Com a conseller de Política Territorial, el senyor Joaquim Nadal s'ha carregat la toponímia catalana a base de retallar els noms dels pobles en els panells de les carreteres, però avui parlarem d'urbanisme, no pas de llengua. I cal recordar que com a alcalde de Girona va demostrar tenir criteri, bon gust i una gran lucidesa. La seva opinió, doncs, val més que la meva, i si ell diu que les rotondes de les poblacions catalanes fan pena és que deuen fer pena. Quants conductors, per exemple, passen diàriament per la carretera de Sils cap a Olot? Doncs bé: el primer espant se l'enduen a Sils, amb una escultura d'una parella abraçada i d'un nivell de segon d'ESO. Arribes a Riudarenes i te'n trobes una altra amb la silueta d'una donzella que surt de les aigües (potser és per això que sembla tenir torticoli) i que no passa del tercer nivell escolar. La de l'entrada de Santa Coloma ja té nivell de quart, però no pas de secundària sinó de frenopàtic. I totes fetes de ferro corten, perquè durin. Accidents per distracció? El que no sé és perquè no hi ha més suïcidis, a la carretera... Sort en tenim de les noies que també fan l'estàtua als marges i que ens distreuen la mirada! La cosa sempre deu anar de la mateixa manera: un alcalde de bona fe, però sense cap criteri artístic, pensa que si encarrega a l'artista local una obra d'art per a la via pública quedarà d'allò més bé la via pública, l'artista i, de passada, ell mateix. I apa, de mica en mica, les rotondes se'ns han anat convertint en una exposició permanent del kitsch més espantós. Un museu amb milers de visitants obligats cada dia a passar-hi. El senyor Nadal ha decretat que a partir d'ara, vegetació i prou. Buf, gràcies, senyor Joaquim Nadal, però vigili, que hi ha molt d'esperit genial, per aquests pobles de Déu... No estaria malament que obligués a plantar els arbres per les arrels i no pas per la capçana.
El Punt
