diumenge, 25 de maig del 2008

ACTA DE SESSIÓ DE PLE DEL 10 D'ABRIL DEL 2008


Atorgament de subvencions a entitats.



- El Ple ordinari del dia 19 de desembre de 2007 va aprovar inicialment el pressupost per l’exercici 2007, resultant definitivament aprovat al no presentar-se reclamacions.
- Diverses entitats han sol·licitat subvenció per cobrir part de les despeses de les activitats que volen realitzar.
- El secretari emet informes sobre l’atorgament de subvencions a les diferents entitats.
- La Comissió Informativa d’ Afers Socials del 8 d’abril de 2008 va dictaminar favorablement.

ACTA DE SESSIÓ DE PLE DEL 10 D'ABRIL DEL 2008




Donar compte de la Liquidació del pressupost, Exercici 2007.



Es dóna compte de la Liquidació del Pressupost de l’exercici 2007, en compliment de
l’establert en l’article 193.4 del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, Text refós de
la Llei reguladora de les Hisendes Locals i l’article 90.2 del Reial Decret 500/1990 i que
resumida queda així :
2007

dissabte, 24 de maig del 2008

La vedella amb bolets, causa de la intoxicació del dinar dels avis a Sils

Els Serveis Territorials de Salut a Girona van comunicar ahir els resultats de les investigacions epidemiològiques i les anàlisis fetes per esbrinar l'origen de la intoxicació alimentària patida pels assistents al dinar d'homenatge a la vellesa de Sils. Les proves han conclòs que la causa del brot de gastroenteritis ha estat la toxina clostridium perfringens, una bactèria de tipus anaeròbic que s'acostuma a generar en carns que han estat conservades o cuites de manera defectuosa. És per això que, segons informava Salut, el plat del menú que més probablement pot haver vehiculat el microorganisme i produït la intoxicació és la vedella amb bolets que es va servir com a plat principal. En un comunicat enviat als mitjans, el Departament de Salut va posar de manifest que "de la inspecció dels tècnics del Servei Regional de l'Agència de Protecció de la Salut es dedueix que les pràctiques de manipulació incorrectes en el procés d'elaboració d'aquest plat poden haver facilitat la replicació d'aquest microorganisme" i conseqüentment "la infecció a les persones que en van consumir". Els serveis territorials de Salut a Girona han fet una enquesta a uns quants dels que van assistir al dinar el passat 4 de maig i calcula que el nombre d'intoxicats confirmats són 56 (dos van precisar d'ingrés hospitalari). No obstant, molts dels afectats no van acudir al CAP i van passar-se els vòmits i les diarrees a casa com bonament van poder. És per això que Salut ha admès que el número de perjudicats pugui ser superior a la xifra oficial.

El fet que hagi quedat confirmat que el brot de gastroenteritis va provocar-lo la manipulació d'un dels plats del menú ha portat el Departament de Salut a obrir un expedient sancionador al restaurant que va encarregar-se de preparar el menú, l'Hostal Mallorquines de Riudarenes . El departament estudia ara si pertoca imposar una sanció a l'establiment, sanció que podria anar fins als 4.000 euros si és considerada una falta lleu o fins als 60.000 si és greu.

Diari de Girona

divendres, 23 de maig del 2008

La FMC demana que la Llei de Carreteres compti amb una memòria econòmica

En la seva compareixença al Parlament, el president de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat i alcalde de Cerdanyola, Toni Morral, va sol·licitar que la Llei especifiqui la dotació de recursos econòmics necessaris per fer efectiu el traspàs de les carreteres a les Diputacions.

La intervenció de Morral, el 30 d’abril, va permetre exposar la postura de l’FMC davant la Comissió de Política Territorial del Parlament. Morral va destacar que l’FMC comparteix la necessitat de clarificar la titularitat de la xarxa de carreteres de Catalunya, diferenciant entre les que són titularitat i competència de les diputacions provincials (xarxa local) i les que serien titularitat de l’Administració de la Generalitat (xarxa bàsica i comarcal). Però també va manifestar la necessitat que la Llei contempli els recursos econòmics necessaris perquè les Diputacions puguin assumir aquesta nova tasca sense detriment de la resta de les competències que presten.
De fet, l’FMC es va adherir a les al·legacions formulades per la Diputació de Barcelona, amb l’excepció de les referides al règim de publicitat, ja que en aquesta qüestió l’FMC estava d’acord amb el text proposat.

dijous, 22 de maig del 2008

El Govern subvenciona amb més de 16 milions d'euros aquest any i els dos propers diverses entitats d'educació en el lleure infantil i juvenil

el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs; el conseller d'Educació, Ernest Maragall; la consellera de Salut, Marina Geli; la consellera d' Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, han signat cinc convenis interdepartementals amb les entitats d'educació en el lleure infantil i juvenil. Les entitats signants són: Escoltes Catalans, Fundació Pere Tarrés, Fundació Catalana de l'Esplai, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i Moviment Laic i Progressista. Els Convenis abasten els anys 2008, 2009 i 2010 amb un import total previst de 16.627.355

Lleguir més>>

Es publica la primera recomanació sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'Internet

