Se sotmet a consulta pública el Pla territorial de les Comarques Gironines

El DOGC publica avui l’edicte pel qual se sotmet a consulta pública l’Avantprojecte del Pla territorial de les Comarques Gironines. El document constitueix un instrument bàsic per a garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures.



El nou Pla té com a objectiu:
• Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori.
•Protegir valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d’espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les Comarques Gironines.
•Articular les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l’estructuració d’una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, hauran de potenciar els serveis d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines i contribuir a la vertebració interior dels principals sistemes urbans del territori.
•Assegurar l’accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial.
Un Pla amb la participació del territori

L’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes dels plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008, amb les mínimes variacions necessàries requerides per la homogeneïtat de la proposta. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l’Estany, del sistema urbà de Girona i del sistema urbà de Figueres, actualment en diferents fases de tramitació, amb els quals haurà de mantenir, en la seva versió final, la necessària coherència.

L’Avantprojecte del Pla se sotmetrà a consulta pública durant un període de dos mesos per tal que els municipis, particulars i agents socials del territori hi puguin fer les observacions que creguin oportunes. Acabat aquest període, el document incorporarà els perfeccionaments i precisions que resultin del procés participatiu que ara s’inicia i serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Posteriorment, se sotmetrà al tràmit d’informació pública i se’n preveu l’aprovació definitiva abans de l’estiu de 2010.

Plans territorials en marxa

Amb la consulta pública d’aquest Pla, el conjunt dels plans territorials de Catalunya es troben o bé aprovats definitivament (Alt Pirineu i l’Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central) o bé en tramitació (Camp de Tarragona, Regió Metropolitana, Terres de l’Ebre i Comarques Centrals).

L’àmbit del Pla territorial de les Comarques Gironines

El Pla territorial de les Comarques Gironines ordena el territori comprès per les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

Aquesta regió, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, on viuen més 716.858 habitants, presenta una àmplia varietat de paisatges –muntanya, plana, interior, litoral- molt humanitzats, atesa la seva excel·lent posició geogràfica. Precisament, la geografia, la riquesa paisatgística, el patrimoni arquitectònic i el dinamisme econòmic de la societat gironina són els elements que han condicionat els processos de transformació d’aquesta zona.

El model territorial es troba en evolució, fruit del fort dinamisme que ha registrat l’àmbit en els darrers 15 anys. El Projecte té en compte l’actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d’aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l’hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s’han fet per a donar servei a una població que, segons els càlculs, podria arribar als 825.000 habitants al territori l’any 2026.

Objectius del Pla

Per tal de donar resposta a les necessitats del territori, el Pla es marca els següents objectius:

•Reforçament de la vertebració urbana del territori: evitar el creixement desproporcionat d’alguns assentaments i impulsar l’habitatge protegit.
•Establir directrius per a la implantació d’àrees d’activitat econòmica.
•Foment de les activitats econòmiques diversificades.
•Protecció del paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic, preservant l’activitat agrària.
•Integrar les propostes viàries i ferroviàries d’abast general; aplicar criteris d’implantació de noves estructures prioritzant les solucions que facilitin el desenvolupament urbà, i millorar la xarxa amb carreteres que impulsin l’accessibilitat.
Per tal de garantir una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:
A.El sistema d’espais oberts
B.El sistema d’assentaments urbans
C.El sistema d’infraestructures de mobilitat
A. Espais oberts

El Pla territorial es configura com una eina per a preservar els espais d’interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió.

El Projecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl:

a) Protecció especial: Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris, i també espais agraris. En el cas de les Comarques Gironines, hi ha 40 àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre elles la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà. En total, el 75,17% de l’àmbit que abasta el Pla territorial té assignada aquesta categoria de protecció.

b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 10,09% del total de l’àmbit i ho són per les consideracions següents:

· Per raons d’interès agrari i/o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris i també terrenys que, per estar encara poc edificats, convé mantenir com a espais no urbanitzats.

· Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de jugar en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic.

· Per a la preservació de corredors d’infraestructures: aquesta nova categoria preveu protegir els espais situats al llarg de determinades infraestructures o en llocs crítics del territori, que queden exclosos de transformacions per tal de no dificultar futures propostes de millora de mobilitat.

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial. El Projecte atorga aquest nivell de protecció al 8,97% del territori que abasta.

B. Assentaments urbans

El Pla territorial té com a objectiu formular un conjunt de propostes encaminades a que el desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds per a articular el territori. D’aquesta manera, vol evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits, tot afavorint, però, el manteniment i millora de la seva estructura urbana.

