COMITÉ DE CRISI PER LES RETALLADES

Divendres 23 de setembre es va celebrar a Sils una reunió de representants socialistes amb l'assistència de Marina Geli i Pepa Celaya per tal d'acordar mesures per fer front a les retallades de sanitat.

Per a més informació:

www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/456337-geli-vol-un-comite-de-crisi-per-les-retallades.html

www.diaridegirona.cat/tema-dia/2011/09/24/trobades-als-municipis-afectats-supressio-urgencies-nocturnes/517443.html

12 DE SETEMBRE, CONCENTRACIONS PELS NOSTRES DRETS

Ahir dia 12 de setembre van tenir lloc davant de l'Ajuntament de Sils amb el suport de l'Equip de Govern 2 concentracions de rebuig consecutives com a conseqüència dels últims aconteixements i que afecten a les dos grans àrees: Ensenyament i Sanitat.

A les 19:00h es va iniciar la primera d'elles amb motiu de donar suport al model lingüístic de les escoles catalanes tot rebutjant les darreres sentències. En aquesta es va procedir a la lectura de 2 manifests el primer d'ells a càrrec de l'AMPA J.Verdaguer que va llegir el manifest de somescola.cat moviment al qual són adherits. La segona lectura va ser a càrrec de la Regidora d'Ensenyament on es va informar dels punts de la moció que l'Alcaldia havia redactat per tal de ser aprovada a la següent Junta de Govern i posteriorment al Ple Municipal.

En concloure aquesta primera concentració es va iniciar la segona, aquesta amb motiu de les retallades dels serveis d'urgències. La Regidora de Sanitat va informar als assistents de tots els tràmits que des de l'Equip de Govern s'havien realitzat per tal d'aturar aquest tancament, de com estava el procés fins ara i per finalitzar la seva intervenció va procedir a la lectura de la moció conjunta dels municipis de La Selva que a tals efectes s'havia realitzat i adreçat al Consell Comarcal, ja que en Ple Municial del 30 de juliol la moció realitzada per l'alcadia ja havia estat aprovada.

L'alcalde Martí Nogué va concloure la concentració ampliant informació sobre les diferents actuacions i donant les gràcies per les movilitzacions als assistents.

CONTRA LES RETALLADES A URGÈNCIES

Al ple de data 28 de juliol va quedar aprovada la següent proposta de l'alcaldia contra les retallades al servei d'urgències.

Les àrees bàsiques de salut (ABS) són unitats territorials elementals a través de les quals s'organitzen els serveis d'atenció primària. En el territori de cada ABS es localitzen els centres d'atenció primària (CAP). Cada ABS té assignat un equip d'atenció primària que presta l'atenció al CAP i es desplaça als consultoris.

El Director del Servei Català de Salut ha anunciat un replantejament dels serveis d'urgències tal i com ara estan assignats. Com a conseqüència d'aquestes modificacions, els serveis d'urgències de l'àrea bàsica de salut de Sils, es veurà afectat negativament ja que els usuaris tindran que desplaçar-se, previsiblement, fins a Sta. Coloma de Farners a partir de determinades hores; ja que aquest servei es concentrarà en aquesta població. Aquesta mesura perjudicarà greument als usuaris d'aquesta àrea bàsica de Sils i els dels municipis veïns que utilitzin els serveis d'urgències.

Cal assenyalar que les poblacions que composen l'àrea bàsica de salut de Sils han experimentat un creixement molt imporatant de població i molts dels usuaris, es troben en una franja d'edat que requereix més sovint dels serveis sanitaris i que no disposen, en molts casos, de mitjans per desplaçar-se.

La sanitat és un servei prioritari que, si bé cal optimitzar els recursos dels que disposem, en cap cas es poden adoptar mesures de caràcter restrictiu que, sense cap mena de dubte, empitjoraran la sanitat pública.

Atès que és competència d'aquesta corporació vetllar per que els ciutadans de Sils mantinguin les seves prestacions assistencials i en conseqüència una qualitat de vida amb plenes garanties

Proposo a la Junta de Govern Local l'adopció dels següent

ACORD:

Primer: Sol·licitar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya l'aturada del projecte de reordenació dels serveis d'urgències a l'àrea bàsica de salut de Sils, i en que es mantinguin els serveis que es presten al CAP de Sils en les mateixes condicions que fins ara.