Es publica la primera recomanació sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'Internet
L'Agència Catalana de Protecció de Dades ha publicat la seva primera Recomanació de l'any 2008 sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'Internet.
La publicació d'aquesta Recomanació s'ha fet imprescindible a causa de la creixent difusió de tot tipus d'informació per mitjans electrònics, fonamentalment a través d'Internet, ja que el fet que la xarxa pugui contenir informació relativa a les persones físiques afecta el dret fonamental a la protecció de dades.
Aquest dret implica que el tractament de dades de caràcter personal només pot fer-se de manera adequada per assolir les finalitats legítimes que en justifiquen el tractament i, en definitiva, que el ciutadà o ciutadana ha de poder saber i tenir control sobre qui utilitza les seves dades de caràcter personal, per a quina finalitat i a qui es faciliten, entre altres circumstàncies.
La recomanació s'adreça, en general a tots els òrgans, organismes i entitats que formen part o depenen de les institucions públiques de Catalunya i a les entitats públiques o privades que, a través de qualsevol conveni, contracte o disposició normativa, gestionin serveis públics o exerceixin funcions públiques, sempre que el tractament es faci a Catalunya i sigui en relació amb matèries que siguin de la competència de la Generalitat de Catalunya o dels ens locals de Catalunya.

S'aprova el Mapa sanitari que planifica els serveis públics de salut a Catalunya fins al 2015

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya, que marca el full de ruta d'aquí al 2015 per al desenvolupament dels serveis públics de salut a Catalunya. Els objectius bàsics del document són millorar l'accés dels ciutadans als serveis sanitaris, així com incrementar la qualitat i l'eficiència de l'atenció mèdica.
El nou document, que actualitza i substitueix l'aprovat fa 25 anys, dóna rellevància al territori atès que és la base on es troben els serveis, els professionals i els ciutadans. L'objectiu és que els problemes de salut més freqüents es resolguin dins el territori més proper al ciutadà, tret d'aquells casos que requereixin un major grau d'especialització o equips més experts.
Les principals actuacions previstes en el conjunt dels 37 governs territorials de salut (GTS) d'aquí al 2015 són les següents:
En 24 GTS s'ha de dividir les àrees bàsiques de salut, per volum de població, cosa que significarà crear-ne entre 25 i 35 de noves.
En 29 GTS cal augmentar el nombre de professionals de l'atenció primària.
En 9 GTS s'ha d'augmentar en 1.000 llits la dotació per a hospitalització. Actualment ja estan en marxa els projectes de nous hospitals i ampliació dels existents per assolir la capacitat assistencial necessària.
Gairebé en tots els GTS caldrà augmentar els recursos professionals dels serveis especialitzats d'atenció a la salut mental i a les drogodependències. En 31 GTS s'ha d'augmentar la capacitat assistencial d'hospital de dia de salut mental i en 28, la de rehabilitació comunitària (centres de dia).
En 27 GTS caldrà augmentar la capacitat dels serveis sociosanitaris de mitja estada (convalescència, cures pal·liatives) i en 13, els d'hospital de dia sociosanitari.
A més a més, s'ha tingut en compte que la situació és canviant, per la qual cosa el Mapa es podrà actualitzar totalment o parcialment de forma periòdica, en funció dels canvis en les necessitats de la població, els resultats de l'avaluació dels serveis, els avenços en els coneixements científics i els àmbits de prioritat en la planificació de serveis que estableixi el Departament de Salut, d'acord amb el Pla de salut de Catalunya.

Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública

Situació actual dels serveis de salut

Governació presenta el Pla Catalunya Connecta, que garanteix l'accés a la banda ampla, la telefonia mòbil i la TDT en dos anys

Els serveis bàsics de telecomunicacions seran accessibles en els nuclis de població de més de 50 habitants del país
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat del secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el director general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Josep Ramon Ferrer, ha presentat el pla de desplegament d'infraestructures de telecomunicacions Catalunya Connecta.

Els serveis bàsics de telecomunicacions seran accessibles en els nuclis de població de més de 50 habitants del país
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat del secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el director general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Josep Ramon Ferrer, ha presentat el pla de desplegament d'infraestructures de telecomunicacions Catalunya Connecta.

Durant la seva intervenció, que ha tingut lloc a les instal·lacions del CosmoCaixa Barcelona, avui, dimecres, 21 de maig, el conseller Jordi Ausàs ha manifestat que “aquest Pla ens porta al futur d’aquí al 2010, tot afavorint que la ciutadania i les nostres empreses estiguin connectades al món”. En aquesta línia, el conseller Jordi Ausàs també n’ha esmentat la importància estratègica, tot afirmant que “Catalunya Connecta millorarà la cohesió territorial del nostre país i farà més competitiva la indústria catalana”.

dimarts, 20 de maig del 2008

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El Consell Comarcal de la Selva inaugura la nova oficina comarcal d’Habitatge i Joventut

