El curs que ve es posaran mòduls per als estudiants de 1r d'ESO de Sils i Riudarenes
A. PUIG. Sils Santa Coloma de Farners
El Departament d'Educació ha decidit finalment construir un institut a Sils que serveixi per descongestionar el centre de Santa Coloma de Farners, que ara està al límit del seu creixement, amb gairebé 870 alumnes. D'aquesta manera, es descarta l'altra opció, que era fer un segon institut a la capital de la Selva. Òbviament, el centre de secundaria de Sils no podrà estar a punt per al curs vinent però s'ha decidit instal·lar-hi mòduls prefabricats per als alumnes de primer d'ESO de Sils i Riudarenes.
La regidora d'Educació de Santa Coloma, Carme Dilmé (ERC), va explicar en el ple de dilluns passat que la Generalitat ja ha pres una decisió per solucionar la massificació al centre de secundària de la capital de la Selva –al qual també acudeixen els joves de les poblacions de Sils i Riudarenes–. «És evident que l'IES de Santa Coloma no podrà absorbir més nens de fora del municipi amb vista a l'any vinent», explicava Dilmé. En un principi, s'havia parlat d'aprofitar la finalització de les obres del CEIP Castell de Farners per situar en els actuals mòduls prefabricats els alumnes de primer d'ESO de Sils i Riudarenes –que es calcula que en total seran prop d'una setantena de joves–. Això, però, tal com va continuar explicant Dilmé, suposava una gran complexitat perquè aquests estudiants, tot i no estar físicament a l'IES de Santa Coloma, en dependrien administrativament. I això solucionava ben poc les coses.
Finalment, s'ha optat per fer un institut a Sils i, amb vista a l'any vinent, instal·lar uns mòduls prefabricats per als nous alumnes de Sils i Riudarenes. Aquests aularis s'emplaçaran amb tota probabilitat en uns terrenys de la urbanització Mallorquines. Tot i això, l'edifici nou es construirà en un altre sector, tot i que encara no s'ha concretat on. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, va explicar ahir que el director dels serveis territorials, Andreu Otero, havia visitat personalment els terrenys on es proposava situar els aularis. No obstant això, Nogué ahir no tenia confirmat que finalment s'hagués pres aquesta decisió. Aquest diari no va poder contactar ahir amb el director dels serveis territorials, Andreu Otero.
Diari de Girona
dimecres, 23 de gener del 2008
dimarts, 22 de gener del 2008
Edicte d’aprovació inicial del projecta de modificació puntua del Pla Parcial d'Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est.
La Junta de Govern Local, en sessió ordinàriadel dia 17 de desembre de 2007, va aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est. S’obre termini d’informació pública pel període d’un mes, en el transcurs
del qual totes les persones interessades podran presentar les al·legacions que considerin adients.
Sils, 7 de gener de 2008
Martí Nogué i Selva
Alcalde
del qual totes les persones interessades podran presentar les al·legacions que considerin adients.
Sils, 7 de gener de 2008
Martí Nogué i Selva
Alcalde
Edicte sobre l’aprovació inicial d’un projecte d’estatuts i bases d’actuació
La Junta de Govern Local en data 19 denovembre de 2007 va aprovar inicialment el Projecte d’Estatuts i Bases d’actuació de l’UA Sector Central.
Es sotmet l’expedient a informació pública pel termini d’UN MES perquè es puguin presentar
les al·legacions que s’estimin pertinents, publicant-se seguidament el text íntegre de cadascun dels documents.
Sils, 4 de desembre de 2007
Martí Nogué i Selva
Alcalde
http://uasectorcentralsils.blogspot.com/
https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/14/20081400485.pdf
Es sotmet l’expedient a informació pública pel termini d’UN MES perquè es puguin presentar
les al·legacions que s’estimin pertinents, publicant-se seguidament el text íntegre de cadascun dels documents.
