divendres, 14 de març del 2008

Material educatiu i joguines Llar d'Infants

Proposta del Regidor de Cultura, Educació i Promoció Local


Antecedents:

- Informe de la Directora de la Llar d’infants municipal de data 6 de Febrer de 2008, fent
referència a la necessitat d’adquirir diferent tipus de material educatiu per desenvolupar els diversos objectius de les aules temàtiques de l’escola, per tal de poder continuar el seguiment
educatiu i així els nens no els falti res per jugar al pati..
- Pressupost efectuat pel proveïdor ABACUS amb un import de 2.202’77€
- Informe del departament de Comptabilitat de data 15-febrer-2008 conforme hi ha suficient
consignació per contractar dita despesa.


La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Adquirir divers material educatiu i de joc per les aules i pati de la llar d’infants, al
proveïdor ABACUS per un import de 2.202,77 € - IVA inclòs

Segon.- Carregar la despesa a la partida 08 13 421 22003 del pressupost vigent.

Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a la Llar d’infants.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf

La qualitat de l'aire a Catalunya durant el 2007




-Els contaminants que han presentat més incidències durant l’any passat han estat les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó troposfèric (O3)

-Per reduir les emissions de PM10 i NO2 s’està aplicant d’una banda el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, un seguit de 73 mesures que permetran assolir uns nivells de qualitat de l’aire admissibles i d’altra banda altres mesures locals en diferents punts i instal·lacions de Catalunya

-La campanya de l’ozó troposfèric ha estat la que menys superacions del llindar d’informació ha detectat a Catalunya des del 1996

Els contaminants que han presentat més incidències durant l’any passat han estat les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó troposfèric (O3)
Per reduir les emissions de PM10 i NO2 s’està aplicant d’una banda el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, un seguit de 73 mesures que permetran assolir uns nivells de qualitat de l’aire admissibles i d’altra banda altres mesures locals en diferents punts i instal·lacions de Catalunya
La campanya de l’ozó troposfèric ha estat la que menys superacions del llindar d’informació ha detectat a Catalunya des del 1996

El Departament de Medi Ambient i Habitatge publica avui a la web el balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya durant l’any 2007. El balanç s’ha realitzat a partir de les dades aportades pels 131 punts de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que ha facilitat més de 9 milions de mesures al llarg de l’any que han estat validades, processades i comunicades a tots els municipis de més de 5.000 habitants o que disposen de cabina de la XVPCA.

L’estat de la qualitat de l’aire a Catalunya

El diòxid de nitrogen (NO2) ha superat els límits que estableix la normativa respecte a la mitjana anual en 6 punts de l’àrea de Barcelona i en 2 punts de l’àrea del Vallès-Baix Llobregat (Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell). No s’ha superat el valor límit horari per a la protecció de la salut en cap punt del territori. Comparativament amb l’any 2006, s’ha detectat un augment dels nivells d’immissió respecte aquest contaminant a dos punts de mesurament situats a Barcelona (Sants) i el Prat de Llobregat, associats principalment a les obres del TGV.

Per tal de reduir les emissions, tant de diòxid de nitrogen com de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, a les àrees de Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat, el Govern de la Generalitat va aprovar, a mitjans de l’any 2007, el Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire a 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, declarats com a zona de protecció especial el maig de 2006. Aquest Pla persegueix, a través de l’aplicació de 73 mesures en els sectors del transport, les activitats industrials, energètiques, extractives, i el sector domèstic, assolir uns nivells de qualitat de l’aire admissibles, ajustats als límits establerts per la legislació europea de cara al 2010.

L’any 2007, la qualitat de l’aire en relació amb les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) ha presentat una lleugera millora, degut bàsicament, a les condicions meteorològiques del període que han afavorit la dispersió de les partícules. Tot i així, la diagnosi respecte a aquest contaminant continua indicant que se superen els límits establerts pel valor diari i el valor anual a les dues zones decretades de protecció especial de l’ambient atmosfèric, degut al transport i, localment, a determinades indústries, obres, i activitats extractives, i també en punts de la zona de la Catalunya Central (Manresa), associats al transport, a la zona de la Plana de Vic, i en un punt de les Terres de Ponent (Lleida), en una àrea de trànsit. També s’han donat superacions en focus industrials localitzats de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Sant Celoni.

Com cada any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col·laboració amb el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, ha dut a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric (O3), del 2 de maig al 30 de setembre. També ha estat operatiu el protocol d’actuació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per tal de reduir els nivells d’ozó al Camp de Tarragona. Al llarg del 2007 s’han enregistrat 15 superacions horàries del llindar d’informació a la població, repartides en 9 punts de mesurament dels 53 punts de la xarxa on es mesura aquest contaminant. Cal destacar que ha estat l’any que menys superacions del llindar d’informació s’han donat a Catalunya des del 1996, any que va començar aquesta campanya.

