dilluns, 5 de maig del 2008
diumenge, 4 de maig del 2008
Sortida guiada a Sils: 27 d'abril del 2008
El diumenge 27 d'abril més d'una trentena de persones es van reunir per tal de fer la tradicional visita guiada a l'estany de Sils que organitza la Secció d'Ornitologia del Centre Excursionista Farners des de fa 6 anys.A més de gaudir d'una jornada assolellada i amb temperatures molt agradables, la pluja dels dies anteriors havia creat ambients molt propicis per a la presència d'aus aquàtiques, fet que va permetre fer un bon llistat d'observacions.Per veure el llistat complet cliqueu aquí.
Fotografia: Maria Antònia Canaleta
http://natura-selva.blogspot.com/2008/04/sortida-guiada-sils-27-dabril-del-2008.html
dissabte, 3 de maig del 2008
Les pluges d'abril i la fusió de la neu recuperen mínimament les reserves del sistema Ter-Llobregat
Les precipitacions del mes d'abril i la fusió de la neu han recuperat parcialment les reserves a les conques catalanes de l'Ebre –que surten de l'escenari d'excepcionalitat per pluviometria- i, en menor mesura, al sistema Ter-Llobregat. Malgrat tot, aquest sistema continua en escenari d'excepcionalitat 2. La conca de la Muga no s'ha beneficiat d'aquestes pluges i continua en descens.
El sistema Ter-Llobregat es troba a data de 2 de maig de 2008 al 25% de la seva capacitat, mentre que la Muga se situa al 23,4% i el percentatge total de les conques internes catalanes es troba al 25,1%.
Donat que no ha canviat l'escenari d'excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat, continuen vigents les mesures contra la sequera que inclouen la prohibició de fer servir aigua de boca per altres usos que no siguin l'abastament domèstic.
El sistema Ter-Llobregat es troba a data de 2 de maig de 2008 al 25% de la seva capacitat, mentre que la Muga se situa al 23,4% i el percentatge total de les conques internes catalanes es troba al 25,1%.
Donat que no ha canviat l'escenari d'excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat, continuen vigents les mesures contra la sequera que inclouen la prohibició de fer servir aigua de boca per altres usos que no siguin l'abastament domèstic.
divendres, 2 de maig del 2008
VACANCES EN PAU 2008
COLONIES PER INFANTS SAHARAUÍSTROBADA INFORMATIVA
EL PROPER DIA 6 DE MAIG A LES 21.00 H. AL CENTRE CÍVIC DE SILS
http://acapsgironablog.wordpress.com/2008/04/11/vacances-en-pau-2008/
Edicte sobre exposició pública d’un expedient de modificació pressupostària
El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 22 de d’abril de 2008, va aprovar l’expedient
de modificació pressupostària 2/2008 del pressupost per a 2008.
A tals efectes s’exposa al públic durant un termini de quinze dies hàbils, comptats a partir
del següent de la publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província, perquè es
puguin presentar les reclamacions que s’estimin procedents d’acord amb l’article 177 del
Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals.
Transcorregut el termini legal establert sense que s’hagin produït reclamacions, l’expedient
restarà aprovat definitivament sense que calgui un nou acord.
Sils, 23 d’abril de 2008
Martí Nogué Selva
Alcalde
El Consell Comarcal de la Selva celebra l’Assemblea General de Turisme
Actualment, es presenta el territori com un museu a l’aire lliure amb camins enllaçats per una xarxa de senders ben comunicats sota el nom de Grans Camins de l’AiguaEn el transcurs de l’acte, els assistents van poder veure la nova plana web de turisme que serà l’eina bàsica de promoció
El president del Consell de la Selva, Sr. Robert Fauria, va liderar l’Assemblea General de Turisme, que va tenir lloc a la seu de l’ens comarcal i que va comptar amb l’assistència de 28 persones entre ajuntament i entitats turístiques. En aquest sentit, Fauria, president de l’Associació de turisme la Selva, comarca de l’aigua va presentar la nova junta de l’entitat que va ser aprovada per unanimitat. En el marc de l’Assemblea, els tècnics van fer un repàs del projecte turístic en que es treballa des de fa anys sota el lema Comarca de l’Aigua i que utilitza una element unificador del territori com és l’aigua dels estanys de la comarca, els rius, els pantans, les rieres i el mar.
Tanmateix, la reunió va servir també per presentar el territori com un museu a l’aire lliure amb camins enllaçats per una xarxa de senders ben comunicats sota el nom de Grans Camins de l’Aigua. Tot i que alguns d’ells ja existien antigament, d’altres s’han hagut de crear per comunicar de nord a sud i d’est a oest la comarca. En aquesta línia, cal constatar, que des del Consell Comarcal de la Selva s’ofereix un nou servei de manteniment de rutes a tots els municipis per tal de garantir la qualitat de la xarxa creada.
Una eina bàsica per a la promoció: la nova plana web de turisme
D’altra banda, els assistents a l’assemblea van poder veure la plana web de turisme que es convertirà en l’eina bàsica per a la promoció de la nostra comarca. Actualment, s’està treballant en aquesta pàgina web per dotar-la de continguts amb tots els agents turístics de la comarca.
L’èxit de l’Assemblea general de Turisme és, sens dubte, un indicador que la Selva aposta per impulsar el sector turístic i crear sinèrgies a La Selva que atreguin nous mercats i dinamitzin el sector.
