divendres, 28 de març de 2008

L’ACM demana al Parlament que es tinguin en compte els petits municipis en les polítiques de residus



El president de la comissió de medi ambient de l’ACM i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha comparegut davant la comissió de medi ambient del Parlament de Catalunya per formular consideracions en relació a les modificacions de les lleis de residus i de les infraestructures de tractament i del cànon sobre la disposició dels residus.

En relació amb això, Vila d’Abadal ha assenyalat que l’ACM valora positivament el projecte de llei de modificació 6/1993 perquè “estableix una priorització clara en els sistemes de recollida i recuperació de materials”. No obstant això, en el si de la comissió de medi ambient de l’ACM s’ha reclamat reiteradament que el debat en matèria de residus municipals ha de contemplar la dotació de recursos necessaris per afrontar la problemàtica de la contaminació.

De la mateixa manera, l’associació sosté que no es poden deixar de prendre decisions importants des de la perspectiva de l’elecció i de la priorització de sistemes de gestió de residus: “la incineració hauria de ser una de les fórmules a repensar amb més intensitat. No tan sols incloent-hi les millores tecnològiques que siguin necessàries, sinó també, perquè són una oportunitat que no podem eludir quan el que volem és ampliar els mètodes de producció d’energia”.

Així, doncs, la modificació que conté el projecte fa universal la obligació de recollida selectiva. D’acord amb això, l’alcalde de Vic ha defensat que no es pot obviar la realitat dels pobles i viles de Catalunya: “quan es pensen determinades polítiques ambientals i, especialment, les polítiques de residus municipals, cal pensar en els municipis. En tots ells. En els grans, per descomptat, però també en la Catalunya rural que està configurada per un alt nombre de petits municipis. I, si seguim negociant els convenis de recollida selectiva segons el tonatge, no queda cap dubte que qui en surt perjudicat és el petit municipi. Aquesta és una injustícia, perquè precisament, entenem que els que menys contaminen haurien de ser premiats d’alguna manera” .També s’han de definir uns criteris clars en la destribució del retorn del cànon de residus; especialment donant més importància a “les bones pràctiques per sobre de les quantitats de tones recollides”.