Segon: Sol·licitar el recolzament dels municipis veïns per que s'afegeixin a aquesta proposta.

Tercer: Notificar aquest acord als ajuntaments veïns i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Quart: Ratificar aquest acord en el primer ple que es celebri.

L'alcalde president,

Martí Nogué i Selva

DESFIBRIL·LADORS A SILS

GIRONA, TERRITORI CARDIOPROTEGIT

Programa impulsat per l'Àrea de polítiques i promoció de la salut de la Diputació de Girona (Dipsalut), que consisteix en el desplegament d'una xarxa de desfibril·ladors, tant fixes com mòbils, en aquells municipis que ho sol·licitin.

L'Ajuntament de Sils ja ha realitzat les gestions corresponents i en breu ja seran al nostre municipi; en concret, disposarem de 6 desfibril·ladors (quatre de fixes i dos de mòbils), els quals ja seran distribuïts de manera proporcional i seguint els criteris que l'Ajuntament consideri més oportuns.

Una primera proposta segueix els criteris marcats per Dipsalut que estableix dos equips en una zona d'equipaments, un altre en una zona de transports i un altre en una zona poblacional. En aquest sentit, quedarien distribuits de la següent forma:

* Estació de tren (zona de transports)

* Camp de futbol (zona d'equipament)

* Pavelló d'esports (zona d'equipament)

* Ajuntament (zona poblacional)

Aquests equips fixes estarien situats a l'exterior en una columna d'alumini. Aquesta estructura allotjarà una cabina que protegirà l'equip i permetrà la comunicació de l'usuari amb el servei d'emergències en el moment en què calgui utilitzar-lo.

Els equips mòbils estaran disposats en unes maletes de fàcil transport i seran cedits als serveis de primera intervenció en una situació d'emergència com per exemple la policia local, vigilants o protecció civil...

La desfibril·lació és una tècnica que consisteix en proporcionar un impuls de corrent continu al cor per tal que reprengui el seu ritme en cas que pateixi alguna arítmia. El desfibril·lador en sí és un dispositiu mèdic que permet identificar-les i, en cas que sigui necessari, administra la descàrrega elèctrica recomanada.

D'aquesta manera, a més de resoldre situacions d'emergència, aquest programa també persegueix la sensibilització i la formació de la població en general amb l'objectiu que assoleixi un nivell més òptim de salut, segueixi una alimentació sana, practiqui regularment activitats físiques i de deixar de fumar. Tot amb la finalitat de reduir el risc de patir malalties cardivasculars.

Adaptació text extret del Quadern de Sils

CICLE D'ACTIVITATS SOBRE LES DONES

El Gironès, el Pla de l´Estany i la Selva es coordinaran en salut

El Govern ha aprovat la constitució del Govern Territorial de Salut del Gironès -Pla de l'Estany- Selva Interior i n'ha aprovat els estatuts. Amb la creació d'aquest tipus de consorcis, el Govern vol contribuir a la millora de la salut dels ciutadans del seu àmbit territorial. Les seves funcions bàsiques, que inclouen, com a mínim, atenció primària, hospitalària i sociosanitària, són l'ordenació i la coordinació dels recursos per garantir la millor prestació dels serveis sanitaris.

Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l'administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l'adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut. Aquests governs tenen un abast territorial definit que parteix, orientativament, de la delimitació pròpia de les àrees bàsiques de salut (ABS) i de les comarques, i d'un dimensionament que inclogui com a mínim l'atenció primària, l'hospitalària i la sociosanitària.

El Govern Territorial de Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior comprèn una població de 299.663 habitants. El Pacte per a la Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior es va signar en data 24 de setembre del 2009 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, els municipis d'Aiguaviva, Amer, Anglès, Arbúcies, Banyoles, Bescanó, Bordils, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, Camós, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, la Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Flaçà, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Girona, Hostalric, Juià, Llagostera, Llambilles, Maçanet de la Selva, Madremanya, Massanes, Mieres, Osor, Palol de Revardit, la Pera, Porqueres, Quart, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Serinyà, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilablareix, Viladasens, Vilobí d'Onyar i els consells comarcals del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/17/comarques-girones-lestany-selva-coordinaran-salut/370344.html

Contra el «mosquit tigre»

Trenta-dos ajuntaments s'han sumat a la lluita contra el mosquit tigre a les comarques gironines. Aquest dimarts han signat un conveni que preveu endegar accions destinades a la vigilància, inspecció i seguiment de l'entrada de l'insecte invasor a la demarcació. Aquests 32 municipis se sumen a la quinzena inclosos dins la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter.

