FINALITZACIÓ DE LA VIA VERDA, 3r TRAM: VALLCANERA

Seguint el programa electoral, s’apostava per la creació d’itineraris per a vianants i bicicletes que connectessin els diversos nuclis del municipi; essent la nostra proposta unir els nuclis de Vallcanera i Sils seguint el traçat de la riera de Vallcanera (espai protegit PEIN).

Fa tres anys es van realitzar les primeres intervencions d’arranjaments de la riera amb subvencions del Departament de Medi Ambient , necessari per consolidar les lleres.

L’any passat, es va presentar el projecte de realització de la Via Verda (camí per a vianant i bicicletes) a ambdós marges de la riera aprofitant els 5 metres a cada banda que són d’ús públic, per tal de demanar subvenció amb un pressupost total d’aproximadament 23.000.-€. Paral·lelament es va consignar partida en el pressupost d’enguany per tal de poder realitzar aquesta obra tinguéssim o no subvenció.

Fa un mes les gestions van donar el seu fruit aprovant aquest projecte i dotant-lo amb més de 20.000.-€ de subvenció  (gairebé el 90%).

Les intervencions que s’està realitzant són les següents:

·         Arranjament de les dues passeres que faciliten travessar la riera -una a Vallcanera situada davant les Escoles i l’altra sota la zona de Can Cabirol-.

·         Acondicionament de la totalitat de l’itinerari, amb la creació d’accessos des dels diferents camins que travessa.

·         Senyalització de tot l’itinerari amb la indicació dels punts d’interès    

A la finalització d’aquestes obres es disposarà d’una Via Verda que connectarà el nucli de Vallcanera amb el de Sils seguint el curs de la riera fins arribar al Centre d’Interpretació de l’Estany –edifici de l’estació-; passant per zones d’interès paisatgístic, arquitectònic i biològic.

Recuperen cinc quilòmetres de l´antic camí de Vallcanera a Sils

L'Ajuntament ultima l'arranjament del corredor que recupera tres passeres

02.11.2013 | 07:37

Imatge de l´antic camí reconvertit en via verda a la zona del pont romà que travessa la riera de Vallcanera. carles colomer

SILS | DAVID JIMÉNEZ Vallcanera té història però dista del nucli de Sils. Agregat a aquesta població a finals del segle XIX, consta de diversos veïnats, entre els quals la urbanització de Vallcanera Parc o les comes. Per anar d'un lloc a l'altre cal creuar per carretera la N-II i la GI-555 o bé es pot utilitzar l'antic camí, cinc quilòmetres que l'Ajuntament ara ha arranjat.

El punt de sortida de la nova via verda arrenca (o finalitza, segons es miri) a l'antiga escola de Vallcanera, construïda el 1929 i en funcionament fins a la dècada dels 70. Després d'una rehabilitació de l'edifici, que consta de planta i pis amb porxo en la part posterior, l'Ajuntament li va donar el 2010 les funcions de centre cívic.

Des d'allà s'agafa l'antic camí, que transita per una zona que respira tranquil·litat, es gaudeix del paissatge i es pot utilitzar com a zona de passeig, esport o lleure. Des de fa un mes i mig el consistori ha arreglat aquest corredor, per assegurar-ne el ferm i senyalitzar les zones més importants. El camí arreglat acaba al punt d'informació de l'estació de Sils.

Els treballs encara continuen i, segons l'alcalde de Sils, Martís Nogué, la intenció es inaugurar la nova via verda el diumenge de la setmana que ve (10 de novembre). "Ja hi ha gent que l'està utilitzant, quan encara no han acabat els treballs", afirma Nogué. "És un lloc ideal per anar a passejar o simplement per a l'esbarjo de la gent", prossegueix el batlle. De fet, l'arranjament ha tingut lloc a causa de la gran utilització d'aquest antic camí de cinc quilòmetres de distància entre Vallcanera i Sils, que feien necessària una reforma per convertir-la en una via verda.

Gràcies a una subvenció del departament de Medi Ambient de la Generalitat, s'hi han invertit més de 20.000 euros, el que ha permès altres actuacions a la zona, com la recuperació de tres antigues passeres i, fins i tot, l'arranjament d'un antic pont romà que travessa la "via augusta". No s'ha reconstruït el pont, segons l'alcalde, però s'ha "decentat" i senyalitzat per donar-li més valor.
Un dels avantatges d'aquesta inauguració és, segons Nogué, que a partir d'ara els veïns "no hauran de travessar carreteres" per anar des d'un lloc a l'altre i "això beneficiarà la seva utilització per part de famílies i mainada".