D’altra banda, el Projecte també ha d’ajudar a evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. El pla conté un anàlisi dels assentaments actuals, del qual es desprèn l’existència d’una xarxa de ciutats madures amb un teixit econòmic i social consolidat, que distribueixen equipaments, serveis i llocs de treball pel territori. Els pols urbans amb major pes són els que s’articulen al voltant de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

a) Creixement potenciat: el Pla proposa un creixement potenciat per a aquelles àrees que en que es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud per al creixement per extensió. Així, tenen aquesta estratègia atribuïda o ja proposada Figueres, Vilafant (Camp dels enginyers), Vilamalla, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Mont-ras, Olot, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà de Terri

b) Creixement mitjà o moderat: assenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió proporcionat a la seva importància com a àrees urbanes. Els nuclis amb una estratègia de creixement mitjà atribuïda o proposada són Cassà de la Selva, Celrà i Llagostera.

c) Canvi d’ús i reforma interior: estratègia assignada als nuclis que han exhaurit el sòl per a l’extensió de la urbanització però que poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l’estructura territorial.

d) Millora urbana i compleció: determina els municipis que requereixen més d’actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió.

e) Manteniment del caràcter rural: assignada a entitats formades per edificacions rurals, per tal que mantinguin el seu caràcter.

L’Avantprojecte del Pla abasta dues comarques, la Selva i el Ripollès, que encara no tenen cap pla director territorial o urbanístic en tramitació. Per tant, en aquest cas, el document assigna per primer cop estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.

Pel que fa a la Selva, es proposa l’estratègia de creixement potenciat per a Santa Coloma de Farners, la de creixement mitjà per a Maçanet, Sils, Vidreres i també per Riudellots de la Selva, municipi que forma part de l’àmbit del Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. Pel sistema Blanes-Lloret, i per a Tossa, es proposa l’estratègia de canvi d’ús i reforma, mentre que per a la resta de municipis es planteja la de creixement moderat.

A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis tenen l’estratègia de canvi d’ús i reforma, degut a les limitacions que imposa la topografia. En el cas de Ripoll, aquesta estratègia haurà de ser utilitzada per a recuperar espais urbans que li permetin incrementar encara la seva capacitat d’acollir equipaments i irradiar serveis per la comarca. A Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses se’ls proposa una estratègia de creixement moderat.

C. Infraestructures de mobilitat

El Pla recull totes les previsions del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l’articulació d’una xarxa viària que asseguri l’accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

L’Avantprojecte aporta mesures que permetran articular el conjunt de les xarxes ferroviàries previstes sota un model de mobilitat unitari. Els objectius en aquest apartat són potenciar les línies d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines; vertebrar els principals sistemes urbans; construir els intercanviadors necessaris amb altres modes de transport, i potenciar el transport de mercaderies.

a) Transport de viatgers

Per tal d’impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el nou Avantprojecte de Pla aposta per:

•Potenciar els serveis ferroviaris d’altes prestacions, de llarg recorregut o regionals sobre la línia d’alta velocitat, amb estació principal a Girona ciutat, que també es convertirà en la principal estació intermodal.
•Reorientar els serveis regionals que es presten sobre la xarxa convencional per tal de potenciar la connectivitat entre els principals nuclis, així com per donar accés a les estacions d’altes prestacions.
•Crear un sistema de rodalies propi a les Comarques Gironines, superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Les noves rodalies enllaçarien amb la xarxa d’altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. Igualment, el Pla proposa analitzar la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes.
•Implantar un tren tramvia entre l’aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d’altres trens tramvies de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot.
•Construir cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i altres modes de transport a Girona, Figueres-Vilafant, aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils.
•Potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per tal de millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.
b) Transport de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d’altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. D’altra banda, la línia convencional Barcelona-Portbou assumiria els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu o aquelles que no poden circular pel túnel del Pertús. Per tal d’evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l’execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.

Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d’altes prestacions.

Tot i que el Pla posa l’èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també s’ocupa dels principals reptes de la xarxa viària, com són optimitzar els corredors existents; reforçar les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès, i les no radials; donar resposta a la sobrecàrrega de la població estacional, i millorar la connectivitat entre els pobles petits.

Així, pel que fa a millores en la xarxa viària gironina i proposa diferents intervencions segons el tipus de via.

