Molts dels cartells indicadors i les insta·lacions dels estanys de Sils estan guixats. L'Ajuntament farà que els alumnes de l'aula taller els netegin.
Diari de Girona
dimecres, 13 de febrer del 2008
El Mundialet
La Diputació de Girona va presentar ahir un acord amb els responsables del MIC (el que es coneix com a Mundialet de la Costa Brava), per garantir-ne la continuïtat a les comarques gironines almenys fins a l'any 2011. Ben vist, perquè el torneig resulta un atractiu impuls turístic en unes dates tan interessants com la Setmana Santa i, a més, permet portar a municipis sense futbol de categories principals els equips base de clubs d'elit de les principals lligues europees. S'imaginen la il·lusió que han de tenir, posem per cas, els nens de Sils, Calonge o Vidreres el dia que s'enfronten, encara que sigui en un partit amistós, a l'Arsenal, el Barça o l'Ajax. Aquesta sensibilitat amb el MIC (hi aporten 156.000 euros) demostra que l'esport també pot ser rendible com a eina de promoció. El Mundialet omple els camps i els hotels de la Costa Brava i, a més, contribueix a fer una mica més feliços centenars de nens.
Diari de Girona
dimarts, 12 de febrer del 2008
Els serveis de transport escolar i de menjador afectats per la vaga convocada pels sindicats
Els serveis de transport escolar i de menjador, gestionats pel Consell Comarcal de la Selva, es veuran afectats en motiu de la vaga del pròxim 14 de febrer. En aquest sentit, cal constatar que gairebé tots els municipis de la Selva restaran afectats per aquesta vaga atès que, d’acord amb el Departament d’Educació i prèvia comunicació amb tots els centres, tots els col·legis i instituts que s’acundin a l’aturada no tindran aquest servei.En principi, si els centres amb motiu de la vaga convocada pels sindicats contra el projecte-llei d’Educació, no garanteixen la tasca educativa amb l’alumnat tampoc ni haurà en els serveis de transport i menjador. Tot i que a dia d’avui 11 de febrer encara hi ha centres que no han pres la decisió definitiva, més del 80 per cent dels centres educatius de primària ja han confirmat la seva adhesió a la vaga i, en conseqüència, el dijous no disposaran de servei de transport escolar i menjador.
UN CRAE NO ÉS UN HABITATGE D'US COMÚ.
Un CRAE no és un habitatge d’us comú, si no que esta subjecta a un règim juridicoadministratiu que en regula els usos i funcions, cosa que el diferencia notablement d’una llar habitual.
El Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria de serveis i assistència social, ha establert els principis i el nou marc d'actuació en aquesta matèria. La mateixa norma preveu el desplegament reglamentari de molts dels seus preceptes alhora que habilita al Govern per a fer-ho.
Aquest Decret respon a aquest mandat i ordena el Sistema Català de Serveis Socials, actualitzant també les condicions funcionals i la tipologia dels serveis i establiments socials.
El Decret desplega el Sistema Català de Serveis Socials centrant-se principalment en la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública com a eix de la nova regulació.
Sistemàticament el Decret s'estructura en nou capítols que reflecteixen els aspectes més importants del Sistema Català de Serveis Socials. S'inicia amb unes disposicions directives, que contenen els conceptes bàsics, i tot seguit regula el que es refereix als usuaris -als quals s'adreça finalment la norma- i la tipologia dels serveis i establiments socials, i també les prestacions econòmiques.
En els capítols següents s'ordena el règim juridicoadministratiu de les entitats, serveis i establiments i del seu funcionament, especialment les seves obligacions, i el seu Registre. Els capítols dedicats a la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública, la coordinació amb les entitats prestadores de serveis i la inspecció donen pas a les particularitats i adaptacions de les disposicions addicionals i a regulació del règim transitori d'aquesta disposició, la qual, finalment, deroga les que conformaven l'anterior esquema normatiu.
El text ha rebut l'informe favorable del Consell General de Serveis Socials i de la Comissió de Govern Local, i ha estat sotmès a informació publica mitjançant Edicte de 18 de desembre de 1995.Per tant, a proposta dels consellers de Justícia i Benestar Social, d'acord amb l'informe de la Comissió Jurídica Assessora, en ús de les facultats que m'atorga la normativa vigent i d'acord amb el Govern, Decreto:
http://www.gencat.net/benestar/serveis/establiments/infancia/residencials/index.htm
El govern demana 44.000 milions en infraestructures
La Generalitat dissenya un pla d'inversions per a l'Estat a Catalunya fins al 2013. Nadal obrirà avui les converses amb l'executiu de Zapatero prioritzant la negociació de la partida per al 2008El govern català ja té dissenyat un pla d'inversió en infraestructures fins al 2013 per tal que l'executiu espanyol doni compliment a la disposició addicional tercera de l'Estatut. La Generalitat plantejarà a l'executiu de Zapatero una despesa per aquest concepte de 44.263 milions d'euros.
El gabinet de José Montilla ha decidit tirar llarg en el pla Catalunya 2013 i ha elaborat una proposta que depassa els 44.000 milions, si bé la previsió inicial feta per la Generalitat per fer complir el precepte de l'Estatut entre 2007-2013 és de 35.000 milions d'euros.El govern català prefereix tenir projectes a la recambra en la negociació amb l'executiu central, per si algun dels plantejats no es considera prioritari.
L'Estatut fixa que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'equipari a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al de l'Estat per un període de set anys.
El gabinet de José Montilla començarà a estudiar avui mateix amb l'executiu central aquest pla.
El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, posarà avui a Madrid damunt la taula les dades amb les quals treballa el govern de la Generalitat per departaments, aprofitant la reunió de la subcomissió d'infraestructures Estat-Generalitat que ha de donar llum verda al llistat de projectes per destinar-hi els 905 milions d'euros que no tenen partida assignada als pressupostos de l'Estat per al 2008.
Reunió ajornada
La reunió d'avui s'havia de fer la setmana passada, però, el govern central va ajornar-la fins que tingués tancada la posició sobre els projectes sense assignació. Les iniciatives de la Generalitat pujaven per aquest concepte a 1.245 milions, a l'espera que l'Estat decidís quines assumia i quines no. A la constitució de la subcomissió el 8 de gener, Nadal ja va plantejar un llistat de possibles inversions, entre les quals hi havia nous trams del Quart Cinturó.
La formació del conseller Saura es va queixar la setmana passada que aquest desglossament fet públic pel govern no era el que havien pactat els tres socis. És per això que Nadal va fer arribar a tots els consellers l'esquema de com es distribuirien els diners.
El Pla d'Infraestructures 2008-2013 proposa que el departament de Política Territorial s'endugui la part més gran, de prop de 30.000 milions, dels quals, 18.438 són per a ferrocarril i 7.325 per a carreteres. En aquest apartat, l'executiu català també planteja una partida de 755 milions per al rescat de peatges i 1.871 per als aeroports.
Cicle de l'aigua
El següent departament en què es preveu més inversió, però, a molta distància, és el de Medi Ambient i Habitatge, per al qual es demanen 7.337 milions d'ara fins al 2013. La major part és per a polítiques del cicle de l'aigua, 5.623 milions; per a medi natural, 930, i per a residus, 782 milions.
La conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa reclama 3.196 milions, dels quals 1.815 són per a infraestructures científiques i 959 per a infraestructures tecnològiques, 385 per a les turístiques i només 37 es dedicaran per al comerç i la indústria, en cas de ser acceptades.
Agricultura sol·licita una inversió de 2.912 milions, la majoria per als regadius, i 450 milions per a camins. La conselleria de Joan Puigcercós demana a l'Estat inversions per valor de 1.008 milions.
Per aquest any, la inversió de l'Estat a Catalunya superarà els 4.000 milions d'euros. La Generalitat ha ofert a l'Estat un ventall d'inversions en infraestructures en obres que depenen de la conselleria de Nadal per valor de 3.733 milions, dels quals 1.636 són per a ferrocarril. L'any on el govern català sol·licita més inversió a l'Estat per aquest concepte és per al 2011. De fet, el ferrocarril i les carreteres s'emporten les inversions més fortes de tot el pla global.
Lectura restrictiva
Als pressupostos del 2007, Catalunya va rebre de l'Estat 3.195 milions d'euros, però amb la revisió pactada entre el ministre Solbes i el conseller Antoni Castells el setembre passat, es va constatar que es van deixar de percebre 826 milions, que l'Estat abonarà de forma progressiva.
El primer any de l'aplicació del precepte de la disposició addicional tercera Solbes va fer una lectura restrictiva del concepte infraestructura i el va limitar als capítols de Foment i Medi Ambient. El govern central i el català van pactar estendre-ho a departaments com Agricultura i Indústria.
http://www.avui.cat/article/mon_politica/21479/govern/demana/milions.html
Avui
dilluns, 11 de febrer del 2008
Diputació i Micfootball signen el conveni pel Mundialet fins al 2011
La Diputació de Girona i l'Agrupació Esportiva Micfootball signaran el conveni per a l'organització del torneig de futbol base Mediterranean International Cup (MIC) per als anys 2008-2011. El Mediterranean International Cup se celebrarà entre el 19 i el 23 de març a les poblacions de Lloret de Mar, Cassà de la Selva, Sils, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Calonge, Palamós, Mont-ras, Begur, Torroella de Montgrí-l'Estartit, l'Escala, Palamós, Vidreres. En l'acte de signatura del hi assistiran el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, el diputat de Cooperació Municipal i Esports, Narcís Casassa; el president del MIC, David Bellver, i el director del MIC, Juanjo Rovira.http://www.micfootball.com/noticia_ficha.php?id_noticia=39
Diari de Girona
CENTRE D'ACOLLIDA D'ANIMALS DE LA SELVA
El CAAS
El servei de recollida d'animals abandonats va ésser assumit pel Consell Comarcal de la Selva l'any 1989, i va començar a ser operatiu l'any 1990.
Des de l'any 1990 fins a desembre del 1998, aquest servei ha estat realitzat per la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar, en virtud del contracte signat entre aquesta entitat i el Consell Comarcal.
Si vols contactar amb nosaltres pots fer-ho mitjançant:
Telèfon
972 34 08 1
Fax
972 34 08 13
Correu electrònic
caas@selva.cat
Correu postal 17320 Tossa de Mar
O be visita'ns a: Crta.de Llagostera, km 1 de Tossa de Mar.