Font: Diari de Girona

Recomana a municipis i particulars que facin ells mateixos les obres de conservació i manteniment de les lleres

Els ajuntaments reclamen a l'ACA que dugui a terme les actuacions compromeses i netegi les rieres, però l'Agència assegura que no té diners. El conseller de Territori i Sostenibilitat va fixar el deute de l'organisme en més de 1.100 milions d'euros i fins que no s'aprovin els pressupostos del la Generalitat per al 2012, l'ACA no sabrà de quina partida disposa per netejar les lleres brutes.

SANTIAGO AGRA L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no té prou pressupost per afrontar la neteja de les rieres brutes. Així ho reconeix l'Agència en una carta enviada a diversos municipis que estaven pendents d'aquestes actuacions de manteniment de lleres. L'ACA assegura que l'actual situació econòmica i financera no permet mantenir el ritme d'activitats previst inicialment i que està elaborant un pla de reequilibri per poder complir les seves funcions.

Durant la presentació dels pressupostos del departament de Territori i Sostenibilitat el conseller Lluís Recoder va situar el deute de l'organisme en més de 1.100 milions d'euros l'any 2010. A més, fins que no s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, l'ACA no podrà precisar quina partida podrà destinar a la neteja de rieres. Com a solució, l'Agència proposa als ajuntaments afectats que siguin ells o els particulars afectats qui netegi les rieres. Aquestes actuacions han de tenir l'aval de l'ACA o es penalitzaran amb una multa.

Tot i això, l'Agència assegura que l'actual situació no implica aturar totalment les obres, sinó que seran molt més selectius i estan buscant les més prioritàries. Entre 2006 i 2010 va destinar més de 4 milions d'euros a 400 actuacions per mantenir i netejar les lleres de la província de Girona, i el 2011 va donar llum verda a 91 obres realitzades per ajuntaments i particulars, segons dades proporcionades per l'ACA.

Un dels ajuntaments afectats és Sils, que tenia compromesa la finalització de la neteja d'una riera començada l'any 2009. De moment podran mantenir la part ja efectuada, però no tenen prou pressupost per afrontar la neteja del tram final, assegura l'alcade. Martí Nogué. També algunes associacions de veïns de la vila s'han queixat a l'ACA per la situació de les lleres i reclamen l'actuació de l'Agència. Altres pobles de la comarca de la Selva, com Blanes, també s'han vist afectats pel retard en les actuacions de l'ACA.

A l'Alt Empordà, preocupen sobretot les rieres del riu Muga. En algunes fins i tot hi ha arbres al mig de les lleres, i no s'han netejat, tot i que ja fa temps que ho han demanat a l'ACA, segons l'alcalde de Castelló d'Empúries i president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Xavier Sanllehí. Aquesta comarca va patir els efectes de les pluges del desembre de l'any passat, que van fer desbordar alguns rius i van provocar danys en els conreus de la zona.

Els retards de l'ACA també afecten el Baix Empordà. Vall-Llobrega ha reclamat diverses vegades la neteja de la riera que creua el polígon industrial del poble. Fa dos anys que no es realitza cap actuació de manteniment i està bruta i plena de canyes, segons l'alcade, Rufino Guirado. Davant les nevades de la setmana passada, l'Agència va fer algunes obres al poble, però no va tocar aquesta llera. "Esperem que no passi res", va desitjar l'alcalde de la localitat empordanesa.

L´ACA NO ACTUA A LA RIERA I ELS CAMPS ES NEGUEN D'AIGUA

E.BATLLE

Els pocs pagesos que encara treballen terres al municipi de Sils, en concret a la zona dels Tres Ponts, pateixen des de fa anys inundacions en els seus camps quan plou perquè l'aigua de la sèquia -coneguda també com riera de Caldes- entra als seus camps. El motiu pel qual es produeixen aquestes inundacions és que a l'encreuament entre la riera de Vallcanera i la de Caldes, la llera s'ha "trencat" i, per tant, l'aigua surt dels marges i nega aquests prats dels pagesos.