•Vies de llarg recorregut: autopistes i autovies
•Futura autovia A-2: comptarà amb més accessos per tal de millorar la connectivitat interna de les Comarques Gironines.
•Desdoblament de l’Eix Transversal
•Perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins a Blanes i Lloret de Mar.
•Vies estructurants primàries: es tracta d’eixos de mitjà i llarg recorregut als que el Pla assigna un paper vertebrador determinant i que hauran de ser objecte d’atenció preferent en els projectes i plans d’infraestructures.
o Eix Pirinenc A-26/C-26/N-152 Portbou-Figueres-Olot-Ripoll-Cerdanya
o C-35 Sant Celoni-Maçanet (condicionament de l’eix) i Maçanet-Llagostera
o C-26 Berga-Ripoll
o C-17, variant est de Ripoll
o C-63 Olot-Santa Coloma de Farners i Vidreres-Lloret de Mar
o C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent
o C-31 Torrent-Santa Cristina d’Aro
o C-65 Santa Cristina d’Aro-Girona
o N-141 Amer-Girona
o C-25 aeroport-Riudellots-Caldes de Malavella
o N-260 Figueres-Roses
o C-252/C-31 la Bisbal-Figueres
o Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres
o Ronda est de Girona (N-II)

•Vies estructurants secundàries: són eixos de mitjà i curt recorregut que han de garantir la connexió entre els nuclis i la seva accessibilitat a la xarxa primària. També aquí, l’Avantprojecte opta per millorar les prestacions d’algunes d’elles, tot i que deixa a concreció de com hauria de ser la secció als corresponents projectes o plans sectorials.
•Vies estructurants suburbanes: es milloraran trams de carreteres que connecten un conjunt de municipis fortament interrelacionats en termes de mobilitat, garantint la integració a l’entorn immediat. La secció de l’eix dependrà també de les necessitats locals
Igualment, el Projecte proposa una sèrie d’intervencions de millora en petites carreteres que travessen territoris de gran importància ambiental, emfatsitzant els criteris d’integració paisatgística

3 de setembre de 2009

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=56b4c4b335f73210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

El govern proposa ara allargar la xarxa de rodalies de Barcelona fins a Girona

S'intensifica el debat entorn de la planificació del transport públic a Catalunya. El text esmenat del Pacte Nacional per a les Infraestructures, en teoria ja gairebé definitiu, que el govern ha traslladat els últims dies als agents polítics, socials i econòmics que l'hauran de signar, introdueix com una de les principals novetats la proposta que la xarxa de rodalies de Barcelona s'estengui cap al nord, fins a Girona, i cap al sud, fins a Tarragona, amb una ampliació de la freqüència de trens semidirectes que, a la pràctica, gairebé significaria la unificació dels serveis de rodalies i regionals, almenys entre aquestes ciutats. La mesura, tanmateix, es demorarà almenys fins al 2012, data límit fins a la qual el pacte ajorna ara el traspàs del servei intern de regionals a la Generalitat.

En el nou text es proposa aprofitar la base de les infraestructures actuals, d'acord amb les mesures de millora de la capacitat apuntades en el mateix pacte –com ara la quadruplicació de vies als accessos a Barcelona– per crear «una nova xarxa de trens metropolitans ràpids (semidirectes) per estendre la xarxa de rodalies més enllà de la segona corona», és a dir, més enllà de Maçanet i Sant Vicenç de Calders, «fins a Girona i Tarragona». Una mesura que, a la pràctica, acabaria confonent els serveis de rodalies i regionals, que en tots dos casos plantejarien un augment de trens semidirectes –gairebé sense parades– per exemple, entre Girona i Barcelona. La proposta, a més, pretén «fer més competitiu el temps de recorregut» del trajecte fins a ciutats intermèdies com ara Mataró, Granollers i Terrassa –cap al nord–, i Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, cap al sud, des de la capital catalana però en aquests últims casos també, de retruc, des de la capital del Camp.

Els regionals, el 2012

Això sí, si no ho enllesteix abans l'Estat a través de Renfe, els usuaris hauran d'esperar que es faci efectiu el traspàs de les competències dels regionals que transcorren íntegrament per territori català, ja previst en l'Estatut però que s'ha separat de la negociació per la cessió de les rodalies de Barcelona, que es farà efectiva a partir de l'1 de gener del 2010. El nou text es marca ara la data límit del 2012 perquè el govern català gestioni els trens de mitjana distància, i que d'aquesta manera pugui aplicar per ell mateix totes aquestes propostes i les incloses en el pla de transport de viatgers 2008-2012.