Sils, 4 de desembre de 2007
Martí Nogué i Selva
Alcalde
http://uasectorcentralsils.blogspot.com/
https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/14/20081400485.pdf
Inauguració del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” 25 de gener a les 20:00h
L’exposició del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” és visitable al Centre Cívic de Sils, juntament amb l’exposició itinerant del SELWA
L’exposició de les fotografíes presentades al primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” és visitable des del 25 de gener al 22 de febrer al Centre Cívic de Sils. Al mateix temps, també es pot visitar l’exposició itinerant del projecte SELWA, que consisteix en cinc plafons explicatius i la urna amb les butlletes de participació trimestrals, aquest trimestre dedicades al patrimoni cultural vinculat a l’aigua.
El divendres 25 de gener s’inaugurarà l’exposició del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” i es lliuraran els premis a les fotografies guanyadores. L’acte, que està organitzat conjuntament entre el projecte SELWA i l’Ajuntament de Sils, es celebrarà a les 20:00h a la sala polivalent del Centre Cívic del poble. Hi haurà un petit refrigeri.
L’exposició de les fotografíes presentades al primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” és visitable des del 25 de gener al 22 de febrer al Centre Cívic de Sils. Al mateix temps, també es pot visitar l’exposició itinerant del projecte SELWA, que consisteix en cinc plafons explicatius i la urna amb les butlletes de participació trimestrals, aquest trimestre dedicades al patrimoni cultural vinculat a l’aigua.
El divendres 25 de gener s’inaugurarà l’exposició del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” i es lliuraran els premis a les fotografies guanyadores. L’acte, que està organitzat conjuntament entre el projecte SELWA i l’Ajuntament de Sils, es celebrarà a les 20:00h a la sala polivalent del Centre Cívic del poble. Hi haurà un petit refrigeri.
Foc i silenci per rebre el Pare Pelegrí
Un total de 424 persones van acompanyar el retorn de la processó per complir el vot de vila
Tossa ha complert, un any més i ja van uns quants segles, amb el vot de vila que dóna gràcies a Sant Sebastià per haver lliurat la vila de l'assot de la pesta. Ahir la comitiva que acompanyava el Pare Pelegrí va sortir de matinada de Santa Coloma de Farners i després de tot un dia de caminada va entrar solemnement a Tossa. Milers de persones van assistir en silenci al final d'un ritual de devoció i esforç que, un cop acabat, dóna el tret de sortida a la festa major d'hivern de Tossa.
E.Padilla, Tossa de Mar.
El foc de les torxes de les muralles -és l'únic dia de l'any que s'encenen-, el silenci i un generalitzat sentiment de solemnitat van rebre ahir cap a les set de la tarda el Pare Pelegrí, que retornava a Tossa donant així per complet, un any més, el vot que la vila ofrena cada any a Sant Sebastià. Un total de 424 persones van acompanyar el Pare Pelegrí -enguany l'honor ha recaigut en el sotscap de la Policia Municipal de Tossa Gran Gelpí, de 37 anys- en el seu camí de retorn des de l'ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, on van arribar la nit de diumenge després de la posta del sol, fins a l'entrada de Tossa. En total, el vot de vila significa una caminada de 80 quilòmetres que Tossa insta a no prendre's com una excursió. Es tracta d'una ofrena que mai no ha perdut el seu marcat caracter religiós, ni a Tossa hi ha cap interès que es perdi; tot i que els temps canvien i el fet que la celebració caigui en cap de setmana provoca que cada vegada s'hi acostin més persones més atretes per l'encant de la caminada que pel sacrifici que comporta.
