dilluns, 10 de març del 2008
diumenge, 9 de març del 2008
Les comarques gironines tindran 2.400 aparells de teleassistència el 2008
La Diputació de Girona, IMSERSO-FEMP i els Consells Comarcals de l'Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany i Selva han presentat avui la mplementació del servei local de Teleassistència a les comarques gironines.
La teleassistència és una eina per tal d'afavorir l'autonomia de les persones grans, especialment aquelles que viuen soles o allunyades de nuclis urbans i forma part de les estratègies activades per tal de desenvolupar la nova Llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials de Catalunya.
En el decurs de l'acte de presentació del servei, el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, ha explicat que s'està treballant en el nou Pla d'Acció Social de les Comarques Gironines i que un dels seus principals eixos de vertebració "és precisament la cooperació amb els municipis, perquè es desenvolupin amb la màxima amplitud de territori tots els beneficis de la Llei de Dependència. L'objectiu de la Corporació, així com de la resta d'administracions participants en el procés, és la dignificació i el benestar de les persones amb dependència i de tots els seus familiars que els acompanyen".
El diputat d'Acció Social, Pere Trias, ha destacat que amb aquest pla "es podrà universalitzar la teleassistència a les comarques gironines, que actualment pot resultar molt costosa, de manera que pugui arribar a tothom qui ho necessiti".
Segons Pere Trias, la col·laboració entre les institucions "és indispensable per aconseguir atendre les noves demandes socials que es generen en la societat".
Unitats en servei:El conveni entre la Diputació, IMSERSO i els Consells comarcals preveu que l'any 2008 s'instal·lin a les comarques de Girona 2.400 aparells, fent-se de forma progressiva i gradual en dues fases. La primera, que s'iniciarà el proper 1 d'abril, servirà per implantar el servei en el municipis de menys de 20.000 habitants. La segona començaria el mes de juny amb la implantació del servei en els municipis de més de 20.000 habitants. que creguin convenient adherir-se al conveni marc.
La previsió per els propers anys és adequar el servei a les necessitats reals del territori amb l'objectiu de que el 2011 hi hagués instal·lats un total de 4.000 aparells. El cost del programa per unitat i mes durant l'any 2008 és de 20,87 euros i el pressupost global, en funció amb el seu desenvolupament progressiu i gradual, puja a 348.529,00 euros.
IMSERSO-FEMP aportarà 13,57 euros (65 %) per aparell i mes, és a dir 226.543,00 euros; la Diputació de Girona 3,13 euros (15 %), és a dir 52.279,35 euros i la quantitat restant, 4,17 euros (20 %) anirà a càrrec dels Consells Comarcals, que traslladaran aquest cost a l'usuari final del Server en funció de l'informe d'avaluació tècnica - econòmica. L'empresa prestadora del servei de teleassistència, per adjudicació d' IMSERSO-FEMP, a les comarques de Girona és SERGESA TELEVIDA, S.L.
La prestació del servei comença quan els serveis socials d'atenció primària dels Consells Comarcals, que tenen delegades aquestes competències per part dels Ajuntaments dels municipis de menys de 20.000 habitants, detecten els casos i mitjançant la persona responsable del programa a la comarca comuniquen les necessitats d'alta a SERGESA TELEVIDA S.L. i a la Diputació de Girona. A partir d'aquest moment, SERGESA TELEVIDA, S.L. formalitzarà l'inici del procés d'alta tècnica perquè es pugui posar en marxa el programa de teleassistència.Per conèixer i avaluar tots els casos, es crearà una comissió tècnica que es reunirà trimestralment, amb membres dels Consells Comarcals, la Diputació de Girona i SERGESA.
La Federació de Municipis de Catalunya convoca cinc minuts de silenci a les 12 hores del migdia del proper dilluns dia 10 de març
Davant l’atemptat perpetrat per ETA a Mondragon, en el que ha mort l’exregidor socialista Isaías Carrasco, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) ha fet una crida a totes les alcaldies d’Espanya perquè convoquin concentracions de cinc minuts el proper dilluns, 10 de març, a les 12:00h davant les portes dels Ajuntaments en repulsa per l’assassinat.
La Federació de Municipis de Catalunya s’adhereix al comunicat de la FEMP, per la qual cosa convoca els Ajuntaments catalans a fer 5 minuts de silenci a les 12.00h del migdia el proper dilluns dia 10 de març davant tots els consistoris.
L’FMC vol d’aquesta manera homenatjar els afectats de l’acció terrorista i fer una ferma declaració contra el terrorisme i a favor de la convivència, la democràcia i la llibertat.
La Federació de Municipis de Catalunya deixa a la consideració de cadascun dels Ajuntaments la realització d’altres accions de condemna o homenatge.
Servei d’Atenció Psicològica del Programa d’Accions contra la Violència Domèstica
L'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva ha iniciat un Programa d'Accions Contra la Violència Domèstica.
El Programa d'Accions contra la Violència Domèstica inclou la creació d'un Servei d'Atenció Psicològica per tal d'atendre les persones víctimes. La voluntat del Consell Comarcal és oferir un espai d'atenció especialitzada que suposi una ajuda per a totes aquelles persones que estant patint situacions de violència intrafamiliar.
