
EL PUNT
Rehabilitació d'habitatges
La rehabilitació d'habitatges constitueix un altre dels grans àmbits d'actuació de la política d'habitatge. La necessitat d'actualització del parc residencial existent, en bona part amb dèficits en el seu estat de conservació, és creixent i el foment de la rehabilitació exigeix cada cop més recursos públics.
Mitjançant la convocatòria anual d’ajuts, l’any 2007 s’ha aprovat la concessió de subvencions per a la rehabilitació de 20.640 habitatges, amb un import de 43,7 milions d’euros. A aquestes xifres, s’hi han d’afegir els ajuts tramitats corresponents a plans antics i al programa específic d’àrees de rehabilitació integral (ARI) de la ciutat de Barcelona, que han abastat 8.114 habitatges amb un pressupost d’11 milions d’euros. Això suposa un total de 28.754 habitatges amb un import de 54,8 milions d’euros. L’import de l’ajut mitjà a la rehabilitació a la convocatòria del 2007 ha estat de 2.117 euros, mentre que l’ajut mitjà dels ajuts en el cas dels plans anteriors i de les ARI ha estat de 1.363 euros.
Pel que fa als tipus d’obres, els ajuts a la rehabilitació enguany han subvencionat, en un 55,3% dels casos, obres de reparació de patologies de diversos graus d’intensitat, en un 17,8% dels casos, la instal·lació d’ascensors, en un 20,5% dels casos grans instal·lacions d’aigua, llum i gas, i en un 6,4% dels casos obres d’aïllament acústic i millora de l’eficiència energètica dels edificis o dels habitatges.
Dins l’àmbit de l’impuls de la rehabilitació d’habitatges, el 2007 l’empresa pública Adigsa, mitjançant el seu Pla d’obres revisat (PDOR), ha realitzat una inversió en rehabilitació de 29,4 milions d’euros, que ha beneficiat a 11.000 habitatges de 43 municipis; i, també, ha subvencionat la instal·lació d’ascensors en 91 edificis del parc que l’empresa pública gestiona, amb un pressupost de 4,3 milions d’euros, beneficiant 1.096 habitatges.
Ajuts al pagament del lloguer
La convocatòria del 2007 ha fet possible subvencionar la renda mensual a un total de 13.913 famílies, amb un pressupost de 29,9 milions d’euros. D’aquest total, 6.610 famílies ja n’havien estat beneficiades en anys anteriors i han vist prorrogat l’ajut un any més, mentre que les altres 7.303 llars n’han estat beneficiades per primera vegada. L’ajut mitjà mensual concedit ha estat de 188,6 euros, un 4,6% per cent superior en termes nominals al del 2006. Gestió territorial dels programes d'habitatge
Durant el 2007, la Secretaria d’Habitatge conjuntament amb Adigsa han signat convenis amb 7 municipis i el Consell Comarcal del Garraf per a la posada en marxa de borses de mediació en el lloguer social que, juntament amb les 46 conveniades des del 2005, sumen les 54 borses que integren la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.
Paral·lelament, la Secretaria d’Habitatge durant el 2007 ha posat en marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 9 noves oficines locals d’habitatge, que amplien la xarxa iniciada l’any 2005 fins a la xifra de 89 oficines al territori, que inclouen les 9 actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona.
La planta asfaltadora del Pla de la Font de Vidreres té els dies comptats. L'alcaldessa de Vidreres, Rut Rosique (PSC), va signar ahir un decret que obliga a aturar definitivament la instal·lació i a moure-la de lloc, ja que un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) considera que l'indret no és apropiat per la instal·lació i n'ha informat desfavorablement. El decret dóna 10 dies a l'empresa per aturar l'activitat i buscar un nou emplaçament per aquesta factoria, que alimenta d'asfalt les obres del desdoblament de la carretra C-35.
L'empresa, però, segons va reconèixer l'alcaldessa, té també temps ara per fer al·legacions. Tot i això, la voluntat de l'Ajuntament és fer moure la polèmica planta, ja que no té permisos i està aixecada en terrenys que l'ACA considera de greu risc en cas d'inundacions. Una rierada podria portar residus d'àrids i asfalt i contaminar la zona PEIN dels Estanys de Sils, destaca l'informe de l'administració de les aigües.
La planta d'asfaltatge de Vidreres ha estat objecte ja de tres decrets d'alcaldia.
