AJUNTAMENT DE SILS - Anunci sobre convocatòria de concurs per a la contractació d’una obra

Per acord del Ple extraordinari del 12 de febrer de 2007 es va aprovar la contractació de l’obra
Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats) mitjançant el sistema de Concurs i definitivament
el Plec de clàusules administrativesparticulars que l'ha de regir.

1.- Entitat adjudicatària:

a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.

2.- Objecte del contracte:

a) Descripció de l'objecte: Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: C. Josep Trueta/Antoni Gaudí.
d) Termini d'execució: 12 mesos.

3- Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:

a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: Concurs

4- Pressupost base de la licitació: Import total: 1.243.659,14 euros, IVA vigent inclòs.

5 - Garanties:

La garantia provisional que han de constituir els licitadors és equivalent al 2% del preu de licitació i la garantia definitiva és del 4% de l’import de l’adjudicació.

6.- Obtenció de documentació i informació:

a) Entitat: Ajuntament de Sils.
b) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià núm.2
c) Localitat i codi postal: 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) FAX: 972 85 36 17
f) Data límit per a l’obtenció de documents i informació: el darrer dia per presentar les pliques.

7 - Requisits específics del contractista:

a) Classificació: Grup Subgrup Categoria C 2 e
b) Altres requisits: els establerts en els plecs de clàusules administratives particulars.

8 - Presentació d'ofertes:

a) Data límit de presentació: vint-i-sis dies naturals posteriors a la publicació de l’Anunci de contractació.
b) Documentació que s'ha de presentar: la que detalla la clàusula 13ª del Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: el que s'indica al punt 6.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos
e) Admissió de variants: les assenyalades en el plec de clàusules particulars.

9 - Obertura de les ofertes:

L'obertura dels sobres tindrà lloc el cinquè dia següent al del venciment del termini de presentació de proposicions a les 14 hores.

10 - Despeses dels anuncis:

Les despeses de publicació dels anuncis seran a càrrec del contractista adjudicatari.

Sils, 13 de febrer de 2008

Martí Nogué Selva
Alcalde

https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/35/200835002127.pdf

AJUNTAMENT DE SILS - Edicte d’aprovació de diversos padrons

La Junta de Govern Local celebrada el dia 4 deFebrer de 2008 va aprovar els padrons que seguidament es relacionen:

-Taxa Mercat 1r. Semestre 2008
-Taxa Guals 2008
-Preu públic Wi-Fi 2008

La qual cosa es fa pública perquè en el termini de quinze dies els interessats puguin formular
les al·legacions i reclamacions que estimin pertinents.

Sils, 6 de febrer de 2008

Martí Nogué Selva
Alcalde

El Consell Comarcal de la Selva i els alcaldes dels municipis implicats garanteixen el transport escolar fins a final de curs

El Consell i els alcaldes intentaran cercar sistemes de copagament entre tots els col·lectius implicats de cares al curs 2008/9

El Consell Comarcal de la Selva i els alcaldes dels municipis implicats han mantingut una reunió per tractar la situació del transport no obligatori. La reunió, que s’ha celebrat aquest matí a la seu de l’ens comarcal, ha comptat amb el president del Consell Comarcal, Sr. Robert Fauria i la consellera d’Educació, Sònia da Silva així com també amb els alcaldes dels municipis més afectats.

El Consell Comarcal de la Selva i els alcaldes dels municipis implicats han mantingut una reunió per tractar la situació del transport no obligatori. La reunió, que s’ha celebrat aquest matí a la seu de l’ens comarcal, ha comptat amb el president del Consell Comarcal, Sr. Robert Fauria i la consellera d’Educació, Sònia da Silva així com també amb els alcaldes dels municipis més afectats. En aquest sentit, els alcaldes de Vidreres, Sils, Maçanet i Caldes de Malavella, juntament amb els responsables del Consell Comarcal, han tractat la situació creada arran de la disminució dels fons previstos des del Departament d’Educació per al transport escolar no obligatori a la comarca de la Selva.

En el transcurs de la reunió, els assistents han coincidit en la necessitat de mantenir el servei fins a final de curs en les mateixes condicions que hi ha en l’actualitat. Amb tot però, si bé de cares al curs 2008/09 caldrà cercar sistemes de copagament entre tots els col·lectius implicats per garantir la continuïtat del servei. Tant des del Consell Comarcal com des dels ajuntaments es considera que el transport escolar considerat no obligatori és un servei gairebé imprescindible per la qual cosa se sumaran esforços per trobar una fórmula consensuada per al finançament del servei.

Un cop finalitzada la reunió amb els alcaldes dels municipis implicats, el president del Consell Comarcal de la Selva, Sr. Robert Fauria, ha manifestat que “els alcaldes han entès perfectament la situació i estan d’acord en que el servei que es dóna des del Consell és l’adequat, per la qual cosa ens hem compromès tots plegats a trobar una sortida que permeti resoldre el problema econòmic generat aquest curs 2007/08”.

D’altra banda, i de cares al curs vinent, tot i que no es descarta aconseguir un finançament més adequat, els assistents a la reunió han coincidit a assenyalar que tal i com es fa en altres comarques, caldrà implicar les famílies en el finançament del servei.

http://www.selva.cat/premsa/?p=223

«Estem molt tips, però una miqueta més... Podria ser?»

Calamars facits i un tall de pa per repassar bé el plat. Bacallà amb pinyons i panses i un tall de pa per repassar bé el plat. Vedella amb bolets i un tall de pa per repassar bé el plat. Aquesta podria ser una de les cadències assimilables al sopar que les Cuineres de Sils van oferir dissabte passat i que va significar l´inici del cicle de Sopars de Temporada. Al llarg de tot l´any, aquest col·lectiu que es rejoveneix i agrupa ja gairebé un centenar de cuineres silenques oferirà els plats de cuina catalana més típics de cada estació de l´any. No es deixin pas enganyar però per la promesa d´un lleuger sopar d´estiu: un dels possibles lemes del col·lectiu és «tot ha de començar amb un sofregit i acabar amb una picada».

