RESOLUCIÓ GAP/547/2009, de 26 de febrer, de distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2009. (Pàg. 18635)
divendres, 6 de març del 2009
Anunci sobre aprovació de la modificació del plec de clàusules per a la contractació d’unes obres
De conformitat amb l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de 2de març de 2009,es va aprovar Modificació del Plec de clàusules
econòmiques i administratives particulars que regulen el procediment obert per a l’adjudicació de la contractació de les obres consistents en l’urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera, per la qual cosa es fa públic a efectes de què durant el termini de 20 dies es puguin presentar reclamacions i/o al·legacions que es considerin convenients. Simultàniament, es convoca licitació pel procediment obert.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) L’adjudicació a través de procediment obert de les obres consistents en la urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera.
3.- Tramitació i procediment
a) Tramitació: ordinari
b) Procediment: obert.
4.- Pressupost base de la licitació.
Es fixa un tipus de licitació de 295.431,30 euros a la baixa (sense IVA).
5.- Garanties:
Garantia provisional: no s’exigeix.
Garantia definitiva: es fixa en el 5% del preu d’adjudicació del contracte.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils. (horari d’atenció al públic de 8 a 14:00 hores)
d) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2
c) Localitat i codi postal: Sils 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) Fax: 972 85 36 17
7.- Presentació d’ofertes:
a) Data límit de presentació: vint i sis dies naturals posteriors al dia següent a la darrera publicació d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Butlletí Oficial de la Província de Girona i perfil del contractant.
b) Documentació a presentar: la que es detalla en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Sils (horari d’atenció al públic 8 a 14:00 hores) Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2 17410 - SILS
8.- Criteris de valoració de les sol·licituds a participar.
Les establertes en el Plec de clàusules Administratives Particulars.
9.- Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de pliques es portarà a terme a l’Ajuntament a les 14 hores del dia hàbil següent al que hagi acabat el termini per la
presentació de les ofertes.
10.- Els Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que serveixen de base a la present contractació es pot consultar en la pàgina web municipal www.sils.cat, en el Perfil del Contractant.
Sils, 3 de març de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
dijous, 5 de març del 2009
Rotondes...per Ramon Sargatal
Com a conseller de Política Territorial, el senyor Joaquim Nadal s'ha carregat la toponímia catalana a base de retallar els noms dels pobles en els panells de les carreteres, però avui parlarem d'urbanisme, no pas de llengua. I cal recordar que com a alcalde de Girona va demostrar tenir criteri, bon gust i una gran lucidesa. La seva opinió, doncs, val més que la meva, i si ell diu que les rotondes de les poblacions catalanes fan pena és que deuen fer pena. Quants conductors, per exemple, passen diàriament per la carretera de Sils cap a Olot? Doncs bé: el primer espant se l'enduen a Sils, amb una escultura d'una parella abraçada i d'un nivell de segon d'ESO. Arribes a Riudarenes i te'n trobes una altra amb la silueta d'una donzella que surt de les aigües (potser és per això que sembla tenir torticoli) i que no passa del tercer nivell escolar. La de l'entrada de Santa Coloma ja té nivell de quart, però no pas de secundària sinó de frenopàtic. I totes fetes de ferro corten, perquè durin. Accidents per distracció? El que no sé és perquè no hi ha més suïcidis, a la carretera... Sort en tenim de les noies que també fan l'estàtua als marges i que ens distreuen la mirada! La cosa sempre deu anar de la mateixa manera: un alcalde de bona fe, però sense cap criteri artístic, pensa que si encarrega a l'artista local una obra d'art per a la via pública quedarà d'allò més bé la via pública, l'artista i, de passada, ell mateix. I apa, de mica en mica, les rotondes se'ns han anat convertint en una exposició permanent del kitsch més espantós. Un museu amb milers de visitants obligats cada dia a passar-hi. El senyor Nadal ha decretat que a partir d'ara, vegetació i prou. Buf, gràcies, senyor Joaquim Nadal, però vigili, que hi ha molt d'esperit genial, per aquests pobles de Déu... No estaria malament que obligués a plantar els arbres per les arrels i no pas per la capçana.
El Punt
Sils tindrà la nova escola el curs que ve, construïda amb mòduls prefabricats
Se situarà davant dels terrenys que el consistori ha cedit per construir-hi l'edifici d'obra del futur centreEl municipi de Sils comptarà a partir del curs vinent amb la segona escola. Aquesta se situarà a l'avinguda Barceloneta en unes parcel·les municipals i estarà confeccionada a partir de mòduls prefabricats. Aquesta és una llarga reivindicació del municipi i de l'Associació de Pares i Mares (Ampa) de l'escola Jacint Verdaguer, ja que l'actual escola es troba saturada d'alumnes. Un fet que ha provocat la instal·lació de mòduls prefabricats al pati i amb l'arribada constant d'alumnes no hi ha més espai per poder-ne col·locar més, ja que els alumnes es quedarien sense pati.
Un altre fet que ha propiciat que el Departament d'Educació hagi donat finalment el vistiplau a la segona escola del municipi és el nombre de naixements que es van registrar durant el 2008 a Sils, assegura l'alcalde, Martí Nogué (IdS). En total van néixer 83 criatures i això hauria d'haver fet saltar "l'alarma a Educació", afirma el batlle.
La nova escola de Sils preveu començar amb una línia de Preescolar de tres anys i a Educació, segons Nogué, "li interessaria tenir gent de P4", però aquests en haver iniciat el curs aquest any al centre Jacint Verdaguer, no se'ls podria "forçar anar-hi".
Aquesta nova escola se situarà davant els terrenys del futur edifici del centre escolar que, de moment, com explicava el batlle, no té data per començar-se a fer. Tot i això, Nogué es mostra satisfet que finalment Educació hagi decidit construir, encara que sigui amb barracons, un nou centre escolar al municipi "perquè és necessari", afirma.
En aquests moments, els tècnics de l'Ajuntament de Sils estan fent un estudi dels alumnes i de la zona del poble que són per tal de distribuir-los en cadascuna de les dues escoles que tindrà el municipi a partir del curs 2009-2010.
Estrena de centres escolars
El curs que ve la població de Sils no solament tindrà una nova escola sinó també una nova llar d'infants municipal. Aquesta s'està acabant de construir, es troba a la urbanització de Mallorquines i ha comptat amb un pressupost d'un milió d'euros. El centre tindrà cinc aules i capacitat per a 75 nens.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030500_3_318134__Comarques-Sils-tindra-nova-escola-curs-construda-moduls-prefabricats
dimecres, 4 de març del 2009
ANUNCI d'informació pública sobre una instal·lació elèctrica
ANUNCI
d'informació pública sobre una instal·lació elèctrica (exp. 2.525/2009-AT).
En compliment del que preveuen l'article 6 del Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques; el títol VII del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica i d'acord amb la regulació que estableix el títol IX de la Llei 54/1997, de 27 de novembre del sector elèctric, se sotmet a informació pública la petició d'autorització administrativa i aprovació del projecte executiu d'una instal·lació elèctrica.
Peticionari: Endesa Distribución Eléctrica, SL, amb domicili social a l'av. Paral·lel, 51, Barcelona.
Expedient: 2.525/2009-AT
Característiques: Variant línea alta tensió a 110 kV Juià - Xirgu i Sils - Xirgu entre suports 9bis i 4
Origen: T. 9bis de Ls. 110 kV
Final: T. 4 de Ls. 110 kV
Longitud: 441,9 m
Tensió nominal: 110 kV
Número i tipus de circuits: 1 simple
Nombre i tipus de conductor: 3, LA 455 Al-Ac (CONDOR)
Tipus de suport i material: metàl·liques tipus B i G d'acer galvanitzat
Nombre de suports d'amarrament: 3
Tipus cable de terra: 1, OPGW-DNO-5504
Terme municipal: Girona, Vilablareix i Fornells de la Selva
Finalitat: Variant per facilitar la construcció del tren d'alta velocitat.
Pressupost: 455.945,02 euros.
Es publica perquè totes aquelles persones o entitats que es considerin afectades pel projecte de la instal·lació el puguin examinar als Serveis Territorials del Departament d'Economia i Finances a Girona (c. Migdia, 50-52, Girona), i formular-hi les reclamacions que creguin oportunes, en el termini de 30 dies comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquest Anunci.