Tot i això, de les 1.484 persones que van acompanyar el Pare Pelegrí en el primer tram del vot de vila -de Tossa a Santa Coloma-, 74 van caminar descalces a través de 40 quilòmetres de sorra, pedres i asfalt. Caminant en silenci, el Pare Pelegrí i la seva comitiva van entrar ahir a Tossa per l'avinguda del Pelegrí entorn de les set de la tarda. L'alcaldessa Immaculada Colom (CiU) i el Síndic del Pelegrí, Joan Antoni Hervías, van rebre la comitiva a l'antic hospital de Sant Miquel. Entre les autoritats s'hi comptaven també el president de l'Audiència Nacional Carlos Dívar, el president de l'Audiència de Girona Fernando Lacaba i el subdelegat del govern central Francesc de Francisco. També van ser-hi convidats els alcaldes de poblacions veïnes, entre ells l'alcalde de Sils , Martí Nogué i el regidor de cultura Carles Taberner. La comitiva es va traslladar a través dels carrers de Tossa fins a la capella del Socors, on el Pare Pelegrí resa a soles un rosari i mostra els documents que acrediten que, un anys més, s'ha acomplert el vot de vila. La comitiva es va reunir finalment amb la sorgida de l'església de Sant Sebastià per recórrer en silenci els carrers més emblemàtics del centre del municipi -especialment emocionant és sempre el recorregut proper a la muralla, on les torxes imprimeixen a l'escena ja de per si solemne un marcat caracter místic. La processó va acabar, tal com marca la tradició, amb l'entrada a l'església de Sant Vicens, el lloc d'on va sortir el Pare Pelegrí diumenge passat de matinada en representació de la fe de tot el municipi.
Tossa demana sempre respecte i silenci durant la celebració del Pelegrí, i en cas que no es vulguin seguir els resos preguen que es mantingui una actitud discreta. El capteniment, però, va acabar ahir al vespre i ara a Tossa ja es pot parlar de festa. A partir d'avui dia 22, comencen els actes festius de la festa major d'hivern. Balls, sardanes, tornejos de futbol, fires de brocanters, la inauguració de l'exposici Les Motos clàssiques de Tossa en homenatge a Pere Auradell Ribas, una missa a Sant Raimon de Penyafort, l'altre gran protector de Tossa a qui se li atribueix un miracle a la ?platja de la Mar Menuda, un ?concurs de pesca i l'esperada, ?divertida i tradicional baixada de carretons del mirador de Sant Jaume fins a l'Hotel Sant Pere, conformen el programa d'una festa que es perllonga fins al proper diumenge 27 de gener.
Diari de Girona
dilluns, 21 de gener del 2008
El PP vol suprimir el català com a llengua oficial a l´ensenyament!
El PP vol garantir per llei l'ensenyament a tota espanya en castellà.
El president del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que si guanya les pròximes eleccions generals suprimirà com a "assignatura específica" la d'Educació per la Ciutadania i garantirà per llei l'ensenyament en llengua castellana" a tot Espanya i en totes les etapes educatives".
Rajoy ha assegurat que l'"alternativa" a aquesta assignatura serà integrar la formació cívica en les matèries pròpies de coneixements socials, i reforçarà l'estudi de l'ordenament constitucional, les institucions de la UE i els drets humans. "No vull adoctrinar ningú, vull llibertat", segons ha assegurat el líder del PP entre aplaudiments.
Pel que fa a la llengua de l'ensenyament, el PP proposa que a les comunitats amb llengües cooficials, quedin "garantits els drets preferents de pares i alumnes perquè a tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s'ofereixi com a llengua vehicular junt amb la cooficial".
Millora educativa
Durant la clausura de la Conferència d'Educació del PP el president del partit ha anunciat que si arriba a la Moncloa impulsarà una estratègia nacional de millora educativa, amb horitzó d'execució de deu anys, que intentarà consensuar amb totes les forces polítiques i agents socials del sector.
Aquest pla inclourà la creació d'un Fons de Cohesió i Qualitat de l'Educació per garantir el dret a l'Educació en condicions d'igualtat a totes les comunitats autònomes, la posada en marxa junt amb els governs regionals d'un programa nacional d'ensenyament de l'anglès amb la finalitat que en deu anys la majoria dels alumnes siguin bilingües, i la consecució d'un acord nacional de foment de la formació professional, entre altres mesures.