ACN/DDG Tot i que d'entrada es comptava que serien 35 municipis els que s'adheririen al conveni, finalment n'hi ha dos que encara estan en negociacions i el tercer és Girona, que preveu impulsar actuacions a través del servei de control de Medi Ambient que ja té.

El conveni preveu que en un termini de quatre anys inverteixin uns dos MEUR (milions d'euros) en tasques per controlar l'entrada del mosquit tigre. Cada ajuntament aportarà una xifra proporcional al perill de la zona. Posar trampes per controlar fins a quin punt l'insecte està estès o emprendre actuacions per eradicar l'espècie localitzada en algun focus són algunes de les actuacions que duran a terme. El president de DipSalut, Josep Marigó, ha explicat que el conveni servirà de marc per treballar sobretot el prevenció. En cas que la plaga es descontroli en algun municipi llavors s'haurien de perfilar les estratègies a seguir per intentar eliminar la presència del mosquit tigre.

'És un turista que no és benvingut', ha detallat Marigó que afirma que en els municipis on hi ha presència del mosquit tigre disminueix la qualitat de vida i que, a més, pot esdevenir un problema de salut pública. El mosquit tigre pot ser vector transmissor d'algunes malalties.

Marigó ha volgut deixar clar que no es tracta d'una senyal d'alarma sinó de tasques de prevenció que l'administració duu a terme per evitar que esdevingui una plaga com ha succeït en altres zones de Catalunya. Tot i que admet que el mosquit tigre ja ha arribat a les comarques gironines -s'han detectat focus a L'Escala, Roses i Lloret de Mar- reitera que no ha agafat a les administracions 'amb el peu canviat' sinó a punt per 'arrossegar complicitats' per evitar que el mosquit tigre s'instauri a la demarcació.

Sota el paraigües del DipSalut -organisme autònom de la Diputació de Girona- i el Servei de Control de Mosquits ja són 47 municipis de les comarques gironines els que comptaran amb un servei de control de l'arribada del mosquit tigre. El conveni també preveu ampliar la plantilla de professionals dedicat a situar i analitzar trampes i comprar vehicles per recórrer el territori.

El president de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, Salvi Güell, ha fet una crida als alcaldes perquè 'no requi' invertir diners en prevenció i alerta que, en cas de no fer-ho, la inversió seria molt superior si la plaga s'estengués al territori. 'Més val destinar aquests menys diners a prevenir que més a eradicar', ha afirmat. També ha posat com a exemple altres zones de Catalunya i altres administracions que 'potser no van fer suficient' i que ara es troben amb una plaga desbordada.

El conveni estableix dos eixos d'actuació, d'una banda la campanya pedagògica i de sensibilització que pretén informar als ciutadans sobre com evitar que proliferi la presència del mosquit tigre. Es tracta d'un insecte 'urbà' perquè no viu en grans masses d'aigua sinó que es reprodueix en petits volum d'aigua estancats. Per aquest motiu és important que la població eviti deixar palanganes, tregui els plats de sota els testos i retiri els elements que poden acumular aigua de pluja als jardins.

El segon eix del conveni consisteix en situar les trampes i radiografiar als 47 municipis l'estat d'implantació del mosquit tigre. També s'hi uniran els alumnes que disposaran d'un equip per fer proves al seu entorn i mirar si hi ha presència de l'insecte invasor.

Els municipis que s'han adherit al conveni són Figueres, La Jonquera, Peralada, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Palamós, Cassà de la Selva, Salt, Llagostera, Fornells de la Selva, Celrà, Sarrià de Ter, Vilablareix, Aiguaviva, Banyoles, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Blanes, Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners, Vidreres, Tossa de Mar, Sils, Riudarenes, Vilobí d'Onyar, Riells i Viabrea, Hostalric i Riudellots de la Selva.