Girona, 12 de febrer de 2009
Francesc Revert i Higón
Director dels Serveis Territorials
a Girona
(09.047.026)
d'informació pública sobre una instal·lació elèctrica (exp. 2.525/2009-AT).
En compliment del que preveuen l'article 6 del Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques; el títol VII del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica i d'acord amb la regulació que estableix el títol IX de la Llei 54/1997, de 27 de novembre del sector elèctric, se sotmet a informació pública la petició d'autorització administrativa i aprovació del projecte executiu d'una instal·lació elèctrica.
Peticionari: Endesa Distribución Eléctrica, SL, amb domicili social a l'av. Paral·lel, 51, Barcelona.
Expedient: 2.525/2009-AT
Característiques: Variant línea alta tensió a 110 kV Juià - Xirgu i Sils - Xirgu entre suports 9bis i 4
Origen: T. 9bis de Ls. 110 kV
Final: T. 4 de Ls. 110 kV
Longitud: 441,9 m
Tensió nominal: 110 kV
Número i tipus de circuits: 1 simple
Nombre i tipus de conductor: 3, LA 455 Al-Ac (CONDOR)
Tipus de suport i material: metàl·liques tipus B i G d'acer galvanitzat
Nombre de suports d'amarrament: 3
Tipus cable de terra: 1, OPGW-DNO-5504
Terme municipal: Girona, Vilablareix i Fornells de la Selva
Finalitat: Variant per facilitar la construcció del tren d'alta velocitat.
Pressupost: 455.945,02 euros.
Es publica perquè totes aquelles persones o entitats que es considerin afectades pel projecte de la instal·lació el puguin examinar als Serveis Territorials del Departament d'Economia i Finances a Girona (c. Migdia, 50-52, Girona), i formular-hi les reclamacions que creguin oportunes, en el termini de 30 dies comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquest Anunci.
Girona, 12 de febrer de 2009
Francesc Revert i Higón
Director dels Serveis Territorials
a Girona
(09.047.026)
Explicacions de les gestions, reunions i actes que l’Alcalde i regidors han participat
L’alcalde i els regidors de l’equip de govern informen al Ple de les actuacions més rellevants portades a terme des de l’últim Ple ordinari :
Alcaldia :
- Reunions amb els responsables de l’ampliació del tercer carril de l'autopista AP 7, pel tema del conveni de l’ús dels camins municipals i amb la Subdelegació del Govern pel tema de les obres d’ampliació de la N 2.
- Reunions ordinàries del dia a dia.
Carles Taberner Morell, Regidoria de cultura, educació i promoció local:
- Les reunions del dia a dia de la regidoria en les àrees de educació, cultura i promoció local.
- Reunions d’ensenyament sobre la ubicació nous mòduls SES i possible emplaçament nouCEIP.
Andreu Arredondo Rodríguez, Regidor d'hisenda, afers socials, esports i joventut:
ESPORTS
2- Reunió amb el Tècnic Local d’Esports: Adquisició de material esportiu, celebració de diferents aconteixements en matèria esportiva: Cursa d'orientació, etc.
3- Reunions amb diferents entitats esportives: calendari de finalització de la temporadapel projecte de canvi de la gespa del camp de futbol.
4- Reunions amb Serveis Tècnics: Tema: Manteniment i obres de reparació i conservaciód’instal·lacions esportives.
AFERS SOCIALS
5- Reunions amb l’equip local EBASP: Temes: Problemàtica social en general, menjador social, seguiment de la incorporació de la treballadora del SAD.
6- Visita amb l'equip EBASP del CRAE.
7- Reunió amb la fundació IRES sobre les activitats de formació per als usuaris de la renda mínima de reinserció.
8- Reunió al Consell Comarcal amb els regidors de la comarca, cap d'àrea: Pep Cullell i la consellera: Montserrat Roure sobre els pressupostos del 2009 i balanç del 2008.
HISENDA
9- Reunions amb els Tècnics per l’elaboració del Pressupost 2009.
VARIS
10- Reunions amb diferents empreses privades gestores de serveis de l’Ajuntament. A banda hi han totes les gestions telefòniques i via e:mail de temàtica molt diversa.
Joan Cot Porcell, Regidor de governació, via pública, obres i serveis i medi ambient:
- Dia 20-11-08 reunió amb Jordi Solà Carós, Àrea de dinamització econòmica del Consell Comarcal de la Selva.
- Dia 10-12-08, reunió amb en Xirgo de Cassà.
- Dia 08-01-09, reunió amb Gestió Ambiental de Residus SA.
- Dia 13-01-09, reunió amb CESE.
- Dia 13-01-09, reunió amb Miquel Garcia del Consell Comarcal de la Selva sobre recollida d’animals.
- Reunions de treball ordinàries del dia a dia.
Alcaldia :
- Reunions amb els responsables de l’ampliació del tercer carril de l'autopista AP 7, pel tema del conveni de l’ús dels camins municipals i amb la Subdelegació del Govern pel tema de les obres d’ampliació de la N 2.
- Reunions ordinàries del dia a dia.
Carles Taberner Morell, Regidoria de cultura, educació i promoció local:
- Les reunions del dia a dia de la regidoria en les àrees de educació, cultura i promoció local.
- Reunions d’ensenyament sobre la ubicació nous mòduls SES i possible emplaçament nouCEIP.
Andreu Arredondo Rodríguez, Regidor d'hisenda, afers socials, esports i joventut:
JOVENTUD
1- Diferents reunions amb el Tècnic Local de Joventut: Temes varis: Taula Jove, Pressupost 2009: activitats de formació, activitats de lleure, brigada jove, etc.ESPORTS
2- Reunió amb el Tècnic Local d’Esports: Adquisició de material esportiu, celebració de diferents aconteixements en matèria esportiva: Cursa d'orientació, etc.
3- Reunions amb diferents entitats esportives: calendari de finalització de la temporadapel projecte de canvi de la gespa del camp de futbol.
4- Reunions amb Serveis Tècnics: Tema: Manteniment i obres de reparació i conservaciód’instal·lacions esportives.
AFERS SOCIALS
5- Reunions amb l’equip local EBASP: Temes: Problemàtica social en general, menjador social, seguiment de la incorporació de la treballadora del SAD.
6- Visita amb l'equip EBASP del CRAE.
7- Reunió amb la fundació IRES sobre les activitats de formació per als usuaris de la renda mínima de reinserció.
8- Reunió al Consell Comarcal amb els regidors de la comarca, cap d'àrea: Pep Cullell i la consellera: Montserrat Roure sobre els pressupostos del 2009 i balanç del 2008.
HISENDA
9- Reunions amb els Tècnics per l’elaboració del Pressupost 2009.
VARIS
10- Reunions amb diferents empreses privades gestores de serveis de l’Ajuntament. A banda hi han totes les gestions telefòniques i via e:mail de temàtica molt diversa.
Joan Cot Porcell, Regidor de governació, via pública, obres i serveis i medi ambient:
- Dia 20-11-08 reunió amb Jordi Solà Carós, Àrea de dinamització econòmica del Consell Comarcal de la Selva.
- Dia 10-12-08, reunió amb en Xirgo de Cassà.
- Dia 08-01-09, reunió amb Gestió Ambiental de Residus SA.
- Dia 13-01-09, reunió amb CESE.
- Dia 13-01-09, reunió amb Miquel Garcia del Consell Comarcal de la Selva sobre recollida d’animals.
- Reunions de treball ordinàries del dia a dia.
dimarts, 3 de març del 2009
Ciutadans exigeix que es compleixi la Llei de Banderas
La Federació de Girona de Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (C’s) ha presentat instàncies en una vintena de municipis de la província de Girona demanant que es compleixi la Llei de Banderes, ja que o oneja només la catalana o no n’oneja cap.
Ciutadans ha exigit per escrit en cada un dels municipis que es compleixi la Llei de Banderes, concretament l’article 3 i 6 on es disposa que han d’onejar les banderes pròpies de cada municipi, conjuntament amb la de la Comunitat Autònoma i la de l’Estat, aquesta última ocupant un lloc preferent.
Tanmateix, Ciutadans ha recordat als ajuntaments que són de plena aplicació les Sentències del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa-Administrativa, de dates 22 de setembre de 2008, 24 de juliol de 2007, i 14 d'abril de 1988, alhora que indiquen que “es reserven les accions legals que procedeixin”. En aquest sentit, Ciutadans recorda que la Subdelegació del Govern a Girona va obligar als ajuntaments de Figueres i Llançà a mantenir la bandera d'Espanya, al costat de la de Catalunya i dels municipis respectius el passat 11 de setembre després que Ciutadans presentés un requeriment a la Delegació del Govern quan es volia posar únicament l’estelada retirant la resta.
