Més de 200 persones tallen la carretera a Sils per reclamar la construcció de l´escola

Pares, mares i alumnes van participar, abans, en activitats lúdiques.

L'AMPA creu que el cost del nou centre és de 60.000 euros que podrien pagar a mitges Ajuntament i Educació

El president de l'Associació de Mares i Pares (AMPA) del Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Jacint Verdaguer de Sils, Marcel Sallent, va xifrar ahir en, aproximadament, 60.000 euros el cost que tindria l'arranjament de dos mòduls -construccions prefabricades en uns terrenys ja preparats- que significaria descongestionar l'actual aulari del centre educatiu. Sallent ho va dir abans del tall de carretera -la C-63 al pas pel municipi- que van protagonitzar, durant cinc minuts, al voltant de dos-cents pares, mares i alumnes a fi de protestar per la decisió del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya d'aparcar -defensant criteris econòmics i manca d'un nombre determinat d'alumnes preinscrits- la construcció de l'escola nova. El proper pas serà la reunió que mantindran l'alcalde, Martí Nogué, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, dijous vinent, 21 de maig. Una reunió que, s'espera, hauria desencallar el citat conflicte.
El tall de carretera es va celebrar en un ambient reivindicatiu i sense cap incident. Amb previ acord amb els Mossos d'Esquadra, els manifestants van realitzar l'aturada al tram de via de circulació situada davant l'ajuntament -passeig dels Sants Cosme i Damià-. El pacte, que es va complir, implicava un tall de cinc minuts de durada. Els manifestants, en els moments finals, van recórrer la via uns metres. Uns vehicles van quedar dins la zona de carretera tallada, sense que hi mostressin disconformitat. Els participants van mostrar cartells i pancartes casolanes, on era explícita la demanda del nou equipament -"Escola nova, ja!" i "No som sardines, som nens", per exemple- i feien sonar xiulets.
Un dels arguments que s'albira com a rellevant en el moment de negociar en la reunió és la voluntat de cofinançar les obres (Ajuntament i Generalitat). Marcel Sallent va explicar que el projecte de la nova escola ha disposat d'una estructura formal i, per exemple, tenia "equip directiu, permís d'obres i, fins i tot, les sol·licituds de preinscripció dels alumnes per al servei de transport i menjador escolar del Consell Comarcal". Per tant, l'argument esgrimit per Educació que no hi ha alumnes preinscrits és, segons Sallent, "totalment" fals. De fet, el responsable de l'AMPA va voler deixar clar que les explicacions que ha donat la conselleria grinyolen: "Una és la falta de diners, que no és que no ens la creiem perquè estem en plena crisi i, l'altra, que tenim pocs nens", va sentenciar. El desajust entre el cens previst i la preinscripció efectiva ha estat la raó definitiva (53 preinscrits per al curs 2009-10). Tanmateix, no es té en compte l'arribada, començat el citat curs, de nous alumnes. La massificació del CEIP Jacint Verdaguer ha estat provocant aules amb 27 i 28 alumnes, i espais sobreutilitzats (de dues classes, fer-ne tres). I preveuen que el curs que ve empitjori.

Projecció
El director dels Serveis Territorials d'Educació a Girona, Andreu Otero, va afirmar, dijous passat al Centre Cultural La Laguna, que la solució podria arribar per al curs 2010-2011: "Si el nombre d'alumnes hi és, podria néixer una nova escola amb mòduls". Otero, no obstant això, va emplaçar la decisió final al conseller Ernest Maragall

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051800_3_332892__Comarques-persones-tallen-carretera-Sils-reclamar-construccio-lescola

Sils,un municipi amb població creixent

Només observant les dades de població que ofereix l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), s'observa que, a tall d'exemple, té una població creixent anual en el període 1998-2008. Sils tenia, al 1998, 2.848 habitants. I, al 2008, 4.850. La celebració, ahir, de la dotzena Fira de Sant Ponç i la setena de la Festa de Sant Isidre verificava, a través dels actes que havien estat programats, una població nova que ha arribat a Sils gràcies a les excel·lents comunicacions amb Barcelona, i la seva àrea d'influència primera. Arran de la quaranta-tresena edició de l'Exposició i Concurs de Plantes i Flors, l'Associacio? Cultural de Sevillanes de Sils oferia una exhibició de ball flamenc, a càrrec dels alumnes, de diferents edats, i els Amics dels Pagesos programava una trobada de tractors

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051800_3_332893__Comarques-municipi-poblacio-creixent

L´Estat ja té llest el nou projecte de la N-II de Sils a Maçanet set mesos després

Aquest tram està aturat pel seu sobrecost i es preveu tornar a
licitar en breu perquè a finals d'any puguin reiniciar-se els treballs.
Aquesta setmana s'han iniciat treballs de reasfaltatge de la N-II de Sils a Maçanet de la Selva. Es tracta d'unes obres de condicionament de la via, previstes mentre durin les obres de desdoblament de la futura A-2, que en aques tram -vegin imatge al fons- encara es troben aturades. Abans d'aquests treballs, també se n'han realitzat en un altre tram que va a Tordera.


El Ministeri de Foment té el nou projecte de la futura autovia A-2 entre els municipis de Sils i Maçanet de la Selva sobre la taula però encara no s'ha donat a conèixer als ajuntaments afectats (Sils, Maçanet de la Selva i Vidreres) ni tampoc ha arribat a la Subdelegació del Govern a Girona, assegura l'assessor de la subdelegació Martí Palahí.
Aquesta nova proposta de Foment arriba set mesos més tard que les obres de desdoblament de la N-II -futura A-2- d'aquest tram selvatà s'aturessin per un sobrecost de les obres, que va desembocar en què l'adjudicatària Copcisa abandonés els treballs que s'havien iniciat en aquest territori i va provocar que l'Estat optés per refer de nou el projecte de tot aquest sector.
Tot i que no es coneix com serà el nou desdoblament de l'autovia, el que sí va avançar Palahí és que en breu es preveu posar a licitació i adjudicar les obres de desdoblament i que la intenció de l'Estat és reiniciar els treballs el més aviat possible, abans de finals d'any.