Hivern Matí Tarda
De Dilluns a dissabte 10.00-14.00 i de 15.00-18.00
Diumenges i festius 10.00-14.00 i de 16.00-18.00
Estiu Matí Tarda
De Dilluns a dissabte 9.00-14.00 i de 16.00-19.00
Diumenges i festius 10.00-14.00 i de 16.00-19.00
http://www.selva.cat/caas/
Planta de reciclatge de runes i residus de la construcció
Una de les línies d'actuació del Consorci Mediambiental de la Selva (CMED) és la implantació a la comarca d'un model de gestió integral dels residus de la construcció. El model de gestió dissenyat per la comarca consisteix, inicialment, en la ubicació de dos monodipòsits, un a la zona costanera i l'altre a l'interior, i una sèrie de plantes de transferència i valorització de la runa per a optimitzar la gestió dels municipis més allunyats de les instal·lacions. En aquest sentit, des del tancament del monodipòsit comarcal de runes l'any 2003, s'ha treballat en la futura ubicació d'un nou dipòsit de runes a la zona central de la comarca però encara no es disposa d'un indret definitiu. Així doncs, actualment els residus de la construcció s'han de dur fora de la comarca amb el conseqüent encariment del cost de transport. La societat AIRVA,SL (Àrids i Reciclatges Vall d'Arbúcies,SL) ha instal·lat una planta de transferència i reciclatge de runes al terme municipal d'Arbúcies. Des del punt de vista de les administracions locals de la comarca en tot moment s'ha recolzat la iniciativa ja que es considera una activitat necessària amb un gran interès públic i un emplaçament prou justificat per poder donar servei als municipis de la part més meridional de la Selva i més allunyada de la part central de la comarca. A més la instal·lació acompleix compleix amb els objectius del CMED sobre la gestió de les runes a la nostra comarca en el sentit de promocionar el reciclatge i valorització dels residus de la construcció. Alhora la instal·lació pot donar servei als municipis més propers (principalment Sant Hilari Sacalm, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu) i aconseguir així l'optimització del transport d'aquests residus cap al monodipòsit corresponent.
Obertura de centre residencial d'acció educativa (CRAE), expedient 29/2007(declaració de compatibilitat).
Proposta de l’Alcaldia
Identificació de l’expedient : Obertura activitat de centre residencial d'accio educativa
(CRAE).
Fets :
1.- En data 23 de novembre de 2007 i amb registre d’entrada núm. 3781, el Sr. Jordi Pascual
Pèlach, en representació de la FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA, sol.licita llicència
d’activitat per a la implantació d’un centre residencial d’acció educativa ( habitatge en substitució de la llar ) en una finca situada al carrer Països Catalans 4.
2.- Els Serveis Juridics han emès informe.
Fonaments de Dret:
1.- La finca es troba classificada, segons el planejament urbanístic vigent a Sils, de sól urbà
consolidat zona 4, residencial semiintensiva.
L’article 79 de les NNNUU defineix aquesta qualificació urbanistica com les zones d’eixampla del casc urbà, destinades a l’habitatgfe unifamiliars aïllats segons tipologies de ciutat-jardí. L’article 93 de la mateixa normativa defineix lús de dita zonificació com : “Ùs residencial amb un màxim d'un habitatge unifamiliar per cada parcel.la.”.
2.- Segons la informació continguda en la documentació aportada els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) són habitatges substitutoris de la llar i constitueixen un servei d’utilitat pública que no comporta cap altra activitat que l’equivalent a la vida quotidiana i
familiar d'una família nombrosa. El nombre de menors acollits en un CRAE oscil·la entre 10 i 15 nois/es, d’edats compreses entre els 3 i 18 anys. Així, segons aquesta documentació, el Decret 284/1996, de 23 de juliol, defineix un CRAE com un servei residencial d'acolliment, per a la guarda i educació dels seus usuaris, mentre no poden retornar amb la família o se'ls troba una família acollidora, í el Centre assumeix les funciona educatives pròpies de la família per imperatiu legal. Segons la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, en el seu article 12.3, estableix que !es institucions d'acolliment han d’ésser totalment obertes, integrades en un barri o una comunitat i han d'organitzar-se sempre en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats. Pel que fa al CRAE SILS - La Selva, la documentació aportada en la consulta
assenyala que serà un Centre per a la Infància i l’Adolescència que necessita acolliment atesa la
seva situació sociofamiliar. Tindrà una capacitat màxima de 1 a menors de 3 a 17 anys.
- Decret de l'Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d'atribucions de l'Alcaldia en la
Junta de Govern Local.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Declarar la incompatibilitat de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) tenint en compte el conceptes i naturalesa de l’activitat que es desenvolupa, que no deixa d’esser un equipament social, per tant l’activitat sol·licitada no està admesa pel planejament urbanístic vigent, al no integrar-se dintre del concepte d’us residencial habitatge unifamiliar aïllat.
Segon.- Donar trasllat d’aquest acord a l’interessat.
http://www.webgipal.net/Sils/download/080122Cg.pdf
Identificació de l’expedient : Obertura activitat de centre residencial d'accio educativa
(CRAE).
Fets :
1.- En data 23 de novembre de 2007 i amb registre d’entrada núm. 3781, el Sr. Jordi Pascual
Pèlach, en representació de la FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA, sol.licita llicència
d’activitat per a la implantació d’un centre residencial d’acció educativa ( habitatge en substitució de la llar ) en una finca situada al carrer Països Catalans 4.
2.- Els Serveis Juridics han emès informe.
Fonaments de Dret:
1.- La finca es troba classificada, segons el planejament urbanístic vigent a Sils, de sól urbà
consolidat zona 4, residencial semiintensiva.
L’article 79 de les NNNUU defineix aquesta qualificació urbanistica com les zones d’eixampla del casc urbà, destinades a l’habitatgfe unifamiliars aïllats segons tipologies de ciutat-jardí. L’article 93 de la mateixa normativa defineix lús de dita zonificació com : “Ùs residencial amb un màxim d'un habitatge unifamiliar per cada parcel.la.”.
2.- Segons la informació continguda en la documentació aportada els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) són habitatges substitutoris de la llar i constitueixen un servei d’utilitat pública que no comporta cap altra activitat que l’equivalent a la vida quotidiana i
familiar d'una família nombrosa. El nombre de menors acollits en un CRAE oscil·la entre 10 i 15 nois/es, d’edats compreses entre els 3 i 18 anys. Així, segons aquesta documentació, el Decret 284/1996, de 23 de juliol, defineix un CRAE com un servei residencial d'acolliment, per a la guarda i educació dels seus usuaris, mentre no poden retornar amb la família o se'ls troba una família acollidora, í el Centre assumeix les funciona educatives pròpies de la família per imperatiu legal. Segons la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, en el seu article 12.3, estableix que !es institucions d'acolliment han d’ésser totalment obertes, integrades en un barri o una comunitat i han d'organitzar-se sempre en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats. Pel que fa al CRAE SILS - La Selva, la documentació aportada en la consulta
assenyala que serà un Centre per a la Infància i l’Adolescència que necessita acolliment atesa la
seva situació sociofamiliar. Tindrà una capacitat màxima de 1 a menors de 3 a 17 anys.
- Decret de l'Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d'atribucions de l'Alcaldia en la
Junta de Govern Local.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Declarar la incompatibilitat de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) tenint en compte el conceptes i naturalesa de l’activitat que es desenvolupa, que no deixa d’esser un equipament social, per tant l’activitat sol·licitada no està admesa pel planejament urbanístic vigent, al no integrar-se dintre del concepte d’us residencial habitatge unifamiliar aïllat.
Segon.- Donar trasllat d’aquest acord a l’interessat.
http://www.webgipal.net/Sils/download/080122Cg.pdf
dissabte, 9 de febrer del 2008
Les oques retornen als estanys de Sils
Després de dècades sense haver-n'hi, enguany una colònia d'oques ha fet una aturada als estanys de Sils durant la seva migració al sud.Dissabte dia 2 de febrer encara continuava el petit grup d'oques (Anser anser) a la llacuna principal de l'Estany de Sils. Es tracta de la primera evidència de hivernada d'aquesta espècie a la comarca en moltes dècades.
Observadors: David Caballé i Xavier Romera
Fotografia: Xavier Romera
http://natura-selva.blogspot.com/search/label/Sils
divendres, 8 de febrer del 2008
dijous, 7 de febrer del 2008
El Govern destinarà 2 milions d'euros a promoure la participació ciutadana en el món local
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat una convocatòria de subvencions per valor de 2 milions d'euros per a projectes de participació ciutadana d'ens locals i consorcis.
La convocatòria, que s'obre per al període 2008-2009, servirà per promoure processos participatius concrets, crear espais i òrgans per a la participació, elaborar plans de participació i perquè els ens locals es puguin dotar d'estructures tècniques de suport a la participació.
Poden ser beneficiaris d'aquestes subvencions els ajuntaments, les entitats municipals descentralitzades, els consells comarcals, les mancomunitats de municipis, els consorcis i les diputacions. L'objectiu d'aquesta convocatòria és afavorir processos participatius sobre polítiques locals concretes i donar suport al món local, un espai privilegiat per millorar la qualitat de la democràcia.
Els projectes que poden optar a les subvencions són:
a) Processos participatius que, usant metodologies diverses, generin debats socials i recullin aportacions ciutadanes destinades a millorar tant el contingut com l'aplicació de les diverses polítiques locals.
b) Espais i òrgans de participació que articulin, de manera estable i continuada, la participació de la ciutadania en la formulació i l'execució de les diverses polítiques locals.
c) Plans de participació que ordenin i sistematitzin les estructures i els processos a través dels quals l'organització local promou i garanteix la intervenció ciutadana en el disseny i execució de les polítiques públiques locals.
d) Estructures tècniques de suport a les polítiques de participació que permetin, a través de la contractació de professionals, disposar dels recursos humans necessaris per propiciar polítiques participatives de qualitat.
