LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Vallcanera Parc té nou president a la junta de l´entitat de conservació

La candidatura Vallcanera Parc Prosils ha guanyat les eleccions a la junta de l'entitat de conservació de la citada urbanització, que està situada a Sils. La candidatura guanyadora, que és encapçalada per Arnau Torre, va aconseguir 249 vots. El citat assumeix la presidència de l'entitat de conservació. La candidatura de Progrés per Vallcanera va obtenir 169 vots. La candidatura ha estat encapçalada per Virgínia Torres, la qual ha estat ocupant la presidència de l'entitat de conservació.

Diari de Girona

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El Govern destina 11.504.396 euros a projectes per a joves impulsats pels ens locals catalans

També destina 1.784.745 euros a finançar les activitats de les entitats juvenils

La Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania ha obert una doble convocatòria de subvencions amb l’objectiu de donar suport a les polítiques de joventut impulsades pels municipis catalans i de recolzar el teixit associatiu juvenil del país.

La primera, amb un import màxim d’11.504.396 euros corresponent al bienni 2008-2009, es destina a finançar projectes per a joves impulsats pels ens locals catalans (ajuntaments, mancomunitats de municipis, consorcis constituïts per ens locals i entitats municipals descentralitzades) en el marc d’un pla local de joventut, tal i com contempla el Pla Nacional de Joventut de Catalunya. D’aquesta línia de subvencions, un total de 7.504.396 euros serviran per finançar projectes amb activitats i la resta, 4.000.000 euros, per a actuacions d’adquisició, rehabilitació, reforma o construcció de béns inmobles.

La segona, amb una quantitat d’1.784.745 euros corresponent a l’any 2008, es destina a entitats juvenils i associacions que ofereixen serveis a la joventut. La major part d’aquestes subvencions, 1.210.930 euros, s’adrecen a donar suport a les activitats d’aquestes entitats i a contribuir a les despeses d’infraestructura i personal. L’altra part, 573.815 euros atenen les sol·licituds per a inversions en béns inmobles destinats a activitats juvenils (adquisició, realització d’obres de nova planta, d’ampliació, millora, manteniment o reforma de béns inmobles).
El termini de presentació de les sol·licituds s’acaba el 29 d’abril en el cas de les entitats i el 6 de maig en el dels ens locals. Les sol·licituds s’han de lliurar al registre de la seu de la Secretaria de Joventut a Barcelona (c. Calàbria, 147) o bé a qualsevol de les Coordinacions Territorials (Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre). Els impresos de les dues convocatòries es poden obtenir a través de la pàgina web: www.gencat.cat/joventut/ajuts. En el cas de les subvencions dels ens locals, també es poden tramitar pel portal www.eacat.net.

La construcció d'habitatge protegit ha pujat un 21,2% el 2007

Se'n van iniciar 9.201, la millor xifra assolida els darrers 10 anys

La construcció d’habitatge amb protecció oficial a Catalunya ha continuat la seva tendència a l’alça dels últims tres anys i l’any 2007 es van iniciar 9.201 habitatges, un 21,2% més que l’any anterior. L’Informe del sector de l’habitatge 2007 constata que el nivell d’activitat d’habitatge protegit assolit durant l’any passat és el més important dels darrers 10 anys. Des de l’any 2003 la xifra d’habitatges protegits iniciats havia augmentat lleugerament any rere any, però durant l’any passat s’ha assolit la millor dada des de l’inici de l’actual cicle econòmic.

A més de la qualificació de nous habitatges, el Govern de la Generalitat ha desenvolupat una important tasca de mobilització de sòl, majoritàriament destinat a habitatge protegit, estructurada al voltant de les línies d’actuació següents:

1. Reserves de sòl per a habitatge protegit, derivades de la Llei d’urbanisme. Des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al desembre del 2007, els plans aprovats per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya han delimitat sòl per a més de 120.000 habitatges protegits i dotacionals. L’inventari de sòls que es van generant del procés urbanístic és un dels compromisos de la Secretaria d’Habitatge en el Pacte nacional per a l’habitatge. Un altre dels importants compromisos és el de dur a terme unes estratègies actives per a la mobilització d’aquests sòls fins a portar-los a situació de solars per ser edificats.

2. Àrees residencials estratègiques. Mobilitzar de manera urgent sòl per a la promoció d’habitatge protegit, mitjançant la creació de les àrees residencials estratègiques (ARE) va ser una de les propostes del Pacte nacional per a l’habitatge, que s’han materialitzat amb l’aprovació del Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística i que s’han de concretar en el primer trimestre del 2008.

3. Convenis amb ajuntaments de Catalunya per posar en marxa projectes d’habitatge protegit: habitatges dotacionals, habitatges de lloguer i habitatges de compra venda, que seran adjudicats entre les persones sol·licitants dels municipis mitjançant sorteig. Durant el 2007, l’INCASÒL ha signat amb diferents ajuntaments onze nous convenis per a la promoció d’habitatge protegit. A aquests convenis s’hi afegeixen per primera vegada els nous convenis signats entre la Secretaria d’Habitatge i diferents ajuntaments, als quals es donarà suport tècnic per a la realització dels projectes de les promocions d’habitatge protegit, i els convenis signats amb diverses universitats per promoure habitatges universitaris.

4. Subvencions per a l'adquisició de sòl per a la creació de patrimonis de sòl destinats a la promoció d’habitatges protegits. Aquests ajuts, que van ser creats l’any 2004 per la Secretaria d’Habitatge, consisteixen en la concessió de subvencions per a la compra de sòl equivalents a 2.000 euros per cada habitatge protegit potencial que s’hagi de construir. L’any 2007, s’han aprovat ajuts per a la compra de sòl per a la construcció de 1.920 habitatges protegits nous. Aquests habitatges s’afegeixen als 2.867 aprovats des del 2005, i representen un increment de sòl per construir-hi 4.787 habitatges protegits.

5. Subvencions per a la urbanització de sòl majoritàriament destinat a habitatge protegit. En aquest cas es tracta d’ajuts, mitjançant conveni entre el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments implicats en cada cas. Amb el conveni del 2007 s’ha subvencionat la urbanització de sòl per a 1.561 habitatges, amb un pressupost de 2,7 milions d’euros.

Rehabilitació d'habitatges
La rehabilitació d'habitatges constitueix un altre dels grans àmbits d'actuació de la política d'habitatge. La necessitat d'actualització del parc residencial existent, en bona part amb dèficits en el seu estat de conservació, és creixent i el foment de la rehabilitació exigeix cada cop més recursos públics.
Mitjançant la convocatòria anual d’ajuts, l’any 2007 s’ha aprovat la concessió de subvencions per a la rehabilitació de 20.640 habitatges, amb un import de 43,7 milions d’euros. A aquestes xifres, s’hi han d’afegir els ajuts tramitats corresponents a plans antics i al programa específic d’àrees de rehabilitació integral (ARI) de la ciutat de Barcelona, que han abastat 8.114 habitatges amb un pressupost d’11 milions d’euros. Això suposa un total de 28.754 habitatges amb un import de 54,8 milions d’euros. L’import de l’ajut mitjà a la rehabilitació a la convocatòria del 2007 ha estat de 2.117 euros, mentre que l’ajut mitjà dels ajuts en el cas dels plans anteriors i de les ARI ha estat de 1.363 euros.

Pel que fa als tipus d’obres, els ajuts a la rehabilitació enguany han subvencionat, en un 55,3% dels casos, obres de reparació de patologies de diversos graus d’intensitat, en un 17,8% dels casos, la instal·lació d’ascensors, en un 20,5% dels casos grans instal·lacions d’aigua, llum i gas, i en un 6,4% dels casos obres d’aïllament acústic i millora de l’eficiència energètica dels edificis o dels habitatges.

Dins l’àmbit de l’impuls de la rehabilitació d’habitatges, el 2007 l’empresa pública Adigsa, mitjançant el seu Pla d’obres revisat (PDOR), ha realitzat una inversió en rehabilitació de 29,4 milions d’euros, que ha beneficiat a 11.000 habitatges de 43 municipis; i, també, ha subvencionat la instal·lació d’ascensors en 91 edificis del parc que l’empresa pública gestiona, amb un pressupost de 4,3 milions d’euros, beneficiant 1.096 habitatges.