Diari de Girona

Dipsalut garanteix que no quedarà cap municipi on es detecti el mosquit tigre sense atendre

L'Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, ha fet un balanç avui de la presència del mosquit tigre a les comarques gironines. Dipsalut ha informat que, en aquest moments, els únics focus de mosquit tigre a les comarques gironines s'han localitzat a Roses, l'Escala i Lloret de Mar. Segons el seu president, Josep Marigó, "a Roses i l'Escala ja s'han dut a terme les mesures d'eradicació que calien i ara hem d'esperar a veure'n els resultats. Creiem però –ha assenyalat- que d'aquí 15 dies o tres setmanes podrem anunciar que l'hem eradicat".
Pel que fa a Lloret de Mar, Dipsalut afirma que "ja hi ha tots els focus localitzats, encara que posarem en marxa un mostreig més ampli per assegurar que no s'hagi estès".
L'Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, ha assegurat que no quedarà cap municipi on es detecti el mosquit tigre sense atendre. Dipsalut signarà, el proper dimarts, un conveni amb 35 ajuntaments amb risc d'assentament del mosquit tigre, que preveu actuacions destinades a la vigilància, inspecció i seguiment de l'entrada del mosquit tigre als termes municipals respectius.
El "Programa per la Vigilància, Seguiment i Control del Mosquit Tigre a la Demarcació de Girona", impulsat per Dipsalut i amb el coneixement tècnic i experiència del Servei de Control de Mosquits, estableix un marc de treball a través del qual s'han plantejat les accions que cal prendre al respecte.
El president de Dipsalut, Josep Marigó, ha explicat que "el programa elaborat pel Servei de Control de Mosquits és únic a Catalunya i preveu dues accions: a) una de pedagògica que finança la Fundació Caixa de Girona amb 120.000 euros i Dipsalut amb 30.000, i b) l'acció sobre el territori, que és la que se signa dimarts amb les autoritats de més de 30 municipis i que representarà una inversió a parts iguals d'uns 2 milions d'euros en quatre anys".
Entre les accions més immediates que preveu el nou conveni, hi ha la creació d'una dotació de set tècnics i sis vehicles per controlar i prevenir l'entrada del mosquit tigre o la posada en servei d'un número de telèfon gratuït perquè els ciutadans puguin informar-se'n.
En referència a la població, Josep Marigó ha ressaltat "la importància de la prevenció i l'anticipació que representa la signatura d'aquest conveni" i ha demanat la col·laboració de la població per "evitar a l'exterior de les cases els recipients com galledes, plats dels testos, cubells,etc., ja que el fet d'acumular aigua quan plou o es rega, pot afavorir la presència del mosquit".

Els ajuntaments. Les àrees urbanes amb un risc més gran d'introducció del mosquit tigre, a la demarcació de Girona són:

En el nivell alt, hi trobem: Riells i Viabrea, Maçanet de la Selva, Sils, Vidreres, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Castell Platja d'Aro, Calonge, Palamós, Palafrugell, Begur, Pals, Torroella de Montgrí, l'Escala, Girona, Castelló d'Empúries, Roses i Llançà.En el nivell mitjà, hi trobem: Hostalric, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Vilobí d'Onyar, Caldes de Malavella, Llagostera, Cassà de la Selva, Aiguaviva, Vilablareix, Fornells de la Selva, Salt, Sarrià, Celrà, Banyoles, Sant Pere Pescador, Vilamalla, Figueres, Peralada, Portbou i la Jonquera.
En el nivell baix, hi trobem: Riudellots de la Selva i Vilafant.

Onada de calor

Activada la fase 2 del Pla d'Actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut (POCS)

La Direcció General de Protecció Civil informa que el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha activat la fase d'alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per l'onada de calor que afectarà el país des d'avui dimarts fins dijous dia 7 d'agost.
D'altra banda, el Departament de Salut, d'acord amb el Pla d'Actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut, ha activat la fase 2 d'alerta que inclou:
Intervencions específiques actives en l'àmbit de l'atenció primària de salut, tant a domicili com ambulatòries, per a les persones més fràgils segons el cens.
Intervenció dels serveis socials en la detecció de les persones més fràgils per tal de donar-los l'atenció més adient.
Redistribució, en els centres d'internament, dels pacients més fràgils cap a àrees climatitzades. Serveis telefònics. Sanitat Respon facilitarà informació i consells a la població que ho sol·liciti i es coordinarà amb els serveis assistencials, en cas de detecció de persones vulnerables amb problemàtiques específiques: mèdiques (malalties cròniques, tractaments, etc.) i socials (gent gran que viu sola, condicions de precarietat, etc.).