Informació als ajuntaments
Mentre els treballs resten encara aturats, tècnics del Ministeri de Foment s'han entrevistat amb els ajuntaments afectats per escoltar les seves demandes així com explicar-los alguns dels canvis que s'introduiran en aquest nou traçat. De fet, una de les coses que va avançar l'Estat en una compareixença pública el gener, és que el nou projecte inclourà més demandes dels ajuntaments afectats que les que s'havien previst en el primer projecte.
Pel que fa al cost d'aquest tram, en un inici s'havia pressupostat en 23,34 milions d'euros però llavors, es va incrementar de tal manera -no s'ha fet pública mai la diferència en el cost inicial i el final- que l'adjudicatària va otpar per deixar els treballs a mig fer.
Ara amb el nou projecte es preveu una nova xifra però, de moment es desconeix.
Pel que fa a l'últim tram de la futura autovia A-2, el que va de Maçanet de la Selva fins a Tordera i que té 11 quilòmetres de longitud, va sobre el temps establert, va assegurar el representant de la Subdelegació i que per tant, a partir del segon semestre d'aquest any es preveu veure-hi ja màquines treballant. Es tracta de l'últim sector per iniciar els desdoblament i també el més complicat a causa de a l'orografia.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051800_3_332894__Comarques-Manteniment-Reasfaltatge-Selva

Sils reclama la segona escola

Els pares i mares del CEIP Jacint Verdaguer de Sils es manifesten per reclamar una segona escola

Ahir es van pintar samarretes reivindicatives i es va tallar uns minuts el trànsit de la C-63 coincidint amb la Festa de les Flors. El CEIP Verdaguer està col.lapsat i el projecte de nova escola ha quedat bloquejat. Quan ja s’havien fet les preinscripcions, la Conselleria d’Educació ha anunciat que l’obra no tira endavant per manca d’alumnes i diners. Per aquest dijous s'ha previst una reunió amb el conseller Ernest Maragall a Barcelona.
Els pares s'hi desplaçaran en autocar i lliuraran les signatures recollides aquests dies a diferents punts de la població. Els veïns de Sils estan disposats a seguir amb les protestes si el projecte no es desencalla.

Audio
Escoltar Marcel Sallent, president de l'AMPA

http://www.radiomarina.com/noticia.php?id=3513

Urbanisme aprova l´estudi detall del supermercat de Sils

La Generalitat considera que només es tracta d'un tràmit administratiu

La Comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar dimecres l'estudi detall presentat per l'empresa promotora del supermercat Consum de Sils i que tanta polèmica ha suscitat al municipi els darrers mesos. Segons els representants d'Urbanisme, el que es va dur a aprovació es tracta només d'un pur tràmit, ja que es tracta d'un document que s'ha de presentar sempre quan es realitza un projecte urbanístic i que ho compleix tot.
Així doncs, per contra del que demanaven els veïns, que consideren que el supermercat s'ha alçat incomplint les normes subsidiàries del municipi, Urbanisme considera que el projecte de futur d'aquesta àrea comercial, que ara compta amb un supermercat que obrirà en breu, podrà també comptar amb tres edificis de botigues en aquest mateix solar, que ocuparan 1.312 metres quadrats.
Cal recordar que la promotora d'aquesta àrea comercial va haver de presentar aquest estudi detall després que el mes de desembre el consistori fes aturar els treballs que s'hi duien a terme en detectar que s'estava actuant en una zona on no hi havia res projectat, i que és on s'hi preveuen els tres edificis de botigues. Ara un cop aprovat, la promotora té llum verd per poder construir aquests nous mòduls de botigues.
Tot i això, cal recordar que els veïns de la zona del carrer Bastiments, coneguda com a Can Cabirol, on està situat el supermercat, tenen interposat un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Sils, perquè consideren que l'edifici del supermercat vulnera l'ordenació urbanística. Ara, queda esperar que algun jutge acabi resolent les presumptes irregularitats urbanístiques, però el que sí que es preveu en breu és que el supermercat obri les portes a la població de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051700_3_332780__Comarques-Urbanisme-aprova-lestudi-detall-supermercat-Sils

Mobilitzacions pel segon centre escolar

L'Associació de Pares i Mares (Ampa) del CEIP Jacint Verdaguer de Sils i els dels nens que havien d'anar al nou centre escolar es mobilitzaran diumenge per pressionar el Departament d'Educació. En concret, preveuen tallar la carretera C-63 -que passa per dins del nucli urbà- durant cinc minuts i vestits amb samarretes amb el lema "Escola nova de Sils, ja" protestaran per la decisió de la Generalitat. Diumenge, a més, és dia de festivitats a Sils, ja que se celebra la Fira de Sant Ponç i la Festa de Sant Isidre i es preveu que hi hagi molta gent, asseguren des de l'Ampa. D'altra banda, per a dijous vinent, des de l'Ampa estan intentant organitzar autobusos per anar a Barcelona i acompanyar la comitiva de l'Ajuntament durant la trobada amb el conseller Ernest Maragall i protestar davant la seu d'Educació de la capital catalana.

Edicte d’informació pública del pressupost i la plantilla de personal per a 2009

https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2009/92/200992007600.pdf

Motius econòmics i pocs alumnes, arguments del delegat d'Educació per no fer una altra escola a Sils

Motius econòmics i pocs alumnes, arguments del delegat d'Educació per no fer una altra escola a Sils

La reunió d'ahir entre el delegat territorial d'Educació, Andreu Otero, i el consell escolar de Sils va tornar a resultar infructuosa. El delegat va reiterar l'argument de manca d'alumnes preinscrits per fer-se enrere de la nova escola promesa a la població, però també hi va afegir motius econòmics. En vista de la decisió d'Educació, pares i mares i altres veïns han decidit constituir la Plataforma Sils: Volem l'Escola Nova Ja! i pensen emprendre accions per reivindicar el nou centre.

La decisió d'Educació de no tirar endavant la nova escola d'educació infantil i primària de Sils ha provocat la reacció de bona part de la població. Unes 250 persones, entre pares i mares afectats i altres veïns, a més de l'alcalde, Martí Noguer, van tenir una reunió ahir amb Andreu Otero, perquè els donés explicacions del perquè no és possible una altra escola a Sils.

L'argument inicial donat pel departament va ser que hi havia un nombre insuficient d'alumnes preinscrits. Ahir, però, segons va explicar la portaveu de la plataforma, Meritxell Sanchis, Otero va admetre que també s'havien fet enrere per motius econòmics.

Segons els pares, no s'entén per què no es tira endavant un projecte d'estudis que ja tenia existència formal; equip directiu amb projecte d'escola, permís d'obres, alumnes preinscrits (fins i tot les sol·licituds de preinscripció per al servei de transport i menjador escolar del Consell Comarcal), i que ja havia estat presentat als pares i mares per l'inspector de la zona. A més, s'hi afegeix que l'actual escola de Sils, el CEIP Jacint Verdaguer, ja està massificada.