Ajuts al pagament del lloguer

La convocatòria del 2007 ha fet possible subvencionar la renda mensual a un total de 13.913 famílies, amb un pressupost de 29,9 milions d’euros. D’aquest total, 6.610 famílies ja n’havien estat beneficiades en anys anteriors i han vist prorrogat l’ajut un any més, mentre que les altres 7.303 llars n’han estat beneficiades per primera vegada. L’ajut mitjà mensual concedit ha estat de 188,6 euros, un 4,6% per cent superior en termes nominals al del 2006.
Gestió territorial dels programes d'habitatge

Durant el 2007, la Secretaria d’Habitatge conjuntament amb Adigsa han signat convenis amb 7 municipis i el Consell Comarcal del Garraf per a la posada en marxa de borses de mediació en el lloguer social que, juntament amb les 46 conveniades des del 2005, sumen les 54 borses que integren la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

Paral·lelament, la Secretaria d’Habitatge durant el 2007 ha posat en marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 9 noves oficines locals d’habitatge, que amplien la xarxa iniciada l’any 2005 fins a la xifra de 89 oficines al territori, que inclouen les 9 actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona.

Informe 2007

FESTA DEL AIGUA 2008

http://mediambient.gencat.net/aca/festadelaigua/

Estat de la sequera

La contenció de la demanda i les precipitacions retarden 15 dies la situació d'emergència

Preguntes més freqüents sobre la sequera i l'estat d'excepcionalitat

Les mesures de contenció de la demanda i, en menor mesura, les pluges i nevades de les darreres setmanes han permès allargar les reserves disponibles i retardar l'entrada en situació d'emergència, com a mínim, dues setmanes més. Actualment, tant les conques de Muga com les de Ter-Llobregat es troben en l'escenari d'excepcionalitat 2 i les reserves d'aquest darrer sistema es situen al 20,69% de la seva capacitat.
L'entrada en situació d'emergència es produeix quan les reserves d'un sistema baixen per sota del 20% i implica, en la seva primera fase, una reducció progressiva de les dotacions en alta, actualment en 250 litres per persona i dia. Aquesta reducció provoca més restriccions en els usos de les xarxes d'abastament municipal d'acord amb els plans de contingència de cada municipi. De totes maneres, es manté la previsió que no hi hagi talls d'aigua domiciliari fins passat l'estiu.
D'altra banda, es preveu que les actuacions i obres d'emergència de caràcter pal·liatiu que s'estan executant (reaprofitament de pous, etc) entrin en servei entre maig i juliol, tret dels pous de Gavà que ja estan en servei.

Aportació del Segre

Amb l'objectiu de mantenir les reserves al voltant del 15% i no posar en crisi l'abastament a la població, el Govern s'ha plantejat la possibilitat de realitzar una aportació temporal d'aigua des del riu Segre al riu Llobregat per la galeria de servei del Túnel del Cadí. Aquesta actuació es faria a partir de la tardor i només en cas de que no plogui gens, com a mesura d'auxili mentre no es recuperin els embassaments. La transferència de cabal màxima seria d'1,5 m3 per segon, sempre que al punt de captació, a Isòvol, hi hagués un cabal circulant de 3m3 per segon com a mínim. Aquesta actuació es produiria a la tardor, un cop finalitzada la campanya de reg del Canal Urgell.

Evolució i estat actual de la sequera

Municipis en situació d'excepcionalitat 2

Catalunya sota els efectes de la sequera

Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa 2006

El 19% de la població catalana es troba sota el llindar de risc a la pobresa, segons l'Enquesta de condicions de vida de l'any 2006. Els ingressos són un 22,3% inferiors en les llars on la persona de referència és una dona.

L'Idescat presenta els resultats de l'Enquesta de condicions de vida 2006. L'edició d'enguany ofereix, d'una banda, una anàlisi aprofundida de la població amb risc a la pobresa i una actualització de les dades de distribució de la renda. En tots dos casos s'han tingut en compte variables significatives com ara la composició de la llar o les variables que relacionen la presència dels membres de la llar en el mercat de treball amb les càrregues familiars, amb una major desagregació. Aquesta edició presenta, dins del capítol de distribució de la renda, una nova anàlisi de les llars segons les dificultats per arribar a fi de mes, per a cadascuna de les variables més significatives.

Aquesta estadística es pot consultar al Banc d'estadístiques de municipis i comarques, així com una selecció de resultats a l'apartat Demografia i qualitat de vida.

L'Enquesta de condicions de vida és una estadística per mostreig amb periodicitat anual que realitza l'INE. El seu objectiu principal és produir informació sobre la distribució personal de la renda a través dels ingressos anuals nets de la població, la incidència i la composició de la pobresa, mitjançant l'establiment d'un llindar de risc a la pobresa. L'Idescat du a terme una explotació detallada que amplia els resultats per a l'àmbit de Catalunya.

Banc d'estadístiques de municipis i comarques. Estadístiques socials. Condicions de vida

Distribució personal de la renda. Distribució de la renda i risc a la pobresa

Risc a la pobresa. Distribució de la renda i risc a la pobresa

Privacions de les llars. Distribució de la renda i risc a la pobresa

Demografia i qualitat de vida. Ingressos, despeses i consum

Distribució personal de la renda

Llars segons dificultats per arribar a fi de mes per sexe i edat

Llindar de risc a la pobresa

Taxa de risc a la pobresa

Més informació

Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa. Qualitat i condicions de vida. Societat

L’ACM demana al Parlament que es tinguin en compte els petits municipis en les polítiques de residus

El president de la comissió de medi ambient de l’ACM i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha comparegut davant la comissió de medi ambient del Parlament de Catalunya per formular consideracions en relació a les modificacions de les lleis de residus i de les infraestructures de tractament i del cànon sobre la disposició dels residus.

En relació amb això, Vila d’Abadal ha assenyalat que l’ACM valora positivament el projecte de llei de modificació 6/1993 perquè “estableix una priorització clara en els sistemes de recollida i recuperació de materials”. No obstant això, en el si de la comissió de medi ambient de l’ACM s’ha reclamat reiteradament que el debat en matèria de residus municipals ha de contemplar la dotació de recursos necessaris per afrontar la problemàtica de la contaminació.

De la mateixa manera, l’associació sosté que no es poden deixar de prendre decisions importants des de la perspectiva de l’elecció i de la priorització de sistemes de gestió de residus: “la incineració hauria de ser una de les fórmules a repensar amb més intensitat. No tan sols incloent-hi les millores tecnològiques que siguin necessàries, sinó també, perquè són una oportunitat que no podem eludir quan el que volem és ampliar els mètodes de producció d’energia”.

Així, doncs, la modificació que conté el projecte fa universal la obligació de recollida selectiva. D’acord amb això, l’alcalde de Vic ha defensat que no es pot obviar la realitat dels pobles i viles de Catalunya: “quan es pensen determinades polítiques ambientals i, especialment, les polítiques de residus municipals, cal pensar en els municipis. En tots ells. En els grans, per descomptat, però també en la Catalunya rural que està configurada per un alt nombre de petits municipis. I, si seguim negociant els convenis de recollida selectiva segons el tonatge, no queda cap dubte que qui en surt perjudicat és el petit municipi. Aquesta és una injustícia, perquè precisament, entenem que els que menys contaminen haurien de ser premiats d’alguna manera” .També s’han de definir uns criteris clars en la destribució del retorn del cànon de residus; especialment donant més importància a “les bones pràctiques per sobre de les quantitats de tones recollides”.