El Consell Comarcal de la Selva ha contractat una psicòloga que dóna atenció especialitzada els dilluns, dimecres i divendres de 8 a 14,30 h.
El Programa també inclou la posada en marxa d'una Comissió Comarcal en la qual participen els agents socials implicats en aquest àmbit (Serveis Socials d'Atenció Primària, Mossos d'Esquadra, Departament de Salut i Departament de Justícia).
Per tal de rebre informació o assessorament, les persones interessades poden d'adreçar-se als Serveis Socials del seu municipi o a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra.
DESCRIPCIÓ I FUNCIONS:
Psicoteràpia individual a persones víctimes i els seus fills
Sessions de teràpia familiar
Sessions de teràpia grupal a víctimes i els seus fills
Assessorament als EBASP en casos de violència domèstica
PRESTACIONS, PROGRAMES
(que gestionen i resolen directament cada adminis-tració ex.. ajuts econòmics d'urgència, accés habitatge, establiment d'urgència, etc.)
Els EBASP tramiten les sol·licituds dels recursos adients i de les prestacions econòmi-ques..
ADREÇAT A:
Víctimes de violència domèstica i els seus fills
CONDICIONS D'ACCÉS:
Derivació de casos a través dels EBASP
Derivació de casos a través de l’OAC
ÀMBIT TERRITORIAL D'ACTUACIÓ:
Tots els municipis de la comarca de la Selva, excepte Blanes, Lloret de Mar i Arbúcies, que tenen serveis propis
EQUIP DE PROFESSIONALS
1 psicòloga especialitzada en violència intrafamiliar contractada pel Consell Comarcal amb una dedicació de 20 h/set.
ADREÇA, TELÈFON DE CONTACTE I HORARI D'ATENCIÓ
Consell Comarcal de la Selva
Passeig Sant Salvador, 25-2717310 Santa Coloma de Farners
Tel. 972 84 21 61
Horari: Dilluns, dimecres i divendres de 8 a 14,30 h.
Es desplaça als municipis quan hi ha problemes de desplaçament per part de la víctima.
OBSERVACIONS
No es preveu que les persones usuàries puguin accedir directament al servei
Es faran reunions de seguiment conjuntament amb els professionals dels EBASP
dissabte, 8 de març del 2008
8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
MANIFEST 8 DE MARÇ DE 2008
Amb motiu de la celebració del 8 de març, dia Internacional de les Dones, volem posar de manifest que la participació i la representació de les dones incideix directament en el conjunt de la societat. I volem expressar també el nostre reconeixement a l’impuls de les polítiques de gènere en els darrers anys. Un impuls que ha comptat amb iniciatives fonamentals, com els avanços legislatius impulsats pel Govern central o les noves agents d’igualtat que treballen en el territori.
Però no volem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.
Per això, pensem que resulta imprescindible continuar amb el compromís d’avançar cap a la igualtat real de dones i homes. I fomentar un veritable canvi de rols i estereotips. Amb la convicció que treballar per la igualtat és treballar per la democràcia.
Perquè volem una ciutadania que rebutgi qualsevol forma de discriminació. Perquè volem treballar per consolidar una societat més igualitària, més justa i més democràtica, aquest 8 de març, ens COMPROMETEM a
- Impulsar polítiques de gènere en tots els àmbits de la vida pública i privada.
- Desenvolupar accions de prevenció i eradicació de la violència vers les dones, així com facilitar l’atenció i l’accés als recursos a aquelles dones que l’han patit o la pateixen.
- Fomentar la participació sociopolítica de les dones i portar a terme mesures per garantir la seva representació i permanència en els càrrecs polítics.
- Promoure la coeducació, la formació i la producció cultural de les dones.
- Propugnar una educació que transmeti a la gent jove els valors d’igualtat entre homes i dones.
- Promoure barris i pobles dissenyats per facilitar la gestió de l’ús del temps, afavorint
la proximitat dels serveis.
- I fomentar la coresponsibilitat de les tasques de cura i reproductives, impulsant accions de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i contribuint a acabar amb les desigualtats laborals i socials de les dones.
Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa.
Per això, aquest 8 de març, renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern
http://www.xtraz.net/fmc_cat/IMAGES_FMC/ARTICLES/manifest%20dona.pdf
Origen del 8 de març
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Antecedents
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
Els fets de Nova York
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
El dret a vot
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.
La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
La primera celebració
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
El 8 de març
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Les famílies pagaran 290 euros per portar els nens des de les urbanitzacions a les escoles
Cada ajuntament a discreció podrà disminuir l'import de pagament abonant el que cregui adient
Les famílies dels 11 municipis de la Selva interior que viuen en urbanitzacions i que els seus nens utilitzen el transport escolar no obligatori cada dia per arribar als seus centres escolars hauran de pagar 290 euros de cara al curs vinent per aquest servei, segons la documentació que ha pogut accedir aquest diari. De tota manera, aquest import es podrà veure disminuït a cada municpi, ja que serà el mateix ajuntament qui decidirà l'import que els abona.