Amb aquesta nova convocatòria, el Govern vol continuar contribuint a l'enfortiment d'una democràcia de qualitat, innovadora i propera, col·laborant amb els diferents ens locals i consorcis del país per tal de realitzar més i millors experiències de participació ciutadana, complint així el mandat de l'article 43 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Un llibre investiga Pere Porter i el context del seu descens als inferns
«El cas estrany d'en Pere Porter», de Bàlec Llibres, es presenta avui a Sils
EPÌLEG DE NARCIS FIGUERAS
Des del segle XVII, quan va ser escrita per un personatge anònim, potser un clergue, la llegenda de Pere Porter i la seva baixada als inferns es va convertir en tot un fenomen popular, manuscrita i sovint llegida a la vora del foc. El cas estrany d'en Pere Porter, que es presenta avui a Sils, indaga en el personatge històric i el seu context.
El cas estrany d'en Pere Porter és el catorzè llibre publicat per Bàlec, una petita editorial que pot dedicar els seus recursos limitats a fer acurades edicions com aquesta, amb tapes dures, paper de qualitat i les il·lustracions plenes de color i expressivitat amb què l'artista plàstic gironí Ignasi Esteve il·lumina l'adaptació del relat original, portada a terme pel mestre bisbalenc David Pujol amb la intenció de fer-lo assequible a un públic actual i més ampli. El text adaptat de la llegenda ocupa una trentena de pàgines en la primera part del llibre. A continuació, hi ha un epíleg més ampli que la narració «per ajudar a entendre El cas estrany d'en Pere Porter». Es tracta d'un estudi fet pel silenc Narcís Figueras, professor de filologia catalana de la UOC i president del Centre d'Estudis Selvatans. Figueras estructura el seu estudi en quatre apartats (Una narració basada en fets reals, Una narració que neix en un país, Una narració plena de literatura... I que arriba fins avui) i el volum es tanca amb una completa bibliografia que inclou les diverses edicions que s'han fet del relat, des de la seva primera impressió, el 1874 a la impremta gironina Llach, i una relació d'estudis i altres referències editorials sobre la llegenda de Pere Porter, escrita al segle XVII per un personatge anònim que potser va ser un clergue amb intencions didàctiques, seguint els paràmetres de l'evangeli de Lluc, que suggeria que, si poguessin visitar l'infern, els infidels trigarien menys a convertir-se. Per un error de transcripció, Porter es va convertir en Boter, i les seves calderes van passar a ser un element bàsic dels Pastorets.
El Punt
Les AMPA exigeixen al Consell de la Selva que mantingui el transport escolar urbà fins a final de curs
Reclamen que es busqui una solució de consens però de cara a l'any que veLes associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) exigeixen que el transport escolar urbà a la Selva es mantingui fins a final de curs. Consideren que no es pot decidir «d'un dia a l'altre» eliminar un servei que té més de 1.500 usuaris, i critiquen el Consell Comarcal per la «mala gestió dels recursos». El que reclamen és que es consensuï una solució però de cara al curs que ve. Mentrestant, el Consell i els ajuntaments continuen negociant per aconseguir el finançament per mantenir el servei.
El president de l'AMPA de l'escola Jacint Verdaguer de Sils, Marcel Sallent, creu que s'ha d'elaborar algun tipus de normativa que reguli el funcionament i el finançament d'aquest servei. Malgrat això, creu que és «impensable» que el servei es deixi de fer a l'abril, tal com ha amenaçat el consell si els ajuntaments no accepten participar en el finançament. «Si no es té pressupost és que s'ha fet una mala gestió dels recursos», diu.
Per la seva part, Gemma Esteve, presidenta de l'AMPA de l'escola Sant Iscle de Vidreres, afirma que aquest tema el tractaran en la pròxima reunió de l'entitat, però ja va avançar que no estan d'acord amb la supressió «d'un dia a l'altre» del servei. «Per fer una cosa així ens haurien d'haver avisat amb temps», considera. La mateixa opinió va expressar la presidenta de l'AMPA de l'escola Sant Jordi de Maçanet: «No es pot prendre una decisió així perquè les conseqüències són finalment per als nens i per als pares».
Daniel Sancho, representant de l'AMPA del CEIP Sant Esteve de Caldes, va assenyalar que encara no tenen una opinió oficial i que esperen reunir-se demà amb el regidor d'Ensenyament. Tanmateix, Sancho va qualificar de «bestiesa» que el servei es talli a mig curs. «Si l'administració ha muntat una història, que l'acabi. Que no ho van preveure, que no tenen un pressupost?», va assenyalar Sancho. Pares i mares d'alumnes d'aquesta mateixa escola de Caldes i que són usuaris del servei van mostrar el seu disgust amb la possible retirada. Tots coincideixen a afirmar que el servei els és indispensable, perquè hi ha pares que no tenen cotxe o carnet, o que per motius laborals no poden anar a buscar els nens a l'escola. «Estem pagant els llibres, el menjador, i ara només falta que no puguem gaudir d'aquest servei», va comentar un pare.
El Punt
Els ajuntaments no tindran l´obligació de pagar el bus escolar
Els usuaris poden acabar assumint dosterços del cost amb vista al curs que ve
El Consell Comarcal no obligarà l'any que ve als ajuntaments que tenen transport escolar no obligatori a pagar-ne una part. Els consistoris seran lliures de participar per tal de sufragar-lo, i si decideixen no fer-ho seran els usuaris qui hagin de fer front a dos terços del cost del servei. Si bé la idea de cara el curs que ve és que Educació, ajuntaments i pares paguin a tres bandes el que costra portar els nens amb autobús des dels nuclis allunyats fins als centres escolars locals, cada Ajuntament "tindrà la decisió a les seves mans", va explicar ahir la consellera d'Educació del Consell Comarcal Sònia Da Silva. El transport escolar no obigatori costa, per exemple, més de 100.000 euros l'any a Santa Coloma de Farners. Una altra possibilitat, va apuntar Da Silva, és que els ajuntaments estiguin disposats a eliminar alguna ruta que es consideri menys necessària per tal d'alleugerir el cost del servei. Aquesta possibilitat es podria plantejar fins i tot abans d'acabar aquest curs, però Da Silva va comentar que es tracta tan sols d'una idea que encara no s'ha desenvolupat.Reunió amb els afectats
El proper 18 de febrer els ajuntaments de Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva i Sils estan convocats a una reunió per debatre l'assumpte. El Consell Comarcal no té prous diners per pagar el servei d'autobús no obligatori fins a finals de curs i aquests consistori es neguen, en principi, a pagar la part que se'ls ha demanat. "El que no volem és deixar els alumnes sense transport a mitjan curs. Si els ajuntaments no col·laboren, parlarem amb les AMPA", va explicar Da Silva. La solució a curt termini és que algú aporti els diners que falten per completar el servei fins final de curs ??-només hi ha garantida partida fins el 22 d'abril-, uns 393.000 euros. A llarg termini, el Consell Comarcal té clar que caldrà fer pagar els pares.
Diari de Girona
El Consell Comarcal no obligarà l'any que ve als ajuntaments que tenen transport escolar no obligatori a pagar-ne una part. Els consistoris seran lliures de participar per tal de sufragar-lo, i si decideixen no fer-ho seran els usuaris qui hagin de fer front a dos terços del cost del servei. Si bé la idea de cara el curs que ve és que Educació, ajuntaments i pares paguin a tres bandes el que costra portar els nens amb autobús des dels nuclis allunyats fins als centres escolars locals, cada Ajuntament "tindrà la decisió a les seves mans", va explicar ahir la consellera d'Educació del Consell Comarcal Sònia Da Silva. El transport escolar no obigatori costa, per exemple, més de 100.000 euros l'any a Santa Coloma de Farners. Una altra possibilitat, va apuntar Da Silva, és que els ajuntaments estiguin disposats a eliminar alguna ruta que es consideri menys necessària per tal d'alleugerir el cost del servei. Aquesta possibilitat es podria plantejar fins i tot abans d'acabar aquest curs, però Da Silva va comentar que es tracta tan sols d'una idea que encara no s'ha desenvolupat.Reunió amb els afectats
El proper 18 de febrer els ajuntaments de Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva i Sils estan convocats a una reunió per debatre l'assumpte. El Consell Comarcal no té prous diners per pagar el servei d'autobús no obligatori fins a finals de curs i aquests consistori es neguen, en principi, a pagar la part que se'ls ha demanat. "El que no volem és deixar els alumnes sense transport a mitjan curs. Si els ajuntaments no col·laboren, parlarem amb les AMPA", va explicar Da Silva. La solució a curt termini és que algú aporti els diners que falten per completar el servei fins final de curs ??-només hi ha garantida partida fins el 22 d'abril-, uns 393.000 euros. A llarg termini, el Consell Comarcal té clar que caldrà fer pagar els pares.
Diari de Girona
El Govern preveu una xarxa de Rodalies des de Girona a Figueres i Maçanet
També s'aprofitaran les vies del TAV per incrementar la velocitat del tren convencional
El Departament de Política ?Territorial i Obres Públiques (PTOP) ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers 2008-2012, que preveu la creació d'una línia de trens de Rodalies entre Figueres i Riudellots de la Selva, l'aprofitament de les vies del TAV per a millorar la velocitat de trens convencionals i noves freqüències d'autobusos per donar resposta al transport per carretera. Segons va explicar ahir el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, el Pla permetrà millorar el transport col·lectiu a tot Catalunya, per tal de competir directament amb el transport privat. A les comarques gironines, l'aposta més important és la creació d'un nucli de Rodalies que, aprofitant les vies ja existent, permetrà incrementar notablement el trànsit de trens a Girona i els seus voltants a les hores punta. Concretament, es crearan dues noves línies en paral·lel: per una banda, Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva, i per l'altra, Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet. En hores punta, el tram entre Girona i Riudellots i entre Girona i Figueres comptarà amb quatre expedicions per sentit. A la resta de trams (Riudellots-Maçanet i Flaçà Figueres), la freqüència en aquestes hores punta serà de 2 sortides.