Èxit del mundialet de futbol de la Costa Brava, MIC'08

La VIII edició del mundialet de futbol de la Costa Brava MIC'08 es va tancar diumenge a l'Estadi Municipal de Palamós, on es van disputar les finals. En categoria juvenil, es va proclamar campiona la selecció de Mèxic, que va guanyar al Kashiwa Reysol per 1-0. En alevins, el FC Barcelona es va imposar al Real Madrid (1-0); en infantils Real Madrid 2 (5)- At Madrid 2(3)i en categoria cadet Lokomotiv de Moscú 0 - Selecció Brasil 1.El camp de Palamós es va omplir per veure les finals del MIC'08. Durant el torneig, que s'ha celebrat del dimecres 19 de març al diumenge 23 de març, s'han disputat 370 partits en cinc dies i ha comptat amb la participació de 144 equips procedents de 19 països. En el MIC'08 hi ha participat uns 4.000 futbolistes de categories aleví, infantil, cadet i juvenil. La FE Figueres ha rebut, de mans del President de la Diputació Enric Vilert, el I Premi Diputació de Girona a l'equip de les comarques gironines que ha obtingut una millor classificació al MIC'08.

NOVETATS ALS ESTANYS DE SILS

http://natura-selva.blogspot.com/search/label/Sils

L’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva es trasllada al carrer del Prat

L’acte d’inauguració es farà el pròxim dimarts 26 de març, en el marc d’un acte presidit pel presidit del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria

Actualment, a la seu de l’Àrea de Benestar hi treballen un total de 24 persones

L’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva es trasllada al carrer del Prat, número 1 de Santa Coloma de Farners. Aquest canvi d’ubicació, que s’ha realitzat aquesta setmana, es fruït de l’increment de programes i serveis que ofereix aquesta àrea atès el volum de persones i feina que s’hi genera diàriament. Així doncs, aquelles persones que s’hagin d’adreçar a Benestar Social, cal que s’adrecin al nou local que ha entrat en funcionament en el transcurs d’ aquesta setmana de forma esgraonada. Pel que respecte l’ubicació de l’àrea es troba al centre neuràlgic de la ciutat de Santa Coloma de Farners, just al costat de la plaça Farners.

Actualment, l’àrea de Benestar Social compta amb un total de 24 persones a la seu dels serveis centrals i de 19 persones ubicades als EBASP de les poblacions. Entre els projectes i programes que desenvolupa l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva hi ha l’EIAIA, el Servei de Transport Adaptat, el Servei d’Ajut Domiciliari, el Consell Consultiu de la Gent Gran, el Pla de Ciutadania i Immigració, el Servei d’Atenció psicològica a les víctimes de violència domèstica, Pla d’Acció de Dones, Pla de Participació Ciutadana, Programes comunitaris d’atenció a famílies des de 2001, entre molts altres.

La inauguració, que es farà el pròxim dimarts 26 de març a les set de la tarda, estarà presidida per Sr. Robert Fauria, president del Consell Comarcal de la Selva; la Sra. Montserrat Roura, consellera de Benestar, i l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà. En e marc d’aquest acte, hi assistiran els alcaldes dels municipis de la Selva, així com també els consellers comarcals.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

Les rases de Vidreres hauran d´esperar

Vidreres també té problemes amb una planta asfàltica mòbil que no està col·locada al lloc més adient. Com que l'ACA considera que la factoria podria contaminar els Estanys de Sils, ara l'Ajuntament demanarà al Ministeri de Foment que reservi un espai per aquesta activitat aprop dels terrenys on es farà el desdoblament de la N-II entre Sils i Maçanet de la Selva. La planta vidrerenca té una previsió de vida de quatre anys perquè un cop s'acabin les obres del desdoblament de la C-35 entre Vidreres i Llagostera (Gironès), proporcionarà també l'asfalt necessari per a les obres de la nacional.

L'Ajuntament de Vidreres ha decidit fer tancar l'activitat i demanar el seu trasllat perquè la planta acumula un rosari d'irregularitats -l'ACA hi ha informat desfavorablement, no té cap mena de llicència, no disposa dels elements de seguretat necessaris, s'eleva a prop de pous d'abastament d'aigua potable i sobre sòl agrícola i, per si això fos poc, ha provocat les queixes dels veïns d'un barri proper. La decisió, però, té una part negativa: la planta havia de proporcionar asfalt per tapar diverses rases dels carrers de Vidreres que ara hauran d'esperar. També a Massanes tenen problemes amb una planta asfàltica, que tampoc disposa de permisos i està emplaçada fora de l'espai que el planejament li havia reservat.

Diari de Girona

L’activitat municipal va endavant, al servei de tots

Les darreres eleccions municipals van portar una situació nova al nostre Ajuntament.
Hi va haver una majoria de grups renovadors, tot i que no va ser possible un acord estable. IdS-PM va assumir l’alcaldia i la responsabilitat que li pertocava com a grup més votat. En aquests moments governem en minoria (4 regidors) i impulsem l’acció de govern amb obertura a la resta de grups i amb una voluntat de consens i de diàleg que pensem que és molt positiva per a Sils i en la qual tots hem d’aprendre a treballar.
Un altra novetat, per iniciativa IdS-PM i l’acord unànime del Ple municipal, és posar a disposició de cada grup polític un espai a Quadern de Sils. Això farà que els silencs ens puguem formar millor la nostra opinió, ja que cada grup podrà expressar els seus posicionaments i fer-los arribar a tothom més fàcilment.
Pel que fa al Grup Municipal IdS-PM volem informar-vos d’algunes actuacions presents al nostre programa electoral, que indiquen que l’Ajuntament rutlla, que res no està aturat.

􀂃 Participació ciutadana en els plens.

Com havíem promès en el nostre programa, hem obert els plens ordinaris a la participació del públic assistent en preguntes orals al fi nal de la sessió. És una eina de participació i us animem a fer-ne ús.

􀂃 Policia local.

S’han iniciat gestions, amb l’acord de la majoria del Ple, per convertir el cos de vigilants en policia local. Els nostres agents disposaran de més competències i, en defi nitiva, de més autoritat. En matèria de seguretat
no es poden escatimar recursos.

􀂃 Institut de secundària.

El creixement demogràfi c ha fet accelerar el projecte y ja és segur que el curs vinent tindrem uns aularis a Sils en terrenys de Mallorquines-
est pròxims als de la nova escola; serà l’embrió del futur institut.
El Departament d’Educació ja els ha visitat i ha previst obrir la pre inscripció a Sils.

􀂃 Pas de vianants sota les vies del tren.

Les gestions fetes des de l’alcaldia amb la Conselleria de Política Territorial
, han fet que tinguem ja el projecte d’Adif per construir un pas subterrani
que permeti travessar les vies del tren a la zona de l’estació. Ara el valoren
els Serveis Tècnics municipals. És una millora llargament reivindicada que
farà més segur una zona amb tants vianants cada dia i on al llarg de l’any
es fan diverses activitats.

􀂃 Contenció fiscal.

S’han aprovat les ordenances per al 2008 i en tots els casos estan per sota de l’IPC o s’han congelat tal com estaven. Menys pressió fiscal sobre les economies familiars, ja prou castigades. Sense deixar de fer coses, és clar.

Finalment, us recordem que els regidors d’IdS-PM estem a la vostra disposició per qualsevol aclariment que necessiteu o per recollir personalment les vostres opinions.
No dubteu a posar-vos en contacte amb el grup per les diferents vies: visita, mail, telèfon...

Tirem endavant Sils.

Espai de participació: la reutilització d’aigua

El “Mulla’t” ja ha arribat al cinquè procés participatiu i aquest cop ens interessa conèixer la vostra opinió en relació a la reutilització d’aigua

http://www.selva.cat/selwa/?page_id=334

S'aprova el Projecte de llei de fosses per promoure la senyalització i dignificació de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Projecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que promourà la dignificació i la senyalització de les fosses comunes per evitar que caiguin en l'oblit.
El projecte preveu que les exhumacions només es puguin realitzar a petició dels familiars dels desapareguts o d'entitats sense finalitat de lucre dedicades a la recerca o la recuperació de la memòria històrica. Es calcula que hi ha més de 170 fosses a Catalunya, la majoria de soldats anònims.
Una comissió assessora formada per experts i la Direcció General de Memòria Democràtica estudiaran les peticions d'obertura i, en cas d'aprovació, el Govern assumirà el cost de les exhumacions.
La futura llei és pionera a l'Estat i emana de l'article 54 de l'Estatut i de la moció del Parlament aprovada per unanimitat el 2003, en què s'instava el Govern a "dignificar les fosses comunes".