«Estem molt tips, però una miqueta més... Podria ser?» va ser una de les frases més repetides de la nit -igual que un dels gestos més repetits va ser, tal com ha quedat palès, repassar bé el plat amb un tall de pa. Productes de Sils treballats per mans expertes a través de receptes centenàries van arribar a les taules, els cors i els estómacs de la vuitantena d´assistents al sopar. Entre ells, alguns d´il·lustres; com ara el candidat de CiU per Girona Jordi Xuclà; i d´altres d´excèntrics, com ara turistes francesos que es van felicitar pel munt de casualitats que els van fer desembocar a Sils un fred vespre de febrer. El tall de pa per repassar el plat, però, posa tots els homes al mateix nivell.

Si algú està per sobre del nivell humà, però -almenys pel que respecta a capacitat culinària- són aquestes silenques injustament no nominades a meravella de Catalunya. Després de portar la cuina catalana tradicional per mig món, retornen al Born i prometen almenys quatre sessions gastronòmiques a Sils cada any, i fins i tot algunes més de propina: per exemple, un tast de 65 coques casolanes diferents durant la mostra de flors del mes de maig. Centrem-nos, però, a recordar el sopar de dissabte: no hi podia faltar el plat estrella de l´hivern català, l´escudella; ni el molt selvatà pollastre amb salafins, ni la commovedora crema catalana casolana, ni el fred cava blanenc: tot un exemple de com convertir la sala polivalent La Laguna en un temple gastronòmic només a base d´ofici, amor per la cuina i per les tradicions.

Diari de Girona

Consistoris i Consell asseguren el servei fins que s´acabi el curs

Admeten que encara no tenen clares les vies de finançament

El Consell Comarcal i els Ajuntaments més afectats per la manca de fons per pagar el transport escolar no obligatori -Vidreres, Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva- van anunciar ahir que garanteixen que aquest servei es seguirà prestant fins finals de curs, tot i que la consellera d'Educació del Consell Comarcal Sònia Da Silva va admetre que encara no se sap de ferm d'on sortiran els diners necessaris per pagar-ho.

"Tenim clar que el servei s'ha de garantir, però ara cada equip de govern ha de parlar i per part del Consell Comarcal també insistirem al Departament d'Educació", va explicar la consellera. Per pagar el transport escolar que porta els nens des de les urbanitzacions o els nuclis allunyats fins les escoles locals cal 400.000 euros que el Consell Comarcal no té perquè la partida d'Educació a aquest efecte s'exhauriex el proper mes d'abril. Educació va advertir que no posaria més diners perquè ja va dir al Consell Comarcal fa anys que aquest servei no és obligatori i que per tant les famílies o bé els Ajuntament hi han de posar una part del pagament.

En el transcurs de la reunió d'ahir entre el Consell Comarcal i quatre dels Ajuntaments selvatans més afectats, els assistents van coincidir en la necessitat de mantenir el servei fins a final de curs en les mateixes condicions que hi ha en l'actualitat. Amb tot però, cada vegada es veu més clar que de cara l'any que ve "caldrà cercar sistemes de copagament entre tots els col·lectius implicats per garantir la continuïtat del servei", va informar el Consell Comarcal: més planerament, caldrà que pares o bé Ajuntaments posin una part del cost del transport, que a un municipi com ara Santa Coloma de Farners, per exemple, costa més de 100.000 euros l'any. La fórmula suggerida pel Departament d'Educació passa perquè la Generalitat, a través del Consell Comarcal, pagui un terç del cost, els Ajuntaments paguin un terç més i els usuaris, una altra part. El cost del transport escolar no obligatori a la Selva ultrapassa el milió d'euros per curs.

Un cop finalitzada la reunió amb els alcaldes dels municipis implicats, el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, va manifestar que "els alcaldes han entès la situació i estan d'acord en que el servei que es dóna des del Consell és l'adequat, per la qual cosa ens hem compromès tots plegats a trobar una sortida que permeti resoldre el problema econòmic generat aquest curs". D'altra banda, i de cares al curs vinent, tot i que no es descarta aconseguir un finançament més adequat, els assistents a la reunió han coincidit a assenyalar que tal i com es fa en altres comarques, caldrà implicar les famílies en el finançament del servei.

Diari de Girona

El transport escolar urbà a la Selva es mantindrà fins a final de curs, però a partir del vinent ja no serà gratuït

Els pares pagaran part del cost, ja que Educació ha decidit no augmentar el fons

El transport escolar urbà a la comarca de la Selva es mantindrà fins a final de curs. Així ho van acordar el Consell Comarcal i els principals municipis afectats ahir en una reunió. La disminució de fons previstos per part d'Educació va provocar que el Consell Comarcal, gestor del servei, amenacés de suprimir-lo a l'abril si els municipis no participaven en el finançament. Finalment s'ha decidit seguir fins a final de curs i, a partir del vinent, pares i ajuntaments hauran de pagar part del cost.

Hi ha un acord per mantenir el servei fins a final de curs, però, segons va reconèixer ahir la consellera comarcal d'Educació, Sonia da Silva, encara no està clar com es finançarà. A la reunió d'ahir hi van assistir el president comarcal, Robert Fauria; la consellera delegada d'Educació, i els alcaldes de Vidreres, de Sils, de Maçanet i de Caldes. Tots van coincidir a dir que és de vital importància mantenir el transport escolar urbà, i les parts es van comprometre a assumir la seva part de responsabilitat. «Els alcaldes han entès perfectament la situació i estan d'acord que el servei que es dóna és l'adequat. Per tant, ens hem compromès tots plegats a trobar una sortida que permeti resoldre el problema econòmic que s'ha generat en aquest curs», manifestava el president comarcal.

Segons explicava Da Silva, el Consell Comarcal es tornarà a reunir amb Educació per si es pot renegociar l'ajut per a aquest servei. Si la Generalitat decidís mantenir la seva postura, una de les possibilitats és que el consell pagui el cost de manera provisional a l'espera que, en el proper exercici, els ajuntaments hagin destinat partides en els pressupostos per cobrir part del cost d'aquest any i del vinent. Això, però, es decidirà en properes reunions.

Tot i així està clar que amb vista al proper curs, cal buscar una nova fórmula de finançament compartit entre el consell, els ajuntaments i els pares dels escolars, tal com es fa en altres comarques gironines

El Punt

Llum verda del govern a les primeres 35 titulacions del nou marc europeu

* En la sessió d'avui de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, s'ha donat el vist-i-plau a les noves titulacions de grau que s'iniciaran el curs 2008-2009

* Es creen uns grups de discussió per elaborar el mapa de titulacions en els àmbits de filologia, enginyeria, turisme i geografia

* El nou màster de formació inicial del professorat de secundària s'impartirà a partir del curs 2009-2010

Les noves titulacions de grau, adaptades a l'Espai Europeu d'Educació Superior, es posaran en marxa el proper curs perquè han estat considerades oportunes i viables, i compleixen els requisits que s'han definit per als nous graus.