L’ACM demana anteposar els traspassos de gestió de les carreteres a la nova organització territorial
Barcelona, 30 d’abril de 2008. – L’alcalde de Sallent, Jordi Moltó, ha comparegut davant la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya en representació de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), per valorar el Projecte de Llei de la modificació de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres. En aquest sentit, Moltó ha assegurat que “primer cal abordar el debat sobre el territori per després poder delimitar els traspassos de gestió que siguin necessaris”.L’ACM considera que la modificació de la llei de Carreteres ha de partir dels preceptes estatutaris que determinen que la competència sobre infraestructures ha d’incloure la planificació, la construcció i el finançament: “per al món local el més important és que quedin clars els termes de finançament perquè no sigui interpretat que aquest solament va referit a la construcció de l’obra pública, sense atendre la futura conservació i el manteniment”.
En aquest context, l’exposició que motiva el projecte de llei afirma que “calia aclarir per raons d’eficiència i d’estalvi de recursos, qui ostentava la titularitat de les diferents tipologies de carretera que es localitzen a Catalunya”. L’associació creu que un país ben planificat és aquell que té en compte el paradigma territori-urbanisme-infraestructures. “¿Si el nou model territorial encara no s’ha plantejat, ni tan sols debatut amb profunditat, per què cal precipitar-se i abordar l’aspecte concret de les carreteres?”, qüestiona Moltó.
D’acord amb això, l’associació va donar suport al text de l’avantprojecte a la Comissió de Govern Local perquè el Govern va palesar la voluntat de modificar els apartats que es referien a les Diputacions per fer referència als ens supramunicipals que les puguin substituir.
Assegurar el finançament
De la mateixa manera, l’alcalde de Sallent ha recordat que un govern local pot exercir una determinada competència si rep el finançament adequat. Segons Moltó, la creació d’una nova llei de finances locals que recull l’Estatut de Catalunya ha de garantir que qualsevol traspàs vingui acompanyat de recursos econòmics: “amb els recursos clars, als ens locals no ens farà cap por assumir noves responsabilitats”.
Modificació de la llei de carreteres
La Generalitat de Catalunya va acordar modificar la Llei 7/1993 de carreteres per tal de normalitzar la titularitat de la xarxa viària local. Aquest canvi contempla que les Diputacions o els ens supramunicipals que les puguin substituir assumeixin exclusivament les funcions i competències de la xarxa de carreteres local que la Llei reservava a la Generalitat, mentre que aquesta tindrà la titularitat de la xarxa bàsica i comarcal.
Aquesta modificació serveix per regularitzar la situació del traspàs de titularitats de les carreteres. Fins ara, la situació no estava clarament regulada perquè en alguns casos, la Generalitat havia continuat gestionant carreteres de la xarxa local, mentre que les Diputacions havien mantingut la titularitat d’algunes vies comarcals.
67 M€ per finançar les escoles de música i dansa de titularitat local
Fruit del conveni entre la FMC i l’ACM, el Govern finançarà les escoles municipals de música i dansa amb 67.745.406 euros en els pròxims 4 anys amb l’objectiu de facilitar l'accés de la població a la formació i pràctica tant de la dansa i de la música.
El Govern ha aprovat la signatura d'un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, que permetrà facilitar l'accés de la població a la formació i pràctica tant de la dansa, com de la música, i alhora potenciarà la professionalització de tots aquells que es decantin per aquest tipus de formació. Es calcula que uns 25.000 alumnes que actualment cursen aquests estudis es beneficiaran del conveni, que permetrà introduir criteris de qualitat en aquest tipus de formació.
La inversió del Govern servirà, entre altres, per finançar els estudis dels alumnes d'entre 4 i 18 anys, atès que el finançament s'amplia dos cursos. Aquesta ampliació –de 16 a 18 anys- suposarà un increment de 1.500 alumnes, xifra que representa un 23,4% més del total de l'alumnat. D'altra banda, la signatura de diversos convenis que estaven pendents amb moltes escoles, comportarà un increment de 1.765 alumnes més.
L'acord preveu aportar 600 euros per alumne escolaritzat en el cas dels estudis de música i 400 en els de dansa. El finançament restant es repartirà entre els ajuntaments corresponents i les famílies dels alumnes.
Aquest nou model de finançament contribuirà a l'aprenentatge al llarg de la vida i permetrà una major cohesió social en el territori, atès que el conveni implica crear una xarxa d'escoles municipals repartides de forma coherent segons criteris territorials, de població i d'oferta formativa. D'aquesta manera es persegueix assolir l'estàndard europeu de l'1% de la població escolaritzada en aquests estudis, una xifra de la qual Catalunya és lluny actualment, amb un índex del 0,52% de la població.
dijous, 1 de maig del 2008
PRIMER DE MAIG
Jornada universal de reivindicació i protesta del moviment obrer, instaurada en el congrés de constitució de la Segona Internacional (París, juliol de 1889). La resolució aprovada per unanimitat deia:
S’organitzarà una gran manifestació internacional amb data fixa de manera que, en tots els països i ciutats a la vegada, el mateix dia convingut, els treballadors intimidin els poders públics a reduir legalment a vuit hores la jornada de treball i a aplicar les altres resolucions del Congrés Internacional de París
Vist que una manifestació semblant ja ha estat decidida per l’American Federation of Labor per al 1er. de maig de 1890, en el congrés de desembre de 1888 a Sant Louis, s’adopta aquesta data per a la manifestació internacional.