LA PUNXA D'EN JAP

Governació farà 70 nous estudis radioelèctrics

Aquesta ampliació se suma als 147 estudis que ja estan en marxa arreu de Catalunya per solucionar deficiències dels serveis de telecomunicacions

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, ha adjudicat un concurs per fer 70 estudis radioelèctrics arreu del territori que ofereixin solucions a diferents mancances en els serveis de telecomunicacions: telefonia mòbil, Internet de banda ampla i les emissions de ràdio i televisió digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Aquests nous estudis se sumaran als 147 que ja s’han fet o s’estan acabant:



El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha destacat que “aquests estudis faciliten el desplegament de les infraestructures necessàries perquè el 2010 tots els nuclis de més de 50 habitants tinguin accés a la telefonia mòbil, la banda ampla i la TDT, tal i com s’ha compromès el conseller Jordi Ausàs”.

Pla d’Estudis Radioelèctrics

El Departament de Governació i Administracions Públiques està realitzant un conjunt d’estudis radioelèctrics a diferents zones de la geografia catalana per tal d’optimitzar la xarxa d’infraestructures de telecomunicacions. Aquests estudis mesuren l'espectre radioelèctric i proposen solucions a les deficiències dels diferents serveis de telecomunicacions.

A partir dels resultats d’aquests estudis, l’STSI planteja als ajuntaments afectats una solució a les deficiències detectades. En primera instància, es comprova si és possible la utilització d’infraestructures ja existents que permetin compartir la prestació de diferents serveis. Quan aquesta solució no és viable, l’estudi radioelèctric proposa com a solució la construcció d’una nova torre. Aquesta infraestructura, consensuada amb l’ajuntament afectat i finançada per l’STSI, permetrà la instal·lació dels equips necessaris per donar servei.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El gasoducte cap a França es construirà pel quart cinturó i pel TAV fins a Figueres

El Ministeri d'Indústria treu a informació pública el traçat d'una infraestructura de 165 km que estarà en servei el 2011

El gasoducte de transport provinent de Bilbao i València pel Camp de Tarragona i fins a Barcelona s'ha d'interconnectar amb França en el futur. Ho preveuen el pla de l'energia i les bases del Pacte Nacional d'Infraestructures de la Generalitat, així com la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria. A més de la futura interconnexió amb França, es pretén garantir el subministrament de gas a les futures plantes tèrmiques de cicle combinat que s'hauran de construir a Girona –on encara no n'hi ha cap– per generar electricitat. El ministeri ha adjudicat el projecte a Enagas i ha tret a informació pública un traçat de 165 km des de Martorell fins a Figueres que aprofita els traçats del futur quart cinturó i de la línia del TAV.

L'única connexió de transport de gas de l'Estat espanyol amb França es va posar en servei el 1993 entre Larrau i Calahorra a través del Pirineu navarrès en un projecte que se situa en cotes superiors als 2.000 m. Ara ha començat la primera fase de la segona connexió. El gasoducte del cantàbric provinent de Bilbao entra a Catalunya per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, i el que puja del País Valencià entra pel Montsià. Al Baix Camp s'uneixen en un únic traçat per donar servei a les centrals tèrmiques de nova generació de Vandellòs i Tarragona, així com al polígon petroquímic d'aquesta ciutat. Entren a Barcelona per la vall del Llobregat fins a la planta de regasificació del Port i les centrals de generació elèctrica de Sant Adrià del Besòs. Totes les planificacions elèctriques i gasistes de la Generalitat i l'Estat preveuen la prolongació del gasoducte per Girona fins a connectar amb França.

El Ministeri d'Indústria ha adjudicat a la principal transportista estatal de gas, Enagas, la primera fase d'aquest projecte, que unirà Martorell amb Figueres en un traçat de 165 km que aprofitarà la construcció del futur quart cinturó viari del Vallès i la línia del TAV entre Barcelona i Girona en construcció. Es tracta d'una canonada de gairebé un metre de diàmetre que transportarà gas a una pressió de 80 bar i que està previst que entri en servei el 2011. La infraestructura té una servitud permanent de pas de 4 m d'amplada per motius de seguretat. Tampoc es podrà llaurar o perforar el terra a una fondària superior al mig metre, ni plantar arbres o arbustos de tronc alt a una distància inferior als 2 m des de l'eix de la canonada. Qualsevol tipus d'obra, construcció, edificació o treball susceptible de danyar les instal·lacions estarà prohibit a una distància inferior als 10 m per costat de l'eix del traçat. El gasoducte naixerà com un ramal del que es troba en servei entre l'Arboç del Penedès i la planta de regasificació de Barcelona, concretament al terme de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Continuarà per Sant Esteve Sesrovires fins a Abrera, on es construirà paral·lel al tram ja en construcció del quart cinturó viari del Vallès per Viladecavalls, Ullastrell, Terrassa i Sabadell

El traçat del gasoducte continua per la franja de municipis on el tripartit de la Generalitat intenta consensuar la continuació del quart cinturó viari: Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Santa Eulàlia de Ronçana, l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Cardedeu i les Franqueses del Vallès. Des d'aquí el traçat del gasoducte continua paral·lelament a la línia en construcció del tren d'alta velocitat (TAV) entre Barcelona i Girona per Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Fogars de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar i Riudellots. Tenint en compte que a partir de Riudellots el TAV entrarà a Girona per travessar la ciutat per sota, el gasoducte es desviarà cap a l'oest per Aiguaviva, Vilablareix, Bescanó, Salt i Sant Gregori. Després d'aquí, el gasoducte tornarà a connectar amb la línia del TAV a Palol de Revardit i fins a Figueres per Cornellà de Terri, Vilademuls, Borrassà i Avinyonet de Puigventós. El pressupost de construcció del gasoducte entre Martorell i Figueres és de 78,6 milions d'euros, 40,5 dels quals corresponen al traçat pel Baix Llobregat, el Vallès i la Selva, i 38 i escaig al traçat per la resta del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà.

El primer esborrany de la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria preveia l'entrada en servei del gasoducte fins a Figueres l'any 2010, però el document definitiu que s'ha d'aprovar pròximament ja inclourà la nova data del 2011. Amb aquesta previsió treballa la companyia Enagas, que recorda que tot just el ministeri acaba de treure el traçat a informació pública de tots els municipis afectats i que després de les al·legacions la tramitació encara faltaran les autoritzacions dels ministeris de Medi Ambient i Indústria.

El document de planificació del ministeri considera que el gasoducte Martorell-Figueres «permetrà el subministrament a la demanda convencional existent a la seva zona d'influència, principalment Girona i Figueres, així com la possible demanda per a generació elèctrica que es pugui desenvolupar en aquesta àrea». Tant el pla de l'energia com les bases del Pacte Nacional d'Infraestructures de la Generalitat consideren el gasoducte Martorell-Figueres com el primer pas de la futura interconnexió amb França, prevista igualment amb una canonada de 0,9 metres de diàmetre per transportar gas a 80 bar de pressió. Es tracta de millorar l'abastament a Catalunya i Espanya i reduir l'actual dependència del gas algerià per motius politicoestratègics, de fiabilitat del subministrament i de preus.

EL PUNT

La rotonda de Mallorquines a la C-63 no s´estudiarà fins que s´arrangi la GI-555

La rotonda per entrar a la urbanització de Mallorquines per la C-63 no serà una realitat, almenys fins que no s'acbin les obres de millora de la GI-555 que té previstes la Generalitat. Aquest és el missatge que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, va transmetre a l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), en l'última trobada que van tenir els dos polítics.

De fet, segons Martí Nogué, aquesta rotonda s'hauria d'haver demanat ja quan es va aixemplar la C-63 fa tres anys, però l'antic equip de govern no ho va fer i ara, el conseller Nadal va dir-li que "ja havia passat el tren per Sils" i que per tant, s'haurien d'esperar per després de les obres de millora de la GI-555. Un altre dels arguments del Departament de Política Territorial i Obres Públiques és que aquesta nova rotonda estaria massa propera a l'altra i això tampoc és bo. La llar d'infants, a Mallorquines

Finalment, l'alcalde va explicar que va insistir al conseller en el fet que actualment s'està urbanitzant l'altra banda de carretera i a més, que d'aquí a un any hi haurà la nova llar d'infants en aquell indret i per tant, és necessari. De tota manera, un cop estigui acabada la remodelació de la GI-555, Generalitat i Ajuntament tornaran a parlar, ja que la remodelació ajudarà a descongestionar el nucli.