El portaveu de la Federació de Girona ha recordat “que la llei preveu penes addicionals d’inhabilitació pels càrrecs públics que incompleixin la legislació” i ha afegit “que no es pot entendre que en un país on va costar molts anys que les banderes autonòmiques fossin utilitzades amb normalitat i ple dret, ara, en plena democràcia, haguem de tornar a suportat polítiques excloents”. En aquest sentit, considera “que es inadmissible que partits amb projectes polítics no compartits pel conjunt de la ciutadania utilitzin els edificis oficials com a plataforma per les seves reivindicacions” indicant que “des de Ciutadans exigirem el compliment de la Llei enfront dels atropellaments nacionalistes i continuarem denunciant l’utilització sectària de les institucions”.
Ciutadans calcula que només a la província de Girona un centenar d’ajuntaments vulneren la Llei de Banderes, i per això durant les properes setmanes continuaran presentant més instàncies en altres ajuntaments de la província i animen a la ciutadania a presentar instàncies als seus ajuntaments.
Les poblacions on s’ha presentat les instàncies exigint el compliment de la Llei de Banderes són: Vidreres, Sils, Anglès, Santa Coloma de Farners, Riudellots de la Selva, Vilablareix, Llagostera, Cassà de la Selva, Quart, Flaçà, Sarrià de Ter, Celrà, Bordils, Torroella de Montgrí - l’Estartit, Pals, Palafrugell, La Bisbal d’Empordà, Palamós i Sant Feliu de Guíxols
Ciutadans ha exigit per escrit en cada un dels municipis que es compleixi la Llei de Banderes, concretament l’article 3 i 6 on es disposa que han d’onejar les banderes pròpies de cada municipi, conjuntament amb la de la Comunitat Autònoma i la de l’Estat, aquesta última ocupant un lloc preferent.
Tanmateix, Ciutadans ha recordat als ajuntaments que són de plena aplicació les Sentències del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa-Administrativa, de dates 22 de setembre de 2008, 24 de juliol de 2007, i 14 d'abril de 1988, alhora que indiquen que “es reserven les accions legals que procedeixin”. En aquest sentit, Ciutadans recorda que la Subdelegació del Govern a Girona va obligar als ajuntaments de Figueres i Llançà a mantenir la bandera d'Espanya, al costat de la de Catalunya i dels municipis respectius el passat 11 de setembre després que Ciutadans presentés un requeriment a la Delegació del Govern quan es volia posar únicament l’estelada retirant la resta.
El portaveu de la Federació de Girona ha recordat “que la llei preveu penes addicionals d’inhabilitació pels càrrecs públics que incompleixin la legislació” i ha afegit “que no es pot entendre que en un país on va costar molts anys que les banderes autonòmiques fossin utilitzades amb normalitat i ple dret, ara, en plena democràcia, haguem de tornar a suportat polítiques excloents”. En aquest sentit, considera “que es inadmissible que partits amb projectes polítics no compartits pel conjunt de la ciutadania utilitzin els edificis oficials com a plataforma per les seves reivindicacions” indicant que “des de Ciutadans exigirem el compliment de la Llei enfront dels atropellaments nacionalistes i continuarem denunciant l’utilització sectària de les institucions”.
Ciutadans calcula que només a la província de Girona un centenar d’ajuntaments vulneren la Llei de Banderes, i per això durant les properes setmanes continuaran presentant més instàncies en altres ajuntaments de la província i animen a la ciutadania a presentar instàncies als seus ajuntaments.
Les poblacions on s’ha presentat les instàncies exigint el compliment de la Llei de Banderes són: Vidreres, Sils, Anglès, Santa Coloma de Farners, Riudellots de la Selva, Vilablareix, Llagostera, Cassà de la Selva, Quart, Flaçà, Sarrià de Ter, Celrà, Bordils, Torroella de Montgrí - l’Estartit, Pals, Palafrugell, La Bisbal d’Empordà, Palamós i Sant Feliu de Guíxols
Edicte de correcció d’errada de l’anunci núm. 2781 publicat el 23 de febrer de 2009
Havent observat errades al text de l’anunci de licitació de la contractació de les obres consistents en la urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera publicat al BOP núm. 36 de data 23 de febrer de 2009 se’n detalla la oportuna correcció:
Cal modificar l’apartat 4 Pressupost base de la licitació, que diu:
Es fixa un tipus de licitació de 287.868,27 euros a la baixa (sense IVA).
I ha de dir:
Es fixa un tipus de licitació de 295.431,30 euros a la baixa (sense IVA).
El que es fa públic per a general coneixement.
Sils, 27 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
Edicte d’exposició pública d’un expedient de modificació de crèdit
El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 12 de febrer de 2009, va aprovar l’expedient de modificació pressupostària exp. 2/2009 del pressupost prorrogat del 2008, per l’exercici 2009.
A tals efectes s’exposa al públic durant un termini de quinze dies hàbils, comptats a partir del següent de la publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província, perquè es puguin presentar les reclamacions que s’estimin procedents d’acord amb l’article 177 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
Transcorregut el termini legal establert sense que s’hagin produït reclamacions, l’expedientrestarà aprovat definitivament sense que calgui
un nou acord.
Sils, 13 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
dilluns, 2 de març del 2009
diumenge, 1 de març del 2009
La promotora del polèmic supermercat de Sils vol fer tres edificis de botigues al mateix solar
La promotora del supermercat Consum, local comercial que encara no s'ha inaugurat perquè es van aturar les obres i que es troba situat a la zona de Can Cabirol de Sils, ha presentat l'estudi de detall de la parcel·la a l'Ajuntament i ha posat de manifest que, a més del polèmic centre comercial que els veïns han criticat, s'hi construiran tres edificis de botigues, que ocuparan un total de 1.312 metres quadrats.
Aquest estudi de detall el va requerir el consistori el dia que va fer aturar els treballs, el passat mes de desembre, en veure que s'estava treballant en una zona on no hi havia res projectat. Aquest document passarà per ple el proper dijous i, si no prosperés, comportaria haver d'aturar la construcció d'aquests nous edificis. En canvi, el supermercat Consum, tot i tenir les obres de moment aturades, podria seguir construint-se, assegura el batlle, Martí Nogué (IdS). En canvi, si se li dóna el ?vistiplau, els promotors hauran de presentar un projecte constructiu, que també s'haurà d'aprovar pel consistori.
Davant d'aquest estudi detall, els deu veïns que han dut l'Ajuntament als jutjats i que consideren que el supermercat s'ha fet de forma il·legal també han presentat una al·legació als tres nous edificis. Segons afirmen, l'estudi de detall s'hauria d'haver requerit abans de la concessió de les llicències, i en canvi ara "es produeixen tres irregularitats". En primer lloc, pensen que s'ha privat els veïns i interessats de l'anterior període per poder presentar al·legacions al projecte de la promotora, i a més amb la nau del supermercat ja feta.
A més, els afectats consideren que aquesta nova superfície comercial de tres edificis de botigues "adultera o altera greument els motius que es van considerar en el moment de sol·licitar i atorgar llicències, permisos o firmes favorables". Per tots aquests motius, sol·liciten que "es desestimi i que es denegui l'aprovació d'aquest estudi de detall".
Utilitzar tota la superfície
L'Ajuntament, però, no comparteix aquesta opinió. "No hi podem posar cap impediment", assegura l'alcalde davant la construcció d'aquest nou edifici de botigues, ja que "érem conscients que no utilitzaven tot el sostre edificable fent el supermercat" i, per tant, "hi tenien tot el dret". Un dels fets que destaca també és que aquest nou edifici no tindrà tant impacte pels veïns, ja que "l'edifici està enfonsat i només surt en tres metres de l'Avinguda de la Selva".