El president del Consell Comarcal de la Selva, Sr. Robert Fauria, va presidir l’acte d’inauguració que va comptar amb la directora del Servei Territorial d’Adigsa, Sra. Cristina Andreu
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col•laboració de les àrees de serveis tècnics, joventut i benestar social
El Consell Comarcal de la Selva ha inaugurat aquest divendres, 16 de maig, la nova oficina comarcal d’Habitatge i Joventut. Aquesta nova Oficina de l’ens comarcal s’inaugura amb una borsa d’habitatge que ja disposa de 21 pisos en cartera. La borsa tindrà un caràcter comarcal atès que alguns ajuntaments com ara Arbúcies, Blanes o Lloret ja disposen d’oficina local.
Aquesta borsa d’Habitatge disposarà de pisos que els promotors no puguin vendre i posin a disposició de les administracions perquè siguin llogats per un preu lleugerament més baix del que marca el mercat. Tanmateix, aquesta borsa disposa de pisos de particulars que coneixen el servei de lloguer i, alhora,de les garanties als propietaris atès que està avalat per l’administració i hi ha garanties en els casos d’impagaments.Aquest nou servei està dirigit fonamentalment al sector més jove tot i que pot recórrer qualsevol persona. Sens dubte, aquest nou servei permetrà donar cobertura a aquelles persones que busquen un pis de lloguer als municipis més petits de la comarca de la Selva.

Transversalitat del projecte

En el marc de l’acte d’inauguració, el president del Consell Comarcal, Sr. Robert Fauria, va destacar el treball conjunt que s’ha dut a terme des de principis de l’any 2007 entre les àrees de Serveis Tècnics , Joventut i Benestar Social a fi i efecte de que aquest projecte es convertís en una realitat. Finalment, a principis d’aquest an y, es va començar a treballar sota una estructura integral.L’acte va estar presidit, a banda del president de l’ens comarcal, per la Sra. Cristina Andreu i Displàs, directora del Servei Territorial d’Adigsa, Sra. Maria Puig, coordinadora territorial a Girona de la Secretaria de Joventut així com també amb l’assistència dels consellers de Serveis Tècnics, Sr. Rafel Reixach; conseller de Joventut, Sr. Josep Roquet; i consellera de Benestar Social, Sra. Montserrat Roura.

diumenge, 18 de maig del 2008

La Generalitat a Youtube


Amb motiu del Dia internacional d'Internet també s'estrena el portal CliCat, una galeria multimèdia accessible per al ciutadà
La Generalitat de Catalunya és l'administració pionera a l'Estat en comptar amb un canal propi a Youtube, la plataforma d'intercanvi de vídeos més popular d'Internet.
La Generalitat, a través del portal institucional Gencat, se suma així a la celebració del Dia d'Internet, una commemoració en què posa en marxa una segona novetat amb continguts multimèdia: l'estrena del portal CliCat, una galeria multimèdia, d'imatges, vídeos i talls d'àudio, accessible per al ciutadà.
Youtube
El nou canal del Gencat a Youtube recull inicialment una selecció de vídeos institucionals i de serveis que l'administració ofereix a la ciutadania.
També s'hi poden veure peces sobre el territori català i sobre el patrimoni cultural i artístic, encara que l'objectiu és anar farcint-lo de molts més continguts de manera periòdica.


El canal es pot trobar en tres idiomes: català, castellà i anglès.

CliCat

Els elements multimèdia seleccionats a la galeria estan classificats en galeries temàtiques, que permeten conèixer Catalunya des del punt de vista de la seva riquesa natural (Paisatges, Natura), cultural i artístic (Poblacions, Patrimoni Mundial de la Unesco, Romànic, Modernisme, Palau de la Generalitat) i festiu (Sant Jordi, La Diada). També hi ha galeries que aproximen l'usuari a la modernitat i la capacitat creativa del país (Equipaments, Iniciatives, Innovadors) i a la història, amb imatges en blanc i negre (B/N).


CliCat està construït en flash per possibilitar una navegació agradable i interactiva, però també està disponible en versió HTML. Les galeries estan confeccionades a partir d'un gestor corporatiu: el Banc iconogràfic i multimèdia de la Generalitat (BIG).

100 milions de visites
Amb aquests nous espais a Internet, es reforça la presència a la xarxa de la Generalitat de Catalunya, una presència que en aquests moments té el seu màxim reconeixement en l'increment del 30% en el nombre de visites des de l'abril del 2007. El passat mes d'abril el portal ha multiplicat per tres les visites registrades en el mateix període de l'any passat i en fer-ho, s'han superat els 100 milions de visites en el darrer any.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El CEIP Jacint Verdaguer està saturat i l´AMPA insta Educació a començar el nou centre