Paral·lelament, la Plataforma Sils: Volem l'Escola Nova Ja! té previst iniciar accions reivindicatives. Segons va explicar ahir Meritxell Sanchis, la primera acció de la plataforma serà diumenge, a les 11, quan faran samarretes reivindicatives i, a les 12, tallaran la carretera que travessa el poble.

Reunió amb Maragall

Segons va explicar Martí Noguer ahir a aquest diari, dijous es reuniran amb el conseller Ernest Maragall, perquè volen que els expliqui aquesta negativa i poder-li manifestar els arguments de Sils perquè es faci la nova escola.

http://www.elpunt.cat/girona/article/2-societat/16-educacio/37602-motius-economics-i-pocs-alumnes-arguments-del-delegat-deducacio-per-no-fer-una-altra-escola-a-sils.html

Educació atribueix la no construcció de l´escola de Sils a la crisi econòmica

Otero defensa la postura de la Generalitat entre l'esbroncada de més de 150 persones
El Centre Cultural La Laguna de Sils va aplegar més de 150 persones ahir a la nit per la compareixença del director dels Serveis Territorials d'Educació a Girona, Andreu Otero, que va donar explicacions davant els pares i mares del perquè la Generalitat ha decidit finalment no construir-los una nova escola. Segons Otero, el motiu principal és econòmic, ja que "jo vaig incomplir el que s'havia dit de no fer cap escola nova aquest any", perquè la situació econòmica és de crisi. A més, el representant d'Educació va afegir que si aquest col·legi s'hagués hagut de fer tres anys abans "en època de bonança, això no hauria passat".
Tot i això, també va recalcar davant les contínues protestes dels assistents, que amb petites pancartes demanaven "escola nova ja", que la previsió era, amb dades del padró que tenien, que hi hauria tres grups de P-3, però finalment no ha estat així, segons Otero. Pel que fa al curs 2010-2011, el director dels serveis territorials es va mostrar optimista perquè "si el nombre d'alumnes hi és, podria néixer una nova escola amb mòduls". Malgrat això, per a aquest any Otero va oferir que a canvi de no fer l'escola, si hi ha pressupost, augmentaria el nombre de docents a l'actual escola, que es troba saturada. Pel que fa a dades actuals de saturació del col·legi, el director dels serveis territorials va negar que hi hagi més alumnes per ràtio del que es permet, però va afirmar "que sí que hi hauria un grup amb més de 27 alumnes".
Finalment, Otero, en una de les assemblees "en la qual més gent des que soc delegat d'Educació he tingut", va emplaçar la decisió final al conseller Ernest Maragall, ja que dijous de la setmana vinent l'Ajuntament de Sils hi tindrà una reunió on hi podria haver algun canvi per part d'Educació.
La tònica general de l'assemblea pel que fa a les intervencions de pares, mestres i representants de l'Ajuntament va ser que "la gent se sent enganyada", va assegurar una de les mares assistents. Per acabar la compareixença del representant d'Educació, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (Ids), va oferir el fons del consistori per ajudar econòmicament "si és realment necessari" perquè finalment l'escola es faci i es pugui inaugurar per al curs vinent com estava previst.
En finalitzar el discurs de l'alcalde, Andreu Otero se'n va anar de la sala enmig dels crits del públic, que reclamava "escola nova a Sils ja". La decisió d'Educació de no construir aquest nou equipament escolar es va conèixer fa un parell de setmanes, i tot i que està presa el consistori espera que aquesta assemblea hagi servit per donar un punt d'inflexió i que Educació es repensi la decisió.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051500_3_332374__Comarques-Educacio-atribueix-construccio-lescola-Sils-crisi-economica

Fecsa Endesa inverteix 16.000 euros en millores a la xarxa de cinc pobles de la Selva

Fecsa Endesa ha invertit 16.000 euros per reformar i adequar la xarxa elèctrica de cinc municipis de la comarca de la Selva. L'actuació, que s'ha realitzat al barri Barceloneta de la localitat de Sils, ha consistit en la substitució de quatre pals de fusta per tres torres de formigó i una de metàl·lica, a banda del canvi de 400 metres de cable de coure per la mateixa longitud de línia d'alumini.
D'aquesta manera, les obres beneficien els municipis de Sils, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Franciac i Caldes. Aquestes obres formen part del pla de la companyia per a la millora tecnològica i de l'impacte visual de la xarxa elèctrica de la comarca i del pla d'inversions de Fecsa Endesa en aquesta comarca.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051400_3_332139__Comarques-Fecsa-Endesa-inverteix-16000-euros-millores-xarxa-cinc-pobles-Selva

Segon intent a Sils

El ple municipal de Sils va aprovar ahir, en el segon intent, el pressupost per aquest any, que puja a uns 4,2 milions d'euros. Finalment, el govern en minoria d'IdS-PM va aconseguir tirar-lo endavant després d'introduir alguns canvis en els números presentats anteriorment. Segons va explicar l'alcalde, Martí Nogué, en aquest nou pressupost s'hi ha introduït com a novetat una partida corresponent al conveni assolit amb els funcionaris. També s'han rebaixat les despeses de festes i s'ha augmentat la despesa social. Igualment, es preveu una partida per a les noves educadores de la llar d'infants. El grup de CiU es va abstenir argumentant que estava satisfet amb alguns canvis introduïts, però va lamentar que no s'hagués «dialogat» prou. Els altres dos grups de l'oposició, AMS i ICV-EUiA, també es van abstenir i van lamentar la «manca de diàleg» de l'equip de govern encapçalat per Martí Nogué.

http://www.elpunt.cat/barcelona/article/1-territori/10-administracions/34914-segon-intent-a-sils.html

L´Ajuntament de Sils aprova els pressupostos cinc mesos després que fossin rebutjats

L'oposició (CiU, ICV-EUiA i AMS) s'absté i critica que l'equip de govern (IdS) no els ha reunit en grup per debatre aquests comptes de 4,2 milions d'euros