Tot i que aquesta no és l'única proposta de pagament -el copagament- que està estudiant el Consell Comarcal de la Selva, si que és la que els quatre municipis amb més usuaris de transport escolar no obligatori han escollit. La consellera d'Educació del Consell Comarcal, Sònia Da Silva, va confirmar que la setmana passada es van reunir amb els alcaldes dels quatre municipis més afectats -que representen el 70 per cent del cost- i en la reunió, "van decidir que cooperaran amb les famílies per tal de pagar el transport escolar però no n'assumiran tot el cost", va afegir Da Silva.
De fet en el l'últim ple de Sils, el portaveu d'ICV, Albert Miralles va demanar explicacions sobre aquest tema i va demanar que l'Ajuntament n'assumeixi la totaliat del cost. L'alcalde, Martí Nogué (IdS), per la seva banda, va confirmar que optaran pel copagament ja que el municipi no pot assumir-ho.
Pagament a tres terminis
El Consell Comarcal preveu que les famílies paguin tres rebuts: un d'inical de 110 euros al mes de juliol, un de 90 al desembre i un altre, cap al març de 90 euros. D'aquests, els ajuntaments podrien triar entre pagar-ne algun o la seva totalitat.
Per altra banda, s'ha de tenir en compte que el cost de transport escolar no obligatori a la Selva interior pujarà, ja que dels 1457 usuaris d'aquest curs 2007-08, l'any vinent es preveu que s'arribi a la xifra de 1.530, cosa que suposarà passar dels 870.000 euros als 915.000. Sense notícies d'Educació
Així doncs, el Consell Comarcal continuarà essent l'encarregat de gestionar el servei però encara es plantegen la possiblitat d'optimitzar les rutes per reduir-ne el cost. La consellera d'Educació del Consell Comarcal va avançar que el Departament d'Educació encara no els ha comunicat si pensa pagar els 393.000 euros d'aquest any. Per altra banda, Da Silva va explicar que properament s'informarà els municipis més petitsdes sobre les propostes de pagament per l'any vinent i que "passat Setmana Santa ja haurà d'estar tot decidit".
Diari de Girona
divendres, 7 de març del 2008
La Generalitat aprova que Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella tinguin policia local
Els tres municipis van sol·licitar-ho argumentant la manca de Mossos a la comarca La Comissió de Policia de Catalunya, l'òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre els Mossos d'Esquadra i les policies locals, va donar ahir llum verda a la creació de cossos de policia local a Caldes de Malavella, Arbúcies i Sils. Els tres municipis ho havien sol·licitat argumentant el creixement de població que s'ha esdevingut en els darrers anys i les mancances en el desplegament dels efectius dels Mossos d'Esquadra. La comissió, presidida pel conseller d'Interior Joan Saura, va aprovar ahir convertir els cossos de vigilants municipals que ara tenen aquests municipis en cossos policials; que tindran més àmplies atribucions -els vigilants no porten armes ni tenen competències per multar ni tramitar denúncies, ni per fer controls vials als carrers del municipi.
Davant aquestes peticions, el Departament d'Interior va elaborar informes de viabilitat i ha conclòs que els municipis compleixen els requisits mínims necessaris per crear un cos de policia local. Cadascun tindrà un mínim de sis agents i un cap, unes dependències amb entrada independent a l'Ajuntament, un servei d'atenció de 24 hores durant els 365 dies de l'any, vehicles equipats convenientment, i al Generalitat es compromet a enviar els agents que seleccioni a fer el curs de formació bàsica de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Les reivindicacions dels municipis de la Selva interior per tenir policies locals, però, no acaben aquí. Sant Hilari Sacalm ha estat el darrer en apuntar-se a la iniciativa, però la seva petició, que tot just ha estat ratificada per ple fa escassos mesos, no ha entrat encara a aquesta convocatòria de la Comissió de Policia de Catalunya. La Selva interior considera, en general, que els Mossos que presten servei a Santa Coloma de Farners són massa pocs per poder garantir un servei de seguretat òptim. Els costos de muntar un cos de policia local, tot i que elevats, no han fet enrere els municipis.
Picabaralles i consens
Tot i que en general la necessitat d'un cos de policia local és una postura compartida per governs i oposicions, en alguns casos el joc polític ha portat alguns municipis a situacions rocambolesques a l'hora de decidir si la petició es tirava endavant o no. A Caldes, en un primer moment l'oposició, majoritària al ple, va tombar la proposta del govern d'ERC en considerar que l'assumpte no s'havia consensuat. Finalment, l'acord es va prendre per majoria, però va ser la oposició qui va proposar l'acord al ple.
En el cas d'Arbúcies, el fet de ser un dels termes municipals més grans i dispersos de la Selva va provocar que fos la pressió veïnal la que portés l'Ajuntament a abordar l'assumpte de la seguretat. Van ser els ciutadans, segons el govern del passat mandat, qui demanava més seguretat i prestacions ja que per posar una denúncia s'ha de recórrer 28 quilòmetres fins a la comissaria dels Mossos a Santa Coloma. A Sils, el procés ha estat consensuat. A Sant Hilari, l'oposició de CiU es va mostrar contrària perquè va considerar que el procés serà llarg i car i que cal apostar pel desplegament dels Mossos d'Esquadra.