Davant d'això els pagesos de la zona, que ocupa unes 6 hectàrees, s'han queixat repetidament a l'Ajuntament i aquest, segons assegura l'alcalde de Sils, Martí Nogué, fa "cinc anys que reclama a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que hi actuï", essent l'ens de la Generalitat qui té competències en aquest aspecte.A banda de la inundació dels seus camps, com explica en Josep de Can Travé, un dels agricultors afectats, això ha provocat que amb els anys els agricultors de la zona hagin decidit anar deixant de cultivar en aquests prats perquè "es passen durant molts mesos plens d'aigua". En aquests camps s'hi sol cultivar un tipus de pastures per alimentar el bestiar dels pagesos però com explica en Josep "amb les inundacions en canvi, provoca que s'abandoni i com que no podem entrar-hi gairebé tot l'any, hàgim de comprar el ferratge". Així doncs a banda de la pèrdua del cultiu també els suposa no poder alimentar entre altres les vaques de les seves granges.

Crítiques per la tardança

Vistes les conseqüències, tant en Josep com altres pagesos s'han adreçat durant els darrers anys a l'Ajuntament, recorda, i de moment no s'hi ha trobat cap solució, es lamenta. Un fet que l'alcalde afirma que entén i que "ja fa massa temps que ens queixem i ho vam denunciar ja fa més de quatre anys, en l'anterior mandat". I explica que si bé els tècnics de l'ACA han anat fins a Sils en diverses ocasions per estudiar el cas i dir-los que hi actuarien "no hi fan res". Per intentar solucionar-ho, l'alcalde afirma que s'ha posat en contacte amb tècnics del Govern i "se m'ha dit que no es farà per falta de diners". I a més, el batlle critica l'actuació de l'ACA perquè al seu parer la feina que s'hi hauria de desenvolupar és "moure unes terres i arreglar la llera" i afegeix que "no pot ser que es faci mal als pocs pagesos que ens queden i a sobre hagin de ser improductius perquè la terra està negada".

Font: Diari de Girona

RECONEIXEMENT PER LA FEINA FETA

RECONEIXEMENT AL PROJECTE DE RECUPERACIÓ DELS ESTANYS DE SILS

El projecte de recuperació d'hàbitats de l'Estany de Sils, que s'ha desenvolupat en una primera fase durant els mesos de juny a novembre de 2010, ha estat la iniciativa escollida pel Programa de custòdia del territori per a la recuperació, gestió i conservació de l'entorn fluvial.

Aquest programa s'emmarca en el marc de col·laboració entre la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per impulsar la custòdia en les aigües superficials i el medi aquàtic a Catalunya i pretén que la custòdia sigui una eina eficaç de recuperar, gestionar i conservar els valors naturals, culturals i paisatgístics dels espais terrestres i marins en les seves aigües superficials de Catalunya.

Des de l'any de posada en marxa del programa, el 2007, s'han escollit un total de 18 iniciatives. En la seva última convocatòria, l'única iniciativa escollida ha estat el Projecte de recuperació d'hàbitats naturals i seminaturals de l'Estany de Sils, presentat per l'Ajuntament de Sils.

Aquest reconeixement comportarà que es pugui comptar amb l'assessorament tècnic de la Xarxa de Custòdia, organització que agrupa la major part d'entitats de custòdia de Catalunya i que té una gran experiència en aquest àmbit. Més enllà d'aquest suport tècnic, el fet que s'hagi escollit la iniciativa implica un reconeixement de la feina feta des de l'Ajuntament de Sils amb l'ajut de la Caixa i la Diputació de Girona i la col·laboració dels propietaris i propietàries amb acords de custòdia.

Font: Quadern de Sils

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al fina

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.
Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.
Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/04/comarques-comencen-neteja-sequia-sils-despres-tres-anys-despera/361197.html