El llistat definitiu d'ensenyaments, amb el vist-i-plau de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, es troba al document adjunt 1.

Una vegada aprovat aquest primer grup de titulacions, es posen en marxa les converses per al mapa, uns grups de discussió per acordar una distribució adequada i coherent de la programació universitària. El govern assumeix la coordinació d'aquests grups, en els quals participaran totes les universitats, i que hauran d'haver arribat a acords el proper mes d'abril. S'ha considerat convenient iniciar la discussió en els àmbits de filologia, enginyeria, turisme i geografia, però es preveu obrir nous grups, que treballaran en paral·lel, durant les properes setmanes.

Un altre dels temes tractats avui és la programació del nou màster de formació del professorat de secundària, amb l'actuació coordinada de totes les universitats catalanes, i la participació del Departament d'Educació. El màster s'iniciarà al curs 2009-2010. Properament es determinaran els requisits d'accés i admissió, la programació de les especialitats a cada universitat, l'organització del practicum i el finançament del màster.

El document adjunt 2 conté la declaració de la Junta del CIC sobre l'entrada en funcionament del màster de formació inicial del professorat de secundària.

El govern ha presentat també les bases per a l'aplicació del finançament per objectius de les universitats públiques catalanes (2008-2010), per estimular l'aplicació de polítiques encaminades a millorar els resultats del sistema universitari públic (document adjunt 3).

Recursos:

Document adjunt 1

Document adjunt 2

Document adjunt 3

Gestió sequera 2007-2008

El Govern va aprovar amb data 3 d'abril de 2007 el Decret de mesures excepcionals i d'emergència per a la gestió dels recursos hídrics com a mesura de prevenció per tal d'assegurar al màxim els usos de l'aigua per a l'abastament de la població davant l'escenari de sequera que es preveia per al 2007.
Donat que no es preveu una millora de la situació de sequera a curt termini, es considera necessari mantenir vigents les mesures en relació amb la utilització dels recursos hídrics previstes en el Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, més enllà de la data establerta en l'esmentat Decret, perllongant la seva vigència fins el 31 de desembre de l'any 2008 o fins que no s'assoleixi una situació de normalitat en relació amb els recursos hídrics.

Decret d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics

Decret 257/2007, de 27 de novembre, pel qual es prorroga la vigència del Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics

L'aprovació del Decret i la seva aplicació

Mesures previstes del Decret

La Gestió de l'episodi de sequera

Els instruments per fer front al nou episodi de sequera

Estat dels embassaments

ESTANYS DE SILS

Xarxet i fotges.
Ànec cullerot

A més de les oques (Anser anser), encara es poden trobar a l'estany de Sils algunes espècies d'aus típicament hivernants. Entre elles un mascle d'ànec cullerot (Anas clypeata), 5 fotges (Fulica atra) i fins a 19 xarxets (Anas crecca).

Observadors: Xavier Romera i David CaballéFotografies: Xavier Romera

http://natura-selva.blogspot.com/search/label/Sils

Més de 40.000 persones viuen en urbanitzacions a les comarques gironines

Suposen ja al voltant del 6 per cent dels habitants de la demarcació3 La més poblada ésEmpuriabrava, que ja supera les 6.700 persones3 La tendència dels últims anys és a l'alça

La xifra de persones que viuen en urbanitzaciones a les comarques gironines segueix creixent i, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), durant l'any 2007 van ser 40.432 les persones empadronades en urbanitzacions, és a dir, 5.000 més que l'any anterior. Així doncs, el nombre de veïns que opta per residir durant tot l'any fora dels principals nuclis de població segueix una tendència a l'alça i ja se situa al voltant del 6% del total de residents a la província.

Hi ha moltes classes diferents d'urbanitzacions, però pràcticament totes tenen una cosa en comú: a l'estiu, la seva població estacional es multiplica i a vegades arriba a ser el doble o el triple de la població hivernal. Si s'observen les dades de tot l'any, però, la urbanització més poblada de la demarcació és Empuriabrava (Castelló d'Empúries, Alt Empordà) que, amb 6.710 veïns, 40 anys d'història i els seus particulars canals, s'ha convertit en un dels principals centres turístics de la Costa Brava i és més gran que el nucli original.

Altres municipis, en canvi, es caracteritzen per comptar amb un gran nombre d'urbanitzacions disperses, com per exemple Begur, Santa Cristina d'Aro i Calonge, al Baix Empordà, o Maçanet de la Selva. S'ha de tenir en compte que, moltes vegades, la majoria de cases que hi ha a les urbanitzacions són segones residències, però cada cop hi ha més gent que opta per quedar-s'hi tot l'any, probablement en busca de la tranquil·litat i el comfort que representen les cases respecte a molts pisos. Així, algunes de les urbanitzacions que han experimentat els principals creixements de població són Lloret Blau (que ha passat de 380 a 445 residents), Vallcanera Parc, a Sils, que ha crescut de 796 a 937) o Can Bells, a Vilobí d'Onyar, que ha passat de 92 a 257 inscrits al llarg dels últims mesos.

Cal destacar que, malgrat que les principals urbanitzacions es troben a la costa, les situades en zones de muntanya també guanyen població.
És el cas, per exemple, Font Rubí, a Camprodon (Ripollès), ha passat de 66 a 77 inscrits al llarg d'aquest any.A l'extrem contrari, entre les urbanitzacions que han perdut població respecte del 2006 es troba Maçanet Residencial Park, que ha passat de 1.558 veïns a només 1.085, Papalus (Lloret de Mar), que ha descendit de 19 a 16 i la Costa d'en Gallina, al mateix municipi, que ha disminuït de 98 a 96. Com es pot comprovar, el descensos de població són, en general, molt més discrets que els augments, de manera que la tendència continua essent clarament a l'alça.