La data també volia recordar els fets sagnants a les jornades de protesta del obrers de Xicago, dels primers dies de maig de l’any 1886, i que acabaren amb l’execució (l’11 de novembre de 1887) dels dirigents anarquistes Albert Parsons, George Engel, August Spies i Adolh Fischer, acusats de llençar una bomba contra la policia que va causar 8 morts. Anys més tard es conegué la identitat de l’autor de l’atemptat, es tractava d’un anarquista alemany, sense connexió amb els dirigents condemnats a mor. L’any 1893 després d’una llarga revisió del procés de Xicago, s’hi van descobrir diverses irregularitats. El que eren a la presó van ser alliberats i els quatre executats rehabilitats públicament. Han passat a la història del moviment obrer com "Els màrtirs de Xicago"
A Catalunya la jornada de reivindicació del Primer de maig se celebrà per primera vegada l'any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i en altres ciutats del Principat. La manifestació i el míting de Barcelona fou encapçalat per Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, que va ser qui va lliurat el manifest reivindicatiu dels treballadors al governador civil de Barcelona. El Primer de maig s’anà consolidant, amb vagues, mítings, manifestacions i també amb festes lúdiques durant els primers anys de segle. Tot i que la dictadura de Primo de Ribera prohibí qualsevol manifestació, es continuaren celebrant mítings reivindicatius. Les manifestacions i la jornada de vaga es reemprengueren a partir de l’any 1930.
dimarts, 29 d’abril del 2008
La futura Llei d'Educació establirà el model educatiu propi de Catalunya, amb l'objectiu central d'incrementar l'equitat i l'excel·lència
Més suport de l’administració als docents, aconseguir més reconeixement de la societat vers els docents, i l’avaluació de la totalitat del sistema educatiu són els tres grans puntals del model
La Llei d’Educació de Catalunya prioritza la proximitat als ciutadans a través de la Zona Educativa que serà el Govern de l’educació en el territori
Adjuntem el text íntegre de l'avantprojecte de llei i un enllaç a la roda de premsa, també íntegra
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat aquest matí l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya. La nova legislació fixarà per primera vegada el model educatiu propi de Catalunya, un model que té com a eixos centrals l’equitat i l’excel·lència i com a objectiu primordial l’increment de l’èxit escolar.
Per a la consecució d’aquesta fita, el text estableix tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. El major suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i als serveis educatius, el major reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema són els tres grans puntals d’aquesta nova cultura.
La Llei també estableix una més gran proximitat de l’administració educativa als ciutadans destinataris de les accions del Departament d’Educació, que es plasma en la creació de les “zones educatives”.
“Volem deixar fer aquell que sap fer i que a més té el coneixement del seu entorn més proper. Amb una administració que ha de fer el què li pertoca. Donar suport a tot el sistema.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha volgut destacar un decàleg de l’avantprojecte amb els canvis més destacats de cultura que es proposen.
Servei Públic Educatiu
L’avantprojecte estableix que “la Generalitat organitza i sosté el servei públic d’Educació a través del qual es garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts en aquesta llei. El servei públic d’Educació l’integren els centres educatius públics i els privats que accedeixen al concert educatiu”.
Així el conseller ha destacat que la Llei vol que els centres públics tinguin la màxima qualitat, caràcter propi i el suport a cada projecte. Pel que fa als centres privats concertats el conseller els ha garantit seguretat, suficiència i també coresponsabilitat amb el sistema, que s’expressarà a través dels contractes programa. La Llei fixarà un percentatges d’escolarització de NEE’s determinats per la sociologia de cada zona educativa.
Tot el sistema serà avaluat, des de la llibertat i responsabilitat per a tots.
Pel que fa a l’ordenació, el conseller d’Ernest Maragall, Catalunya tindrà el seu propi currículum, en el marc de la normativa, un currículum general que haurà d’expressar fonamentalment objectius i competències bàsiques a assolir. Els centres podran tenir el seu propi currículum en el marc del projecte educatiu.
Les etapes obligatòries començaran als 3 anys i finalitzaran als 16. En el cas de l’etapa 3-6, es tracta de garantir el dret a l’educació dels que més ho necessiten. En el cas 6-16, la prioritat és donar una globalitat a tot el període per facilitar el trànsit entre etapes millorant aquesta connexió entre primària i secundària.
El conseller ha posat l’accent també en els estudis postobligatoris, especialment pel que fa a l’increment dels alumnes que decideixen continuar estudiant. Es facilitaran beques per mèrit, treball i també beques-salari.
La Llei d’Educació de Catalunya expressa tota la confiança en els ajuntaments per a la programació de l’ensenyament 0-3, Artístics i Adults des de l’adequat finançament del Govern de la Generalitat. Així mateix, presta una especial atenció a l’educació especial amb un criteri d’inclusió per a tot el sistema.
Relatiu als centres el conseller ha anunciat que l’avantprojecte preveu el canvi de denominació pels CEIP’s que oficialment passarà a denominar-se Escola i dels IES que oficialment es denominaran instituts. La Llei preveu la creació dels centres 3-18, els Institut Escola, per consolidar el trànsit entre etapes amb direcció conjunta i coordinació pedagògica.
Cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.
Així mateix, l’administració educativa podrà consorciar amb els ajuntaments la creació de centres, i també els municipis podran fer centres propis. Per poder atendre degudament objectius específics i com a conseqüència de les converses, el concepte de gestió indirecta recollit al Document de Bases, queda plasmat en Centres propis amb mecanismes de provisió extraordinària que consisteixen a l’elecció de tot l’equip docent i tot l’equip directiu amb els procediments de lliure designació.
Pel que fa a la professió docent, l’avantprojecte ha de consolidar un nou concepte de formació inicial en el qual, ja s’hi està treballant d’acord amb les Universitats i amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. La Llei preveu un nou procediment d’accés a la professió que no es completarà fins haver superat un primer curs de pràctica avaluada.
En relació a la Funció Pública Docent, l’articulat presentat avui preveu la creació de Cossos Propis amb un model d’oposicions i un nou model de provisió de llocs de treball. A més, una carrera professional consistent a estimular la recerca de bones pràctiques, l’adquisició de nous perfils, l’exercici de càrrecs directius i una formació permanent avaluada.
El consell escolar sortirà reforçat amb funcions d’aprovació i seguiment del projecte educatiu. Les famílies hauran de signar una carta de compromís, un quasi contracte que implica realment aquestes en l’educació dels seus fills. Es consolidaran les tutories individualitzades i l’orientació dels alumnes cap al seu futur. Així, per exemple, s’implantaran pràctiques en els centres d’ESO amb programes específics per aconseguir la inserció en el món professional sense oblidar l’objectiu d’aconseguir la màxima taxa de graduació.