Gironanoticies.com
El president del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que si guanya les pròximes eleccions generals suprimirà com a "assignatura específica" la d'Educació per la Ciutadania i garantirà per llei l'ensenyament en llengua castellana" a tot Espanya i en totes les etapes educatives".
Rajoy ha assegurat que l'"alternativa" a aquesta assignatura serà integrar la formació cívica en les matèries pròpies de coneixements socials, i reforçarà l'estudi de l'ordenament constitucional, les institucions de la UE i els drets humans. "No vull adoctrinar ningú, vull llibertat", segons ha assegurat el líder del PP entre aplaudiments.
Pel que fa a la llengua de l'ensenyament, el PP proposa que a les comunitats amb llengües cooficials, quedin "garantits els drets preferents de pares i alumnes perquè a tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s'ofereixi com a llengua vehicular junt amb la cooficial".
Millora educativa
Durant la clausura de la Conferència d'Educació del PP el president del partit ha anunciat que si arriba a la Moncloa impulsarà una estratègia nacional de millora educativa, amb horitzó d'execució de deu anys, que intentarà consensuar amb totes les forces polítiques i agents socials del sector.
Aquest pla inclourà la creació d'un Fons de Cohesió i Qualitat de l'Educació per garantir el dret a l'Educació en condicions d'igualtat a totes les comunitats autònomes, la posada en marxa junt amb els governs regionals d'un programa nacional d'ensenyament de l'anglès amb la finalitat que en deu anys la majoria dels alumnes siguin bilingües, i la consecució d'un acord nacional de foment de la formació professional, entre altres mesures.
Gironanoticies.com
Centenars de persones acompanyen al Pare Pelegrí en el Vot del Poble
L'escollit és Grau Gelpí i Lleonart, de 37 anys, que treballa de sotscap a la policia local del municipi
Joaquim Bohigas, Tossa de Mar.
Grau Gelpí i Lleonart. És el nom del Pelegrí de Tossa que ahir va complir el vot del municipi a la capella dedicada Sant Sebastià -màrtir cristià a qui els tossencs van demanar la intersecció per deslliurar-se d'una pesta- de Santa Coloma de Farners. Té 37 anys i és sotscap de la Policia Municipal de Tossa de Mar. Abans del dia del pelegrinatge, només el rector de la parròquia -en aquest cas, Joan Carreras i Pera-, el Síndic -persona designada per l'Ajuntament de Tossa a fi de vetllar pel vot- i el mateix interessat saben el nom de la persona que representarà el municipi pel compliment d'aquesta tradició. La xifra donada per l'organització és que 1.484 persones van acompa?nyar ahir el Pare Pelegrí en el trajecte d'anada. Setanta-quatre anaven descalces.
El Vot del Poble, en què es conjuga un compromís cívic i religiós, va començar a les set del matí amb la missa El Cantar, que se celebra a la capella de Sant Sebastià, en un dels laterals de l'església. Abans d'iniciar-se la celebració, el síndic va anar a buscar el pelegrí, que restava en una estança, per presentar-lo públicament. Aquest va ser, segurament, un dels moments més emotius de la jornada perquè la majoria de presents van voler reconéixer-lo. Són, aproximadament, cinc segons en què el recinte sagrat va "emmudir". Aquest moment àlgid continua en el trajecte que fa l'escollit fins a la capella en què es fa la litúrgia. Acabada l'eucaristia, en què el Pare Pelegrí estava al costat de l'altar, va donar inici la processó que trasllada la imatge de Sant Sebastià fins a la capella dels Socors. És en aquest punt que les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí, i els fidels que l'acompanyen. El protagonista va rebre el salconduit -document acreditatiu en què l'Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que faclitin el pelegrinatge- i el durillo, una moneda d'or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma.