El primer instava a aturar la producció d'asfalt fins que no es prenguéssin unes mínimes mesures de seguretat per evitar la contaminació del sòl al voltant de la factoria. La situació era de risc perquè a escassos metres de la planta hi ha cinc pous d'aigua potable que abasteixen Vidreres.
El segon decret va regular els horaris de treball de la factoria, que funcionava també a la nit. Els veïns del Pla de la Font es van queixar del soroll que provocava l'activitat a les nits, així com de la pols que aixeca l'activitat i l'elevat pas de camions que provoca la planta.
El tercer decret, i sembla que definitiu, ve donat per un informe de l'ACA sol·licitat per la mateixa empresa propietària de la planta per tal de poder-la legalitzar. La conclusió negativa de l'ACA ha portat l'Ajuntament a demanar el tancament definitiu de l'activitat.
-Els contaminants que han presentat més incidències durant l’any passat han estat les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó troposfèric (O3)
-Per reduir les emissions de PM10 i NO2 s’està aplicant d’una banda el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, un seguit de 73 mesures que permetran assolir uns nivells de qualitat de l’aire admissibles i d’altra banda altres mesures locals en diferents punts i instal·lacions de Catalunya
-La campanya de l’ozó troposfèric ha estat la que menys superacions del llindar d’informació ha detectat a Catalunya des del 1996
Els contaminants que han presentat més incidències durant l’any passat han estat les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó troposfèric (O3)
Per reduir les emissions de PM10 i NO2 s’està aplicant d’una banda el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, un seguit de 73 mesures que permetran assolir uns nivells de qualitat de l’aire admissibles i d’altra banda altres mesures locals en diferents punts i instal·lacions de Catalunya
La campanya de l’ozó troposfèric ha estat la que menys superacions del llindar d’informació ha detectat a Catalunya des del 1996
El Departament de Medi Ambient i Habitatge publica avui a la web el balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya durant l’any 2007. El balanç s’ha realitzat a partir de les dades aportades pels 131 punts de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que ha facilitat més de 9 milions de mesures al llarg de l’any que han estat validades, processades i comunicades a tots els municipis de més de 5.000 habitants o que disposen de cabina de la XVPCA.
L’estat de la qualitat de l’aire a Catalunya
El diòxid de nitrogen (NO2) ha superat els límits que estableix la normativa respecte a la mitjana anual en 6 punts de l’àrea de Barcelona i en 2 punts de l’àrea del Vallès-Baix Llobregat (Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell). No s’ha superat el valor límit horari per a la protecció de la salut en cap punt del territori. Comparativament amb l’any 2006, s’ha detectat un augment dels nivells d’immissió respecte aquest contaminant a dos punts de mesurament situats a Barcelona (Sants) i el Prat de Llobregat, associats principalment a les obres del TGV.
Per tal de reduir les emissions, tant de diòxid de nitrogen com de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, a les àrees de Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat, el Govern de la Generalitat va aprovar, a mitjans de l’any 2007, el Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire a 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, declarats com a zona de protecció especial el maig de 2006. Aquest Pla persegueix, a través de l’aplicació de 73 mesures en els sectors del transport, les activitats industrials, energètiques, extractives, i el sector domèstic, assolir uns nivells de qualitat de l’aire admissibles, ajustats als límits establerts per la legislació europea de cara al 2010.
L’any 2007, la qualitat de l’aire en relació amb les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) ha presentat una lleugera millora, degut bàsicament, a les condicions meteorològiques del període que han afavorit la dispersió de les partícules. Tot i així, la diagnosi respecte a aquest contaminant continua indicant que se superen els límits establerts pel valor diari i el valor anual a les dues zones decretades de protecció especial de l’ambient atmosfèric, degut al transport i, localment, a determinades indústries, obres, i activitats extractives, i també en punts de la zona de la Catalunya Central (Manresa), associats al transport, a la zona de la Plana de Vic, i en un punt de les Terres de Ponent (Lleida), en una àrea de trànsit. També s’han donat superacions en focus industrials localitzats de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Sant Celoni.
Com cada any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col·laboració amb el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, ha dut a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric (O3), del 2 de maig al 30 de setembre. També ha estat operatiu el protocol d’actuació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per tal de reduir els nivells d’ozó al Camp de Tarragona. Al llarg del 2007 s’han enregistrat 15 superacions horàries del llindar d’informació a la població, repartides en 9 punts de mesurament dels 53 punts de la xarxa on es mesura aquest contaminant. Cal destacar que ha estat l’any que menys superacions del llindar d’informació s’han donat a Catalunya des del 1996, any que va començar aquesta campanya.
