'accentua i ja s'acosta al 40%

Les zones costaneres són les més afectades i es preveu que la davallada no s'aturi almenys fins al 2009

MÒNICA CABRUJA. Girona

La caiguda en la contractació d'habitatges continua i a final del 2007 ja va arribar al 38,82% a les comarques de Girona, amb 12.045 unitats contractades. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Ernest Oliveras, va alertar ahir que si no es busquen solucions la desacceleració es començarà a fer del tot evident a partir del segon semestre del 2008, ja que fins ara el nombre d'habitatges que hi ha en construcció encara manté el sector del tot actiu. El nombre d'habitatges contractats (indicatiu de l'activitat que hi haurà en els propers anys) ha baixat a totes les comarques i la davallada ha estat més forta a les comarques costaneres i a la Cerdanya, ja que afecta sobretot la construcció de segones residències, i també al Gironès, amb una disminució del 45,83%.

El 2007 es van contractar 12.045 habitatges a les comarques de Girona, mentre que el 2006 el nombre va ser de 19.687. Això suposa una caiguda del 38,82%. La comarca més afectada percentualment és la Cerdanya, tot i que cal tenir en compte que representa aproximadament el 2% de la construcció a les comarques gironines. El pes més fort de la baixada es produeix a les comarques costaneres, on es concentra el 65% de l'obra en habitatges. «Les comarques amb molts habitatges de segona residència són les més afectades, ja que es tracta d'inversions de les quals es pot prescindir, en un moment com l'actual, en què hi ha una manca de confiança motivada per diferents factors», va destacar el president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Oliveras va remarcar que la baixada percentual que es produeix a l'Alt i el Baix Empordà i la Selva pot ser preocupant en relació amb l'activitat futura. Les comarques menys afectades per la baixada de contractació són la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

La contractació d'habitatges a les comarques de Girona va fer un tomb el 2007 després d'uns anys de fort dinamisme i de l'1 de gener al 30 de setembre ja es va posar de manifest que s'havia registrat una caiguda important, del 30% (segons les dades que es van fer públiques a l'octubre de l'any passat). Les darreres dades difoses ahir pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics posen de manifest que la desacceleració continua i la davallada ja va arribar al 38,82% a final del 2007. «L'any passat es va continuar treballant tant o més que el 2006 i es van acabar més habitatges que l'any anterior. Sense tenir una bola de vidre és difícil d'assegurar, però tot fa preveure que durant els primers mesos del 2008 la construcció d'habitatges continuarà molt activa i que el segon semestre és quan hi haurà problemes, ja que sobrarà mà d'obra», va indicar Oliveras. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics veu difícil que l'obra pública pugui absorbir l'excedent de mà d'obra que es pot produir al sector privat i no és gaire optimista en relació amb una possible recuperació de la contractació a curt termini. «Es preveu que la corba continuï baixant i el 2009 es toqui fons», va manifestar.

Pel que fa a la rehabilitació d'habitatges, tot i que el pes continua sent petit en relació amb les noves contractacions, ha augmentat del 10% el 2006 a aproximadament el 13% el 2007 pel que fa al conjunt de contractacions. «En moments en què baixa la confiança en la compra, creix la rehabilitació, per mantenir el que ja es té», va argumentar Oliveras. El col·legi ha defensat moltes vegades que la rehabilitació d'habitatges és una de les assignatures pendents.
EL TOMB AL SECTOR La contractació d'habitatges s'ha instal·lat durant anys en una dinàmica de fort creixement i concretament el 2006 va créixer un 14% en relació amb el 2005. Des del sector ja s'alertava que aquests grans creixements no eren gaire positius i s'apostava per l'estabilització, però ara s'ha entrat en una dinàmica contrària que fa témer una davallada forta si no es troben solucions a temps. Oliveras va recordar que la caiguda de contractacions té una part de «lògica», ja que s'emmarca dins el context de l'entrada en vigor del codi tècnic de l'edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però també comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans, però també és cert que la caiguda està motiva per una crisi de confiança», va remarcar. Oliveras va reconèixer que el que no s'esperava era la frenada en la venda d'habitatges que s'ha produït el 2007, que atribueix, en part, a la crisi del mercat hipotecari dels Estats Units que ha provocat un enduriment en les condicions de les hipoteques. «Si l'aixeta continua tancada és difícil remuntar, ja que per fer-ho el primer que cal és col·locar tots els habitatges que hi ha ara en estoc al mercat», manté.

Vilaweb-ElPunt

64 municipis s'escapen de la baixada

Sarrià, Fornells, Besalú i algunes poblacions costaneres són localitats on l'any passat es va apujar la contractació

MÒNICA CABRUJA. Girona
Seixanta-quatre municipis de les comarques gironines es van escapar l'any passat de la caiguda en nombre de contractacions d'habitatges. Cadaqués, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Pals, Santa Cristina d'Aro, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Sils, Tossa de Mar, Besalú i Sant Joan de les Abadesses són alguns dels que figuren en la llista. En la gran majoria, però, el nombre d'habitatges contractats a baixat. Alguns dels que destaquen són la ciutat de Girona, on s'ha passat de 1.578 el 2006 a 656 el 2007; Salt, de 595 a 279; Olot, de 951 a 659; Figueres, de 1.320 a 932; Banyoles, de 428 a 277; Blanes, de 858 a 507; Lloret de Mar, de 1.264 a 491; Palamós, de 219 a 130, i Sant Feliu de Guíxols, de 582 a 168.

Vilaweb-El Punt

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL: DIJOUS 10 DE GENER A LES 19:30

Aprofitar l'espai del CEIP Castell de Farners

Fa poques setmanes han començat els treballs de construcció de la segona fase de l'escola Castell de Farners de Santa Coloma. La previsió del Departament d'Educació és que l'edifici de primària estigui acabat per entrar en funcionament el mes de setembre que ve, coincidint amb l'arrencada del curs 2008-2009. El Departament està estudiant la possibilitat d'utilitzar provisionalment les noves instal·lacions del Castell de Farners per situar-hi el nou institut, tenint en compte que només s'utilitzarà una part molt petita de l'edifici amb alumnes de primer i segon de primària. El director d'Educació, Andreu Otero, admet que això només és una possibilitat, ja que també es considera situar el nou institut a Sils, un municipi que ja ha manifestat la seva voluntat per acollir-lo. Els alcaldes de les dues poblacions coneixen la situació i serà Educació qui decidirà quina opció veu més viable. El que és clar és que cal crear un centre nou, perquè les dades palesen que l'institut de Santa Coloma no pot créixer més.