Per zones, s’ha superat el llindar d’informació a l’Àrea de Barcelona, el Camp de Tarragona, la Plana de Vic, Comarques de Girona, l’Alt Llobregat i Terres de Ponent.

Es preveu que l’aplicació del Pla d'Actuació per restablir la qualitat de l'aire a 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona contribuirà també a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric a la zona de la Plana de Vic, a la zona de l’Alt Llobregat, a la zona de Comarques de Girona i a la zona del Pirineu Oriental. Les zones d’on provenen majoritàriament les emissions de precursors d’aquest contaminant secundari (com són els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils) són les de Barcelona i Vallès-Baix Llobregat. Les brises transporten els precursors a altres àrees, segons l’orografia del terreny, que és on sovint acaben donant-se les concentracions més elevades.

La qualitat de l’aire respecte el sulfur d’hidrogen (H2S) ha presentat superacions del valor límit semihorari a dos punts de la Catalunya Central i el Camp de Tarragona. En tots dos casos es tracta de superacions esporàdiques associades a determinades zones industrials. No s’ha produït cap superació del valor límit diari en cap dels punts de mesurament.

En quant als nivells de clorur d’hidrogen (HCl) s’han detectat superacions del valor límit diari a tres punts de mesurament ubicats a les zones de qualitat de l’aire del Camp de Tarragona, Catalunya Central i Terres de l’Ebre. Es tracta de superacions esporàdiques associades a zones industrials.

Pel que fa al diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), el benzè (C6H6),el clor (Cl2), l’arsènic (As), el cadmi (Cd), el níquel (Ni), el plom (Pb), i el benzo(a)pirè (BaP) els nivells han estat inferiors als establerts a la normativa.

Novetats de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

La Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, és la responsable del control, la vigilància i l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya. L’eina que utilitza per desenvolupar la seva tasca és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), formada pels punts de mesurament distribuïts pel territori, coordinats a través del Centre Receptor i Coordinador de Dades.

Durant l’any 2007 s’han donat d’alta els punts de mesurament automàtic de Berga, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Vivers), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (los Dedalts) i a principis de l’any 2008 el punt de Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron). També s’ha dotat d’un analitzador de monòxid de carboni el punt de mesurament de Tarragona (Universitat Laboral).

D’altra banda, s’ha iniciat la mesura de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2.5) als punts de Rubí, Sant Vicenç dels Horts, Lleida i Berga. Aquesta mesura s’ha realitzat per tal de recollir informació en referència a aquest paràmetre, tot i que actualment no es disposa de legislació estatal aprovada per aquest contaminant.

S’han adquirit nous equips per a la mesura de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2.5) que estaran totalment operatius aquest any 2008 a Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Santa Maria de Palautordera, un fotòmetre primari de referència per a la calibració dels analitzadors d’ozó i analitzadors automàtics de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres (PM10) que s’han instal·lat a Lleida, Reus, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Adrià de Besòs i Sant Celoni.

Han entrat en funcionament dues noves unitats mòbils, amb analitzadors automàtics d’òxids de nitrogen, diòxid de sofre, sulfur d’hidrogen, monòxid de carboni, ozó, partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres, benzè i compostos orgànics volàtils.

Al Camp de Tarragona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat una campanya de precursors d’ozó, en concret als punts de mesurament d’Alcover, Constantí, Perafort, Tarragona (Bonavista), Tarragona (Parc de la Ciutat) i Vila-seca. Aquesta campanya s’emmarca en el Conveni de col·laboració amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per tal de poder planificar actuacions que redueixin els nivells de precursors d’ozó.

S’han realitzat mesures d’hidrocarburs aromàtics policíclics a Barcelona. A finals d’any s’ha iniciat la determinació d’hidrocarburs aromàtics policíclics a punts de mesurament de diverses zones de qualitat de la xarxa per tal de complir amb el Reial decret 812/2007. Cal destacar també la mesura periòdica dels metalls pesants (arsènic, cadmi, níquel i plom) presents en la matèria en suspensió PM10 que es realitza des de fa 3 anys i que el recent Reial decret 812/2007 obliga a mesurar.

El pressupost destinat al funcionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica durant l’any 2007 ha estat superior a 1.400.000 € i s’han destinat 1.200.000 € a reposició i adquisició de material.


