L´Estat densencalla el tram Sils-Maçanet de l´A-2 i treu a exposició el nou traçat

Fa un any que l'obra està aturada i l'alcalde silenc està indignat perquè no se l'ha informat

Els treballs de retirada de la gran estructura de ferro que transportava el tràiler que es va accidentar dimecres en un revolt de la carretera Nacional II a l'alçada de Sils van obligar ahir a tallar, altra vegada, la circulació per la zona i a desviar-lo per rutes secundàries. Consegüentment, les cues en aquell tram van ser inevitables i van arribar fins a Caldes de Malavella, per un costat, i fins l'encreuament que porta a Vidreres i a Lloret de Mar, per l'altra.
Les grans dimensions de la peça que traginava el camió accidentat va fer necessari que la maquinària que s'encarregava de les feines ocupés els dos carrils de la marxa i la circulació. Tant pel que fa als vehicles que anaven en direcció a Girona com pels que es dirigien cap al sud, en direcció a Maçanet de la Selva i Barcelona, va quedar completament tallada. Això va obligar a desviar el flux de cotxes per Mallorquines i Sils i la mesura va derivar en una important congestió circulatòria.
Les tasques van començar a mig matí i van ser complicades. De fet, malgrat que el camió s'havia accidentat dimecres no va ser fins ahir que es va tenir tot a punt per netejar el voral i carregar l'estructura en un altre tràiler. Les grans dimensions de la peça feien necessària maquinària específica i grues de grans dimensions per poder suportar tot el pes de l'entramat de ferros.
Les màquines van ocupar els dos carrils de la circulació i va ser inevitable desviar el trànsit.
Es dóna el cas que aquell tram (Sils-Caldes de Malavella) hauria d'estar desdoblat des de l'any 2005 però que, per motius ben diversos, el projecte d'execució està tot just a les beceroles. De fet, (com ja recordava aquest diari en la notícia que donava detalls de l'accident de dimecres) l'obra està paralitzada des de fa quatre mesos. El fet que l'empresa que ha d'executar els treballs entrés en concurs de creditors (també està investigada per la seva presumpta participació en la trama del cas Gürtel) no ha fet altra cosa que posar més traves.


L'octubre de l'any passat va sonar l'alarma quan l'Estat va confirmar que les obres de desdoblament de la N-II havien quedat paralitzades en el tram que va de Sils a Maçanet de la Selva -de 4,7 quilòmentres- després que l'adjudicatària Copcisa decidís no seguir amb els treballs perquè el pressupost s'havia encarit. Ara, un any després el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publicava ahir que el nou projecte de traçat s'ha posat a exposició pública durant un mes i que per tant, es comença a desencallar aquest tram selvatà, que fa un any que té les obres aturades.
Aquest nou traçat afecta un total de 107 finques entre els municipis de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva i segons el consistori maçanatenc, no varia gaire del que es va adjudicar per 23,3 milions d'euros el febrer del 2006. Els treballs de desdoblament d'aquesta àrea selvatana de la N-II es van iniciar l'abril de 2008 i sis mesos després ja es paralitzaven.

Crítiques de Sils a Foment

En concret, el projecte de nou traçat ha arribat a l'Ajuntament de Maçanet de la Selva però, no al de Sils. Un fet que criticava ahir l'alcalde Martí Nogué (IdS), ja que des de l'estiu no han mantingut cap contacte amb els responsables del Ministeri de Foment.
El gener va haver-hi una audiència pública per part del delegat del Govern de Catalunya i aquest va anunciar que el nou projecte s'acordaria amb els ajuntaments afectats i que per tant, això representaria amb tota probabilitat un projecte consensuat i per tant, amb poques al·legacions.
Segons l'alcalde de Sils però, hi havia un detall en el seu tram sobre "un vial de servei que connecta amb un camí que vam dir que no ens acabava d'agradar i els tècnics ens van dir que dirien alguna cosa". Es tracta del camí públic de Can Butiñà i en aquests moments el consistori silenc no sap com s'ha solucionat. Per tot això es mostra sorprès que ja s'hagi posat a exposició pública i enunciat ja els béns afectats.
Des de Maçanet en canvi, l'alcalde Alfons Soms (PSC) explica que ja ha arribat el projecte nou aquesta setmana i que tot just ara l'estan estudiant. Tot i això, el batlle assegura que a primera vista "sembla que les peticions estarien incloses i que no hi ha grans modificacions del traçat". D'altra banda, un aspecte que preocupava l'ajuntament maçanatenc, l'enllaç de la c-35 amb l'autovia A-2, el "punt més conflictiu, d'entrada sembla que estaria ben resolt". Tot i això, els serveis tècnics del consistori ara estudiaran si totes les peticions han estat recollides i Soms recorda que encara hi ha 3o dies per fer al·legacions.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/10/31/lestat-densencalla-tram-sils-macanet-2-treu-exposicio-nou-tracat/366856.html

La constructora de l'N-II de Sils a Caldes no renuncia a l'obra i en complica la represa

Begar va presentar concurs de creditors, i l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no té permís per continuar els treballs

Les obres del desdoblament del tram de l'N-II entre Sils i Caldes ja fa gairebé quatre mesos que estan aturades, perquè una de les dues constructores que formaven l'UTE adjudicatària del projecte –Begar Construcciones y Contratas– va presentar concurs de creditors. Benito Arnó, l'altra empresa, tenia capacitat per continuar els treballs, però no té el permís legal per fer-los ella sola. L'Estat s'havia posat un termini mínim de tres mesos per resoldre el conflicte i reprendre les obres, però la solució s'ha complicat perquè Begar no ha renunciat al projecte, cosa que semblava que podia ser la sortida més ràpida i factible, i ara s'hauran de buscar altres camins. D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública el nou projecte de desdoblament de l'N-II en el tram de Sils a Maçanet.

La subdelegació del govern va admetre que ara per ara no hi ha novetats pel que fa a la represa de les obres en aquest tram, si bé s'està buscant la millor manera de resoldre un conflicte que va començar quan Begar va presentar al juny un concurs voluntari de creditors als jutjats mercantils de Valladolid, que va declarar l'empresa insolvent. La justificació va ser la reducció creditícia, si bé també es va saber que el seu propietari, José Luis Ulibarri, estava implicat en el cas Gürtel, fet que hauria accentuat encara més la mala situació de l'empresa.

El subdelegat del govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, va explicar aleshores que la solució del cas trigaria més de tres mesos, si bé ja hi havia una llista d'empreses interessades a ocupar el lloc de Begar. El problema era que l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no tenia el permís per fer ella sola les obres, i legalment calia una altra empresa que la complementés. Les previsions eren que Begar renunciés als treballs, de manera que es pogués obrir el procés administratiu per adjudicar-los a una altra empresa. Però a l'hora de la veritat Begar no hi ha renunciat, ja que la seva cartera d'obres adjudicades representa un actiu per intentar resoldre la seva situació financera, sigui sent comprada o reflotada. I si no hi renuncia, s'ha d'esperar que el jutge resolgui el concurs de creditors abans de poder-les adjudicar a una altra empresa, llevat que es decideixi indemnitzar econòmicament Begar. Això pot demorar la solució i la represa dels treballs en aquest tram.

Des de Benito Arnó van explicar ahir que la situació ara mateix és aquesta, si bé consideren que la llei de contractació vigent «dóna suficient marge per a diverses solucions, i és el Ministeri de Foment el que ha de determinar per quina es decideix». En tot cas, van reconèixer que tenir les obres parades no interessa a ningú, per descomptat als usuaris no, però tampoc a ells perquè els incrementa els costos. En aquest sentit, des de Benito Arnó van explicar que estan negociant amb Foment com es pot resoldre l'obra entre Sils i Caldes, i també altres projectes que tenien en marxa conjuntament amb Begar en altres zones. «S'està parlant i buscant una solució, però aquesta ha de ser bona per a tots dos: el ministeri i nosaltres», i han assegurat també que de les diverses obres en què es negocia el cas del desdoblament de l'N-II de Sils a Caldes és ara mateix dels més complicats.

La Jonquera, el 2010

L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, s'ha reunit recentment a Madrid amb responsables del Ministeri de Foment per conèixer de primera mà l'estat de la tramitació per tornar a adjudicar les obres de l'N-II al pas pel municipi. Les feines es van aturar fa un any i no s'han pogut reprendre perquè s'ha d'adjudicar l'obra a una altra empresa, després que la primera companyia a qui es va encarregar el projecte hi renunciés per un conflicte econòmic amb el Ministeri de Foment. Segons ha explicat l'alcalde de la Jonquera, en la reunió mantinguda a Madrid se li ha comunicat que la tramitació continua i que les obres es reprendran durant l'any 2010. Les obres de la carretera al pas per la Jonquera van quedar aturades després de l'estiu passat, quan ja no es van reprendre per les discrepàncies entre Foment i l'empresa. El projecte té un cost de 3,44 milions, però també s'ha de refer perquè s'havia de construir un pont que no es podrà fer com estava previst perquè l'Agència Catalana de l'Aigua no ho permet.