L’avantprojecte de Llei de l’Educació de Catalunya contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i també beques-Salari. I reconeix també l’educació en el Lleure com a educació no formal.
Un dels aspectes de l’avantprojecte sobre el qual el conseller d’Educació, Ernest Maragall, és el relacionat amb el territori. La Llei consagra la Zona educativa com a instrument per fer més propers els dos pols. El centre i l’administració. Haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, gestiona recursos humans amb el professorat adscrit a zona. Els ajuntaments també seran administració educativa.
La Llei d’Educació de Catalunya crear l’agència de prospectiva i avaluació externa que serà l’agència encarregada de fer una avaluació de la globalitat del sistema i que també podrà dissenyar el currículum a petició de l’administració.
Pel que fa al finançament, la LEC assegura els recursos necessaris i també que “El govern incrementa progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d’assolir els objectius d’aquesta llei i situar progressivament la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea.”
El text de l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya serà entregat avui mateix als representats del consell escolar de Catalunya perquè en facin el dictamen preceptiu. Serà la primera vegada que el ple d’aquest consell faci un dictamen sobre una llei d’educació de Catalunya. Demà mateix se sotmetrà al procés d’informació pública per recollir les al·legacions.
Per a veure el vídeo de la roda de premsa íntegra podeu consultar l’enllaç http://video.xtec.cat:8080/ramgen/premsa/rodapremsa280408.rm o bé al web del Departament d’Educació.
La Llei d’Educació de Catalunya prioritza la proximitat als ciutadans a través de la Zona Educativa que serà el Govern de l’educació en el territori
Adjuntem el text íntegre de l'avantprojecte de llei i un enllaç a la roda de premsa, també íntegra
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat aquest matí l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya. La nova legislació fixarà per primera vegada el model educatiu propi de Catalunya, un model que té com a eixos centrals l’equitat i l’excel·lència i com a objectiu primordial l’increment de l’èxit escolar.
Per a la consecució d’aquesta fita, el text estableix tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. El major suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i als serveis educatius, el major reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema són els tres grans puntals d’aquesta nova cultura.
La Llei també estableix una més gran proximitat de l’administració educativa als ciutadans destinataris de les accions del Departament d’Educació, que es plasma en la creació de les “zones educatives”.
“Volem deixar fer aquell que sap fer i que a més té el coneixement del seu entorn més proper. Amb una administració que ha de fer el què li pertoca. Donar suport a tot el sistema.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha volgut destacar un decàleg de l’avantprojecte amb els canvis més destacats de cultura que es proposen.
Servei Públic Educatiu
L’avantprojecte estableix que “la Generalitat organitza i sosté el servei públic d’Educació a través del qual es garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts en aquesta llei. El servei públic d’Educació l’integren els centres educatius públics i els privats que accedeixen al concert educatiu”.
Així el conseller ha destacat que la Llei vol que els centres públics tinguin la màxima qualitat, caràcter propi i el suport a cada projecte. Pel que fa als centres privats concertats el conseller els ha garantit seguretat, suficiència i també coresponsabilitat amb el sistema, que s’expressarà a través dels contractes programa. La Llei fixarà un percentatges d’escolarització de NEE’s determinats per la sociologia de cada zona educativa.
Tot el sistema serà avaluat, des de la llibertat i responsabilitat per a tots.
Pel que fa a l’ordenació, el conseller d’Ernest Maragall, Catalunya tindrà el seu propi currículum, en el marc de la normativa, un currículum general que haurà d’expressar fonamentalment objectius i competències bàsiques a assolir. Els centres podran tenir el seu propi currículum en el marc del projecte educatiu.
Les etapes obligatòries començaran als 3 anys i finalitzaran als 16. En el cas de l’etapa 3-6, es tracta de garantir el dret a l’educació dels que més ho necessiten. En el cas 6-16, la prioritat és donar una globalitat a tot el període per facilitar el trànsit entre etapes millorant aquesta connexió entre primària i secundària.
El conseller ha posat l’accent també en els estudis postobligatoris, especialment pel que fa a l’increment dels alumnes que decideixen continuar estudiant. Es facilitaran beques per mèrit, treball i també beques-salari.
La Llei d’Educació de Catalunya expressa tota la confiança en els ajuntaments per a la programació de l’ensenyament 0-3, Artístics i Adults des de l’adequat finançament del Govern de la Generalitat. Així mateix, presta una especial atenció a l’educació especial amb un criteri d’inclusió per a tot el sistema.
Relatiu als centres el conseller ha anunciat que l’avantprojecte preveu el canvi de denominació pels CEIP’s que oficialment passarà a denominar-se Escola i dels IES que oficialment es denominaran instituts. La Llei preveu la creació dels centres 3-18, els Institut Escola, per consolidar el trànsit entre etapes amb direcció conjunta i coordinació pedagògica.
Cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.
Així mateix, l’administració educativa podrà consorciar amb els ajuntaments la creació de centres, i també els municipis podran fer centres propis. Per poder atendre degudament objectius específics i com a conseqüència de les converses, el concepte de gestió indirecta recollit al Document de Bases, queda plasmat en Centres propis amb mecanismes de provisió extraordinària que consisteixen a l’elecció de tot l’equip docent i tot l’equip directiu amb els procediments de lliure designació.
Pel que fa a la professió docent, l’avantprojecte ha de consolidar un nou concepte de formació inicial en el qual, ja s’hi està treballant d’acord amb les Universitats i amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. La Llei preveu un nou procediment d’accés a la professió que no es completarà fins haver superat un primer curs de pràctica avaluada.