Educació obrirà cinc escoles i quatre IES més a les comarques gironines el curs que ve

Es crearan a Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Castelló, Platja d'Aro, Vilafant, Lloret, Vilablareix, Lloret i Santa Coloma

DANI VILÀ. Girona

Demà tot just començarà el segon trimestre d'aquest curs, però l'augment d'alumnat fa que el Departament d'Educació ja prevegi a hores d'ara la creació de cinc escoles noves i quatre instituts més a les comarques gironines per al curs 2008-2009. Les noves escoles s'obriran als municipis de Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Castelló d'Empúries i Castell i Platja d'Aro. L'important augment d'alumnat dels últims anys a primària comença a deixar-se sentir a secundària. Per aquest motiu, el govern crearà centres a Vilafant, Vilablareix i Lloret, i també té clar que obrirà un centre de secundària a la Selva, però encara ha de decidir si l'establirà a Sils o a Santa Coloma de Farners, aprofitant espais que no farà servir l'escola Castell de Farners.

Tots els centres que es posaran en marxa a partir del setembre vinent ho faran amb mòduls prefabricats. El director d'Educació a Girona, Andreu Otero, reconeix que el creixement previst a hores d'ara és molt important, i que s'obriran nou centres més el curs que ve, «però són les necessitats que tenim i hem de respondre a la demanda d'escolarització que tenim». Otero considera que l'obertura de més escoles i instituts es pot atribuir en part al reagrupament familiar d'aquests dos últims anys, en què han arribat més de 8.000 persones, entre les quals hi ha un percentatge considerable de nens i joves en edat escolar.

Les noves escoles de Castelló d'Empúries, Quart i Platja d'Aro començaran amb grups de P3 i també de P4 i P5, ja que són grups que durant aquest curs s'han situat en centres que ja existien en aquests municipis. Cal destacar la nova escola de Salt, que serà el tercer centre educatiu nou dels últims tres anys en aquest municipi. També s'obrirà un centre de primària a Sant Julià de Ramis.

Pel que fa als instituts, Lloret arrencarà amb dos grups de primer d'ESO, mentre que Vilablareix donarà servei als alumnes de Fornells, Quart, Vilablareix i Aiguaviva. A Vilafant, Educació aposta per obrir amb dues línies, malgrat la petició de diversos pobles d'obrir amb tres. Aquesta oferta només donarà servei als alumnes de Vilafant. El govern encara ha de decidir si el quart IES s'obrirà a Sils o a Santa Coloma. Tenint en compte que encara falten mesos, cal pensar que la llista de noves escoles i nous instituts encara podria créixer.

Vilaweb -ElPunt

Castelló i Lloret són els municipis on més augmenta la població des de l´any 1998

Portbou és la localitat gironina que experimenta un descens més gran d'habitants, del 17,80%
R.R.B., Girona.
Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, i Lloret de Mar, a la Selva, són els dos municipis gironins de més de 10.000 habitants on la població va experimentar un augment més gran entre el 1998 i el 2007. Segons les últimes xifres fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística, Lloret comptava l'1 de gener del 2007 un total de 34.997 habitants, un 95,78 per cent més que els 17.875 que hi havia censats en aquest municipi selvatà l'1 de gener del 1998. Pel que fa a Castelló, el nombre de veïns que hi vivien el primer dia del 2007, 10.629, dobla els 5.283 habitants que s'hi xifraven nou anys abans. En concret, l'augment en aquesta localitat altempordanesa va ser del 101,19 per cent. Per contra, el municipi on el nombre de veïns censats va reduir-se més entre el 1998 i el 2007 és Portbou, que va registrar un descens del 17,80 per cent: l'1 de gener del 1998 hi vivien 1.590 persones, mentre que nou anys després el nombre era de 1.307.
A banda de Castelló d'Empúries, quatre municipis més van com a mínim doblar la seva població entre el 1998 i el 2007. Es tracta de les petites localitats d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà -amb un augment del 153,44 per cent-, Riells i Viabrea, a la Selva -on la pujada va ser del 105,51 per cent-, Sales de Llierca, a la Garrotxa -amb un increment de població del 104,61 per cent- i Vall-llobrega, al Baix Empordà -on entre el 98 i el 2007 la població va augmentar un 140,12 per cent-.
Per sota d'aquests municipis destaquen els increments de població registrats per diverses poblacions de la Selva, totes elles properes a sortides de l'autopista AP-7 i a Lloret de Mar, i els d'algunes localitats costaneres de la província. En concret, Maçanet de la Selva va augmentar un 80,13 per cent en nombre d'habitants entre el 1998 i el 2007, passant de 3.472 a 6.254. Pobles veïns a aquest municipi selvatà van registrar també increments considerables: a Vidreres la població va pujar un 63,09 per cent; a Sils un 52,63 per cent; i a Riudarenes un 47,41 per cent.
Pel que fa als augments importants del nombre de veïns a les localitats costaneres, Castell-Platja d'Aro va créixer entre el 1998 i el 2007 un 68,81 per cent -de 5.785 a 9.766 habitants-, Santa Cristina d'Aro ho va fer en un 71,58 per cent -de 2.650 a 4.547 veïns- i Roses en un 50,88 per cent -de 12.022 a 18.139 persones censades-. Cadaqués, per la seva banda, va créixer un 49,41 per cent.
Altres municipis on els increments van ser destacables en aquest període de nou anys són Celrà -61,10 per cent-, Sant Julià de Ramis -46,30 per cent-, Navata -54,29 per cent-, Palau Saverdera -63,11 per cent-, Tor roella de Fluvià -85,33 per cent-, la Vajol -60,29 per cent- o Vilablareix -47,62 per cent-.
I, a banda de Portbou, quinze municipis més van experimentar un descens de població entre l'1 de gener del 1998 i la mateixa data del 2007. Es tracta de Brunyola, Campelles, les Lloses i Ullastret -amb una baixada del voltant del 10 per cent-, i Gombrèn, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Pontós, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Riumors, Sant Miquel de Campmajor, Sant Joan les Fonts i Sant Joan de les Abadesses -amb descensos inferiors al 10 per cent-.
Diari de Girona