Per zones, s’ha superat el llindar d’informació a l’Àrea de Barcelona, el Camp de Tarragona, la Plana de Vic, Comarques de Girona, l’Alt Llobregat i Terres de Ponent.
Es preveu que l’aplicació del Pla d'Actuació per restablir la qualitat de l'aire a 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona contribuirà també a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric a la zona de la Plana de Vic, a la zona de l’Alt Llobregat, a la zona de Comarques de Girona i a la zona del Pirineu Oriental. Les zones d’on provenen majoritàriament les emissions de precursors d’aquest contaminant secundari (com són els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils) són les de Barcelona i Vallès-Baix Llobregat. Les brises transporten els precursors a altres àrees, segons l’orografia del terreny, que és on sovint acaben donant-se les concentracions més elevades.
La qualitat de l’aire respecte el sulfur d’hidrogen (H2S) ha presentat superacions del valor límit semihorari a dos punts de la Catalunya Central i el Camp de Tarragona. En tots dos casos es tracta de superacions esporàdiques associades a determinades zones industrials. No s’ha produït cap superació del valor límit diari en cap dels punts de mesurament.
En quant als nivells de clorur d’hidrogen (HCl) s’han detectat superacions del valor límit diari a tres punts de mesurament ubicats a les zones de qualitat de l’aire del Camp de Tarragona, Catalunya Central i Terres de l’Ebre. Es tracta de superacions esporàdiques associades a zones industrials.
Pel que fa al diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), el benzè (C6H6),el clor (Cl2), l’arsènic (As), el cadmi (Cd), el níquel (Ni), el plom (Pb), i el benzo(a)pirè (BaP) els nivells han estat inferiors als establerts a la normativa.
Novetats de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
La Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, és la responsable del control, la vigilància i l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya. L’eina que utilitza per desenvolupar la seva tasca és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), formada pels punts de mesurament distribuïts pel territori, coordinats a través del Centre Receptor i Coordinador de Dades.
Durant l’any 2007 s’han donat d’alta els punts de mesurament automàtic de Berga, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Vivers), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (los Dedalts) i a principis de l’any 2008 el punt de Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron). També s’ha dotat d’un analitzador de monòxid de carboni el punt de mesurament de Tarragona (Universitat Laboral).
D’altra banda, s’ha iniciat la mesura de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2.5) als punts de Rubí, Sant Vicenç dels Horts, Lleida i Berga. Aquesta mesura s’ha realitzat per tal de recollir informació en referència a aquest paràmetre, tot i que actualment no es disposa de legislació estatal aprovada per aquest contaminant.
S’han adquirit nous equips per a la mesura de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2.5) que estaran totalment operatius aquest any 2008 a Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Santa Maria de Palautordera, un fotòmetre primari de referència per a la calibració dels analitzadors d’ozó i analitzadors automàtics de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres (PM10) que s’han instal·lat a Lleida, Reus, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Adrià de Besòs i Sant Celoni.
Han entrat en funcionament dues noves unitats mòbils, amb analitzadors automàtics d’òxids de nitrogen, diòxid de sofre, sulfur d’hidrogen, monòxid de carboni, ozó, partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres, benzè i compostos orgànics volàtils.
Al Camp de Tarragona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat una campanya de precursors d’ozó, en concret als punts de mesurament d’Alcover, Constantí, Perafort, Tarragona (Bonavista), Tarragona (Parc de la Ciutat) i Vila-seca. Aquesta campanya s’emmarca en el Conveni de col·laboració amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per tal de poder planificar actuacions que redueixin els nivells de precursors d’ozó.
S’han realitzat mesures d’hidrocarburs aromàtics policíclics a Barcelona. A finals d’any s’ha iniciat la determinació d’hidrocarburs aromàtics policíclics a punts de mesurament de diverses zones de qualitat de la xarxa per tal de complir amb el Reial decret 812/2007. Cal destacar també la mesura periòdica dels metalls pesants (arsènic, cadmi, níquel i plom) presents en la matèria en suspensió PM10 que es realitza des de fa 3 anys i que el recent Reial decret 812/2007 obliga a mesurar.
El pressupost destinat al funcionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica durant l’any 2007 ha estat superior a 1.400.000 € i s’han destinat 1.200.000 € a reposició i adquisició de material.
Cliqueu aquí per consultar les zones de qualitat de l’aire
Balanç de la qualitat de l'aire a Catalunya
Dades de contaminants per punts de mesurament