El ple de Sils va aprovar ahir finalment els comptes que regiran la corporació local aquest any 2009 després que el mes de desembre l'oposició en bloc (CiU- ICV-EUiA i AMS) els rebutgés i en ser majoria, obliguessin a prorrogar els de l'any anterior. El compte d'aquest any es va aprovar amb els vots de l'equip de govern (IdS) i l'abstenció de CiU, ICV-EUiA i AMS.
El pressupost per al 2009 és de 4,2 milions d'euros i pel que fa a canvis respecte del que es va presentar al plenari de desembre, l'alcalde, Martí Nogué (IdS), va explicar que d'inversions se n'ha hagut de treure una: la del sociocultural, per manca de subvenció de la Generalitat.
Un altre punt inclòs en aquest pressupost és el conveni per al personal funcionari de l'Ajuntament per als anys 2009 fins al 2011. Aquest aspecte és un dels que va criticar l'oposició en bloc, ja que com asseguraven ahir "no se sabia que s'estava arribant a un acord fins la setmana passada en una reunió".
Tot i que els pressupostos van prosperar, el portaveu de CiU, Francesc Anoro, va afirmar que s'hi abstenien "apel·lant a la responsabilitat política", ja que el vot contrari de la seva coalició representaria aturar-los altra vegada i com assegurava el convergent, "al poble hi ha coses en dansa que cal executar" i "el poble no ha de pagar perquè el govern no faci les coses bé". De fet, tots els grups que formen part de l'oposició van criticar que l'equip de govern no els reunís en grup per negociar aquest compte aprovat i, en canvi, ho fes bilateralment.

Aturar els pressupostos
D'altra banda, el líder d'ICV-EUiA, Albert Miralles, va criticar la forma amb què s'han dut els pressupostos al ple i va proposar que en la sessió plenària que s'estava celebrant s'exclogués el punt dels pressupostos. Això, però, no es va produir, ja que l'alcalde s'hi va negar. Tot i això, Miralles va fer un seguit de propostes per tal que s'arribés a un pacte i perquè el seu grup aprovés el pressupost. Entre aquestes hi havia, per exemple, crear un fons de 60.000 euros destinat a ajuts socials, publicar les actes de ple i les comissions al web, entre d'altres.
El grup d'AMS també es va abstenir en la votació dels pressupostos al·legant que "no se'ns ha escoltat" per redactar els comtes tal com s'havia acordat que es faria durant la sessió del desembre, va afirmar la cap de llista, Maria Josep López.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050800_3_330965__Comarques-LAjuntament-Sils-aprova-pressupostos-cinc-mesos-despres-fossin-rebutjats

La línia d´alta velocitat, a mig construir

L'execució de l'obra entre Barcelona i Figueres és d'un 55% tot i que hi ha sis trams que es troben totalment acabats
La línia d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres encara està a mig construir: l'estat d'execució es troba al voltant del 55%. Però també hi la versió optimista, quan falten dos anys i mig per a l'estrena, Adif ja té acabats sis trams, que tenen les vies instal·lades i que es podran fer servir l'any vinent.
Els trams més retardats es troben en zones conflictives de Girona i Figueres. L'ús de tuneladores ha provocat que encara es trobin al voltant del 10% d'execució. Entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat, només s'han aixecat les vies antigues i s'han executat uns 500 metres de pantalles. Suposa només un 7,57%.
El segon tram amb més retard és el que travessa entre Sarrià i Sant Julià de Ramis. En l'actualitat només té un 10% executat. Segons les dades d'Adif s'han completat la boca nord de Sarrià i s'han executat 334 metres dels 3.147 metres del túnel. Al túnel de Montagut s'acaba de començar a foradar.
El tercer tram més lent en la seva execució és el dels túnels de Girona: encara es troben al voltant de l'11%, encara que ja fa un any de l'inici de les d'obres. Aquest sector s'accelerarà a partir de l'octubre, quan arribi la màquina perforadora. En l'actualitat dóna per acabat el pou d'atac on s'ha d'instal·lar la tuneladora. No obstant això, a l'entrada de Girona, entre el carrer Joan Torró i la rotonda de Mas Gri, ja s'ha acabat l'estructura del túnel i s'està excavant. A finals de l'estiu serà el primer tram acabat a Girona.
Entre Pontós i Borrassà, a l'Alt Empordà, és un altre sector de les obres que encara es troben en la fase inicial. S'estan fent les cimentacions i els pilars dels viaductes.
Per contra, 42 dels 47 quilòmetres d'estructura que s'han construit entre la Roca i Riudellots de la Selva estan completament acabats. Els cinc quilòmetres restants -entre Maçanet i Sils- estan pendents d'acabar dos passos inferiors. En tot aquest sector, les vies es troben instal·lades i ara mateix han començat a electrificar-lo.

El carril provisional
L'Administrador d'Infraestructures va recordar que s'habilitarà un tercer carril entre Can Tunis i Mollet del Vallès i també en el sector entre Girona i Figueres. Aquesta línia provisional serà utilitzada almenys durant dos anys, segons Adif, ja que manté el 2012 com la data d'inauguració de la línia d'alta velocitat definitiva. L'objectiu d'habilitar aquesta línia és facilitar l'obertura del túnels del Pertús i reduir les indemnitzacions que s'hauiren de pagar a TPFerro per tenir inutilitzat l'enllaç amb Perpinyà. Les obres entre Barcelona i Figueres suposen una inversió de 4.200 milions d'euros per cobrir 131 quilòmetres.

Educació reitera que no farà la nova escola de Sils per manca d´alumnes

L'Ajuntament demanarà una reunió amb el conseller Maragall perquè es reconsideri la decisió

Representants de l'Ajuntament de Sils i membres del Consell Escolar Municipal -pares i mares i mestres- es van reunir ahir amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Girona, Andreu Otero, per demanar que la Generalitat reconsiderés la negativa de construir la segona escola al municipi. Aquest però, tal com explicava l'alcalde, Martí Nogué (IdS), va afirmar que "que no hi ha el nombre suficient d'inscrits per obrir una nova escola a Sils".

En total s'han preinscrit 53 alumnes que volien anar al nou centre i a aquests cal sumar els que es desviarien de l'escola Jacint Verdaguer de Sils, que està saturda. Segons Nogué, el Departament assegura que la xifra hauria de ser superior i s'excusa en què "han fallat deu persones que han optat per insciure's en altres centres" fora de Sils perquè es pogués tirar endavant la construcció del nou centre en barracons.

Davant d'aquesta notícia, que ja s'havia conegut la setmana passada, l'Ajuntament es mostra decebut. Tot i això, com afirma Nogué, "demanarem que ens rebi el conseller Maragall" i se li entregarà, com es va fer ahir al director dels Serveis Territorials d'Educació a Girona, una carta en forma de moció -que s'aprovarà dijous en ple- mostrant el rebuig de tot el poble envers la decisió d'Educació i perquè s'hi repensi.