Estructurar la mobilitat
L'objectiu d'aquest nou servei de Rodalies serà estructurar la mobilitat de tota l'àrea situada a l'entorn de Girona aprofitant la infraestructura ferroviària existent, ja que el Govern considera que està infrautilitzada. Però les millores ferroviàries no s'acaben aquí. El PTOP també preveu la creació de nous serveis regionals d'altes prestacions sobre la nova línia d'alta velocitat. D'aquesta manera, es podrà utilitzar la infraestructura de la nova línia del TAV per a connectar els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb una velocitat comercial alta, que arribi fins a 220 quilòmetres per hora, i freqüències de pas d'un servei cada hora com a mínim. D'aquesta manera, la Generalitat preveu la creació de cinc línies de tren d'altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, l'Aldea i Lleida, que fins ara han estat enllaçades a través dels serveis convencionals del trens regionals. Amb l'ús de les vies de l'alta velocitat, el govern català preveu que Girona i Barcelona quedin connectades amb només 35 minuts, davant dels gairebé 80 que es triga actualment. Pel que fa al servei de Rodalies de Barcelona, el PTOP preveu la necessitat de reestructurar-los per a fer-los més eficients. Així doncs, preveu que amb vista al 2012 la línia de la costa (R1) uneixi Sant Vicenç de Calders, el Garraf, Barcelona, el Maresme i Maçanet de la Selva. A més, la línia de l'interior (R2) farà el reoregut entre Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Barcelona, Sant Celoni i Maçanet. Més freqüència d'autobusosLes millores proposades pel Pla també s'han de deixar notar en l'àmbit del transport per ?carretera. Així, la Generalitat preveu potenciar els serveis d'autobús directe als corredors amb més demanda, enllaçant les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, a una velocitat comercial alta i sense parades intermitges. Per això, a tot Catalunya es crearan 19 noves connexions directes i se'n reforçaran 9 de les que ja existeixen actualment. A les comarques de Girona, les connexions directes que seran de nova creació seran Figueres-Girona i Banyoles-Girona, mentre que també es reforçaran els autobusos directes Olot-Girona i Barcelona-Girona, que ja existeixen. A més, també hi ha previst incrementar els serveis a corredors que tenen menys demanda que els anteriors, per tal d'unir els principals nuclis amb altres poblacions més petites a velocitat semirràpida. A les comarques gironines, concretament, es reforçaran les connexions semidirectes Banyoles-Figueres, Girona-Lloret de Mar, Girona-Santa Coloma de Farners i Girona-Banyoles.
SilsMaçanet-MassanesCaldes de MalavellaRiudellots de la Selva
St.Jordi Desvalls FlaçàFigueres VilamallaFlaçà-Figueres2 expedicions/hora punta Maçanet-Riudellots 2 expedicions/hora puntaRiudellots-Flaça 4 expedicions/hora punta St. Miquel de FluviàCamallera Bordils-JuiàCelràGirona
Fornells de la Selva
Diari de Girona
Activaen 4 estacions que donaran banda ampla a més de 56.000 gironins
Sant Martí de Llémena, Sant Joan les Fonts, Torrent i Rocagrossa acolliran les basesEl Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha activat 4 noves estacions base a les comarques de Girona que ofereixen Internet d'alta velocitat mitjançant la tecnologia WiMAX. Aquestes estacions, ubicades a Sant Martí de Llémena (Gironès), Sant Joan les Fonts (Garrotxa), Torrent (Baix Empordà) i Rocagrossa (Selva), donaran cobertura a més de 56.000 persones. Amb aquestes quatre, ja són 40 les estacions d'aquest tipus certificades a la demarcació.Les estacinons base que s'han activat permetran que puguin connectar-se a Internet amb banda ampla més de 56.000 veïns dels municipis de Sant Martí de Llémena i Sant Julià de Ramis, al Gironès, Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, Ventalló i Viladamat, a l'Alt Empordà, i Sant Feliu de Buixalleu, Santa Coloma de Farners, Sils i Lloret de Mar, a la Selva. La comarca més beneficiada és el Baix Empordà, on la banda ampla donarà cobertura als municipis de Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l'Heura, Palafrugell, Forallac, Torrent, Regencós, Begur, Pals, Palau-sator, Corçà, Torroella de Montgrí, Bellcaire d'Empordà, Ullà, Albons, la Tallada d'Empordà, Verges, Colomers, Foixà, Serra de Daró, Parlavà i Rupià.El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha assegurat que dotar d'Internet d'alta velocitat comarques com el Gironès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva 'és clau per aconseguir la cohesió territorial del país'.El projecte Banda Ampla Rural (BAR)El projecte Banda Ampla Rural vol garantir les possibilitats de connexió a Internet per a tots els ciutadans de Catalunya amb independència de la població on visquin, segons la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat, i s'estructura en diverses fases. La primera ha inclòs les entitats de població de més de 100 habitants i caps de municipi que no disposen de serevei ADSL de l'Alt Pirineu i Aran , les comarques de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.La segona fase engloba les comarques de Barcelona, Girona i Catalunya Central, i preveu, igualment, la cobertura de nuclis de població de més de 100 habitants i caps de municipi que no disposen d'ADSL.El servei d'aquestes fases estarà totalment comercialitzat el 2008 per part de l'empresa adjudicatària Iberbanda, que és la responsable de desplegar aquesta xarxa arreu de Catalunya, segons ha explicat el Gover.El Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha activat un cercador web a www.gencat.cat/societatdelainformacio que permet, a través de simulacions per ordinador, consultar la cobertura actual de banda ampla dels municipis i visualitzar-la mitjançant l'Hipermapa de Catalunya.
Diari de Girona
dimecres, 6 de febrer del 2008
ESTEM PREPARATS PER LA LLEI DE RESPONSABILITAT AMBIENTAL?
La Cambra de Comerç recomana a les empreses que es preparin per poder afrontar la Llei de responsabilitat ambiental, una normativa complexa que afectarà l’economia de les empreses.
La Cambra ha celebrat una jornada informativa per donar a conèixer la Llei de responsabilitat ambiental aprovada l’octubre de 2007 per tal d’adaptar una directiva comunitària d’abril de 2004. La norma serà complicada d’aplicar i molt feixuga per a les empreses, sobre tot per les que desenvolupin activitats incloses a l’annex III, obligades a fer front a responsabilitats ilimitades i a disposar de garanties financeres que assegurin que l’empresa estarà en disposició de fer front a una eventual restauració mediambiental.
Salvador Samitier, cap del Servei de Qualificació Ambiental del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va ser l’encarregat d’exposar el contingut de la disposició legal, i va explicar que estableix un règim de responsabilitat objectiva i il·limitada prenen com a base els principis de prevenció i el ja conegut “Qui contamina repara” que va més enllà del principi “qui contamina paga”. També és il·limitada, en el sentit que obliga a la reparació o restauració total dels recursos naturals afectats al seu estat original, i això amb independència del cost que pugui suposar. No serà suficient per tant, la determinació d’una quantitat econòmica.
Aquesta llei pretén evitar que la factura de la reparació sigui sufragada pels impostos públics i imposa que recaigui sobre l’activitat que ha ocasionat el dany.
Samitier va dir que aquest sistema obligarà les empreses a que intentin, per pròpia voluntat reduir els seus nivells de contaminació per por a les despeses econòmiques que podria suposar un incident i per tant, que s’origini unaactitud preventiva espontània.
En relació a la legislació anterior Samitier va destacar que la nova normativa només busca responsabilitats per incompliment i no dóna incentius a qui perfeccioni el que s’exigeix per llei. Un altre aspecte nou és que obliga a assumir a l’empresa tots els danys derivats de la seva activitat, encara que compleixi els requeriments legalment exigits.
També cal tenir en compte el principi de responsabilitat objectiva de la llei ja que la responsabilitat per un fet punible no recau només en l’empresa que s’hagi demostrat culpable, sinó que pel sol fet de ser sospitosa d’un incident ja ha d’assumir la tasca i la despesa econòmica de retornar al seu estat original els recursos naturals perjudicats i si l’empresa no es considera responsable dels fets, ha d’investigar per poder demostrar el contrari.
La llei s’estructura en dos blocs Un dedicat a la prevenció per tal d’evitar el dany (objectiu principal de la llei) i l’altre dedicat a la responsabilitat derivada de la producció del dany mediambiental.
Dins de la definició de danys mediambientals s’inclou els danys a les espècies silvestres i als hàbitats, danys a les aigües -superficials o subterrànies- com artificials i molt modificades. La riba del mar i de les ries i al sòl. S’exclouen els danys al l’aire i els danys a les persones
La llei es de caràcter estatal ha de ser desenvolupada i executada per les comunitats
Queden ara pendents de redactar els Reglaments que desenvolupin el capítol IV sobre garanties financeres, i el que defineixi la metodologia d’avaluació del dany a efecte d’establir la quantia d’aquestes garanties, els quals han d’estar a punt a finals de 2008. La normativa es completarà el 2010 quan es publiquin les Ordres ministerials que estableixin a qui i quan es podran exigir les garanties financeres.
A partir d’aquesta data s’hauran de contractar una pòlissa d’assegurances o aval bancari per a les activitats relacionades en l’annex III, per tal de garantir que l’operador disposarà de recursos econòmics suficients per fer front als costos derivats de l’adopció de les mesures esmentades, que entraràn en vigor quan el reglament estigui desenvolupat i les companyies d’assegurances preparades.
En resum, màxima prevenció com a objectiu principal, i si la prevenció falla o l’incident no es pot evitar, màxima execució del principi de “qui contamina paga una ràpida i adequada reparació”.