Diari de Girona
Aproven recepcionar les urbanitzacions i els veïns es querellen
Nogué (IdS) considera que els convenis establerts són beneficiosos però a Vallcanera temen haver de pagar
El plenari de Sils va aprovar ahir la recepció de les tres urbanitzacions del municipi: Vallcanera, King Park i Les Comes. L'acord, pres a instàncies d'una moció proposada per ICV, es va aprovar per unanimitat i tots els grups consideren que serà beneficiós pels habitants dels residencials. Malgrat això, alguns parcel·listes de Vallcanera s'han querellat contra l'alcalde del municipi, Martí Nogué (IdS), i el secretari municipal perquè consideren que l'Ajuntament els vol fer pagar les obres per millorar els servei i no els pertoca: ho quantifiquen en un milió i mig d'euros. L'alcalde de Sils va negar ahir aquesta acusació.
L'Ajuntament de Sils ha establert un conveni amb l'entitat gestora de la urbanització de Vallcanera mitjançant el qual es compromet a encarregar un projecte sobre les deficiències als serveis i col·laborar econòmicament per millorar-los per tal de poder incloure la urbanització en el sistema de serveis municipal. Alguns parcel·listes, però, consideren que la persona que ha signat aquest conveni no pertany a la junta i que les obres les hauran de pagar ells, i acusen l'alcalde de prevaricació.
Nogué va considerar que l'enrenou s'ha declarat arran la propera convocatòria d'eleccions per tal d'escollir una nova junta a la urbanització i ho va qualificar de "coses seves internes". "És la primera vegada en 25 anys que l'Ajuntament s'asseu amb les urbanitzacions per tal de recepcionar-les i a sobre em posen una querella", va lamentar el batlle silenc. Tampoc va donar per vàlida la xifra que els denunciants atribueixen a les obres, perquè va destacar que no se sabrà quan costen fins que s'hagi fet l'estudi.
Diari de Girona
dijous, 6 de març del 2008
El torneig de futbol MIC tindrà 144 equips i 19 països representats
La Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, Caixa de Girona i l'Agrupació Esportiva Micfootball han presentat oficialment l'edició 2008 del torneig de futbol base Mediterranean International Cup (MIC), que es disputarà entre el 19 i el 23 de març a la Costa Brava i que compta amb la participació dels millors equips del món.En l'acte de presentació, celebrat a la Fontana d'Or de Girona, l'organització ha anunciat que el Mic 2008 tindrà un total de 144 equips en representació de 19 països diferents. El torneig es dividirà en quatre categories (juvenil, cadet, infantil i aleví) i farà que més de 3.500 persones estiguin allotjades en pensió complerta cada dia del Mundialet, com se'l ha batejat popularment.
Durant cinc dies, entre les 14 poblacions de la Costa Brava que són seu es disputaran 370 partits de futbol. Segons càlculs de l' l'Agrupació Esportiva Micfootball, el MIC tindrà una gran repercussió mediàtica –hi ha 30 mitjans acreditats televisió en directe- i el nombre d'espectadors de tots els partits serà de més de 200.000.
Enguany, i després de que l'anterior edició fos un gran èxit, el Mediterranean International Cup se celebrarà a les poblacions de Lloret de Mar, Cassà de la Selva, Sils, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Calonge, Palamós, Mont-ras, Begur, Torroella de Montgrí-L'Estartit, l'Escala, Palamós i Vidreres.
En el marc del MIC, la Diputació de Girona tindrà un paper de "partner" i aportarà un total de 156.000 euros dividits en quatre anualitats per la seva organització. També facilitarà als municipis seu del torneig la contractació de l'equip mèdic necessari i subvencionarà el cost de tot el preventiu d'emergència.Aquesta col·laboració s'emmarca en la política de la Diputació de Girona de foment d'activitats esportives i turístiques i té en compte que el MIC representa per a les comarques gironines "una promoció important a nivell nacional i internacional i que es converteixin durant uns dies en un centre d'atenció de nombrosos mitjans de comunicació", ha destacat el president de la Diputació, Enric Vilert.
Foment inicia l´aplanament dels terrenys per desdoblar la N-II a Maçanet, Vidreres i Sils
L'obra es va adjudicar abans que el tram de Caldes però ha començat després per problemesamb les empreses executores L'actuació costa més de 23 milions i es pretén acabar el 2009
Les màquines ja treballen aplanant part dels terrenys per on haurà de passar la futura N-II desdoblada que s'anomenarà A-2 o bé autovia del nord-est- en el tram que correspon als termes municipals de Maçanet de la Selva, Vidreres i Sils. Es tracta del tercer tram a les comarques gironines abans d'acometre el polèmic desdoblament de Blanes i Tordera; en el qual treballa Foment actualment i que té diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes en contra.
Les obres del tram Maçanet-Sils es van adjudicar a principis de febrer del 2006, però Foment no va fer públic ni la data d'inici dels treballs, ni el temps d'execució de l'obra. Mentrestant, les obres del tram entre Sils i Caldes de Malavella, que es van adjudicar després -a principis d'abril de 2006- ja fa temps que caminen. Fonts de diverses administracions han atribuït el retard a problemes entre Foment i les dues empreses que, sota la fórmula d'unió temporal (UTE), van rebre l'encàrrec de realitzar les obres.