Pel que fa a la construcció d'un nou centre escolar en un futur immediat, explica Nogué que Otero "va dir que l'any que ve ja es veurà i que cal tenir esperança", perquè amb el cens actual s'espera que a Sils puguin inscriure's una setantena de nens.
D'altra banda, l'alcalde va recordar que l'escola del poble ara es troba saturada i que el Departament d'Educació encara té encallada la seva ampliació, ja que preveia la nova escola i que per ara, "tampoc ha comunicat si instal·larà més barracons ni què farà" de cara al curs vinent.

Donar la cara amb els pares

De la reunió amb Andreu Otero el que sí que es va aconseguir, explica l'alcalde, és que sigui el mateix representant del Departament d'Educació el que la setmana vinent es desplaci al municipi per explicar els motius de no desenvolupar una nova escola al municipi davant les famílies.
Els pares i mares dels nens que havien d'anar a l'escola, no fa ni un mes que havien conegut els futurs mestres del col·legi, així com el projecte que s'hi volia dur a terme de la mà de l'inspector de zona d'Educació i, per tot això, el consistori no s'explica el canvi del Departament, "després d'haver invertit per aplanar els terrenys i haver-ho comunicat als pares".

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050600_3_330517__Comarques-Educacio-reitera-fara-nova-escola-Sils-manca-dalumnes

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 7 DE MAIG DEL 2009 A LES 19,30

Sils demanarà explicacions a Educació per la negativa de construir la nova escola

L'Ajuntament de Sils i membres del Consell escolar municipal (pares i mestres) s'entrevistaran avui amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Girona, Andreu Otero, per demanar-li explicacions sobre la negativa de fer la segona escola al municipi.

L'alcalde, Martí Nogué (IdS), assegura que aquesta és la primera acció que durà a terme el consistori i la societat civil però que dijous també es presentarà una moció al ple de rebuig a la decisió de la Generalitat, que s'adjuntarà i enviarà en forma de carta al conseller d'Educació, Ernest Maragall.

Tota aquesta polèmica arrenca perquè Educació considera que els preinscrits, 53, no són suficients per obrir el nou centre escolar en barracons i davant d'això, ha decidit suspendre la construcció de la segona escola de Sils. Aquest fet va sorprendre la setmana passada al consistori així com els pares i els mestres, ja que el solar està cedit i condicionat perquè Educació havia donat el vistiplau al nou equipament fa uns mesos. Fins i tot, l'inspector d'Educació de zona havia presentat el nou projecte educatiu als ciutadans de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050500_3_330301__Comarques-Sils-demanara-explicacions-Educacio-negativa-construir-nova-escola

El PP insta Educació a rectificar i edificar el nou CEIP a Sils

El president del Partit Popular a Girona i diputat al Parlament de Catalunya, Enric Millo, ha reclamat al Departament d'Educació que rectifiqui "la seva decisió i construeixi tal com ja havia anunciat un nou CEIP al municipi de Sils". Pel diputat, resulta "inacceptable" que el departament s'hagi fet enrere després d'haver informat els pares que aquesta escola es realitzaria.

Millo recorda que a Sils tan sols hi ha el CEIP Jacint Verdaguer, al límit de la seva capacitat, amb 500 alumnes, i que s'ha vist obligat a ubicar molts estudiants "en mòduls prefabricats situats al pati de l'escola i els quals han deixat els alumnes sense gairebé espai per poder jugar, funció principal d'un pati d'escola". Apunta, també, que les raons que van dur el departament a considerar necessària la construcció d'aquest equipament encara són vigents.

El líder popular gironí ha demanat la intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, perquè obligui el conseller d'Educació, Ernest Maragall, a revocar aquesta decisió. A més, ha assegurat que donarà suport a "totes les accions reivindicatives que es duguin a terme a Sils per reclamar la construcció d'aquesta nova escola".

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050300_3_329941__Comarques-insta-Educacio-rectificar-edificar-CEIP-Sils

Educació fa marxa enrere i no construirà la nova escola de Sils per falta d´alumnes

La Generalitat ja havia presentat el projecte educatiu als pares i el consistori, indignat, assegura que recorrerà a la decisió i es mobilitzarà

Indignació al poble de Sils després que el Departament d'Educació hagi comunicat a l'Ajuntament aquesta setmana que finalment no construirà la segona escola amb mòduls prefabricats al municipi, que havia d'entrar en funcionament a partir del curs que ve. La raó que ha provocat aquest pas enrere, segons asseguren fonts del Departament és la xifra d'inscrits, que seria inferior a la que preveien inicialment.
En total, s'havien preinscrit 53 futurs alumnes, un nombre insuficient segons fonts de la Generalitat. Però en canvi, segons explica l'alcalde, Martí Nogué (IdS), a aquesta xifra "calia sumar-hi els nens i nenes de les famílies que han decidit apostar per la nova escola" i deixar el CEIP Jacint Verdaguer, que es troba en aquests moments saturat.
La decisió d'Educació s'ha conegut dues setmanes més tard que l'inspector de zona del Departament d'Educació visités el municipi, explica l'alcalde, juntament amb el futur equip directiu del centre i alguns dels mestres en una trobada amb els pares. En aquesta reunió se'ls va fer una presentació pública del projecte educatiu i se'ls va assegurar que el centre es posava en marxa el curs que ve.
La segona escola de Sils és una llarga reividincació del municipi, sobretot dels pares i mares del CEIP Jacint Verdaguer, on hi ha escolaritzats al voltant de 500 nens. Actualment els estudiants que van a aquest centre de Sils alguns estudien en barracons per manca d'espai en el col·legi, on ja hi ha cursos triplicats, com ara el del nivell de P-5.
Per tot això i perquè el nombre de naixaments del 2008, 83 criatures, el Departament d'Educació havia optat per crear aquest nou centre educatiu, explica Nogué. Una escola, que en prinicipi havia de construir-se en mòduls prefabricats a l'avinguda Barceloneta, en unes parcel·les municipals, davant del terreny cedit pel consistori destinat al futur centre educatiu, construït d'obra.

Primeres mobilitzacions

Per tal de començar a mobilitzar-se, el consistori convoca per aquesta setmana el Consell Municipal Escolar de Sils i és allà, on hi ha presents membres del consistori, pares i educadors, d'on sorgiran les futures accions de protesta, que passen inicialment, assegura l'alcalde Martí Nogué per mostrar la discomformitat de l'Ajuntament i de tot el poble envers la decisió de la Generalitat.
Una decisió, "surrealista", es lamenta Nogué, ja que s'ha conegut pocs mesos abans que el centre comencés a entrar en funcionament en mòduls prefabricats a l'avinguda Barceloneta.

