dijous, 3 de setembre de 2009

Se sotmet a consulta pública el Pla territorial de les Comarques Gironines

El DOGC publica avui l’edicte pel qual se sotmet a consulta pública l’Avantprojecte del Pla territorial de les Comarques Gironines. El document constitueix un instrument bàsic per a garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures.



El nou Pla té com a objectiu:
• Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori.
•Protegir valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d’espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les Comarques Gironines.
•Articular les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l’estructuració d’una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, hauran de potenciar els serveis d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines i contribuir a la vertebració interior dels principals sistemes urbans del territori.
•Assegurar l’accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial.
Un Pla amb la participació del territori

L’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes dels plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008, amb les mínimes variacions necessàries requerides per la homogeneïtat de la proposta. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l’Estany, del sistema urbà de Girona i del sistema urbà de Figueres, actualment en diferents fases de tramitació, amb els quals haurà de mantenir, en la seva versió final, la necessària coherència.

L’Avantprojecte del Pla se sotmetrà a consulta pública durant un període de dos mesos per tal que els municipis, particulars i agents socials del territori hi puguin fer les observacions que creguin oportunes. Acabat aquest període, el document incorporarà els perfeccionaments i precisions que resultin del procés participatiu que ara s’inicia i serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Posteriorment, se sotmetrà al tràmit d’informació pública i se’n preveu l’aprovació definitiva abans de l’estiu de 2010.

Plans territorials en marxa

Amb la consulta pública d’aquest Pla, el conjunt dels plans territorials de Catalunya es troben o bé aprovats definitivament (Alt Pirineu i l’Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central) o bé en tramitació (Camp de Tarragona, Regió Metropolitana, Terres de l’Ebre i Comarques Centrals).

L’àmbit del Pla territorial de les Comarques Gironines

El Pla territorial de les Comarques Gironines ordena el territori comprès per les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

Aquesta regió, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, on viuen més 716.858 habitants, presenta una àmplia varietat de paisatges –muntanya, plana, interior, litoral- molt humanitzats, atesa la seva excel·lent posició geogràfica. Precisament, la geografia, la riquesa paisatgística, el patrimoni arquitectònic i el dinamisme econòmic de la societat gironina són els elements que han condicionat els processos de transformació d’aquesta zona.

El model territorial es troba en evolució, fruit del fort dinamisme que ha registrat l’àmbit en els darrers 15 anys. El Projecte té en compte l’actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d’aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l’hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s’han fet per a donar servei a una població que, segons els càlculs, podria arribar als 825.000 habitants al territori l’any 2026.

Objectius del Pla

Per tal de donar resposta a les necessitats del territori, el Pla es marca els següents objectius:

•Reforçament de la vertebració urbana del territori: evitar el creixement desproporcionat d’alguns assentaments i impulsar l’habitatge protegit.
•Establir directrius per a la implantació d’àrees d’activitat econòmica.
•Foment de les activitats econòmiques diversificades.
•Protecció del paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic, preservant l’activitat agrària.
•Integrar les propostes viàries i ferroviàries d’abast general; aplicar criteris d’implantació de noves estructures prioritzant les solucions que facilitin el desenvolupament urbà, i millorar la xarxa amb carreteres que impulsin l’accessibilitat.
Per tal de garantir una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:
A.El sistema d’espais oberts
B.El sistema d’assentaments urbans
C.El sistema d’infraestructures de mobilitat
A. Espais oberts

El Pla territorial es configura com una eina per a preservar els espais d’interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió.

El Projecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl:

a) Protecció especial: Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris, i també espais agraris. En el cas de les Comarques Gironines, hi ha 40 àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre elles la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà. En total, el 75,17% de l’àmbit que abasta el Pla territorial té assignada aquesta categoria de protecció.

b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 10,09% del total de l’àmbit i ho són per les consideracions següents:

· Per raons d’interès agrari i/o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris i també terrenys que, per estar encara poc edificats, convé mantenir com a espais no urbanitzats.

· Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de jugar en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic.

· Per a la preservació de corredors d’infraestructures: aquesta nova categoria preveu protegir els espais situats al llarg de determinades infraestructures o en llocs crítics del territori, que queden exclosos de transformacions per tal de no dificultar futures propostes de millora de mobilitat.

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial. El Projecte atorga aquest nivell de protecció al 8,97% del territori que abasta.

B. Assentaments urbans

El Pla territorial té com a objectiu formular un conjunt de propostes encaminades a que el desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds per a articular el territori. D’aquesta manera, vol evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits, tot afavorint, però, el manteniment i millora de la seva estructura urbana.

D’altra banda, el Projecte també ha d’ajudar a evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. El pla conté un anàlisi dels assentaments actuals, del qual es desprèn l’existència d’una xarxa de ciutats madures amb un teixit econòmic i social consolidat, que distribueixen equipaments, serveis i llocs de treball pel territori. Els pols urbans amb major pes són els que s’articulen al voltant de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

a) Creixement potenciat: el Pla proposa un creixement potenciat per a aquelles àrees que en que es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud per al creixement per extensió. Així, tenen aquesta estratègia atribuïda o ja proposada Figueres, Vilafant (Camp dels enginyers), Vilamalla, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Mont-ras, Olot, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà de Terri

b) Creixement mitjà o moderat: assenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió proporcionat a la seva importància com a àrees urbanes. Els nuclis amb una estratègia de creixement mitjà atribuïda o proposada són Cassà de la Selva, Celrà i Llagostera.

c) Canvi d’ús i reforma interior: estratègia assignada als nuclis que han exhaurit el sòl per a l’extensió de la urbanització però que poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l’estructura territorial.

d) Millora urbana i compleció: determina els municipis que requereixen més d’actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió.

e) Manteniment del caràcter rural: assignada a entitats formades per edificacions rurals, per tal que mantinguin el seu caràcter.