A tenor d'aquests conflictes, l'UTE formada per Copcisa SA i Marcor Ebro SA no s'estaria fent càrrec actualment d'aquests treballs, sinó que ho faria Copcisa en solitari. Es tracta d'una obra que en el moment de la seva adjudicació es va pressuposatar en 23.3390.145 euros, i es pretén acabar durant l'any 2009. Ni el Ministeri de Foment ni les empreses no ha volgut esclarir les demandes d'informació d'aquest diari sobre aquests treballs.
Eliminar revolts
El traçat de la nova A-2 entre Maçanet i Sils recorrerà 4,73 quilòmetres i tindrà en compte la construcció d'un pont de vigues a la finca de Can Castellà (Maçanet), la remodelació de l'enllaç amb la C-35 (la carretera que porta a la Costa Brava), que també dóna entrada a l'AP-7; i el manteniment de l'enllaç amb la carretera de Santa Coloma de Farners (la C-63) a l'alçada de Sils. Part del traçat resseguirà la calçada actual de la N-II i en alguns punts, per tal d'eliminar revolts, l'eix de la nova calçada es desplaçarà cap al cantó mar. Hi haurà dues calçades de set metres d'amplada que tindran dos carrils per cada sentit, un voral exterior de 2,5 metres i un voral interior que resseguirà la mitjana d'un metre o un metre i mig.
El comunicat de Foment del moment en què es van adjudicar les obres afegeix que es preveu l'execució de vies de servei i reposició de tots els camins veïnals a finques particulars que resultin afectats per les obres.
Diari de Girona
dimecres, 5 de març del 2008
Sils gairebé ha doblat la població en deu anys i ja ha arribat als 5.000 habitants
L'Emma Gispert Amargant té un mes de vida i és la silenca número 5.000. Una xifra històrica que l'Ajuntament de Sils ha volgut commemorar entregant a aquest nadó i als seus pares un record del municipi –a la fotografia–. El creixement de la població de Sils ha estat espectacular els últims anys, seguint la dinàmica que han patit altres pobles de la Selva situats a segona línia de mar.
El 1998, el cens de població a Sils era de 2.848 persones. Al llarg d'aquesta dècada, el creixement d'habitants ha estat continu i progressiu: 3.078 l'any 2000, 3.512 el 2003, 3.947 el 2005, 4.347 el 2007 i 5.021 a data d'ahir. Aquesta dinàmica ha anat en paral·lel al boom del sector de la construcció, que ara ja sembla que està decaient, segons va explicar l'alcalde, l'independent Martí Nogué. «Ja fa temps que donem poques llicències de construcció i simplement s'estan acabant les promocions que ja estaven començades», explica.
Al seu parer, Sils està tenint un creixement sostingut: «Hem deixat de ser un poble petit, però tenim la intenció de no deixar de ser un poble». Per Nogué, és important mantenir un equilibri entre la cohesió social i la qualitat de vida. I afirma que l'Ajuntament ja està treballant per projectar els equipaments necessaris per fer front a aquest creixement de població. Per exemple, l'institut s'ubicarà gairebé segur a la nova urbanització de Mallorquines. També s'ha demanat ajut a la Generalitat per a l'edifici que acollirà la biblioteca i l'arxiu municipal.
El Punt
La sequera i forts vents de tramuntana i mestral augmenten el risc d'incendi
Donada la situació, cal aturar les cremes que es duguin a terme a partir d'avui en els terrenys forestals i la franja de 500 metres que els envolta
El Departament de Medi Ambient i Habitatge informa que a partir de demà, 4 de març i fins divendres, dia 7, les previsions indiquen un increment del risc d’incendi forestal motivat un canvi en el temps que vindrà donat per forts vents de tramuntana i mestral. Com a conseqüència de la sequera acumulada, el risc serà bastant generalitzat, excepte a les comarques que rebin precipitacions apreciables. Donada la situació, cal aturar les cremes que es duguin a terme a pardir d’avui en els terrenys forestals i la franja de 500 metres que els envolta.
Comarques d’afectació principal:
Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Penedès, Berguedà, Conca de Barberà, Garraf, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Noguera, Osona, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Segarra, Segrià, Selva, Solsonès, Tarragonès, Terra Alta i Urgell.
Comarques d’afectació parcial:
Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Llobregat, Barcelonès, Cerdanya, Maresme, Montsià, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Com a conseqüència d’aquesta situació meteorològica, la Direcció General del Medi Natural activa a partir d’avui el Pla Alfa en els nivells 1 o 2 a la major part de les comarques catalanes. El mapa del Pla Alfa es pot consultar a l’adreça següent:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/mapa_pla_alfa.jsp
L’activació del Pla Alfa implica el desplegament dels efectius de la Direcció General del Medi Natural. Aquest Pla té 4 nivells: el nivell 0 és la situació normal de treball dels efectius; el nivell 1 implica la vigilància prioritària d’incendis forestals; el nivell 2, la vigilància exclusiva d’incendis forestals, i, finalment, el nivell 3 restringeix l’accés a massissos forestals.