BAN MUNICIPAL CAMPANYA VACUNACIÓ DE GOSSOS 2009

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Bands/ban%20%20vacunacio%20gossos.pdf

BAN MUNICIPAL PRESENTACIÓ DE CURRICULUMS VITAE DE PERSONAL EN SITUACUÓ D'ATUR PER LES OBRES FINANÇADES AMB EL FONS D'INVERSIÓ LOCAL

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Bands/Ban%20municipal%20curriculums%20Fons%20Inversió%20Local.pdf

L'Ajuntament aprova el pagament del transport escolar no obligatori només als més pobres

L'Ajuntament de Sils, en el ple extraordinari celebrat ahir, va aprovar una moció presentada pel govern en minoria d'IdS-PM, per tal de deixar de pagar el transport escolar no obligatori a totes les famílies i fer-ho a partir del curs vinent només en el cas de les famílies més necessitades. L'Ajuntament de Sils és l'únic de la Selva que paga la totalitat del transport escolar, després que l'any passat prosperés una moció d'ICV en aquest sentit, que va rebre el suport de la resta de grups de l'oposició, CiU i AMS, fet que va deixar el govern en minoria. En el ple d'ahir, però, CiU va canviar el sentit del seu vot respecte de l'anterior ocasió, i això va provocar que la moció prosperés. Aquest curs, l'Ajuntament ha hagut de fer una despesa de 48.594 euros per pagar el transport a 273 nens.

http://www.elpunt.cat/sils/article/2/5-societat/28569-lajuntament-aprova-el-pagament-del-transport-escolar-no-obligatori-nomes-als-mes-pobres.html

PLÀNOL DE MILLORA DE LA MOBILITAT VIÀRIA AL NUCLI URBÀ

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/PLANOLS-Circulació%202009.pdf

Lluís Ferrés guanya el XX Concurs Literari de Narració Curta de Sils

L'amerenc Lluís Ferrés va guanyar ahir, amb l'obra Quatre pams de silenci, el XX Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que convoca l'Ajuntament i organitza l'Arxiu Municipal. En la mateixa categoria –oberta, a partir de 18 anys–, el segon premi va ser per a Isabel Mestras, de Santa Coloma de Farners, per Els camins són estranys. En la categoria per a autors de 13 a 17 anys, el primer premi va ser per a Francesca Cufí, de Vilobí (L'ombra de l'ombra), i el segon, per a Mariona Bordas, de Sils (Massa quilòmetres per les meves rodetes).

Pel que fa als premis destinats als alumnes del col·legi Verdaguer, els guardonats són: a 2n de primària, Laura Fontàs (El temps) i Carla Álvarez (Mila Muu); a 3r, Alba Giol (Llums al final del túnel) i Carla Mercader (La crisi); a 4t, Teo Parella (Una llegenda xocodivertida) i Pol Viñals (En Zuz i la Supermosca); a 5è curs, Irina Cuesta (Quatre espelmes) i Marina Rísquez (Un món anomenat paradís), i a 6è de primària, Andreu Mercader (El follet dels espàrrecs de marge) i Marçal Royes (Aventures a l'Àfrica). Els premis es van lliurar dins l'acte de presentació de la novel·la Xuta de cullera, de Roger González i Fitó.

http://www.elpunt.cat/sils/article/5/19-cultura/28359-lluis-ferres-guanya-el-xx-concurs-literari-de-narracio-curta-de-sils.html

Sils presenta una moció per deixar de pagar el transport escolar no obligatori

Sils vol deixar de costejar el transport escolar no obligatori que haurien de pagar les famílies que viuen en urbanitzacions del municipi i els nens de les quals utilitzen l'autobús per anar a l'escola del poble. Per això, avui l'equip de govern (IdS) presenta en ple extraordinari una moció encaminada "a ajudar només les famílies que realment ho necessitin", assegura l'alcalde, Martí Nogué (IdS), i no a fer-ho de forma universal com aquest curs. A finals de mes s'obrirà el període d'inscripció.
Es dóna el cas que el de Sils és l'únic ajuntament de la Selva que paga la totalitat del transport. Ara fa un any, en plena controvèrsia sobre aquest tema que va dur molts pares a mobilitzar-se, va prosperar una moció del grup d'ICV, a l'oposició, a través dels vots de tots els grups opositors (AMS, CiU i ICV) que va obligar el consistori a costejar la quota, de 178 euros per nen. En total aquest curs s'hi han inscrit 273 nens, fet que suposa una despesa municipal de 48.594 euros.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009042100_3_327469__Comarques-Sils-presenta-mocio-deixar-pagar-transport-escolar-obligatori

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIMARTS DIA 21 D'ABRIL A LES 19:30

Milloraran l´aigua de l´Estany a l´estiu tancant la comporta i capturant crancs i carpes

Gas Natural finança amb 30.000 euros aquesta actuació que forma part del projecte de recuperació de la llacuna selvatana protegida

L'Estany de Sils és un espai protegit i gestionat per l'Ajuntament i la Fundació Acciónatura. I durant aquest estiu s'engegarà una acció, emmarcada dins el projecte de recuperació de la llacuna, que consistirà a millorar la qualitat de l'aigua i recuperar l'hàbitat natural d'aquest indret.

En concret, es procedirà al tancament de la comporta que duu l'aigua a la llacuna per tal que no hi entri aigua contaminada i, alhora, es capturaran carpes i crancs americans, dues espècies exòtiques que proliferen a l'Estany i que actuen com a depredadors sobre els amfibis. Aquesta actuació, tal com explica el tècnic responsable del projecte d'Acciónatura, Enric de Roa, s'iniciarà l'estiu i forma part d'un projecte que es va iniciar fa onze anys i, enguany, l'empresa Gas Natural ajuda a finançar l'acció per millorar la qualitat de l'aigua amb 30.000 euros, afegeix.