La realitat demogràfica de Sils està canviant i prova d'això ho és l'augment d'alumnes a l'escola Jacint Verdaguer, un CEIP que ja ha vist com les obres d'ampliació mitjançant barracons no van ser suficients, ja que amb les inscripcions de cara al curs que ve en mà s'ha comprovat que hi haurà més de 500 alumnes. De fet, això provocarà l'obertura d'una nova línia de P3 -hi ha unes 65 inscripcions per aquest nivell- amb aquesta, els tres cursos de preescolar ja tindran cadascuna tres línies. Per altra banda, el curs de segon de Primària també està triplicat.
Aquest augment d'alumnes provoca que la situació sigui insostenible i de saturació explica el president l'Associació de Mares i Pares (AMPA), Marcel Sallent, que recorda que fa uns dos anys l'Ajuntament de Sils va cedir els terrenys per fer un nou centre escolar a la zona coneguda com a Bosc de Can Aymerich i que de moment, tot i que s'està urbanitzant per acollir el nou institut de Sils, del tema del nou CEIP no se'n sap res. És per aquest motiu que en les properes setmanes demanaran una audiència amb l'alcalde, Martí Nogué (IdS,) per tal d'instar el Departament d'Educació que comenci les obres al més aviat possible. Per Sallent el que és indespensable és que Sils tingui la nova escola "sigui en barracons o com sigui". Des del consistori, l'alcalde, Martí Nogué, afirma que l'escola es farà i que ja s'han fet els estudis geotècnics del terreny pel projecte.
De tota manera, Nogué explica que Educació no ha posat data d'inici de les obres però afirma que tot està diposat per fer-la. Pel que fa a l'actual col·legi, Nogué va avançar que l'ampliació del centre amb la instal·lació de nous mòduls està a punt de començar i que això tindrà com a resultat: més aules, un polivalent i l'ampliació del menjador.
Diari de Girona

divendres, 16 de maig del 2008

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Es modifica el Decret de sequera i es manté l'estat d'Excepcionalitat 2 al sistema Ter-Llobregat

El Govern dela Generalitat ha aprovat modificar el Decret 84/2007 de 3 d'abril i el Decret 257/2008 de 27 de novembre sobre l'adopció de mesures excepcionals i l'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics.
Les precipitacions del mes d'abril i l'episodi de pluges esdevingut a principis del mes de maig han situat les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya a uns nivells que en alguns casos permetrien fins i tot la sortida de l'escenari d'excepcionalitat de nivell 2 previst en aquest Decret.
Tot i aquest augment de les reserves d'aigua, cal assenyalar que no ha estat tan significatiu com per superar la situació de sequera i que es puguin atendre tots els usos en condicions de relativa normalitat. En conseqüència, és possible que aquest guany de reserves d'aigua no pugui perllongar-se a curt termini.
Per evitar l'efecte d'entrada i sortida automàtica de nivells i escenaris, s'ha considerat que la millor opció consisteix en què aquests llindars tinguin un caràcter indicatiu i s'hi tinguin en compte d'altres paràmetres afegits. La modificació del Decret inclou valorar altres circumstàncies com ara la previsió de la pluviometria, la previsió de l'evolució de les reserves d'aigua, el grau d'explotació dels aqüífers, la contenció de les demandes, i la incorporació de nous recursos provinents de l'execució de les actuacions pal·liatives, indicadors que han de permetre al Govern de la Generalitat declarar l'entrada i sortida dels corresponents escenaris o nivells establerts en l'annex 2 del Decret 84/2007, de 3 d'abril.

La Cambra vol que el català sigui un valor afegit en l’activitat comercial i turística



Així ho ha manifestat en la roda de premsa de presentació de la campanya En català per molts motius, En català per molt bones raons.
La Cambra ha editat carpetes, díptics i blocs de notes adreçats a les empreses comercials i turístiques en els quals s’aconsella que dependents i cambrers utilitzin la llengua catalana com a valor afegit al servei que donen al client.
De cara al treballador, fer-li aprendre el català és una forma de demostrar-li que una empresa determinada desenvolupa polítiques de cohesió social i es preocupa d’incorporar el col·lectiu immigrant a la societat que l’acull, i li fa veure que si sap aquesta llengua tindrà moltes més facilitats per prosperar a la feina.
De cara al client català, atendre’l en la seva llengua aporta elements importants de fidelització, ja que dóna proximitat a la relació comercial i, a la vegada, tal com s’explica a l’argumentari del díptic explicatiu de la campanya, col·labora a fer respectar el marc polític i social de la Unió Europea, en el sentit que subratlla els beneficis de la multiculturalitat i la diversitat dels seus pobles.
Aquesta campanya ha estat organitzada amb el suport i la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística. El material editat s’enviarà a les associacions empresarials per tal que el facin arribar als seus associats i també es lliurarà directament a les empreses interessades

dijous, 15 de maig del 2008

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

La Diputació invertirà 48 milions per millorar la xarxa viària gironina del 2008 al 2011

La Diputació de Girona destinarà un total de 48 milions d'euros a millorar les carreteres de la seva titularitat durant els propers quatre anys. El Pla d'Actuacions 2008-2011 a la Xarxa Viària de la Diputació de Girona preveu una dotació de 12,2 milions d'euros anuals els tres primers anys i 11,4 el darrer per millorar la seguretat de les carreteres, garantint l'accés al territori, fent-les compatibles amb el medi ambient i perquè serveixin de suport al sector turístic.

La xarxa de vials que gestiona la Diputació de Girona, amb un total de 700 kilòmetres, té característiques molt diverses i suporta intensitats de trànsit molt diferents, que van des dels 9.000 vehicles/dia fins a menys de 100 vehicles/dia. El president de la Diputació, Enric Vilert, ha explicat en el decurs de la presentació del Pla, que els vials que gestiona aquesta corporació "constitueixen una estructura fonamental per a l'equilibri territorial" i ha destacat la importància que tenen "per a la mobilitat, la connectivitat i la connexió del territori dels petits i mitjans municipis, tot i que es tracti de carreteres amb poc volum de trànsit".