En relació a la Funció Pública Docent, l’articulat presentat avui preveu la creació de Cossos Propis amb un model d’oposicions i un nou model de provisió de llocs de treball. A més, una carrera professional consistent a estimular la recerca de bones pràctiques, l’adquisició de nous perfils, l’exercici de càrrecs directius i una formació permanent avaluada.
El consell escolar sortirà reforçat amb funcions d’aprovació i seguiment del projecte educatiu. Les famílies hauran de signar una carta de compromís, un quasi contracte que implica realment aquestes en l’educació dels seus fills. Es consolidaran les tutories individualitzades i l’orientació dels alumnes cap al seu futur. Així, per exemple, s’implantaran pràctiques en els centres d’ESO amb programes específics per aconseguir la inserció en el món professional sense oblidar l’objectiu d’aconseguir la màxima taxa de graduació.
L’avantprojecte de Llei de l’Educació de Catalunya contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i també beques-Salari. I reconeix també l’educació en el Lleure com a educació no formal.
Un dels aspectes de l’avantprojecte sobre el qual el conseller d’Educació, Ernest Maragall, és el relacionat amb el territori. La Llei consagra la Zona educativa com a instrument per fer més propers els dos pols. El centre i l’administració. Haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, gestiona recursos humans amb el professorat adscrit a zona. Els ajuntaments també seran administració educativa.
La Llei d’Educació de Catalunya crear l’agència de prospectiva i avaluació externa que serà l’agència encarregada de fer una avaluació de la globalitat del sistema i que també podrà dissenyar el currículum a petició de l’administració.
Pel que fa al finançament, la LEC assegura els recursos necessaris i també que “El govern incrementa progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d’assolir els objectius d’aquesta llei i situar progressivament la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea.”
El text de l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya serà entregat avui mateix als representats del consell escolar de Catalunya perquè en facin el dictamen preceptiu. Serà la primera vegada que el ple d’aquest consell faci un dictamen sobre una llei d’educació de Catalunya. Demà mateix se sotmetrà al procés d’informació pública per recollir les al·legacions.
Per a veure el vídeo de la roda de premsa íntegra podeu consultar l’enllaç http://video.xtec.cat:8080/ramgen/premsa/rodapremsa280408.rm o bé al web del Departament d’Educació.
Salut immobilitza 125 tones d´oli de gira-sol contaminat en una empresa de Sils
La planta de T500 Puratos ha de retirar precipitadament partides de margarina
L'empresa T500 Puratos, ubicada a Sils i que fabrica margarines i greixos destinats a la pastisseria, va haver de retirar precipitadament del mercat algunes partides dels seus productes perquè s'havien fabricat amb una remesa d'oli de gira-sol contaminat amb restes d'olis minerals de caracter tòxic. Tot i que l'empresa va assegurar ahir a la Cadena Ser que, un cop refinats, els olis esdevenien inocus per a la salut, ara estan a l'espera que l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició de l'Estat avali la venda d'aquests productes.
L'empresa, situada a la carretera entre Sils i Maçanet, va comprar el passat mes de febrer 125 tones d'oli de gira-sol al seu proveïdor habitual a França. I van ser precisament els proveïdors els qui els van advertir que la partida, que procedia d'Ucraïna, contenia traces d'oli mineral. Fonts de l'empresa van explicar que tan bon punt van saber-ho, el passat 24 d'abril, van identificar els lots contaminats i els productes que havien manufacturat amb aquest oli. Segons van assegurar, en tan sols 24 hores els van retirar del mercat i al mateix temps van notificar els fets al Departament del Salut de la Generalitat.
L'empresa assegura que el volum de productes fabricats amb aquest oli perniciós són una quantitat ínfima comparada amb les 12.000 tones que l'empresa ha distribuït a tot l'Estat espanyol. Alhora, l'empresa creu que l'alerta llançada pel Ministeri de Salut era necessària per tal d'evitar riscos. Aquest cap de setmana, la majoria d'establiments han retirat de la vendra les ampolles d'oli de gira-sol fins a esclarir quines partides d'oli procedien d'Ucraïna, el país que s'ha considerat l'origen de l'oli contaminat. Per part del ministeri, aquesta aparició d'elements perniciosos a l'oli s'ha considerat un acte voluntari i un intent de frau.
L'empresa, que es dedica a produir margarines i greixos destinats a la fabricació de pastisseria, està pendent ara de rebre un comunicat del ministeri que li permeti aixecar el vet sobre aquests productes i vendre'ls amb normalitat, ja que l'empresa assegura que ha fet analitzar tots els lots per part d'un laboratori especialitzat i si bé s'hi han detectat restes d'olis minerals, només es corresponen a la cinquena part del que s'esperava trobar-hi. A més, van garantir que una vegada refinat per produir margarines, els efectes sobre la salut humana són indetectables.
Per la seva banda, el Departament de Salut va explicar que l'empresa està pendent del dictamen de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i van assegurar que, tot i que va ser el cos autonòmic d'agents de Protecció de la Salut els qui van gestionar el cas en primera instància, ara per ara la decisió de permetre vendre els productes o bé fer-los desaparèixer pertany exclusivament a Madrid, tot i que l'empresa està convençuda que els productes es podran tornar a vendre lliurement.
