Els resultats de les eleccions al Parlament a Sils

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generalitat celebrades a Sils el 28 de novembre del 2010:

Cens 3.827
Vots 2.048 (53,51%)
Abstenció 1.779 (46,49%)
Nuls 17
Blancs 58
2010 - 2006
Partit Vots % Vots %
CIU 893 43,97 579 36,93
PSC 265 13,05 344 21,94
PP 220 10,83 123 7,84
ERC 152 7,48 306 19,52
ICV-EUiA 101 4,97 128 8,16
Rcat 98 4,83 - -
SI 69 3,40 - -
PXC 63 3,10 - -
Cs 52 2,56 22 1,40
CenB 10 0,49 7 0,45
PACMA 9 0,44 3 0,19
EV-GVE 8 0,39 - -
PDLPEA 7 0,34 - -
GLBTH/TSI 6 0,30 - -
PIRATA.CAT 5 0,25 - -
Des de Baix 3 0,15 - -
PDR.CAT 3 0,15 - -
CORI 2 0,10 - -
PCPC 2 0,10 2 0,13
PFyV 2 0,10 5 0,32
POSI 1 0,05 1 0,06
UCE 1 0,05 - -
UPyD 1 0,05 - -
FE de las JONS 0 0,00 - -
IR-PRE 0 0,00 - -
MSR 0 0,00 - -
PH 0 0,00 - -
PUM+J 0 0,00 3 0,19

Escrutat: 100.00%
Podeu consultar els resultats de tots els pobles al Canal de les Eleccions al Parlament 2010

El president gironí del PP reclama a l´ACA que dreni la séquia de Sils

En una visita a la població de Sils efectuada dimecres passat, el president del Partit Popular a les comarques gironines, Enric Millo, ha reclamat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que no ajorni el drenatge de la séquia. A més, ha demanat a través d'una proposta de resolució al Parlament que l'actuació a la séquia s'executi de manera urgent, tenint en compte les pluges registrades darrerament a les comarques gironines.

El popular ha assegurat que aquest canal "fa molts anys ja va inundar el barri de la Laguna i, per tant, és una irresponsabilitat que l'ACA, malgrat saber i reconèixer que en aquests moments les condicions d'aquesta séquia són dolentes i que cal drenar-la per evitar el risc d'una altra inundació, un cop més en demori el drenatge i neteja".

Millo assegura que, precisament, aquesta és una qüestió que s'està arrossegant des de l'any 2006, quan estava previst que l'Agència Catalana de l'Aigua realitzés les tasques que ara ha aturat, tot i tenir-les previstes incialment. Fins i tot, l'actual equip de govern va realitzar una estassada del canyís en ple període de nidificació de les aus, comptant amb aquests treballs.
Pel líder conservador, la retallada de 900 milions que ha realitzat el Govern en el seu pressupost no hauria de comportar la supressió d'"actuacions d'aquest tipus, que si no es duen a terme són un perill per als ciutadans". Creu que s'hauria de suprimir la despesa supèrflua d'altres departaments com el de Vicepresidència.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071200_3_343381__Comarques-president-gironi-reclama-lACA-dreni-sequia-Sils

El PP insta Educació a rectificar i edificar el nou CEIP a Sils

El president del Partit Popular a Girona i diputat al Parlament de Catalunya, Enric Millo, ha reclamat al Departament d'Educació que rectifiqui "la seva decisió i construeixi tal com ja havia anunciat un nou CEIP al municipi de Sils". Pel diputat, resulta "inacceptable" que el departament s'hagi fet enrere després d'haver informat els pares que aquesta escola es realitzaria.

Millo recorda que a Sils tan sols hi ha el CEIP Jacint Verdaguer, al límit de la seva capacitat, amb 500 alumnes, i que s'ha vist obligat a ubicar molts estudiants "en mòduls prefabricats situats al pati de l'escola i els quals han deixat els alumnes sense gairebé espai per poder jugar, funció principal d'un pati d'escola". Apunta, també, que les raons que van dur el departament a considerar necessària la construcció d'aquest equipament encara són vigents.