L'atur puja un 2,83% el mes de febrer
També augmenta l'ocupació: 10.849 persones més afiliades, i es van signar 215.962 contractes laborals (41.170 indefinits)
L'atur registrat a Catalunya ha pujat de 8.015 persones el mes de febrer, un 2,83% més en relació al mes de gener de 2008 i un 12,94% més en relació al mes de febrer de l'any 2007. Actualment, a Catalunya hi ha 290.912 persones en situació d'atur, mentre que el febrer de l'any passat la xifra d'aturats era de 257.583 persones, segons ha anunciat el Departament de Treball.
Per sexes, l'atur ha augmentat tant en homes (3,64% més) com en dones (2,19% més). Actualment hi ha 130.551 homes aturats i 160.361 dones aturades. D'altra banda, l'atur s'ha incrementat en tots el sectors d'activitat, si be els percentatges han estat més grans en l'agricultura (11,01% més - 4.811 aturats) i la construcció (4,49% més - 31.632 aturats).
Respecte a les dades de contractació, durant el mes de febrer es van signar 215.962 contractes laborals, 41.170 dels quals van ser indefinits.
Durant el mes de febrer també s'ha creat ocupació. Hi ha 10.849 persones més afiliades a la Seguretat Social respecte el mes de gener i aquest increment és encara major en relació al mes de febrer de l'any 2007, amb 39.547 persones afiliades més.
Atur i demandes d'ocupació
Observatori del treball
Ocupació laboral
L'atur registrat a Catalunya ha pujat de 8.015 persones el mes de febrer, un 2,83% més en relació al mes de gener de 2008 i un 12,94% més en relació al mes de febrer de l'any 2007. Actualment, a Catalunya hi ha 290.912 persones en situació d'atur, mentre que el febrer de l'any passat la xifra d'aturats era de 257.583 persones, segons ha anunciat el Departament de Treball.
Per sexes, l'atur ha augmentat tant en homes (3,64% més) com en dones (2,19% més). Actualment hi ha 130.551 homes aturats i 160.361 dones aturades. D'altra banda, l'atur s'ha incrementat en tots el sectors d'activitat, si be els percentatges han estat més grans en l'agricultura (11,01% més - 4.811 aturats) i la construcció (4,49% més - 31.632 aturats).
Respecte a les dades de contractació, durant el mes de febrer es van signar 215.962 contractes laborals, 41.170 dels quals van ser indefinits.
Durant el mes de febrer també s'ha creat ocupació. Hi ha 10.849 persones més afiliades a la Seguretat Social respecte el mes de gener i aquest increment és encara major en relació al mes de febrer de l'any 2007, amb 39.547 persones afiliades més.
Atur i demandes d'ocupació
Observatori del treball
Ocupació laboral
El DAR, a través de REGSA, adjudica actuacions en regs i camins per més de sis milions d'euros
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a través de l’empresa pública Regs de Catalunya SA (REGSA), ha adjudicat diverses actuacions en matèria de regs i camins arreu de Catalunya per un import total superior als sis milions d’euros, com publica avui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Entre aquestes adjudicacions figura l’execució de les següents obres: condicionament i millora dels camins de concentració parcel·lària del sector B de l’Algerri-Balaguer, als termes municipals de Menàrguens i Torrelameu per1.467.569,50 euros; condicionament i posada en servei del centre d’observació de l’univers i de l’observatori astronòmic del Montsec a Àger i Sant Esteve de la Sarga, per1.174.637,66 euros; condicionament i millora del camí de Montornès
a Talavera, als municipis de Montornès, Montoliu i Talavera per908.529,64 euros; de diversos camins a Anglès, Vilobí d’Onyar i d’Aiguaviva; per1.111.087,88 euros; i d’altres infraestructures viàries rurals al Baix Penedès, per 578.861,36 euros.
D’altra banda, també s’ha adjudicat les assistències tècniques de coordinació de seguretat i salut de les obres següents: regadiu de la Terra Alta. Àrea dominada per la bassa 2.1. Xarxa de distribució. Separata. Clau: ER·04905” i “Projecte constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Bombament, impulsió i bassa de regulació 3. Clau: ER-05918.1”, per122.826,46 euros; regadiu del Segrià Sud. Xarxa de regulació i distribució. Fase 3A, per 142.631,28 euros; així com la direcció de les obres del projecte constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Bombament, impulsió i bassa de regulació 3, per168.331,46 euros; i l’assistència tècnica per a la redacció del projecte constructiu del Regadiu Xerta-Sénia. Xarxa primària i xarxa de reg del sector 3, per422.870,00 euros.
El DAR aposta fermament per dotar Catalunya de les infraestructures viàries rurals necessàries que garanteixin l’accessibilitat a tot el territori rural català, en tractar-se d’un element cabdal per garantir l’equilibri i la igualtat territorial del país, alhora que així es facilita també la dinamització social i econòmica de la zona, contribuint en bona mesura tant al manteniment de la població en el territori com a l’obertura definitiva a noves oportunitats, i la viabilitat de cara al futur”. De la mateixa manera, les actuacions en matèria de regadiu són una clara mostra del compromís del Departament en la modernització del reg arreu de Catalunya, amb l’objectiu clar d’aconseguir uns sistemes de regadiu més moderns, més eficients i, alhora més econòmics; garantir una millora en la gestió de l’aigua; i fer una gestió sostenible dins de la parcel·la.