Quant als objectius del Pla per al període 2008-2011, aquest planteja tres línies en funció de la demanda de trànsit de cadascuna de les carreteres. Així, en les carreteres amb més de 1000 vehicles/dia (204 km), es vol aconseguir que totes tinguin amplades de calçada no inferiors a 6 metres -sempre que no es tracti de carreteres de muntanya, trams urbans/periurbans, o zones d'especial protecció- i amb afermat d'aglomerat asfàltic en calent. Pel que fa al vials amb un volum de trànsit entre 1.000 i 500 vehicles/dia (114 km), el Pla preveu que totes tinguin amplades de calçada no inferiors a 5,5 metres, amb les mateixes excepcions que en les anteriors. A les carreteres que suporten un trànsit inferior als 500 vehicles/dia (382 km), s'intentarà pal·liar els problemes puntuals de seguretat viària i accessibilitat, sobretot en els trams amb un percentatge de vehicles pesants superior al 10%.

El Pla també té com a objectiu preferent resoldre la problemàtica que comporten els guals encara existents en diferents carreteres, a fi i efecte que no quedin tallades amb les pluges. Això suposarà substituir les estructures actuals que són insuficients hidràulicament per ponts que compleixin els requisits que indica l'Agència Catalana de l'Aigua. Una altra prioritat es concreta en fer possibles els carrils bici i/o les vies verdes que siguin necessèries per respondre a les demandes concretes en les carreteres que es condicionen i, per tant, preveure un espai públic d'acord amb la Llei 7/1993, de carreteres de Catalunya, el qual pot ser utilitzat per a usos multimodals, sigui per connexió per als vianants entre nuclis, o en zones d'especial activitat pública o per a activitats de lleure i esportives.

Totes les actuacions planificades se sumen a les tasques habituals de conservació de la xarxa, que s'emporten una part important del pressupost i inclouen conservació, assistències tècniques o expropiacions, entre d'altres. Segons el vicepresident i diputat delegat de Xarxa Viària, Jaume Sitjà, "en definitiva, el Pla redactat ha de permetre millorar la seguretat viària de la xarxa, alhora que impulsarà l'equilibri territorial de la demarcació, responent així a les demandes creixents de la societat". Sitjà ha informat que "en essència el que es proposa és aconseguir que les carreteres amb més demanda disposin de les característiques que necessiten d'acord amb les prescripcions del Pla de carreteres vigent; millorar puntualment les carreteres de menys intensitat d'acord amb les necessitats detectades i alhora reduir substancialment la fragilitat dels trams amb guals davant episodis de pluja".

S'aprova el Pla d'actuacions d'obres forestals per un valor de 20 milions d'euros

El Govern ha aprovat el Pla d'actuacions d'obres forestals per al període 2008-2011 amb un import de 19.921.122 euros. Les actuacions s'encarregaran a Forestal Catalana i es finançaran d'acord amb el Pla econòmic forestal (PEF) acordat per conveni amb aquesta empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

També s'ha aprovat l'actualització del Pla d'actuacions 2006-2009, que va ser aprovat l'abril de 2006 per un import de 17.057.716 euros. Amb aquesta inversió, el total destinat pel període 2006-2011 per a obres en el medi natural superarà els 36,9 milions.

Inversions del Pla d'actuacions d'obres forestals

-Prop de 7 milions d'euros en actuacions de prevenció d'incendis com la construcció o millora d'infraestructures necessàries en sectors de risc, o els punts d'aigua, els vials forestals estratègics i les franges de protecció i línies de defensa.
-Per a la conservació, recuperació i restauració d'espais naturals i la conservació de flora i fauna amenaçada es destina 5,5 milions d'euros. En aquest paquet s'inclouen inversions per a la millora d'infraestructures de gestió o lleure en l'àmbit d'espais protegits o boscos d'utilitat pública, com centres de recepció, accessos, miradors, fonts i senders.
-Inversió de més de 3,3 milions en actuacions de control de l'erosió i defensa contra la desertificació.
-En treballs de repoblació de zones afectades pel foc, ventades, plagues o altre tipus de succés natural, en què hi ha una inversió prevista de 950.000 euros.
-S'invertiran 3,5 milions d'euros en tasques bàsiques de conservació i millora de les masses forestals mitjançant estassades, podes, aclarides o altres activitats.