Edicte d’aprovació definitiva d’un reglament
REGLAMENT REGULADOR DE LA PARTICIPACIÓ DELS REGIDORS I GRUPS MUNICIPALS EN ELS ÒRGANS D’INFORMACIÓ I DIFUSIÓ MUNICIPAL I NORMES
DE PUBLICACIÓ DEL “QUADERN DE SILS"
https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/26/200826001327.pdf
DE PUBLICACIÓ DEL “QUADERN DE SILS"
https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/26/200826001327.pdf
Ranxo amb aroma preelectoral
Milers de persones van degustar els prop de 2.700 litres d'escudella centenària de Vidreres
Tot i les 27 peroles de ranxo, que suposen uns 2.700 litres d'escudella vidrerenca, ahir va haver-hi les tradicionals cues i algunes empentes per poder aconseguir el menjar dels pobres, el ranxo de Vidreres. La plaça Lluís Companys es va convertir com cada dimarts de Carnaval, en un lloc de trobada de tots els vilatans i d'altres vinguts d'arreu de la comarca -uns 5.000- amb un sol objectiu: aconseguir una olla ben plena d'aquest àpat amb més de 200 anys de tradició.Però abans que els ranxers repartissin el ranxo, les autoritats, com és tradició, van fer el tastet del ranxo. Enguany, la presència de polítics va ser considerable. A més de les autoritats locals i veïnes -l'alcaldessa de Vidreres, Ruth Rosique i els alcaldes de Sils i Caldes de Malavella, entre altres- varen participar-hi, el delegat del Govern de la Generalitat, Jordi Martinoy i els candidats al Congrés per ERC, Francesc Canet i Joan Puig; Jordi Xuclà de CiU i del PP, la candidata Alicia Sánchez Camacho. En acabar el tast van desfilar cap a dinar i es va començar a repartir el ranxo. Els setze ranxers de la Comissió del Ranxo van començar a omplir olles i recipients hermètics amb litres d'aquesta escudella. Un dels ranxers, Carles Sais va desvetllar un dels secrets d'aquest ranxo: "està fet amb un bon sofregit i amb foc amb llenya de pi". Tot i ser un àpat de caire popular, la major part de la gent s'endú el ranxo cap a casa seva, dins d'una olla i en cabassos, per tal que no caigui el caldo. Una de les veïnes va destacar que durant aquesta diada"ens ho passem bé, les cues i les empentes són el més divertit i el ranxo és molt bo". A la tarda, es va celebrar el 6è Concurs Provincial de Noves Veus posant punt i final al Carnestoltes de Vidreres.
Diari de Girona
El Consell Comarcal estudia cobrar un euro al dia a cada usuari de cara al curs que ve
L'ens demana contribucions a 11 ajuntaments perònomés Hostalric ha pagat ja
Als 11 municipis de la Selva interior afectats per la manca de diners per pagar el transport escolar no obligatori els va caure un curiós regal de Nadal: una carta del Consell Comarcal on s'especifica el cost que suposa el transport a cada municipi i quina part haurien d'assumir els ajuntaments perquè aquest es pugui prestar fins finals de curs. En principi, la mesura s'adopta per no haver de notificar als pares dels alumnes a mitjans de curs que, d'un dia per un altre, l'autobús escolar esdevé de pagament. De totes maneres, de cara al curs que ve la proposta del Consell Comarcal passa per fer pagar un euro al dia a cada usuari de l'autobús. El cost total del servei és de cinc euros al dia, segons fonts del Consell Comarcal. Des dels ajuntaments s'indica que fa "anys" que es parla d'establir un sistema de copagament entre Consell, Ajuntaments i famílies, però que de moment el més calent és a l'aigüera. I el que és cert, tal com va sintetitzar ahir l'alcalde de Riudarenes Jordi Gironès (PSC), és que "al Consell se li han acabat els diners i no hi ha més a dir. La partida de la Generalitat és correcta, però el servei és inviable" per massa ambiciós. El rebombori desencadenat per la situació és considerable. Dels 11 ajuntaments requerits, només Hostalric ha pagat. Els tocaven 1.700 euros. El regidor de Comunicació Joan Serres (HC) va advertir però que això no significa que estiguin d'acord amb el criteri adoptat. "Tenim nens vivint de costat i uns hauran de pagar i els altres no", va destacar Serres, tot aludint que els que visquin a fregar d'Hostalric però dins un altre terme municipal tenen la gratuïtat garantida.Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu i Vilobí d'Onyar estan disposats a pagar, tot i que des de Vilobí, a qui demanen més de 7.000 euros, s'apunta que només si "ho fa la majoria", segons l'alcalde Joan Busquets (CiU). A Sant Feliu la xifra és considerablement més petita: uns 200 euros. "Els pagarem perquè és un import petit, però caldrà solucionar la situació" va reflexionar l'alclade Josep Roquet (CiU). A Riudarenes demanen uns 7.000 euros. "Col·laborarem però això no vol dir que ens pleguem de braços. Des de Barcelona no s'entén el problema de les urbanitzacions. I el cas és que cada vegada hi ha més mainada", va destacar Gironès. La situació es complica a Sant Feliu del Llor i Bonmatí, on es reclamen 3.000 euros per transportar els nens a l'escola de Bonmatí ja que a Sant Julià no n'hi ha. És dins el mateix poble; per tant és transport no obligatori. "Quan van tancar ja fa anys l'escola de Sant Julià ens van dir que no hi hauria cap problema per portar els nens a Bonmatí. No estic d'acord amb pagar, tampoc amb què ho facin els pares. No sabem si pagarem", va explicar l'alcalde Joan Grabulosa (CiU).40 cèntims per nen i diaEl còmput aplicat pel Consell és fer pagar cada ajuntament uns 40 cèntims d'euro diaris per cada escolar transportat. Això fa que a Maçanet de la Selva se'ls reclamin 20.000 euros, a Vidreres 24.000, a Sils 25.000, a Caldes de Malavella gairebé 30.000, a Arbúcies 12.000 -tot i que a aquest municipi no s'hi presta cap servei "que nosaltres entenguem" segons l'alcalde Roger Zamorano (ERC), ja que els nens es recullen a Breda i Riells i es porten a l'IES arbucienc- i a Santa Coloma de Farners, 14.000 euros.Maçanet va proposar en ple estudiar més el tema. L'alcalde de Sils, Martí Noguer (IpS), va reclamar que els Ajuntaments facin un front comú per demanar al Consell i Educació que assumeixin el deute, tot i que els Ajuntaments reconeixen que el Consell és un òrgan finalista que disposa d'escassos recursos propis. A Vidreres, l'alcaldessa Ruth Rosique (PSC) va destacar que "no és que no volguem pagar, és que no podem". A Santa Coloma encara estan estudiant el tema, segons la regidora d'Educació Carme Dilmé (ERC). I a Caldes de Malavella, el regidor d'Ensenyament Israel Luque (PIC) demana més explicacions i destaca que encara esperen la visita de la consellera comarcal Sònia Da Silva, que va prometre anar-hi després de Nadal per explicar la situació. Mentrestant, el Consell diu que els diners s'acaben el 22 d'abril.
Diari de Girona
La Generalitat deixarà de pagar el proper 22 d´abril
Fa pocs dies, el Butlletí Oficial de l'Estat aprovava oficialment les xifres dels padrons municipals d'habitants dels municipis de tot l'Estat. Aquestes xifres, que han aparegut analitzades en diferents mitjans de comunicació i comparades amb els anys anteriors, serveixen per reflectir l'evolució de la població del nostre territori. En el cas concret de la comarca de la Selva, les xifres són molt eloqüents i evidencien una evolució espectacular d'aquesta comarca amb relació a la resta del país. El creixement demogràfic de Catalunya en els darrers 10 anys ha estat del 17%, el de les comarques gironines del 30% i el de la comarca de la Selva, de més del 44%. Si a més agafem les dades d'alguns municipis concrets com ara Sils, Vidreres, Maçanet o Caldes de Malavella, aquests percentatges de creixement dels darrers deu anys han estat brutals: d'entre el 50 i el 80%. El cas més extrem de la comarca és el de Lloret de Mar, que en deu anys pràcticament ha duplicat la seva població i en aquests moments ja supera els 35.000 habitants. Sens dubte, aquestes xifres són arguments que des del Consell Comarcal de la Selva hem esgrimit davant la Conselleria d'Educació quan hem anat a negociar els continguts econòmics del conveni signat entre les dues institucions per a la gestió dels serveis de transport escolar i ajudes individuals de menjador.VAGI PER ENDAVANT QUE ACTUALMENT encara estan en vigor uns decrets de l'any 1996, que fa més de cinc anys que s'estan intentant actualitzar i que són els que de manera clara perjudiquen comarques com ara la Selva, amb unes característiques específiques de població i localització dels alumnes. Actualment, la llei només preveu que tinguin transport escolar gratuït aquells usuaris d'edats compreses entre els 6 i 16 anys que resideixin en municipis on no hi hagi centre d'ensenyament adequat al seu nivell. O sigui que, pots viure a 500 metres de l'escola, i si és en un altre municipi tens dret a transport (i menjador) gratuït si al teu poble no tens escola. Això passa amb alguns alumnes que van al CEIP d'Hostalric. Però també pot ser que visquis a 15 quilòmetres de distància de l'escola i no tinguis dret ni a transport ni a menjador gratuït, com passa a més de 60 escolars de Riudarenes.Ja fa anys que des de diverses institucions, entre elles el Consell Comarcal de la Selva, es reclama que hi hagi una regulació del decret de menjador i transport escolar i concretament pel que afecta a la gratuïtat d'aquests serveis. En el cas del transport pensem que la normativa que hauria de regir seria la de garantir al màxim que tots els alumnes de ?Catalunya que tenen una distància important des del seu domicili al centre tinguessin transport públic a l'abast, amb independència de si és al mateix municipi o no. Una altra cosa seria establir quina és aquesta distància mínima que s'hauria d'establir i si aquest transport ha de ser gratuït de manera universal o en determinades condicions. El que ha de quedar clar és que el transport escolar és un servei vers els escolars i també vers la societat ja que el cost social i fins i tot ecològic de desplaçar 200 nens en quatre autobusos a la mateixa hora del matí és força inferior a fer-ho en vehicles particulars . I aquesta és la realitat de la Selva: tenim més de 1.500 nens i nenes que resideixen majoritàriament en urbanitzacions a una distància d'entre cinc i vint quilòmetres des del domicili a l'escola, que actualment poden veure com han d'abonar pel servi de transport escolar que fins ara tenien de manera gratuïta. El Departament d'Educació considera que el transport no obligatori és una de les partides que es pot retallar i a la comarca de la Selva, als municipis i habitants de la comarca, ens toca assumir aquest retallada de pressupost. No s'ha tingut en compte la realitat del nostre territori, no s'ha vist quina és la realitat demogràfica de la Selva, ni els creixements que tenim, ni les disfuncions que pot generar una decisió d'aquets tipus. No han volgut fer cas dels nostres arguments, no els han volgut estudiar, ni tant sols han volgut assumir els compromisos acceptats per anteriors governs de la Generalitat de Catalunya.I la cosa està així: el pròxim dia 22 d'abril els nens i nenes dels pobles de la Selva deixaran de tenir transport gratuït per a les urbanitzacions i pobles de fora del nucli urbà central. La Generalitat deixarà de pagar el transport en bus dels nens i nenes que estudien Primària i resideixen a Aiguaviva Park, Salitja, Residencial Park, Aigüesbones, Llac del cigne, Touring Club, can Fornaca, Santa Coloma Residencial, Mas Altaba, Terrafortuna, Malavella Park, Sant Dalmai... i quinze orígens més. Tot per culpa d'unes discriminacions absurdes i incoherents entre els habitants del país que perjudiquen de manera clara algunes comarques, entre les quals, la de la Selva.SÓNIA DA SILVA