Diari de Girona
dilluns, 28 d’abril del 2008
4art procés participatiu de l'Estany de Sils
.jpe)
Un cop finalitzat el 3er procés participatiu de l’Estany de Sils, ara ja s’ha pogut prioritzar actuacions de millora, valorar les que ja s’han executat i identificar les percepcions de la ciutadania envers l’espai i la seva història. En aquest 4rt procés participatiu ens comencem a plantejar el disseny de la 2a Jornada de l’Estany de Sils i no voldríem oblidar-nos de tractar cap temàtica que considereu indispensable, ja sigui perquè us interessa el què ens puguin exposar experts sobre el tema o bé per tenir una base per debatre després de la jornada.Per aquest motiu, us animem a participar en el 4rt procés participatiu a través de les bústies de suggeriments o bé a través del fòrum virtual http://estanysils.blogspot.com/. En aquest fòrum també podreu trobar els resultats del 3er procés participatiu i l’execució d’algunes de les propostes consensuades mitjançant la participació de tots!
dissabte, 26 d’abril del 2008
Les obres del tercer carril de l'AP-7 en el tram gironí començaran al maig i costaran 45 milions d'euros
Les obres per construir un tercer carril en el tram gironí de l'autopista AP-7 començaran aquest mes de maig entre Maçanet de la Selva i Fornells, de 18,7 quilòmetres. La companyia Acesa ha adjudicat el projecte a l'empresa FCC Construcciones, per un import de 45,4 milions d'euros, i està previst que els treballs finalitzin a mitjan 2010. L'obra començarà amb l'ampliació dels ponts i els viaductes i a partir del setembre la feina es concentrarà a la calçada. La resta de trams fins a la Jonquera estan encara en fase de redacció però es preveu que estiguin enllestits aviat. Ampliar l'AP-7 suposarà una inversió de 300 milions a la demarcació de Girona.
El tram Maçanet-Fornells és el primer de les comarques gironines que es començarà a ampliar. La resta –Fornells-Vilademuls, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera– es preveu que també comencin properament. Les obres que ara es començaran a executar no inclouen la construcció del nou enllaç de Fornells, que es tramita a part i que fins fa poc ha estat a exposició pública, juntament amb els altres dos enllaços nous.
Per construir el tercer carril entre Maçanet i Fornells s'utilitzaran els terrenys de servitud que hi ha a l'autopista i, per tant, no s'han hagut de fer expropiació a particulars. L'objectiu d'Acesa és fer seqüencialment les fases de treballs previs, construcció i asfaltatge, de manera que sempre quedin dos carrils de circulació per sentit i això permeti que no hi hagi afectacions importants en el trànsit. D'altra banda, Acesa ha acceptat la petició de l'Ajuntament de Sils d'instal·lar pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.
El Punt
El tram Maçanet-Fornells és el primer de les comarques gironines que es començarà a ampliar. La resta –Fornells-Vilademuls, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera– es preveu que també comencin properament. Les obres que ara es començaran a executar no inclouen la construcció del nou enllaç de Fornells, que es tramita a part i que fins fa poc ha estat a exposició pública, juntament amb els altres dos enllaços nous.
Per construir el tercer carril entre Maçanet i Fornells s'utilitzaran els terrenys de servitud que hi ha a l'autopista i, per tant, no s'han hagut de fer expropiació a particulars. L'objectiu d'Acesa és fer seqüencialment les fases de treballs previs, construcció i asfaltatge, de manera que sempre quedin dos carrils de circulació per sentit i això permeti que no hi hagi afectacions importants en el trànsit. D'altra banda, Acesa ha acceptat la petició de l'Ajuntament de Sils d'instal·lar pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.
El Punt
divendres, 25 d’abril del 2008
El simulador del pressupost
Amb aquest senzill simulador podràs veure quines són les diferents opcions que es plantegen el Govern i el Parlament a l’hora d’elaborar, debatre i aprovar els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Els pressupostos del sector públic de la Generalitat estan formats pel pressupost de l’Administració de la Generalitat (departaments i òrgans superiors com, per exemple, el Parlament) i pels pressupostos de diverses entitats públiques que en depenen (empreses, consorcis, fundacions...). En termes consolidats, els pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2008 sumen 34.750 milions d’euros i inclouen els pressupostos de 139 entitats públiques. (Àmbits de consolidació) El pressupost detalla de forma sistemàtica i conjunta els ingressos i despeses previstos per a un exercici econòmic. Els pressupostos són la concreció efectiva de les polítiques d’un govern, ja que a través de l’assignació de recursos a les diverses àrees de despesa, l’executiu estableix clarament les seves prioritats. Els ingressos del sector públic de la Generalitat provenen majoritàriament de la recaptació d’impostos, de les transferències d’altres administracions (Estat i Unió Europea) i de la venda de béns i la prestació de serveis. Quan el sector públic no disposa d’ingressos suficients per fer front a les despeses pot recórrer a l’endeutament, tot i que aquesta possibilitat també està limitada per la normativa europea i espanyola i per la càrrega que representa sobre els pressupostos futurs (cal tornar el deute i pagar-ne els interessos). El conjunt d’ingressos provinents de l’endeutament s’anomena endeutament brut i si es resten les despeses destinades a amortitzar el deute, s’obté l’endeutament net. (Dèficit i endeutament) Àmbits de consolidació: Es diu que un pressupost està consolidat quan se sumen els pressupostos de totes les entitats que l’integren i, per tal d’evitar duplicitats, es resten les transferències internes entre elles. Les xifres dels pressupostos es poden presentar d’acord amb diferents àmbits de consolidació, en funció de les entitats que s’agrupin en cada cas. Per exemple el pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat facilita una visió completa de l’activitat de tot el sector púbic, ja que agrupa a més de l’Administració de la Generalitat, les 138 entitats públiques restants. Un altre àmbit de consolidació, més restringit, és el de l’Administració pública de la Generalitat que inclou, a més del pressupost de l’Administració de la Generalitat, els pressupostos de les entitats classificades com a Administració pública d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) (105 entitats públiques).Dèficit i endeutament: Les administracions públiques estan sotmeses a la normativa vigent d’estabilitat pressupostària que, entre altres requeriments, fixa un objectiu de superàvit o dèficit no financer per al sector Administració pública de la Generalitat i calculat en termes de comptabilitat nacional d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (SEC). Aquest indicador, però, no contempla ni els ingressos ni les despeses vinculats al deute i a les aportacions de capital a les empreses; és a dir, és la diferència entre els ingressos no financers i les despeses no financeres (resultat no financer).. No obstant això, el simulador no utilitza aquest concepte de dèficit. Quan mesura la diferència entre els ingressos i les despeses, es refereix a l’endeutament brut, és a dir a la necessitat que tindrà la Generalitat d’endeutar-se.