Edicte sobre aprovació definitiva de modificació d’ordenances fiscals per a 2008

Havent estat aprovada provisionalment la modificació de les Ordenances Fiscals pel Ple Ordinari del dia 12 de novembre de 2007, i no havent estat
presentada cap al·legació, esdevenen definitivament aprovades, publicant-se el seu text íntegre, d’acord amb l’establert en l’article 17.3 del Real
Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Contra l'acord definitiu es podrà interposar recurs contenciós administratiu previst en l'article 19 de l’esmentat Real Decret Legislatiu.

Sils, 27 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde

ORDENANÇA FISCAL

Edicte sobre nomenament de personal

De conformitat amb allò que disposa l’article
291.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la
llei municipal i de règim local de Catalunya, es
fan públics els acords de contractació de
personal adoptats:

- Per motius de màxima urgencia s’ha nomenat
temporalment a Rafael Ruíz Ojeda com a
Guàrdia Municipal a temps complet des del dia
4 de desembre de 2007 fins el dia 3 de març de
2008 en substitució dels guàrdies de la
plantilla durant el període de vacances.

Sils, 17 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde

Sils preveu ingressar 500.000 e menys en llicències d´obres respecte al 2007

El pressupost xifra la recaptació en 600.000 euros per aquest any

E.Padilla, Sils.
Els pressupostos per a 2008 elaborats per l'Ajuntament de Sils i que van ser aprovats el passat desembre preveuen uns ingressos en concepte de llicències d'obres que ascendeixen a 600.000 euros, mentre que el plec econòmic de 2007 xifrava l'entrada d'actius a través d'impostos a la construcció en 1.100.000 euros. L'Ajuntament, per tant, espera en principi recaptar mig milió d'euros menys que en l'exercici anterior a causa del replegament que s'ha donat en els darrers mesos en el sector de la construcció.
Segons el regidor d'Hisenda Joan Andreu Arredondo (IdS-PM), l'estimació s'ha fet a la baixa tenint en compte la tendència dels darrers quatre o cinc mesos, durant els quals la fal·lera constructora ha disminuït a Sils, tot i que no va descartar que finalment els resultats superin les previsions.
No opinen pas així però des del grup d'ICV de l'Ajuntament de Sils, que considera que l'estimació encara s'ha quedat llarga i que caldria rebaixar les espectatives fins a pressupostar només 300.000 euros en concepte d'impostos a la construcció. Sils està ara revisant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i es preveu fins i tot rebaixar edificabilitats en alguns sectors respecte a l'aprovació inicial que es va fer durant el passat mandat. Un exemple d'aquest cas és el sector del car rer Mallorquines, on s'eliminaran les unitats d'actuació perquè els veïns puguin actuar per separat sense la necessitat d'impulsar plans urbanístics a canvi de reduir el volum edificable.

Diari de Girona

Sils reallotja sis persones a un hostal en cremar-se casa seva

Un dels inquilins ha de saltar des del primer pis per salvar-se

Jordi Bes, Sils.
L'Ajuntament de Sils va reallotjar ahir a la tarda sis persones de mitjana edat en un hostal perquè se'ls havia cremat part de casa seva, que es troba al car rer Església número tres de la població. Els inquilins van poder sortir-ne pel seu propi peu sense que els afectés el foc, si bé un d'ells va haver de saltar des d'un primer pis i van portar-lo a un centre sanitari perquè li miressin el peu.
El foc es va declarar passades les cinc de la tarda en el baix de la casa, que té dues plantes, van informar els Bombers de la Generalitat. Els inquilins que estaven a la part baixa van sortir pel seu propi peu, mentre que un altre que s'estava dutxant al pis de dalt va optar per saltar al carrer des d'una alçada d'uns tres o quatre metres. L'home va caure sobre una motocicleta i va ser portat per la Policia Local al Centre d'Atenció Primària (CAP) de la població perquè el visitessin. Els bombers van afirmar que n'havia sortit amb un peu embenat, informació que no van confirmar les fonts municipals.
La Policia Local va explicar que la causa del foc podria ser una estufa de llenya. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, que també és bomber, va explicar que les flames es van estendre per la cuina i el menjador però que no van afectar la zona on dormen els residents a la casa de la primera planta. No obstant això, també hi havia una zona per dormir al baix. El consistori va optar per reallotjar-los a l'Hostal Rolls de la població donat l'estat en què va quedar casa seva.
Les sis persones són treballadors, quatre dels quals de Mali i dos de Gàmbia. Tots ells van sopar un cop van arribar a l'hostal i avui al matí hi esmorzaran a l'espera que es determini si poden tornar a l'edifici del carrer Església.
Nogué va agrair la col·laboració del fill del propietari d'Alvifoc, un establiment dedicat a la venda d'utensilis contra el foc que es troba uns números més enllà del carrer l'Església. El jove va tenir una actitud molt activa en les tasques per apagar l'incendi ja que va emprar uns set o vuit extintors per fer front a les flames. A més, hi van participar tres dotacions dels Bombers que van controlar el foc en pocs minuts.
Diari de Girona