Prevenció en les onades de calor
Predicció meteorològica

Les rutes del mosquit tigre cap a Girona

Els experts treballen amb les hipòtesis que l'insecte pugui arribar a la demarcació pel sud de la Selva o per algun punt indeterminatde la Costa Brava i alerten que el model urbanístic gironí en pot afavorir l'extensió

Quinze quilòmetres separen el mosquit tigre de les comarques de Girona i els experts fins i tot ja han previst les seves possibles rutes d'entrada: una passa per la Selva perquè limita amb el Maresme, el lloc més proper on s'ha detectat l'insecte, mentre que una altra opció assenyala un punt indeterminat de la costa.

Girona disposa d'un dels quatre serveis de control de mosquits que existeixen a tot l'Estat -tres d'ells a Catalunya-, la Mancomunitat intermunicipal voluntària del Servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter. Fa pocs dies, el seu gerent alertava davant els polítics municipals la urgència de prendre mesures per avançar-se a la implantació i l'assentament del mosquit tigre a la demarcació. I per deixar-ne clara la necessitat, el seu servei va informar que quaranta-tres municipis gironins estan en risc de rebre l'insecte: vint-i-un amb possibilitats altes -bàsicament poblacions del sud de la Selva i totes les que ressegueixen la Costa Brava-, vint més en una franja intermitja i dos amb un nivell baix.

El gerent de la mancomunitat, Eduard Marquès, va insistir que el mosquit tigre "és una amenaça per a les comarques de Girona" i es va referir a Itàlia per exemplificar la mala praxis administrativa, ja que -segons va afirmar- el seu retard a l'hora d'actuar n'ha provocat l'extensió per tot el territori.

El model urbanístic gironí és un factor que, d'acord amb les explicacions de l'expert, pot afavorir l'expansió del mosquit tigre. Això es deu a la proliferació de jardins i de municipis enllaçats per continus urbanístics.

Eduard Marquès va plantejar les dues hipòtesis que es contemplen a l'hora de preveure l'arribada d'aquest insecte a terres gironines. Tenint en compte que ?Arenys i Canet de Mar -al Maresme- són els últims llocs on s'ha localitzat l'animal, el Servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter creu que el sud de la Selva pot ser una porta d'entrada. Un cop estigui en aquesta comarca, els especialistes creuen que pot arribar fàcilment a Girona a causa de l'alta mobilitat entre aquesta ciutat i les poblacions selvatanes. Seguint amb la seva argumentació, els nombrosos viatges diaris entre la capital i el Baix Empordà o Banyoles marcarien les rutes d'expansió del mosquit.

L'altra hipòtesi que hi ha a sobre de la taula contempla la introducció de l'insecte a través de qualsevol punt de la costa, on la densitat urbanística li facilita les coses per anar passant d'un municipi a un altre; a més -com en la possibilitat anterior-, tant el transport privat com públic a Girona obre una via perquè arribi a d'altres punts del territori.

A tot això, Eduard Marquès encara hi va afegir una altra dada rellevant: els dies festius, uns 252.000 vehicles es traslladen de Barcelona a Girona i uns 132.000 ho fan els feiners. En opinió del gerent de la mancomunitat, aquests desplaçaments són un factor a tenir en compte.
Aquests van ser els arguments principals de la Mancomunitat intermunicipal voluntària del Servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter i de l'Organisme autònom de salut pública de la Diputació de Girona (Dipsalut) per convèncer alcaldes i regidors que els ajuntaments s'han de sumar a un conveni per controlar l'entrada del mosquit tigre a la demarcació. Aquest projecte s'ha realitzat amb la col·laboració de l'Agència de Protecció de salut de la Generalitat i es complementa amb una campanya a les escoles.