Consellera d'Educació del Consell Comarcal de la Selva
Diari de Girona
dimarts, 5 de febrer del 2008
La Selva es pot quedar sense transport escolar a partir d´abril per manca de diners
La partida que la Generalitat dóna al Consell Comarcal és de 2 M. EUR i en falten 400.000 Els ajuntaments són reticents a posar diners i l'any que ve es podria fer pagar els alumnes
El transport escolar gratuït que cada dia mena centenars d'alumnes des de les urbanitzacions de cada municipi fins a les escoles podria quedar inter?romput el proper mes d'abril. La partida que el Departament d'Educació de la Generalitat traspassa cada any al Consell Comarcal perquè es pagui el servei és insuficient i falten 400.000 euros. "La Generalitat no ha tingut en compte el creixement de la comarca", va resumir la regidora d'Ensenyament de Vidreres ,Anna Viader (ICV). El Consell Comarcal ho admet. La consellera d'Ensenyament Sonia da Silva va explicar que la partida, d'uns dos milions d'euros, sempre s'ha quedat curta; però el que marca la diferència és que enguany Educació no aportarà ni un euro més, i segurament la solució passarà per cobrar, de cara al curs que ve, una part simbòlica d'aquest servei als usuaris. Es tracta d'un transport no obligatori, a diferència de quan s'ha de transportar els alumnes a un altre municipi. El problema afecta una dotzena de municipis de la Selva: Santa Coloma de Farners, Vidreres, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella, Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, entre d'altres. El Consell Comarcal ha enviat una carta als Ajuntaments per sol·licitar diners per pagar el servei fins a finals de curs. Els consistoris hi són reticents; bé perquè consideren que no els pertoca, bé perquè es troben amb dificultats per habilitar una partida que oscil·la entre els 200 euros que es demanen a Sant Feliu de Buixalleu i els 25.000 que es reclamen a Sils en un moment en què els pressupostos municipals s'acaben d'aprovar o s'estan negociant.El ple de Maçanet va deixar ahir el debat sobre la taula, tot i que es decanta per instar Ensenyament a pagar. Des de Sils, l'alcalde Martí Nogué (IdS) va instar els Ajuntaments afectats a fer un front comú. Vidreres espera una resposta per part del Consell, va explicar l'alcaldessa Rut Rosique (PSC). A la Selva marítima el problema no els afecta. Tan sols a Blanes hi ha un transport no obligatori que el Consell assumirà perquè és degut a les obres que Ensenyament fa en alguns dels centres.Diari de Girona
La Generalitat no pagarà tot el transport escolar urbà a la Selva i els pobles afectats es planten
Educació no finançarà aquest curs tot el cost del transport escolar urbà a la Selva. Aquest és un servei no obligatori que ofereix el Consell Comarcal als pobles amb urbanitzacions o nuclis disseminats i que utilitzen 1.584 alumnes. El transport pot desaparèixer a l'abril si els pobles no es coresponsabilitzen del finançament, però aquests diuen que no ho poden assumir.
Fins ara, el govern de la Generalitat havia finançat el 100% d'aquest servei, que gestiona el Consell Comarcal de la Selva. Sempre ha estat un servei deficitari però Educació n'ha anat assumint tot el cost. Recentment, però, els municipis afectats van rebre una notificació del Consell Comarcal en què se'ls informava que aquest curs havien de cofinançar-ho. A Maçanet, per exemple, se li reclamen gairebé 20.000 euros. I a la resta de municipis la quantitat és una mica superior: 24.000 a Vidreres, 25.000 a Sils i uns 30.000 a Caldes, entre d'altres.
Alguns pobles com Maçanet, Vidreres, Sils i segurament Caldes han decidit fer front comú. De moment, no tenen la intenció d'aportar aquests diners. Asseguren que el curs ja ha començat i que no es pot reclamar als pares que paguin el cost. D'altra banda, afirmen que els pressupostos municipals del 2008 ja estan aprovats o tancats i que no tenen cap partida que puguin destinar a aquesta fi. Per aquest motiu, insten la Generalitat a continuar finançant el servei.
La consellera comarcal d'Educació, Sonia da Silva, afirma que la situació és greu i que «els municipis no poden donar-hi l'esquena». Va explicar que el dèficit d'aquest servei és de 400.000 euros i que el Consell Comarcal pagarà la meitat d'aquesta quantitat. L'altra meitat es demana que l'assumeixin els municipis. «Si no ho fan haurem de parlar amb les escoles i les AMPA. I si així tampoc hi ha acord, a l'abril haurem de deixar de fer el servei», segons Da Silva. La consellera sosté que els Ajuntaments tindran facilitats per fer el pagament de la seva part i que, amb vista a l'any vinent, s'intentarà arribar a un conveni perquè el finançament se'l reparteixin Educació, els municipis i els usuaris.
Fins ara, el govern de la Generalitat havia finançat el 100% d'aquest servei, que gestiona el Consell Comarcal de la Selva. Sempre ha estat un servei deficitari però Educació n'ha anat assumint tot el cost. Recentment, però, els municipis afectats van rebre una notificació del Consell Comarcal en què se'ls informava que aquest curs havien de cofinançar-ho. A Maçanet, per exemple, se li reclamen gairebé 20.000 euros. I a la resta de municipis la quantitat és una mica superior: 24.000 a Vidreres, 25.000 a Sils i uns 30.000 a Caldes, entre d'altres.
Alguns pobles com Maçanet, Vidreres, Sils i segurament Caldes han decidit fer front comú. De moment, no tenen la intenció d'aportar aquests diners. Asseguren que el curs ja ha començat i que no es pot reclamar als pares que paguin el cost. D'altra banda, afirmen que els pressupostos municipals del 2008 ja estan aprovats o tancats i que no tenen cap partida que puguin destinar a aquesta fi. Per aquest motiu, insten la Generalitat a continuar finançant el servei.
La consellera comarcal d'Educació, Sonia da Silva, afirma que la situació és greu i que «els municipis no poden donar-hi l'esquena». Va explicar que el dèficit d'aquest servei és de 400.000 euros i que el Consell Comarcal pagarà la meitat d'aquesta quantitat. L'altra meitat es demana que l'assumeixin els municipis. «Si no ho fan haurem de parlar amb les escoles i les AMPA. I si així tampoc hi ha acord, a l'abril haurem de deixar de fer el servei», segons Da Silva. La consellera sosté que els Ajuntaments tindran facilitats per fer el pagament de la seva part i que, amb vista a l'any vinent, s'intentarà arribar a un conveni perquè el finançament se'l reparteixin Educació, els municipis i els usuaris.
El Punt
dilluns, 4 de febrer del 2008
CREACIÓ DEL COS DE LA POLICIA LOCAL DE SILS
PRINCIPALS FUNCIONS DE LA POLICIA LOCALPRINCIPALS FUNCIONS GUARDIA MUNICIPAL DE SILS
-El Ple de l’Ajuntament en la sessió del 3 de desembre de 1990 acorda crear el cos de la Policia Local.
- El 29 de maig de 1991 la Subdirección General de Función Pública Local, previ informe favorable de Gobierno Civil va autoritzar la creació d’aquest cos.
- El Ple extraordinària del 27 de novembre de 2003 va acordar la supressió del cos de la Policia Local de Sils i creant el cos de vigilants.
- Atesa la situació estratègica en què es troba el municipi de Sils (Autopista, N-II, C-63, Tren Alta Velocitat, línia ferrocarril Barcelona-Portbou) requereix una prestació de serveis i vigilància d’acord el volum de vehicles i personal que ens visita (500.000 viatgers/any – estació Renfe). Això comporta que l’actual cos de vigilants no sigui el model adequat per garantir els serveis i seguretat en una població de 5.000 habitants amb previsió de creixement a curt termini en més d’un 30%, que compta amb diversos nuclis de població i urbanitzacions. Per això, els cos de la Policia Local compliria els objectius desitjats.
F o n a m e n t s d e d r e t :
L’article 3.2 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, disposa que en els
municipis de menys de deu mil habitants hi pot haver policia local si n’acorda la creació
la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local corresponent i ho
autoritza el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb informe previ
de la Comissió de Policia de Catalunya.
La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la creació del cos de la Policia Local de Sils.
Segon.- Sol·licitar l’informe previ sobre l’esmentada creació a la Comissió de Policia de Catalunya, adscrita al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Tercer.- Demanar a la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya l’autorització necessària per a l’esmentada creació.
Debat :
Ma. Josep López pregunta quin número de policies caldrien per establir el torn de 24 hores.
Contestant el Sr. Cot que en principi amb els membres que hi ha, ja n’hi ha prous.
Ma. Josep López pregunta quants policies locals hi ha en l’actual cos.
Contestant el Sr. Cot que 3.
Ma. Josep López pregunta què passarà amb els guàrdies quan es creï el cos de la Policia Local i quin procediment és el que es seguirà.
L’Alcalde explica que el que ara es tracta és la creació o no del cos de la Policia Local.
A petició de l’Alcalde, el Secretari explica el procediment que requerirà la creació del
cos.
Ma. Josep López pregunta si aquesta creació està quantificada en el pressupost a aprovar.
El Secretari informa que en el pressupost està contemplar l’augment de les assignacions per la conversió del cos, per canvi de grup, etc.
Ma. Josep pregunta en quin termini està prevista la efectivitat de la conversió.
L’Alcalde contesta que s’han de seguir els terminis establerts en el procediment.
Ma. Josep pregunta que costa la creació del cos de la Policia Local i d’acord amb això opinar si creuen que cal crear-lo en un any, 2, 3 o 4.
L’Alcalde puntualitza que es tracta només la creació, es seguiran els tràmits necessaris i els terminis no s’han establert. A partir de l’informe de la Comissió es determinarà si és viable o no, i si tenim les característiques necessàries.
Francisco Anoro diu que és la Policia autònoma “Mossos” els que han de garantir la seguretat i s’ha de pressionar perquè la generalitat posi els mitjans no ésser l’Ajuntament, els que tinguin que assumir aquesta despesa.