Des de Gas Natural han engegat una campanya a través de la seva web www.compromisnatural.com per millorar l'Estany i, en concret, demanen als seus clients industrials que entrin a la web i proposin solucions pràctiques que usen a les seves empreses per fer un bon ús i gestió de l'aigua. A més, entrant en aquest web, afirmen en un comunicat, es recuperen cinc metres cúbics d'aigua de la llacuna durant els tres minuts que els clients es passen informant-se sobre la importància de fer un ús racional de l'aigua.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040700_3_324992__Comarques-Milloraran-laigua-lEstany-lestiu-tancant-comporta-capturant-crancs-carpes

Edicte d'aprovació definitiva d'un expedient de modificació de crèdits del pressupost 2009

No havent-se formulat reclamacions contra l'acord plenari de 12-febrer-2009, aprovatori d'una modificació pressupostària per transferència entre
partides del pressupost prorrogat del 2008 per a l'exercici 2009 i generació de crèdits, aquell acord esdevé definitiu de conformitat amb el que preveu
l'article 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2009/65/200965005093.pdf

L'AJUNTAMENT DE SILS PER SOTA LA MITJANA D'ENDEUTAMENT DELS CONSISTORIS GIRONINS

Els consistoris de la demarcació acumulen prop de 500 milions d'euros d'endeutament, és a dir 680 euros de deute per habitant (Sils 450 euros)

Els 221 municipis gironins acumulaven a principi d'aquest 2009 un deute proper als 500 milions d'euros, segons va fer públic ahir el Ministeri d'Economia i Hisenda, que per primer cop va donar a conèixer el deute de les administracions públiques. Aquest deute dels consistori de la demarcació gironina suposa que de mitjana les comarques gironines hagin de fer front a un deute de 680 euros per cada habitant. Per contra, un total de 46 municipis no tenien registrat cap deute en finalitzar l'any passat, segons va comprovar el Ministeri d'Economia.

Aquesta quantitat d'endeutament se situa per sobre de la mitjana catalana, que, segons les dades del govern espanyol, se situa a 548 euros de deute per habitant. Per municipis, dos ajuntaments de l'àrea de la Costa Brava com són Castelló d'Empúries i Castell-Platja d'Aro encapçalen el deute per habitant, amb 1.874 euros i 1.830 euros respectivament. Just al darrere, hi trobem Sant Joan les Fonts, amb un deute de 1.760 euros per cada ciutadà, i Vila-sacra, amb 1.682 euros de deute per habitant. Entre les capitals de comarca, hi destaca Ripoll, amb un deute de 1.064 euros per habitant. Quant a la ciutat de Girona, deu 582 euros per cada ciutadà.

L'informe del Ministeri d'Economia també recull el deute de les diputacions, que en el cas de la Diputació de Girona ascendia a més de 104 milions.

Segona demarcació

Si comparem aquest endeutament amb les altres demarcacions catalanes, només Tarragona supera les dades gironines, amb 826 euros de deute per habitant. Per la seva banda, Barcelona té un deute de 487 euros per cada ciutadà i la de lleida, de 591 euros per habitant.

DEUTE D'EUROS PER HABITANT DELS MUNICIPIS

Girona 582 euros. Banyoles 795 euros. Santa Coloma de Farners 590 euros. Ripoll 1.064 euros. Figueres 727 euros. Puigcerdà 742 euros.Olot 817 euros. La Bisbal d'Empordà 474 euros. Anglès 1.072 euros. Besalú 1.496 euros. Cadaqués 726 euros. Calonge 1.396 euros. Campllong 1.439 euros. Camprodon 966 euros. Queralbs 989 euros. Cassà de la Selva 410 euros. Castelló d'Empúries 1.874 euros. Castell-Platja d'Aro 1.830 euros. Crespià 1.350 euros. L'Escala 1.075 euros. Llagostera 340 euros. Llançà 1.279 euros. Lloret de Mar 814 euros. Palamós 771 euros. Port de la Selva 1.310 euros. Ribes de Freser 998 euros. Riudarenes 1.055 euros. Riudellots 912 euros. Roses 978 euros. Salt 779 euros. Vila-sacra 1.682 euros. Sant Feliu de Guíxols 595 euros. Sant Gregori 931 euros. Sant Hilari Sacalm 1.209 euros. Sant Joan de les Abadesses 444 euros. Santa Coloma de Farners 590 euros. Santa Cristina d'Aro 999 euros. Sant Joan les Fonts 1.760 euros. Torroella de Montgrí 1.050 euros. Caldes de Malavella 218 euros. Campdevànol 417 euros. Cornellà del Terri 619 euros. Hostalric 604 euros. La Jonquera 1.038 euros. Maçanet de la Selva 552 euros. Palafrugell 428 euros. Palau-saverdera 787 euros. Pals 615 euros. Peralada 402 euros. Porqueres 274 euros. Riells i Viabrea 320 euros. Vidreres 365 euros.Vilablareix 741 euros. Vilafant 221 euros. Vilobí d'Onyar 275 euros. Sils 450 euros. Sarrià de Ter 363 euros. Sant Julià de Ramis 347 euros. Celrà 82 euros.

Total demarcació

Tots els municipis gironins acumulen 497.635.000 milions d'euros.

Això suposa un deute de 680 euros per habitant.

http://www.elpunt.cat/sils/article/1/10-administracions/21804-el-deute-dels-ajuntaments-gironins.html

El govern veu il·legal la difusió que fan les administracions de certes dades personals

L'Agència de Protecció de Dades no permet publicar-les sense permís de l'afectat en actes de plens i juntes de govern

L'Agència Catalana de Protecció de Dades considera il·legal la publicació de certes dades personals en actes de plens i juntes de govern de les administracions públiques. Un dels casos més flagrants és els de les sancions a ciutadans, que molts consistoris fan públiques en actes de junta de govern. Així doncs, molts ajuntaments gironins estan cometent actualment il·legalitats amb aquestes actes, ja que fan públics sense poder fer-ho noms, domicilis i DNI de particulars. Aquest problema s'ha accentuat amb la publicació d'aquestes actes a internet, fet que va fer elaborar a l'agència un dictamen que va establir que si l'administració no té el consentiment de la part implicada o no es troba en un cas habilitat per llei, està cometent una il·legalitat i podria ser sancionat.

L'Agència Catalana de Protecció de Dades té un servei d'inspecció que intenta solucionar els casos en què detecta que l'administració pública, generalment ajuntaments, incompleix la normativa. Davant la difusió de la informació durant els últims anys per internet, és en aquest àmbit on s'està fent més incidència amb aquesta vigilància. L'Agència Catalana de Protecció de Dades va emetre un dictamen en relació amb la consulta d'un ajuntament sobre la publicació de les actes de ple i juntes de govern en què considera «no justificada» la difusió a través del web municipal d'aquestes actes quan continguin dades «que puguin afectar el dret a la intimitat o altres dades de caràcter personal».