Diari de Girona

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Sils realitzarà un estudi detallat sobre mobilitat i circulació viària dels nuclis del municipi

Es realitzarà a partir del nou Planejament General, que s'està revisant

actualment

L'Ajuntament de Sils s'ha compromès a realitzar un estudi detallat sobre viabilitat i mobilitat al municipi per aquest 2008. Aquests segons l'alcade Martí Nogué (IdS) es basarà en el nou nou Planejament General (POUM) del municipi, ja que "dins el POUM ja hi ha un estudi de mobilitat i hem d'esperar a veure què s'ha fet". De tota manera, Nogué va explicar que com que l'estudi del POUM serà a nivell general, el que està previst és que posteriorment se'n faci un de més detallat per tal de detectar els punts on calen millores viàries tant per a vianants com per a vehicles.

La realització d'un estudi de mobilitat i viabilitat va sortir com a compromís en l'últim ple de Sils , i que tenia com a objectius, segons el que havien proposat, un estudi de zones per vianants i camins veïnals municipals que comuniquin de forma segura els nuclis; un estudi de circulació rodada; entre altres. L'estudi, segons l'alcalde de Sils, Martí Nogué es podrà iniciar un cop quedi clar l'estudi realitzat en el nou POUM.

Diari de Girona

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El centre de Secundària es posarà en marxa el curs que ve

Sils disposarà d'una Secció d'Educació Secundària (SES), un aulari on s'impartiran classes de secundària, el curs que ve. Estarà emplaçat al veïnat de Mallorquines. Després de diverses reunions, el passat 12 de març el delegat territorial d'Educació Andreu Otero va confirmar a l'Ajuntament de Sils que en el curs 2008-2009 entrarà en funcionament aquest nou centre públic. El 27 de maig hi ha convocada una reunió per explicar als pares d'alumnes de Sils i Riudarenes el funcionament del nou centre.

Diari de Girona

El nou gasoducte de Martorell a Figueres passarà per 19 municipis

La construcció està pressupostada en més de 38 milions d'euros

El tram gironí del nou gasoducte entre Martorell i Figueres, que permetrà solucionar els problemes de subministrament d'aquest recurs que té la demarcació, passarà per 19 municipis de la demarcació i costarà 38 milions d'euros. Així es recull al projecte constructiu que l'empresa Enagas, que s'encarregarà de construir-lo, ha fet arribar al Ministeri d'Indústria, i que ara s'ha tret a exposició pública. La intenció és que aquest gasoducte estigui llest l'any vinent i serveixi de porta d'entrada per a la interconnexió del gas amb l'Estat francès.

El nou gasoducte enllaçarà les comarques gironines amb la xarxa de transport espanyola, i l'Estat ressalta que permetrà garantir la qualitat del subministrament d'aquest recurs. De fet, el secretari d'estat d'Energia, Ignasi Nieto, ja va indicar en una visita a Girona que actualment la demarcació disposa d'una infraestructura de canalització "molt dèbil".

Segons va ressaltar Nieto, un dels exemples d'aquesta situació es troba amb la ciutat de Figueres. El secretari d'Estat va indicar que la ciutat encara no està connectada i depèn d'una planta satèl·lit. La voluntat de l'Estat és solucionar aquesta problemàtica amb el nou gasoducte, el projecte del qual s'ha adjudicat a l'empresa Enagas. Es preveu que la infraestructura sigui una realitat l'any vinent.

Precisament, l'Estat ha tret ja a exposició pública el projecte que li ha fet arribar Enagas. El document concreta quin serà el traçat del gasoducte, que s'estendrà al llarg de 79,6 quilòmetres de les comarques gironines i té un pressupost de construcció de 38,092 milions.

El nou gasoducte vindrà del que actualment uneix les ciutats de Barcelona, Bilbao i València. A les comarques gironines, el ramal comença al terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), des d'on la canalització arriba procedent de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Després, el gasoducte entra al terme d'Hostalric seguint la traça en paral·lel del riu Tordera i s'endinsa al de Fogars de la Selva, on creua el riu. A partir d'aquí, i fins arribar a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), el gasoducte passa per quinze termes municipals. A la Selva, la traça passa per Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar i Riudellots de la Selva; al Gironès, per Aiguaviva, Vilablareix, Bescanó, Salt i Sant Gregori; al Pla de l'Estany, discorre per Palol de Revardit, Cornellà del Terri i Vilademuls; i, finalment, a l'Alt Empordà, passa per Pontós i Borrassà fins a arribar a Avinyonet de Puigventós.

A més de connectar les comarques gironines amb la xarxa de distribució estatal, el nou gasoducte també suposarà el primer pas per a un altre projecte: la interconnexió amb França. Aquesta, segons les previsions de l'Estat, es preveu portar a terme en un horitzó de cinc anys, i tenir-la enllestida el 2013.

Pregunta al Parlament

Precisament, l'anunci d'informació pública del nou gasoducte coincideix amb una pregunta parlamentària feta per l'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU). L'alcalde ha demanat que el Govern es posicioni al voltant d'aquesta nova infraestructura i que concreti la seva previsió "respecte a les diferents alternatives de la nova interconnexió".A més, Vila també demana que es concreti si la infraestructura requerirà algun tipus d'estació de compressió; i, si és així, on cal ubicar-la en el traçat del gasoducte.

Diari de Girona

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Reducció de les emissions de CO2

Les indústries catalanes redueixen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per segon any consecutiu
Un total de 188 instal·lacions industrials de Catalunya afectades per la normativa i amb autorització d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle han emès 685.444 tones de CO2 menys de les assignades. En total, aquestes instal·lacions han emès durant l'any 2007 un total de 19.938.122 tones de CO2 quan el total assignat pel 2007 era de 20.623.566 tones.
Les dades han estat verificades a l'informe anual de seguiment de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle corresponent a l'any passat que ha estat validat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Cal destacar la reducció aconseguida pel ciment, el sector amb l'assignació més alta, que ha anat rebaixant progressivament les emissions des del 2005.
De les 188 empreses afectades, 125 han emès gasos amb efecte d'hivernacle per sota la seva assignació, mentre que 63 ho han fet per un valor superior als drets assignats.

Prevenció de la contaminació lluminosa

Es destinen més d'1 milió d'euros als ajuts del 2008 per adequar la il·luminació exterior i prevenir la contaminació lluminosa
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha convocat els ajuts del 2008 per a l'adequació de la il·luminació exterior i la prevenció de la contaminació lluminosa.
Aquests ajuts d'1.200.000 euros es destinen a ajuntaments i consells comarcals per tal d'adequar la il·luminació exterior i contribuir amb aquestes actuacions a prevenir la contaminació lluminosa, a evitar l'enlluernament a les persones i animals i a mitigar el canvi climàtic
Des de l'any 2004 s'ha destinat uns 6.190.000 euros per a la prevenció de la contaminació lluminosa, i s'ha atorgat subvencions a 279 ajuntaments i a 27 consells comarcals contribuint, conjuntament amb els ens locals, a adequar 50.000 punts de llums amb làmpades eficients i pàmpols respectuosos amb el medi.
A més, s'ha regulat el flux lluminós de 20.000 punts per tal d'adequar la il·luminació a les necessitats d'ús.
Beneficis de l'adequació:
Ambientals: suposen contribuir a la mitigació del canvi climàtic, ja que s'estalvia l'emissió anual de 10.000 tones de CO2 i es redueix el consum de recursos naturals de 2.800 tones equivalents de petroli.
Econòmics: impliquen un estalvi en la factura energètica dels ens locals de 2 milions d'euros anuals.