Quatre anys per fer vuit quilòmetres d'N-II

Demà s'inaugura el desdoblament entre Fornells i Caldes de Malavella, on van començar les obres el març del 2004
El desdoblament de l'N-II entre Fornells i Caldes per fi s'obrirà al trànsit demà. Han estat gairebé quatre anys d'obres per fer tan sols 8,34 quilòmetres d'autovia. Quatre anys en què aquesta carretera ha estat un autèntic caos circulatori, amb canvis i desviaments constants, mala senyalització i cues interminables a les hores punta. Quatre anys en què no s'ha fet cas de les reiterades peticions dels alcaldes de la zona de fer gratuïta l'AP-7 entre l'aeroport i Girona durant les obres. I tot just s'inauguren dos trams –Fornells-aeroport i aeroport-Caldes–. Les obres entre Caldes i Sils fa poc que han començat i les de Maçanet a Sils estan a punt d'adjudicar-se. Més retard hi ha de Maçanet a Blanes i de Girona a la frontera francesa, on encara no hi ha projecte constructiu.
El 4 de març del 2004, en plena campanya de les eleccions al Congrés, el llavors secretari d'estat d'Infraestructures, Benigno Blanco (PP), va col·locar la primera pedra del desdoblament de l'N-II entre Fornells i l'aeroport. Aquell dia, Blanco es vanagloriava que les obres estarien acabades al cap de dos anys. I n'han passat gairebé quatre.
Demà, segons ha informat la Subdelegació del Govern de l'Estat a Girona, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, farà la inauguració dels primers dos trams de carretera desdoblats. Que, de fet, solucionen ben poc la circulació a l'N-II, ja que la resta de traçat gironí –de Caldes a Blanes, pel sud, i de Girona a la frontera francesa, pel nord– tardarà encara força temps a estar acabat.
Durant aquests quatre anys, les reivindicacions dels alcaldes afectats (Riudellots, Vilobí, Caldes, Maçanet i Sils) han estat contínues. Sobretot aquests dos darrers anys, en què s'ha treballat en el terreny amb més intensitat que no pas al principi. Els plens dels respectius ajuntaments han aprovat diverses vegades mocions per reclamar la gratuïtat de l'AP-7 entre Maçanet i Girona sud mentre duressin les obres. Mai s'ha posat en pràctica. També s'han queixat diverses vegades de la falta de seguretat als trams on s'estava treballant: mala senyalització dels desviaments, poca il·luminació i traçats que semblaven un scalextric a mida real.
AFECTACIONS
El traçat del desdoblament que s'inaugurarà demà transcorre paral·lel a l'antiga N-II. Entre les afectacions més destacades hi ha l'enderrocament de diverses cases. A Caldes de Malavella, per exemple, es va tirar a terra la masia de Can Geli i es va haver de traslladar de lloc un freixe centenari. A Riudellots també van enderrocar-se algunes cases i una gasolinera. S'ha construït un nou pont que connecta el nucli de Franciac amb uns masos i un camp de golf que hi ha a l'altre costat de la carretera. I també ha estat necessari ampliar el pont que passa per sobre de la rotonda que distribueix el trànsit cap a Riudellots i l'aeroport. La inversió ha estat d'uns 35 milions.
INVERSIÓ PEL 2008
En els pressupostos de l'any que ve, l'Estat preveu invertir 37 milions en la resta de trams per desdoblar: Caldes-Sils (16,9 milions) i Sils-Maçanet (14,7 milions). També hi ha partides per fer els projectes de Maçanet a Tordera (100.00 euros) i els trams compresos entre Girona
Vilaweb-El Punt

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL: 12 DE DESEMBRE A LES 19:30

Primer debat Jove: eina d’anàlisi de la realitat juvenil a la comarca

El dia 4 de desembre a dos quarts de vuit del vespre al Consell Comarcal de la Selva va tenir lloc el *Primer Debat Jove* de la comarca. En aquesta trobada s’hi va poder detectar, per mitjà de grup de discussió, quina era la percepció dels i les joves de la comarca entorn les polítiques juvenils desenvolupades des dels seus municipis. La implicació juvenil en la detecció de necessitats del territori va representar un element de gran importància per fer una anàlisi proper a la realitat juvenil.
La dinàmica va constar en distribuir els joves participants en quatre grups diferents d’unes 8 persones cadascun tenint present l’edat dels joves i la població que representaven. D’aquesta manera es van poder debatre temes diversos en grups prou homogenis, cosa que va facilitar el debat.
Els joves van reivindicar la creació d’equipaments i organismes municipals juvenils destinats a promoure la participació directa i a difondre informacions rellevants per ells. També es va posar de manifest el desacord amb la imatge juvenil negativa que promouen els mitjans de comunicació, la dificultat per accedir a l’habitatge, la precarietat en què els joves treballen, les dificultats de mobilitat per accedir a la formació, o la manca d’oferta d’oci i lleure als municipis petits.
Els resultats d’aquesta dinàmica podran permetre una millora en les polítiques integrals de joventut a través dels Plans Locals i Comarcal de Joventut.

Geli demana disculpes pel retard en la inauguració del nou CAP de Riudarenes

JOFRE SÁEZ, BLANES. Els veïns de Riudarenes podran passar consulta a partir de demà al nou Centre d´Atenció Primària (CAP) al carrer de Sant Martí número 57. Ahir es va inaugurar de forma oficial el nou equipament sanitari amb la presència de l´alcalde de Sils, Martí Nogué, el batlle de Riudarenes, Jordi Gironès i la consellera de Salut, Marina Geli. En el moment dels parlaments, Geli va demanar, primer de tot, «disculpes pel retard d´aquesta obra» ja que ha estat «plenament conscient de les deficiències de l´antic centre ubicat en els baixos de l´Ajuntament». Segons va manifestar la consellera, el projecte del consultori es va començar a gestar al 2004. Aleshores, Gironès i la Conselleria de Salut van començar a treballar en el nou centre sanitari però, segons va explicar, «el concurs per aquell CAP va quedar desert».Respecte al ja inagurat centre, Geli va ressaltar la seva ubicació i el seu disseny arquitectònic. «M´agrada molt la ubicació al costat del casal d´avis. A més al davant hi tenim un espai que l´Ajuntament convertirà en un parc infantil i al darrere hi ha l´aparcament per a cotxes», va indicar. Respecte al disseny, la consellera, va afegir que la seva «estètica ajudava a l´arquitectura civil de l´entorn».El Centre d´Atenció Primària disposa de cinc consultes de medicina general, pediatria i infermeria, amb una superfície construïda de 269 metres quadrats. El pressupost de la inversió ha estat de 644.973,40 euros i se´n va iniciar la construcció el passat més de novembre de 2006.Per altra part, la consellera de Salut va col·locar la primera pedra del futur consultori local de Vilajuïga, que es construirà al carrer de Sant Sebastià, 41. El nou equipament, que suposarà una inversió de 730.824 euros, tindrà una superfície de 228,30 metres quadrats i estarà distribuït amb una àrea d'entrada, una sala d'espera, dues consultes i una sala de tractament. El consultori està previst que entri en funcionament durant el segon semestre del 2008.
http://www.diaridegirona.cat/