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern

La Generalitat s'havia compromès a fer la neteja el 2006 però s'ha retardat i ara l'Ajuntament tem que si plou molt la Laguna s'inundi
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no farà el drenatge de la sèquia que voreja l'Estany de Sils perquè no disposa dels diners per poder fer la neteja aquest agost tal i com s'havia compromès amb l'Ajuntament fa tres anys i que s'havia anat retardant per diversos motius. El pla de contenció de la despesa que va aprovar fa pocs dies el Govern de la Generalitat, explica l'Alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) és el que ha provocat la supressió d'aquesta actuació a la sèquia.
A aquesta canal artificial no se li ha practicat cap drenatge des de fa més de 20 anys i alhora, és on van "a parar les aigües pluvials" del nucli de Sils, un tema que preocupa al batlle. Ja que "fa més de vint anys la zona de la Laguna -un dels barris del municipi- es va inundar acumulant-s'hi més de mentre i mig d'aigua" ja que la sèquia no engolia l'aigua i que s'hauria pogut evitar, explica si aquesta sèquia estés en condicions i per tant, se li traiessin tots els sediments acumulats.
Davant d'aquesta situació, l'alcalde mostra la seva decepció i assegura que la setmana vinent, amb el consens de tots els grups de la corporació, enviaran un escrit de queixa als responsables de l'ACA mostrant "el rebuig i queixes".
D'altra banda, hi ha el retard acumulat per part de l'ACA en l'execució d'aquesta actuació, un fet que segons remarca el batlle és "per motius externs a l'Ajuntament". Des de 2006 s'han viscut diferents episodis, per exemple aquest any, la neteja de la sèquia es preveia a l'agost i per tenir-ho tot apunt, el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s'havia acordat - es va aturar degut a queixes veïnals i del grup d'ICV, que acusaven el govern d'IdS d'haver tallat espècies protegides-. Ara però, l'actuació, remarca Nogué que postposada, "segurament fins l'any que ve".
El retard en la neteja també té el problema afegit que la sèquia està al costat dels Estanys de Sils, un espai protegit i això, provoca que només es pugui segar i netejar quan no hi ha tortugues i altres espècies o bé, hivernant o nidant, com va passar l'any passat que a causa de la hivernació de tortugues es va postposar. I l'any abans, el 2007 el problema que va haver-hi, relata Nogué, és que l'ACA no tenia fet l'estudi hidràulic, necessari per la seva execució.
En tancar aquesta edició, no s'havia pogut localitzar cap responsable de l'ACA.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070400_3_341861__Comarques-LACA-drenara-sequia-Sils-causa-retallada-pressupostaria-Govern

L’ACA i el Consell Comarcal de la Selva signen un conveni destinat a apropar la gestió del sanejament en alta a la comarca

Aquest acord possibilitarà cedir la gestió de set sistemes de sanejament al Consell, tot i que serà extensible en un futur a altres depuradores de la Selva


El president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria; el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, han signat avui un conveni de col·laboració destinat a apropar la gestió del sanejament en alta a la comarca gironina.

Aquest acord, que inicialment preveu el traspàs de la gestió de set sistemes de sanejament (Anglès, Breda, Caldes de Malavella, Riudarenes, Sils-Vidreres, Vidreres-Aiguaviva parc i Vilobí d’Onyar), serà extensible a altres depuradores de la comarca i es renovarà de mutu acord entre les dues parts.

En aquest conveni, l’Agència Catalana de l’Aigua haurà d’aportar els recursos necessaris per garantir la gestió integrada del sanejament, que preveu l’explotació i la intervenció administrativa dels abocaments, i també que les instal·lacions de sanejament en alta disposen de les condicions tècniques, econòmiques i administratives necessàries per al seu funcionament. Per la seva banda, el Consell Comarcal de la Selva haurà de garantir la seva capacitat per exercir aquestes tasques de sanejament.

Aquest conveni s'inscriu en el marc de col·laboració i cooperació interinstitucional que ha de permetre aproximar la gestió del cicle de l’aigua al territori mateix i afavorir la corresponsabilització de les diferents administracions actuants, tal com ja s'està fent en altres indrets de Catalunya aprofitant el coneixement de la realitat de cada territori i l’experiència dels ens locals i supramunicipials en la matèria.

Han assistit a aquest acte, a més, el gerent del Consell Comarcal de la Selva, Jaume Figueras, i diversos consellers del Consell de Presidència.
http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b071e8f768c32210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Santa Coloma, Sils i Riudarenes beuran aigua de la dessaladora de Blanes

Santa Coloma tindrà una connexió amb la dessaladora. A la imatge, la depuradora municipal. CARLES COLOMER

Una canonada transportarà l'aigua fins a un dipòsit a Fogars, i d'allà anirà als diversos pobles
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) construirà una canonada per portar aigua des de la dessaladora de Blanes fins a Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Sils. A començament d'any, en vista a la situació de sequera, el projecte de dur aigua de mar tractada a la Selva Interior va cobrar forma; de moment però, només hi ha tres municipis que estan disposats a connectar-s'hi.
L'ACA va traslladar la proposta també als ajuntaments de Maçanet de la Selva i Maçanes, que de moment l'han desestimada. L'alcalde, Alfons Soms (PSC), explica que "ja tenim aigua suficient per al consum i tenim cobert el previsible creixement de població". Soms però, no tanca les portes a abastir el municipi amb aigua dessalada en un futur; "cal valorar la idea", diu. El municipi que sí ha rebutjat de ple l'oferta de l'ACA és Massanes. Aquest diari però, no va poder localitzar ahir l'alcalde, Jordi Porta (CiU).