Abans de sortir del nucli urbà, el Pare Pelegrí va fer una parada a Ca l'Avi. A mesura que el trajecte avançava, més fidels s'anaven afegint al pelegrinatge. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa. El Pare Pelegrí va aplegar totes les persones -amb el crit "Ja hi sou tots?", repetit en tres ocasions- i va beneir Tossa i els presents, amb tres se?nyals de la creu mirant al mar. L'altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, una pas per sobre una riera que permet, a l'organització, comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L'arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià es va realitzar, tal com diu la tradició, quan es va fer fosc. El trajecte, de quaranta quilòmetres, està farcit de regles, més o menys explícites. A tall d'exemple, els pelegrins descalços van a davant. I el Pare Pelegrí rep tractament de vos. Alhora, Santa Coloma de Farners també va celebrar diferents actes, tot esperant l'arribada del Pelegrí. Entre d'altres, una eucaristia en honor de Sant Sebastià -matí- i sardanes -tarda-, entre d'altres. A destacar que, a redós de la festivitat, hi ha uns elements gastronònics que es consumeixen: cargols, coca de llardons i caramels que es fan expressament.
Diari de Girona
La Selva, el Baix Empordà i el Gironès concentren la pujada de l´atur de les comarques gironines
O.P., Girona
Girona va tancar el 2007 amb un creixement de l'atur registrat del 2,81 per cent, fins a situar el nombre de desocupats en 25.091, un total de 686 més que un any abans. L'anàlisi territorial permet constatar una gran disparitat del comportament de l'atur en funció de les comarques. Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i el Gironès registraven creixements superiors a la mitjana, comarques com la Garrotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà aconseguien reduir la seva taxa d'atur al llarg del 2007.
En termes absoluts, la Selva (6.537), el Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973) són les comarques amb més aturats: Concentren el 68% del total de desocupats de la demarcació. A més, són les tres comarques amb una pitjor evolució del mercat de treball l'any 2007. Així, el nombre d'aturats al Baix Empordà va augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6% i al Gironès un 3,7%.
Tant en termes absoluts com relatius, la Cerdanya va ser la comarca gironina amb una dinàmica més dolenta, tot i que és un territori que sol patir oscil·lacions molt brusques en termes estadístics per les seves reduiïdes dimensions. No obstant, el seu important lligam amb el sector de la construcció -va ser amb diferència el que més aturats va generar- poden haver influït en el creixement de l'atur. Segons dades del Departament de Treball, l'atur registrat va créixer un 12% a la Cerdanya i un 23% a Puigcerdà.
Anàlisi per poblacions
D'entre les poblacions més poblades de Girona, només Calonge (+26,7%) supera els registres de la capital de la Cerdanya. També són destacables els creixements registrats a La Bisal d'Empordà (+12,2%), Blanes (+11,6%) o Salt (+9%).
A l'extrem contrari trobem descensos importants a Campdevànol (14,9%, Platja d'Aro (-8,5%), Roses (-7,9%), Santa Coloma de Farners (-4,8%) o Olot (-4,9%).
De fet, la Garrotxa va ser la comarca gironina amb un major descens de la desocupació el 2007 (-4,5%), seguida del Pla de l'Estany (-3,7%) i l'Alt Empordà (-0,2%). Per la seva banda, el Ripollès (+0,9%), va créixer per sota la mitjana.
Atur Atur
2007 2006
SELVA
Fogars de la Selva 61 60
Amer 81 81
Anglès 155 152
Arbúcies 133 126
Blanes 1.979 1.773
Breda 107 109
Brunyola 0 2
Caldes de Malavella 229 222
Hostalric 141 152
Lloret de Mar 1.689 1.629
Massanes 38 32
Maçanet de la Selv 261 261
Osor 12 19
Rells i Viabrea 150 123
Riudarenes 74 77
Riudellots de la S. 45 32
St. Feliu Buixalleu 25 31
St. Hilari Sacalm 122 132
Sta Coloma de F. 355 373
La Cellera de Ter 50 57
Sils 180 185
Susqueda 9 3
Tossa de Mar 257 255
Vidreres 273 256
Vilobí d'Onyar 68 66
St Julià Llor - Bonm 43 42
Total Selva 6.537 6.250
Diari de Girona
Girona va tancar el 2007 amb un creixement de l'atur registrat del 2,81 per cent, fins a situar el nombre de desocupats en 25.091, un total de 686 més que un any abans. L'anàlisi territorial permet constatar una gran disparitat del comportament de l'atur en funció de les comarques. Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i el Gironès registraven creixements superiors a la mitjana, comarques com la Garrotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà aconseguien reduir la seva taxa d'atur al llarg del 2007.