Projecte Sils-Maçanet
El projecte entre Sils i Maçanet fa més temps que està aturat, poc més d'un any. Les obres estaven molt més endarrerides que al tram entre Sils i Caldes, i l'empresa adjudicatària, una UTE formada per Copcisa i Marcor Ebro, va decidir aturar els treballs arran de les modificacions que es van incloure en el projecte a petició dels ajuntaments i de la Generalitat, i que van encarir el pressupost de l'obra respecte a la xifra fixada en l'adjudicació. En vista d'aquest encariment, que es va situar a l'entorn del 20%, es va rescindir el contracte, i el Ministeri de Foment va optar per tornar a redactar el projecte, incloent-hi les millores reclamades pels ajuntaments i una millor definició de l'enllaç de la futura A-2 amb la C-35, la carretera de Maçanet a la Costa Brava, el punt més complex de l'obra. Precisament ahir va sortir a informació pública el nou projecte d'aquest tram Sils-Maçanet, després que Carreteres l'aprovés a finals de setembre. El document es podrà consultar durant un mes, i inclou tots els terrenys afectats per les expropiacions que s'hauran de dur a terme.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/98479.html

SILS 13D

Cent municipis catalans faran una consulta independentista el pròxim 13 de desembre. Així ho ha comunicat la coordinadora sobre la independència en acabar ahir dissabte el consell plenari celebrat a Arenys de Munt (Maresme). La comarca on es faran més consultes sobiranistes, un total de 21, és Osona. Una xifra que representa gairebé una quarta part del total. La segona comarca amb més municipis adherits és el Pla de l'Estany, on se n'hi faran onze. Al Vallès Oriental se n'hi faran deu i al Maresme vuit. Agafant la xifra de municipis que té el país -946, segons l'Idescat- s'obté que un 10,57% del total votaran per la independència de Catalunya d'aquí més o menys un mes i mig. Se celebraran referèndums a 24 de les 41 comarques que té Catalunya, més de la meitat.
•A la que se n'hi faran més és a Osona. Concretament a Santa Eugènia de Berga, Taradell, El Brull, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç Torelló, Alpens, Vic, Sant Quirze Besora, Santa Maria Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà, l'Esquirol, Roda de Ter, Tona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Lluçà, Olost, Manlleu i Perafita.

•Al Pla de l'Estany, onze municipis faran consulta. Són Banyoles, Porqueres, Palol de Revardit, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà de Terri, Esponellà, Crespià, Vilademuls i Fontcoberta.

•Al Vallès Oriental es farà consulta sobiranista a deu municipis: Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Cardedeu, Tagamanent, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

•Al Maresme es farà consulta popular a Canet, Arenys de Mar, Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.

•Al Bages se celebrarà a Sallent, Monistrol de Montserrat, Callús, Navàs i Castellbell i el Vilar.

•Al Vallès Occidental es farà consulta a Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Gallifa i Sentmenat.

•A l'Urgell es farà consulta a Tàrrega, a Castellserà, a Bellpuig i a Agramunt.

•A les Garrigues podran votar els veïns de les Borges Blanques, d'Arbeca, de Juneda i de Fulleda.

•Pel que fa a la Garrotxa faran consulta Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal i Ridaura.

•A la Selva es farà consulta popular a Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella.

•Al Solsonès es farà a Solsona i a Clariana de Cardener.

•Al Berguedà, a Berga i a Puig-Reig.

•Al Pla d'Urgell a Linyola, el Palau d'Anglesola i a Ivars d'Urgell.

•Al Segrià a Alcarràs i a Corbins. A la Noguera, a Ponts.

•Al Baix Empordà a Torroella de Montgrí i a Jafre. Al Gironès, a Cassà de la Selva i a Celrà.

•A l'Alt Empordà, a la Jonquera, a Roses i a Palau Santa Eulàlia.

•Al Baix Camp, a Montbrió del Campi i Almoster.

•A la Conca de Barberà, a les Piles.

•Al Tarragonès, a Constantí.

•A l'Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.

•Al Baix Penedès, a l'Arboç i al Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

Per saber-ne més

Llistat dels 100 municipis que faran la consulta el 13 de desembre - Llibertat.cat

http://www.llibertat.cat/content/view/6832/29/

L´oposició de Sils tomba les ordenances per l´augment del preu de l´aigua en un 1,8%

Els impostos i taxes del 2009 es prorrogaran per a l'any que ve perquè l'alcalde (IdS) no els vol tornar a dur al ple i no se'n crearan de nous

Els tres grups de l'oposició a l'Ajuntament de Sils, AMS, CiU i ICV, han tombat les ordenances fiscals per a l'any 2010 que va presentar l'equip de govern d'IdS, que està en minoria amb quatre regidors davant dels set que hi ha a l'oposició. En concret, el motiu que va dur els grups de l'oposició a emetre una votació negativa és l'augment de la taxa de l'aigua.
I és que, tal com explicava ahir el regidor d'ICV Albert Miralles, "es passava a augmentar el preu un 1,8 per cent, quan l'any passat ja es va apujar". L'any passat la taxa veure incrementat el preu en uns 50 euros, fet que equivalia a un 4 per cent d'augment respecte al 2008.
Ara, segons relatava ahir l'alcalde Martí Nogué (Ids), es preveia apujar en un 1,8 per cent per poder "quadrar les despeses i els ingressos previstos per a aquest any i tenir un mínim de fons de reposició per a la xarxa, tal com ens aconsella un informe dels serveis tècnics".
Sils va instal·lar l'any passat una planta descalcificadora d'aigua al municipi i, per això, segons recorda l'alcalde, es va veure incrementada la taxa. Tant per a CiU, ICV i AMS, aquesta pujada no estava justifica i, per aquest motiu, van votar-hi en contra.

Taxes i impostos prorrogats
Que les ordenances fiscals s'hagin tombat per l'oposició no només representa que es mantindran els preus de l'any passat, ja que l'alcalde no preveu tornar-les a presentar en ple per tornar-les a votar, sinó que les taxes noves que es creaven per a l'any vinent no es facin efectives. Entre elles, hi ha la de legalitzar la situació dels gossos perillos de 20 euros a l'any i la de fer pagar 100 euros als amos de gossos que els abandonin al carrer.
De fet, tal com recordava ahir Miralles amb la resta d'impostos i taxes, que enguany es congelaven per la crisi, els tres grups de l'oposició i estaven d'acord, així com en crear aquestes taxes; però en no poder-se "fer una esmena i votar-la sobre la taxa de l'aigua", al final van decidir votar en contra i, per tant, es tomben la totalitat dels impostos i taxes previstos per al 2010.
En el ple de dijous també es va aprovar el compte general per al 2008, que va prosperar tot i ser rebutjat amb anterioritat també per l'oposició, amb els vots a favor d'IdS, l'abstenció d'AMS i CiU i el contrari d'ICV.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/24/comarques-loposicio-sils-tomba-ordenances-laugment-preu-laigua/365367.html

Adif acaba la plataforma del TAV a la Selva

L'empresa pública Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) ha acabat les obres de construcció de la plataforma de les vies del tren d'alta velocitat (TAV) del tram entre Maçanet de la Selva i Sils, que té 5,7 quilòmetres. Segons va informar ahir l'empresa pública, aquest és el setè tram de la línia del TAV entre Barcelona i Figueres on ja s'ha conclòs la construcció de la plataforma de via pel que respecta al tram de tren d'alta velocitat entre Madrid, Barcelona i la frontera francesa. La infraestructura més destacada del tram entre Maçanet i Sils és el viaducte de José Antonio Fagúndez Vargas, de 691 metres i que té 14 pilars.
La construcció de la plataforma en aquest tram ha incorporat l'execució d'actuacions per minimitzar l'impacte ambiental i paisatgístic, d'acord amb els compromisos d'Adif de fomentar el respecte al medi ambient a través de la integració del ferrocarril a l'entorn. En aquest sentit, s'han construït set passos de fauna, diversos murs de protecció, s'ha adaptat el pas superior sobre la carretera C-63 i s'han instal·lat tancaments.
El tram Barcelona-Figueres de la línia de l'AVE compta amb una inversió aproximada de 4.200 milions d'euros, va recordar ahir l'empresa pública.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/24/comarques-adif-acaba-plataforma-selva/365377.html

Sils farà pagar 100 euros als amos dels gossos que els abandonin a la via urbana

L'Ajuntament calcula que en un any es poden arribar a capturar uns 60 animals, que equivalen a 6.000 euros de les arques municipals

L'Ajuntament de Sils ha decidit que a partir de l'any que ve farà pagar una taxa de 100 euros als propietaris dels gossos abandonats que es localitzin al municipi. El motiu que ha dut el consistori a prendre aquesta decisió és bàsicament econòmic, ja que en un mes l'Ajuntament pot arribar a recollir més de cinc gossos i el servei d'una empresa externa especialitzada que té contractada i que s'encarrega de capturar-los costa a les arques municipals 100 euros per gos capturat. La mateixa quantitat que farà pagar als amos que abandonen els cans a la via urbana.
Aquesta taxa, que és de nova creació i s'aprovarà en el proper ple de la corporació que se celebrarà demà al vespre, té com a objectius, relatava ahir l'alcalde, Martí Nogué (IdS), per una banda, conscienciar la gent sobre els abandonaments dels animals domèstics i per l'altra, recuperar uns diners que el consistori s'està gastant cada any i que poden arribar a ser de més de 6.000 euros cada any.

Tot i la iniciativa, Nogué reconeix que pot haver-hi dificultats a l'hora de localitzar els propietaris dels animals però, de totes maneres, es mostra esperançat perquè "actualment hi ha molts animals que ja duen el microxip i, per tant, no serà tan difícil trobar-ne els amos". La mitjana de gossos recollits en un any al municipi pot arribar a ser d'una seixantena per any, remarca el batlle.