L’Avantprojecte del Pla abasta dues comarques, la Selva i el Ripollès, que encara no tenen cap pla director territorial o urbanístic en tramitació. Per tant, en aquest cas, el document assigna per primer cop estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.

Pel que fa a la Selva, es proposa l’estratègia de creixement potenciat per a Santa Coloma de Farners, la de creixement mitjà per a Maçanet, Sils, Vidreres i també per Riudellots de la Selva, municipi que forma part de l’àmbit del Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. Pel sistema Blanes-Lloret, i per a Tossa, es proposa l’estratègia de canvi d’ús i reforma, mentre que per a la resta de municipis es planteja la de creixement moderat.

A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis tenen l’estratègia de canvi d’ús i reforma, degut a les limitacions que imposa la topografia. En el cas de Ripoll, aquesta estratègia haurà de ser utilitzada per a recuperar espais urbans que li permetin incrementar encara la seva capacitat d’acollir equipaments i irradiar serveis per la comarca. A Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses se’ls proposa una estratègia de creixement moderat.

C. Infraestructures de mobilitat

El Pla recull totes les previsions del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l’articulació d’una xarxa viària que asseguri l’accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

L’Avantprojecte aporta mesures que permetran articular el conjunt de les xarxes ferroviàries previstes sota un model de mobilitat unitari. Els objectius en aquest apartat són potenciar les línies d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines; vertebrar els principals sistemes urbans; construir els intercanviadors necessaris amb altres modes de transport, i potenciar el transport de mercaderies.

a) Transport de viatgers

Per tal d’impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el nou Avantprojecte de Pla aposta per:

•Potenciar els serveis ferroviaris d’altes prestacions, de llarg recorregut o regionals sobre la línia d’alta velocitat, amb estació principal a Girona ciutat, que també es convertirà en la principal estació intermodal.
•Reorientar els serveis regionals que es presten sobre la xarxa convencional per tal de potenciar la connectivitat entre els principals nuclis, així com per donar accés a les estacions d’altes prestacions.
•Crear un sistema de rodalies propi a les Comarques Gironines, superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Les noves rodalies enllaçarien amb la xarxa d’altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. Igualment, el Pla proposa analitzar la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes.
•Implantar un tren tramvia entre l’aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d’altres trens tramvies de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot.
•Construir cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i altres modes de transport a Girona, Figueres-Vilafant, aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils.
•Potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per tal de millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.
b) Transport de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d’altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. D’altra banda, la línia convencional Barcelona-Portbou assumiria els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu o aquelles que no poden circular pel túnel del Pertús. Per tal d’evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l’execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.

Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d’altes prestacions.

Tot i que el Pla posa l’èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també s’ocupa dels principals reptes de la xarxa viària, com són optimitzar els corredors existents; reforçar les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès, i les no radials; donar resposta a la sobrecàrrega de la població estacional, i millorar la connectivitat entre els pobles petits.

Així, pel que fa a millores en la xarxa viària gironina i proposa diferents intervencions segons el tipus de via.

•Vies de llarg recorregut: autopistes i autovies
•Futura autovia A-2: comptarà amb més accessos per tal de millorar la connectivitat interna de les Comarques Gironines.
•Desdoblament de l’Eix Transversal
•Perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins a Blanes i Lloret de Mar.
•Vies estructurants primàries: es tracta d’eixos de mitjà i llarg recorregut als que el Pla assigna un paper vertebrador determinant i que hauran de ser objecte d’atenció preferent en els projectes i plans d’infraestructures.
o Eix Pirinenc A-26/C-26/N-152 Portbou-Figueres-Olot-Ripoll-Cerdanya
o C-35 Sant Celoni-Maçanet (condicionament de l’eix) i Maçanet-Llagostera
o C-26 Berga-Ripoll
o C-17, variant est de Ripoll
o C-63 Olot-Santa Coloma de Farners i Vidreres-Lloret de Mar
o C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent
o C-31 Torrent-Santa Cristina d’Aro
o C-65 Santa Cristina d’Aro-Girona
o N-141 Amer-Girona
o C-25 aeroport-Riudellots-Caldes de Malavella
o N-260 Figueres-Roses
o C-252/C-31 la Bisbal-Figueres
o Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres
o Ronda est de Girona (N-II)

•Vies estructurants secundàries: són eixos de mitjà i curt recorregut que han de garantir la connexió entre els nuclis i la seva accessibilitat a la xarxa primària. També aquí, l’Avantprojecte opta per millorar les prestacions d’algunes d’elles, tot i que deixa a concreció de com hauria de ser la secció als corresponents projectes o plans sectorials.
•Vies estructurants suburbanes: es milloraran trams de carreteres que connecten un conjunt de municipis fortament interrelacionats en termes de mobilitat, garantint la integració a l’entorn immediat. La secció de l’eix dependrà també de les necessitats locals
Igualment, el Projecte proposa una sèrie d’intervencions de millora en petites carreteres que travessen territoris de gran importància ambiental, emfatsitzant els criteris d’integració paisatgística

3 de setembre de 2009

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=56b4c4b335f73210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD