El Ministeri d'Indústria treu a informació pública el traçat d'una infraestructura de 165 km que estarà en servei el 2011
El gasoducte de transport provinent de Bilbao i València pel Camp de Tarragona i fins a Barcelona s'ha d'interconnectar amb França en el futur. Ho preveuen el pla de l'energia i les bases del Pacte Nacional d'Infraestructures de la Generalitat, així com la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria. A més de la futura interconnexió amb França, es pretén garantir el subministrament de gas a les futures plantes tèrmiques de cicle combinat que s'hauran de construir a Girona –on encara no n'hi ha cap– per generar electricitat. El ministeri ha adjudicat el projecte a Enagas i ha tret a informació pública un traçat de 165 km des de Martorell fins a Figueres que aprofita els traçats del futur quart cinturó i de la línia del TAV.
L'única connexió de transport de gas de l'Estat espanyol amb França es va posar en servei el 1993 entre Larrau i Calahorra a través del Pirineu navarrès en un projecte que se situa en cotes superiors als 2.000 m. Ara ha començat la primera fase de la segona connexió. El gasoducte del cantàbric provinent de Bilbao entra a Catalunya per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, i el que puja del País Valencià entra pel Montsià. Al Baix Camp s'uneixen en un únic traçat per donar servei a les centrals tèrmiques de nova generació de Vandellòs i Tarragona, així com al polígon petroquímic d'aquesta ciutat. Entren a Barcelona per la vall del Llobregat fins a la planta de regasificació del Port i les centrals de generació elèctrica de Sant Adrià del Besòs. Totes les planificacions elèctriques i gasistes de la Generalitat i l'Estat preveuen la prolongació del gasoducte per Girona fins a connectar amb França.
El Ministeri d'Indústria ha adjudicat a la principal transportista estatal de gas, Enagas, la primera fase d'aquest projecte, que unirà Martorell amb Figueres en un traçat de 165 km que aprofitarà la construcció del futur quart cinturó viari del Vallès i la línia del TAV entre Barcelona i Girona en construcció. Es tracta d'una canonada de gairebé un metre de diàmetre que transportarà gas a una pressió de 80 bar i que està previst que entri en servei el 2011. La infraestructura té una servitud permanent de pas de 4 m d'amplada per motius de seguretat. Tampoc es podrà llaurar o perforar el terra a una fondària superior al mig metre, ni plantar arbres o arbustos de tronc alt a una distància inferior als 2 m des de l'eix de la canonada. Qualsevol tipus d'obra, construcció, edificació o treball susceptible de danyar les instal·lacions estarà prohibit a una distància inferior als 10 m per costat de l'eix del traçat. El gasoducte naixerà com un ramal del que es troba en servei entre l'Arboç del Penedès i la planta de regasificació de Barcelona, concretament al terme de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Continuarà per Sant Esteve Sesrovires fins a Abrera, on es construirà paral·lel al tram ja en construcció del quart cinturó viari del Vallès per Viladecavalls, Ullastrell, Terrassa i Sabadell
El traçat del gasoducte continua per la franja de municipis on el tripartit de la Generalitat intenta consensuar la continuació del quart cinturó viari: Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Santa Eulàlia de Ronçana, l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Cardedeu i les Franqueses del Vallès. Des d'aquí el traçat del gasoducte continua paral·lelament a la línia en construcció del tren d'alta velocitat (TAV) entre Barcelona i Girona per Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Fogars de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar i Riudellots. Tenint en compte que a partir de Riudellots el TAV entrarà a Girona per travessar la ciutat per sota, el gasoducte es desviarà cap a l'oest per Aiguaviva, Vilablareix, Bescanó, Salt i Sant Gregori. Després d'aquí, el gasoducte tornarà a connectar amb la línia del TAV a Palol de Revardit i fins a Figueres per Cornellà de Terri, Vilademuls, Borrassà i Avinyonet de Puigventós. El pressupost de construcció del gasoducte entre Martorell i Figueres és de 78,6 milions d'euros, 40,5 dels quals corresponen al traçat pel Baix Llobregat, el Vallès i la Selva, i 38 i escaig al traçat per la resta del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà.
El primer esborrany de la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria preveia l'entrada en servei del gasoducte fins a Figueres l'any 2010, però el document definitiu que s'ha d'aprovar pròximament ja inclourà la nova data del 2011. Amb aquesta previsió treballa la companyia Enagas, que recorda que tot just el ministeri acaba de treure el traçat a informació pública de tots els municipis afectats i que després de les al·legacions la tramitació encara faltaran les autoritzacions dels ministeris de Medi Ambient i Indústria.
El document de planificació del ministeri considera que el gasoducte Martorell-Figueres «permetrà el subministrament a la demanda convencional existent a la seva zona d'influència, principalment Girona i Figueres, així com la possible demanda per a generació elèctrica que es pugui desenvolupar en aquesta àrea». Tant el pla de l'energia com les bases del Pacte Nacional d'Infraestructures de la Generalitat consideren el gasoducte Martorell-Figueres com el primer pas de la futura interconnexió amb França, prevista igualment amb una canonada de 0,9 metres de diàmetre per transportar gas a 80 bar de pressió. Es tracta de millorar l'abastament a Catalunya i Espanya i reduir l'actual dependència del gas algerià per motius politicoestratègics, de fiabilitat del subministrament i de preus.
EL PUNT