dijous, 24 d’abril del 2008
El Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge constata una tendència suau a la baixa en el sector
Hi ha una percepció més positiva sobre l’evolució dels preus de venda dels habitatges
Creix la preocupació de les entitats financeres per l’endeutament en general dels agents del sector, així com de les famílies
Els municipis perceben de manera més positiva la seva capacitat per crear habitatge protegit en un moment en què s’ha signat el Pacte nacional per a l’habitatge i aprovat la Llei del dret a l’habitatge
Aquests resultats s’han elaborat a partir de 2.117 enquestes realitzades entre els mesos de novembre i desembre de l’any passat entre ciutadans, empreses i professionals relacionats amb el sector
El secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, acompanyat per la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, i el director d'Investigació de Mercats de l’Institut Cerdà, Agustí Filomeno, han presentat avui els resultats del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge. Aquesta valoració s’ha elaborat a partir de 2.117 enquestes realitzades entre els mesos de novembre i desembre de 2007 a administracions, ciutadans, constructors, promotors, agents de la propietat immobiliària, administradors de finques, proveïdors de materials, comerços, arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics i serveis financers.
El Baròmetre és una eina que permet valorar la percepció dels diferents agents sobre la situació de l’habitatge cada sis mesos.
L’alentiment en el sector de la construcció residencial i la moderació dels preus dels habitatges han quedat palesos en els resultats de les enquestes. Així, els consultats perceben una tendència suau a la baixa i, en general, hi ha una percepció més positiva sobre l’evolució dels preus de venda dels habitatges. Ara bé, creix la preocupació, sobretot per part dels les entitats financeres, per l’endeutament en general dels agents del sector, així com de les famílies. Una preocupació que, en canvi, és més baixa per part dels ciutadans als quals els preocupa més arribar a final de mes.
Un dels indicadors que ha experimentat un canvi més important és el de la capacitat dels municipis per crear habitatge protegit. En aquest sentit, els municipis perceben una millora molt important. Aquest canvi de tendència es pot atribuir a la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge i a l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge.
Els resultats
Els preus dels habitatges: Tots els agents, tret de les entitats financeres (per a les quals suposa un augment de risc), perceben de manera positiva l’evolució dels preus de venda dels habitatges nous i usats els darrers sis mesos, tot i que el nivell de satisfacció continua sent, en general, baix. Els API no varien la seva opinió respecte del darrer Baròmetre.
Creixement del sector: S’observa una clara davallada en la percepció general d’evolució del sector. L’única excepció són els API, que presenten una mitjana superior a la del darrer període (passen del 3,8 al 4,0). Tot i això, continuen tenint la segona mitjana més baixa entre tots els agents. Els que tenen un nivell de confiança més elevat són els constructors i els aparelladors i arquitectes tècnics (4,7), i els que el tenen més baix són els API i promotors (4) i les entitats financeres (3,7).
Càrrega financera: S’observa un descens en el nivell de confiança per poder fer front a la càrrega financera actual en tots els agents, tret dels proveïdors de materials. El descens més acusat es dóna en els promotors, que baixen la mitjana del 5,9 al 5,3.
Capacitat dels municipis de crear habitatge protegit: Els municipis perceben una millora molt important en la seva capacitat per crear habitatge protegit. Si en els primers resultats, les àrees de serveis socials dels municipis ho valoraven amb un 4,1, ara ho fan amb un 7,4. Aquesta confiança en la capacitat per crear habitatge assequible, encara que més moderada, també la perceben les àrees d’urbanisme dels ajuntaments. Aquesta important millora es pot atribuir a la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge (8 d’octubre) i a l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge (19 de desembre), les dues iniciatives més importants en matèria d’habitatge engegades en el moment en què es feien les enquestes, com també ho ha estat l’aprovació del Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que preveu la delimitació de les àrees residencials estratègiques, una nova figura que accelera els tràmits urbanístics per desenvolupar noves zones on hi ha d’haver un mínim de 50 habitatges per hectàrea, més de la meitat dels quals han de tenir algun tipus de protecció oficial. En canvi, els ciutadans no mostren una millora destacada respecte al primer Baròmetre en aquest indicador, probablement a l’expectativa dels resultats de les actuacions previstes.
Venda de pisos: La percepció del ciutadà en relació amb el nivell de confiança en la capacitat per vendre el seu pis en menys de sis mesos s’ha reduït respecte del primer indicador. Si abans ho valoraven amb un 4,1 ara passa al 3,6.
Indicadors d’economia familiar: En el primer Baròmetre, tots els agents es mostraven preocupats pel nivell de risc associat a l’endeutament familiar. Ara creix aquesta percepció, excepte en els ciutadans mateixos. De fet, el que preocupa al ciutadà ja no és tant l’endeutament (el preu de les hipoteques al 2007 ha estat relativament estable com també perceben els ciutadans) sinó arribar a final de mes, indicador en el qualsón clarament més pessimistes.