Sense empadronats

Finalment, hi ha urbanitzacions on l'INE no hi té registrat cap empadronament. És el cas, entre altres, d'Els Vilars (Calonge), Mas Patxot (Santa Cristina d'Aro) o Can Fornaca, a Riudarenes. D'altra banda, més enllà de les urbanitzacions, hi ha milers de persones que opten per residir en disseminats dels municipis gironins, és a dir, cases escampades pel territori que no corresponen a cap nucli de població en concret. Pràcticament tots els pobles i ciutats gironins compten amb disseminats, essent un cas extrem la població de Sant Ferriol, a la Garrotxa, que està composta per tot de disseminats i el petit nucli del Torn.

Diari de Girona

Pla d'Àrees Residencials Estratègiques (ARE)

S'aprova la construcció de més de 90.000 habitatges en un total de 86 municipis d'arreu de Catalunya

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i el de Medi Ambient i Habitatge han presentat el pla d'Àrees Residencials Estratègiques aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

Aquestes àrees són un instrument per obtenir sòl de forma immediata i facilitar la construcció d'habitatge assequible. Segons el document aprovat, es desenvoluparan 100 àrees en un total de 86 municipis catalans, amb un total de de 90.157 nous habitatges, dels quals un mínim del 50% seran protegits.

Les ARE s'establiran a partir de la redacció de 12 Plans directors urbanístics, l'aprovació definitiva dels quals es preveu pel primer trimestre l'any vinent. Es desenvoluparan 100 ARE en un total de 86 municipis catalans, el que suposarà la construcció de més de 90.157 nous habitatges en més de 1.598 hectàrees de sòl. Les ARE tindran una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% seran protegits.

El Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística permet al Govern de la Generalitat desenvolupar el planejament de les ARE de manera molt més ràpida que el procediment ordinari, facilitant així la posada al mercat d'aquests pisos a preus assequibles. Es preveu que al març de 2009 s'hagin aprovat definitivament els plans directors urbanístics. Durant l'any 2010 es podria executar ja la urbanització dels sectors aprovats.

Més informació

Nota de premsa

Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística

Web de l'habitatge

Centre d'Estudis d'Opinió (CEO)

REO 412. Baròmetre d'opinió política. Gener 2008

REO 406. Valoració del govern. Gener 2008

REO 405. Índex de la satisfacció política a Catalunya. ISP núm. 10. Gener 2008

IPC

IPC gener 2008

IPC desembre 2007

IPC novembre 2007

IPC octubre 2007

http://www.idescat.net/cat/economia/ecopreus.html

L'Estat autoritza el muntatge de les vies del TAV fins a Riudellots

El Consell de Ministres va autoritzar ahir, a través d'Adif, les obres de muntatge de les vies del TAV en els 48,9 quilòmetres entre la Roca i Riudellots, amb un pressupost de licitació de 12,6 milions d'euros. Les obres de la plataforma del traçat del TAV en aquest tram estan ja molt avançades, i per això el Ministeri de Foment ha fet ja el primer pas per començar a instal·lar les vies. Això afectarà, pel que fa a les comarques gironines, els municipis de Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Massanes, Maçanet de la Selva, Riudarenes, Sils i Vilobí. La via serà doble i amb ample internacional, i s'utilitzaran més de 200 quilòmetres de carrils, 10 de vies auxiliars, 550.000 tones de balast i 161.053 travesses. Tot aquest muntatge es farà des de la base que Adif ha construït a Sant Feliu de Buixalleu, una instal·lació que precisament va rebre les queixes de l'alcalde, Josep Roquet. A més, hi haurà tres zones d'amuntegament de material, a la Roca, Santa Maria de Palautordera i Riudarenes.

El Punt

PUOSC - Demanda 2008-2012 - SILS

Ajuntament de Sils

Prioritat Exercici Títol de l'actuació

1 2009 CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI POLIVALENT ESTACIÓ (1a fase)

PRESUPOST - 2.406.795,70 €

SUBVENCIÓ - 850.000,00 €

2 2010 CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI POLIVALENT ESTACIÓ (2a fase) - BIBLIOTECA

PRESUPOST - 1.708.657,60 €

SUBVENCIÓ - 842.827,50 €

3 2008 URBANITZACIÓ DELS ENTORNS DE L'ANTIGA ESCOLA DE VALLCANERA

PRESUPOST - 342.700,31 €

SUBVENCIÓ - 60.000,00 €

4 2009 ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI POLIVALENT DE L'ESTACIÓ (BIBLIOTECA)

PRESUPOST - 105.276,29 €

SUBVENCIÓ - 52.638,14 €


http://www.gencat.net/sial/nou_puosc/08_12_selva.pdf

Pla anual de cooperació al desenvolupament per al 2008

El Pla Anual de Cooperació 2008 augmenta el control sobre els ajuts per garantir-ne el màxim d'eficàcia
El Govern ha aprovat el Pla anual de cooperació al desenvolupament per al 2008, que vol reforçar dels instruments de planificació, seguiment i avaluació de les actuacions, amb l'objectiu de millorar al màxim l'eficàcia dels ajuts. Respecte a l'any passat, el Pla incrementa el seu pressupost en un 25%, fins a arribar als 80 milions d'euros.
El Pla anual de 2008 millorarà els instruments de programació de la política de cooperació, impulsarà l'elaboració de nous productes d'anàlisi quantitativa i qualitativa de l'ajuda oficial al desenvolupament i posarà en marxa avaluacions estratègiques de la cooperació en alguns dels països prioritaris, atès que la Cooperació Catalana ha de garantir els estàndards requerits en eficàcia i qualitat.
Pel que fa a l'escenari econòmic, el projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2008 assigna un pressupost de 67.460.000 euros a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, mentre que la resta de departaments i altres organismes de la Generalitat hauran de destinar 14,5 milions d'euros a aquesta matèria.

Inversió addicional de 787 milions d'euros

La despesa estatal a Catalunya creix el 65% respecte al 2004, amb un total 4.500 milions d'euros.

La Subcomissió d'Infraestructures de la Comissió Bilateral General-Estat ha acordat portar a terme un conjunt de projectes amb un cost de 787 milions d'euros, que finançarà l'Estat a través d'un increment als Pressupostos Generals de l'Estat per a Catalunya. Aquest increment suposa un 65% més de la inversió que es va portar a terme al 2004, arribant als 4.529 milions d'euros.
La inversió addicional es destinarà a:

-Infraestructures: Millora de la xarxa ferroviària, especialment Rodalies, i actuacions a les carreteres.

-Medi ambient: Actuacions relatives al cicle d'aigua.

-Educació: Obres al CSIC i altres instal·lacions

-Agricultura: Actuacions en regadius i a la Presa Colomers, al Delta i al Molí de Pals.