Entre aquestes adjudicacions figura l’execució de les següents obres: condicionament i millora dels camins de concentració parcel·lària del sector B de l’Algerri-Balaguer, als termes municipals de Menàrguens i Torrelameu per1.467.569,50 euros; condicionament i posada en servei del centre d’observació de l’univers i de l’observatori astronòmic del Montsec a Àger i Sant Esteve de la Sarga, per1.174.637,66 euros; condicionament i millora del camí de Montornès
a Talavera, als municipis de Montornès, Montoliu i Talavera per908.529,64 euros; de diversos camins a Anglès, Vilobí d’Onyar i d’Aiguaviva; per1.111.087,88 euros; i d’altres infraestructures viàries rurals al Baix Penedès, per 578.861,36 euros.
D’altra banda, també s’ha adjudicat les assistències tècniques de coordinació de seguretat i salut de les obres següents: regadiu de la Terra Alta. Àrea dominada per la bassa 2.1. Xarxa de distribució. Separata. Clau: ER·04905” i “Projecte constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Bombament, impulsió i bassa de regulació 3. Clau: ER-05918.1”, per122.826,46 euros; regadiu del Segrià Sud. Xarxa de regulació i distribució. Fase 3A, per 142.631,28 euros; així com la direcció de les obres del projecte constructiu del Regadiu de la Terra Alta. Bombament, impulsió i bassa de regulació 3, per168.331,46 euros; i l’assistència tècnica per a la redacció del projecte constructiu del Regadiu Xerta-Sénia. Xarxa primària i xarxa de reg del sector 3, per422.870,00 euros.
El DAR aposta fermament per dotar Catalunya de les infraestructures viàries rurals necessàries que garanteixin l’accessibilitat a tot el territori rural català, en tractar-se d’un element cabdal per garantir l’equilibri i la igualtat territorial del país, alhora que així es facilita també la dinamització social i econòmica de la zona, contribuint en bona mesura tant al manteniment de la població en el territori com a l’obertura definitiva a noves oportunitats, i la viabilitat de cara al futur”. De la mateixa manera, les actuacions en matèria de regadiu són una clara mostra del compromís del Departament en la modernització del reg arreu de Catalunya, amb l’objectiu clar d’aconseguir uns sistemes de regadiu més moderns, més eficients i, alhora més econòmics; garantir una millora en la gestió de l’aigua; i fer una gestió sostenible dins de la parcel·la.
S'aprova la inversió d'11,5 milions d'euros per afrontar la implantació tècnica de la televisió digital terrestre (TDT)
El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla per desplegar la TDT i garantir-ne la cobertura arreu de Catalunya. Per afrontar la implantació tècnica de la TDT i garantir-ne la cobertura a tot el territori s'invertiran 11,5 milions d'euros. La televisió digital terrestre serà l'única televisió en obert gratuïta i d'accés universal que existirà a partir del 3 d'abril del 2010.El procés d'encesa de la TDT es farà per demarcacions, s'inicia el primer semestre de 2008 i finalitzarà el segon semestre de 2009:
Any 2008
Primer semestre: arribarà a les demarcacions de Girona, Reus, Vic, Vilanova i la Geltrú i Mataró.
Segon semestre: demarcacions de Granollers, Igualada, Tarragona, Manresa i Palafrugell.
Any 2009
Primer semestre: Balaguer, Blanes, Figueres i Lleida.
Segon semestre: Olot, la Seu d'Urgell, Tortosa i Vielha Mijaran.
Per últim, entre el 2008 i el 2009, tindrà lloc el trànsit a la televisió digital a les demarcacions de Barcelona, Cornellà-Baix Llobregat i Sabadell.
Per rebre la TDT, els usuaris hauran d'adaptar la seva antena i disposar d'un televisor amb descodificador. El trànsit a la TDT tindrà un impacte sobre 2.200.000 llars catalanes.
Actualment, un 53% d'aquestes llars estan adaptades a la TDT.
Televisió digital terrestre (TDT)
Acord de govern 04.03.08
dimarts, 4 de març del 2008
Ja som 5.000 habitants!
Aquest diumenge es va celebrar un acte a l’Ajuntament de Sils per condecorar al ciutadà número 5000. Sils, que al 1991 comptava amb 2356 habitants, va passar als 4126 a l’any 2006, és a dir, en 14 anys la població silenca va experimentar un creixement del 67,5%, una xifra molt superior a la mitjana catalana. Aquest procés s’ha accentuat durant els dos darrers anys, havent-se assolit aquest principi d’any la xifra dels 5000 habitants.Aquest major creixement de la població resident en el municipi de Sils s’ha d’atribuir al fet que és una població molt ben comunicada (AP-7, N-II, TAV), amb un habitatge a un preu molt competitiu respecte els municipis de la costa o les grans capitals (Girona i Barcelona), amb un elevat valor de l’entorn natural i paisatgístic, i una oferta molt atractiva per a tots aquells que en definitiva opten per la qualitat de vida.