Prevenció de la contaminació lluminosa

Ordenen tancar i canviar de lloc la planta d´asfalt del Pla de la Font

L'ACA considera que pot contaminar els Estanys de Sils

La planta asfaltadora del Pla de la Font de Vidreres té els dies comptats. L'alcaldessa de Vidreres, Rut Rosique (PSC), va signar ahir un decret que obliga a aturar definitivament la instal·lació i a moure-la de lloc, ja que un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) considera que l'indret no és apropiat per la instal·lació i n'ha informat desfavorablement. El decret dóna 10 dies a l'empresa per aturar l'activitat i buscar un nou emplaçament per aquesta factoria, que alimenta d'asfalt les obres del desdoblament de la carretra C-35.

L'empresa, però, segons va reconèixer l'alcaldessa, té també temps ara per fer al·legacions. Tot i això, la voluntat de l'Ajuntament és fer moure la polèmica planta, ja que no té permisos i està aixecada en terrenys que l'ACA considera de greu risc en cas d'inundacions. Una rierada podria portar residus d'àrids i asfalt i contaminar la zona PEIN dels Estanys de Sils, destaca l'informe de l'administració de les aigües.

La planta d'asfaltatge de Vidreres ha estat objecte ja de tres decrets d'alcaldia.

El primer instava a aturar la producció d'asfalt fins que no es prenguéssin unes mínimes mesures de seguretat per evitar la contaminació del sòl al voltant de la factoria. La situació era de risc perquè a escassos metres de la planta hi ha cinc pous d'aigua potable que abasteixen Vidreres.

El segon decret va regular els horaris de treball de la factoria, que funcionava també a la nit. Els veïns del Pla de la Font es van queixar del soroll que provocava l'activitat a les nits, així com de la pols que aixeca l'activitat i l'elevat pas de camions que provoca la planta.

El tercer decret, i sembla que definitiu, ve donat per un informe de l'ACA sol·licitat per la mateixa empresa propietària de la planta per tal de poder-la legalitzar. La conclusió negativa de l'ACA ha portat l'Ajuntament a demanar el tancament definitiu de l'activitat.

Diari de Girona

NOU IES SILS- CONFIRMACIÓ OFICIAL

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

NOVETATS ALS ESTANYS DE SILS

http://natura-selva.blogspot.com/search/label/Sils

Jordi Ausàs, nou Conseller de Governació i Administracions Públiques

El fins ara alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Ausàs, ha pres possessió del càrrec de conseller de Governació i Administracions Públiques en substitució de Joan Puigcercós. Ausàs aposta per la 'continuïtat' de la feina impulsada per l'anterior conseller, especialment en el suport al món local.

El nou conseller ha remarcat la seva experiència en aquest àmbit i ha recordat que prové de la 'Catalunya més dispersa', de les comarques de muntanya. El president de la Generalitat, José Montilla, ha tingut paraules d'agraïment per Puigcercós i ha encoratjat Ausàs en la nova tasca.

El president de la Generalitat, José Montilla, ha donat la benvinguda a Ausàs al Govern, tot advertint-lo que té al davant 'un repte i una responsabilitat molt important', ja que la Conselleria de Governació és 'una de les àrees clau de l'administració pública a Catalunya'. A més, ha dit que és un dels departaments 'amb major implantació al territori' a través les relacions amb el món local. Montilla ha recordat la seva experiència en el món local per dir que confia que 'ben aviat estarà familiaritzat amb les responsabilitats de la conselleria'.

Un cop ha pres possessió del càrrec, Ausàs ha expressat 'l'emoció' per ser membre del Govern de Catalunya i ha agraït 'la confiança' que li ha donat el president de la Generalitat pel càrrec. Ausàs ha remarcat que Governació és un 'departament clau' perquè té una presència 'molt significativa' en el conjunt del territori i ha apostat per 'donar continuïtat' a la feina feta en el camp del suport al món local. De fet, ha assegurat que 'més enllà de colors polítics, tothom reconeix la feina importantíssima que el departament ha fet de suport al món local'.

El nou conseller també ha apostat per seguir treballant en el camp de la 'modernització de les administracions' i en el de les noves tecnologies i la societat de la informació. Ausàs ha remarcat la seva experiència en el món local i la de 'buscar sinèrgies' i 'configurar majories amb diferents forces polítiques'.

Ausàs s'ha definit com a 'coneixedor de la realitat municipal' i de la 'Catalunya més dispersa, amb una demografia més feble, amb unes característiques molt específiques', en referència a les comarques de muntanya. El nou conseller creu 'important' que al Govern 'hi hagi aquesta veu' i unes polítiques de manera especial per 'una part del territori on encara hi ha determinats serveis bàsics que cal impulsar'.

L'Ajuntament de Sils impulsa actuacions de millora paisatgística de la sèquia

L'Ajuntament de Sils impulsa diverses actuacions de millora paisatgística i ambiental de la sèquia, situada a la zona dels estanys. Les accions, que es duen a terme gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient, són l'eliminació de la canya americana, solucionar els problemes d'erosió, colonització i escassa diversitat vegetal, desenvolupar la vegetació arbustiva i arbrada de ribera i millorar la zona de pas. La millora de la qualitat ecològica de la sèquia és una de les línies d'actuació consensuades en unes jornades sobre els estanys de Sils, que es van fer fa unes setmanes, i a través d'altres eines de participació ciutadana (bústia de suggeriments i fòrum virtual).

EL PUNT

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

´El PP ha tingut el que es mereixia la seva actitud, especialment a Girona´

Després dels espectaculars resultats obtinguts a Girona, on el PSC ha aconseguit per primera vegada tres escons al Congrés, la cap de llista de la formació socialista desgrana els objectius per als propers quatre anys i analitza els comicis del 9 de març a la circumscripció de Girona. Montse Palma no amaga que afronta la nova legislatura amb una especial il·lusió.

Ara que s'ha acabat, ja pot confessar que en cap moment va creure que el PSC treuria tres diputats per Girona.

-En Rafel Bruguera, que en matèria electoral hi entén, sempre ens va dir que fóssim prudents, però que treure el tercer diputat no era impossible. I a més, hi havia quatre enquestes que ens donaven possibilitats d'aconseguir-lo. En tot cas, s'ha demostrat que era una falàcia aquella història que es va muntar sobre que el sisè diputat havia de ser o bé per a ERC o bé per al PP. Perquè a més, sembla ser que el nostre tercer diputat va ser el cinquè per Girona, i que el sisè va ser el d'ERC.

Vaja, sabíem que obtenir el tercer diputat era un objectiu difícil, però també sabíem que el 2004 es va produir una conjuntura molt especial, com van ser els espectaculars resultats d'ERC.

-Sap que guardo l'entrevista on vostè assegurava que en tres o quatre anys la N-II ja estarà del tot desdoblada, per recordar-li si el Govern no ho compleix?

-En aquests moments està en obres fins pràcticament a Sils. Aquest mateix any començaran les obres del tram Medinyà-Bàscara. El tram de Girona -el tercer carril de l'autopista- també comença ja. Home, jo crec -i no és que ho cregui jo, també el conseller Nadal amb els projectes a la mà- que en el termini de tres o quatre anys el desdoblament, si no ha acabat del tot, serà una realitat en marxa, i no una cosa sobre paper com ha sigut fins ara.

-Miri que d'aquí a quatre anys li recordaré el que està dient.-Tant de bo li pugui dir que ja està tota desdoblada, o pràcticament tota. La confiança que els electors han dipositat en nosaltres genera una gran responsabilitat, en aquest tema de les infraestructures i en tantes altres coses. Als socialistes no ens fa res reconèixer quan ens equivoquem, i ho hem fet en diverses ocassions-Per exemple?

-En el tema de Rodalies es van cometre una sèrie d'errors, si bé és cert que hi ha també altres explicacions no ben bé de l'obra. Però si alguna cosa no l'hem fet prou bé, som capaços de reconèixer-ho i de rectificar. És una manera de ser diferent d'alguns altres.

-Ja que treu el tema dels trens: CiU proposava durant la campanya trens entre Girona i Barcelona cada mitja hora i fins les 12 de la nit. Se suma el PSC a aquesta proposta?