20 € / any per gos perillós

Un altre aspecte que també té a veure amb els gossos, però en aquest cas els de races considerades potencialment perilloses, és també una nova taxa que vol aprovar l'Ajuntament. Aquesta té a veure amb tota la tramitació de documentació que ha de realitzar el consistori cada any per poder legalitzar la presència d'aquests animals al municipi.
Fins ara, aquesta tramitació no costava res al propietari però quan entrin en vigor les noves taxes per a l'any 2010 -si s'aproven en ple- tindran un cost de 20 euros cada any per a la gent que té aquest tipus de gos potencialment perillós, perquè "hi ha un munt de tramitació que costa diners", afegeix Nogué.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/21/comarques-sils-fara-pagar-euros-amos-dels-gossos-abandonin-urbana/364731.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 22 DE OCTUBRE A LES 20:30

Lloret de mar, capital comarcal?

Segons les dades del cens del mes de setembre, Lloret de Mar ja és per primer cop a la història el municipi amb més població de la comarca de la Selva, 40.345 és el nombre de persones censades, supera la veïna població de Blanes per 18 habitants, i que amb 40.327 habitants deixa de ser el municipi més poblat de la comarca.
Lloret de Mar es posiciona també com la tercera població en nombre d'habitants a les comarques gironines, després de Girona i Figueres, i la primera de tot el litoral de la Costa Brava.
Els tres municipis que formen actualment la Selva marítima: Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, concentren el 55% del pes demogràfic de tota la població de la comarca de la Selva, tenen en conjunt més habitants que els altres 23 municipis junts, tenint en compte que el terme municipal de les tres poblacions és poc més del 10 % del territori de la comarca.
Amb el nou Estatut del Parlament de Catalunya enllestit, està prevista la modificació de l'ordre territorial que hi ha actualment, es volen fer desaparèixer les 4 províncies, que seran substituïdes per vegueries i que probablement seran 7. La demarcació provincial de Girona quedara pràcticament igual, tan sols la comarca de la Cerdanya passaria a una altra futura vegueria.
Dues comarques gironines podrien veure modificat el seu terme comarcal, depenent de com s'apliquessin les noves propostes fetes, una seria la comarca del Ripollès, que es dividiria en dues parts: una, l'actual i l'altra seria una comarca de nova creació anomenada "LA VALL DE CAMPRODON". Però és la comarca de la Selva la que produeix més incògnites de com es definirà i resituarà el seu terme, que es podria ampliar o dividir en dues parts.
Les poblacions del Maresme: Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, i el pobles de la Selva interior, més propers geogràficament a la Selva marítima que no pas a Santa Coloma, com Sils, Maçanet i Vidreres podrien formar conjuntament amb Blanes, Lloret i Tossa de Mar una nova comarca.
La Selva Marítima, la Baixa Tordera, l'Alt Maresme o la Costa Brava Sud són els topònims amb què es podria batejar la nova comarca.
Quina vila hauria de ser la capital de la futura comarca, la més poblada, la població més centrada geogràficament, la més ben comunicada? Blanes i Lloret es disputen aquesta futura titularitat, com Sabadell i Terrassa, la del Vallès Occidental.
Una cosa és ben clara, les poblacions de la Selva marítima volen seguin formant part d'una comarca que estigui dins de la vegueria de Girona. Tordera, Malgrat i Palafolls voldrien formar part d'aquest nou ordre comarcal? Per desfer aquesta incertesa, la solució més democràtica seria fer una consulta popular. Una consulta popular no causa maldecaps com altres polèmiques consultes que s'estan celebrant últimament.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/15/comarques-lloret-capital-comarcal/363404.html

Martí Nogué a Girona TV 7/10/2009

El projecte de restauració de l'Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari

El projecte de restauració de l’Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari
Acciónatura, la primera ONG catalana dedicada a la restauració i protecció d’espais naturals, juntament amb l’Ajuntament de Sils, són les entitats impulsores del Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils que va iniciar-se al 1999. Juntes organitzen el proper 16 d’octubre a les 10 del matí un acte a la pròpia llacuna per explicar les fites aconseguides durant aquests 10 anys i els reptes de futur, amb totes les entitats que, al llarg dels anys, han col·laborat en la seva recuperació.

L’Estany de Sils, situat a la plana de la comarca de la Selva, havia arribat a ser dels més gran de Catalunya, amb 7 km2 de superfície, però la voluntat de guanyar terrenys per a l’agricultura, i la creença de que era font d’epidèmies, van fer que, a mitjans del segle XIX culminés un procés de dessecació que es duia a terme des del segle XIII.
Va ser al 1999 quan Acciónatura va iniciar, juntament amb l’Ajuntament de Sils, el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, amb la finalitat de pal·liar els efectes de la destrucció de la zona humida per tal d’afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna. Deu anys després, aquesta experiència s’ha convertit en un gran exemple, no només de com es poden millorar els espais naturals aplicant una bona gestió, sinó també de responsabilitat corporativa ja que, sense el suport d’algunes empreses i entitats, aquest projecte no s’hauria pogut dur a terme.
Per això, el proper divendres 16 d’octubre a les 10 h del matí, us convidem a assistir a una visita guiada per l’estany on el director d’Acciónatura, Francesc Giró, l’alcalde de Sils, Sr. Martí Nogué, i els tècnics del projecte us explicaran quines han estat les fites aconseguides i els reptes de futur. També hi assistiran representants de les empreses i institucions que hi ha col·laborat com ara la Fundación Biodiversidad, La Caixa, Caja de Ahorros de Navarra (CAN), Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Gas Natural, ACESA, Natura Activa, Eventoplus, i el Consell d’Empreses per la Natura, conformat per Hera Holding, BP, CLD Corp, Omya, Grupo Giró, Esteve, Havas (Mediaplanning), Tarraco Eólica, Uniland i NRG Marketing, i associacions com Bisaroca i Temporània. A les 12 les famoses Cuineres de Sils oferiran un piscolabis.

PUNT DE TROBADA: Estació de tren de Sils, el divendres 16 d’octubre a les 10:00h. Us preguem que confirmeu la vostra presència.


Maria José Pedragosa, Cap de Comunicació
mj.pedragosa@accionatura.org
tel. 93 237 38 02 – 648 25 98 28

Fi de l´abocador incontrolat de Vallcanera a Sils

Un camió va procedir a la neteja dels quilos de brossa amuntegats de la zona esportiva, a principis de setmana i ara, la brossa i els trastos vells ja han desaparegut d'aquesta àrea de la urbanització Vallcanera Parc de Sils. L'Ajuntament, per tant, ha procedit a eliminar aquest abocador incontrolat que s'havia format al costat de la zona esportiva i que al costat mateix té un parc per a la mainada; que com havien denunciat els veïns era un niu d'insalubritat. Tot i això, els veïns esperen ara que no es repeteixi la situació i que la gent incívica que havia provocat la situació no torni a abocar runes, escombraries i trastos en aquest lloc.

Inauguren la gespa artificial del camp de Sils

El jugador del barça Albert Dalmau va fer el servei d'honor.

Diumenge es van fer els actes d'inauguració de la nova gespa artificial del Camp Municipal de Sils amb la presència del jugador juvenil del FC Barcelona Albert Dalmau, que va ser l'encarregat de fer el servei d'honor. L'acte oficial també va comptar amb la presència del diputat d'Esports de la Diputació de Girona, Narcís Casassa, i del delegat d'Esports de la Generalitat a Girona, Josep Sagué, que van fer els parlaments. A continuació es va disputar un partit de categories inferiors entre l'Atlètic Silenc i el FC Barcelona.

http://www.diaridegirona.cat/esports/2009/10/13/inauguren-gespa-artificial-del-camp-sils/363027.html

Foment edita el nou mapa de carreteres amb la N-II desdoblada fins a Maçanet

Es tracta d'una equivocació en la senyalització d'aquesta via perquè només està acabada fins Caldes i la resta està aturada des de fa mesos
El projecte de desdoblament de a N-II torna a ser tema de debat. I és que el nou mapa oficial de carreteres d'Espanya elaborat per la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Foment corresponent al 2009, i que ja ha estat repartit entre els Diputats del Congrés, ha sortit al carrer amb un error de senyalització en la citada via. Tal i com es pot veure en la il·lustració extreta del mapa a escala 1:1.000.000 el Ministeri dóna per fet que la N-II està totalment desdoblada des de Riudellots fins a Maçanet de Selva quan, en realitat, només està acabat el primer tram de 8 quilòmetres entre Fornells i Caldes de Malavella.
Es desconeix si l'actualització del mapa s'ha fet seguint les previsions que el Govern tenia sobre la finalització de les obres de desdoblament de la N-II en el seu tram sud fins a Maçanet, ja que en alguna ocasió durant aquests anys de govern socialista s'ha assegurat des del Ministeri que els dos trams Sils-Caldes i Maçanet-Sils estarien acabats per les dates en què ens trobem ara. Tot i això, en un altre mapa més detallat i que es distribueix en la mateixa caixa, el tram en qüestió està marcat en obres.