Sistema propi de Girona
Un altre dels projectes que s'inclouen en el pacte, i que també s'ha previst en altres documents de planificació del govern, és la creació d'un sistema propi de rodalies d'àmbit estrictament gironí que podria anar de Blanes a Figueres, amb especial incidència en l'àrea urbana de Girona. El tramvia és una de les solucions que també es plantegen en l'àmbit estrictament de la ciutat de Girona i els seus voltants, per millorar la mobilitat interna.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/72801-el-govern-proposa-ara-allargar-la-xarxa-de-rodalies-de-barcelona-fins-a-girona.html

LA VARIANT DE SILS ENTRE EL 2015 I EL 2020

El Pacte Nacional per a les Infraestructures neix amb l'objectiu de planificar les grans obres a Catalunya fins al 2020, tant les que ha de fer l'Estat com la Generalitat, i contemplant la inversió prevista en cada cas. A les comarques gironines hi ha un reguitzell d'obres previstes, moltes de les quals ja fa molts anys que es reivindiquen, i que fan referència, sobretot, a projectes viaris i ferroviaris. En una primera fase, fins al 2015, es preveu el desdoblament complet de l'N-II, el túnel de Toses, el desdoblament de l'N-260 entre Figueres i Llançà i les obres del TAV entre d'altres, per part de l'Estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, i en la vessant ferroviària, es preveu el ramal de mercaderies de Girona –que ha de passar per Salt–, crear un sistema de rodalies entre Figueres i Blanes i un tramvia entre Flaçà i l'aeroport. En la planificació de les carreteres, hi ha obres ja en marxa com ara el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro o de l'eix transversal. Hi ha altres projectes com ara l'ampliació a 4 carrils de la C-66 entre Besalú i Banyoles, completar l'autovia de l'anella de les Gavarres –entre Medinyà i Palafrugell, i també entre Llagostera i Girona, si bé en alguns casos no es preveu acabar-ho abans del 2015– o bé allargar l'autopista C-32 fins a Lloret.

Per més endavant, entre el 2015 i el 2020, es deixen obres com ara el condicionament de la C-63 entre Maçanet i la Vall d'en Bas, amb les variants de Riudarenes, Santa Coloma, Sils, Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols; el condicionament de la C-26 entre Berga i Ripoll, o l'eix transversal ferroviari, valorat en 5.500 milions.

A part de les obres en trens i carreteres, també s'inclouen altres projectes que afecten, sobretot, el Departament de Medi Ambient, com ara la millora de regadius del Baix Ter i de la Muga. També hi ha prevista la construcció i modernització d'equipaments de gestió de residus o bé l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/72808-tot-un-reguitzell-dobres-arreu-de-les-comarques-gironines.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mes&utm_source=rss&utm_medium=mes&utm_campaign=rss

L´acord de l´Estatut aporta 800 milions d´euros més per a infraestructures

L'Estat i la Generalitat van acordar ahir destinar 800,13 milions més en infraestructures per a Catalunya el 2009, que sumats als 4.006 milions ja previstos en els Pressupostos Generals, eleva la xifra a 4.806 milions, fet que inclou compensar parcialment el dèficit registrat el 2007. Així ho van anunciar la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, i el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, després de la sisena reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.
Tots dos van coincidir que amb aquest acord es compleix de sobres la disposició addicional tercera de l'Estatut català sobre el percentatge d'inversions que l'Estat ha de destinar a Catalunya. Segons Salgado, la xifra total "supera" allò previst en l'Estatut entre altres qüestions perquè incorpora 140 milions d'euros per compensar parcialment els 500 milions de dèficit registrat en el 2007, el primer any d'aplicació del nou Estatut, una qüestió que s'acabarà de solucionar més endavant, quan es tingui també la liquidació del 2008.
Dels 800 milions, més de la meitat (453) es destinaran aquest any a inversions del Ministeri de Foment en la millora de la xarxa ferroviària i de carreteres de Catalunya. Uns 230 milions d'euros es destinaran a actuacions a la xarxa ferroviària; en concret, 170 milions els destinarà Adif a continuar la concessió Figueres-Perpinyà fins a Barcelona i a finançar diferents actuacions de seguretat, instal·lacions logístiques, millora de les actuacions i accessibilitat.
Les altres actuacions a la demarcació de Girona que finançaran aquest any amb els diners d'aquest acord són la carretera de Sils a Caldes de Malavella -5.000.000 d'euros-, ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera -31.450.000 d'euros- i 5,5 milions per a un centre d'investigació de la Universitat de Girona.
En altres inversions, es destinaran 60 milions a millorar infraestructures, vies i instal·lacions de les línies convencionals i 63 milions més a actuacions en carreteres, entre les quals, la que uneix Roselló i Almenar (15 milions), a l'enllaç del Baix Llobregat amb l'AP-7 (8 milions) o a la variant Valls-Montblanc (5 milions).
Els 158 milions restants -que corresponen a la Societat Estatal d'Inversions en Transport Terrestre- es remetran a la Subcomissió d'Infraestructures, on Generalitat i Estat hauran de pactar el seu destí.
D'altra banda, el Ministeri de Medi Ambient invertirà a Catalunya 224,5 milions més dels previstos en els pressupostos, dels quals 199 milions es destinaran a programes de sanejament i qualitat de les aigües urbanes i a ampliar les depuradores d'aigües residuals de Gavà-Viladecans i Sant Feliu de Llobregat. Quant al Ministeri de Ciència i Innovació, aportarà 83,1 milions d'euros extra, dels quals vint milions es destinaran a projectes d'R+D+I i per realitzar obres.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022500_6_316512__Catalunya-Lacord-lEstatut-aporta-milions-deuros-infraestructures