Cliqueu aquí per consultar les zones de qualitat de l’aire

Balanç de la qualitat de l'aire a Catalunya

Dades de contaminants per punts de mesurament


LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT


dijous, 13 de març del 2008

El projecte de l'eix transversal ferroviari inclourà finalment una estació a Santa Coloma de Farners

Es farà un ramal que connectarà la línia principal amb la capital de la Selva

L'eix transversal ferroviari, que unirà Lleida i Girona, inclourà una estació a Santa Coloma, tal com havia reclamat reiteradament l'Ajuntament d'aquest municipi. La Generalitat ha decidit que no variarà el recorregut de la línia principal, que passa allunyada de Santa Coloma, però es farà un ramal que anirà a parar a una nova estació, que se situarà entre el polígon Mas Llorenç i la urbanització Santa Coloma Residencial. L'alcalde, Antoni Solà, creu que la proposta és molt positiva.

Tal com va explicar el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, les negociacions que s'han dut a terme les darreres setmanes amb l'Ajuntament de Santa Coloma han culminat amb un acord que satisfà les dues parts. En un principi, l'Ajuntament proposava una modificació del traçat perquè aquest passés per Santa Coloma i s'hi pogués fer una estació. La Generalitat va descartar aquesta possibilitat en un primer avantprojecte del traçat i ho va justificar dient que no es faria estació a Santa Coloma perquè estaria molt a prop de la prevista a l'aeroport, i en un tren d'alta velocitat com aquest no estaria justificat

Finalment, la Generalitat ha decidit acceptar parcialment la petició de Santa Coloma. Així, es mantindrà el recorregut de la línia principal però s'inclourà un ramal que connectarà amb una estació situada entre el polígon Mas Llorenç i la urbanització Santa Coloma Residencial. No obstant això, no s'ha concretat amb exactitud el lloc, ja que per aquesta zona també hi ha de passar la variant que connectarà la carretera de Sils amb la d'Anglès, i cal coordinar tots dos projectes.

L'alcalde, Antoni Solà (CiU), s'ha mostrat satisfet per aquesta resposta de la conselleria. «Havíem presentat una al·legació, que s'ha concretat en aquesta solució. Ara ja podem dir que, si es fa l'eix transversal ferroviari, Santa Coloma tindrà estació», va manifestar Solà.

PARAL·LEL A L'EIX VIARI Amb l'eix transversal ferroviari es pretén unir Lleida i Girona, i serà una línia mixta per al trànsit de passatgers i de mercaderies, d'ample internacional i dissenyada perquè els trens puguin arribar als 250 quilòmetres per hora i els de mercaderies, a 120. El recorregut en bona part serà paral·lel a l'eix viari i el tren circularà subterrani en bona part del traçat per les comarques gironines. El projecte inclou una estació a l'aeroport, que connectarà amb la línia del TAV per arribar fins a Girona. La previsió de la Generalitat és tenir un pla director de l'obra a final d'aquest any.

EL PUNT

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT
l

dimecres, 12 de març del 2008

Actuacions per a la millora paisatgística i ambiental de la sèquia de Sils


L’Ajuntament de Sils aposta per una nova gestió de l’Estany de Sils més participativa. En aquesta línia, una de les actuacions consensuades a través de la 1a Jornada de l’Estany de Sils i de les eines estables de participació (bústies de suggeriments i fòrum virtual), ha estat la de “Millorar de la qualitat ecològica de la sèquia”. Així doncs, a través d’una subvenció del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han definit una sèrie d’actuacions de millora paisatgística i ambiental de la sèquia, en el punt d’entrada a l’Estany de Sils des del nucli urbà.


Actualment, aquest tram de la sèquia presenta un baix índex de biodiversitat, amb presència de nuclis de canya americana molt densos, amb algunes plantes ruderals, aportant un cert aspecte marginal a la zona. Les actuacions pretenen augmentar la vàlua paisatgística i natural d’aquest curs fluvial, revaloritzant els elements d’interès natural presents i solucionant els problemes existents.


Això es concreta en una sèrie d’accions:


 Eliminació del canyar de canya americana Arundo donax


 Solucionar els problemes d’erosió, colonització i escassa diversitat vegetal.


 Desenvolupament de la vegetació arbustiva i arbrada de ribera.


 Millora de la zona de pas.

Destinen 11,5 M€ a ajudes per finançar activitats i equipaments municipals per a joves



El Govern ha acordat destinar 11.504.396 euros en ajudes a projectes per a joves, elaborats en el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Podran optar a aquestes subvencions tan ajuntaments com mancomunitats de municipis, consorcis constituïts per ens locals i EMD’s.
Els ajuts s'emmarquen dins de dues línies de subvenció. La primera, quantificada amb 7,5 milions d'euros, està destinada a subvencionar activitats adreçades a joves. La segona, amb 4 milions d'euros, contribuirà a finançar inversions en immobles destinats a activitats juvenils.
D'altra banda, com a novetat, per donar una major garantia de continuïtat dels projectes s'ha ampliat fins dos anys el termini de la seva realització. Així, les subvencions són biennals i, per tant, les activitats objecte d'aquestes ajudes s'han de realitzar entre el mes de gener del 2008 i el mes de desembre del 2009.
L'any passat, la Secretaria de Joventut va destinar 5,5 milions d'euros i va rebre un total de 687 sol·licituds per acollir-se a les dues línies de subvencions.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
El Punt

Els regants rebutgen l´obertura de pous perquè comportaran nitrats i salinització

Pantà de susqueda. L'evident manca d'aigua permet veure gairebé el fons de l'embassament.