El conseller inaugura el centre cívic de Sils

FOTOS INAUGURACIÓ CENTRE CÍVIC

DDEG, SILS. El conseller Joaquim Nadal va visitar ahir al matí Sils per ser present a la inauguració del nou centre cívic del municipi i, com de costum, va venir amb les matèries selvatanes ben repassades. Tot i que el tema del dia era la restitució del servei dels trens de rodalies, el conseller va portar també una bona nova per als habitants de la comarca tot anunciant que les obres que actualment provoquen més maldecaps als colomencs que treballen a Girona s´acabarà dos mesos abans del que s´havia anunciat. El trànsit s´ha hagut de desviar per diverses rutes secundàries durant el temps que han durat les obres, i sobretot han comportat problemes en el seu pas per Sant Dalmai, al terme municipal de Vilobí d´Onyar, o altres nuclis municipals que han hagut d´assumir per les seves travessies el dens trànsit de les carreteres comarcals.A la vegada, Nadal va comentar que els tres recursos d´alçada que de moment han elevat entitats i partits polítics demanant la relectura del nou POUM de Lloret han de seguir el seu curs i que de moment la normativa urbanística està plenament en vigor perquè la comissió d´Urbanisme la va aceptar com a vàlida. El grup municipal d´ICV, l´entitat ciutadana SOS Lloret i el partit sense representació municipal Millor han elevat recursos al conseller contra el nou POUM de Lloret.

http://www.diaridegirona.cat/

Nadal promet tenir llesta la C-63 dos mesos abans del previst i obrir-la el 30 desembre

ACN/DDEG, SILS. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va prometre ahir durant una visita a Sils que el tram de la C-63 entre Santa Coloma i Girona estarà acabat i s´obrirà parcialment al trànsit el proper 30 de desembre, dos mesos abans del que s´havia previst inicialment. Nadal va explicar que tot i que el tram d´aquest vial que va de Sant Feliu de Pallerols fins a la Vall d´en Bas es va adjudicar molt més tard, finalment s´ha escurçat el temps d´execució perquè s´ha «compactat l´obra», i tot i que el tram situat en la zona volcànica presentava «uns tràmits mediambientals més complexes» segons va considerar Nadal, s´ha aconseguit que les obres acabin simultàniament al tram de Santa Coloma de Farners al litoral. Les obres de la C-63 des de la Garrotxa han inclòs també l´execució de treballs complementaris en un tram de prop de 16 quilòmetres de la C-63 entre la localitat selvatana de la Cellera de Ter i la garrotxina Sant Feliu de Pallerols, que han comportat millores en els elements de drenatge de la via, la senyalització i la instal·lació de sistemes de contenció de vehicles. Aquestes obres han comptat amb una inversió d´1.300.000 euros. Els treballs en aquesta mateixa carretera al seu pas per Sant Feliu de Pallerols han consistit en el reforçament del paviment de la C-63 en un tram d´un quilòmetre i mig. Les obres compten amb una inversió de 928.076 euros i es preveia que que acabessin el febrer.

http://www.diaridegirona.cat/

Sils ha d´endarrerir l´entrega dels pisos de protecció perquè l´edifici s´ha esquerdat

.PADILLA, SILS. L´Ajuntament de Sils està rehabilitant l´antic edifici dels habitatges dels mestres per convertir-lo en un bloc amb set pisos destinats al lloguer protegit, però els terminis d´entrega dels habitatges s´endarreriran perquè les obres de reforma han posat en relleu defectes de la construcció i han sortit esquerdes a les parets, segons va explicar ahir l´alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM). Mentre es treballava per obrir un forat per passar-hi l´ascensor i es tiraven envans per redistribuir els habitatges, l´edifici s´ha ressentit de vells defectes d´edificació i ara cal revisar el projecte, cosa que perllongarà les obres uns quants mesos més i també encarirà el projecte més enllà dels aproximadament 360.000 euros en què estava pressupostat.Les adjudicacions dels habitatges, però, tiren endavant, van explicar l´alcalde i el regidor de Joventut de Sils, Andreu Arredondo. El proper 15 de desembre es portarà a terme el sorteig dels pisos entre els 22 aspirants que acompleixen tots els requisits per aspirar-hi -entre d´altres, tenir entre 18 i 35 anys i haver estat cinc anys continuats empadronats al municipi o bé 10 anys discontinus. Sis dels pisos tenen uns 40 metres quadrats i un altre, destinat a una família jove amb fills, en té 56. El darrer habitatge se sortejarà entre tres aspirants i els altres sis, entre els dinou restants. Els pisos es llogaran per 100 euros al mes. El projecte està sufragat per l´Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

http://www.diaridegirona.cat/

El nou centre cívic s´inaugura demà després de més d´un any i mig d´obres

E.PADILLA, SILS. El nou centre cívic de Sils s´inaugura demà després de més d´un any i mig d´obres, que es van perllongar més del compte perquè al principi de l´obra es van detectar problemes en la fonamentació. El nou espai, situat al carrer de Vidreres, té dues plantes i ha costat cap a 1.100.000 euros, que ha pagat íntegrament l´Ajuntament segons va explicar ahir l´alcalde de Sils, Martí Nogué (IpS-PM). El batlle va voler agrair a Fundació Caixa de Girona la seva contribució en forma del mobiliari del nou espai.El primer pis de l´equipament estarà ocupat pel bar, una sala de conferències amb capacitat per una cincuantena de persones, les sales de la llar de jubilats i una sala d´ordinadors que farà a la vegada de punt d´informació, un espai actualment instal·lat a la sala de La Laguna. Al primer pis s´hi allotgen nou aules on es faran tot tipus de cursos. Dos tècnics de l´Ajuntament ja estan treballant en les propostes didàctiques, va explicar Nogué.Els actes de la jornada d´inauguració es perllongaran durant tot el dissabte, i a les 12 del migdia el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, encapçalarà la inauguració oficial de l´espai. Els actes festius començaran a les 10 del matí i a les cinc de la tarda es farà una visita guiada pel nou equipament. La jornada acabarà a les set del vespre amb un concert de cant coral al nou centre cívic.