Interior subvencionarà projectes per fomentar la participació ciutadana

El Departament d'Interior de la Generalitat destinarà prop de mig milió d'euros en subvencionar 180 projectes de tot el país per fomentar la participació ciutadana. Els ensos locals de les comarques gironines van presentar 76 projectes dels quals 43 han rebut l'aprovació d'interior.
Tots els projectes subvencionats rebran l'assessorament i el control del departament i s'han d'haver realitzat abans del 30 d'octubre de l'any que ve.
Pel que fa a les Comarques Gironines i començant pels Consells Comarcals, els de l'Alt i el Baix Empordà analitzaran la participació dels diferents municipis i elaboraran un projecte per fomentar-la. El del Ripollès obrirà a la participació ciutadana el pacte comarcal d'infraestructures. El Consell Comarcal de la Selva es dotarà d'un tècnic de suport per obrir la gestió dels recursos hídrics a la participació ciutadana.
A nivell d'ajuntaments, A l'Alt Empordà, Castelló d'Empúries posarà en marxa el pla director de participació ciutadana. Llançà promourà processos participatius per a la millora de les polítiques locals i Sant Miquel de Fluvià crearà una taula de participació ciutadana. A la capital comarcal, Figueres, s'hi engegarà un procés de participació per revisar el POUM.
Al Baix Empordà, Santa Cristina d'Aro, la Bisbal, Palafrugell, Rupià, Torroella de Montgrí, Ullà i Verges seran els municipis beneficiats per aquest projecte.
A la Garrotxa, Besalú promourà la participació dels barris i al Gironès, l'Ajuntament de la capital, ja ha obert el Pla d'Usos i gestió de la Devesa l'opinió dels ciutadans. A Sarrià de Ter s'hi farà el pla director de participació ciutadana.
A la comarca del Pla de l'Es?tany, Porqueres desplegarà el pla director de participació ciutadana i al Ripollès l'Ajuntament de Campdevànol promourà un espai de participació permanent.
A la Selva, Arbúcies crearà la Taula del Barri del Castell i i obrirà un espai de participació sobre la reforma del carrer Francesc Camprodon i els seus espais adjacents. A Riells i Viabrea i Brunyola s'engegaran programes de participació ciutadana per a la revisió del POUM i a Santa Coloma de Farners s'hi promourà la participació dels veïns també en l'elaboració del POUM. Maçanet de la Selva, Sils Caldes de Malavella i Lloret de Mar també rebran ajuts per aquests tipus de projectes.

Diari de Girona

El Govern advoca per una nova línia de Rodalies entre Girona i Maçanet

La freqüència de trens en hora punta fins a Maçanet-Massanes seria d'un cada 30 minuts

El Govern de la Generalitat advoca per la creació d'una nova línia de Rodalies a les comarques de Girona i que uneixi la ciutat de Girona amb l'estació de Maçanet-Massanes amb un tren cada 30 minuts a l'hora punta, un dels objectius que estableix l'executiu català al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, actualment en fase de tramitació.

Així ho va explicar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, en una pregunta parlamentària per escrit formulada pel diputat de CiU Benet Maimí.

En la pregunta, el diputat nacionalista va demanar informació a la Conselleria sobre quins són els motius del Govern per "no incrementar la freqüència de passada del servei ferroviari entre Barcelona i Maçanet de la Selva per la costa", que és l'anomenada línia C1 de la xarxa barcelonina de Rodalies gestionada per la companyia Renfe.

El Govern va recordar que aquest tram -que va ser la primera línia ferroviària que va néixer a la Península ibèrica, el 1848, i que llavors unia Barcelona i Mataró, promoguda per l'empresari "indià" Miquel Biada- té doble via entre Barcelona i Arenys de Mar.

El "condicionant" que limita la capacitat del tram és que, a partir d'Arenys de Mar no hi ha via doble, sinó única, "motiu pel qual és preferible que els trens amb origen o destí Girona circulin per la línia de l'Interior", el que és el mateix, la línia que surt de l'estació de Sant Andreu Comtal de Barcelona travessant el Vallès Oriental, i que també arriba a Maçanet-Massanes, on continua fins a la ciutat de Girona.

