Recel és la paraula que resumeix la resposta dels presidents dels consells comarcals gironins davant les declaracions del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, que dijous va explicar que aquests ens supramunicipals estaran formats en un futur (quan s'hagi aprovat la llei de governs locals) només per alcaldes o càrrecs electes designats pels primers, per tal que perdin contingut polític per convertir-se en un organisme de mancomunat de serveis. Per la major part de presidents, no és positiu que els consells comarcals perdin representativitat política, i alguns pateixen per la situació dels municipis més petits davant la futura arquitectura institucional catalana. Ausàs va preveure que el Govern durà la norma al Parlament a finals de març o inicis d'abril, i que s'aprovarà abans del final de la legislatura.
El president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Pere Vila (CiU), que també és alcalde de Llançà, va ser un dels més crítics amb la proposta: "Em sembla fora de lloc", va assenyalar. En aquest sentit, va considerar que cal un "debat més profund" en relació als consells i les vegueries, perquè deixar els primers sense pes polític significa "discriminar" uns òrgans que va costar molt crear. Per això, creu que és necessari que en els consells es "reflecteixin els diferents punts de vista" i hi hagi "varietat política".
En una línia similar es va manifestar el president del consell de la Selva, Robert Fauria (CiU), que precisament es troba a l'oposició del seu poble, Sant Hilari. Fauria creu que la política no es fa només des del govern i que donar "poques competències" als consells és "un error". Per això, demana un consens de totes les forces polítiques i el territori per tirar endavant aquesta llei.
Per la seva banda, Ricard Herrero (PSC), batlle de Santa Cristina i president al Baix Empordà, pensa que està bé que es prevegin els consells com a ens de gestió supramunicipals, però vol que hi hagi representats govern i oposició.
Per Jordi Xargay (CiU), alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, els consells comarcals són un "clar exemple" d'equilibri territorial i "no seria bo que perdessin la representativitat de tots els colors polítics que hi ha en els ajuntaments". Segons Xargay, en un futur "no han de ser només un consorci de serveis, sinó un element de descentralització de les vegueries", encara que "potser no tots els consells tenen el mateix sentit".
"Em pregunto si és tan fàcil eliminar la càrrega política, i si no seria com deixar una empresa sense el consell de direcció", afirma Enric Pérez (PSC-PM), segon tinent d'alcalde de Ripoll i president del Consell Comarcal del Ripollès. Pérez diu que "no ens hem d'enrocar en cap posició", però critica que es parli de la nova norma sense estar ben definida, i vol saber "quin pes tindria cada alcalde". En aquesta línia, el president del Consell Comarcal de la Garroxa i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona (CiU), remarca que serà el Parlament, amb tots els partits polítics, qui aprovarà la futura llei, i malgrat que no veu malament que "en el consell comarcal hi hagi qui s'ho ha guanyat a les urnes", explica que a la Garrotxa abans ja hi havia una mancomunitat de municipis, i que "tots ja treballem pel territori i busquem el consens, de manera que no crec que variés gaire".
Per la seva banda, l'alcalde de Campllong i president del Consell Comarcal del Gironès, Lluís Freixas (CiU), explica que el que més el preocupa és "que les vegueries facin funcions dels consells comarcals, i que aquests quedin devaluats en detriment dels serveis als municipis petits". "Potser és millor que tots els ajuntaments hi estiguin representants", diu, "però només si cada alcalde té un vot i prou", afegeix.
La majoria de presidents dels consells gironins coincideixen a mostrar la seva preocupació per la nova llei projectada per la Generalitat.
Les seves principals inquietuds són la representativitat dels petits municipis, la possibilitat de seguir oferint serveis i la pèrdua de pes polític.
"Particularment em preocupa molt més que no es devaluï la gestió del servei, sobretot en els municipis més petits, que no tant la representació política"
"Em sembla una manera de discriminar els consells que tant van costar crear. Calen diferents punts de vista, que
hi hagi varietat política".
"Els consells comarcals no han de ser només un consorci de serveis, la forma d'organització que tenen ara no és perfecta, però potser és la menys imperfecta"
"Està bé que tingui
la visió dels consells comarcals com a ens supramunicipals, però sempre hi ha d'haver les visions del govern i de l'oposició"
"Els consells comarcals han estat fent una feina molt important, en el nostre cas busquem el consens, de manera que no crec que variés gaire"
"Els polítics treballem sempre per a tota la comarca, siguem al govern o a l'oposició. Crec que la llei s'ha de consensuar, tenir en compte el territori".
"Em pregunto si és tan fàcil eliminar la càrrega política, i si no seria com deixar una empresa sense el seu consell de direcció. També quin pes tindria cada alcalde"
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021400_3_314430__COMARQUES-presidents-dels-consells-comarcals-veuen-recel-canvis-preveu-Governacio