http://www.diaridegirona.cat/

Inauguració del Centre Cívic de Sils el proper 1 de desembre

El Centre Cívic de Sils és un equipament municipal al servei dels ciutadans i ciutadanes de Sils. El Centre Cívic promou i dóna suport a les iniciatives socials i a la creació i difusió cultural, treballant a partir dels diferents sectors de la població, a través d’una programació periòdica d’activitats.
Aquest espai afavoreix elements de comunicació, informació, aprenentatge i intercanvi per donar cabuda a la participació dels ciutadans i ciutadanes a través de propostes culturals i socials a Sils.
El programa de l’acte inaugural inclourà:
10:00h espectacle de titelles “Alma i Tutú amb la Caputxeta Vermella” a càrrec d’Alma i la mar de contes al Centre Cívic.
11:00h espectacle de percussió i xanquers “Batucando No Ar” pels carrers de Sils a càrrec de la Companyia Alea Teatre.
12:00h inauguració del Centre Cívic a càrrec de l’Honorable Joaquim Nadal Farreras, Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya.
Seguidament mostra – actuació de: L’Esbart Dansaire el Cabirol de Sils, Associació Cultural de Sevillanes de Sils i l’Agrupació de Sardanistes “Francesc Mas Ros“.
En acabat, vermut popular.
17:00h i 18:00h visita guiada pel Centre Cívic. Hi haurà un obsequi pels assistents.
19:00h al Centre Cívic Concert “De boca en boca” del grup de nova polifonia tradicional catalana DE CALAIX.
Us hi esperem!

INAUGURACIÓ CENTRE CÍVIC - Dissabte 1 de desembre

Terrenys a Sils

L'Ajuntament de Sils continua treballant perquè el municipi pugui tenir institut, el que permetria treure pressió d'alumnat a l'institut de Santa Coloma de Farners, que està al límit. El consistori ja té terrenys tant per situar-hi l'institut de manera provisional com per construir-hi l'edifici definitiu. L'alcalde, Martí Nogué, ha explicat a Educació la voluntat de tenir aquest centre de secundària i ha ofert uns terrenys que hi ha entre el municipi i les Mallorquines per emplaçar-hi els mòduls provisionals si Educació vol posar en marxa el centre al setembre. Aquest espai ja s'ha cedit a Educació, ja que també són els terrenys reservats per fer-hi la segona escola del municipi. Pel que fa a l'edifici definitiu per a l'institut, Sils proposa situar-lo a la nova zona residencial de les Mallorquines.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/

Alcaldes i bombers

El regidor d´EUiA-ICV de Blanes Joan Salmerón ha qualificat l´alcalde, Josep Trias (CiU), de «bomber del PDB». De temes polèmics, aquests darrers mesos, no n´han faltat a l´Ajuntament de Blanes: diversos aspectes relacionats amb la festa major, el contracte amb David Meca, els càrrecs de confiança, les revisions mèdico-esportives i, aquests darrers dies, els canvis a la cavalcada de Reis. Josep Trias no ha negat els focs, però ha assegurat que només es poden corregir errors si es fan coses. El alcaldes, en un moment o altre, sempre han d´acabar fent de bomber i en algunes ocasions els resultats són d´allò més positius. Sempre recordaré quan Telm Zaragoza, alcalde històric de Tossa, va sortir al pas d´unes declaracions d´un regidor que defensava els atractius típicament espanyols, com ara els braus, per atreure els turistes a la Costa Brava. En Telm va saber girar de manera espectacular la truita i va declarar Tossa municipi antitaurí. Aquesta declaració, tot i que Tossa no tenia plaça de braus, va donar la volta al món i li van arribar felicitacions dels cinc continents. Després de la declaració van venir jornades, ponències i altres activitats que cada cop ajudaven més a la promoció de la vila. D´un petit foc, per tant, en va sortir una gran campanya publicitària. I ja que parlo d´alcaldes i bombers, voldria recordar Jordi Martínez i Planas, alcalde de Lloret de Mar en dues etapes. Jordi Martínez, a part d´apagar alguns incendis polítics, es va dedicar molts i molts anys a tasques relacionades amb el món dels bombers. Al seu cotxe sempre hi havia unes botes i el material imprescindible per si hi havia un incendi. Posteriorment va ser director general de Prevenció i Extinció d´Incendis de la Generalitat i en una altre etapa, responsable dels Bombers Voluntaris de Catalunya. no cal oblidar que, a casa nostra, hi ha els bombers professionals i els voluntaris. Els primers, com diu la paraula, treballen i viuen del sou del cos de bombers. Els segons tenen una altre feina i dediquen unes hores del seu lleure a treballar per la comunitat. Un altre alcalde d´aquesta legislatura, Martí Noguer, de Sils, és bomber. I ja que parlo d´alcaldes i bombers, els alcaldes de Blanes i Lloret de Mar s´hauran de trobar per intentar fer un nou parc de bombers més ben situat i comunicat, de la mateixa manera que l´Hospital Comarcal de la Selva és a Blanes però de camí a Lloret. Amb el parc de bombers es podria fer el mateix en sentit invers: col·locar-lo en terme municipal de Lloret, a la carretera en direcció Blanes, tal i com ja preveu el POUM recentment aprovat a la població lloretenca. En tot cas, quan parlem de bombers, millor que sempre hagin d´actuar en tasques preventives.