D'altra banda, Nogué va assegurar que la posada en marxa del Consum a Can Cabirol suposarà la contractació de veïns de la població. En aquests moments, ja hi ha unes 70 persones que han presentat currículm per treballar al supermercat. Les obres per a la seva construcció es reemprendran tan bon punt s'aprovi o es denegui l'estudi de detall, i llavors només faltarà que s'ultimin alguns aspectes a l'interior de l'edifici, segons assegura el batlle.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030100_3_317321__COMARQUES-promotora-supermercat-tres-edificis-botigues-nous-mateix-espai
dissabte, 28 de febrer del 2009
La fundació per la Marató de Tv3 felicita a totes les associacions silenques que van participar en la Marató 2008
La Fundació per la Marató de Tv3 va agrair a La societat cultural La Laguna, al grup de jazz Nuzz, als Joves pel pubillatge i a la fotògrafa Anna Prat i a l'Ajuntament de Sils la seva col•laboració en l'activitat de l'any 2008.
dimecres, 25 de febrer del 2009
L´acord de l´Estatut aporta 800 milions d´euros més per a infraestructures
L'Estat i la Generalitat van acordar ahir destinar 800,13 milions més en infraestructures per a Catalunya el 2009, que sumats als 4.006 milions ja previstos en els Pressupostos Generals, eleva la xifra a 4.806 milions, fet que inclou compensar parcialment el dèficit registrat el 2007. Així ho van anunciar la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, i el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, després de la sisena reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.
Tots dos van coincidir que amb aquest acord es compleix de sobres la disposició addicional tercera de l'Estatut català sobre el percentatge d'inversions que l'Estat ha de destinar a Catalunya. Segons Salgado, la xifra total "supera" allò previst en l'Estatut entre altres qüestions perquè incorpora 140 milions d'euros per compensar parcialment els 500 milions de dèficit registrat en el 2007, el primer any d'aplicació del nou Estatut, una qüestió que s'acabarà de solucionar més endavant, quan es tingui també la liquidació del 2008.
Dels 800 milions, més de la meitat (453) es destinaran aquest any a inversions del Ministeri de Foment en la millora de la xarxa ferroviària i de carreteres de Catalunya. Uns 230 milions d'euros es destinaran a actuacions a la xarxa ferroviària; en concret, 170 milions els destinarà Adif a continuar la concessió Figueres-Perpinyà fins a Barcelona i a finançar diferents actuacions de seguretat, instal·lacions logístiques, millora de les actuacions i accessibilitat.
Les altres actuacions a la demarcació de Girona que finançaran aquest any amb els diners d'aquest acord són la carretera de Sils a Caldes de Malavella -5.000.000 d'euros-, ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera -31.450.000 d'euros- i 5,5 milions per a un centre d'investigació de la Universitat de Girona.
En altres inversions, es destinaran 60 milions a millorar infraestructures, vies i instal·lacions de les línies convencionals i 63 milions més a actuacions en carreteres, entre les quals, la que uneix Roselló i Almenar (15 milions), a l'enllaç del Baix Llobregat amb l'AP-7 (8 milions) o a la variant Valls-Montblanc (5 milions).
Els 158 milions restants -que corresponen a la Societat Estatal d'Inversions en Transport Terrestre- es remetran a la Subcomissió d'Infraestructures, on Generalitat i Estat hauran de pactar el seu destí.
D'altra banda, el Ministeri de Medi Ambient invertirà a Catalunya 224,5 milions més dels previstos en els pressupostos, dels quals 199 milions es destinaran a programes de sanejament i qualitat de les aigües urbanes i a ampliar les depuradores d'aigües residuals de Gavà-Viladecans i Sant Feliu de Llobregat. Quant al Ministeri de Ciència i Innovació, aportarà 83,1 milions d'euros extra, dels quals vint milions es destinaran a projectes d'R+D+I i per realitzar obres.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022500_6_316512__Catalunya-Lacord-lEstatut-aporta-milions-deuros-infraestructures
dilluns, 23 de febrer del 2009
Anunci de licitació d’un contracte d’obres - Adequació i millora del camp de futbol municipal de Sils
De conformitat amb l’acord adoptat pel Ple de 11 de febrer de 2009, es va aprovar Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que regulen el procediment obert per a l’adjudicació de la contractació de les obres d’adequació i millora del camp de futbol municipal de Sils, per la qual cosa es fa públic a efectes de què durant el termini de 10 dies es puguin presentar reclamacions i/o al·legacions que es considerin convenients. Simultàniament, es convoca licitació pel procediment obert.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) L’adjudicació a través de procediment obert de les obres d’adequació i millora del camp de futbol municipal de Sils.
3.- Tramitació i procediment..
a) Tramitació: urgent.
b) Procediment: obert.
4.- Pressupost base de la licitació.
Es fixa un tipus de licitació de 434.345,48 euros a la baixa (sense IVA).
5.- Garanties:
Garantia provisional: no s’exigeix.
Garantia definitiva: es fixa en el 5% del preu d’adjudicació del contracte.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils. (horari d’atenció al públic de 8 a 14:00 hores)
d) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2
c) Localitat i codi postal: Sils 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) Fax: 972 85 36 17
7.- Presentació d’ofertes:
a) Data límit de presentació: tretze dies naturals posteriors al dia següent a la darrera publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial
de la Província de Girona i al DOGC.
b) Documentació a presentar: la que detalla la clàusula XIV del Plec.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Sils (horari d’atenció al públic 8 a 14:00 hores) Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2 17410 - SILS
8.- Criteris de valoració de les sol·licituds a participar.
Les establertes en la clàusula XV del Plec.
9.- Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de pliques es portarà a terme a l’Ajuntament a les 14 hores del dia hàbil següent al que hagi acabat el termini per la presentació de les ofertes.
10.- Els Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que serveixen de base a la present contractació es pot consultar en la pàgina web municipal www.sils.cat, en el Perfil del Contractant.
Sils, 16 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
Anunci de licitació d’un contracte d’obres - Arranjament de voreres i actuacions d’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques
De conformitat amb l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de 16 de febrer de 2009, es va aprovar Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que regulen el procediment negociat sensepublicitat per a l’adjudicació de l’obra consistent en l’arranjament de voreres i actuacions d’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques, per la qual cosa es fa públic a efectes de què durant el termini de 10 dies es puguin presentar reclamacions i/o al·legacions que es considerin convenients. Simultàniament, es convoca licitació pel procediment negociat sense publicitat.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) L’adjudicació a través de procediment negociat sense publicitat obert de l’obra consistent en l’arranjament de voreres i actuacions d’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques.
3.- Tramitació i procediment..
a) Tramitació: urgent.
b) Procediment: negociat sense publicitat
4.- Pressupost base de la licitació.
Es fixa un tipus de licitació de 82.834,72 euros a la baixa (sense IVA).
7.- Presentació d’ofertes:
a) Data límit de presentació: fins a les 14:00 hores del dia que s’estableixi en l’invitació.
b) Documentació a presentar: la que detalla en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Sils (horari d’atenció al públic 8 a 14:00 hores) Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2 17410 - SILS
8.- Criteris de valoració de les sol·licituds a participar.
Les establertes en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
9.- Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de pliques es portarà a terme a l’Ajuntament a les 14 hores del dia hàbil següent al que hagi acabat el termini per la
presentació de les ofertes.
10.- Els Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que serveixen de base a la present contractació es pot consultar en la pàgina web municipal www.sils.cat, en el Perfil del Contractant.
Sils, 17 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
Anunci de licitació d’un contracte d’obres - Urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera
De conformitat amb l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de 16 de febrer de 2009, es va aprovar Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que regulen el procediment obert per a l’adjudicació de la contractació de les obres consistents en l’urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera, per la qual cosa es fa públic a
efectes de què durant el termini de 20 dies es puguin presentar reclamacions i/o al·legacions que es considerin convenients. Simultàniament, es convoca licitació pel procediment obert.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) L’adjudicació a través de procediment obert de les obres consistents en l’urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera.
3.- Tramitació i procediment..
a) Tramitació: ordinari
b) Procediment: obert.
4.- Pressupost base de la licitació.
Es fixa un tipus de licitació de 287.868,27 euros a la baixa (sense IVA).
5.- Garanties:
Garantia provisional: no s’exigeix.
Garantia definitiva: es fixa en el 5% del preu d’adjudicació del contracte.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils. (horari d’atenció al públic de 8 a 14:00 hores)
d) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià, núm.2
c) Localitat i codi postal: Sils 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) Fax: 972 85 36 17
7.- Presentació d’ofertes:
a) Data límit de presentació: vint i sis dies naturals posteriors al dia següent a la darrera publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial
de la Província de Girona.
b) Documentació a presentar: la que es detalla en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Sils (horari d’atenció al públic 8 a 14:00 hores) Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2 17410 - SILS
8.- Criteris de valoració de les sol·licituds a participar.
Les establertes en el Plec de clàusules Administratives Particulars.
9.- Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de pliques es portarà a terme a l’Ajuntament a les 14 hores del dia hàbil següent al que hagi acabat el termini per la presentació de les ofertes.
10.- Els Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que serveixen de base a la present contractació es pot consultar en la pàgina web municipal www.sils.cat, en el Perfil del Contractant.
Sils, 17 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
Anunci de licitació d’un contracte d’obres - Millora de l’enllumenat públic en la Urbanització Vallcanera Park
De conformitat amb l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de 16 de febrer de 2009, es va aprovar Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que regulen el procediment negociat sense publicitat per a l’adjudicació de l’obra consistent en les obres de millora de l’enllumenat públic en la Urbanització Vallcanera Park per la qual cosa
es fa públic a efectes de què durant el termini de 10 dies es puguin presentar reclamacions i/o al·legacions que es considerin convenients.
Simultàniament, es convoca licitació pel procediment negociat sense publicitat.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) L’adjudicació a través de procediment negociat sense publicitat obert de l’obra consistent en obres de millora de l’enllumenat públic en la Urbanització Vallcanera Park
3.- Tramitació i procediment..
a) Tramitació: urgent.
b) Procediment: negociat sense publicitat
4.- Pressupost base de la licitació.
Es fixa un tipus de licitació de 146.068,07 euros a la baixa (sense IVA).
5.- Garanties:
Garantia provisional: no s’exigeix.
Garantia definitiva: es fixa en el 5% del preu
d’adjudicació del contracte.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils. (horari d’atenció al públic de 8 a 14:00 hores)
d) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2
c) Localitat i codi postal: Sils 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) Fax: 972 85 36 17
7.- Presentació d’ofertes:
a) Data límit de presentació: fins a les 14:00 hores del dia que s’estableixi en l’invitació.
b) Documentació a presentar: la que detalla en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Sils (horari d’atenció al públic 8 a 14:00 hores) Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2 17410 - SILS
8.- Criteris de valoració de les sol·licituds a participar.
Les establertes en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
9.- Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de pliques es portarà a terme a l’Ajuntament a les 14 hores del dia hàbil següent al que hagi acabat el termini per la
presentació de les ofertes.
10.- Els Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que serveixen de base a la present contractació es pot consultar en la pàgina web municipal www.sils.cat, en el Perfil del Contractant.
Sils, 17 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
dilluns, 16 de febrer del 2009
Recuperant l'estany de Sils
L'Eva sempre havia volgut fer alguna activitat fora de la feina que li permetés treballar directament amb la natura. Quan va descobrir el projecte que Acció Natura està desenvolupant a la comarca de la Selva per recuperar l'estany de Sils, no va dubtar a col·laborar-hi.
Continuen buscant el conductor que va matar un treballador de la neteja a Sils
Els Mossos d'Esquadra continuen buscant el conductor d'un cotxe vermell que dissabte va atropellar mortalment un treballador dels serveis de neteja de Sils, Vicenç Llorens Boada, i va fugir. L'home, de 47 anys i veí de Maçanet de la Selva, va acabar morint hores més tard a l'hospital Josep Trueta de Girona. La policia compta amb el testimoni d'un altre treballador, que estava amb la víctima en el moment dels fets. D'altra banda, ahir tres persones més van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes: a Almacelles (Segrià), Sant Celoni (Vallès Oriental) i Rupit i Pruit (Osona). Dos d'aquests morts eren motoristes.
Dissabte al matí, dos treballadors anaven amb el camió d'escombraries per recollir la brossa dels contenidors de Sils. A quarts de set del matí, van passar per la carretera GI-555 i un dels operaris va baixar del vehicle per agafar un contenidor. Es trobava a uns dos-cents metres de la discoteca Millennium, concretament al punt quilomètric 2,5. De sobte, un cotxe va passar a tota velocitat per la carretera i el va envestir. El conductor no es va aturar i va fugir. El company de l'home ferit va alertar els equips sanitaris, que van traslladar la víctima a l'hospital Josep Trueta. A la tarda, l'home va acabar morint. L'Ajuntament de Sils té un contracte amb l'empresa Gestió Ambiental de Residus SL, de Llagostera, perquè faci la recollida d'escombraries al municipi.
Els Mossos van començar una investigació per intentar trobar el conductor escàpol. Van prendre declaració al xòfer del camió d'escombraries i també van inspeccionar el lloc de l'accident per si trobaven alguna pista sobre el cotxe que va fugir. Ahir al matí, van tornar al lloc de l'accident per prendre més mides. Un dels objectes que van analitzar va ser el contenidor d'escombraries que recollia la víctima, per intentar trobar-hi restes de pintura del vehicle. De moment, l'únic detall que ha transcendit és que es tracta d'un turisme de color vermell. A l'hora de tancar aquesta edició, la policia encara no l'havia localitzat.
DOS MOTORISTES MORTS
Ahir va ser un altre dia tràgic a les carreteres catalanes. Tres persones, dos de les quals eren motoristes, van morir. Cronològicament, el primer accident va passar a quarts de sis de la matinada a la carretera N-240, a Almacelles. Dos turismes van xocar i un dels conductors, un home de Barbastre (Osca) de 40 anys, va morir. Dues persones més també van resultar ferides lleument i els serveis sanitaris van evacuar-les a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. A un quart d'onze del matí, va haver-hi el segon accident mortal del dia, en aquest cas a la C-35, a Sant Celoni. Una topada entre dos motos i un cotxe va provocar la mort d'un motorista de 42 anys que vivia a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). A tres quarts de dotze del matí, un altre motorista, un home de 42 anys i veí de Badalona, va morir a la carretera C-153, a Rupit i Pruit. La víctima va perdre el control del vehicle i va sortir de la via.
El Servei Català de Trànsit va emetre ahir un comunicat de premsa per lamentar el fet que durant el cap de setmana hi hagi hagut cinc accidents mortals a la xarxa viària catalana i va alertar els conductors perquè no abaixin la guàrdia. A més de les víctimes de Sils, Almacelles, Sant Celoni i Rupit i Pruit, divendres un home de 81 anys va morir quan creuava la carretera, a Artesa de Segre (Noguera).
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3538327
Necrològica - Vicenç Llorens Boada
Va morir abans-d'ahir als 47 anys. Vivia a Maçanet de la Selva. Exèquies, demà, a les 4 de la tarda, a l'església parroquial de Maçanet de la Selva.
Sils espera la millora de la via on hi va haver l´atropellament
L'Ajuntament de Sils espera des de l'any passat el projecte de millora de al carretera GI-555, on dissabte passat hi va haver l'atropellament mortal que va acabar amb la vida d'un treballador del servei municipal d'escombraries. Així ho va explicar ahir el seu alcalde, Martí Nogué (IdS), que segons les seves previsions, aquest any ja s'haurien de començar els treballs. Mentrestant, els Mossos ahir seguien investigant per localitzar el conductor que va atropellar el treballador, Vicenç Llorens i Boada i veí de Maçanet de la Selva, i va fugir.
Nogué va comentar que la GI-555, que va des de la carretera N-II fins a Hostalric és una via molt concorreguda per vehicles, a la qual s'afegeixen els camions que no poden passar per l'interior de la població de Sils. Per això, sempre segons el batlle, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques havia de fer i presentar a l'Ajuntament un projecte de millora que inclogués l'ampliació dels dos carrils i que s'incorporessin vorals, que actualment no en té, de manera que el risc s'incrementa notablement si es camina o s'està al costat de la carretera. Nogué va afegir que esperava que l'any passat el projecte ja estigués fet i aquest 2009 poguessin començar les obres, però encara no han vist cap document. Nogué confia que s'acceleri el projecte "per la gran quantitat de trànsit que hi ha i les moltes persones que hi passen a peu".
L'alcalde de Sils va manifestar que el quilòmetre 2,5, on es va produir l'atropellament mortal, no és el més perillós de la via ja que es tracta d'una recta. En canvi sí que ho és el tram de Mallorquines fins quasi Hostalric -en aquest terme hi ha un quilòmetre que ja està arreglat-, on recordava ahir que els darrers dos anys hi ha hagut nombrosos accidents de trànsit. L'anterior accident mortal en aquesta via va ser el setembre del 2007, en el quilòmetre 4,2, on s'hi van veure involucrats quatre cotxes i hi va morir una persona i dues més van resultar ferides greus.