En referència a aquest fet, l’alcalde de Sils, Martí Nogué i Selva, aclareix “Sils ha deixat de ser un poble petit, però tenim la intenció de no deixar de ser un poble”, parlant sobre la importància del creixement sostenible de la població per tal de no perdre l’equilibri que permeti la cohesió social i la qualitat de vida.
Invertiran 11 milions per refer la carretera de Sils a Massanes
GISA n'adjudica el projecte constructiu La Generalitat invertirà 11 milions d'euros en refer la carretera Gi-555 entre Sils i Massanes. L'empresa pública GISA ha adjudicat el projecte constructiu de l'obra, que es preveu que estigui llest per a inicis de l'any que ve. Els treballs, doncs, començaran el 2009 segons va informar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Es tracta d'una reforma necessària perquè la carretera és una alternativa a la N-II entre aquestes dues localitats i és molt transitada. Segons dades del DPTOP, hi circulen cap a 6.800 vehicles diaris a la zona de Sils, i registra una mitjana diària de 3.890 vehicles en poc més de 13 quilòmetres.
Les obres consistiran en eixamplar la calçada, que en alguns punts és de sis metres i no té vorals, fins als vuit metres; es milloraran les interseccions i en algun punt es faran canvis del trac?at en planta per incrementar la fluïdesa i la seguretat del trànsit. La longitud total de l'actuació serà de 13,2 quilòmetres. Els principals trams on es faran variants de traçat són la zona del polígon industrial de Riuradenes (un tram de mig quilòmetre), a la zona de l'encreuament amb la línia del tren d'alta velocitat (600 metres), l'encreuament amb la riera de Santa Coloma (en aquest tram, de 1,4 quilòmetres, es farà el canvi de traçat més important de l'actuació), i també es faran petites modificacions de traçat que permetran un millor accés a les urbanitzacions de Can Fornaca (Riudarenes) i Riuclar (Massanes). També s'ampliarà el pont sobre la Riera de Massanes i a l'accés al barri Cambrerol es variaran 400 metres de traçat.
Diari de Girona
El municipi de Sils arriba als 5.000 habitants fruit del creixement dels últims anys
El municipi de Sils ja ha arribat als 5.000 habitants gràcies al naixament d'un silenc fa molts pocs dies. Aquest municipi, que al 1991 comptava amb 2.356 habitants, va passar als 4.126 a l'any 2006, és a dir, en 14 anys la població silenca va experimentar un creixement del 67,5%, una xifra molt superior a la mitjana catalana. Aquest procés s'ha accentuat durant els dos ?darrers anys, havent-se assolit aquest principi d'any la xifra dels 5.000 habitants.
Segons l'Ajuntament de Sils, aquest augment del creixement de la població resident en el municipi de Sils s'ha d'atribuir al fet que és una població molt ben comunicada - compta amb l'AP-7, la N-II i properament el TAV-, amb un habitatge a un preu molt competitiu respecte dels municipis de la costa o les grans capitals , amb un elevat valor de l'entorn natural i paisatgístic, i una oferta molt atractiva per a tots aquells que en definitiva opten per la qualitat de vida.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), va ressaltar que a causa d'aquest creixement si bé "Sils ha deixat de ser un poble petit, però tenim la intenció de no deixar de ser un poble", ja que segons Nogé, cal mantenir un creixement sostenible de la població per tal de no perdre l'equilibri que permeti la cohesió social i la qualitat de vida. Diumenge es va celebrar un acte commemoratiu pel silenc número 5.000 al consistori.
Diari de Girona
Segons l'Ajuntament de Sils, aquest augment del creixement de la població resident en el municipi de Sils s'ha d'atribuir al fet que és una població molt ben comunicada - compta amb l'AP-7, la N-II i properament el TAV-, amb un habitatge a un preu molt competitiu respecte dels municipis de la costa o les grans capitals , amb un elevat valor de l'entorn natural i paisatgístic, i una oferta molt atractiva per a tots aquells que en definitiva opten per la qualitat de vida.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), va ressaltar que a causa d'aquest creixement si bé "Sils ha deixat de ser un poble petit, però tenim la intenció de no deixar de ser un poble", ja que segons Nogé, cal mantenir un creixement sostenible de la població per tal de no perdre l'equilibri que permeti la cohesió social i la qualitat de vida. Diumenge es va celebrar un acte commemoratiu pel silenc número 5.000 al consistori.
Diari de Girona
dilluns, 3 de març del 2008
Aixequen un cotxe de propaganda del PP amb un carretó elevador a la Cellera de Ter
Girona.- Una persona que conduïa un carretó elevador ha aixecat un cotxe Smart de propaganda del PP, amb el conductor a l'interior, a la Cellera de Ter. Els fets han tingut lloc aquest diumenge a la tarda, després de la festa de la matança del porc. El Partit Popular ha denunciat l'agressió i ha explicat que diversos membres del PP de Girona han estat 'agredits' per un grup d'independentistes, que portaven pancartes de 'Catalonia is not Spain'. Finalment, el conductor ha aconseguit baixar del cotxe i les 150 persones que hi havia al voltant, segons ha explicat el PP, han insultat als quatre populars amb crits de 'feixistes', 'fora, fora, espanyols', i 'fills de puta', entre altres.
3cat24.cat
3cat24.cat
diumenge, 2 de març del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)