Treballs aturats
Les últimes notícies que es van tenir d'aquests dos trams de la N-II en territori selvatà van ser aproximadament d'ara fa un any, quan es va detectar que els treballs de desdoblament s'havien aturat sense cap previsió de reinici de les obres.
De fet, el desenvolupament de la nova autovia s'ha anat fent mentida rere mentida, amb un seguit de bones intencions i previsions per part del Ministeri que no s'han arribat a complir mai. Cada tram adjudicat pot ser citat com a exemple: l'únic acabat i transitable, el de Caldes-Fornells, ha tardat el doble del previst (en total quatre anys).
Si es fa un repàs de la rapidesa o lentitud amb què s'està executant el doble tram que aquí pertoca (Caldes-Maçanet) es pot comprovar que, malgrat les declaracions dels diferents ministres (ja siguin dels anys de Govern del PP o dels PSC) on s'ha afirmat que aquest projecte és una "prioritat" a l'hora de la veritat els fets han diferit molt dels discursos polítics.
Amb poc temps de diferència, però un primer que l'altre, van adjudicar-se a principis del 2006 els dos trams, Maçanet-Sils (febrer) i Sils-Caldes (abril). De res va servir aquest esforç per part del Ministeri, ja que els treballs d'ambdós trams no va iniciar-se fins dos anys més tard, a principis del 2008.
De fet, els pressupostos generals de l'Estat del 2005, van ser un cop fort per aquests dos trams de la N-II, ja que el Govern no havia previst cap mena d'inversió per a realitzar el desdoblament Caldes-Maçanet no només per aquell any, sinó que tampoc pels dos següents (2006 i 2007). La justificació de la diputada gironina del PSC al Congrés, Montse Palma, va fer referència a un compromís existent d'executar el 100% de previst.

Breu satisfacció
L'inici de les obres d'ambdós trams a principis de 2008 semblaven una aposta d'execució real, però l'esperança va veure's diluïda pocs mesos després. L'octubre d'aquell any l'empresa que s'encarregava del tram Sils-Maçanet va decidir deixar les obres quan va saber que existia un sobrecost del projecte no previst pel Govern.
Mesos després, al juny de 2009, s'aturaven les obres del tram Sils-Caldes com a conseqüència de la suspensió de pagaments per part de l'empresa que executava els treballs. Ambdós trams continuen avui aturats i amb unes obres pendents, però Foment, segons el mapa, les dóna totalment per completades malgrat que els pressupostos generals hi destinin diners pel 2010.


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/13/foment-edita-nou-mapa-carreteres-n-ii-desdoblada-fins-macanet/362957.html

Més ajuntaments gironins reclamaran que l'Estat els pagui l'IBI de l'AP-7 després de l'èxit de Sils i Maçanet

L'èxit de Sils i Maçanet, que han guanyat la batalla judicial per poder cobrar tot l'IBI de l'autopista –pendent encara dels possibles recursos–, ha fet que altres ajuntaments moguin fitxa per fer la reclamació. La Diputació s'ha ofert a representar-los, i per ara ja s'hi han interessat Sant Julià de Ramis, Cabanes, Vilablareix i Sant Gregori.

Era qüestió de temps que els ajuntaments dels municipis per on passa l'AP-7 engeguessin el procés per intentar recaptar el total de l'IBI corresponent a l'ocupació de terrenys de l'autopista. El cas de Sils i Maçanet, on dimarts es feia públic que havien guanyat el judici per reclamar a l'Estat el pagament de l'impost dels últims anys, ha esperonat la resta d'ajuntaments a seguir el seu exemple, tot i no tractar-se encara d'una sentència ferma.

Molts ajuntaments gironins tenen delegada la gestió i recaptació dels tributs locals a Xaloc, un ens creat amb aquest fi per la Diputació. I ahir la Diputació ja es va oferir als ajuntaments per representar-los en la reclamació de l'IBI pendent dels últims anys. El president Enric Vilert va explicar que ara se'ls comunicarà formalment, i espera que la gran majoria de la trentena de municipis gironins –estiguin o no incorporats al Xaloc– per on passa l'AP-7 s'hi acullin: «Les sentències que han sortit a Sils i Maçanet no fan pensar que les resolucions en altres llocs hagin de ser diferents, però hem de reclamar perquè l'Estat de motu propio no ens compensarà.» El Xaloc serà qui s'encarregarà de tota la tramitació en aquest cas dels ajuntaments que ho sol·licitin, i de fet municipis com Sant Julià de Ramis, Vilablareix, Sant Gregori i Cabanes ja hi han donat el vistiplau.

Una batalla llarga
Els ajuntaments gironins cobren actualment tan sols un 5% de tot l'IBI que haurien de cobrar per l'ocupació de terreny de l'autopista. El motiu és la llei d'autopistes del 1972, que establia una bonificació del 95% per a les concessionàries. El 1990 aquesta llei es va derogar, però no per a les concessions adjudicades abans d'aquesta data. Per això els ajuntaments havien perdut sempre la batalla judicial, si bé el jutge ha dictaminat ara que la llei d'hisendes locals estableix que l'Estat ha de compensar els ajuntaments en aquests casos.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/90583.html

Sils posa en marxa una estació meteorològica a la zona de Can Cabirol

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Ajuntament de Sils han posat en marxa un punt d'observació meteorològica a la zona de Can Cabirol. Aquest observatori permet recollir dades sobre temperatures mínimes i màximes, pluviometria i dades sobre fenòmens atmosfèrics, entre d'altres. L'encarregat de fer les observacions és un veí de Sils, Joan Vega, que diàriament prendrà les dades d'aquesta estació meteorològica i les publicarà.
Les dades preses cada dia seran enviades al SMC i, llavors, es podran consultar a través de la web www.meteocat.cat. L'instrumental que es troba en aquest observatori consta d'una garita de fusta i a l'interior hi ha un termòmetre de mercuri que detecta la temperatura màxima diària; un termòmetre d'alcohol per a la temperatura màxima diària i un pluviòmetre.
Aquesta estació meteorològica forma part a partir d'ara de la Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM), que permet al SMC tenir varietat climàtica de tot el país, i a partir d'ara amb dades de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/08/sils-posa-marxa-estacio-meteorologica-zona-can-cabirol/361950.html

Adif posa a licitació la supressió de tretze passos a nivell de poblacions gironines

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha posat a licitació les obres per suprimir tretze passos a nivell de les comarques gironines. Deu són de poblacions de la línia de tren entre Barcelona i Portbou, i tres més, de municipis situats a la línia de Barcelona a Puigcerdà. En concret, són passos a nivell de Sils, Caldes de Malavella, Vilopriu, Sant Miquel de Fluvià, Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs, Peralada, Ripoll, Ribes de Freser i Puigcerdà. Les obres tenen un pressupost de 336.206,9 euros.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89547.html

Condemnen l´Estat a pagar a Maçanet i Sils 1,1 milions d´euros per l´IBI de l´AP-7

Hisenda ha interposat un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els alcaldes afectats celebren la sentència

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid condemna el Ministeri d'Economia i Hisenda a pagar prop de 1,1 milions d'euros als ajuntaments de Maçanet de la Selva i Sils. En concret aquesta suma de diners -767.754 euros per Maçanet i 346.121 euros per Sils- són la compensació dels beneficis fiscals que haurien d'haver cobrat ambdós ajuntaments per les bonificacions de quotes tributàries de l'IBI (impost de béns immobles) concedits a la concessionària de l'autopista Acesa pels exercicis de 2003 a 2007.
I és que fins ara, les autopistes de peatge reben una bonificació de l'IBI del 95 per cent i això provoca que els municipis per on transcorre l'autopista no recaptin aquests diners. Amb aquesta sentència ara, en canvi, l'Estat es veu obligat a compensar els ajuntaments amb la bonificació que aplica a la concessionària.
Segons l'argumentació del jutge, un dels motius pel qual pren la decisió de fer pagar els diners a l'Estat és perquè "la nostra legislació respon de l'antic principi que per preservar la suficiència financera dels ens locals, en el cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import de tal benefici ha de ser compenesat per l'Estat a l'ens local corresponent".
Tot i això, cal dir que la sentència estima parcialment el recurs contenciós administratiu dels ajuntaments de Sils, Maçanet de la Selva i del Consell Comarcal de la Selva. Aquesta a més del tema de la bonificació, anul·la la resolució impugnada dictada pel Ministeri d'Hisenda l'any 2007 sobre la denegació d'aquesta bonificació als consistoris però, en canvi, no condemna Hisenda al pagament d'interessos ni dels costos del procés judicial en considerar que "no hi pot haver-hi condemna a l'Adminsitració de l'Estat al pagament d'interessos, perquè fins a aquesta sentència, no s'havia determinat l'obligació de pagar per aquesta, ni cap quantitat certa i determinada per abonar"

Reivindicació històrica
Tot i la resolució, aquesta no és ferma i prova d'això és que dilluns l'Estat ja va presentar un recurs de cassació contra la mateixa sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i que frena, per tant, el retorn d'aquests diners a Catalunya, fins que no es resolgui. Tot i això, aquesta sentència es valora positivament des del Consell Comarcal, ja que la defensa dels ajuntaments ha estat a càrrec dels seus serveis júrídics.
A més es tracta d'una reivindicació històrica d'aquests i altres consistoris de la demarcació de Girona i ara, en el primer enfrontament judicial s'han vist recompensats satisfactòriament.
Però tot i la resolució, l'alcalde de Maçanet de la Selva, Alfons Soms (PSC), es mostrava prudent i va relatar que "cal ser realista fins que no estigui finalitzat tot el procés, tot i que el primer pas ha sigut favorable per l'Ajuntament i no ens imaginàvem que fos així". El batlle recorda que és una "reivindicació justa" i afegeix que "si l'Ajuntament cobra serà una cosa a llarg termini".

Per la seva banda des de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IDS), es mostra optimista i assegura que aquesa sentència només parla de la bonificació de l'IBI dels anys 2003 al 2007 i que ara amb "la sentència en mà, anirem a Hisenda i demanarem la que correspon a aquests últims anys". Alhora va assegurar que la resolució del jutge és "una injecció de moral perquè, en època de crisi, no ens entra l'import de construccions", remarca.
Nogué, a més, va afegir que aquesta sentència animarà altres ajuntaments a "reclamar" que l'Estat també els pagui.