El líder popular gironí ha demanat la intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, perquè obligui el conseller d'Educació, Ernest Maragall, a revocar aquesta decisió. A més, ha assegurat que donarà suport a "totes les accions reivindicatives que es duguin a terme a Sils per reclamar la construcció d'aquesta nova escola".

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050300_3_329941__Comarques-insta-Educacio-rectificar-edificar-CEIP-Sils

PSC, ERC i ICV tomben la proposta del PP demanant transport escolar gratuït

La proposta de resolució presentada pel diputat al Parlament Josep Enric Millo (PP) demanant al Govern de la Generalitat l'increment de la partida pressupostària destinada a garantir la gratuïtat del transport escolar no obligatori ha estat rebutjada per les tres forces polítiques que donen suport al Govern; PSC, ERC i ICV. Millo també havia demanat al Govern de la Generalitat la modificació del decret que regula el servei de transport escolar i la introduccció dins d'aquest criteris de distància per beneficiar els alumnes que, tot i desplaçar-se dins el mateix municipi on viuen, resideixen lluny del centre escolar. En aquest cas, la proposta ha estat transaccionada i això ha permès que fos aprovada amb el vot favorable de totes les forces , que s'han compromès a donar un tracte preferent a aquesta qüestió i a buscar el consens i l'acord en el si de la ponència que ha de debatre la nova Llei d'educació de Catalunya.
La polèmica del pagament del transport escolar no obligatori -aquell que trasllada els alumnes des de casa seva fins el centre escolar del seu propi municipi- va esclatar a finals del curs passat. Es tracta d'un servei que tradicionalment havia estat subvencionat pels consells comarcals, que complementaven l'aportació de la Generalitat; però la primera comarca en considerar que la subvenció total ja no era viable per falta de fons va ser la de la Selva. La demanda de més recursosa la Generalitat no va quallar i el Consell va proposar un copagament -les families han de pagar aproximadament el 30% del cost del transport- que ara busquen aplicar també consells d'altres comarques gironines, mentre que els pares continuen demanant la gratuïtat del servei, tal i com havia estat fins ara.
Millo apunta que la proposta "no buscava altra cosa que pal·liar la situació generada pel departament d'Educació, que no ha ampliat la disponibilitat pressupostària del Departament per aquesta finalitat". "És incomprensible", conclou el diputat popular, "que en la situació actual de crisi econòmica les tres forces polítiques que donen suport al Govern no acceptin una iniciativa que va encaminada a ajudar les famílies en aquest moments de dificultats". Millo destaca que no es tracta d'un "problema puntual sinó generalitzat i per tant la Generalitat ha d'actuar també de manera generalitzada, cosa que queda clar que no té cap intenció de fer".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031500_3_320134__Comarques-tomben-proposta-demanant-transport-escolar-gratut

´El PP ha tingut el que es mereixia la seva actitud, especialment a Girona´

Després dels espectaculars resultats obtinguts a Girona, on el PSC ha aconseguit per primera vegada tres escons al Congrés, la cap de llista de la formació socialista desgrana els objectius per als propers quatre anys i analitza els comicis del 9 de març a la circumscripció de Girona. Montse Palma no amaga que afronta la nova legislatura amb una especial il·lusió.

Ara que s'ha acabat, ja pot confessar que en cap moment va creure que el PSC treuria tres diputats per Girona.

-En Rafel Bruguera, que en matèria electoral hi entén, sempre ens va dir que fóssim prudents, però que treure el tercer diputat no era impossible. I a més, hi havia quatre enquestes que ens donaven possibilitats d'aconseguir-lo. En tot cas, s'ha demostrat que era una falàcia aquella història que es va muntar sobre que el sisè diputat havia de ser o bé per a ERC o bé per al PP. Perquè a més, sembla ser que el nostre tercer diputat va ser el cinquè per Girona, i que el sisè va ser el d'ERC.