Col·locació de trampes

Per remarcar la importància que s'ha donat al tema, el president de Dipusalut, Josep Marigó, va informar que la Diputació ha reservat un milió d'euros per als propers quatre anys. Part d'aquests diners es destinaran a les actuacions preventives als municipis, que cofinançaran els ajuntaments. La col·locació de trampes d'ovoposició serà un element clau de la campanya -que començarà a les poblacions de més de 5.000 habitants-, que també té en compte la informació, la sensibilització ciutadana i la creació de comitès municipals per actuar en cas que es detecti el mosquit tigre.

Diari de Girona

Sils, risc elevat d'introducció del mosquit Tigre

El passat dilluns 21 de juliol, a 2/4 de 7 del vespre, a la Fontana d'Or, l'Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut) i la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter van organitzar una presentació destinada als ajuntaments gironins, amb l'objectiu d'explicar el programa que s'ha endegat per a la vigilància, el seguiment i el control de la introducció de l'Aedes albopictus (mosquit tigre) a la demarcació de Girona.

Dins aquest marc de treball (en el qual també s'engloba la campanya de control del mosquit tigre a les escoles, amb la participació de la Fundació Caixa de Girona, que es va presentar el passat dilluns 14 de juliol a la mateixa Fontana d'Or), s'ha realitzat una anàlisi sobre el nivell de risc d'entrada del mosquit tigre a les comarques gironines, s'han estudiat les possibles causes que poden propiciar aquesta introducció i s'han plantejat possibles accions que caldria prendre.

Davant la possibilitat real que el mosquit tigre entri a la demarcació de Girona, és necessari desenvolupar tot un seguit d'accions encaminades a difondre'n la problemàtica, perquè la població n'estigui informada i predisposada a oferir la seva col·laboració. Per això, el president de Dipsalut, Josep Marigó, va explicar que, "a part de l'acció educativa que es portarà a terme a les escoles, és també imprescindible la implicació dels ajuntaments, sobretot dels que tenen més risc que arribi el mosquit tigre als seus municipis, perquè puguin controlar la seva entrada i evitar-ne l'assentament".

El conveni marc. L'Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, (Dipsalut) i la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, amb la col·laboració de l'Agència de Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, han preparat un conveni marc de suport als ajuntaments destinat a concretar les diferents accions de vigilància del mosquit tigre que s'hauran de realitzar en el territori i que durà a terme la Mancomunitat.

Aquestes accions de vigilància, seguiment i control dutes a terme per la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter es realitzaran fins al 31 de desembre del 2011 i consistiran, entre d'altres, en la col·locació de trampes d'ovoposició en els municipis que s'acullin al conveni marc i seran finançades per Dipsalut i els ajuntaments respectius.

Els ajuntaments.Les àrees urbanes de major risc d'introducció del mosquit tigre a la demarcació de Girona són:

En el nivell alt, hi trobem: Riells i Viabrea, Maçanet de la Selva, Sils, Vidreres, Blanes, Lloret, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Castell Platja d'Aro, Calonge, Palamós, Palafrugell, Begur, Pals, Torroella de Montgrí, l'Escala, Girona, Castelló d'Empúries, Roses, Llançà.

En el nivell mitjà, hi trobem: Hostalric, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Vilobí d'Onyar, Caldes de Malavella, Llagostera, Cassà de la Selva, Aiguaviva, Vilablareix, Fornells de la Selva, Salt, Sarrià, Celrà, Banyoles, Sant Pere Pescador, Vilamalla, Figueres, Peralada, Portbou, la Jonquera.

En el nivell baix, hi trobem: Riudellots de la Selva i Vilafant.

Durant la reunió que va tenir lloc a la Fontana d'Or, el president de Dipsalut, Josep Marigó i el president de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, Salvi Güell, van exposar als responsables municipals gironins les accions del programa per al control i vigilància del mosquit tigre a les seves poblacions.