De fet, a la comarca de la Selva hi ha dos municipis més, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar, que també van interposar un recurs com el de Maçanet i Sils juntament amb l'ens comarcal i que reclamen uns 101.000 euros i uns 184.000 euros, respectivament.
Segons el Consell Comarcal de la Selva, en breu tots els ajuntaments per on passa l'AP-7 tenen la intenció de reclamar les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercisis de 2008 i 2009 a Hisenda.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/07/comarques-condemnen-lestat-pagar-maanet-sils-milions-deuros-libi-lap7/361735.html

El jutge dóna la raó a Maçanet i Sils perquè puguin cobrar l'IBI de l'autopista

Obliga l'Estat a pagar 1,1 milions i podria establir jurisprudència en un cas reclamat per altres ajuntaments
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar ahir la raó als ajuntaments de Sils i Maçanet de la Selva, que reclamen que l'Estat els pagui la bonificació del 95% de què gaudeix Acesa al moment de pagar l'IBI als ajuntaments. Molts altres consistoris també han obert processos judicials en aquest mateix sentit, de manera que el cas de Maçanet i Sils podria establir jurisprudència. En aquest cas, el jutge considera que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que atorga en impostos locals, i valora en 346.000 i 767.000 els diners que l'Estat deu a Sils i Maçanet, respectivament. La sentència, però, encara no és ferma.

La polèmica fa anys que dura, i aquesta sentència dictada pel tribunal madrileny significa per primera vegada un gir a favor de les demandes dels ajuntaments. L'origen del conflicte és la llei d'autopistes, aprovada el 1972, que fixa una bonificació del 95% a la base imposable de l'impost de béns i immobles (IBI) per a la concessionària de la via, de manera que només ha de pagar el 5% del total que haurien de rebre els ajuntaments. Gran part de les reclamacions que han fet els ajuntaments han anat en la línia de reclamar l'import total de l'IBI sobre la base de la llei d'hisendes locals que es va aprovar el 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els correspongui de l'autopista. Segons les sentències, aquesta norma no és retroactiva, de manera que les concessions anteriors al 1990 en queden excloses. La concessió a Acesa de l'AP-7 és anterior a aquest any, i no s'acaba fins al 2017. La prolongació fins al 2021, arran de les obres d'ampliació del tercer carril, farà que el període d'aquests cinc anys ja s'inclogui en la nova normativa, i per tant Acesa haurà de fer-se càrrec de tot l'IBI. Això mateix passarà en l'ampliació de l'autopista del Maresme, la C-32, fins a Tordera i Blanes, de la qual ara s'executen les obres.

Nova via judicial

Arran del fracàs d'aquesta via, el Consell Comarcal de la Selva –que té delegat el servei de gestió tributària d'uns quants municipis, com ara Sils i Maçanet– va encetar el 2007 un altre camí en les reclamacions, emparant-se en la llei d'hisendes locals del 1988, que dictamina que «les lleis per les quals s'estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals determinaran les fórmules de compensació». La sentència recorda també que la legislació respon al principi que, «en nom de preservar la suficiència financera dels ens locals, en cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import d'aquest benefici ha de ser compensat per l'Estat a l'ens local corresponent». A més, especifica que la llei de 1999 de pressupost general de l'Estat per al 2000 ja preveia explícitament la compensació de la bonificació de què gaudeixen les concessionàries d'autopistes.

Cautela i satisfacció

Segons la sentència, l'Estat haurà d'abonar uns 346.000 euros a l'Ajuntament de Sils i uns 767.000 al de Maçanet, en concepte del 95% de l'IBI corresponent al període entre els anys 2003 i 2007. El motiu és que les reclamacions a Hisenda prescriuen si són superiors a 4 anys. A més, descarta afegir-hi els interessos, perquè abans de la sentència no hi havia cap obligació de pagar.

L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms, es va mostrar satisfet però cautelós respecte a la sentència, ja que tem que l'Estat la recorrerà en contra al Tribunal Suprem: «Encara n'hi ha per temps, perquè segur que hi presentaran recurs, i crec que serà difícil, amb la situació de crisi actual.» En canvi, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, és molt més optimista respecte a la resolució final: «l'Estat bonifica una cosa que no li pertany, i fer això és molt fàcil.» «Quan rebem els diners, serà una alenada d'aire fresc, perquè tenim les arques municipals buides», va afegir-hi Nogué.

Reclamació general
El Consell Comarcal de la Selva també espera dues sentències més, corresponents als casos de Vilobí i Riudellots de la Selva, que reclamen 100.000 i 183.000 euros, respectivament, quantitats corresponents al període 2003-2007. En els anys posteriors, l'Estat també hauria de pagar la bonificació, i n'hauria d'anar fent un pagament anual. Però aquests no són els únics casos, ja que cobrar l'IBI de l'autopista és una reclamació general i històrica dels municipis afectats. El 2004 ho van reclamar els 25 ajuntaments de les comarques gironines per on passa l'AP-7, i també ho han fet altres municipis com ara Fogars de la Selva i Palafolls.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89177.html

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al fina

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.
Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.
Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/04/comarques-comencen-neteja-sequia-sils-despres-tres-anys-despera/361197.html

L´Estat preveia destinar 76 milions a la N-II entre Tordera i Maçanet i la inversió serà simbòlica

NACIONALLes previsions en els pressupostos poden variar d'un any a l'altre, i com a mostra, un botó: l'Estat preveia fer durant el 2010 la principal inversió del tram Tordera-Maçanet de la N-II, però finalment no serà així, ja que la partida s'ha desinflat i s'ha convertit en pràcticament simbòlica. També s'han reduït els diners previstos per a la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà.


GIRONA LAURA FANALS
Els pressupostos de l'Estat preveuen uns simbòlics 100.000 euros per al desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva durant el 2010. Òbviament, això vol dir que no es podran començar els treballs durant l'any que ve. En tot cas, les inversions, segons preveu el Govern, es traslladaran cap a ?l'any 2011 (15 milions previstos), 2012 (40 milions previstos) i, sobretot, el 2013 (113 milions previstos en el que serà la principal inversió, tot i que les eleccions generals estan previstes pel 2012 i per tant no se sap qui governarà). Però aquestes no eren, ni molt menys, les previsions del govern estatal ara fa un any. Quan es van presentar els pressupostos de 2009, l'Estat preveia destinar gairebé 76 milions d'euros a aquest tram de la N-II durant el 2010, 65 durant el 2011 i 65 durant el 2012. És a dir, que la principal inversió en el recorregut entre Tordera i Maçanet s'havia de produir durant l'any que ve, i no d'aquí a tres anys, com finalment serà.
I a què s'ha degut, aquest canvi de plans? Doncs al fet que, malgrat que inicialment el govern tenia previst començar les obres a mitjan aquest mateix 2009, tot just al mes de juny es van aprovar l'expedient d'informació pública i el projecte de traçat del tram de forma definitiva. Davant d'això, la Subdelegació del Govern a Girona ja va advertir que els treballs anirien amb mig any de retard i calculava que, anant bé, les tasques podrien començar a principis de 2010. Finalment, però, no serà així, i l'inici dels treballs es traslladarà, com a mínim, a principis de 2011.
I és que els 8,5 quilòmetres de què consta el recorregut, que passen pels termes municipals de Tordera, Blanes i Maçanet, són especialment complicats i per això el cost del projecte és el més car de tota la comarca de la Selva: gairebé 300 milions d'euros. Un dels punts que ha aixecat més polèmica ha estat el seu pas a prop del Vilar de Blanes, ja que l'Ajuntament va intentar impedir-ho a través de tres recursos contenciosos, dos dels quals no han prosperat i l'altre encara està pendent de resolució. Finalment, la futura autovia passarà a 500 metres del Vilar, però com a molt aviat no es podrà començar a construir fins l'any 2011.
Una altra partida que s'ha "desinflat" respecte a les previsions ha estat la destinada a millores en la via ferroviària de Barcelona a Puigcerdà. I és que, en el pressupost de 2009, es preveia que durant el 2010 s'hi destinarien 17 milions, que es transformarien en 32 durant el 2011 i gairebé 47 per al 2012. A la vista de les xifres, però, sembla que l'Estat ha canviat d'opinió, ja que ha rebaixat aquesta partida a sis milions d'euros durant el 2010, pel 2011 només en preveu quatre i per a la resta d'exercicis no hi ha cap previsió.
Una cosa similar succeeix amb el nou pas transfronterer Puigcerdà-frontera francesa: l'any passat, l'Estat previa destinar-hi 6 milions d'euros durant el 2010, partida que ara s'ha reduït fins a només 100.0000.
Sense ser un descens tan exagerat, ja que les previsions inicials ja eren menors, també es redueixen-respecte als números de l'any passat- les partides destinades a la variant de Ribes, el Túnel de Toses i l'enllaç Cabanelles-Besalú de l'A-26.
Però no totes les partides han disminuït. Algunes s'han incrementat, tot i que no són una majoria i els augments no han estat espectaculars. Per exemple, s'ha augmentat la dotació per al desdoblament de la N-II entre Maçanet i Sils, ja que inicialment s'hi volien dedicar 2,3 milions d'euros i finalment seran 3,1. Tot i això, cal tenir en compte que les obres estan aturades des de fa aproximadament un any, de manera que difícilment es van gastar els 9 milions destinats a aquesta carretera durant el 2009.
També veu incrementada la seva partida l'estudi per a la construcció de l'Eix Pirinenc, ja que fa un any el govern estatal ni tan sols feia una previsió de partides i en canvi finalment s'ha decidit destinar-hi 647.000 euros.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/01/comarques-lestat-preveia-destinar-milions-tordera-maanet-inversio-sera-simbolica/360491.html