"Donada la limitació de la capacitat infraestructural, els serveis ferroviaris existents a la línia de la costa van orientats a servir la mobilitat entre Barcelona i el Maresme, que concentra el gruixut de la demanda", va argumentar el Govern.

Diari de Girona

Dades de l'atur del mes de juliol

L'atur augmenta de 10.542 persones, un 3,39% més que durant el mes de juny

L'atur registrat a Catalunya ha pujat en 10.542 persones el mes de juliol, un 3,39% més en relació amb el mes de juny del 2008 i un 25,98% més en relació amb el mes de juliol de l'any 2007. Actualment, a Catalunya hi ha 321.964 persones en situació d'atur, mentre que el juliol de l'any passat la xifra d'aturats era de 255.575 persones.
Per sexes, l'atur ha augmentat tant en homes (3,76% més) com en dones (3,06% més). Actualment hi ha 149.879 homes aturats i 166.979 dones aturades. D'altra banda, l'atur s'ha incrementat en tots els sectors d'activitat, si bé els percentatges han estat més grans en construcció (5,45% més) i serveis (3,78% més).
Respecte a les dades de contractació, durant el mes de juliol es van signar 278.811 contractes laborals, 37.191 dels quals van ser indefinits.

Nota del Departament Atur i demandes d'ocupació

Observatori del treball

Ocupació laboral

Onada de calor

Activada la fase 2 del Pla d'Actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut (POCS)

La Direcció General de Protecció Civil informa que el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha activat la fase d'alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per l'onada de calor que afectarà el país des d'avui dimarts fins dijous dia 7 d'agost.
D'altra banda, el Departament de Salut, d'acord amb el Pla d'Actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut, ha activat la fase 2 d'alerta que inclou:
Intervencions específiques actives en l'àmbit de l'atenció primària de salut, tant a domicili com ambulatòries, per a les persones més fràgils segons el cens.
Intervenció dels serveis socials en la detecció de les persones més fràgils per tal de donar-los l'atenció més adient.
Redistribució, en els centres d'internament, dels pacients més fràgils cap a àrees climatitzades. Serveis telefònics. Sanitat Respon facilitarà informació i consells a la població que ho sol·liciti i es coordinarà amb els serveis assistencials, en cas de detecció de persones vulnerables amb problemàtiques específiques: mèdiques (malalties cròniques, tractaments, etc.) i socials (gent gran que viu sola, condicions de precarietat, etc.).

Prevenció en les onades de calor
Predicció meteorològica

El Govern aprova el decret que regula l’habitatge concertat i el lloguer amb opció de compra

-L’habitatge concertat tindrà un preu un 30% per sota el preu de mercat

-S’estima que a Catalunya hi ha uns 60.000 habitatges que es podrien acollir a la nova figura, 10.000 dels quals es podrien declarar concertats aquest any

-Els compradors d’aquests habitatges podran optar a préstecs preferencials, gràcies a l’acord signat el 9 de juliol entre la Generalitat i les entitats financeres que operen a Catalunya

El Govern ha aprovat avui el decret que regula l’habitatge concertat, una nova figura d’habitatge protegit amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure. Aquest tipus d’habitatge s’adreça a persones que no poden accedir als habitatges amb protecció oficial tradicionals perquè superen el llindar d’ingressos, però que tenen especials dificultats econòmiques per accedir als del mercat lliure.

llegir mes>>

S'aprova el Projecte de llei d'educació de Catalunya

El Govern ha aprovat el Projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC), que té com a objectius principals les fites de l'equitat i l'excel·lència del sistema educatiu de Catalunya. La Llei d'educació és un dels mandats del Pacte Nacional per a l'Educació (PNE) al qual dóna compliment. El text aprovat explota al màxim les competències del Govern de la Generalitat en matèria educativa.
La futura llei d'educació de Catalunya aposta per un Servei d'Educació de Catalunya en què els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i coresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a l'ideari propi de cada centre, independentment de la seva titularitat.
El Projecte de llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte programa per aquells centres que participin en la coresponsabilització.