En termes absoluts, la Selva (6.537), el Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973) són les comarques amb més aturats: Concentren el 68% del total de desocupats de la demarcació. A més, són les tres comarques amb una pitjor evolució del mercat de treball l'any 2007. Així, el nombre d'aturats al Baix Empordà va augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6% i al Gironès un 3,7%.
Tant en termes absoluts com relatius, la Cerdanya va ser la comarca gironina amb una dinàmica més dolenta, tot i que és un territori que sol patir oscil·lacions molt brusques en termes estadístics per les seves reduiïdes dimensions. No obstant, el seu important lligam amb el sector de la construcció -va ser amb diferència el que més aturats va generar- poden haver influït en el creixement de l'atur. Segons dades del Departament de Treball, l'atur registrat va créixer un 12% a la Cerdanya i un 23% a Puigcerdà.
Anàlisi per poblacions
D'entre les poblacions més poblades de Girona, només Calonge (+26,7%) supera els registres de la capital de la Cerdanya. També són destacables els creixements registrats a La Bisal d'Empordà (+12,2%), Blanes (+11,6%) o Salt (+9%).
A l'extrem contrari trobem descensos importants a Campdevànol (14,9%, Platja d'Aro (-8,5%), Roses (-7,9%), Santa Coloma de Farners (-4,8%) o Olot (-4,9%).
De fet, la Garrotxa va ser la comarca gironina amb un major descens de la desocupació el 2007 (-4,5%), seguida del Pla de l'Estany (-3,7%) i l'Alt Empordà (-0,2%). Per la seva banda, el Ripollès (+0,9%), va créixer per sota la mitjana.
Atur Atur
2007 2006
SELVA
Fogars de la Selva 61 60
Amer 81 81
Anglès 155 152
Arbúcies 133 126
Blanes 1.979 1.773
Breda 107 109
Brunyola 0 2
Caldes de Malavella 229 222
Hostalric 141 152
Lloret de Mar 1.689 1.629
Massanes 38 32
Maçanet de la Selv 261 261
Osor 12 19
Rells i Viabrea 150 123
Riudarenes 74 77
Riudellots de la S. 45 32
St. Feliu Buixalleu 25 31
St. Hilari Sacalm 122 132
Sta Coloma de F. 355 373
La Cellera de Ter 50 57
Sils 180 185
Susqueda 9 3
Tossa de Mar 257 255
Vidreres 273 256
Vilobí d'Onyar 68 66
St Julià Llor - Bonm 43 42
Total Selva 6.537 6.250
Diari de Girona
dijous, 17 de gener del 2008
SOPARS DE TEMPORADA DE LA CUINA A SILS
Els Sopars de temporada, es una iniciativa del col·lectiu La Cuina a Sils, amb el que es pretén elaborar uns sopars per cada una de les estacions del any, amb continguts de productes de la temporada en la que es porti a terme. Així doncs, el que inicialment es pretén, es fer Sopars els dies: 16 de febrer , 17 de maig , 16 d’agost i 15 de novembre.Mecànica del Sopars de temporada
Els Sopars es duran a terme a la Sala La Laguna, a les 9 del vespre per un nombre de comensals màxim de 90 persones.