La Generalitat ha expedientat 3 camps de golf i 25 minicentrals hidroelèctriques

Els regants del Baix Ter i membres del departament de Medi Ambient i Habitatge es van reunir ahir en una sessió de treball, però no van aconseguir acostar posicions respecte a l'aigua que s'ha de garantir als regants per poder tirar endavant les seves collites. Segons va explicar un portaveu del col·lectiu, Jordi Aulet, des de la Generalitat se segueix proposant la creació de pous per a pal·liar la situació, però els afectats opinen que d'aquesta manera s'atacarà els aqüífers, incrementant així els problemes de nitrats i provocant fins i tot una salinització de la zona. Des del departament de Medi Ambient no es va fer cap declaració, ja que només es tractava d'una reunió de treball i no es va arribar a acords definitius.

Aulet va explicar que Medi Ambient segueix sense garantir-los els 35 hectòmetres cúbics que necessiten per als seus regadius. "Amb l'aigua de les depuradores que ens ofereixen no en tenim prou", va assegurar, "ja que també en necessitem dels embassaments". Com que no es va arribar a cap acord, les mobilitzacions i les protestes d'aquest col·lectiu continuaran.

El Departament d'Agricultura, a més, ha demanat ara als pagesos que no sembrin blat de moro, ja que no tindran aigua per regar-lo i poden perdre tota la collita, segons va informar ahir Ràdio Girona. Els recomana, en canvi, sembrar cultius que necssiten tant de reg, com ara gira-sols o userda. Als arrossaires, de moment, no els dónen cap solució i els tècnics estan estudiant en aquests moments la viabilitat que poden tenir els conreus, almenys perquè els agricultors puguin cobrar els ajuts agroambientals.

"El que nosaltres recomanem és que la gent no faci conreus que poden necessitar molta aigua, que no sembrin blat de moro, per exemple, i per tant si l'ACA ja ens ha dit que no baixarà aigua pels canals no cal intentar fer blat de moro, si ja ens han dit que no hi haurà aigua per regar-lo", va indicar el director dels Serveis Territorials d'Agricultura a Girona, Josep Guix. A més, el representant de la Generalitat assenyala que la major part del cabal que hi hagi -que es calcula que seran com a màxim 14 hectòmetres cúbics- es destinaran a regar arbres fruiters i els vivers de plantes.

A Barcelona, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), va anunciar que la Generalitat ha obert expedients a 3 camps de golf i 25 minicentrals hidroelèctriques per incomplir les obligacions fixades en el Decret de sequera. En el cas dels camps de golf, la sanció va venir perquè no havien realitzat un Pla d'Usos de l'Aigua, mentre que els expedients a les centrals s'havien imposat perquè no respectaven la continuïtat fluvial. El responsable de Medi Ambient va assegurar que s'estan "extremant" les mesures d'inspecció per comprovar que tots els sectors compleixen la normativa per reduir al màxim el consum d'aigua, ja que en aquests moments la capacitat dels embassaments s'ha reduït fins al 22%. I és que les últimes precipitacions no han afavorit els pantans catalans, que continuen perdent reserves i mantenen Catalunya en una situació crítica respecte a la disponibilitat d'aigua. Per això, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) està reforçant les investigacions sobre els usos hidràulics.

Connexió de Blanes a Santa Coloma

I precisament l'ACA està estudiant connectar Santa Coloma de Farners amb la dessaladora de Blanes a través d'una nova canalització que es construirà l'any que ve i que arribarà fins a Fogars de la Selva. Segons Ràdio Girona, l'ACA ho planteja com a a alternativa al Pasteral, i permetrà enviar aigua més econòmica a Maçanet, Sils i Riudarenes, sempre que s'hi vulguin afegir. D'aquesta manera, s'intentaran evitar els problemes d'abastament d'aigua que pateix Santa Coloma cada estiu.

Mesures a la Garrotxa

Finalment, el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, va anunciar que el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública Sigma preveu accions d'estalvi d'aigua a la Garrotxa de cara a la sequera. Espona va dir al ple de Sant Joan les Fonts, on és alcalde, que el SIGMA, creat entre el Consell i l'Ajuntament d'Olot, preveu mesures d'estalvi d'aigua en una fase no immediata. Espona va avançar que en cas d'una gran sequera les zones amb més perill pel proveïment d'aigua són l'Alta Garrotxa i el Llierca.