L’Alcalde diu que les raons per les quals es va extingir l’anterior equip de govern la Policia Local era econòmica, i aquest grup creu prioritària la seguretat davant molts altres assumptes.
Votació :
Per nou vots a favor d’IdS-PM, AMS-AM, ICV-EUiA-EPM i tres abstencions de CiU s’aprova aquest acord.
http://www.webgipal.net/Sils/download/071219Pl.pdf
- El 29 de maig de 1991 la Subdirección General de Función Pública Local, previ informe favorable de Gobierno Civil va autoritzar la creació d’aquest cos.
- El Ple extraordinària del 27 de novembre de 2003 va acordar la supressió del cos de la Policia Local de Sils i creant el cos de vigilants.
- Atesa la situació estratègica en què es troba el municipi de Sils (Autopista, N-II, C-63, Tren Alta Velocitat, línia ferrocarril Barcelona-Portbou) requereix una prestació de serveis i vigilància d’acord el volum de vehicles i personal que ens visita (500.000 viatgers/any – estació Renfe). Això comporta que l’actual cos de vigilants no sigui el model adequat per garantir els serveis i seguretat en una població de 5.000 habitants amb previsió de creixement a curt termini en més d’un 30%, que compta amb diversos nuclis de població i urbanitzacions. Per això, els cos de la Policia Local compliria els objectius desitjats.
F o n a m e n t s d e d r e t :
L’article 3.2 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, disposa que en els
municipis de menys de deu mil habitants hi pot haver policia local si n’acorda la creació
la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local corresponent i ho
autoritza el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb informe previ
de la Comissió de Policia de Catalunya.
La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la creació del cos de la Policia Local de Sils.
Segon.- Sol·licitar l’informe previ sobre l’esmentada creació a la Comissió de Policia de Catalunya, adscrita al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Tercer.- Demanar a la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya l’autorització necessària per a l’esmentada creació.
Debat :
Ma. Josep López pregunta quin número de policies caldrien per establir el torn de 24 hores.
Contestant el Sr. Cot que en principi amb els membres que hi ha, ja n’hi ha prous.
Ma. Josep López pregunta quants policies locals hi ha en l’actual cos.
Contestant el Sr. Cot que 3.
Ma. Josep López pregunta què passarà amb els guàrdies quan es creï el cos de la Policia Local i quin procediment és el que es seguirà.
L’Alcalde explica que el que ara es tracta és la creació o no del cos de la Policia Local.
A petició de l’Alcalde, el Secretari explica el procediment que requerirà la creació del
cos.
Ma. Josep López pregunta si aquesta creació està quantificada en el pressupost a aprovar.
El Secretari informa que en el pressupost està contemplar l’augment de les assignacions per la conversió del cos, per canvi de grup, etc.
Ma. Josep pregunta en quin termini està prevista la efectivitat de la conversió.
L’Alcalde contesta que s’han de seguir els terminis establerts en el procediment.
Ma. Josep pregunta que costa la creació del cos de la Policia Local i d’acord amb això opinar si creuen que cal crear-lo en un any, 2, 3 o 4.
L’Alcalde puntualitza que es tracta només la creació, es seguiran els tràmits necessaris i els terminis no s’han establert. A partir de l’informe de la Comissió es determinarà si és viable o no, i si tenim les característiques necessàries.
Francisco Anoro diu que és la Policia autònoma “Mossos” els que han de garantir la seguretat i s’ha de pressionar perquè la generalitat posi els mitjans no ésser l’Ajuntament, els que tinguin que assumir aquesta despesa.
L’Alcalde diu que les raons per les quals es va extingir l’anterior equip de govern la Policia Local era econòmica, i aquest grup creu prioritària la seguretat davant molts altres assumptes.
Votació :
Per nou vots a favor d’IdS-PM, AMS-AM, ICV-EUiA-EPM i tres abstencions de CiU s’aprova aquest acord.
http://www.webgipal.net/Sils/download/071219Pl.pdf
Més de 30 milions d'euros destinats a l'ampliació del projecte de Banda Ampla Rural
Tots els nuclis de població de més de 50 habitants i tots els polígons industrials tindran accés a Internet de banda ampla aquesta legislatura
L'ampliació d'aquest projecte, que pretén garantir l'accés a Internet d'alta velocitat a tota la ciutadania de Catalunya, amb independència de la població on visquin, permetrà que el 98,3% de la població tingui connexió a Internet, així com la cobertura del 97,8% dels nuclis de població.
El conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós, ha detallat l’ampliació que es realitzarà aquesta legislatura, a la qual s’hi destinaran més de 30 milions d’euros. També ha explicat que amb aquesta nova inversió es pretén donar cobertura a tots els nuclis de població de més de 50 habitants, així com cobertura a tots els polígons industrials del país.
Cobertura actual
Fins ara, el projecte de Banda Ampla Rural s’ha desenvolupant en dues fases destinades a donar cobertura als nuclis de població de més de 100 habitants i als caps de municipi que no disposaven d’ADSL. La primera fase, va incloure les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, les comarques de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La segona fase, va incloure les comarques de Barcelona, Girona i Catalunya Central.
Aquestes dues primeres fases, que finalitzen aquest primer quadrimestre de 2008, han suposat una inversió de 20 milions d’euros. El resultat ha estat la cobertura del 85,4% dels nuclis de població de Catalunya (2.735), ja sigui amb tecnologia WIMAX o ADSL. Abans de posar-se en funcionament el projecte Banda Ampla Rural, l’any 2003, només el 33,4% dels nuclis de Catalunya tenien cobertura ADSL.
Ampliació de la cobertura
Amb la nova inversió per al projecte de Banda Ampla Rural, el Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, posarà en funcionament tres noves fases d’actuació per a l’ampliació de l’accés a Internet d’alta velocitat.
La fase III, dotada amb una inversió de 3 milions d’euros, servirà per ampliar la capacitat de la xarxa i adequar l’oferta i els preus a l’evolució del mercat. A més, donarà cobertura als ajuntaments que encara no tenen ADSL i que ja disposen d’alguna infraestructura per a la instal·lació d’estacions base.
En la fase IV es desplegaran les estacions base WIMAX en torres ja existents i es donarà servei a 133 nuclis de població més, unes 52.000 persones aproximadament. En la fase V es donarà cobertura als 240 nuclis de població més, els quals requereixen la construcció de noves torres, el que suposarà la cobertura d’unes 30.000 persones més. Totes dues fases, que tenen un pressupost de 30 milions d’euros, estaran totalment desplegades al 2010. Aquestes dues últimes fases tenen com a objectiu cobrir els nuclis de població de més de 50 habitants que encara no tinguin ADSL o WiMAX.
Des del Departament de Governació i Administracions Públiques es disposa d’un mapa de torres existents que poden optimitzar-se i oferir més serveis. A més ja s’han elaborat 96 estudis radioelèctrics que permetran establir l’emplaçament de noves infraestructures de telecomunicacions. Una de les finalitats d’aquests estudis és la cobertura de banda ampla.
Cercador BAR i contractació del servei
El desplegament del projecte de Banda Ampla Rural es pot consultar a través del cercador web que el Departament de Governació i Administracions Públiques va activar el passat mes de maig, a l’adreça: www.gencat.cat/societatdelainformacio. Les persones interessades a contractar el servei de banda ampla amb tecnologia WIMAX s’han d’adreçar a l'empresa adjudicatària responsable de desplegar i explotar la xarxa, Iberbanda (www.iberbanda.cat).
diumenge, 3 de febrer del 2008
OBRES EN RUTA
Un repàs exhaustiu de les obres i els projectes de les diferents administracions a les carreteres gironines
N-II, AP-7, anella de les Gavarres, Olot-Girona, eix pirinenc o les carreteres d'accés a la costa. Totes aquestes infraestructures fa anys que són a l'ull de l'huracà, i protagonitzen cues i reivindicacions d'ampliacions. Aquest dèficit històric ha fet que ara les comarques gironines siguin un niu de projectes, obres i inauguracions. Entre l'Estat, la Generalitat i la Diputació es treballa en desenes de carreteres, de les més globals a les més locals, per canviar el mapa i agilitzar els desplaçaments del trànsit gironí.
«Girona ara fa el tomb». Així defineix el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el moment que ara viuen les comarques gironines en la planificació i execució d'obres viàries. L'acte de la Cambra de Comerç en què Acesa va anunciar el calendari de l'ampliació de l'autopista escenifica, segons el conseller, aquest canvi de direcció en què velles reivindicacions històriques s'estan materialitzant amb màquines i operaris que treballen sobre el terreny. El condicionament de la carretera de Girona a Santa Coloma, el desdoblament de l'N-II de Fornells a Caldes, el de Figueres a Roses, de Palamós a Palafrugell i de dos trams de la variant de Santa Cristina o la variant de Besalú serveixen al conseller per defensar l'obra dels dos últims governs. I projectes com ara els desdoblaments de Serinyà a Banyoles i de Castell d'Aro a Palamós són ara els més immediats, i després els hauran de seguir la nova carretera de Blanes a Lloret o les ampliacions a quatre carrils de Llofriu fins a Medinyà, per exemple.
Això per part de la Generalitat, perquè per part de l'Estat, un cop acabat el desdoblament de l'A-26 d'Olot a Besalú, les variants de Ribes de Freser i la collada de Toses són les obres en un estat de tramitació més avançat. En el millor dels casos, però, no començaran abans d'un any com a mínim. I pel que fa a l'N-II, la part sud entre Maçanet i Sils està ja en fase d'obres, i la continuació cap a Tordera pel sud i entre Medinyà i Orriols pel nord són les pròximes que es faran. El nus de comunicacions que hi haurà al voltant de Figueres, on han de coincidir per una banda els desdoblaments de conjunts de l'N-260 i l'N-II –amb una variant de tres carrils per sentit a l'est de Figueres–, té caràcter d'«urgència», segons el delegat del Ministeri de Foment a Girona, Lluís Mestras. A més, hi haurà també l'ampliació de l'autopista a tres carrils per sentit, completant l'enllaç Figueres Nord, que el conseller Nadal ha assegurat que «està pactat» amb Acesa.