-Que hi hagi més trens en aquesta línia depèn en gran part que es resolgui l'actual tema de Rodalies. Seria enganyar la gent dir que demà podem posar més trens a la línia. Per una banda, el problema de Rodalies de Barcelons s'està resolent, i per l'altra banda quan la Generalitat assumeixi completament la gestió del transport per ferrocarril, és d'esperar que hi hagi una millora del servei. Ara bé, aquesta transferència s'ha de fer en condicions, i això vol dir sobretot amb un pla d'inversions i amb els recursos suficients perquè poguem millorar el servei: posar més trens, posar més freqüències, horaris més amplis. En definitiva, es tracta de resoldre el tema de Rodalies i després posar més recursos. El Govern de la Generalitat està fent bé de no tenir pressa, de no voler la transferència a qualsevol preu.

-En la nostra entrevista preelectoral es mostrava contrària als transvasaments per resoldre el problema de l'aigua. Els dirà als del seu partit que deixin de dur aigua del Ter a Barcelona?

-El de l'aigua no és un tema que es pugui plantejar entre Girona i Barcelona, sinó que s'ha de plantejar, com a mínim, en l'àmbit de Catalunya. Jo vaig dir que transvasar aigua és una solució cara i del segle XIX, però fins fa poc no es podia fer gaire res més. En pocs anys han sortit alternatives, com les noves dessaladores i la reutilització. Valdria la pena invertir en noves tecnologies per obtenir aquest recurs tan escàs de manera cada vegada més eficaç. Ara bé, hi ha transvasaments com el del Ter a Barcelona, que funciona des de fa dècades i que genera actualment un problema en aquest riu i al seu entorn, i per tant s'han de prendre mesures: s'ha de garantir el subministrament allà on hi ha gent que el necessita, s'ha de garantir aigua per regar els conreus. Però mantinc que els transvasaments no són solucions eficaces ni raonablement econòmiques.

-Tornant a les eleccions: no creu que el PSC obté bons resultats a Catalunya perquè s'aixopluga sota el paraigües del PSOE i així obté molts vots que un partit català no tindria?

-El PSC té la gran virtut que recull una part molt important de la realitat social catalana. Aquesta diversitat s'agrupa al voltant del nostre projecte, progressista i catalanista, obert, divers. En aquesta campanya hem fet una defensa del projecte social de Zapatero en l'àmbit d'Estat, però també ha tingut com a element fonamental la defensa de l'Estatut. O sigui que la definició de progressista i catalanista està molt clara, perquè tenim sobre la taula uns drets cívics i socials que durant aquesta legislatura s'han desenvolupat, i a la vegada una defensa de l'Estatut català, d'avançar en l'autogovern, que Catalunya recuperi unes inversions que se li han negat durant molts anys. No crec que el més important sigui si pesa més el PSOE o el PSC.-Dit d'una altra manera: els extraordinaris resultats aconseguits a Girona han sigut per l'efecte Zapatero o per l'efecte Chacón? O per l'efecte Palma?

-Són resultats molt bons no a Girona, sinó a tot Catalunya. Més que efectes personals, penso que hi ha hagut l'efecte d'un projecte que compartim Zapatero, Chacón i jo mateixa. És l'efecte que la ciutadania, més enllà del que a vegades equivocadament pensem, està interessada en la política. Dades com l'índex de participació i l'audiència que van tenir els debats televisats desmunten el mite aquest que diu que la gent està avorrida i descreguda de la polítiva. A la ciutadania se li ha de donar molta més confiança de la que es dóna a vegades...sobretot des de la dreta. La dreta no confia en la maduresa de la nostra democràcia i sovint desconfia de la maduresa dels mateixos ciutadans. La gent és molt més madura del que des de la dreta voldrien que fos, per això l'objectiu de la dreta era provocar quanta més abstenció millor. Això no és creure en el joc democràtic, sinó que és tenir interessos purament de poder.

-Dirigents polítics li han comentat alguna cosa, sobre que Girona sigui l'única província sense representació del PP?

-Sí, alguns companys de partit de Madrid. De tota manera els comentaris són que el PP, amb l'actitud que ha tingut respecte a Catalunya els darrers quatre anys, ha tingut el que realment es mereixia. I a Girona especialment.

-No han tingut -a Catalunya i a tot l'Estat- molt vot de prestat? De gent que els ha votat simplement per parar els peus al PP?

-En aquestes eleccions hi havia dos projectes, i la gent que no volia el projecte de Rajoy, votava el projecte de Zapatero. El votant progressista sempre és més crític que el votant conservador. Sí que hi ha gent que ens presta el vot, que ens vota però en qualsevol moment ens el pot tornar a prendre. Trobo que això està bé, perquè és un vot crític, i als representants ens representa haver d'assumir la responsabilitat, de complir. A tot governant això l'hauria d'estimular.

-Com enfoquen l'estada al Congrés de tres diputats del PSC per Girona per primera vegada?

-Que la meitat dels diputats per Girona estiguin integrats al PSC ens col·loca en una situació de clar lideratge d'un projecte polític, també per les nostres comarques. I estem disposats a assumir-lo i a exercir-lo. Per alguna cosa vam ser els únics que presentàvem un programa electoral per a les comarques gironines

-Doncs molta gent pensa que ja no els tornarà a veure fins d'aquí a quatre anys, quan tornin a necessitar els vots.

-No és cert. I si hi ha gent que pensa això, potser és que no hem sabut arribar a tothom. Una part important dels resultats d'aquestes eleccions ve del treball realitzat durant quatre anys. Hem estat pendents de tots i cadascun dels temes de les nostres comarques, així com trepitjant el territori. I ho continuarem fent. I continuarem apretant els responsables dels temes d'infraestructures, de medi ambient, del que sigui.

Diari de Girona

Inici de la prohibició de fer foc al bosc

Enguany s'avisarà per SMS a qui disposi d'autorització per fer-hi foc quan pel risc d'incendi no es puguin fer fogueres

Des del 15 de març fins al 15 d'octubre no es pot encendre cap foc en terreny forestal. Aquesta prohibició, que recull el Decret 64/1995, té com a objectiu prevenir els incendis forestals:
En els terrenys forestals, estiguin o no poblats d'espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina sigui la finalitat.

Especialment, no es poden cremar restes de poda, d'aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals. Tampoc no es poden fer focs d'esbarjo ni altres relacionats amb l'apicultura.

Dins de les àrees recreatives i d'acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s'utilitzin barbacoes d'obra amb mataguspires.

Queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l'inici d'un foc; llançar coets, focs d'artifici o d'altres artefactes que continguin foc i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Quan les circumstàncies meteorològiques siguin de risc alt, molt alt o extrem, el Departament de Medi Ambient i Habitatge pot establir mesures extraordinàries i prohibir encendre qualsevol tipus de foc.

Nota del Departament i gràfica de les causes

Decret 64/1995 de mesures de prevenció d'incendis forestals

Prevenció d'incendis forestals

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

ACTA DE SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL 18 DE FEBRER

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf

Aprovació inicial projecte d'urbanització Sector Massabé.

Proposta de l’Alcaldia.

Identificació de l’expedient : Aprovació inicial del projecte d'urbanització sector Massabé.

Fets :

- Vist el projecte d’urbanització del Sector Massabé presentat en data 21 de gener de 2008 i
registre d’entrada núm. 232 per l’entitat PEDRERA MASSABÉ, S.L.

- Vist l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de sessió de data 20 d’abril
de 2007, donant conformitat al text refòs del Pla parcial del sector Massabé, en compliment
de l’acord d’aprovació definitiva de data 8 de febrer de 2007, condicionant la seva
executivitat a l’aprovació del projecte d’urbanització corresponent entre altres
determinacions.

- En data 13 de febrer de 2008 els Serveis Tècnics Municipals emeten informe.


ACORD :

Primer.- Aprovar inicialment el Projecte d'Urbanització del Sector Massabé.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf

Resolució recurs/Entitat Urbanística Vallcanera Park.

Proposta de resolució

Assumpte: Recurs de revisió contra acord municipal de data 17 de desembre de 2007 de
l’assemblea general ordinària de 4 de novembre de 2007 de la junta de conservació de la
urbanització Vallcanera park.