-Comerç i indústria: Promoció comercial i internacionalització de les empreses i desenvolupament del pla Avanz@.

L'increment de la inversió resulta el 87% dels 905 milions d'euros addicionals que resultarien de l'aplicació pel 2008 de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut d'Autonomia.

Nota de premsa

Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012

L'avantprojecte presentat ha estat elaborat en base a les 974 propostes rebudes durant el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat l'avantprojecte del Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, una eina transversal que vol coordinar, impulsar i fer un seguiment de totes les actuacions que es duguin a terme per tal d'aconseguir una reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i acomplir els acords de Kyoto.
El Pla ha estat elaborat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic d'acord amb les 974 propostes rebudes de la societat catalana durant el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, celebrada a Barcelona des del 17 d'octubre de l'any passat fins el 14 de febrer de 2008. Ara li tocarà passar per un període de consultes a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, i l'aprovarà, en darrera instància, el Govern de la Generalitat.
El pla es concreta en tres objectius estratègics:
Limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos (sectors no inclosos en la Directiva del comerç d'emissions) al 37% respecte a l'any base. Aquest objectiu es concreta en evitar l'emissió de 5,33 milions de tones de CO2.
Reducció d'emissions i foment de la participació en els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d'emissions.
Incrementar el coneixement del fenomen del canvi climàtic a través de la recerca, així com de la sensibilització, la formació i la participació.

Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012

Butlletí anual d'indicadors climàtics

La vaga de mestres buida moltes escoles

Els sindicats xifren el seguiment de la vaga a les escoles i instituts en un 80%, mentre que Educació el rebaixa a un 50%

La vaga convocada ahir pels sindicats USTEC-STEs, CCOO, Aspepc-SPS, FETE-UGT i CGT per exigir la retirada del document de bases de la llei d'educació catalana (LEC) va tenir un important seguiment a les escoles públiques, on un 80% dels mestres es van adherir a la protesta, segons els sindicats de mestres. Educació va rebaixar la xifra, encara que la que va donar (50%) demostra igualment un important ressò de la protesta, que en canvi no es va notar tant als instituts públics (70%, segons els sindicats) i encara menys a les escoles privades i concertades, on no es va notar. Els sindicats van afirmar que la protesta havia estat un «èxit» i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va manifestar que «escoltarà el missatge».

Resposta clara i contundent dels mestres. Prop d'un 80% dels mestres –un 50%, segons el departament– es van adherir a l'aturada convocada pels sindicats. La vaga va ser seguida, segons Educació, per la meitat dels 75.501 mestres i professors. Un total de 37.766 van secundar la vaga mentre que 37.735 no ho van fer, segons les dades d'una enquesta que ahir a les vuit del vespre tenia escrutat quasi un 97% dels 2.878 centres. Per serveis territorials, a Barcelona ciutat és on la vaga es va notar menys. Va arribar només a un 41,4%. On es va notar més, en canvi, va ser a les Terres de l'Ebre, amb un 58%. A Lleida va ser d'un 48,1%; a Girona, d'un 50,8%; al Vallès Occidental, d'un 54%; al Baix Llobregat, d'un 54,5%, i a Tarragona, d'un 53,1%. Segons Francesc Colomé, secretari de polítiques educatives d'Educació, el departament ha actuat amb «transparència» perquè les xifres han estat donades pels mateixos centres. Els sindicats, però, van qüestionar les xifres. Segons ells, el departament va incloure els mestres de serveis mínims i els de baixa entre els que no feien vaga.

SOBRETOT A LES ESCOLES

Segons els sindicats, el seguiment de la vaga va ser especialment notori entre les escoles públiques de primària, on un 90% dels docents van afegir-se a la protesta, mentre que a l'educació secundària l'aturada hauria estat secundada per set de cada deu mestres. El Departament d'Educació coincideix a dir que va ser als centres d'infantil i primària on la vaga es va notar més –la situen en un 63%– mentre que als instituts rebaixen la xifra dels sindicats a un 39%. Quant als centres concertats i privats, el seguiment va ser pràcticament nul, però en casos puntuals van afegir-se a les mobilitzacions. També van decidir no anar a treballar ahir personal administratiu dels centres i mestres de llars d'infants. Molts estudiants i pares d'alumnes van donar suport a les reivindicacions no anant a les escoles i, alguns, acudint a les manifestacions de protesta. MÉS VAGUES «Avui ha estat un dia important», va afirmar el representant de la CGT, Emili Cortavitarte. «Ha estat una resposta contundent, massiva i clara», va apuntar Rosa Cañadell, d'USTEC-STEs. En canvi, Colomé va dir: «No ha estat la vaga massiva que ens havien dit els sindicats.» «Els mestres han dit ‘no' a la privatització», va resumir el membre de FETE-UGT, David Medina. A mitja tarda, els cinc sindicats convocants de la vaga van coincidir a destacar l'«èxit» de la convocatòria i van afirmar que ara estan en espera d'una trucada del conseller Maragall en què els digui que retira les bases de la LEC.

«Ara li toca moure fitxa», va dir Xavier Massó (Aspepc-SPS), que hi va afegir que el conseller ha de «vigilar» quin moviment fa «perquè podria ser una jugada perdedora». Si aquesta resposta no es produeix, els sindicats tornaran a convocar una vaga i organitzaran manifestacions que faran extensives, segons va comentar Cañadell, «a tota la ciutadania». Tot i que no van voler posar un termini, Medina (FETE-UGT) va indicar que el temps que esperaran la trucada del departament o d'alguna instància superior del govern «no serà un mes, més aviat una setmana». «El conseller deu estar desbordat i aquest és un tema de govern, un govern que es diu progressista», va dir Cortavitarte (CGT). El sindicat d'estudiants SPEC també va dir que la vaga havia estat un «èxit», mentre que l'AJEC confia que la mobilització farà retirar el document de bases de la LEC.

El Punt

El Govern valencià diu que el català és un idioma estranger

Discrepen d'Esperanza Aguirre i prefereixen potenciar l'anglès

El conseller d'Educació de la Generalitat valenciana, Alejandro Font de Mora, va assegurar ahir, interrogat per la possibilitat anunciada per la Comunitat de Madrid d'obrir un col·legi en català a la capital d'Espanya, que el seu departament "prefereix potenciar l'anglès en lloc de qualsevol altra llengua estrangera".