Joan Ferrer i Bernat

http://www.diaridegirona.cat/

Santa Coloma demana l´IES a Sils per posar fi a la massificació d´alumnes

Santa Coloma de Farners. L´institut d´ensenyament de secundària (IES) de Santa Coloma de Farners arribarà l´any que ve a uns límits «insuportables» de massificació segons va assegurar la regidora d´Educació de Santa Coloma de Farners, Carme Dilmé (ERC), que recentment es va reunir amb l´alcalde de Sils Martí Nogué (IdS-PM) i els serveis d´Educació de Girona per tirar endavant la construcció del nou centre d´ensenyament secundari de Sils, un equipament que ja està previst en el pla escolar de la Generalitat i que des de Santa Coloma es considera imprescindible. El centre colomenc acull també els escolars que provenen de Sils i Riudarenes i segons Dilmé ben aviat serà una realitat que els alumnes d´aquests municipis ja no s´hagin de desplaçar a Santa Coloma. En canvi l´alcalde de Sils no va treure la mateixa impressió de la reunió amb el delegat d´Ensenyament a Girona, Andreu Otero. Segons Nogué, «Educació no hi veu la urgència» tot i que hi ha una seixantena d´alumnes silencs que van cada dia al centre de Santa Coloma i una vintena més de Riudarenes. A més, va destacar Nogué, a Sils s´estan fent centenars de pisos nous i quan s´emplenin «la precarietat del centre de Santa Coloma encara serà més punyent».Els terrenys que Sils preveu cedir, propers a la urbanització de Mallorquines i a la llar municipal que es començarà a construir en breu, no van ser massa ben vistos per Ensenyament. Segons Nogué, la Generalitat va argumentar que eren massa a prop de la carretera i sorollosos. En tot cas, Nogué está disposat a cedir terrenys per instal·lar mòduls de cara a l´any que ve al voltant de la nova escola de Sils. Primer tècnic d´EducacióPer primera vegada, l´Ajuntament de Santa Coloma disposa d´un tècnic en Educació, un agent que fins a la data no existia i que els diferents sectors vinculats al món educatiu trobaven a faltar. El tècnic gestionarà i coordinarà bona part de les competències municipals en matèria educativa, i farà de pont entre els diferents centres educatius de la ciutat i la regidoria d´Educació.Entre altres tasques, serà la persona encarregada de gestionar i tramitar les sol·licituds de preinscripció i matriculació que arribin, i formarà part de les comissions d´escolarització del Departament d´Ensenyament. Es tracta d´un servei destinat a totes les famílies que compten amb fills en edat escolar, però especialment útil per aquelles que hagin de realitzar la preinscripció per primera vegada, es plantegin un canvi de centre educatiu, o efectuïn l´escolarització una vegada iniciat el curs escolar. Tanmateix, i donada la realitat d´arribada d´alumnes fora dels terminis de preinscripció i matriculació, aquest servei atendrà també les sol·licituds presentades fora dels terminis de preinscripció i matriculació. En definitiva, es tracta d´un primer pas per a la futura creació d´una Oficina d´Escolarització Municipal. El tècnic d´Educació estarà ubicat a les dependències de l´oficina de turisme que hi ha al costat de l´edifici consistorialde Santa Coloma, i el seu horari d´atenció al públic serà de 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i divendres) de 10 a una del migdia.

http://www.diaridegirona.cat/

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Us informem que els propers 22 i 23 de novembre tindran lloc les Jornades per celebrar el dia internacional contra la violència de gènere a la seu del Consell Comarcal de la Selva. Aquest any les jornades estan organitzades pel Pla de dones i el Pla comarcal de ciutadania i immigració de la Selva i tractaran dues temàtiques que afecten a les dones: la violència de gènere i la prevenció de la mutilació genital femenina.Us convidem a les jornades que comptaran amb la ponència del senyor Pere Nonell, caporal dels Mossos d’Esquadra i cap de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la Selva interior, i una taula rodona amb la participació d’expertes en la prevenció de la mutilació genital femenina de diferents àmbits professionals, entre d’altres activitats.Us adjuntem un díptic amb informació de les jornades. Aquelles persones que estigueu interessades en participar en alguna de les activitats cal que formalitzeu la vostra inscripció trucant al número 972 842 161.Esperem que us animeu a participar i així contribuir al treball per la prevenció i detecció d’aquestes situacions. Sumeu-vos amb la vostra participació al rebuig vers les violències contra les dones.- Veure el tríptic (format PDF)

Sils exigeix a Renfe un pas subterrani a l'estació perquè els usuaris no travessin la via

Reclama als pobles veïns que se sumin a la demanda.

L'Ajuntament de Sils exigeix a Renfe que construeixi un pas subterrani a l'estació perquè els usuaris puguin anar d'una andana a l'altra sense haver de travessar per la via, amb el perill que això comporta. S'ha demanat suport als pobles veïns –l'estació l'utilitza gent de tota la comarca– per fer front comú davant la poca receptivitat que fins ara ha demostrat Renfe.

L'alcalde de Sils, Martí Nogué (Independents de Sils-PM), sosté que fa temps que s'intenta negociar amb Renfe i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques perquè es faci aquest pas subterrani. «De moment cap dels dos organismes ha mostrat massa receptivitat per executar-lo i és per aquest motiu que reclamem el suport dels municipis veïns per així tenir més força per aconseguir allò que reivindiquem», segons Nogué.
Per l'alcalde, la situació actual no es pot perllongar. Els usuaris que han d'agafar un tren que para a l'andana contrària de la que hi ha l'estació estan obligats a travessar la via. «Els usuaris han de tenir seguretat», exigeix l'alcalde. Afirma que municipis com Flaçà ja han encarrilat una solució d'aquesta situació tan perillosa pels usuaris. «I Sils, que és una de les estacions amb més activitat de la demarcació, també necessita aquesta actuació», va dir. El cert és que per Sils hi passen més de 400.000 viatgers a l'any, la majoria dels quals provenen de municipis veïns.

MOCIONS DE SUPORT Tal com va explicar Nogué, s'ha fet arribar una moció a les poblacions veïnes a favor de la construcció d'aquest pas subterrani. Riudarenes, per exemple, ja hi ha votat a favor. I en el ple de Santa Coloma de demà també s'hi ha incorporat l'esmentada moció.