L’informe de seguiment del mosquit tigre constata que es troba en 55 municipis catalans

Els primers exemplars es van detectar a Sant Cugat del Vallès l’any 2004 i l’estudi de seguiment del 2007 constata que ara es troba en set comarques

El més efectiu per frenar la proliferació és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques, la qual cosa s’aconsegueix amb l’eliminació dels punts d’aigua on poden créixer

lleguir més >>

La vedella amb bolets, causa de la intoxicació del dinar dels avis a Sils

Els Serveis Territorials de Salut a Girona van comunicar ahir els resultats de les investigacions epidemiològiques i les anàlisis fetes per esbrinar l'origen de la intoxicació alimentària patida pels assistents al dinar d'homenatge a la vellesa de Sils. Les proves han conclòs que la causa del brot de gastroenteritis ha estat la toxina clostridium perfringens, una bactèria de tipus anaeròbic que s'acostuma a generar en carns que han estat conservades o cuites de manera defectuosa. És per això que, segons informava Salut, el plat del menú que més probablement pot haver vehiculat el microorganisme i produït la intoxicació és la vedella amb bolets que es va servir com a plat principal. En un comunicat enviat als mitjans, el Departament de Salut va posar de manifest que "de la inspecció dels tècnics del Servei Regional de l'Agència de Protecció de la Salut es dedueix que les pràctiques de manipulació incorrectes en el procés d'elaboració d'aquest plat poden haver facilitat la replicació d'aquest microorganisme" i conseqüentment "la infecció a les persones que en van consumir". Els serveis territorials de Salut a Girona han fet una enquesta a uns quants dels que van assistir al dinar el passat 4 de maig i calcula que el nombre d'intoxicats confirmats són 56 (dos van precisar d'ingrés hospitalari). No obstant, molts dels afectats no van acudir al CAP i van passar-se els vòmits i les diarrees a casa com bonament van poder. És per això que Salut ha admès que el número de perjudicats pugui ser superior a la xifra oficial.

El fet que hagi quedat confirmat que el brot de gastroenteritis va provocar-lo la manipulació d'un dels plats del menú ha portat el Departament de Salut a obrir un expedient sancionador al restaurant que va encarregar-se de preparar el menú, l'Hostal Mallorquines de Riudarenes . El departament estudia ara si pertoca imposar una sanció a l'establiment, sanció que podria anar fins als 4.000 euros si és considerada una falta lleu o fins als 60.000 si és greu.

Diari de Girona

S'aprova el Mapa sanitari que planifica els serveis públics de salut a Catalunya fins al 2015

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya, que marca el full de ruta d'aquí al 2015 per al desenvolupament dels serveis públics de salut a Catalunya. Els objectius bàsics del document són millorar l'accés dels ciutadans als serveis sanitaris, així com incrementar la qualitat i l'eficiència de l'atenció mèdica.
El nou document, que actualitza i substitueix l'aprovat fa 25 anys, dóna rellevància al territori atès que és la base on es troben els serveis, els professionals i els ciutadans. L'objectiu és que els problemes de salut més freqüents es resolguin dins el territori més proper al ciutadà, tret d'aquells casos que requereixin un major grau d'especialització o equips més experts.
Les principals actuacions previstes en el conjunt dels 37 governs territorials de salut (GTS) d'aquí al 2015 són les següents:
En 24 GTS s'ha de dividir les àrees bàsiques de salut, per volum de població, cosa que significarà crear-ne entre 25 i 35 de noves.
En 29 GTS cal augmentar el nombre de professionals de l'atenció primària.
En 9 GTS s'ha d'augmentar en 1.000 llits la dotació per a hospitalització. Actualment ja estan en marxa els projectes de nous hospitals i ampliació dels existents per assolir la capacitat assistencial necessària.
Gairebé en tots els GTS caldrà augmentar els recursos professionals dels serveis especialitzats d'atenció a la salut mental i a les drogodependències. En 31 GTS s'ha d'augmentar la capacitat assistencial d'hospital de dia de salut mental i en 28, la de rehabilitació comunitària (centres de dia).
En 27 GTS caldrà augmentar la capacitat dels serveis sociosanitaris de mitja estada (convalescència, cures pal·liatives) i en 13, els d'hospital de dia sociosanitari.
A més a més, s'ha tingut en compte que la situació és canviant, per la qual cosa el Mapa es podrà actualitzar totalment o parcialment de forma periòdica, en funció dels canvis en les necessitats de la població, els resultats de l'avaluació dels serveis, els avenços en els coneixements científics i els àmbits de prioritat en la planificació de serveis que estableixi el Departament de Salut, d'acord amb el Pla de salut de Catalunya.

Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública

Situació actual dels serveis de salut