Vaja, sabíem que obtenir el tercer diputat era un objectiu difícil, però també sabíem que el 2004 es va produir una conjuntura molt especial, com van ser els espectaculars resultats d'ERC.

-Sap que guardo l'entrevista on vostè assegurava que en tres o quatre anys la N-II ja estarà del tot desdoblada, per recordar-li si el Govern no ho compleix?

-En aquests moments està en obres fins pràcticament a Sils. Aquest mateix any començaran les obres del tram Medinyà-Bàscara. El tram de Girona -el tercer carril de l'autopista- també comença ja. Home, jo crec -i no és que ho cregui jo, també el conseller Nadal amb els projectes a la mà- que en el termini de tres o quatre anys el desdoblament, si no ha acabat del tot, serà una realitat en marxa, i no una cosa sobre paper com ha sigut fins ara.

-Miri que d'aquí a quatre anys li recordaré el que està dient.-Tant de bo li pugui dir que ja està tota desdoblada, o pràcticament tota. La confiança que els electors han dipositat en nosaltres genera una gran responsabilitat, en aquest tema de les infraestructures i en tantes altres coses. Als socialistes no ens fa res reconèixer quan ens equivoquem, i ho hem fet en diverses ocassions-Per exemple?

-En el tema de Rodalies es van cometre una sèrie d'errors, si bé és cert que hi ha també altres explicacions no ben bé de l'obra. Però si alguna cosa no l'hem fet prou bé, som capaços de reconèixer-ho i de rectificar. És una manera de ser diferent d'alguns altres.

-Ja que treu el tema dels trens: CiU proposava durant la campanya trens entre Girona i Barcelona cada mitja hora i fins les 12 de la nit. Se suma el PSC a aquesta proposta?

-Que hi hagi més trens en aquesta línia depèn en gran part que es resolgui l'actual tema de Rodalies. Seria enganyar la gent dir que demà podem posar més trens a la línia. Per una banda, el problema de Rodalies de Barcelons s'està resolent, i per l'altra banda quan la Generalitat assumeixi completament la gestió del transport per ferrocarril, és d'esperar que hi hagi una millora del servei. Ara bé, aquesta transferència s'ha de fer en condicions, i això vol dir sobretot amb un pla d'inversions i amb els recursos suficients perquè poguem millorar el servei: posar més trens, posar més freqüències, horaris més amplis. En definitiva, es tracta de resoldre el tema de Rodalies i després posar més recursos. El Govern de la Generalitat està fent bé de no tenir pressa, de no voler la transferència a qualsevol preu.

-En la nostra entrevista preelectoral es mostrava contrària als transvasaments per resoldre el problema de l'aigua. Els dirà als del seu partit que deixin de dur aigua del Ter a Barcelona?

-El de l'aigua no és un tema que es pugui plantejar entre Girona i Barcelona, sinó que s'ha de plantejar, com a mínim, en l'àmbit de Catalunya. Jo vaig dir que transvasar aigua és una solució cara i del segle XIX, però fins fa poc no es podia fer gaire res més. En pocs anys han sortit alternatives, com les noves dessaladores i la reutilització. Valdria la pena invertir en noves tecnologies per obtenir aquest recurs tan escàs de manera cada vegada més eficaç. Ara bé, hi ha transvasaments com el del Ter a Barcelona, que funciona des de fa dècades i que genera actualment un problema en aquest riu i al seu entorn, i per tant s'han de prendre mesures: s'ha de garantir el subministrament allà on hi ha gent que el necessita, s'ha de garantir aigua per regar els conreus. Però mantinc que els transvasaments no són solucions eficaces ni raonablement econòmiques.

-Tornant a les eleccions: no creu que el PSC obté bons resultats a Catalunya perquè s'aixopluga sota el paraigües del PSOE i així obté molts vots que un partit català no tindria?