Diari de Girona

Sils celebra el Dia Mundial de l´Aigua regalant un ´pack´ d´estalvi per als domicilis


Amb el lema Regala't aigua, l'Ajuntament de Sils es suma a la celebració del Dia Mundial de l'Aigua, que es commemora el 20 de març, amb una iniciativa que té per objectiu fomentar l'estalvi d'aigua als domicilis del municipi. Per aquest motiu el consistori repartirà 1.000 difusors d'aigua per instal·lar a les aixetes, una peça que permet reduir el cabal d'aigua, tot augmentant-ne la pressió i estalviar fins al 50% de consum. El pack també inclou un reductor volumètric, que s'instal·la a la cisterna per reduir el volum d'aigua que es llença cada vegada que fem servir el vàter, amb la qual cosa s'estalvien fins a 4.000 litres a l'any. Aquests packs es podran passar a recollir a l'Ajuntament i al Centre Cívic, i a l'escola anirà acompanyat d'una campa?nya de sensibilització.
Diari de Girona

diumenge, 9 de març del 2008

VISCA!!!


RESULTATS ELECCIONS 9 DE MARÇ

SILS - CONGRÉS

GIRONA - CONGRÉS

CATALUNYA - CONGRÉS
CATALUNYA - SENAT

ESTATAL - CONGRÉS
ESTATAL - SENAT

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
El Punt

Les comarques gironines tindran 2.400 aparells de teleassistència el 2008


La Diputació de Girona, IMSERSO-FEMP i els Consells Comarcals de l'Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany i Selva han presentat avui la mplementació del servei local de Teleassistència a les comarques gironines.
La teleassistència és una eina per tal d'afavorir l'autonomia de les persones grans, especialment aquelles que viuen soles o allunyades de nuclis urbans i forma part de les estratègies activades per tal de desenvolupar la nova Llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials de Catalunya.
En el decurs de l'acte de presentació del servei, el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, ha explicat que s'està treballant en el nou Pla d'Acció Social de les Comarques Gironines i que un dels seus principals eixos de vertebració "és precisament la cooperació amb els municipis, perquè es desenvolupin amb la màxima amplitud de territori tots els beneficis de la Llei de Dependència. L'objectiu de la Corporació, així com de la resta d'administracions participants en el procés, és la dignificació i el benestar de les persones amb dependència i de tots els seus familiars que els acompanyen".
El diputat d'Acció Social, Pere Trias, ha destacat que amb aquest pla "es podrà universalitzar la teleassistència a les comarques gironines, que actualment pot resultar molt costosa, de manera que pugui arribar a tothom qui ho necessiti".
Segons Pere Trias, la col·laboració entre les institucions "és indispensable per aconseguir atendre les noves demandes socials que es generen en la societat".
Unitats en servei:El conveni entre la Diputació, IMSERSO i els Consells comarcals preveu que l'any 2008 s'instal·lin a les comarques de Girona 2.400 aparells, fent-se de forma progressiva i gradual en dues fases. La primera, que s'iniciarà el proper 1 d'abril, servirà per implantar el servei en el municipis de menys de 20.000 habitants. La segona començaria el mes de juny amb la implantació del servei en els municipis de més de 20.000 habitants. que creguin convenient adherir-se al conveni marc.
La previsió per els propers anys és adequar el servei a les necessitats reals del territori amb l'objectiu de que el 2011 hi hagués instal·lats un total de 4.000 aparells. El cost del programa per unitat i mes durant l'any 2008 és de 20,87 euros i el pressupost global, en funció amb el seu desenvolupament progressiu i gradual, puja a 348.529,00 euros.
IMSERSO-FEMP aportarà 13,57 euros (65 %) per aparell i mes, és a dir 226.543,00 euros; la Diputació de Girona 3,13 euros (15 %), és a dir 52.279,35 euros i la quantitat restant, 4,17 euros (20 %) anirà a càrrec dels Consells Comarcals, que traslladaran aquest cost a l'usuari final del Server en funció de l'informe d'avaluació tècnica - econòmica. L'empresa prestadora del servei de teleassistència, per adjudicació d' IMSERSO-FEMP, a les comarques de Girona és SERGESA TELEVIDA, S.L.
La prestació del servei comença quan els serveis socials d'atenció primària dels Consells Comarcals, que tenen delegades aquestes competències per part dels Ajuntaments dels municipis de menys de 20.000 habitants, detecten els casos i mitjançant la persona responsable del programa a la comarca comuniquen les necessitats d'alta a SERGESA TELEVIDA S.L. i a la Diputació de Girona. A partir d'aquest moment, SERGESA TELEVIDA, S.L. formalitzarà l'inici del procés d'alta tècnica perquè es pugui posar en marxa el programa de teleassistència.Per conèixer i avaluar tots els casos, es crearà una comissió tècnica que es reunirà trimestralment, amb membres dels Consells Comarcals, la Diputació de Girona i SERGESA.