Projecte de Llei d'educació de Catalunya

EL GOVERN APROVA EL PUOSC 2008

El Pla únic d'obres i serveis (inversions als municipis) 2008 té la dotació més alta de la història amb més de 141 milions d'euros
El Govern ha aprovat el Pla únic d'obres i serveis (PUOSC) corresponent a l'any 2008 amb una inversió de 141,4 milions d'euros, la xifra més alta aprovada mai en una anualitat del pla.
Amb aquests diners, durant el 2008 els ens locals podran finançar un total de 955 obres relacionades amb infraestructures de vies urbanes, pavimentacions, enllumenat públic, equipaments socioculturals, complements viaris urbans, accessos a nuclis de població, cases consistorials, clavegueram, abastament d'aigües, biblioteques o infraestructures de telecomunicacions, entre altres.
En total, el PUOSC 2008-2012 atorgarà 600 milions d'euros als municipis catalans, xifra que representa un augment del 43% de la dotació mitjana anual respecte a l'anterior PUOSC. Aquesta inversió finançarà al voltant de 5.000 actuacions municipals en els propers cinc anys, entre les quals, per primera vegada, s'inclouen les obres de suport a infraestructures de telecomunicacions, que es consideren serveis bàsics per a la població. L'objectiu del PUOSC 2008-2012 és fer un salt quantitatiu i qualitatiu i seguir impulsant les inversions en l'àmbit local per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

http://www.municat.net/formulacio_definitiva_2008.pdf

http://www.municat.net/planificacio_definitiva_2008-2012.pdf

Un portal innovador i interactiu per descobrir el patrimoni català

Patimoni.gencat vol posar a l’abast de tothom el patrimoni cultural català. I per aconseguir-ho, res millor que utilitzar els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies. Presentem un portal creatiu i innovador, amb el que podràs interactuar en tot moment i donar a conèixer les teves impressions.

Les eines de comunicació més modernes ens permeten fer del patrimoni una cosa viva i propera: ens trobaràs a l’iTunes amb un canal propi, et podràs descarregar tots els nostres reportatges i veure’ls a l’iPod, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. També hem creat una secció a Flickr, el portal de fotografies de Yahoo!, perquè puguis veure quin aspecte té el patrimoni i ens facis arribar les teves aportacions en forma d’imatges. I no ens oblidem del Google Maps per situar-nos en tot moment, i del Google Earth i la tecnologia en 3D per no perdre’ns cap detall.

A més, t’oferim les eines necessàries perquè tu també participis en la difusió del patrimoni. Entra, apunta’t al Pat.club i explica’ns les teves idees i descobriments sobre el patrimoni; comparteix amb nosaltres fotografies, vídeos, notícies, opinions...

Navegant per Patrimoni.gencat coneixeràs l’actualitat sobre arqueologia, museus, monuments i arquitectura al nostre país. Podràs aprofundir en aquells temes que més t’interessin a través de monogràfics més extensos i fer visites virtuals a museus i monuments. Amb les “descobertes” coneixeràs les curiositats relacionades amb el patrimoni i et donarem totes les pistes per inspirar-te un cap de setmana cultural.

En definitiva, un portal innovador i interactiu que et permet tenir a un sol “clic” tota la riquesa patrimonial de Catalunya. Connecta’t i descobreix-la a partir d’avui mateix.

Accidents laborals

El Govern aprova l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. L’objectiu és ordenar les urbanitzacions de Catalunya construïdes entre 1956 i 1981 i dotar-les de serveis bàsics i infraestructures per tal de millorar la qualitat de vida dels seus residents. Aquesta Llei, segons ha dit el conseller Nadal, “és un intent d’extrapolar a l’àmbit de les urbanitzacions la política de la Llei de barris”.
A més, el Govern ha ampliat amb 40 milions d’euros els ajuts d’enguany per rehabilitar habitatges i amb 13 milions més les subvencions pel lloguer dirigides a persones amb risc d’exclusió, entre d'altres acords.

Cliqueu aquí per consultar més informació d'aquest i altres acords.Cliqueu aquí per accedir a la versió íntegra dels acords de Govern.

Documents relacionats

Vídeo: el conseller Nadal explica el contingut de la normativa

Més de 2.100 dones s’han beneficiat dels ajuts per a la inserció, presència i permanència en el mercat laboral oferts per Treball

El Departament ha invertit 4,2 milions d’euros durant el 2007 i enguany hi destinarà 4,8 milions d’euros, un 14% més
Més de 2.100 dones s’han beneficiat dels ajuts que va oferir el Departament de Treball per afavorir la seva inserció, presència i permanència en el mercat de treball durant el 2007. Treball amb aquesta ordre vol fomentar la igualtat d’oportunitats en el treball i neutralitzar les desigualtats existents entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de treball.

lleguir més>>

Foc zero

S’aprova el Programa d’aprofitaments dels terrenys forestals de gestió pública per a l’any 2008

La direcció general del Medi Natural va publicar amb data 13 de maig la resolució per la qual s’aprova el Programa Anual d’Aprofitaments dels terrenys forestals de gestió pública per a l’any 2008.
El programa fa compatible el rendiment econòmic dels forests amb la conservació dels hàbitats i les espècies presents, sota els principis de sostenibilitat, conservació i millora de les masses forestals.
Enguany les espècies forestals amb major volum d’aprofitament són el pi roig (Pinus sylvestris) i el pi negre (Pinus uncinata).
El preu total de taxació de les fustes i llenyes és de 951.701.02 €, corresponents la major part a aprofitaments en forests d’entitats locals. Aquestes entitats públiques propietàries de terrenys forestals tenen l’obligació d’invertir, com a mínim, el 15% dels beneficis obtinguts amb els aprofitaments en l’ordenació i la millora de llurs masses forestals.