L'INCIVISME PORTA VALLCANERA A UNA SITUACIÓ CAÓTICA

Quilos de brossa s´amunteguen al costat de la zona esportiva de Vallcanera a Sils

Els veïns asseguren que fa mesos que no es recullen els trastos vells i l'Ajuntament culpa l'incivisme d'alguns habitants

Els quilos d'escombraries i trastos vells s'amunteguen al costat de la zona esportiva de la urbanització de Vallcanera Park de Sils. Matalassos, quilos de runa d'obres, taules de jardí destrossades, plàstics; un munt d'objectes inservibles, barrejats amb restes de diaris i brossa comuna, entre altres conviuen en aquesta zona al costat dls contenidors de reciclatge de paper, vidre, rebuig, que es troben mig buits però envoltats d'escombraries.
Aquesta deixadesa també es fa palesa en algun altre punt de la urbanització silenca però la major part de brutícia es concentra en aquesta àrea propera a l'entrada de la urbanització i que es troba a tocar gairebé d'un parc infantil que tot i estar encerclat per una tanca de fusta, hi conviu a diari la mainada jugant a pocs metres d'aquest abocador "incontrolat".
Davant d'aquesta acumulació de deixalles, un grup de veïns denuncia aquesta deixadesa i com explica un d'ells, Miguel Gálvez en culpen directament l'Ajuntament de Sils perquè "fa dos o tres mesos que no recullen els trastos, tot i haver-ho denunciat per escrit, via e-mail, amb instàncies, ens sentim ignnorats". Pel veí, la situació a la urbanització és "tercermundista i ni un camió de 10 tones podria recollir les escombraries", afegeix.

"També som ciutadans"
Amb indignació, Gálvez recorda que en aquesta zona hi ha a tocar "la zona esportiva i els nens vénen a jugar en aquest parc, envoltats de bassura". Finalment, el resident assegura que faran el que calgui per tal que l'Ajuntament se'ls escolti i recorda que "tot i ser una urbanització, nosaltres som com el nucli de Sils i contribuents igual i no es fa res per nosaltres".
Cal recordar que aquesta no és la primera ocasió en què que aquests veïns de la urbanització de Vallcanera Park denuncien que hi ha problemes de netedat així com mancances en serveis a la urbanització. Gálvez espera que l'Ajuntament de Sils "netegi el més ràpid possible aquesta zona i faci manteniment a la nostra urbanització".

L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) per la seva banda, davant les crítiques veïnals que culpabilitzen el seu equip de govern de l'acumulació de brossa, assegurava ahir que si bé és cert que s'amunteguen moltes escombraries en aquesta zona de la zona residencial "els operaris passen un cop al mes , com al nucli de Sils a recollir els trastos" i per tant, assegura que no és cert que no s'hi ha anat aquests darrers mesos.

De fet, segons Nogué aquest "abocador" "és un greu problema i és un fet, que passa cada setmana" i remarca que "estem segurs que hi ha algú que transporta bassures i trastos cada dia en aquesta zona". Per posar-hi fre, l'Alcalde va remarcar que efectius de la Policia local patrullen cada dia en aquesta zona per vigilar "si s'enganxa a la persona o persones incíviques ho fan". I un cop s'intercepti qui ho realitza, afegeix, "se'ls multarà de manera forta, perquè no ho torni a repetir mai més".

Denunciar-se entre veïns
Per posar fi a aquesta problema en aquesta urbanització, remarca el batlle, "entre demà -avui pel lector- i demà passat es farà una neteja extraordinària en aquesta zona de l'àrea esportiva" i es lamena, que "la gent no sigui cívica".
De fet, per mentalitzar els veïns de la urbanització, explica Nogué es va passar una circular casa per casa "fa 15 dies per tal que els veïns facin la recollida com cal i posin la brossa als contenidors on va cada una i perquè els veïns avisin dels que ho fan malament".

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/30/comarques-quilos-brossa-samunteguen-costat-zona-esportiva-vallcanera-sils/360305.html

El pressupost estatal a la demarcació puja fins a 642 milions, tot i que baixa per al TAV i es manté igual per a l'N-II

Doble lectura per al pressupost de l'Estat per a les comarques gironines del 2010. D'una banda, les inversions augmenten un 12% respecte al 2009 i arriben fins als 642 milions, dels quals 400 són per al TAV –menys que el 2009–. Però de l'altra, es troba a faltar un impuls en carreteres. L'N-II es manté amb uns 30 milions, destinats sobretot als trams Medinyà-Orriols i Maçanet-Caldes. En canvi, no es desencalla ni la variant d'Olot ni el túnel de Toses, i els diners per a l'aeroport baixen un 50%.

Un any més, la construcció del TAV es menja més del 60% de la inversió pública de l'Estat a les comarques gironines, si bé la partida ferroviària ha disminuït respecte a la de l'any passat i és menor que la que es preveu per al 2011. De fet, aquesta és la tònica general en moltes de les partides que s'han d'executar en diversos anys, sobretot pel que fa a carreteres: es deixa el gros de la inversió per a anys posteriors.

L'altra gran obra també està vinculada al TAV, si bé indirectament. És la renovació de la via del tren, a la qual es destinaran més de 50 milions. Bona part d'aquests diners han de servir per preparar el pas del TAV per la via convencional, i així començar a amortitzar els trams ja construïts, sobretot el tram transfronterer. En aquest sentit, també s'hi inclouen 13,5 milions per a la primera fase de la variant ferroviària de Figueres, que haurà d'enllaçar amb la via del TAV ja construïda i l'estació de Vilafant.

De carreteres, només l'A-2

En carreteres les principals inversions són per a tres trams de la conversió de l'N-II en l'autovia A-2: el tram entre Medinyà i Orriols, encara pendent de començar, té una partida de 10,5 milions, i els trams Maçanet-Sils i Sils-Caldes, de 3,1 i de 16,8 milions, respectivament. Aquests dos últims són els trams que ja estan en obres –aturades per problemes amb les empreses–, i teòricament han d'estar acabats l'any que ve. Però per a la resta de trams de l'N-II i les altres carreteres, les partides són insignificants És el cas de l'N-260, entre Besalú i Llançà, la variant de Ribes de Freser i el túnel de Toses. La variant d'Olot fins i tot desapareix.

L'Aeroport

L'assignació a l'aeroport de Girona comença una tendència a la baixa que s'accentuarà encara més en els pròxims anys, després de les últimes inversions. Dels 22 milions, la meitat són per a un aparcament nou. En altres àmbits destaquen els 19 milions per a la canalització de recs del Baix Ter, molts dels quals s'han d'acabar aquest any. El pont sobre el Ter a Girona té una partida de 2 milions que ha de créixer en pressupostos posteriors, i també es preveuen obres culturals a Olot, les Planes i Girona, entre d'altres.

LES INVERSIONS
Línia del TAV
387,9 milions
Estacions del TAV
10 milions
Aeroport de Girona
22 milions
Canalització de recs del Baix Ter
19,1 milions
Variant ferroviària de Figueres
15,6 milions
Altres actuacions a la línia de tren (tercer rail...)
59,7 milions
Autovia A-2 entre Medinyà i Orriols
10,5 milions
Autovia A-2 entre Sils i Maçanet
3,1 milions
Autovia A-2 entre Sils i Caldes
16,8 milions
Pont sobre el Ter a Girona
2 milions
Línia de tren entre Barcelona i Puigcerdà
6,6 milions
Rehabilitació casa natal de Dalí a Figueres
700.000 euros
Rehabilitació de l'església de Sant Domènec de Girona
949.000 euros
Nova seu de la biblioteca central de Girona
1 milió
Actuacions a la costa
3,1 milions

Reaccions dures

Els grups polítics amb representació gironina al Congrés es van mostrar ahir molt crítics amb el pressupost que va presentar l'Estat. El més contundent va ser el diputat de CiU Jordi Xuclà, que va afirmar que «es fon la inversió a les comarques gironines» i va acusar el govern espanyol de no complir amb el que dicta l'Estatut en matèria d'inversió en infraestructures a Catalunya. Xuclà va recordar que totes les obres que s'estan executant són fruit del pacte del Majestic, i va criticar especialment les previsions en carreteres: «Gairebé per a tots els trams de l'N-II disminueixen les partides, i la gran promesa de l'N-II al tram de Blanes en aquest pressupost es mor.» Per Xuclà, «és una broma de mal gust, el que va dir el subdelegat del govern, quan va afirmar que el 2015 totes les obres viàries estarien acabades». D'altra banda, el diputat d'ERC Francesc Canet va mostrar el seu «escepticisme», en espera del tràmit parlamentari. Canet creu que el pressupost «podria ser pitjor, però per ara és clarament insuficient, i més per a unes comarques tradicionalment deixades de la mà de Déu, sobretot en infraestructures». Com a exemple va posar l'N-II, en què creu que s'està invertint massa lentament: «N'esperava molt més.» Finalment, el PSC no va voler entrar en valoracions, en espera de fer una roda de premsa divendres. Tot i això, destaquen que Girona és la sisena demarcació de l'Estat en inversió.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/86597.html