Les taules seran de 10 persones. L’ordre del Sopar per aquest primer Sopar d’hivern, serà el següent: Copa de Cava Pinot Noir de Mont-Ferrant i petites degustacions de carn de perol i truita de botifarra negre. El primer a base d’escudella casolana. Seguidament, cada taula comptarà amb dues cassoles de diferents cuinats que es repartiran els comensals acompanyats de vi negre Joncària Merlot Reserva 2003 del Celler Pere Guardiola. Finalment s’oferiran postres casolans a base de coques, bunyols, petites delícies i crema catalana, acompanyats de Cava Agustí Villaret de Mont-Ferrant
Les cassoles que s’oferiran pel Sopar d’hivern seran: Bacallà amb panses i pinyons, Calamars farcits, Mandonguilles amb sípia i pèsols, Peus de porc amb cargols, Pollastre amb salsafins, i Vedella amb bolets.
Cal dir i aclarir que cap taula menjarà el mateix, ja que es sortejaran les cassoles per les taules tenint cura de que a cada taula li correspongui una cassola de peix i un altra de carn.
Al finalitzar el Sopar i haurà ball per els assistents.
Si voleu acompanyar-nos, es poden fer el pagament de les reserves, així com l’abonament per tots els sopars a través del nostre compte de Banc Sabadell Atlàntic de Sils. El preu del sopar serà de 40 € i per facilitar l’òptim servei, es prega la màxima puntualitat.
Xicu Anoro
http://lacuinasils.blogspot.com/
VAGA DE LES FUNERARIES GIRONINES - Les petites, desinformades
Els treballadors de les funeràries que no pertanyen a la Poch no s'han unit a la vagaA les petites funeràries de les comarques gironines que no depenen de la Poch cap treballador s'ha adherit a la vaga, segons fonts empresarials. Són 55 empleats, i el grup majoritari en té 70. Una part dels responsables d'aquestes funeràries petites denuncia la falta d'informació, perquè, segons diuen, només saben el que han vist als mitjans. Els que sí que estan informats, per la seva banda, creuen que no és el moment de fer vaga perquè el conveni encara s'està negociant.
FIGUERES.
Les dues funeràries de Figueres, la Vicens-Sastre i l'Empordanesa, treballen a tota la zona de l'Alt Empordà, excepte alguns municipis, com ara Pau, Palau i Cadaqués. En cap de les dues s'ha seguit la vaga, i els responsables diuen que els problemes són a Girona i que ells ni tan sols saben quines són les reivindicacions exactes que han provocat la vaga.
SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Els treballadors de la Juanals, que treballa a la zona de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i Calonge i Sant Antoni, tampoc han fet vaga. El seu responsable, Emili Juanals, no està gens d'acord en com s'estan portant les negociacions. Assegura que ell defensa els interessos dels seus treballadors, que tenen dos o tres dies de festa a la setmana, perquè sense ells l'empresa no funcionaria. Té molt clar que no vol «jugar amb els sentiments de les famílies», i que continuarà oferint els seus serveis encara que no tingui permís.
LLORET DE MAR.
Els treballadors de la funerària Sanromà, que ofereix els seus serveis a Lloret i Tossa de Mar, tampoc han fet vaga. L'encarregat no en va voler donar la seva opinió.
SANTA COLOMA DE FARNERS.
Al tanatori La Selva, que ofereix els seus serveis a Vidreres, Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes, Maçanes, Santa Coloma de Farners, Brunyola, Vilobí d'Onyar, Anglès, la Cellera de Ter i Amer, els treballadors tampoc es van adherir a la vaga. El seu responsable, Joan Blanquera, diu que no han entrat en el conflicte perquè són una empresa petita, i també assegura que només saben el que han llegit als diaris.
OLOT.
Els treballadors de les funeràries Besora i Puig, que tenen seu a Olot i ofereixen els seus serveis a la Garrotxa, també van treballar. El responsable de la primera, Jaume Cases, qualifica la vaga d'absurda perquè el conveni que s'hi vol reivindicar encara s'està negociant, i critica que els promotors no hi han deixat intervenir la UGT, que és el sindicat que representa els treballadors de les petites i mitjanes empreses com la seva. També denuncia que els sindicats els tinguessin negociant fina a les 4 de la matinada quan ja tenien pensat convocar la vaga. Per la seva banda, Josep Rubio Puig, encarregat de la segona funerària, es va estimar més no donar l'opinió.