Els Mossos, mentrestant, continuaven amb la investigació que realitzen arran de les proves que van obtenir del punt de l'accident i dels testimonis.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021600_3_314811__COMARQUES-LAjuntament-espera-millora-carretera-dissabte-atropellar-mortalment-home
Nogué va comentar que la GI-555, que va des de la carretera N-II fins a Hostalric és una via molt concorreguda per vehicles, a la qual s'afegeixen els camions que no poden passar per l'interior de la població de Sils. Per això, sempre segons el batlle, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques havia de fer i presentar a l'Ajuntament un projecte de millora que inclogués l'ampliació dels dos carrils i que s'incorporessin vorals, que actualment no en té, de manera que el risc s'incrementa notablement si es camina o s'està al costat de la carretera. Nogué va afegir que esperava que l'any passat el projecte ja estigués fet i aquest 2009 poguessin començar les obres, però encara no han vist cap document. Nogué confia que s'acceleri el projecte "per la gran quantitat de trànsit que hi ha i les moltes persones que hi passen a peu".
L'alcalde de Sils va manifestar que el quilòmetre 2,5, on es va produir l'atropellament mortal, no és el més perillós de la via ja que es tracta d'una recta. En canvi sí que ho és el tram de Mallorquines fins quasi Hostalric -en aquest terme hi ha un quilòmetre que ja està arreglat-, on recordava ahir que els darrers dos anys hi ha hagut nombrosos accidents de trànsit. L'anterior accident mortal en aquesta via va ser el setembre del 2007, en el quilòmetre 4,2, on s'hi van veure involucrats quatre cotxes i hi va morir una persona i dues més van resultar ferides greus.
Els Mossos, mentrestant, continuaven amb la investigació que realitzen arran de les proves que van obtenir del punt de l'accident i dels testimonis.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021600_3_314811__COMARQUES-LAjuntament-espera-millora-carretera-dissabte-atropellar-mortalment-home
diumenge, 15 de febrer del 2009
Un conductor atropella mortalment un treballador a Sils i s´escapa
Un treballador dels serveis de neteja de Sils que estava treballant a la carretera GI-555,al quilòmetre 2,5, ha mort atropellat pel conductor d'un vehicle que ha fugit del lloc de l'accident, segons van informar ahir els Mossos d'Esquadra.
Vicente Ll.B., de 47 anys i veí de Maçanet de la Selva, va ser atropellat a primera hora del matí i vaser traslladat amb ferides de gravetat amb una ambulància medicalitzada a l'hospital Trueta de Girona, on va morir durant la tarda.
La policia autonòmica ha obert una investigació per localitzar el vehicle i el conductor autor de l'atropellament que va fugir del lloc dels fets sense auxiliar la seva víctima.
Vicente Ll.B., de 47 anys i veí de Maçanet de la Selva, va ser atropellat a primera hora del matí i vaser traslladat amb ferides de gravetat amb una ambulància medicalitzada a l'hospital Trueta de Girona, on va morir durant la tarda.
La policia autonòmica ha obert una investigació per localitzar el vehicle i el conductor autor de l'atropellament que va fugir del lloc dels fets sense auxiliar la seva víctima.
dissabte, 14 de febrer del 2009
Els presidents dels consells gironins recelen dels canvis que ha anunciat Governació
Recel és la paraula que resumeix la resposta dels presidents dels consells comarcals gironins davant les declaracions del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, que dijous va explicar que aquests ens supramunicipals estaran formats en un futur (quan s'hagi aprovat la llei de governs locals) només per alcaldes o càrrecs electes designats pels primers, per tal que perdin contingut polític per convertir-se en un organisme de mancomunat de serveis. Per la major part de presidents, no és positiu que els consells comarcals perdin representativitat política, i alguns pateixen per la situació dels municipis més petits davant la futura arquitectura institucional catalana. Ausàs va preveure que el Govern durà la norma al Parlament a finals de març o inicis d'abril, i que s'aprovarà abans del final de la legislatura.
El president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Pere Vila (CiU), que també és alcalde de Llançà, va ser un dels més crítics amb la proposta: "Em sembla fora de lloc", va assenyalar. En aquest sentit, va considerar que cal un "debat més profund" en relació als consells i les vegueries, perquè deixar els primers sense pes polític significa "discriminar" uns òrgans que va costar molt crear. Per això, creu que és necessari que en els consells es "reflecteixin els diferents punts de vista" i hi hagi "varietat política".
En una línia similar es va manifestar el president del consell de la Selva, Robert Fauria (CiU), que precisament es troba a l'oposició del seu poble, Sant Hilari. Fauria creu que la política no es fa només des del govern i que donar "poques competències" als consells és "un error". Per això, demana un consens de totes les forces polítiques i el territori per tirar endavant aquesta llei.
Per la seva banda, Ricard Herrero (PSC), batlle de Santa Cristina i president al Baix Empordà, pensa que està bé que es prevegin els consells com a ens de gestió supramunicipals, però vol que hi hagi representats govern i oposició.
Per Jordi Xargay (CiU), alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, els consells comarcals són un "clar exemple" d'equilibri territorial i "no seria bo que perdessin la representativitat de tots els colors polítics que hi ha en els ajuntaments". Segons Xargay, en un futur "no han de ser només un consorci de serveis, sinó un element de descentralització de les vegueries", encara que "potser no tots els consells tenen el mateix sentit".
"Em pregunto si és tan fàcil eliminar la càrrega política, i si no seria com deixar una empresa sense el consell de direcció", afirma Enric Pérez (PSC-PM), segon tinent d'alcalde de Ripoll i president del Consell Comarcal del Ripollès. Pérez diu que "no ens hem d'enrocar en cap posició", però critica que es parli de la nova norma sense estar ben definida, i vol saber "quin pes tindria cada alcalde". En aquesta línia, el president del Consell Comarcal de la Garroxa i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona (CiU), remarca que serà el Parlament, amb tots els partits polítics, qui aprovarà la futura llei, i malgrat que no veu malament que "en el consell comarcal hi hagi qui s'ho ha guanyat a les urnes", explica que a la Garrotxa abans ja hi havia una mancomunitat de municipis, i que "tots ja treballem pel territori i busquem el consens, de manera que no crec que variés gaire".
Per la seva banda, l'alcalde de Campllong i president del Consell Comarcal del Gironès, Lluís Freixas (CiU), explica que el que més el preocupa és "que les vegueries facin funcions dels consells comarcals, i que aquests quedin devaluats en detriment dels serveis als municipis petits". "Potser és millor que tots els ajuntaments hi estiguin representants", diu, "però només si cada alcalde té un vot i prou", afegeix.
La majoria de presidents dels consells gironins coincideixen a mostrar la seva preocupació per la nova llei projectada per la Generalitat.
Les seves principals inquietuds són la representativitat dels petits municipis, la possibilitat de seguir oferint serveis i la pèrdua de pes polític.
"Particularment em preocupa molt més que no es devaluï la gestió del servei, sobretot en els municipis més petits, que no tant la representació política"
"Em sembla una manera de discriminar els consells que tant van costar crear. Calen diferents punts de vista, que
hi hagi varietat política".
"Els consells comarcals no han de ser només un consorci de serveis, la forma d'organització que tenen ara no és perfecta, però potser és la menys imperfecta"
"Està bé que tingui
la visió dels consells comarcals com a ens supramunicipals, però sempre hi ha d'haver les visions del govern i de l'oposició"
"Els consells comarcals han estat fent una feina molt important, en el nostre cas busquem el consens, de manera que no crec que variés gaire"
"Els polítics treballem sempre per a tota la comarca, siguem al govern o a l'oposició. Crec que la llei s'ha de consensuar, tenir en compte el territori".
"Em pregunto si és tan fàcil eliminar la càrrega política, i si no seria com deixar una empresa sense el seu consell de direcció. També quin pes tindria cada alcalde"
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021400_3_314430__COMARQUES-presidents-dels-consells-comarcals-veuen-recel-canvis-preveu-Governacio
El president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Pere Vila (CiU), que també és alcalde de Llançà, va ser un dels més crítics amb la proposta: "Em sembla fora de lloc", va assenyalar. En aquest sentit, va considerar que cal un "debat més profund" en relació als consells i les vegueries, perquè deixar els primers sense pes polític significa "discriminar" uns òrgans que va costar molt crear. Per això, creu que és necessari que en els consells es "reflecteixin els diferents punts de vista" i hi hagi "varietat política".