La Federació de Municipis de Catalunya convoca cinc minuts de silenci a les 12 hores del migdia del proper dilluns dia 10 de març



Davant l’atemptat perpetrat per ETA a Mondragon, en el que ha mort l’exregidor socialista Isaías Carrasco, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) ha fet una crida a totes les alcaldies d’Espanya perquè convoquin concentracions de cinc minuts el proper dilluns, 10 de març, a les 12:00h davant les portes dels Ajuntaments en repulsa per l’assassinat.

La Federació de Municipis de Catalunya s’adhereix al comunicat de la FEMP, per la qual cosa convoca els Ajuntaments catalans a fer 5 minuts de silenci a les 12.00h del migdia el proper dilluns dia 10 de març davant tots els consistoris.

L’FMC vol d’aquesta manera homenatjar els afectats de l’acció terrorista i fer una ferma declaració contra el terrorisme i a favor de la convivència, la democràcia i la llibertat.

La Federació de Municipis de Catalunya deixa a la consideració de cadascun dels Ajuntaments la realització d’altres accions de condemna o homenatge.

Servei d’Atenció Psicològica del Programa d’Accions contra la Violència Domèstica


L'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva ha iniciat un Programa d'Accions Contra la Violència Domèstica.

L'objectiu del programa és trobar eines per establir actuacions especialitzades per atendre les situacions que es deriven de la problemàtica generada per l'elevat nombre de casos detectats de violència en l'àmbit de la llar i la necessitat.

El Programa d'Accions contra la Violència Domèstica inclou la creació d'un Servei d'Atenció Psicològica per tal d'atendre les persones víctimes. La voluntat del Consell Comarcal és oferir un espai d'atenció especialitzada que suposi una ajuda per a totes aquelles persones que estant patint situacions de violència intrafamiliar.

El Consell Comarcal de la Selva ha contractat una psicòloga que dóna atenció especialitzada els dilluns, dimecres i divendres de 8 a 14,30 h.

El Programa també inclou la posada en marxa d'una Comissió Comarcal en la qual participen els agents socials implicats en aquest àmbit (Serveis Socials d'Atenció Primària, Mossos d'Esquadra, Departament de Salut i Departament de Justícia).

Per tal de rebre informació o assessorament, les persones interessades poden d'adreçar-se als Serveis Socials del seu municipi o a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra.

DESCRIPCIÓ I FUNCIONS:

Psicoteràpia individual a persones víctimes i els seus fills
Sessions de teràpia familiar
Sessions de teràpia grupal a víctimes i els seus fills
Assessorament als EBASP en casos de violència domèstica

PRESTACIONS, PROGRAMES

(que gestionen i resolen directament cada adminis-tració ex.. ajuts econòmics d'urgència, accés habitatge, establiment d'urgència, etc.)
Els EBASP tramiten les sol·licituds dels recursos adients i de les prestacions econòmi-ques..

ADREÇAT A:

Víctimes de violència domèstica i els seus fills

CONDICIONS D'ACCÉS:

Derivació de casos a través dels EBASP
Derivació de casos a través de l’OAC

ÀMBIT TERRITORIAL D'ACTUACIÓ:

Tots els municipis de la comarca de la Selva, excepte Blanes, Lloret de Mar i Arbúcies, que tenen serveis propis

EQUIP DE PROFESSIONALS

1 psicòloga especialitzada en violència intrafamiliar contractada pel Consell Comarcal amb una dedicació de 20 h/set.

ADREÇA, TELÈFON DE CONTACTE I HORARI D'ATENCIÓ

Consell Comarcal de la Selva
Passeig Sant Salvador, 25-2717310 Santa Coloma de Farners
Tel. 972 84 21 61
Horari: Dilluns, dimecres i divendres de 8 a 14,30 h.
Es desplaça als municipis quan hi ha problemes de desplaçament per part de la víctima.

OBSERVACIONS

No es preveu que les persones usuàries puguin accedir directament al servei
Es faran reunions de seguiment conjuntament amb els professionals dels EBASP

dissabte, 8 de març del 2008

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA


MANIFEST 8 DE MARÇ DE 2008

Amb motiu de la celebració del 8 de març, dia Internacional de les Dones, volem posar de manifest que la participació i la representació de les dones incideix directament en el conjunt de la societat. I volem expressar també el nostre reconeixement a l’impuls de les polítiques de gènere en els darrers anys. Un impuls que ha comptat amb iniciatives fonamentals, com els avanços legislatius impulsats pel Govern central o les noves agents d’igualtat que treballen en el territori.

