dijous, 17 de setembre del 2009

LA SITUACIÓ POLITÍCA GENERAL DE SILS



Les darreres setmanes els ciutadans i ciutadanes de Sils hem pogut llegir a la premsa de Girona diverses notícies sobre un possible pacte de govern de les tres forces polítiques que des de l’inici d’aquesta legislatura estan a l’oposició al nostre ajuntament: el grup de CiU, que havia governat els darrers 28 anys seguits, i els altres dos grups quees presentaven per primer cop, ICV i AMS.

Amb els dos darrers, el grup més votat IDS-PM, vam mantenir-hi converses abans de la investidura i no es va poder arribar a cap acord, ja que les seves pretensions ens van semblar desmesurades completament. Cal dir això d’entrada perquè tothom sigui conscient que la reclamació de més diàleg que se sol fer, sempre va en dues direccions i si no s’hi posa alguna cosa per part de tothom, no és possible. A més, tots dos es van excloure mútuament –tot i que ara semblen tan amics–, és a dir, que si pactàvem amb l’un no podíem fer-ho amb l’altre.
Aquesta és la primera qüestió que cal que se sàpiga públicament.

Les raons que ara es plantegen per justificar un acord entre tres forces tan dispars i heterogènies és, a més de la manca de diàleg –molt discutible–, la negociació del POUM, la manca d’informació pública sobre aquest i un fet puntual ocorregut en un ple. Sobre el POUM, els grups han rebut tota la informació que han sol·licitat i més per part de l’equip redactor, i l’equip de govern està obert a debatre qualsevol aspecte relatiu al pla urbanístic. Però a ells els interessamés divulgar que no hi ha diàleg, és més rendible políticament. Però no és cert.

La informació pública sobra el POUM s’ha donat personalment a tots els ciutadans i sectors afectats. Els veïns de Sils han estat informats i s’han fet tots els esforços que calia. La nostra visió és que cap altra instància que no sigui el ple municipal, format per les forces polítiques votades, no és vinculant ni pot prendre decisions sobre aquest tema. Les forces polítiques vehiculen legítimament les opinions dels ciutadans i tenen l’obligació d’arribar a consensos i acords en què maino obtindran el 100 % del que pretenen.

De l’anècdota viscuda en un ple, en l’escalf de la discussió, no se’n poden extreure conclusions que facin canviar el govern d’un municipi, tot i que alguns fulls volants no signats arriben a dedicar a l’equip de govern qualificatius d’un calibre que potser hauria de fer rumiar.

Pot avançar un poble amb aquestes actituds? Pot avançar amb un eventual acord a tres bandes que es fa per anar en contra d’uns altres i no a favor de res?