Després dels espectaculars resultats obtinguts a Girona, on el PSC ha aconseguit per primera vegada tres escons al Congrés, la cap de llista de la formació socialista desgrana els objectius per als propers quatre anys i analitza els comicis del 9 de març a la circumscripció de Girona. Montse Palma no amaga que afronta la nova legislatura amb una especial il·lusió.
Ara que s'ha acabat, ja pot confessar que en cap moment va creure que el PSC treuria tres diputats per Girona.
-En Rafel Bruguera, que en matèria electoral hi entén, sempre ens va dir que fóssim prudents, però que treure el tercer diputat no era impossible. I a més, hi havia quatre enquestes que ens donaven possibilitats d'aconseguir-lo. En tot cas, s'ha demostrat que era una falàcia aquella història que es va muntar sobre que el sisè diputat havia de ser o bé per a ERC o bé per al PP. Perquè a més, sembla ser que el nostre tercer diputat va ser el cinquè per Girona, i que el sisè va ser el d'ERC.
Vaja, sabíem que obtenir el tercer diputat era un objectiu difícil, però també sabíem que el 2004 es va produir una conjuntura molt especial, com van ser els espectaculars resultats d'ERC.
-Sap que guardo l'entrevista on vostè assegurava que en tres o quatre anys la N-II ja estarà del tot desdoblada, per recordar-li si el Govern no ho compleix?
-En aquests moments està en obres fins pràcticament a Sils. Aquest mateix any començaran les obres del tram Medinyà-Bàscara. El tram de Girona -el tercer carril de l'autopista- també comença ja. Home, jo crec -i no és que ho cregui jo, també el conseller Nadal amb els projectes a la mà- que en el termini de tres o quatre anys el desdoblament, si no ha acabat del tot, serà una realitat en marxa, i no una cosa sobre paper com ha sigut fins ara.
-Miri que d'aquí a quatre anys li recordaré el que està dient.-Tant de bo li pugui dir que ja està tota desdoblada, o pràcticament tota. La confiança que els electors han dipositat en nosaltres genera una gran responsabilitat, en aquest tema de les infraestructures i en tantes altres coses. Als socialistes no ens fa res reconèixer quan ens equivoquem, i ho hem fet en diverses ocassions-Per exemple?
-En el tema de Rodalies es van cometre una sèrie d'errors, si bé és cert que hi ha també altres explicacions no ben bé de l'obra. Però si alguna cosa no l'hem fet prou bé, som capaços de reconèixer-ho i de rectificar. És una manera de ser diferent d'alguns altres.
-Ja que treu el tema dels trens: CiU proposava durant la campanya trens entre Girona i Barcelona cada mitja hora i fins les 12 de la nit. Se suma el PSC a aquesta proposta?
-Que hi hagi més trens en aquesta línia depèn en gran part que es resolgui l'actual tema de Rodalies. Seria enganyar la gent dir que demà podem posar més trens a la línia. Per una banda, el problema de Rodalies de Barcelons s'està resolent, i per l'altra banda quan la Generalitat assumeixi completament la gestió del transport per ferrocarril, és d'esperar que hi hagi una millora del servei. Ara bé, aquesta transferència s'ha de fer en condicions, i això vol dir sobretot amb un pla d'inversions i amb els recursos suficients perquè poguem millorar el servei: posar més trens, posar més freqüències, horaris més amplis. En definitiva, es tracta de resoldre el tema de Rodalies i després posar més recursos. El Govern de la Generalitat està fent bé de no tenir pressa, de no voler la transferència a qualsevol preu.
-En la nostra entrevista preelectoral es mostrava contrària als transvasaments per resoldre el problema de l'aigua. Els dirà als del seu partit que deixin de dur aigua del Ter a Barcelona?
-El de l'aigua no és un tema que es pugui plantejar entre Girona i Barcelona, sinó que s'ha de plantejar, com a mínim, en l'àmbit de Catalunya. Jo vaig dir que transvasar aigua és una solució cara i del segle XIX, però fins fa poc no es podia fer gaire res més. En pocs anys han sortit alternatives, com les noves dessaladores i la reutilització. Valdria la pena invertir en noves tecnologies per obtenir aquest recurs tan escàs de manera cada vegada més eficaç. Ara bé, hi ha transvasaments com el del Ter a Barcelona, que funciona des de fa dècades i que genera actualment un problema en aquest riu i al seu entorn, i per tant s'han de prendre mesures: s'ha de garantir el subministrament allà on hi ha gent que el necessita, s'ha de garantir aigua per regar els conreus. Però mantinc que els transvasaments no són solucions eficaces ni raonablement econòmiques.
-Tornant a les eleccions: no creu que el PSC obté bons resultats a Catalunya perquè s'aixopluga sota el paraigües del PSOE i així obté molts vots que un partit català no tindria?
-El PSC té la gran virtut que recull una part molt important de la realitat social catalana. Aquesta diversitat s'agrupa al voltant del nostre projecte, progressista i catalanista, obert, divers. En aquesta campanya hem fet una defensa del projecte social de Zapatero en l'àmbit d'Estat, però també ha tingut com a element fonamental la defensa de l'Estatut. O sigui que la definició de progressista i catalanista està molt clara, perquè tenim sobre la taula uns drets cívics i socials que durant aquesta legislatura s'han desenvolupat, i a la vegada una defensa de l'Estatut català, d'avançar en l'autogovern, que Catalunya recuperi unes inversions que se li han negat durant molts anys. No crec que el més important sigui si pesa més el PSOE o el PSC.-Dit d'una altra manera: els extraordinaris resultats aconseguits a Girona han sigut per l'efecte Zapatero o per l'efecte Chacón? O per l'efecte Palma?
-Són resultats molt bons no a Girona, sinó a tot Catalunya. Més que efectes personals, penso que hi ha hagut l'efecte d'un projecte que compartim Zapatero, Chacón i jo mateixa. És l'efecte que la ciutadania, més enllà del que a vegades equivocadament pensem, està interessada en la política. Dades com l'índex de participació i l'audiència que van tenir els debats televisats desmunten el mite aquest que diu que la gent està avorrida i descreguda de la polítiva. A la ciutadania se li ha de donar molta més confiança de la que es dóna a vegades...sobretot des de la dreta. La dreta no confia en la maduresa de la nostra democràcia i sovint desconfia de la maduresa dels mateixos ciutadans. La gent és molt més madura del que des de la dreta voldrien que fos, per això l'objectiu de la dreta era provocar quanta més abstenció millor. Això no és creure en el joc democràtic, sinó que és tenir interessos purament de poder.
-Dirigents polítics li han comentat alguna cosa, sobre que Girona sigui l'única província sense representació del PP?
-Sí, alguns companys de partit de Madrid. De tota manera els comentaris són que el PP, amb l'actitud que ha tingut respecte a Catalunya els darrers quatre anys, ha tingut el que realment es mereixia. I a Girona especialment.
-No han tingut -a Catalunya i a tot l'Estat- molt vot de prestat? De gent que els ha votat simplement per parar els peus al PP?
-En aquestes eleccions hi havia dos projectes, i la gent que no volia el projecte de Rajoy, votava el projecte de Zapatero. El votant progressista sempre és més crític que el votant conservador. Sí que hi ha gent que ens presta el vot, que ens vota però en qualsevol moment ens el pot tornar a prendre. Trobo que això està bé, perquè és un vot crític, i als representants ens representa haver d'assumir la responsabilitat, de complir. A tot governant això l'hauria d'estimular.
-Com enfoquen l'estada al Congrés de tres diputats del PSC per Girona per primera vegada?
-Que la meitat dels diputats per Girona estiguin integrats al PSC ens col·loca en una situació de clar lideratge d'un projecte polític, també per les nostres comarques. I estem disposats a assumir-lo i a exercir-lo. Per alguna cosa vam ser els únics que presentàvem un programa electoral per a les comarques gironines
-Doncs molta gent pensa que ja no els tornarà a veure fins d'aquí a quatre anys, quan tornin a necessitar els vots.
-No és cert. I si hi ha gent que pensa això, potser és que no hem sabut arribar a tothom. Una part important dels resultats d'aquestes eleccions ve del treball realitzat durant quatre anys. Hem estat pendents de tots i cadascun dels temes de les nostres comarques, així com trepitjant el territori. I ho continuarem fent. I continuarem apretant els responsables dels temes d'infraestructures, de medi ambient, del que sigui.
Diari de Girona