Entre tot aquest reguitzell d'obres que vindran, però, encara queden punts conflictius en què s'espera alguna solució. La Bisbal, les Preses o Llambilles en són alguns, i els futurs estudis que apareguin de desdoblaments com ara l'N-260 i l'N-II o de condicionaments com ara la carretera d'Amer a Girona segur que es miraran amb lupa des del territori perquè no afectin més del que sigui estrictament necessari. Com passarà també amb el ritme de planificació i execució dels treballs, perquè després de l'experiència amb l'N-II entre Fornells i Caldes –amb massa anys d'obres per tant pocs quilòmetres–, aquest promet ser un dels cavalls de batalla.
La societat gironina fa anys que demana obres que clamaven al cel. Ara vindrà el torn de reclamar que es facin bé i de pressa.
L'N-II, ara a la part sud
Un cop inaugurats, després d'anys d'obres, els trams de la nova autovia A-2 entre Caldes i Fornells, les obres de desdoblament de l'N-II es concentren ara al tram entre Caldes i Sils, fins a l'enllaç amb Vidreres. També haurien d'haver començat –tot i que encara no ho han fet– els treballs al tram de Sils a Maçanet, fins a l'altura de Cal Coix. En tots dos casos, les previsions inicials eren acabar les obres a l'octubre del 2009, però la incorporació de modificacions en els projectes poden retardar la inauguració. Entre Maçanet i Tordera, un cop s'ha decidit ja el pas per Blanes, es vol acabar de redactar el projecte constructiu abans de l'estiu i començar les obres abans d'acabar el 2008. El tram entre Medinyà i Orriols està en el mateix punt que Maçanet-Tordera, i d'Orriols a Garrigàs –incloent la variant est per Bàscara– es vol adjudicar la redacció del projecte constructiu als mesos vinents. Si tot seguís els terminis establerts, abans de l'estiu del 2009 podria estar acabat, per començar les obres a finals del 2009 o principis del 2010. Els trams Garrigàs-Pont de Molins, amb la variant oest de Figueres, i entre Pont de Molins i Agullana, que es desdoblarà sobre la via actual, estan en una situació idèntica.
El Punt
N-II, AP-7, anella de les Gavarres, Olot-Girona, eix pirinenc o les carreteres d'accés a la costa. Totes aquestes infraestructures fa anys que són a l'ull de l'huracà, i protagonitzen cues i reivindicacions d'ampliacions. Aquest dèficit històric ha fet que ara les comarques gironines siguin un niu de projectes, obres i inauguracions. Entre l'Estat, la Generalitat i la Diputació es treballa en desenes de carreteres, de les més globals a les més locals, per canviar el mapa i agilitzar els desplaçaments del trànsit gironí.
«Girona ara fa el tomb». Així defineix el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el moment que ara viuen les comarques gironines en la planificació i execució d'obres viàries. L'acte de la Cambra de Comerç en què Acesa va anunciar el calendari de l'ampliació de l'autopista escenifica, segons el conseller, aquest canvi de direcció en què velles reivindicacions històriques s'estan materialitzant amb màquines i operaris que treballen sobre el terreny. El condicionament de la carretera de Girona a Santa Coloma, el desdoblament de l'N-II de Fornells a Caldes, el de Figueres a Roses, de Palamós a Palafrugell i de dos trams de la variant de Santa Cristina o la variant de Besalú serveixen al conseller per defensar l'obra dels dos últims governs. I projectes com ara els desdoblaments de Serinyà a Banyoles i de Castell d'Aro a Palamós són ara els més immediats, i després els hauran de seguir la nova carretera de Blanes a Lloret o les ampliacions a quatre carrils de Llofriu fins a Medinyà, per exemple.
Això per part de la Generalitat, perquè per part de l'Estat, un cop acabat el desdoblament de l'A-26 d'Olot a Besalú, les variants de Ribes de Freser i la collada de Toses són les obres en un estat de tramitació més avançat. En el millor dels casos, però, no començaran abans d'un any com a mínim. I pel que fa a l'N-II, la part sud entre Maçanet i Sils està ja en fase d'obres, i la continuació cap a Tordera pel sud i entre Medinyà i Orriols pel nord són les pròximes que es faran. El nus de comunicacions que hi haurà al voltant de Figueres, on han de coincidir per una banda els desdoblaments de conjunts de l'N-260 i l'N-II –amb una variant de tres carrils per sentit a l'est de Figueres–, té caràcter d'«urgència», segons el delegat del Ministeri de Foment a Girona, Lluís Mestras. A més, hi haurà també l'ampliació de l'autopista a tres carrils per sentit, completant l'enllaç Figueres Nord, que el conseller Nadal ha assegurat que «està pactat» amb Acesa.
Entre tot aquest reguitzell d'obres que vindran, però, encara queden punts conflictius en què s'espera alguna solució. La Bisbal, les Preses o Llambilles en són alguns, i els futurs estudis que apareguin de desdoblaments com ara l'N-260 i l'N-II o de condicionaments com ara la carretera d'Amer a Girona segur que es miraran amb lupa des del territori perquè no afectin més del que sigui estrictament necessari. Com passarà també amb el ritme de planificació i execució dels treballs, perquè després de l'experiència amb l'N-II entre Fornells i Caldes –amb massa anys d'obres per tant pocs quilòmetres–, aquest promet ser un dels cavalls de batalla.
La societat gironina fa anys que demana obres que clamaven al cel. Ara vindrà el torn de reclamar que es facin bé i de pressa.
L'N-II, ara a la part sud
Un cop inaugurats, després d'anys d'obres, els trams de la nova autovia A-2 entre Caldes i Fornells, les obres de desdoblament de l'N-II es concentren ara al tram entre Caldes i Sils, fins a l'enllaç amb Vidreres. També haurien d'haver començat –tot i que encara no ho han fet– els treballs al tram de Sils a Maçanet, fins a l'altura de Cal Coix. En tots dos casos, les previsions inicials eren acabar les obres a l'octubre del 2009, però la incorporació de modificacions en els projectes poden retardar la inauguració. Entre Maçanet i Tordera, un cop s'ha decidit ja el pas per Blanes, es vol acabar de redactar el projecte constructiu abans de l'estiu i començar les obres abans d'acabar el 2008. El tram entre Medinyà i Orriols està en el mateix punt que Maçanet-Tordera, i d'Orriols a Garrigàs –incloent la variant est per Bàscara– es vol adjudicar la redacció del projecte constructiu als mesos vinents. Si tot seguís els terminis establerts, abans de l'estiu del 2009 podria estar acabat, per començar les obres a finals del 2009 o principis del 2010. Els trams Garrigàs-Pont de Molins, amb la variant oest de Figueres, i entre Pont de Molins i Agullana, que es desdoblarà sobre la via actual, estan en una situació idèntica.
El Punt
dissabte, 2 de febrer del 2008
LA SELVA - AGENDA 21 , PLA D’ACCIÓ COMARCAL PER A LA SOSTENIBILITAT (PACS)
La comarca de la Selva està situada en el nord-est de la península Ibèrica i amb una extensió d'uns 1.000 km2 s'estén des dels vessants muntanyosos del Montseny, a més de 1.000 metres d'altitut, fins a la Costa Brava Mediterrània ocupant la part septentrional de la Depressió Pre-litoral Catalana.
La Selva és una regió que inclou 26 municipis repartits entre el litoral, la plana i la muntanya mitjana. Aquesta diversitat geogràfica permet al mateix temps trobar en una limitada porció de territori, una oferta cultural, paisatgística i lúdica molt variada. En menys d’una hora el visitant pot traslladar-se des de nuclis turístics de primer ordre internacional a paisatges angostos de difícil accés on la naturalesa es manté pràcticament inalterable des de fa dècades.
A més de la Costa Brava, les Guilleries, el Montseny, les llacunes de Sils, etc., són espais naturals d'interès públic que gaudeixen de protecció especial i tenen un atractiu especial en totes les èpoques de l'any, a més d'oferir la possibilitat d'allotjar-se en hostalatges familiars i en paratges recòndits on el viatger conviu en pau en contacte amb la naturalesa més pura.
La Selva és una regió que inclou 26 municipis repartits entre el litoral, la plana i la muntanya mitjana. Aquesta diversitat geogràfica permet al mateix temps trobar en una limitada porció de territori, una oferta cultural, paisatgística i lúdica molt variada. En menys d’una hora el visitant pot traslladar-se des de nuclis turístics de primer ordre internacional a paisatges angostos de difícil accés on la naturalesa es manté pràcticament inalterable des de fa dècades.
A més de la Costa Brava, les Guilleries, el Montseny, les llacunes de Sils, etc., són espais naturals d'interès públic que gaudeixen de protecció especial i tenen un atractiu especial en totes les èpoques de l'any, a més d'oferir la possibilitat d'allotjar-se en hostalatges familiars i en paratges recòndits on el viatger conviu en pau en contacte amb la naturalesa més pura.
BUTLLETÍ SELWA
http://www.selva.cat/selwa/El butlletí selwa és una publicació electrònica trimestral que recull l’actualitat del projecte, l’agenda d’activitats per als propers mesos i obre temes de debat per a què la gent hi participi. Així mateix, cada volum incorpora un article sobre el compromís amb l’aigua i reserva un apartat per a mostrar un petit recull de bones pràctiques en l’ús dels recursos hídrics. Podeu descarregar-vos els darrers números del butlletí:
divendres, 1 de febrer del 2008
Correus compra catorze locals per obrir més oficines a Catalunya
Correus va fer públic ahir que ha adquirit catorze locals a Catalunya per millorar la seva xarxa d'oficines i carteries. Concretament, els locals nous s'han adquirit a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Tona, Girona, Sils, Calonge, Ponts, Alcarràs, Cunit, Roquetes i Santa Bàrbara. En total, Correus destinarà aquest any 27,5 milions d'euros a la renovació de les seves infraestructures a Catalunya. A banda de les compres, Correus reformarà onze locals més a Olot, la Bisbal d'Empordà, Girona, Vielha, Mollerussa, Balaguer, l'Ametlla de Mar, Amposta, Torredembarra, el Vendrell i Tarragona, i n'adaptarà dos més, a Caldes de Malavella i Cambrils. A banda d'aquestes noves inversions per l'any 2008, Correus té ara per ara dinou actuacions de millora més que ja estan en marxa a Catalunya.
El Punt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)