El titular d'Educació del Govern valencià, que va realitzar aquestes manifestacions a preguntes dels mitjans durant la presentació del programa pedagògic del Palau de les Arts, va considerar que el projecte "és una iniciativa de la Comunitat de Madrid que, dins de les seves competències, pot tenir en compte les que procedeixin".

Font de Mora va afegir, sobre això, que "nosaltres preferim potenciar l'anglès en lloc de qualsevol altra llengua estrangera", va dir.La iniciativa va ser anunciada ahir a Lleida per la presidenta del PP a Madrid i de la Comunitat, Esperanza Aguirre, que va avançar que en el pròxim curs, els pares que ho desitgin podran escolaritzar els seus fills en català en les escoles públiques madrilenyes, i que si es registra un nombre suficient d'inscrits s'obrirà un col·legi que impartirà classes en català, batejat amb el nom de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas.

Aguirre va aclarir que aquest col·legi serà una realitat si hi ha un grup important d'alumnes inscrits, i va explicar que oferirà també ensenyament en castellà, d'acord amb la política lingüística en matèria d'educació defensada pel Partit Popular.

La presidenta de Madrid va concretar que, en el primer curs d'aplicació d'aquesta mesura, el de 2008-2009, l'ensenyament en català començarà en els cursos de primària contractats per la Comunitat de Madrid, amb els professors catalans que vulguin treballar en aquesta experiència.

Diari de Girona

No a la mat-usseria

LA GALERIA PER JOAN DOMÈNECH-MONER

Viatjo sovint, per diverses raons, de Lloret a Santa Coloma de Farners. A l'entrada de Sils hi ha una zona verda que sempre fa goig. No sé si és mèrit dels polítics que manen o del jardiner que en té cura. Però atrau la vista. Al bell mig de la gespa hi ha un vell carro, ben pintat, posat amb els braços enlaire i com si del seu interior s'escampés, damunt l'herba, la seva càrrega de flors. Excel·lent. Poc abans de les Mallorquines, es troben, arran de carretera, alguns masos antics. La majoria no són monumentals, però tenen l'encant de l'arquitectura popular. Aprofitant que algun està deshabitat, els contraris a la línia elèctrica d'alta tensió que es vol fer passar per la comarca, hi han pintat amb esprai negre i d'altres colors «No a la Mat» a la façana. A l'entrada de Riudarenes, en una rotonda, hi ha un monument. No el pots admirar bé perquè al damunt, ben sovint, hi sol haver la penjarella d'una pancarta macarrònica, també del «No a la Mat». I podríem seguir. Respecto i defenso els que tenen ideals a favor de la natura i de la societat. Però no entenc que els qui es neguen a admetre una línia elèctrica pels efectes patològics (?) o estètics que pot tenir, en comptes de predicar amb l'exemple i divulgar la seva opinió democràticament, hagin de ferir la sensibilitat de la majoria amb les seves manifestacions. Davant dels meus ulls, tota la raó que puguin tenir, la perden de manera estrepitosa. Si ells prediquen «No a la Mat», jo proclamo «no a la mat-usseria».

El Punt

Bretolades als cartells dels estanys

Molts dels cartells indicadors i les insta·lacions dels estanys de Sils estan guixats. L'Ajuntament farà que els alumnes de l'aula taller els netegin.

Diari de Girona

El Mundialet

La Diputació de Girona va presentar ahir un acord amb els responsables del MIC (el que es coneix com a Mundialet de la Costa Brava), per garantir-ne la continuïtat a les comarques gironines almenys fins a l'any 2011. Ben vist, perquè el torneig resulta un atractiu impuls turístic en unes dates tan interessants com la Setmana Santa i, a més, permet portar a municipis sense futbol de categories principals els equips base de clubs d'elit de les principals lligues europees. S'imaginen la il·lusió que han de tenir, posem per cas, els nens de Sils, Calonge o Vidreres el dia que s'enfronten, encara que sigui en un partit amistós, a l'Arsenal, el Barça o l'Ajax. Aquesta sensibilitat amb el MIC (hi aporten 156.000 euros) demostra que l'esport també pot ser rendible com a eina de promoció. El Mundialet omple els camps i els hotels de la Costa Brava i, a més, contribueix a fer una mica més feliços centenars de nens.

Diari de Girona

Els serveis de transport escolar i de menjador afectats per la vaga convocada pels sindicats

Els serveis de transport escolar i de menjador, gestionats pel Consell Comarcal de la Selva, es veuran afectats en motiu de la vaga del pròxim 14 de febrer. En aquest sentit, cal constatar que gairebé tots els municipis de la Selva restaran afectats per aquesta vaga atès que, d’acord amb el Departament d’Educació i prèvia comunicació amb tots els centres, tots els col·legis i instituts que s’acundin a l’aturada no tindran aquest servei.

En principi, si els centres amb motiu de la vaga convocada pels sindicats contra el projecte-llei d’Educació, no garanteixen la tasca educativa amb l’alumnat tampoc ni haurà en els serveis de transport i menjador. Tot i que a dia d’avui 11 de febrer encara hi ha centres que no han pres la decisió definitiva, més del 80 per cent dels centres educatius de primària ja han confirmat la seva adhesió a la vaga i, en conseqüència, el dijous no disposaran de servei de transport escolar i menjador.

http://www.selva.cat/premsa/?p=214

UN CRAE NO ÉS UN HABITATGE D'US COMÚ.

Un CRAE no és un habitatge d’us comú, si no que esta subjecta a un règim juridicoadministratiu que en regula els usos i funcions, cosa que el diferencia notablement d’una llar habitual.

El Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria de serveis i assistència social, ha establert els principis i el nou marc d'actuació en aquesta matèria. La mateixa norma preveu el desplegament reglamentari de molts dels seus preceptes alhora que habilita al Govern per a fer-ho.

Aquest Decret respon a aquest mandat i ordena el Sistema Català de Serveis Socials, actualitzant també les condicions funcionals i la tipologia dels serveis i establiments socials.

El Decret desplega el Sistema Català de Serveis Socials centrant-se principalment en la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública com a eix de la nova regulació.

Sistemàticament el Decret s'estructura en nou capítols que reflecteixen els aspectes més importants del Sistema Català de Serveis Socials. S'inicia amb unes disposicions directives, que contenen els conceptes bàsics, i tot seguit regula el que es refereix als usuaris -als quals s'adreça finalment la norma- i la tipologia dels serveis i establiments socials, i també les prestacions econòmiques.