Si un ciutadà comprova que les seves dades han estat fetes públiques il·legalment sense el seu consentiment pot acollir-se als drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal, més coneguts com a drets ARCO. Els casos principals en què l'ajuntament no pot publicar en cap cas les dades de ningú és en la concessió d'ajuts i, sobretot, en els expedients sancionadors. Un cas important en què sí que està habilitat per llei és la concessió de llicències d'obres. Els drets ARCO permeten al ciutadà exigir al responsable de la publicació dels fitxers que els elimini. El ciutadà també pot denunciar el cas a l'Agència Catalana de Protecció de Dades, que ha rebut nombroses queixes respecte d'aquests temes. Òbviament, si el ciutadà considera que ha estat perjudicat per la difusió d'aquestes dades, pot optar per la via judicial.

En el cas dels diaris oficials, sí que està permesa la difusió de dades personals, perquè és necessari per a la finalitat, ja que es comuniquen actes administratius que no han pogut ser notificats personalment.

Sis principis per la difusió a internet

En les seves recomanacions sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'internet, l'Agència Catalana de Protecció de Dades estableix sis principis que no sempre tothom compleix: consentiment, proporcionalitat, exactitud, inalterabilitat de drets i garanties, adaptabilitat al progrés i responsabilitat. Així doncs, s'estableix que només es pot procedir a la difusió d'informació que contingui aquestes dades quan es disposi del consentiment del titular de les dades o quan la difusió derivi de les previsions d'una norma amb rang de llei. L'agència considera que és necessària la ponderació, per tal que la informació facilitada sigui l'estrictament adequada i es mantingui només durant el temps adequat per assolir la finalitat que legitima la difusió de les dades. Pel que fa a l'exactitud, la recomanació estableix que correspon a l'administració que difongui o ordeni la difusió de dades per internet vigilar per la seva correcció, actualització i cessament quan esdevingui innecessària o il·legítima.

La utilització d'internet ha de garantir el manteniment de la integritat dels drets i les garanties jurídiques i de seguretat. En la difusió d'informació a través d'internet també cal adequar les mesures de seguretat als avenços que experimenti la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos. Finalment, les entitats o òrgans responsables dels fitxers o tractaments són responsables de la informació que ofereixen a través d'internet que incorpori dades personals.

Protesta simbòlica al web de Tossa

L'Ajuntament de Tossa ha eliminat recentment les actes de les juntes de govern. A la pàgina web on fins ara es podia accedir a aquestes actes s'explica ara que s'han retirat del web municipal aquesta informació arran d'un dictamen de l'Agència Catalana de Protecció de Dades que constata els casos en què no és preceptiu publicar les actes. Aquest dictamen no és al gust de tothom, ja que al web de Tossa, sota l'explicació del dictamen, hi ha una nota en què es llegeix literalment: «Els serveis administratius de l'Ajuntament de Tossa de Mar no compartim aquesta mesura.»

El segon tinent d'alcalde de Tossa, Joan Antoni Hervias (CiU), lamenta que ara no es pugui accedir a les actes, ja que a vegades és necessari per feina, i considera que netejar de dades les actes de tots els plens que hi havia al web des de l'any 2000 és una feina que ara no es pot assumir.

Continua incomplint la llei

Tanmateix, l'Ajuntament de Tossa continua incomplint la llei, ja que tot i que ha quedat eliminat l'accés del web a les actes, aquestes encara estan penjades a la xarxa, com bé es pot comprovar en una cerca al cercador Google. Com assenyala l'Agència Catalana de Protecció de Dades, això tampoc està permès i és igualment sancionable. Una recomanació amb vista al futur és que les pàgines web que continguin aquestes dades no siguin indexables.


ENTREVISTA JOSEP MATES

«S'ha fet un ús poc pensat de les actes»

No haurien de ser públiques totes les actes de les juntes de govern i dels plens?
–«Les juntes de govern no fan sessions públiques. Els ajuntaments haurien de donar notícia dels acords, però s'ha de fer amb cura, perquè hi pot haver temes delicats. Per no perjudicar persones s'ha de donar publicitat evitant de donar dades de persones físiques. En els plens, igualment.»
–En quins casos es pot donar informació de persones i en quins no?
–«En les llicències d'obres, si el titular és una persona física, es pot donar el nom. No és així en el cas de la concessió d'ajuts o d'expedients sancionadors. Aquests són els dos principals problemes. Hi ha altres casos, com ara concedir una beca a un funcionari. La idea és que és bo fer públics els acords, però no sempre entrar en detall. En cap cas es pot publicar el DNI.»
–Des de quan està en vigor aquesta normativa?
–«En realitat sempre hauria d'haver estat així. La llei de bases de règim local del 1985 diu que s'ha de donar publicitat als acords, però no transcriure'ls. Amb internet hi ha hagut una tendència a allò fàcil, que és penjar-los del tot.»
–Es pot arribar a sancionar l'administració pública que publica els noms sense poder fer-ho?
–«Hi ha hagut molts casos de denúncia a l'Agència Catalana de Protecció de Dades. El que convé és corregir aquesta pràctica. En el cas de les administracions públiques les sancions no són econòmiques. Es resol que és pràctica incorrecta. En cas de reincidència, sí que hi hauria problemes, podria ser prevaricació.»
–Perquè, es pot dir clarament que publicar aquestes dades és il·legal?
–«Sí, sí, en la mesura que es divulguen casos personals en circumstàncies que no estan justificades.»
–Es pot anar al jutjat a denunciar-ho o únicament es pot denunciar a l'agència? Hi ha hagut alguns cas de via judicial?
–«No en conec cap cas, però es podria fer si es considerés que s'ha produït un perjudici.»
–Hi ha alguna altra mesura per protegir la intimitat de les persones en aquest àmbit?
–«S'està parlant que les pàgines web on hi ha les actes no siguin indexables, per evitar això, que els robots dels cercadors les puguin trobar. És probable que la Unió Europea ho faci seu i d'aquí a un temps sigui obligatori.»
–Parla del cas d'internet, però també deu ser il·legal penjar determinades dades en actes que es pengin, per exemple, en plafons.
–«És il·legal si no té cobertura legal o no hi ha el consentiment de l'afectat. És el mateix cas que a internet.»
–Per què creu que es produeixen aquestes il·legalitats per part de diversos ajuntaments?
–«Crec que s'ha tendit sense mala fe a fer un ús poc pensat d'aquestes actes.»

http://www.elpunt.cat/sils/article/-/-/21422.html