FETS

1.- Per part d’en Francisco Abejaro Sànchez i altres, s’interposà en data 31 de gener de 2008 (
RGU núm. 362 ) Recurs de Revissió contra la resolució de la Junta de Govern Local de data 17
de desembre de 2007, que va desetimar el Recurs d’Alçada interposat contra els acords de
l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació
Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.

2.- De l’anterior escrit se’n donà trasllat a l’Entitat de Conservació, a fi que a l’empara de l'art.
84.2 de la Llei sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, pogués al·legar allò que considerés escaient en defensa dels legítims
interessos que representa.

3.- Durant el tràmit d’audiència l’Entitat de Conservació de la Urbanització Vallcanera Park ha
presentat escrit d’al·legacions de data 14 de febrer de 2008 en el que manifesta la seva oposició
al recurs interposat per en Francisco Francisco Abejaro Sànchez i altres.

4.- En data 14 de Febrer de 2008 els Serveis Jurídics han emès informe.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present recurs compleix amb els requisits legals exigits per l’article 110, 114 i 118
de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.

Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent :

D’acord amb l’article 22 parragraf final dels Estatuts de l’ECU Vallcanera Park, la dimissió del
President de dita Entitat no comporta les conseqüencies jurídiques que sol.liciten els recurrents,
doncs aquest precepte diu textualment :
“ Las funciones antes citadas que corresponden al Presidente, podrà ser ejercidas por cualquier
miembro de la Junta previa designación por el Presidente, aceptada por la Junta Directiva por
mayoria de los asistentes a la reunión en que se suscite la cuestión”.
Possibilitat jurídica que s’ha de posar en connexió amb les funcions que que l’apartat a) de
l’esmentat precepte estableix com a tasques del President, que son “ convocar, presidir,y dirigir
las deliberaciones de la Asamblea General y Junta Directiva...”.
Igualment cal constatar que l’article 21.2 lletre j) dels repetits Estatuts, permet a la Junta
Directiva de l’ECU “ Convocar la Asamblea General por acuerdo, en sustitución del Presidente
“.
Per altre banda cal dir, que segons l’escrit d’al.legacions de l’ECU, que la delegacions de totes
les funcions reservades a la Presidencia a la Sra Virginia Torres Alcaraz va èsser informat a
l’Assemblea General del juny de 2004 i va èsser acceptada per la Junta Directiva en sessió del
10 de juny de 2004.
Per l’últim la dimissió del President només es pot relacionar amb l’acabament del mandat de
quatre anys que disposen els Estatuts, el que comportarà l’anomenament d’una nova Junta
Directiva d’acord amb l’article 21.1 del Estatutus.

De tot l’exposat es constata que no ens trobem en cap dels suposits de nulitat de ple dret que
estableix l’article 62 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, segons modificació operada per la
Llei 4/1999, de 13 de gener.

- Decret de l'Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d'atribucions de l'Alcaldia en la
Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Desestimar el recurs de revisió interposat per en Francisco Abejaro Sànchez i altres,
segons escrit de 31 de gener de 2008 ( RGU núm. 362 ), contra la resolució de la Junta de
Govern Local de data 17 de desembre de 2007, que va desestimar el Recurs d’Alçada interposat
contra els acords de l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de
Conservació Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.

Segon.- Comunicar als interessats que la Junta de Govern Local requerirà a l’Entitat Urbanística
de Conservació i Manteniment de Vallcanera Park que convoqui una Asamblea extraordinària
amb l’objectiu de celebrar les eleccions als càrrecs que preveuen els Estatuts d’aquesta entitat,
no podent-se demorar més tard del mes de març de 2008.
Així mateix, s’insta la Junta Directiva de l’Entitat Urbanística de Vallcanera Park perquè no
s’adopti cap acord o resolució que pugui condicionar la voluntat de la nova Junta que resulti de
les eleccions a celebrar properament.

Tercer.- Notificar als interessats.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf

Aprovació conveni amb Consell Comarcal per producció continguts de rutes electròniques (e-rutes).

Proposta de la regidoria de cultura, educació i promoció local.

Identificació de l’expedient :
Aprovació conveni col·laboració per producció de continguts de rutes electròniques E-rutes.


Fets :

- En data 11 de febrer de 2008 i amb registre d’entrada núm. 498 el Consell Comarcal de la
Selva ofereixen el servei de confecció de rutes electròniques (e-rutes) inclòs dins dels productes
innovadors del Territori Museu de l’Aigua, que conformen itineraris tematitzats on s’explica
una història, mitjançant l’ús de dispositius electrònics que serveixen tant per orientar l’usuari en
el recorregut, com per donar suport als continguts interpretatius àudiovisuals.


La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Aprovar el conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva per portar a
terme la producció de continguts de rutes electròniques (e-rutes).

Segon.- Carregar la despesa a la partida núm. 08 02 121 64000 del vigent pressupost.

Tercer.- Donar trasllat del present acord al Consell Comarcal de la Selva i a intervenció.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf

Contractació elaboració e-ruta Estanys

Proposta del Regidor de Governació, Via Pública, Obres i Serveis i Medi Ambient


Antecedents

- El passat 30 d’abril de 2007 es va sol·licitar una subvenció al Departament de Treball, al
Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del programa de Foment del Desenvolupament
Local: estudis i campanyes per a la promoció local, concretament, per a la realització de l’estudi

Creació de productes turístics integrats per a la promoció local (Ordre TRI/125/2006, de 17 de
març) i se’n va fer pública la convocatòria per a l’any 2007 (DOGC núm. 4604, de 30.3.2006).
- La finalitat d’aquesta acció és la d’elaborar una e-ruta anomenada La porta de l’infern: la
travessa de l’Estany de Sils amb la finalitat de crear un producte innovador que faciliti la visita i
interpretació del recurs de manera personalitzada, adaptada a les motivacions del visitant.
- Amb data 19 de novembre de 2007 es va resoldre favorablement dita sol·licitud per un import
de 6.885’11.
- Informe de l’Agent per a l’Ocupació i Desenvolupament Local de data 1 de febrer de 2008 el
qual fa referència a necessitat de contractar un professional perquè elabori els continguts de l’eruta
mencionada.
- Pressupost efectuat pel proveïdor STOA, propostes culturals i turístiques SL per un import de
9.835’87 €, IVA inclòs.
- Informe del departament de comptabilitat de data 12-Febrer-2008 conforme hi ha suficient
consignació per fer front a dita despesa.


La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent

ACORD :

Primer.- Contractar al proveïdor STOA, propostes culturals i turístiques, SL el servei
d’elaboració dels continguts de l’e-ruta La porta de l’infern: la travessa de l’Estany de Sils, per
un import de 9.835,87 € - IVA inclòs .

Segon.- Carregar la despesa a la partida 08 01 121 22707 del pressupost vigent.

Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’AODL.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf

Aprovació preu públic entrades activitats Temporada Plana de la Selva

Proposta de la regidoria de cultura, educació i promoció local


Fets:

Els Ajuntaments de Maçanet de la Selva, Vidreres i Sils elaboren conjuntament la Temporada
Plana de la Selva amb l’oferiment de la programació d’espectacles alternatius a la Sala de La
Laguna.

En data del 15 de febrer de 2008 la Tècnica de Dinamització Sòciocultural de l’Ajuntament de
Sils emet proposta per tal d’establir un preu públic de 5 euros per les entrades dels espectacles
oferts dins del Festival d’Arts Escèniques Temporada Plana de la Selva que es realitzaran els
dies 10,25 i 31 de maig a la sala cultura La Laguna i el dia 15 de juny a la Sala Polivalent del
Centre Cívic.


La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Establir un preu públic de 5 euros per les entrades dels espectacles oferts dins del Festival d’Arts Escèniques Temporada Plana de La Selva que es realitzaran els dies 10,25 i 31 de maig a la sala cultural La Laguna i el dia 15 de juny a la Sala Polivalent del Centre Cívic.

Segon.- Exposar al públic l’acord precedent al tauler d’anuncis de l’Ajuntament durant el
termini de 20 dies. Durant aquest termini es podrà examinar l’expedient i presentar les
reclamacions que es considerin oportunes. Transcorregut aquest sense haver-ne rebut cap,
l’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat.

http://www.webgipal.net/Sils/download/080218Cg-25060237.pdf