-El PSC té la gran virtut que recull una part molt important de la realitat social catalana. Aquesta diversitat s'agrupa al voltant del nostre projecte, progressista i catalanista, obert, divers. En aquesta campanya hem fet una defensa del projecte social de Zapatero en l'àmbit d'Estat, però també ha tingut com a element fonamental la defensa de l'Estatut. O sigui que la definició de progressista i catalanista està molt clara, perquè tenim sobre la taula uns drets cívics i socials que durant aquesta legislatura s'han desenvolupat, i a la vegada una defensa de l'Estatut català, d'avançar en l'autogovern, que Catalunya recuperi unes inversions que se li han negat durant molts anys. No crec que el més important sigui si pesa més el PSOE o el PSC.-Dit d'una altra manera: els extraordinaris resultats aconseguits a Girona han sigut per l'efecte Zapatero o per l'efecte Chacón? O per l'efecte Palma?

-Són resultats molt bons no a Girona, sinó a tot Catalunya. Més que efectes personals, penso que hi ha hagut l'efecte d'un projecte que compartim Zapatero, Chacón i jo mateixa. És l'efecte que la ciutadania, més enllà del que a vegades equivocadament pensem, està interessada en la política. Dades com l'índex de participació i l'audiència que van tenir els debats televisats desmunten el mite aquest que diu que la gent està avorrida i descreguda de la polítiva. A la ciutadania se li ha de donar molta més confiança de la que es dóna a vegades...sobretot des de la dreta. La dreta no confia en la maduresa de la nostra democràcia i sovint desconfia de la maduresa dels mateixos ciutadans. La gent és molt més madura del que des de la dreta voldrien que fos, per això l'objectiu de la dreta era provocar quanta més abstenció millor. Això no és creure en el joc democràtic, sinó que és tenir interessos purament de poder.

-Dirigents polítics li han comentat alguna cosa, sobre que Girona sigui l'única província sense representació del PP?

-Sí, alguns companys de partit de Madrid. De tota manera els comentaris són que el PP, amb l'actitud que ha tingut respecte a Catalunya els darrers quatre anys, ha tingut el que realment es mereixia. I a Girona especialment.

-No han tingut -a Catalunya i a tot l'Estat- molt vot de prestat? De gent que els ha votat simplement per parar els peus al PP?

-En aquestes eleccions hi havia dos projectes, i la gent que no volia el projecte de Rajoy, votava el projecte de Zapatero. El votant progressista sempre és més crític que el votant conservador. Sí que hi ha gent que ens presta el vot, que ens vota però en qualsevol moment ens el pot tornar a prendre. Trobo que això està bé, perquè és un vot crític, i als representants ens representa haver d'assumir la responsabilitat, de complir. A tot governant això l'hauria d'estimular.

-Com enfoquen l'estada al Congrés de tres diputats del PSC per Girona per primera vegada?

-Que la meitat dels diputats per Girona estiguin integrats al PSC ens col·loca en una situació de clar lideratge d'un projecte polític, també per les nostres comarques. I estem disposats a assumir-lo i a exercir-lo. Per alguna cosa vam ser els únics que presentàvem un programa electoral per a les comarques gironines

-Doncs molta gent pensa que ja no els tornarà a veure fins d'aquí a quatre anys, quan tornin a necessitar els vots.

-No és cert. I si hi ha gent que pensa això, potser és que no hem sabut arribar a tothom. Una part important dels resultats d'aquestes eleccions ve del treball realitzat durant quatre anys. Hem estat pendents de tots i cadascun dels temes de les nostres comarques, així com trepitjant el territori. I ho continuarem fent. I continuarem apretant els responsables dels temes d'infraestructures, de medi ambient, del que sigui.

Diari de Girona

Aixequen un cotxe de propaganda del PP amb un carretó elevador a la Cellera de Ter

Girona.- Una persona que conduïa un carretó elevador ha aixecat un cotxe Smart de propaganda del PP, amb el conductor a l'interior, a la Cellera de Ter. Els fets han tingut lloc aquest diumenge a la tarda, després de la festa de la matança del porc. El Partit Popular ha denunciat l'agressió i ha explicat que diversos membres del PP de Girona han estat 'agredits' per un grup d'independentistes, que portaven pancartes de 'Catalonia is not Spain'. Finalment, el conductor ha aconseguit baixar del cotxe i les 150 persones que hi havia al voltant, segons ha explicat el PP, han insultat als quatre populars amb crits de 'feixistes', 'fora, fora, espanyols', i 'fills de puta', entre altres.


3cat24.cat

Zapatero guanya Rajoy per punts

Zapatero neutralitza les envestides de Rajoy i el supera al contraatac

El combat televisiu entre el president i l'aspirant a ser-ho es va saldar amb una victòria, tot i que ajustada, del defensor del títol. Assalt rere assalt, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van reproduir la mateixa tàctica: el líder del PP, a qui per sorteig li corresponia inaugurar tots els blocs temàtics del debat, va envestir amb fúria contra l'adversari, mentre el candidat socialista repel.lia els seus cops i usava el torn de tancament per donar-li el cop de gràcia. Els estrategs de PSOE i PP la van encertar: no hi va haver victòria per KO, però Zapatero va superar el rival als punts.

Va ser un debat agre, fins i tot agressiu en el tram final, fidel reflex de la crispada legislatura que s'acaba. Després de quatre anys de tumultuoses sessions parlamentàries, després de desenes de manifestacions contra el Govern encoratjades pel PP, tampoc era lògic esperar un cara a cara de guant blanc. Zapatero i Rajoy van passar comptes davant les càmeres amb contundència, fins al punt de protagonitzar una picabaralla quan el líder del PP va acusar el president d'"haver agredit les víctimes del terrorisme" i aquest li va retreure que qualifiqués d'"untats" els artistes que recolzen el PSOE.

De sis a 15 punts

Les enquestes de tres televisions privades van acreditar ahir a la nit la victòria de Zapatero. Segons el sondeig de Cuatro, el 45,4% dels entrevistats van proclamar vencedor Zapatero, davant d'un 33,4% favorable a Rajoy. Per La Sexta, el president es va imposar a l'aspirant per 15 punts. I segons Antena 3 TV, l'avantatge socialista va ser només de sis punts.[A més, Tele 5 ha fet públic aquest matí el seu sondeig, que dóna com a guanyador el líder del PSOE amb un avantatge de 16 punts.]

Les fèrries condicions pactades pel PSOE i el PP van encotillar el primer tram del debat. Però després de la pausa publicitària Zapatero i Rajoy van endurir encara més el to, interrompent-se sense rubor. Massa exhaustiu en la presentació, el moderador, Manuel Campo Vidal, va encertar al reconduir el debat abans que se li escapés de les mans.

Si l'objectiu dels contendents hagués estat sintonitzar amb els electors fidels al PSOE i al PP, respectivament, tots dos haurien guanyat. Però el seu repte era un altre: seduir els indecisos. En el cas de Zapatero, mobilitzar l'electorat progressista que, per rebuig al PP i a les mentides de l'11-M, el va conduir a la Moncloa el 2004; en el de Rajoy, consolidar la seva alternativa i aconseguir que l'esquerra dubitativa, potser decebuda amb la gestió del PSOE, es quedi a casa el 9 de març.

Des d'aquesta òptica, el candidat socialista va jugar les seves cartes amb més habilitat que el popular. En l'apartat econòmic, el primer de la nit i pedra de toc del debat, Rajoy no va fer cas de les estadístiques que esgrimia Zapatero per demostrar la bona marxa del país. "No em parli de dades macroeconòmiques que ningú entén", li va deixar anar el dirigent conservador. Mirant a la càmera, el líder del PP va preguntar als espectadors si creien que estaven "millor que fa quatre anys", i es va aferrar a la pujada dels preus, a l'estancament dels sous i la recent pujada de l'atur per desacreditar la gestió de l'actual Govern.Però Zapatero, després de recordar-li que com a ministre va congelar el sou als funcionaris i va recolzar el cop de decret del 2002, es va mostrar optimista sobre el futur de l'economia espanyola i va tancar el bloc amb un cop d'efecte: va evocar el debat d'investidura, quan Rajoy li va exigir un creixement econòmic del 3% i que creés dos milions de llocs de treball en la legislatura. Xifres pitjors de les finalment registrades."¿Què és un bonobús?"En la seva obstinació d'animar la por de l'esquerra al retorn del PP al poder, Zapatero va contraposar les seves polítiques socials a una dreta que "en 30 anys no ha recolzat mai les ampliacions de drets". El president va deixar que Rajoy insistís en el discurs de mà dura amb la immigració per, a l'acabar el bloc, retreure-li que com a titular d'Interior només demanés "un bonobús" per regularitzar els immigrants sense papers. "¿Bonobús? ¿Què és?", va encertar a preguntar Rajoy.