Mesures contra la sequera


Arriba el primer vaixell amb 19.000 metres cúbics d'aigua potable al port de Barcelona


El vaixell Sichem Defender arriba carregat amb uns 19.000 metres cúbics d'aigua potable provinent de Tarragona. Es tracta del primer vaixell que arribarà al port de Barcelona com a mesura contra la sequera i la seva arribada servirà per comprovar el funcionament tècnic i la logística del sistema que permetrà aportar a la xarxa de subministrament un volum global d'1,66 hectòmetres cúbics d'aigua cada mes.
Aquesta mesura conjuntament amb les mesures de gestió dels recursos dels embassaments i la contenció de la demanda (estalvi) consolidades durant els darrers mesos permetran garantir el subministrament dels 5,5 milions d'habitants dependents del Sistema Ter-Llobregat mentre no es recuperin els embassaments o entrin en servei la resta de mesures previstes.
Els sis vaixells que aportaran aquesta aigua, amb una capacitat que oscil·la entre 19.000 i 42.000 metres cúbics, portaran aigua potable provinent de Tarragona i Marsella, i aigua prepotable del Canal de Provença. Aquests vaixells, mitjançant 63 viatges mensuals, cobriran al voltant del 6% del consum dels 5,5 milions d'habitants del sistema Ter-Llobregat.
Aquest sistema d'aprovisionament estarà en funcionament fins que l'evolució de l'episodi de sequera ho aconselli. En aquest sentit s'han formalitzat els contractes incialment per tres mesos, que seran renovables en cas de necessitat.
D'altra banda, a la dessalinitzadora de Carboneras, ja han començat les obres per adequar les instal·lacions de la planta i construir les canalitzacions per carregar aigua als vaixells.
L'aigua que arribarà al Moll de l'Energia del port de Barcelona haurà superat quatre barreres de control de qualitat per tal d'assegurar una total garantia sanitària.

dimecres, 14 de maig del 2008

El germà d'en Joan Caimel de Sils desparegut


Els Mossos, la Policia Local de Malgrat, la Guàrdia Civil i els familiars busquen Serafí Caimel Rocosa, de 51 anys veí de Malgrat de Mar, que solen anomenar «Jaume» i que està en parador desconegut des de divendres passat. Serafí Caimel, que té una disminució psíquica, viu tot sol a l'avinguda Costa Brava número 98, porta 3, de Malgrat. Tot i la disminució que l'afecta, Caimel és autosuficient; és capaç d'anar a comprar i de fer totes les tasques de la llar. L'única cosa que li supervisa el seu germà Joan, que és el seu tutor legal i viu a Sils, és l'accés als comptes corrents. «Però de diners no n'hi falten mai», relata Joan Caimel, que afegeix que, a part de la pensió, Serafí sovint feia feines de manobre en alguna obra. Però des de divendres no se'n sap res. Als bars de Malgrat on acostuma a anar el van veure per darrer cop dijous, i una veïna no està segura de si el va veure dijous o divendres al matí. Pels indicis trobats a la casa, sembla que Serafí va anar-hi a canviar-se i va sortir. La família pensa que potser va agafar el tren per anar a Barcelona, com feia altres vegades. Temen que s'hagi desorientat o que l'hagin atracat. La família, que ha trucat a diferents hospitals de Barcelona i el Maresme on Serafí no està registrat, demana que si algú el veu truqui als Mossos, al 088, o a la seva família, al 972 85 36 14.
SERAFÍ CAIMEL ROCOSATé 51 anys i li diuen «Jaume»


El Punt

dimarts, 13 de maig del 2008

Edicte d’aprovació definitiva dels estatuts i bases d’actuació de l’UA Sector Central


La Junta de govern Local de data 7 d’abril de 2008 va aprovar definitivament el projecte d’Estatuts i Bases d’actuació de l’UA Sector Central.
Modificacions respecte al text aprovat inicialment (publicat en el BOP núm. 14 de data 21 de gener de 2008), que són les següents:
-Base Desena, apartat primer: Les despeses d’urbanització se satisfaran pels associats en proporció a les seves obligacions, derivades dels pactes que s’hagin acordat entre els seus membres. De conformitat amb l’establert en l’Article 8 del Decret Legislatiu 1/2007 que modifica l’Article 46 del Decret Legislatiu 1/2005, l’Administració actuant no participa en les càrregues d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles 43 i
45.1 a) els quals s’han de cedir urbanitzats; ni en altres despeses derivades de l’aprofitament
de cessió obligatòria.
-Base Dissetena, apartat 2.a): Entre els incompliments d’obligacions i càrregues que poden donar lloc a l’expropiació de finques destaquen: a) Expropiació per no adhesió: Els propietaris de finques compreses dins la unitat d’actuació es poden adherir en igualtat de drets i deures a la Junta de Compensació constituïda. La incorporació es farà d’acord amb el que preveu l’article 171 del Reglament de la llei d’urbanisme. De no fer-ho la Junta instarà a l’Ajuntament de Sils que procedeixi a l’expropiació.
-Article 5 dels Estatuts: Les finalitats de la Junta de Compensació són les següents: f.- La facultat de sol·licitar a l’Administració Actuant l’exercici d’expropiació forçosa dels propietaris
que no s’incorporin a la Junta de Compensació.
Contra aquesta resolució que és definitiva i esgota la via administrativa, podeu interposar recurs contenciós-administratiu en el termini de DOS MESOS comptats des del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació, davant del Jutjat Contenciós-administratiu de Girona. Potestativament podeu interposar prèviament recurs de reposició, davant l’òrgan que ha dictat l’acte, en el termini d’UN MES a comptar del dia següent al d’aquesta notificació. Si transcorre el termini d’un mes a comptar del dia següent al de la data d’interposició del recurs de reposició, sense que hagi estat dictada i notificada la resolució expressa, el recurs de reposició s’entendrà desestimat, i en aquest cas, el recurs contenciós-administratiu podrà interposar-se en el termini de SIS MESOS a comptar del dia següent al de la data en què presumptament s’hagi desestimat el recurs de reposició. Tot això sens perjudici de qualsevol altre recurs o reclamació que considereu convenient d’interposar.