Qui forma part del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge
Els agents que formen part del Baròmetre són:
Secretaria d’Habitatge
Institut Català del Sòl
Agència Catalana del Consum
Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals (Diputació de Barcelona)
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària
Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya
Roca
Federació Catalana de Promotors Constructors d’Edificis (FECAPCE)
Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques
Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya
Federació de Municipis de Catalunya
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Caixa Sabadell
Cercle d’Estudis de l’Habitatge
Associació de Promotors Públics de Catalunya (AVS)
L’Institut Cerdà
L’Institut Cerdà és una fundació privada independent i sense ànim de lucre que, des dels seus inicis el 1984 amb motiu de la commemoració dels 125 anys de la implantació del Pla Cerdà a Barcelona, té com a finalitat contribuir a l’impuls permanent i a la dinamització de la societat en àmbits relacionats amb temes emergents i reptes estratègics de futur des del rigor i l’objectivitat que li permet la seva posició d’independència.
Les actuacions de l’Institut Cerdà es duen a terme en àmbits emergents en els quals resulta imprescindible aprofundir i que cal desenvolupar per assolir el progrés econòmic i una millor qualitat de vida de la ciutadania. Les iniciatives es desenvolupen principalment en: el territori, l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, l’energia, la logística, les infraestructures, la distribució comercial, i la mobilitat.
L’Institut Cerdà està presidit per Gabriel Ferraté des de desembre de 2005, la Direcció General està a càrrec de Carlos Cabrera, i compta amb un consolidat equip de més de 50 professionals de diferents disciplines. L’Institut Cerdà té la seva seu corporativa a Barcelona i disposa d’oficines a Madrid.
Documents relacionats
BARÒMETRE
Prevenció de la contaminació lluminosa
Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya
Criteris per elaborar el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya.
El Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya s'ha elaborat seguint els criteris que estableixen la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a protecció del medi nocturn, i al Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei.
El Mapa contempla quatre zones de protecció, atenent, d'una banda, la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana, i, de l'altra, la protecció, tant com sigui possible, dels espais naturals i la visió del cel a la nit.
Zones de protecció
Accés a la visualització del Mapa
Taules de valors d'il·luminació
Segons la zona de protecció envers la contaminació lluminosa a que pertany la il·luminació, es determina el tipus i les característiques de la il·luminació que s'hi pot instal·lar.
Plans d'adequació de la il·luminació exterior
dimecres, 23 d’abril del 2008
LA DIADA DE SANT JORDI
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)
Cobertura de TV Girona
Televisió de Girona intervé en la diada de Sant Jordi amb un especial en directe, de 10.00 h a 13.15 h i de 16.00h a 19.45 h, conduït per Xavier Carmaniu i la col·laboració dels periodistes Lluís Cruz i Lídia Vidal. L'escenari principal serà el plató dels serveis informatius, situat al carrer Nou, des del qual es presentaran les novetats literàries. En aquest especial, hi participaran editors, escriptors, llibreters, floristes, pastissers i fotògrafs de les comarques gironines.
Al llarg del dia també es faran connexions amb Lluís Cruz, que des del pont de Pedra, entrevistarà la gent del carrer i amb Lídia Vidal, que seguirà l'ambient des de la Rambla. TV Girona també inclourà reportatges de la manera com s'està vivint la jornada a Salt, Bescanó, Sarrià, Quart, Sant Gregori, Santa Coloma, Maçanet de la Selva, Cassà, Llagostera, Caldes, Fornells, Banyoles, Lloret, Vidreres, Sils i Anglès.
El Punt
Al llarg del dia també es faran connexions amb Lluís Cruz, que des del pont de Pedra, entrevistarà la gent del carrer i amb Lídia Vidal, que seguirà l'ambient des de la Rambla. TV Girona també inclourà reportatges de la manera com s'està vivint la jornada a Salt, Bescanó, Sarrià, Quart, Sant Gregori, Santa Coloma, Maçanet de la Selva, Cassà, Llagostera, Caldes, Fornells, Banyoles, Lloret, Vidreres, Sils i Anglès.
El Punt
Una veïna de Santa Coloma de Farners guanya el Concurs de Narració Curta
Alumnes del CEIP Jacint Verdaguer, entre els premiats
El silenc Cristian Cordobés es va endur el segon premi del Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que enguany ha celebrat la dinovena edició per la seva obra, Addicció. El primer, en categoria d'adults va ser per Isabel Mestras, per l'Interruptor. En aquest concurs també hi participen els nens del municipi de l'escola Jacint Verdaguer en tres categories i la resta, són categories per concursants de la resta de comarques gironines. Els nenes de l'escola que van obtenir el primer premi són: Nil Riera per El follet dels Estanys de Sils; En Pingu i el peixet d'or d'en Teo Parella; La nena que volia volar, de Laura Ródenas; Un somni en el temps de Marçal Royes i Tots som iguals!!! de Mariona Bordas.
Diari de Girona
Les Cuineres de Sils preparen el segon sopar de l´any, el de Primavera
El proper 17 de maig, les Cuineres de Sils tornaran a posar-se els davantals i prepararan el segon gran sopar de l'any. El menú oferirà, com a entrants, un tastet de truita d'alls tendres, mousse d'escalivada i una copa de Cava Rosat Mont Ferrant; de primer plat, faves i pesols a la catalana i, seguidament, i per sorteig, els convidats menjaran bacalla amb sanfaina, sipia amb gambetes, rap amb cloisses, pollastre de pages amb verdures, galta de vedella amb salsafins o conill amb cargols. Tot això regat amb vi negre Joncaria i Merlot reserva 2003, dels cellers Pere Guardiola. Per postres, i seguint amb plats tradicionals hi haurà coques, bunyols i crema catalana, acompanyats de cava Agusti Villaret Mont Ferrant. Per acabar d'amenitzar la vetllada i per pair-ho tot, hi haurà ball de fi de festa amb el duet MARiOnA i PeRe. El proper sopar de les cuineres de Sils es farà el mes d'agost. Tots els àpats tenen lloc a la Sala La Laguna, a les 21 hores i hi poden participar un màxim de 90 comensals.
Diari de Girona
Diari de Girona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)