AMS culpa CiU del fracàs de la moció de censura contra l´equip de govern a Sils

Antoni Tello (AMS) dimiteix com a regidor i afirma sentir-se "decebut i cansat" però no descarta tornar-se a presentar en els propers comicis

El cap d'AMS, grup a l'oposició a l'Ajuntament de Sils, Antoni Tello, ha decidit dimitir com a regidor i culpa el grup de CiU del fracàs de la moció de censura que havien orquestrat AMS, CiU i ICV -que sumen 7 edils- contra l'equip de govern en minoria d'IdS -que mana amb 4 regidors-.
En concret, segons ell, el que hauria provocat la negativa de la formació convergent, quan ja hi havia el pacte fet, "no són els regidors convergents a l'Ajuntament sinó gent de l'exterior, la part crítica important de CiU a Sils". També afegeix que les bases d'aquest grup estaven un "99 per cent a favor de la moció de censura i els va sorprendre que quatre o cinc del grup ho fessin tirar endarrere", es lamenta.
Tot i això, el líder d'AMS a Sils remarca que a última hora, el grup d'ICV -amb dos regidors- es va plantejar fins i tot no entrar al nou govern "si ells eren el problema com es deia al poble, l'Albert Miralles (ICV) va ser honest i va dir que es retirava però que donaria els vots per tirar endavant la moció". Un fet, però, que finalment no va prosperar i més després dels canvis en les files dels regidors de CiU, amb l'entrada del nou regidor de CiU, Marc Capdevila, substitut del fins llavors edil Josep Ribas, que va dimitir. Aquest fet va provocar canvis en el si del grup i també en les opinions respecte de la moció de censura, que s'estava gestant fa mesos a Sils, assegura Tello.
La moció de censura de Sils es va començar a discutir "seriosament" després que l'alcalde, Martí Nogué (IdS), fes fora l'edil d'ICV, Albert Miralles (ICV), d'un ple que es va celebrar el mes de juny.
El fracàs de la moció de censura és un dels fets que han dut a la dimissió de l'edil, però Tello reconeix que "mesos abans perquè estava cansat", ja li ho havia comentat a la número 2 del grup, Maria Josep López, però aquesta, abans de convertir-se en la cap del grup "necessitava un temps per temes laborals".

"Ajudaré el grup igualment"
Amb la renúncia de Tello, el número tres de la formació, Vicenç Lozano, d'ofici aparellador, es convertirà en el nou edil, en substitució per la baixa de Tello. Lozano i López no tenen experiència en el món de la política municipal més enllà de l'adquirida durant aquesta mig mandat, en el cas de la regidora silenca. Però Tello assegura que se'n sortiran bé i que ell hi serà "donant suport al grup i per tot el que calgui".
Un dels altres detonants que l'han dut a dimitir, reconeix Antoni Tello, és que se sent "decebut amb la forma de fer de l'equip de govern" i afirma que la nova forma d'oposició, "un govern a l'ombra, tampoc m'agrada perquè no em sembla bé fer crispació i crear malestar al poble i és una cosa que desgasta i ja no tinc ganes de seure allà i veure com va el circ".
Tello regenta un bar al municipi i assegura que dia a dia la gent li pregunta com van temes de l'Ajuntament i que "no els podia dir res, perquè no m'informen"; un fet que ha estat criticat pels grups de l'oposició durant aquest mandat al govern de Martí Nogué.
L'edil d'AMS va presentar la seva dimissió dissabte passat i assegura que si la moció de censura hagués prosperat "segurament hauria seguit". Vicenç Lozano es convertirà en nou edil quan la Junta Electoral Central aporti les seves credencials.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/24/comarques-culpa-fracas-mocio-censura-contra-lequip-govern-sils/359126.html

Accionatura treballa per millorar la qualitat de l'aigua de l'estany de Sils

A l'agost es va iniciar la captura de fauna exòtica a Sils amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua de l'estany. La feina va començar aprofitant el baix nivell d'aigua estival amb el buidatge de la llacuna, mitjançant l'ús de motobombes i amb l'ajuda d'una comporta basculant que impedeix l'entrada d'aigua de la sèquia, la qual té una elevada càrrega de matèria orgànica i nutrients, sense destorbar el correcte desguàs de l'estany.

Posteriorment, es va procedir a la retirada de les carpes. Es van treure més de 5000 carpes, l'equivalent a 1,5 tones, molt més del que s'havia estimat. La carpa és un peix exòtic que produeix un impacte molt negatiu a l'estany, la seva presència comporta la desaparició de la vegetació submergida, l'augment de la terbolesa de l'aigua, l'alliberament de nutrients i, en conseqüència, l'empobriment de les comunitats vegetals i animals de l'aiguamoll. La fita fixada és treure el 100% de les carpes per a que no tornin a colonitzar l'espai. Tot i això, aquest peixos invasors podrien tornar en cas de pluges molt que provoquessin el desbordament dels canals del voltant o si algú els alliberés directament, acció que es vol evitar mitjançant campanyes informatives dirigides a la població local.

A més, al llarg de la primavera i l'estiu s'han estat capturant exemplars d'una altra espècie exòtica problemàtica de l'estany: la tortuga de Florida, que s'ha d'eliminar ja que fa competència a la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), espècies protegides que compten amb importants poblacions a Sils.

Finalment, es va plantejar reduir les poblacions d'una tercera espècie introduïda que afecta la vegetació i fauna aquàtica de l'estany: el cranc americà. En aquest cas l'actuació no ha estat exitosa pel fet de ser una espècie que s'amaga al fang quan baixa el nivell de l'aigua, on pot resistir molt de temps fins l'arribada de les pluges.

Tractament dels peixos

L'alarma va saltar entre la població silenca per la presència d'anguiles mortes o agonitzants degut al dessecament, tot i que representaven només un petit percentatge dels peixos extrets. Les espècies autòctones no van ser eliminades, es van pescar amb trampes i van ser alliberades a la sèquia. D'altra banda, les carpes mortes van ser dipositades en contenidors especials per ser gestionades com a residu orgànic.

Cal mencionar que el dessecament s'hauria produït igualment, degut a que les llacunes de tipus mediterrani tenen cicles de formació i dessecació al llarg de l'any, depenent del tipus de sòl i les condicions hidrològiques de la zona on es troben.

Amb les pluges de la tardor s'espera que l'estany torni a omplir-se de forma natural. La millora de la qualitat de l'aigua afavorirà la colonització de l'estany per part de la fauna aquàtica pròpia dels aiguamolls, com ara els invertebrats, els amfibis, o aus aquàtiques, com ara el cabusset o la fotja i diverses espècies migratòries. Per saber si l'actuació té bons resultats es faran seguiments periòdics per controlar les poblacions i els paràmetres de qualitat de l'aigua.

L´estat mareja la perdiu mentre té aturada la N-II

La resposta a la pregunta parlamentària formulada pel diputat de CiU Jordi Xuclà és oficial del Govern. I, a més, cal admetre que és coherent amb l'estat actual del projecte: "Donada la diversa situació en la qual es troben els diferents trams en els quals es divideix l'actuació de referència (en servei, obres i en fase de redacció de projecte) en aquests moments resulta prematur fixar la data exacta en què aquest desdoblament estarà completament acabat", responia el Govern. Amb només vuit quilòmetres desdoblats, amb només tres quilòmetres nous adjudicats en els últims quatre anys i amb trams aturats després d'haver-se adjudicat és obvi que té més sentit la resposta del Govern central que la sorprenent previsió del subdelegat. El passat 9 d'agost, el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, admetia en una entrevista a Diari de Girona que "Foment és conscient que la N-II és una vergonya per al Ministeri". I explicava que ell mateix havia marcat la línia al ministre José Blanco per fer creïble la voluntat política de desdoblar la N-II: "Ha de licitar ràpid Tordera-Maçanet, reactivar el tram Sils-Caldes, que està aturat i tornar a licitar aviat el Maçanet-Sils, que fa més d'un any que està aturat. I ha de licitar o començar tots els trams que hi ha fins la frontera francesa". La veritat, però, és que el Govern socialista continua marejant la perdiu mentre té aturat el projecte de desdoblament de la N-II. I no cal ser massa sagaç per preveure que, si en l'época de vaques grasses va tenir abandonada aquesta obra en els seus pressupostos anuals, ara quedarà aparcada "sine die". Mentrestant, 14 persones han perdut la vida aquest any en el tram gironí de la N-II, a més d'altres ferits greus. La culpa dels accidents no és l'estat de la carretera, però si estigués desdoblada s'haurien evitat la majoria dels sinistres.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2009/09/19/opinio-lestat-mareja-perdiu-aturada/358100.html

LA SITUACIÓ POLITÍCA GENERAL DE SILS

Les darreres setmanes els ciutadans i ciutadanes de Sils hem pogut llegir a la premsa de Girona diverses notícies sobre un possible pacte de govern de les tres forces polítiques que des de l’inici d’aquesta legislatura estan a l’oposició al nostre ajuntament: el grup de CiU, que havia governat els darrers 28 anys seguits, i els altres dos grups quees presentaven per primer cop, ICV i AMS.

Amb els dos darrers, el grup més votat IDS-PM, vam mantenir-hi converses abans de la investidura i no es va poder arribar a cap acord, ja que les seves pretensions ens van semblar desmesurades completament. Cal dir això d’entrada perquè tothom sigui conscient que la reclamació de més diàleg que se sol fer, sempre va en dues direccions i si no s’hi posa alguna cosa per part de tothom, no és possible. A més, tots dos es van excloure mútuament –tot i que ara semblen tan amics–, és a dir, que si pactàvem amb l’un no podíem fer-ho amb l’altre.
Aquesta és la primera qüestió que cal que se sàpiga públicament.

