Hi ha una percepció més positiva sobre l’evolució dels preus de venda dels habitatges
Creix la preocupació de les entitats financeres per l’endeutament en general dels agents del sector, així com de les famílies
Els municipis perceben de manera més positiva la seva capacitat per crear habitatge protegit en un moment en què s’ha signat el Pacte nacional per a l’habitatge i aprovat la Llei del dret a l’habitatge
Aquests resultats s’han elaborat a partir de 2.117 enquestes realitzades entre els mesos de novembre i desembre de l’any passat entre ciutadans, empreses i professionals relacionats amb el sector
El secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, acompanyat per la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, i el director d'Investigació de Mercats de l’Institut Cerdà, Agustí Filomeno, han presentat avui els resultats del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge. Aquesta valoració s’ha elaborat a partir de 2.117 enquestes realitzades entre els mesos de novembre i desembre de 2007 a administracions, ciutadans, constructors, promotors, agents de la propietat immobiliària, administradors de finques, proveïdors de materials, comerços, arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics i serveis financers.
El Baròmetre és una eina que permet valorar la percepció dels diferents agents sobre la situació de l’habitatge cada sis mesos.
L’alentiment en el sector de la construcció residencial i la moderació dels preus dels habitatges han quedat palesos en els resultats de les enquestes. Així, els consultats perceben una tendència suau a la baixa i, en general, hi ha una percepció més positiva sobre l’evolució dels preus de venda dels habitatges. Ara bé, creix la preocupació, sobretot per part dels les entitats financeres, per l’endeutament en general dels agents del sector, així com de les famílies. Una preocupació que, en canvi, és més baixa per part dels ciutadans als quals els preocupa més arribar a final de mes.
Un dels indicadors que ha experimentat un canvi més important és el de la capacitat dels municipis per crear habitatge protegit. En aquest sentit, els municipis perceben una millora molt important. Aquest canvi de tendència es pot atribuir a la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge i a l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge.
Els resultats
Els preus dels habitatges: Tots els agents, tret de les entitats financeres (per a les quals suposa un augment de risc), perceben de manera positiva l’evolució dels preus de venda dels habitatges nous i usats els darrers sis mesos, tot i que el nivell de satisfacció continua sent, en general, baix. Els API no varien la seva opinió respecte del darrer Baròmetre.
Creixement del sector: S’observa una clara davallada en la percepció general d’evolució del sector. L’única excepció són els API, que presenten una mitjana superior a la del darrer període (passen del 3,8 al 4,0). Tot i això, continuen tenint la segona mitjana més baixa entre tots els agents. Els que tenen un nivell de confiança més elevat són els constructors i els aparelladors i arquitectes tècnics (4,7), i els que el tenen més baix són els API i promotors (4) i les entitats financeres (3,7).
Càrrega financera: S’observa un descens en el nivell de confiança per poder fer front a la càrrega financera actual en tots els agents, tret dels proveïdors de materials. El descens més acusat es dóna en els promotors, que baixen la mitjana del 5,9 al 5,3.
Capacitat dels municipis de crear habitatge protegit: Els municipis perceben una millora molt important en la seva capacitat per crear habitatge protegit. Si en els primers resultats, les àrees de serveis socials dels municipis ho valoraven amb un 4,1, ara ho fan amb un 7,4. Aquesta confiança en la capacitat per crear habitatge assequible, encara que més moderada, també la perceben les àrees d’urbanisme dels ajuntaments. Aquesta important millora es pot atribuir a la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge (8 d’octubre) i a l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge (19 de desembre), les dues iniciatives més importants en matèria d’habitatge engegades en el moment en què es feien les enquestes, com també ho ha estat l’aprovació del Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que preveu la delimitació de les àrees residencials estratègiques, una nova figura que accelera els tràmits urbanístics per desenvolupar noves zones on hi ha d’haver un mínim de 50 habitatges per hectàrea, més de la meitat dels quals han de tenir algun tipus de protecció oficial. En canvi, els ciutadans no mostren una millora destacada respecte al primer Baròmetre en aquest indicador, probablement a l’expectativa dels resultats de les actuacions previstes.
Venda de pisos: La percepció del ciutadà en relació amb el nivell de confiança en la capacitat per vendre el seu pis en menys de sis mesos s’ha reduït respecte del primer indicador. Si abans ho valoraven amb un 4,1 ara passa al 3,6.
Indicadors d’economia familiar: En el primer Baròmetre, tots els agents es mostraven preocupats pel nivell de risc associat a l’endeutament familiar. Ara creix aquesta percepció, excepte en els ciutadans mateixos. De fet, el que preocupa al ciutadà ja no és tant l’endeutament (el preu de les hipoteques al 2007 ha estat relativament estable com també perceben els ciutadans) sinó arribar a final de mes, indicador en el qualsón clarament més pessimistes.
Qui forma part del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge
Els agents que formen part del Baròmetre són:
Secretaria d’Habitatge
Institut Català del Sòl
Agència Catalana del Consum
Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals (Diputació de Barcelona)
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària
Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya
Roca
Federació Catalana de Promotors Constructors d’Edificis (FECAPCE)
Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques
Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya
Federació de Municipis de Catalunya
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Caixa Sabadell
Cercle d’Estudis de l’Habitatge
Associació de Promotors Públics de Catalunya (AVS)
L’Institut Cerdà
L’Institut Cerdà és una fundació privada independent i sense ànim de lucre que, des dels seus inicis el 1984 amb motiu de la commemoració dels 125 anys de la implantació del Pla Cerdà a Barcelona, té com a finalitat contribuir a l’impuls permanent i a la dinamització de la societat en àmbits relacionats amb temes emergents i reptes estratègics de futur des del rigor i l’objectivitat que li permet la seva posició d’independència.
Les actuacions de l’Institut Cerdà es duen a terme en àmbits emergents en els quals resulta imprescindible aprofundir i que cal desenvolupar per assolir el progrés econòmic i una millor qualitat de vida de la ciutadania. Les iniciatives es desenvolupen principalment en: el territori, l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, l’energia, la logística, les infraestructures, la distribució comercial, i la mobilitat.
L’Institut Cerdà està presidit per Gabriel Ferraté des de desembre de 2005, la Direcció General està a càrrec de Carlos Cabrera, i compta amb un consolidat equip de més de 50 professionals de diferents disciplines. L’Institut Cerdà té la seva seu corporativa a Barcelona i disposa d’oficines a Madrid.
Documents relacionats
BARÒMETRE