En els capítols següents s'ordena el règim juridicoadministratiu de les entitats, serveis i establiments i del seu funcionament, especialment les seves obligacions, i el seu Registre. Els capítols dedicats a la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública, la coordinació amb les entitats prestadores de serveis i la inspecció donen pas a les particularitats i adaptacions de les disposicions addicionals i a regulació del règim transitori d'aquesta disposició, la qual, finalment, deroga les que conformaven l'anterior esquema normatiu.

El text ha rebut l'informe favorable del Consell General de Serveis Socials i de la Comissió de Govern Local, i ha estat sotmès a informació publica mitjançant Edicte de 18 de desembre de 1995.Per tant, a proposta dels consellers de Justícia i Benestar Social, d'acord amb l'informe de la Comissió Jurídica Assessora, en ús de les facultats que m'atorga la normativa vigent i d'acord amb el Govern, Decreto:

http://www.gencat.net/benestar/serveis/establiments/infancia/residencials/index.htm

El govern demana 44.000 milions en infraestructures

La Generalitat dissenya un pla d'inversions per a l'Estat a Catalunya fins al 2013. Nadal obrirà avui les converses amb l'executiu de Zapatero prioritzant la negociació de la partida per al 2008

El govern català ja té dissenyat un pla d'inversió en infraestructures fins al 2013 per tal que l'executiu espanyol doni compliment a la disposició addicional tercera de l'Estatut. La Generalitat plantejarà a l'executiu de Zapatero una despesa per aquest concepte de 44.263 milions d'euros.


El gabinet de José Montilla ha decidit tirar llarg en el pla Catalunya 2013 i ha elaborat una proposta que depassa els 44.000 milions, si bé la previsió inicial feta per la Generalitat per fer complir el precepte de l'Estatut entre 2007-2013 és de 35.000 milions d'euros.El govern català prefereix tenir projectes a la recambra en la negociació amb l'executiu central, per si algun dels plantejats no es considera prioritari.

L'Estatut fixa que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'equipari a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al de l'Estat per un període de set anys.

El gabinet de José Montilla començarà a estudiar avui mateix amb l'executiu central aquest pla.

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, posarà avui a Madrid damunt la taula les dades amb les quals treballa el govern de la Generalitat per departaments, aprofitant la reunió de la subcomissió d'infraestructures Estat-Generalitat que ha de donar llum verda al llistat de projectes per destinar-hi els 905 milions d'euros que no tenen partida assignada als pressupostos de l'Estat per al 2008.

Reunió ajornada

La reunió d'avui s'havia de fer la setmana passada, però, el govern central va ajornar-la fins que tingués tancada la posició sobre els projectes sense assignació. Les iniciatives de la Generalitat pujaven per aquest concepte a 1.245 milions, a l'espera que l'Estat decidís quines assumia i quines no. A la constitució de la subcomissió el 8 de gener, Nadal ja va plantejar un llistat de possibles inversions, entre les quals hi havia nous trams del Quart Cinturó.

La formació del conseller Saura es va queixar la setmana passada que aquest desglossament fet públic pel govern no era el que havien pactat els tres socis. És per això que Nadal va fer arribar a tots els consellers l'esquema de com es distribuirien els diners.

El Pla d'Infraestructures 2008-2013 proposa que el departament de Política Territorial s'endugui la part més gran, de prop de 30.000 milions, dels quals, 18.438 són per a ferrocarril i 7.325 per a carreteres. En aquest apartat, l'executiu català també planteja una partida de 755 milions per al rescat de peatges i 1.871 per als aeroports.

Cicle de l'aigua

El següent departament en què es preveu més inversió, però, a molta distància, és el de Medi Ambient i Habitatge, per al qual es demanen 7.337 milions d'ara fins al 2013. La major part és per a polítiques del cicle de l'aigua, 5.623 milions; per a medi natural, 930, i per a residus, 782 milions.

La conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa reclama 3.196 milions, dels quals 1.815 són per a infraestructures científiques i 959 per a infraestructures tecnològiques, 385 per a les turístiques i només 37 es dedicaran per al comerç i la indústria, en cas de ser acceptades.
Agricultura sol·licita una inversió de 2.912 milions, la majoria per als regadius, i 450 milions per a camins. La conselleria de Joan Puigcercós demana a l'Estat inversions per valor de 1.008 milions.

Per aquest any, la inversió de l'Estat a Catalunya superarà els 4.000 milions d'euros. La Generalitat ha ofert a l'Estat un ventall d'inversions en infraestructures en obres que depenen de la conselleria de Nadal per valor de 3.733 milions, dels quals 1.636 són per a ferrocarril. L'any on el govern català sol·licita més inversió a l'Estat per aquest concepte és per al 2011. De fet, el ferrocarril i les carreteres s'emporten les inversions més fortes de tot el pla global.

Lectura restrictiva

Als pressupostos del 2007, Catalunya va rebre de l'Estat 3.195 milions d'euros, però amb la revisió pactada entre el ministre Solbes i el conseller Antoni Castells el setembre passat, es va constatar que es van deixar de percebre 826 milions, que l'Estat abonarà de forma progressiva.

El primer any de l'aplicació del precepte de la disposició addicional tercera Solbes va fer una lectura restrictiva del concepte infraestructura i el va limitar als capítols de Foment i Medi Ambient. El govern central i el català van pactar estendre-ho a departaments com Agricultura i Indústria.

http://www.avui.cat/article/mon_politica/21479/govern/demana/milions.html

Avui

Diputació i Micfootball signen el conveni pel Mundialet fins al 2011

La Diputació de Girona i l'Agrupació Esportiva Micfootball signaran el conveni per a l'organització del torneig de futbol base Mediterranean International Cup (MIC) per als anys 2008-2011. El Mediterranean International Cup se celebrarà entre el 19 i el 23 de març a les poblacions de Lloret de Mar, Cassà de la Selva, Sils, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Calonge, Palamós, Mont-ras, Begur, Torroella de Montgrí-l'Estartit, l'Escala, Palamós, Vidreres. En l'acte de signatura del hi assistiran el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, el diputat de Cooperació Municipal i Esports, Narcís Casassa; el president del MIC, David Bellver, i el director del MIC, Juanjo Rovira.
http://www.micfootball.com/noticia_ficha.php?id_noticia=39

Diari de Girona

CENTRE D'ACOLLIDA D'ANIMALS DE LA SELVA

El CAAS

El servei de recollida d'animals abandonats va ésser assumit pel Consell Comarcal de la Selva l'any 1989, i va començar a ser operatiu l'any 1990.
Des de l'any 1990 fins a desembre del 1998, aquest servei ha estat realitzat per la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar, en virtud del contracte signat entre aquesta entitat i el Consell Comarcal.