La política antiterrorista va aguditzar la confrontació. Mentre Rajoy insistia a acusar-lo de "mentir" i "enganyar" els espanyols al negociar amb ETA, Zapatero el va culpar de "debilitar el Govern" al negar-li el suport en el procés de pau. Els gestos de José María Aznar a ETA, el 1998, i les seves "mentides" després de la massacre de l'11-M, el 2004, li van servir al president per denunciar el doble llenguatge del PP en la lluita antiterrorista. Fins i tot en el debat sobre el model d'Estat, no especialment grat per al Govern, Zapatero va resistir. Encara que Rajoy va negar haver vaticinat la ruptura d'Espanya a compte de l'Estatut, el president va ressaltar que l'"apocalipsi" vaticinat pels populars "s'endarrereix". Fins i tot va llegir dos articles idèntics dels estatuts andalús i català: el primer el va recolzar el PP, el segon el va portar al Tribunal Constitucional. Com a colofó, el candidat del PSOE va pressionar Rajoy perquè aclarís si aprovaria o no el transvasament de l'Ebre. No va aconseguir que ho fes, però sí deixar-lo en evidència.A l'acabar el duel televisiu, com era d'esperar, tant socialistes com populars van declarar vencedors els seus respectius líders. Zapatero va destacar que Rajoy només havia aportat crítiques, no alternatives; i el líder del PP es va declarar "molt content i satisfet". La revenja, dilluns que ve a la mateixa hora.

El periodico

El PP vol suprimir el català com a llengua oficial a l´ensenyament!

El PP vol garantir per llei l'ensenyament a tota espanya en castellà.

El president del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que si guanya les pròximes eleccions generals suprimirà com a "assignatura específica" la d'Educació per la Ciutadania i garantirà per llei l'ensenyament en llengua castellana" a tot Espanya i en totes les etapes educatives".

Rajoy ha assegurat que l'"alternativa" a aquesta assignatura serà integrar la formació cívica en les matèries pròpies de coneixements socials, i reforçarà l'estudi de l'ordenament constitucional, les institucions de la UE i els drets humans. "No vull adoctrinar ningú, vull llibertat", segons ha assegurat el líder del PP entre aplaudiments.

Pel que fa a la llengua de l'ensenyament, el PP proposa que a les comunitats amb llengües cooficials, quedin "garantits els drets preferents de pares i alumnes perquè a tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s'ofereixi com a llengua vehicular junt amb la cooficial".

Millora educativa

Durant la clausura de la Conferència d'Educació del PP el president del partit ha anunciat que si arriba a la Moncloa impulsarà una estratègia nacional de millora educativa, amb horitzó d'execució de deu anys, que intentarà consensuar amb totes les forces polítiques i agents socials del sector.

Aquest pla inclourà la creació d'un Fons de Cohesió i Qualitat de l'Educació per garantir el dret a l'Educació en condicions d'igualtat a totes les comunitats autònomes, la posada en marxa junt amb els governs regionals d'un programa nacional d'ensenyament de l'anglès amb la finalitat que en deu anys la majoria dels alumnes siguin bilingües, i la consecució d'un acord nacional de foment de la formació professional, entre altres mesures.

Gironanoticies.com