La canonada que durà aigua dessalada a la Selva Interior és viable, argumenta l'ACA, gràcies a l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes que, de produir els actuals 10 hectòmetres cúbics anuals passarà a tratar-ne el doble, 20 hectòmetres cúbics a partir del segon semestre del 2009. De moment no han transcendit els detalls de com serà el projecte, pendent de redacció, però el que sí se sap d'entrada és que es construirà una canonada que connectarà la dessalinitzadora amb un dipòsit que es farà a Fogars de la Selva. D'allà, l'aigua es distribuirà fins als pobles que ho sol·licitin.

El proper dimecres 23 de juliol, els Ajuntaments interessats signaran un conveni, avança l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS). Serà "una mena de declaració d'intencions, amb el compromís dels signants que quan estigui fet el projecte ens hi adherirem".

Tanmateix, dels tres municipis interessats, els que consideren l'obra més urgent són Santa Coloma de Farners i Riudarenes. L'alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà (CiU), recorda que pel seu municipi s'havia treballat fins fa un any i mig amb la idea d'una nova connexió amb el Pasteral, també a través d'una canonada de nova construcció. Solà creu que la situació de sequera viscuda la primavera passada, ha precipitat que el Govern s'hagi decantat per la idea de "connectar els municipis amb la dessaladora per optimitzar recursos". Això, segons l'alcalde, retardarà la posada en marxa de noves captacions d'aigua a Santa Coloma, ja que la connexió amb el Pasteral hauria estat llesta l'any que ve i, ara, en canvi, diu Solà, encara s'ha de fer el projecte de la connexió amb la dessalinitzadora de Blanes.

A Riudarenes, l'alcalde, Jordi Ros (CiU), assegura que "és un tema molt important pel poble" i recorda que un dels punts més determinants és que quan es faci la canonada, aquesta tingui "el mínim impacte possible al medi natural".

El preu de l´aigua de mar potabilitzada

El preu que pagaran els pobles de la Selva Interior per l'aigua dessalada és, de moment, una incògnita. De tota manera, l'alcalde de Sils ha avançat que l'ACA pronostica que el municipi haurà d'aportar uns 600.000 al projecte. Fins ara, Sils s'autoabasteix, de manera que l'entrada en funcionament de la canonada tindrà una repercussió notable sobre la factura de l'aigua. Quan a Blanes es va començar a subministrar aigua de la dessaladora, el preu del metre cúbic era de 22 cèntims. L'Ajuntament va contreure un important deute amb l'ACA, que finalment va ser condonat gràcies a un conveni

Diari de Girona

L’Agència Catalana de l’Aigua millora els sistemes de sanejament de Sils-Vidreres i de Vila-seca mitjançant una inversió de 4,6 milions d’euros

Aquestes actuacions formen part d’un projecte finançat en un 85% pel Fons de Cohesió de la Unió Europea
S’ampliarà la depuradora de Sils-Vidreres i es construirà una nova estació de bombeig i sobreexidor de la Pineda, a Vila-seca
L’Agència Catalana de l’Aigua està executant les obres d’ampliació de la depuradora de Sils-Vidreres i la construcció d’una nova estació de bombeig i sobreexidor de la Pineda (Vila-seca). Aquests projectes tenen un cost de 4,6 milions d’euros (2,4 el projecte de Sils-Vidreres i 2,2 el de la Pineda) i es van iniciar durant el primer trimestre d’aquest any. La seva finalització és prevista per al primer trimestre de l’any vinent en el cas de la Pineda i per al tercer trimestre de l’any vinent en el cas de Sils-Vidreres.
Pel que fa al projecte d’ampliació de la depuradora de Sils-Vidreres inclou les obres i instal·lacions necessàries per permetre tractar un cabal de fins a 5.000 m3/dia i d’aquesta manera millorar la gestió de les aigües residuals de la zona. Aquesta actuació permetrà poder fer front a la demanda actual i la futura prevista.
En relació amb l’estació de bombeig de la Pineda (Vila-seca), aquesta serà dotada d’un sobreeixidor per al cabal d’emergències i per al cabal que en dies de pluja superi la capacitat per l’estació depuradora.
Aquestes actuacions, juntament amb l’ampliació de la depuradora de Tordera, la millora dels col·lectors en alta a l’Ametlla de Mar, l’ampliació de la depuradora de Manlleu i els col·lectors de connexió de Bonavista a la depuradora de Tarragona, reben un ajut del 85% del Fons de Cohesió, en el marc del projecte Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes de Catalunya. Per a l’esmentat projecte la Comissió Europea ha aprovat un ajut màxim de 8,7 milions d’euros.