Trobareu l’oferta pública de fustes, així com la mateixa resolució a l’adreça electrònica següent: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/gestio_forestal/aprofitaments/inici.jsp

El Govern acorda ajudes per als transportistes per l’encariment del gasoil al temps que es normalitza el transport i la distribució de mercaderies a t

El Govern acorda mesures d’ajut complementàries als transportistes en l’àmbit de les seves competències per pal·liar els efectes de l’encariment del gasoil

Els transport de mercaderies per carretera s’ha anat normalitzant al llarg del dia d’avui, tot i que el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació manté el reforç de la vigilància de les carreteres

El Servei Català de Trànsit aixecarà excepcionalment aquest cap de setmana les restriccions de circulació de camions per les carreteres catalanes

Totes les centrals lleteres de Catalunya estan recollint la llet amb normalitat i les empreses del porcí regularitzen el trasllat d’animals als escorxadors

Els Mossos d’Esquadra han protegit un total de 1.151 camions de carburants, aliments, medicaments i altres productes bàsics, en alguns llocs en col·laboració amb les FCSE i la Guàrdia Urbana

lleguir més >>

El Govern subvenciona amb més de 16 milions d'euros aquest any i els dos propers diverses entitats d'educació en el lleure infantil i juvenil

el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs; el conseller d'Educació, Ernest Maragall; la consellera de Salut, Marina Geli; la consellera d' Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, han signat cinc convenis interdepartementals amb les entitats d'educació en el lleure infantil i juvenil. Les entitats signants són: Escoltes Catalans, Fundació Pere Tarrés, Fundació Catalana de l'Esplai, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i Moviment Laic i Progressista. Els Convenis abasten els anys 2008, 2009 i 2010 amb un import total previst de 16.627.355

Lleguir més>>

S'aprova el Mapa sanitari que planifica els serveis públics de salut a Catalunya fins al 2015

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya, que marca el full de ruta d'aquí al 2015 per al desenvolupament dels serveis públics de salut a Catalunya. Els objectius bàsics del document són millorar l'accés dels ciutadans als serveis sanitaris, així com incrementar la qualitat i l'eficiència de l'atenció mèdica.
El nou document, que actualitza i substitueix l'aprovat fa 25 anys, dóna rellevància al territori atès que és la base on es troben els serveis, els professionals i els ciutadans. L'objectiu és que els problemes de salut més freqüents es resolguin dins el territori més proper al ciutadà, tret d'aquells casos que requereixin un major grau d'especialització o equips més experts.
Les principals actuacions previstes en el conjunt dels 37 governs territorials de salut (GTS) d'aquí al 2015 són les següents:
En 24 GTS s'ha de dividir les àrees bàsiques de salut, per volum de població, cosa que significarà crear-ne entre 25 i 35 de noves.
En 29 GTS cal augmentar el nombre de professionals de l'atenció primària.
En 9 GTS s'ha d'augmentar en 1.000 llits la dotació per a hospitalització. Actualment ja estan en marxa els projectes de nous hospitals i ampliació dels existents per assolir la capacitat assistencial necessària.
Gairebé en tots els GTS caldrà augmentar els recursos professionals dels serveis especialitzats d'atenció a la salut mental i a les drogodependències. En 31 GTS s'ha d'augmentar la capacitat assistencial d'hospital de dia de salut mental i en 28, la de rehabilitació comunitària (centres de dia).
En 27 GTS caldrà augmentar la capacitat dels serveis sociosanitaris de mitja estada (convalescència, cures pal·liatives) i en 13, els d'hospital de dia sociosanitari.
A més a més, s'ha tingut en compte que la situació és canviant, per la qual cosa el Mapa es podrà actualitzar totalment o parcialment de forma periòdica, en funció dels canvis en les necessitats de la població, els resultats de l'avaluació dels serveis, els avenços en els coneixements científics i els àmbits de prioritat en la planificació de serveis que estableixi el Departament de Salut, d'acord amb el Pla de salut de Catalunya.

Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública

Situació actual dels serveis de salut