Però no volem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.

Per això, pensem que resulta imprescindible continuar amb el compromís d’avançar cap a la igualtat real de dones i homes. I fomentar un veritable canvi de rols i estereotips. Amb la convicció que treballar per la igualtat és treballar per la democràcia.

Perquè volem una ciutadania que rebutgi qualsevol forma de discriminació. Perquè volem treballar per consolidar una societat més igualitària, més justa i més democràtica, aquest 8 de març, ens COMPROMETEM a

- Impulsar polítiques de gènere en tots els àmbits de la vida pública i privada.

- Desenvolupar accions de prevenció i eradicació de la violència vers les dones, així com facilitar l’atenció i l’accés als recursos a aquelles dones que l’han patit o la pateixen.

- Fomentar la participació sociopolítica de les dones i portar a terme mesures per garantir la seva representació i permanència en els càrrecs polítics.

- Promoure la coeducació, la formació i la producció cultural de les dones.

- Propugnar una educació que transmeti a la gent jove els valors d’igualtat entre homes i dones.

- Promoure barris i pobles dissenyats per facilitar la gestió de l’ús del temps, afavorint
la proximitat dels serveis.

- I fomentar la coresponsibilitat de les tasques de cura i reproductives, impulsant accions de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i contribuint a acabar amb les desigualtats laborals i socials de les dones.

Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa.

Per això, aquest 8 de març, renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern

http://www.xtraz.net/fmc_cat/IMAGES_FMC/ARTICLES/manifest%20dona.pdf

Origen del 8 de març


El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Antecedents
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
Els fets de Nova York
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
El dret a vot
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.
La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
La primera celebració
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
El 8 de març
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.


Les famílies pagaran 290 euros per portar els nens des de les urbanitzacions a les escoles


Cada ajuntament a discreció podrà disminuir l'import de pagament abonant el que cregui adient
Les famílies dels 11 municipis de la Selva interior que viuen en urbanitzacions i que els seus nens utilitzen el transport escolar no obligatori cada dia per arribar als seus centres escolars hauran de pagar 290 euros de cara al curs vinent per aquest servei, segons la documentació que ha pogut accedir aquest diari. De tota manera, aquest import es podrà veure disminuït a cada municpi, ja que serà el mateix ajuntament qui decidirà l'import que els abona.
Tot i que aquesta no és l'única proposta de pagament -el copagament- que està estudiant el Consell Comarcal de la Selva, si que és la que els quatre municipis amb més usuaris de transport escolar no obligatori han escollit. La consellera d'Educació del Consell Comarcal, Sònia Da Silva, va confirmar que la setmana passada es van reunir amb els alcaldes dels quatre municipis més afectats -que representen el 70 per cent del cost- i en la reunió, "van decidir que cooperaran amb les famílies per tal de pagar el transport escolar però no n'assumiran tot el cost", va afegir Da Silva.
De fet en el l'últim ple de Sils, el portaveu d'ICV, Albert Miralles va demanar explicacions sobre aquest tema i va demanar que l'Ajuntament n'assumeixi la totaliat del cost. L'alcalde, Martí Nogué (IdS), per la seva banda, va confirmar que optaran pel copagament ja que el municipi no pot assumir-ho.
Pagament a tres terminis
El Consell Comarcal preveu que les famílies paguin tres rebuts: un d'inical de 110 euros al mes de juliol, un de 90 al desembre i un altre, cap al març de 90 euros. D'aquests, els ajuntaments podrien triar entre pagar-ne algun o la seva totalitat.
Per altra banda, s'ha de tenir en compte que el cost de transport escolar no obligatori a la Selva interior pujarà, ja que dels 1457 usuaris d'aquest curs 2007-08, l'any vinent es preveu que s'arribi a la xifra de 1.530, cosa que suposarà passar dels 870.000 euros als 915.000. Sense notícies d'Educació
Així doncs, el Consell Comarcal continuarà essent l'encarregat de gestionar el servei però encara es plantegen la possiblitat d'optimitzar les rutes per reduir-ne el cost. La consellera d'Educació del Consell Comarcal va avançar que el Departament d'Educació encara no els ha comunicat si pensa pagar els 393.000 euros d'aquest any. Per altra banda, Da Silva va explicar que properament s'informarà els municipis més petitsdes sobre les propostes de pagament per l'any vinent i que "passat Setmana Santa ja haurà d'estar tot decidit".
Diari de Girona

divendres, 7 de març del 2008

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
El Punt

La Generalitat aprova que Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella tinguin policia local

Els tres municipis van sol·licitar-ho argumentant la manca de Mossos a la comarca

La Comissió de Policia de Catalunya, l'òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre els Mossos d'Esquadra i les policies locals, va donar ahir llum verda a la creació de cossos de policia local a Caldes de Malavella, Arbúcies i Sils. Els tres municipis ho havien sol·licitat argumentant el creixement de població que s'ha esdevingut en els darrers anys i les mancances en el desplegament dels efectius dels Mossos d'Esquadra. La comissió, presidida pel conseller d'Interior Joan Saura, va aprovar ahir convertir els cossos de vigilants municipals que ara tenen aquests municipis en cossos policials; que tindran més àmplies atribucions -els vigilants no porten armes ni tenen competències per multar ni tramitar denúncies, ni per fer controls vials als carrers del municipi.