Les raons que ara es plantegen per justificar un acord entre tres forces tan dispars i heterogènies és, a més de la manca de diàleg –molt discutible–, la negociació del POUM, la manca d’informació pública sobre aquest i un fet puntual ocorregut en un ple. Sobre el POUM, els grups han rebut tota la informació que han sol·licitat i més per part de l’equip redactor, i l’equip de govern està obert a debatre qualsevol aspecte relatiu al pla urbanístic. Però a ells els interessamés divulgar que no hi ha diàleg, és més rendible políticament. Però no és cert.

La informació pública sobra el POUM s’ha donat personalment a tots els ciutadans i sectors afectats. Els veïns de Sils han estat informats i s’han fet tots els esforços que calia. La nostra visió és que cap altra instància que no sigui el ple municipal, format per les forces polítiques votades, no és vinculant ni pot prendre decisions sobre aquest tema. Les forces polítiques vehiculen legítimament les opinions dels ciutadans i tenen l’obligació d’arribar a consensos i acords en què maino obtindran el 100 % del que pretenen.

De l’anècdota viscuda en un ple, en l’escalf de la discussió, no se’n poden extreure conclusions que facin canviar el govern d’un municipi, tot i que alguns fulls volants no signats arriben a dedicar a l’equip de govern qualificatius d’un calibre que potser hauria de fer rumiar.

Pot avançar un poble amb aquestes actituds? Pot avançar amb un eventual acord a tres bandes que es fa per anar en contra d’uns altres i no a favor de res?

IL·LUSIÓ, TREBALL I HONESTEDAT

Des que en les últimes eleccions municipals fórem escollits per governar ha plogut molt. Els ànims i la il·lusió per dur a terme tota una sèrie de projectes, amb els quals crèiem i continuem creient que havien d’afavorir al nostre poble i als seus conciutadans, no ens ha mancat mai. Hem intentat, des d’un bon principi, posar fil a l’agulla i treballar i esforçar-nos per tot allò que ens havíem proposat perquè tenim clar que estem al servei del poble i la nostra finalitat ha estat sempre millorar la tasca de l’anterior equip de govern, el qual va disposar de més d’un quart de segle per posar en pràctica la seva política.

No cal dir, però, que ens hem trobat amb obstacles que s’han hagut d’anar superant, amb imaginació, amb esforç i amb moltes hores de dedicació. Per una banda hem topat, i no només nosaltres, sinó tota la societat en general, amb una crisi econòmica que ens ha tallat les ales per dur a terme certs projectes que teníem en ment i que hem hagut d’anar retardant, esperant una millor conjuntura per tirar endavant i per dur-los a terme. Ens queden al calaix, però tenim l’esperança que en un futur pròxim, i amb l’esperada recuperació econòmica
–els famosos brots verds–, podrem reactivar alguns d’aquest projectes.

Per una altra banda, cal tenir en compte que també hem hagut de governar en minoria. Aquest fet suposa que alguns dels nostres projectes s’han vist frustrats. Respectem les maneres de pensar i de procedir de tots els grups polítics que formen part del plenari del poble de Sils. Només faltaria. De fet no ens en queixem, perquè sabem que en una societat plural i diversificada, sempre sorgeixen problemes i dificultats, però solucionar- los, és també créixer, aprendre’n i millorar com a persones.

Nosaltres, després d’haver recorregut més de la meitat de la legislatura, ens podem continuar comprometent a no estalviar esforços i a treballar, amb honestedat i sense defallir, per millorar les condicions de vida dels ciutadans de Sils, objectiu que en cap
moment s’ha apartat de les nostre fites.

INSCRIPCIONS AL SOBRETERRENY JOVE 2009

El proper dissabte 3 d’octubre us convidem a participar a la tercera edició del SOBRETERRENY JOVE, un joc divertit i intel·ligent que consisteix en una competició per equips en un entorn natural. En aquesta nova edició ampliem l’àmbit de les proves a les zones humides de l’Estany de Sils i la Camparra (Riudarenes).

El premi consisteix en un cap de setmana al Delta de l’Ebre per a tots els membres de l’equip, amb allotjament i activitats d’aventura i natura. A més, hi haurà un obsequi per a tots/es els/les participants.

Els materials creats pels equips durant el SOBRETERRENY JOVE s’exposaran al Centre d’Informació de l’Estany de Sils i a la Sala del Sindicat de Riudarenes en les setmanes posteriors a la competició.

El període d'inscripcions és del 14 al 28 de setembre al Centre d'Informació de l'Estany (972 16 82 85, dissabtes i diumenges de 10 a 14 h) i la Fundació Emys (972 16 49 57, de dilluns a divendres de 9 a 14 h).

Més informació a www.estanydesils.cat.

QUADERN DE SILS, SETEMBRE 2009

Cliqueu la imatge per llegir-lo

L´Estat rectifica i afirma que és "prematur" fixar la fi del desdoblament de la N-II

IIEl subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, va dir que tota la N-II en el seu pas per les comarques gironines estaria acabada en sis anys. I dotze dies després, el Govern va respondre una pregunta formulada pel diputat Jordi Xuclà (CiU). La resposta diu que és massa aviat per posar una data de fi de les obres pel desdoblament de la N-II. Encara queda N-II per anys.


GIRONA ROBERT GÜELL
L'any en el qual els gironins podran transitar per una N-II totalment desdoblada torna a ser una incògnita. El passat 16 de juliol el subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets va sorprendre en assegurar que totes les obres de desdoblament a la N-II al seu pas per les comarques gironines estarien acabades el 2015. Però només dotze dies després de les declaracions de Francisco-Busquets, l'Estat va respondre cinc mesos més tard a una pregunta que havia fet el diputat gironí al Congrés dels Diputats, Jordi Xuclà (CiU).
En aquesta es qüestionava "quin any té previst el Govern que estarà totalment desdoblada la carretera N-II al seu pas per la demarcació de Girona?". La resposta del Govern deia que "donada la diversa situació en la qual es troben els diferents trams en els quals es divideix l'actuació de referència (en servei, en obres i en fase de redacció de projecte) en aquests moments resulta prematur fixar la data exacta en què aquest desdoblament estarà completament realitzat, indicant en tot cas que la voluntat del Govern és la seva conclusió en el menor termini possible". Jordi Xuclà va declarar a Diari de Girona que "sóc el primer que desitjo que la N-II estigui desdoblada".

"No es dóna impuls"
El diputat va dir que "el Govern va respondre la meva pregunta dotze dies després de les paraules de Francisco-Busquets i l'Estat no dóna l'impuls que ha de donar ni licita amb el ritme que ha de tenir". "Encara no he rebut resposta en referència al "cara a cara" que m'agradaria tenir", va afegir Xuclà respecte el debat que vol mantenir amb representants de l'administració de l'Estat o amb parlamentaris del PSC-PSOE sobre els incompliments amb el desdoblament de la N-II.
Així doncs, l'Estat no es mulla i no posa data de fi al desdoblament de la carretera tot i les declaracions que va fer, en el seu dia, Francesc Francisco-Busquets. El qual va qualificar el límit d'execució de les obres en sis anys com un "termini acceptable, segons m'han assegurat els experts". El repte de l'Estat segons el subdelegat del Govern a Girona es tradueix, després de fer els càlculs corresponents, que a les comarques gironines el desdoblament de la N-II hauria de tenir un ritme de deu quilòmetres desdoblats cada any. Un ritme al qual la carretera estatal no està acostumada. Els únics vuit quilòmetres d'autovia (entre Fornells i Caldes de Malavella) es van construir en quatre anys.
Ara mateix no hi ha cap obra en la qual hi hagi operaris ni camions transportant sorra amun i avall per habilitar una nova N-II desdoblada. El tram entre Caldes de Malavella i Sils va ser treballat fins al punt que bona part del trajecte ja té forma de carretera tot i que falta l'asfalt. Però fa uns mesos les obres es van aturar. El motiu? L'empresa Begar Construcciones y Contratas, propietat de l'imputat en el cas Gürtel José Luis Ulibarri, va abandonar els treballs del projecte. La societat responsable de les obres va presentar, el 12 de juny passat, un concurs de creditors i un expedient de regulació d'ocupació que afectava 203 treballadors.
Aquest maig passat Foment va anunciar que tenia un nou projecte entre Sils i Maçanet de la Selva. Això va ser set mesos després que l'adjudicatària abandonés els treballs. Ara per ara, en aquest tram s'ha remogut la superfície però les obres també estan paralitzades.
I en els quilòmetres entre Maçanet i Tordera no es preveu que comencin les obres fins a finals d'aquest any o a principis del 2010, tal i com va publicar Diari de Girona el passat 27 de juny, on s'informava que les obres no començarien fins al cap de sis mesos ja que tot just en el juny s'aprovava el projecte del traçat de forma definitiva.
Un cop passat Girona, en direcció la Jonquera, el tram projectat per a la desdoblació de la carretera N-II entre Medinyà i Orriols no presenta novetats. El passat 27 de març el Ministeri de Foment va adjudicar les obres. Però gairebé set mesos després les màquines de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) adjudicatària de l'obra, encara no treballen en la zona.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/09/17/tema-del-dia-lestat-rectifica-afirma-prematur-fixar-desdoblament/357689.html