En una línia similar es va manifestar el president del consell de la Selva, Robert Fauria (CiU), que precisament es troba a l'oposició del seu poble, Sant Hilari. Fauria creu que la política no es fa només des del govern i que donar "poques competències" als consells és "un error". Per això, demana un consens de totes les forces polítiques i el territori per tirar endavant aquesta llei.
Per la seva banda, Ricard Herrero (PSC), batlle de Santa Cristina i president al Baix Empordà, pensa que està bé que es prevegin els consells com a ens de gestió supramunicipals, però vol que hi hagi representats govern i oposició.
Per Jordi Xargay (CiU), alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, els consells comarcals són un "clar exemple" d'equilibri territorial i "no seria bo que perdessin la representativitat de tots els colors polítics que hi ha en els ajuntaments". Segons Xargay, en un futur "no han de ser només un consorci de serveis, sinó un element de descentralització de les vegueries", encara que "potser no tots els consells tenen el mateix sentit".
"Em pregunto si és tan fàcil eliminar la càrrega política, i si no seria com deixar una empresa sense el consell de direcció", afirma Enric Pérez (PSC-PM), segon tinent d'alcalde de Ripoll i president del Consell Comarcal del Ripollès. Pérez diu que "no ens hem d'enrocar en cap posició", però critica que es parli de la nova norma sense estar ben definida, i vol saber "quin pes tindria cada alcalde". En aquesta línia, el president del Consell Comarcal de la Garroxa i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona (CiU), remarca que serà el Parlament, amb tots els partits polítics, qui aprovarà la futura llei, i malgrat que no veu malament que "en el consell comarcal hi hagi qui s'ho ha guanyat a les urnes", explica que a la Garrotxa abans ja hi havia una mancomunitat de municipis, i que "tots ja treballem pel territori i busquem el consens, de manera que no crec que variés gaire".
Per la seva banda, l'alcalde de Campllong i president del Consell Comarcal del Gironès, Lluís Freixas (CiU), explica que el que més el preocupa és "que les vegueries facin funcions dels consells comarcals, i que aquests quedin devaluats en detriment dels serveis als municipis petits". "Potser és millor que tots els ajuntaments hi estiguin representants", diu, "però només si cada alcalde té un vot i prou", afegeix.
La majoria de presidents dels consells gironins coincideixen a mostrar la seva preocupació per la nova llei projectada per la Generalitat.
Les seves principals inquietuds són la representativitat dels petits municipis, la possibilitat de seguir oferint serveis i la pèrdua de pes polític.
"Particularment em preocupa molt més que no es devaluï la gestió del servei, sobretot en els municipis més petits, que no tant la representació política"
"Em sembla una manera de discriminar els consells que tant van costar crear. Calen diferents punts de vista, que
hi hagi varietat política".
"Els consells comarcals no han de ser només un consorci de serveis, la forma d'organització que tenen ara no és perfecta, però potser és la menys imperfecta"
"Està bé que tingui
la visió dels consells comarcals com a ens supramunicipals, però sempre hi ha d'haver les visions del govern i de l'oposició"
"Els consells comarcals han estat fent una feina molt important, en el nostre cas busquem el consens, de manera que no crec que variés gaire"
"Els polítics treballem sempre per a tota la comarca, siguem al govern o a l'oposició. Crec que la llei s'ha de consensuar, tenir en compte el territori".
"Em pregunto si és tan fàcil eliminar la càrrega política, i si no seria com deixar una empresa sense el seu consell de direcció. També quin pes tindria cada alcalde"
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021400_3_314430__COMARQUES-presidents-dels-consells-comarcals-veuen-recel-canvis-preveu-Governacio
divendres, 13 de febrer del 2009
Les oposicions dels consistoris no seran presents en els futurs consells comarcals
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs.
Els futurs Consells Comarcals catalans estaran integrats només per alcaldes o càrrecs electes, això sí, de tots els municipis que representin. En canvi, no hi haurà membres de les oposicions dels consistoris. És un dels canvis en l'arquitectura institucional catalana que preveu la futura llei de governs locals, que la Generalitat espera dur al Parlament a finals de març o a principis d'abril i aprovar abans que s'acabi aquesta legislatura. Així ho va explicar ahir el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, que va justificar aquest canvi per la voluntat que els consells comarcals siguin bàsicament organismes de servei als municipis i els seus ciutadans, i per evitar el contingut polític que ara tenen, i que sí que serà present en les futures vegueries que desterraran les actuals diputacions provincials.
"De vegades el partit que governava a la capital de comarca era a l'oposició del consell comarcal, i es reproduïen uns vicis que no portaven enlloc i que la gent no entenia", va afirmar ahir Ausàs en una entrevista al programa Els matins, de Televisió de Catalunya. Amb el canvi que introdueix la llei de governs locals, va dir el conseller, "no hi haurà confrontació política, als consells comarcals, no hi seran representades les oposicions dels ajuntaments". La nova norma, va assegurar Ausàs, "els converteix en un organisme de prestació de serveis, de mancomunat dels serveis dels diferents municipis".
En l'actualitat, després de les eleccions municipals els mateixos partits, en funció del nombre de vots que han tingut a cada comarca, decideixen qui formarà part del consell comarcal, que alhora té un govern com si d'un municipi es tractés. Però, amb el canvi, els consells estaran gestionats automàticament pels alcaldes dels municipis o bé pels càrrecs electes que els alcaldes decideixin, segons van confirmar ahir fonts del Departament que Ausàs encapçala.
Aquesta és una proposta que ja recull el document de bases per a l'elaboració de la llei de governs locals, confeccionat per la Universitat Rovira i Virgili, i que parla d'un consell d'alcaldes, un president, una comissió especial de comptes i un gerent o director com a integrants dels futurs consells comarcals.
Quant a les vegueries, en principi, set i protagonistes de la nova arquitectura institucional que la Generalitat projecta, "aquestes sí que tindran contingut polític", va dir Ausàs, com el que ara tenen les diputacions. De fet, elaborada la llei dels governs locals, el següent pas serà crear una nova norma per al traspàs de les competències de les diputacions a les vegueries.
Segons va assegurar el conseller, els presidents de totes les diputacions han animat el Govern a impulsar la nova llei que permetrà crear les vegueries.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021300_3_314236__COMARQUES-Govern-convertira-consells-comarcals-mancomunitats
dijous, 12 de febrer del 2009
NOU TALLER D’OCUPACIÓ DE RECUPERACIÓ D’ESPAIS NATURALS I JARDINERIA A SILS
De nou, l’ajuntament de Sils ha aconseguit una nova edició del Taller d’Ocupació de Recuperació d’Espais Naturals, amb la col·aboració de l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva.
L’objectiu d’aquest Taller d’Ocupació és millorar l’ocupabilitat de persones majors de 24 anys que estan en situació d’atur, preferentment aturats de llarga durada, dones, majors de 45 anys i altres. Concretament, el Taller d’Ocupació de Sils es centra en la recuperació i manteniment de l’Estany de Sils.
Resultats del Taller d’Ocupació anterior
Alguns dels resultats que es van aconseguir a través de les intervencions del Taller d’Ocupació de l’any passat van ser:
La millora paisatgística de la zona de la llacuna de depuració terciària, amb la sega periòdica del prat humit que l’envolta, la gestió del canyís i la instal·lació d’un plafó informatiu a l’entrada.
El manteniment de l’itinerari per l’Estany i l’adequació dels elements d’ús públic (aguaits, senyals, passeres...), realitzant la neteja i recollida de brossa, desbrossament periòdic i arranjament de desperfectes.
La millora ambiental de la mota i la integració paisatgística dels aguaits, amb la plantació de vegetació i manteniment de la ja existent.
Suport en el projecte de millora ecològica i paisatgística de la sèquia de Sils, amb la plantació d’arbres de ribera i el control de la canya eliminada com a espècie invasora.
Recuperació de la nova ruta de l’Observatori Vell i de la Ruta dels Estanys, amb la instal·lació de plafons informatius i senyals de seguiment.
Gestió de la parcel·la custodiada, amb la sega del prat de balcalló, eliminació de plantes al·lòctones, neteja de brancam i plantació de plantes típiques dels recs i canals que voregen encara algunes parcel·les.
El nou Taller d’Ocupació: Restauració d’hàbitats i ordenació dels usos públics de l’Estany de Sils
Els dos grans eixos d’actuació del Taller d’Ocupació d’aquest any són:
1. Restauració i millora dels hàbitats de l’Estany de Sils
a. Millora de la qualitat ambiental de la xarxa fluvial de l’Estany de Sils
b. Recuperació de prats de dall a la zona de la llacuna de depuració terciària
c. Restauració de la mota que voreja la llacuna permanent
2. Ordenació dels usos públics
a. Millora de l’accés a la llacuna de depuració terciària
b. Condicionament d’un sender per la riera de Vallcanera
c. Manteniment de la xarxa bàsica de senders i dels equipaments d’ús públic
L’objectiu d’aquest Taller d’Ocupació és millorar l’ocupabilitat de persones majors de 24 anys que estan en situació d’atur, preferentment aturats de llarga durada, dones, majors de 45 anys i altres. Concretament, el Taller d’Ocupació de Sils es centra en la recuperació i manteniment de l’Estany de Sils.
Resultats del Taller d’Ocupació anterior
Alguns dels resultats que es van aconseguir a través de les intervencions del Taller d’Ocupació de l’any passat van ser:
La millora paisatgística de la zona de la llacuna de depuració terciària, amb la sega periòdica del prat humit que l’envolta, la gestió del canyís i la instal·lació d’un plafó informatiu a l’entrada.
El manteniment de l’itinerari per l’Estany i l’adequació dels elements d’ús públic (aguaits, senyals, passeres...), realitzant la neteja i recollida de brossa, desbrossament periòdic i arranjament de desperfectes.
La millora ambiental de la mota i la integració paisatgística dels aguaits, amb la plantació de vegetació i manteniment de la ja existent.
Suport en el projecte de millora ecològica i paisatgística de la sèquia de Sils, amb la plantació d’arbres de ribera i el control de la canya eliminada com a espècie invasora.
Recuperació de la nova ruta de l’Observatori Vell i de la Ruta dels Estanys, amb la instal·lació de plafons informatius i senyals de seguiment.
Gestió de la parcel·la custodiada, amb la sega del prat de balcalló, eliminació de plantes al·lòctones, neteja de brancam i plantació de plantes típiques dels recs i canals que voregen encara algunes parcel·les.
El nou Taller d’Ocupació: Restauració d’hàbitats i ordenació dels usos públics de l’Estany de Sils
Els dos grans eixos d’actuació del Taller d’Ocupació d’aquest any són:
1. Restauració i millora dels hàbitats de l’Estany de Sils
a. Millora de la qualitat ambiental de la xarxa fluvial de l’Estany de Sils
b. Recuperació de prats de dall a la zona de la llacuna de depuració terciària
c. Restauració de la mota que voreja la llacuna permanent
2. Ordenació dels usos públics
a. Millora de l’accés a la llacuna de depuració terciària
b. Condicionament d’un sender per la riera de Vallcanera
c. Manteniment de la xarxa bàsica de senders i dels equipaments d’ús públic
ITINERARIS PER L'ESTANY DE SILS
L'Estany de Sils estrena la nova Ruta de l'Observatori Vell i recupera una de les rutes en bicicleta per fer-la a peu.
Des del projecte de recuperació de l’Estany de Sils, que va finalitzar el 2002, l’Estany de Sils disposa d’una ruta de descoberta de la llacuna permanent, amb diversos aguaits i miradors, que permeten descobrir les actuacions de recuperació que s’han fet. Després, es va afegir una nova ruta, aquest cop per realitzar-la en Bicicleta Tot Terreny BTT), que voreja tot el perímetre del què havia estat l’estany de Sils abans de la seva dessecació.
Amb el temps aquestes rutes s’han consolidat i el nombre de visitants és ja molt elevat. La necessitat d’incrementar l’oferta i diversificar les zones a visitar pels usuaris ha portat a l’ajuntament a recuperar la ruta de l’observatori vell i senyalitzar la ruta per l’Estany de BTT també per a fer-la a peu.
La Ruta de l’Observatori Vell
La ruta s’inicia a l’aparcament de l’estació, on hi ha un plafó amb els diferents itineraris per l’Estany. Aquesta ruta us permetrà descobrir els diversos paisatges que conformen el nostre territori. Des del barri de l’església, amb les seves cases antigues i l’església de Santa Maria, continuant a través dels boscos mediterranis d’alzina, els camps i les pollancredes, fins a la vegetació de zones humides i la zona en recuperació de l’espai natural de l’Estany de Sils.
Durant aquest trajecte podreu gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix l’observatori vell, un dels primers aguaits que es van instal•lar a la zona i que mostra unes magnífiques vistes sobre la llacuna temporal, una zona inundable que varia en funció de les pluges, i els prats de dall que s’estan recuperant.
La Ruta pels estanys
L’inici de la ruta és el mateix que en l’anterior i correspon a la ruta senyalitzada anteriorment per a fer en BTT. Aquest és un itinerari que voreja tot el què era antigament l’Estany de Sils, abans de la seva dessecació. Sortim de l’aparcament sud de l’Estació de ferrocarril, cap a l’església, en direcció a les pollancredes.
L’itinerari recorre una zona humida que combina els ambients forestals amb les plantacions de pollancres i els prats de dall o herbassars, i que acull nombroses espècies animals, entre les quals destaquen les aus, per la seva espectacularitat. El recorregut és apte per a tota mena d’usuaris. És gairebé del tot planer i a grans trets ressegueix el perímetre de l’espai natural que li dóna nom. Permet una passejada agradable i, si hi ha sort, observar part de la fauna associada als ambients humits de les zones estanyables.
Més informació
Al Centre d’Informació de l’Estany de Sils (a l’estació de ferrocarrils) trobareu més informació sobre aquest espai i les seves rutes (972 16 82 85; info@sils.cat). L’horari d’atenció al públic és de divendres a diumenges i festius, de 10h a 14h.
Durant aquest trajecte podreu gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix l’observatori vell, un dels primers aguaits que es van instal•lar a la zona i que mostra unes magnífiques vistes sobre la llacuna temporal, una zona inundable que varia en funció de les pluges, i els prats de dall que s’estan recuperant.
La Ruta pels estanys
L’inici de la ruta és el mateix que en l’anterior i correspon a la ruta senyalitzada anteriorment per a fer en BTT. Aquest és un itinerari que voreja tot el què era antigament l’Estany de Sils, abans de la seva dessecació. Sortim de l’aparcament sud de l’Estació de ferrocarril, cap a l’església, en direcció a les pollancredes.
L’itinerari recorre una zona humida que combina els ambients forestals amb les plantacions de pollancres i els prats de dall o herbassars, i que acull nombroses espècies animals, entre les quals destaquen les aus, per la seva espectacularitat. El recorregut és apte per a tota mena d’usuaris. És gairebé del tot planer i a grans trets ressegueix el perímetre de l’espai natural que li dóna nom. Permet una passejada agradable i, si hi ha sort, observar part de la fauna associada als ambients humits de les zones estanyables.
Més informació
Al Centre d’Informació de l’Estany de Sils (a l’estació de ferrocarrils) trobareu més informació sobre aquest espai i les seves rutes (972 16 82 85; info@sils.cat). L’horari d’atenció al públic és de divendres a diumenges i festius, de 10h a 14h.
dimecres, 11 de febrer del 2009
L'alcalde reitera que les obres del supermercat de Can Cabirol són del tot legals
L'alcald e de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), ha reiterat que no hi ha cap informe que digui que el polèmic supermercat que s'està construint a Can Cabirol no és perfecte. Sobre l'aturada d'obres en una part de la parcel·la, Nogué afirma que es va fer únicament perquè es va detectar que feien alguna cosa més de la que es podia fer, segons el permís d'obres, i que per això ara s'ha demanat un estudi de detall. Nogué diu que els veïns que s'oposen al supermercat no han volgut negociar un acord, i defensa el fet d'haver publicat un ban en què es demanava a la gent que sol·licités feina per a la vintena de places que ofereix el supermercat, ja que és important en aquest temps de crisi i per a Sils és molta gent.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3524853
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3524853
Subscriure's a:
Missatges (Atom)