Si vols contactar amb nosaltres pots fer-ho mitjançant:

Telèfon
972 34 08 1

Fax
972 34 08 13

Correu electrònic
caas@selva.cat

Correu postal 17320 Tossa de Mar
O be visita'ns a: Crta.de Llagostera, km 1 de Tossa de Mar.

Hivern Matí Tarda
De Dilluns a dissabte 10.00-14.00 i de 15.00-18.00
Diumenges i festius 10.00-14.00 i de 16.00-18.00

Estiu Matí Tarda
De Dilluns a dissabte 9.00-14.00 i de 16.00-19.00
Diumenges i festius 10.00-14.00 i de 16.00-19.00

http://www.selva.cat/caas/

Planta de reciclatge de runes i residus de la construcció

Una de les línies d'actuació del Consorci Mediambiental de la Selva (CMED) és la implantació a la comarca d'un model de gestió integral dels residus de la construcció. El model de gestió dissenyat per la comarca consisteix, inicialment, en la ubicació de dos monodipòsits, un a la zona costanera i l'altre a l'interior, i una sèrie de plantes de transferència i valorització de la runa per a optimitzar la gestió dels municipis més allunyats de les instal·lacions. En aquest sentit, des del tancament del monodipòsit comarcal de runes l'any 2003, s'ha treballat en la futura ubicació d'un nou dipòsit de runes a la zona central de la comarca però encara no es disposa d'un indret definitiu. Així doncs, actualment els residus de la construcció s'han de dur fora de la comarca amb el conseqüent encariment del cost de transport. La societat AIRVA,SL (Àrids i Reciclatges Vall d'Arbúcies,SL) ha instal·lat una planta de transferència i reciclatge de runes al terme municipal d'Arbúcies. Des del punt de vista de les administracions locals de la comarca en tot moment s'ha recolzat la iniciativa ja que es considera una activitat necessària amb un gran interès públic i un emplaçament prou justificat per poder donar servei als municipis de la part més meridional de la Selva i més allunyada de la part central de la comarca. A més la instal·lació acompleix compleix amb els objectius del CMED sobre la gestió de les runes a la nostra comarca en el sentit de promocionar el reciclatge i valorització dels residus de la construcció. Alhora la instal·lació pot donar servei als municipis més propers (principalment Sant Hilari Sacalm, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu) i aconseguir així l'optimització del transport d'aquests residus cap al monodipòsit corresponent.

http://www.selva.cat/cmed/reciclatge.php

Obertura de centre residencial d'acció educativa (CRAE), expedient 29/2007(declaració de compatibilitat).

Proposta de l’Alcaldia
Identificació de l’expedient : Obertura activitat de centre residencial d'accio educativa
(CRAE).
Fets :
1.- En data 23 de novembre de 2007 i amb registre d’entrada núm. 3781, el Sr. Jordi Pascual
Pèlach, en representació de la FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA, sol.licita llicència
d’activitat per a la implantació d’un centre residencial d’acció educativa ( habitatge en substitució de la llar ) en una finca situada al carrer Països Catalans 4.
2.- Els Serveis Juridics han emès informe.

Fonaments de Dret:

1.- La finca es troba classificada, segons el planejament urbanístic vigent a Sils, de sól urbà
consolidat zona 4, residencial semiintensiva.
L’article 79 de les NNNUU defineix aquesta qualificació urbanistica com les zones d’eixampla del casc urbà, destinades a l’habitatgfe unifamiliars aïllats segons tipologies de ciutat-jardí. L’article 93 de la mateixa normativa defineix lús de dita zonificació com : “Ùs residencial amb un màxim d'un habitatge unifamiliar per cada parcel.la.”.

2.- Segons la informació continguda en la documentació aportada els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) són habitatges substitutoris de la llar i constitueixen un servei d’utilitat pública que no comporta cap altra activitat que l’equivalent a la vida quotidiana i
familiar d'una família nombrosa. El nombre de menors acollits en un CRAE oscil·la entre 10 i 15 nois/es, d’edats compreses entre els 3 i 18 anys. Així, segons aquesta documentació, el Decret 284/1996, de 23 de juliol, defineix un CRAE com un servei residencial d'acolliment, per a la guarda i educació dels seus usuaris, mentre no poden retornar amb la família o se'ls troba una família acollidora, í el Centre assumeix les funciona educatives pròpies de la família per imperatiu legal. Segons la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, en el seu article 12.3, estableix que !es institucions d'acolliment han d’ésser totalment obertes, integrades en un barri o una comunitat i han d'organitzar-se sempre en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats. Pel que fa al CRAE SILS - La Selva, la documentació aportada en la consulta
assenyala que serà un Centre per a la Infància i l’Adolescència que necessita acolliment atesa la
seva situació sociofamiliar. Tindrà una capacitat màxima de 1 a menors de 3 a 17 anys.

- Decret de l'Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d'atribucions de l'Alcaldia en la
Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent

ACORD :

Primer.- Declarar la incompatibilitat de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) tenint en compte el conceptes i naturalesa de l’activitat que es desenvolupa, que no deixa d’esser un equipament social, per tant l’activitat sol·licitada no està admesa pel planejament urbanístic vigent, al no integrar-se dintre del concepte d’us residencial habitatge unifamiliar aïllat.

Segon.- Donar trasllat d’aquest acord a l’interessat.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080122Cg.pdf

Les oques retornen als estanys de Sils

Després de dècades sense haver-n'hi, enguany una colònia d'oques ha fet una aturada als estanys de Sils durant la seva migració al sud.
Dissabte dia 2 de febrer encara continuava el petit grup d'oques (Anser anser) a la llacuna principal de l'Estany de Sils. Es tracta de la primera evidència de hivernada d'aquesta espècie a la comarca en moltes dècades.

Observadors: David Caballé i Xavier Romera
Fotografia: Xavier Romera

http://natura-selva.blogspot.com/search/label/Sils