REIVINDICACIONS Aquesta no és la primera reivindicació que fa l'Ajuntament de Sils en relació a l'estació. Durant anys van estar lluitant perquè Renfe impulsés un projecte de remodelació de l'edifici, que va estar molt de temps amb una tela de protecció ja que es desprenien trossos de la façana. La remodelació es va fer ara fa quatre anys. Una altra lluita s'ha centrat en demanar més vagons als trens i més freqüències de parades.

L’Ajuntament de Sils s’actualitza i ja és .CAT

El passat 13 de Febrer de 2006 es va iniciar el registre de dominis .CAT. Poc abans, el 16 de Setembre de 2005, va ser aprovat el domini .CAT. Aquest TLD (Top Level Domain­ - Domini de Primer Nivell) ha estat creat per servir a les necessitats de la comunitat lingüística i cultural catalanoparlant.La comunitat la formen els qui utilitzen el català en les seves comunicacions en línea, i/o promocionen els diversos aspectes de la cultura catalana a Internet, i/o volen dirigir les seves comunicacions on-line específicament a aquesta comunitat.
Per tot això, l’Ajuntament de Sils va considerar imprescindible actualitzar la seva web i els seus correus electrònics i ara ja som .CAT. Visiteu-nos a http://www.sils.cat/!
Ajuntament de Sils Regidoria de Comunicació

Campanya contra el canvi climàtic

El passat 31 d’octubre el ple de l’Ajuntament de Sils va acordar, per unanimitat, sumar-se a la campanya contra el canvi climàtic del proper 15 de novembre.
Coincidint amb la reunió mundial del IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), que tindrà lloc a València del 12 al 17 de novembre, nombroses organitzacions ecologistes, sindicals, veïnals i ciutadanes han decidit cridar l’atenció pública sobre el canvi climàtic amb una iniciativa.
Es tracta d’una apagada amb el lema “Davant del canvi climàtic: actua ja”, a realitzar durant 5 minuts el dijous 15 de novembre de 2007, entre les 20.00 i les 20.05h.

L'IES de Santa Coloma de Farners està al límit d'alumnes i Educació estudia obrir un centre a Sils

El consistori silenc ja té diversos terrenys previstos per cedir al govern.

L'institut de Santa Coloma de Farners està al límit del seu creixement i, per aquest motiu, el Departament d'Educació ha començat les converses amb Sils per crear un centre de secundària en aquest municipi. El govern no descarta l'opció de fer un segon institut a Santa Coloma de Farners, però el consistori de Sils està encantat amb la proposta i ja té terrenys per cedir. El centre es podria posar en marxa el curs vinent, com a conseqüència de l'augment d'alumnat de secundària a la zona.

La capacitat per atendre alumnat per part de l'institut de Santa Coloma de Farners està gairebé al límit amb els 870 alumnes que té en l'actualitat i, per això, el govern estudia la possibilitat d'obrir un institut al municipi de Sils. El director dels serveis territorials a Girona, Andreu Otero, confirma que «estem estudiant aquesta possibilitat, però encara s'ha de concretar i veure de quins terrenys disposaríem per triar l'emplaçament definitiu del centre».

Otero admet que el nombre d'alumnes a l'institut de Santa Coloma de Farners obliga a buscar una solució urgent que previsiblement s'hauria de posar en marxa el curs vinent, quan caldrà tenir més grups en aquest tram educatiu per cobrir la demanda dels estudiants d'aquesta zona de la Selva. «Hem de veure si fem un institut a Sils o bé optem per fer un segon centre de secundària a Santa Coloma de Farners», assenyala Otero.

L'opció de crear un centre nou de secundària a Sils té tot el suport de l'Ajuntament d'aquest municipi de la comarca de la Selva. El seu alcalde, Martí Nogué, garanteix que el consistori està «interessadíssim» en l'opció que Sils pugui tenir un centre de secundària. En les pròximes setmanes hi ha prevista una reunió entre representants del Departament d'Educació de Girona i del consistori per analitzar la situació i la possibilitat d'obrir un institut a Sils.

L'alcalde Martí Nogué assegura que la predisposició per part del consistori per poder acollir aquest nou servei educatiu pel municipi és total i afegeix que ja tenen diversos emplaçaments possibles que exposaran al Departament d'Educació. Nogué defensa l'opció de Sils, tenint en compte que ja s'han comptabilitzats uns 50 nens que aquest any estan fent sisè de primària i que el curs que ve haurien d'anar a l'institut de Santa Coloma de Farners, si no se'n crea cap de nou. A aquest nombre també poden afegir-s'hi una quinzena d'alumnes més de Riudarenes. «Si el centre nou es construís a Sils evitaríem molts desplaçaments d'aquests alumnes i un estalvi important de diners de menjador», reflexiona Nogué.

El nombre d'alumnes a Santa Coloma de Farners ha crescut molt en els últims anys, tal com ho demostra el fet que s'hagi creat el CEIP Castell de Farners després de les queixes de falta d'espai i massificació d'alumnes fetes públiques per la comunitat educativa del CEIP Sant Salvador d'Horta. Les repercussions de l'augment d'estudiants comencen a notar-se a secundària i ara cal buscar-hi solucions, tenint en compte el creixement urbanístic que es continua produint en diversos municipis d'on provenen els alumnes de l'institut de Santa Coloma de Farners, que rep estudiants de Sils, Riudarenes i Vilobí d'Onyar. Si finalment s'opta per obrir un centre nou a Sils es podria seguir el model de Caldes de Malavella, on el centre de secundària imparteix ESO i va servir per treure pressió d'alumnes a l'institut de Cassà de la Selva, que havia quedat petit a causa de l'augment d'alumnes.

MARTÍ NOGUÉalcalde de Sils«Estem interessadíssims per poder tenir un institut, evitaríem desplaçaments d'alumnes del municipi i ja tenim diversos emplaçaments possibles. N'hem de parlar amb Educació, però la predisposició és total»

ANDREU OTEROdirector d'educació a girona«Obrir un institut a Sils és una possibilitat en estudi, hem de veure els terrenys disponibles. És una opció que tenim sobre la taula, però també podríem construir un segon centre de secundària a Santa Coloma de Farners»

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL: DIA 12 DE NOVEMBRE A LES 19:30.