Avui commemorem la nostra Diada
Nacional amb el sentiment d’unir i alçar les nostres veus no només com a acte
festiu de manifest dels nostres trets identitaris sinó també per reclamar la
dignitat del poble català.
Catalunya viu, avui, immersa en dues
crisis molt profundes: l’econòmica i la referent a la relació amb Espanya .
La primera provoca que centenars de
milers de famílies catalanes estiguin patint conseqüències gravíssimes en la seva vida:
atur, pobresa, exclusió social, privacions i dificultats d’accés a serveis
bàsics.
La segona prové de les accions que
atempten contra la nostra voluntat d’autogovern que s’endureixen dia rere dia
amb agressions contra la nostra llengua, la cultura o el finançament, i amb la recentralització
competencial en àmbits tan sensibles com l’educació o la fiscalitat entre
d’altres.
L’enduriment dels atacs del darrer
any, lluny de generar una desmotivació en la consecució d’un somni , ha motivat
més iniciatives i més mobilitzacions entre la població, ja que un país que es
pretengui digne no pot quedar indiferent davant tanta injustícia i davant la
manca d’esperança, d’oportunitats i de futur de milions dels seus homes i
dones. Com tampoc no es pot mantenir per més temps la manca de respecte a un
poble que veu com es retalla la seva voluntat d’autogovern , ja que en aquesta
voluntat resideix l’objectiu de millorar
el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania,
i que reclama el dret d’una cultura pròpia i d’una identitat
col•lectiva.
Com ja hem dit, aquest somni que
encara no s’ha pogut aconseguir, roman a l’horitzó; per tant hem de seguir
sumant voluntats, constància i esforçant-nos en la seva consecució; en aquest sentit el 26
de juny de 2013 es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com
expressió d’un dels principis fonamentals de tota democràcia: donar l'opció al
poble de Catalunya de decidir el seu
futur.
Els propers temps seran decisius per
als catalans i les catalanes i es necessitarà ara més que mai la suma de tothom
per dissenyar un nou camí; ja que la força de Catalunya sempre ha estat present
en la seva unitat; una unitat que avui es manifestarà a través de la Via
Catalana on el poble de Catalunya es mantindrà unit tant per demanar el seu
dret a decidir com el de la consecució del seu somni de creació d’un nou Estat.
Fent nostres unes paraules d’un
poema de Pere Quart musicat per Ramon Muntaner:
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els mísers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d´una vida més
alta
Visca Catalunya!