Sils, 21 d’abril de 2008
Martí Nogué i Selva
Alcalde

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Els pares se senten ignorats i protesten per exigir el bus escolar gratuït a la Selva

Porten el fills a l'escola en cotxe particular i provoquen cues de trànsit en una desena de pobles

Les famílies usuàries del transport escolar urbà a la Selva, tipes de sentir-se ignorades, van sortir ahir al carrer per reclamar que aquest servei continuï sent gratuït el curs que ve. Ho van fer portant els fills a l'escola amb cotxe particular i col·lapsant els centres urbans. La protesta es fa ver en municipis com ara Vidreres, Santa Coloma, Sils, Vilobí, Caldes, Riudarenes, Anglès i Maçanet. La imatge del dia arreu d'aquests pobles era l'arribada a les escoles d'autocars buits i caravanes de cotxes. És la primera mesura de força dels pares abans de la reunió que tindran avui amb Educació, el Consell Comarcal de la Selva i els ajuntaments.
.
Les mobilitzacions han estat organitzades per les associacions de mares i pares (AMPA) de cada municipi. I han avançat que n'hi haurà més si no es troba una sortida al conflicte del transport escolar urbà, que es va generar quan Educació va anunciar que no continuaria pagant el deute de 400.000 euros que té aquest servei perquè no és obligatori oferir-lo gratuït. Arran d'aquesta actitud, el Consell Comarcal de la Selva i els ajuntaments van decidir que les famílies paguessin part del cost del servei a partir del curs que ve, cosa que representa una aportació anual de 290 euros per nen. Els pares s'hi oposen radicalment.
A quarts de nou del matí van començar les mobilitzacions en una desena de municipis. Els pares van portar els seus fills a escola en cotxe particular, fent una marxa lenta i provocant embussos als voltants de les escoles. A Sils, desenes de cotxes van sortir en caravana de la urbanització Vallcanera, tocant el clàxon i obligant els autocars, que anaven buits, a avançar a marxa lenta. A Santa Coloma, bona part dels pares d'alumnes dels centres escolars van afegir-se a la iniciativa. I també es va fer una manifestació a peu, per reclamar el transport gratuït per a tothom, fins al CEIP Castell de Farners. A Maçanet de la Selva, uns pares que van actuar de manera independent a l'AMPA del CEIP Sant Jordi van tallar uns minuts la carretera C-35. Els col·lapses es van repetir en altres municipis com ara Caldes, Vidreres i Vilobí. Xavier Muñoz, representant de la Fapac a la Selva, va valorar positivament la mobilització i va anunciar que no serà la darrera mesura de pressió.

El Punt

dilluns, 12 de maig del 2008

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Trobada a la desembocadura del riu Tordera una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) alliberada a Sils

El passat dia 30/04/2008 es va capturar a la desembocadura del riu Tordera (dintre d’un treball d’estudi i recerca de quelonis aquàtics a la Conca del Tordera) una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) femella marcada amb el nº 3512 i amb 1110 grs. de pes.
Es tracta d’un exemplar marcat per en Marc Franch (amb un pes de 987 grs.) i alliberada a l’espai natural de l’Estany de Sils, concretament a la Sèquia de Sils, el dia 19/06/2006, i un cop marcada i mesurada.
Inicialment va ser trobada poc abans per uns particulars a la carretera d’Hostalric a Mallorquines, a l’alçada de l'accés a Can Fornaca, se'l varen endur a casa i van trucar perquè la recollissin.Tot i que la distància en línia recta de l’Estany de Sils a la desembocadura del riu Tordera és de 17’2 Kms, la ruta més que provable sigui transcorrent aigües avall primer la Sèquia de Sils (3`7 Kms), més tard aigües avall per la Riera de Santa Coloma (8’5 Kms), i per últim aigües avall pel riu Tordera (15’4 Kms)... un desplaçament total de 27’6 Kms!!! En menys de 2 anys.
Fotografies, a d'alt fetes a la desembocadura, i a baix fetes a Sils per en Marc Franch...





Comparativa de mesures (Sils 2006 – Desembocadura 2008)...Pes: 987 - 1110 gramsLongitud total: 190,62 – 202,52 mil·límetres
Amplada: 143,18 – 149,13 mil·límetre http://naturatordera.blogspot.com/2008/05/trobada-la-desembocadura-del-riu.html

dissabte, 10 de maig del 2008

LA PUNXA D'EN JAP


JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El primer proveïment d'aigua en vaixells serà des de Tarragona i està previst per al 13 de maig

Durant els mesos de març i abril les precipitacions han permès una certa recuperació de l'estat d'humitat superficial dels boscos i del sòl, fet que ha possibilitat la recàrrega d'aqüífers de capçalera, com ha estat en el cas del Llobregat.
D'aquesta manera, les fonts del Llobregat i Bastareny, que es nodreixen de les infiltracions de l'aigua de la neu i de les precipitacions de tot l'hivern, han contribuït a augmentar el cabal del riu.
Pel que fa al riu Ter, les aportacions al seu cabal es fan al llarg del seu recorregut a partir de les contribucions dels diversos afluents, i ara, a la primavera, de la fusió de neu al riu Freser i de la capçalera del propi Ter. Així, el descens de les aportacions al Ter és molt més marcat que al Llobregat
Situació actual
Muga i Ter-Llobregat continuen en l'escenari d'excepcionalitat2. En el cas del sistema Ter-Llobregat els embassaments es troben al 25,51%, mentre que la conca de la Muga es troba al 23,21%.
Totes les conques es troben en excepcionalitatper pluviometria, excepte la conca l'Ebre, la Garona i la deRidaura.
Actuacions recents
Pous radials de Martorell: Actuació ja en servei des del passat mes d'abril i que ha tingut un cost superior als 7,2 milions d'euros. Permet aportar un volum mensual aproximat de 150 litres per segon.
Rehabilitació i posada en servei dels 3 pous de Can Moragas a la potabilitzadora d'Abrera. Obra ja en servei que ha tingut un pressupost superior als 370.000 euros. Aquests pous que porten sis mesos en funcionament i han aportat fins a la data 1 hm3 de nou recurs.
Construcció d'un nou pou reversible a la pròpia planta potabilitzadora d'Abrera per tal de poder injectar a la cubeta d'Abrera els excedents puntuals d'aigua tractada de la planta si hi hagués major disponibilitat de recurs. Actuació ja en servei i amb un cost de 200.000 euros
Nova captació al riu Llobregat aigües amunt de la riera de la Magarola i conducció a la potabilitzadora del Llobregat a Abrera. Actuació ja en servei i que ha tingut un cost proper als 7,2 milions d'euros.
A partir de la propera setmana començarà l'activació del dispositiu per al proveïment d'aigua en vaixells. Es disposaràde 6 vaixells, que ja estan contractats, i que començaran a arribar a partir de la setmana vinent amb aigua procedent de Tarragona i Marsella. El primer proveïment d'aigua des de Tarragona, en vaixell, éstà previst per al 13 de maig i servirà per a comprovar i assegurar el correcte funcionament de la instal·lació. El primer proveïment des de Marsella serà el 15 de maig.

El Govern treu a concurs l'avançament de l'encesa sincrònica de la TDT a Catalunya

Els departaments de Governació i Administracions Públiques i Cultura i Mitjans de Comunicació invertiran 11,5 milions d'euros per afrontar la implantació tècnica de la Televisió Digital Terrestre
El Departament de Governació i Administracions Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del Centre de Telecomunicacions i Telecomunicacions de la Informació, han convocat un concurs per adjudicar el servei de difusió del senyal de TDT arreu de Catalunya. L'objectiu d'aquest concurs és avançar a l'any 2009 el desplegament de les emissions de TDT a tot el territori -tant dels operadors d'àmbit català com dels estatals.

Per fer efectiva la sincronització de les emissions de les televisions locals, nacionals i estatals abans del 2010, el Govern va acordar la convocatòria mitjançant concurs públic el servei de transport i difusió del senyal digital així com el desplegament, manteniment i supervisió de les infraestructures necessàries per articular la xarxa de centres emissors. Aquesta convocatòria té un pressupost màxim d’11,5 milions d’euros, que inverteixen a parts iguals els dos departaments. Quan s’adjudiqui el concurs, que previsiblement serà a finals de juny, es coneixeran les actuacions concretes que requerirà el desplegament de les emissions de TDT arreu del territori.

El procés d’encesa de la TDT es farà per demarcacions, s'inicia el primer semestre de 2008 i finalitzarà el segon semestre de 2009. L'encesa digital arriba el primer semestre de 2008 a les demarcacions de Girona, Reus, Vic, Vilanova i la Geltrú i Mataró. El segon semestre de 2008, a les demarcacions de Granollers, Igualada, Tarragona, Manresa i Palafrugell. El primer semestre del 2009 se sincronitzarà l'encesa digital a Balaguer, Blanes, Figueres i Lleida i el segon semestre de 2009, a Olot, la Seu d'Urgell, Tortosa i Vielha Mijaran. Per últim, entre el 2008 i el 2009, tindrà lloc el trànsit a la televisió digital a les demarcacions de Barcelona, Cornellà-Baix Llobregat i Sabadell.

divendres, 9 de maig del 2008

El govern posa a debat l'Informe sobre la desafecció, que proposa més transparència, participació i responsabilitat per millorar la democràcia

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i l'exconseller Josep M. Vallès han presentat avui l'informe "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya"

-El govern obrirà el debat sobre com combatre la desafecció política a partir d’aquest mes de maig amb els partits polítics, les administracions, els ciutadans i els mitjans de comunicació

-A principis de 2009, es tancarà un Pla d’Actuacions per combatre la desafecció i una comissió de seguiment vetllarà per la seva aplicació

-L’informe sobre la desafecció, encarregat pel govern, parteix dels estudis d’equips investigadors de la Universitat Pompeu Fabra; la UAB; la Fundació Bofill i la pròpia DG de Participació Ciutadana

lleguir més >>