Davant aquestes peticions, el Departament d'Interior va elaborar informes de viabilitat i ha conclòs que els municipis compleixen els requisits mínims necessaris per crear un cos de policia local. Cadascun tindrà un mínim de sis agents i un cap, unes dependències amb entrada independent a l'Ajuntament, un servei d'atenció de 24 hores durant els 365 dies de l'any, vehicles equipats convenientment, i al Generalitat es compromet a enviar els agents que seleccioni a fer el curs de formació bàsica de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Les reivindicacions dels municipis de la Selva interior per tenir policies locals, però, no acaben aquí. Sant Hilari Sacalm ha estat el darrer en apuntar-se a la iniciativa, però la seva petició, que tot just ha estat ratificada per ple fa escassos mesos, no ha entrat encara a aquesta convocatòria de la Comissió de Policia de Catalunya. La Selva interior considera, en general, que els Mossos que presten servei a Santa Coloma de Farners són massa pocs per poder garantir un servei de seguretat òptim. Els costos de muntar un cos de policia local, tot i que elevats, no han fet enrere els municipis.

Picabaralles i consens

Tot i que en general la necessitat d'un cos de policia local és una postura compartida per governs i oposicions, en alguns casos el joc polític ha portat alguns municipis a situacions rocambolesques a l'hora de decidir si la petició es tirava endavant o no. A Caldes, en un primer moment l'oposició, majoritària al ple, va tombar la proposta del govern d'ERC en considerar que l'assumpte no s'havia consensuat. Finalment, l'acord es va prendre per majoria, però va ser la oposició qui va proposar l'acord al ple.

En el cas d'Arbúcies, el fet de ser un dels termes municipals més grans i dispersos de la Selva va provocar que fos la pressió veïnal la que portés l'Ajuntament a abordar l'assumpte de la seguretat. Van ser els ciutadans, segons el govern del passat mandat, qui demanava més seguretat i prestacions ja que per posar una denúncia s'ha de recórrer 28 quilòmetres fins a la comissaria dels Mossos a Santa Coloma. A Sils, el procés ha estat consensuat. A Sant Hilari, l'oposició de CiU es va mostrar contrària perquè va considerar que el procés serà llarg i car i que cal apostar pel desplegament dels Mossos d'Esquadra.

Diari de Girona

Aproven recepcionar les urbanitzacions i els veïns es querellen


Nogué (IdS) considera que els convenis establerts són beneficiosos però a Vallcanera temen haver de pagar

El plenari de Sils va aprovar ahir la recepció de les tres urbanitzacions del municipi: Vallcanera, King Park i Les Comes. L'acord, pres a instàncies d'una moció proposada per ICV, es va aprovar per unanimitat i tots els grups consideren que serà beneficiós pels habitants dels residencials. Malgrat això, alguns parcel·listes de Vallcanera s'han querellat contra l'alcalde del municipi, Martí Nogué (IdS), i el secretari municipal perquè consideren que l'Ajuntament els vol fer pagar les obres per millorar els servei i no els pertoca: ho quantifiquen en un milió i mig d'euros. L'alcalde de Sils va negar ahir aquesta acusació.

L'Ajuntament de Sils ha establert un conveni amb l'entitat gestora de la urbanització de Vallcanera mitjançant el qual es compromet a encarregar un projecte sobre les deficiències als serveis i col·laborar econòmicament per millorar-los per tal de poder incloure la urbanització en el sistema de serveis municipal. Alguns parcel·listes, però, consideren que la persona que ha signat aquest conveni no pertany a la junta i que les obres les hauran de pagar ells, i acusen l'alcalde de prevaricació.

Nogué va considerar que l'enrenou s'ha declarat arran la propera convocatòria d'eleccions per tal d'escollir una nova junta a la urbanització i ho va qualificar de "coses seves internes". "És la primera vegada en 25 anys que l'Ajuntament s'asseu amb les urbanitzacions per tal de recepcionar-les i a sobre em posen una querella", va lamentar el batlle silenc. Tampoc va donar per vàlida la xifra que els denunciants atribueixen a les obres, perquè va destacar que no se sabrà quan costen fins que s'hagi fet l'estudi.

Diari de Girona