RIPOLL.
Els treballadors de la funerària Mauri, que dóna serveis a tota la comarca del Ripollès excepte la vall de Camprodon, tampoc s'han adherit a la vaga. L'encarregada també critica que es faci vaga per un conveni que encara s'està negociant.
PUIGCERDÀ.
La funerària Carrera també va poder oferir els seus serveis a la Cerdanya, que és la zona on treballa. El seu responsable, Onéssimo Carrera, no va voler opinar sobre la vaga.
EL PUNT
Un gran potencial de regeneració
A les comarques gironines hi ha una vuitantena de depuradores que, en el seu conjunt, poden arribar a tractar prop de 380.500 m³ d'aigua cada dia. Si s'arribés a regenerar el que el programa de reutilització d'aigua a Catalunya considera un nivell òptim (20%), hi hauria més de 70.000 m³ al dia per destinar a diversos usos: recàrrega d'aqüífers, reg de parcs i jardins i neteja de carrers, reg de camps de golf i zones esportives, ús en cultius, pastures d'animals, aqüicultura, masses d'aigua d'accés no públic, cultius industrials, refrigeració de la indústria no alimentària i reg de boscos i zones verdes on l'accés al públic és restringit.
Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l'estació de Blanes s'envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l'estany.
El PUNT
Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l'estació de Blanes s'envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l'estany.
El PUNT
dimarts, 15 de gener del 2008
Aprovació inicial modificació puntual Pla Parcial d'Ordenació del Sector 1
Identificació de l’expedient : Aprovació modificacio Pla Parcial sector 1 Mallorquines Est.
Fets
1.-N’Enric Serra i Grau, en nom i representació de l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, presenta un projecte de modificació puntual del Pla parcial urbanistic del Sector 1 Mallorquines Est.
2.- En data 24 d’abril de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l’esmentat planejament parcial i el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 31 de gener de 2006 va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del sector.
3. L’arquitecte municipal en data 27 de novembre de 2007 ha informat favorablement l’esmentada proposta de modificació puntual.
4.- La proposta presentada es concreta en la creació d’unes zones d’equipament privat
comunitari en els àmbits 1 i 3 del planol d’ordenació, que permet la creació d’espais de lleure vinculades a tots o alguns dels habitatges de les parcel.les de titularitat de la promotora i de l’altre propietari compareixent a l’expedient.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est als àmbits delimitats pels carrers Montserrat Caballe, Lluis Llach i Josep Carreres ( àmbit 1 ), carrers Josep Carreras Montserrat Caballe Abat Oliva i Lluis Llach ( àmbit 2 ) i carrers Lluis Llach, A Vivaldi i Sant Isidre ( àmbit 3), presentat per l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, amb les següents prescripcions :
Primer.- Caldrà visar el projecte pel col.legi professional competent.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.
Tercer.- Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l’article 83.5 del LU.
Quart.- Notificar la resolució als interessats.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Fets
1.-N’Enric Serra i Grau, en nom i representació de l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, presenta un projecte de modificació puntual del Pla parcial urbanistic del Sector 1 Mallorquines Est.
2.- En data 24 d’abril de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l’esmentat planejament parcial i el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 31 de gener de 2006 va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del sector.
3. L’arquitecte municipal en data 27 de novembre de 2007 ha informat favorablement l’esmentada proposta de modificació puntual.
4.- La proposta presentada es concreta en la creació d’unes zones d’equipament privat
comunitari en els àmbits 1 i 3 del planol d’ordenació, que permet la creació d’espais de lleure vinculades a tots o alguns dels habitatges de les parcel.les de titularitat de la promotora i de l’altre propietari compareixent a l’expedient.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est als àmbits delimitats pels carrers Montserrat Caballe, Lluis Llach i Josep Carreres ( àmbit 1 ), carrers Josep Carreras Montserrat Caballe Abat Oliva i Lluis Llach ( àmbit 2 ) i carrers Lluis Llach, A Vivaldi i Sant Isidre ( àmbit 3), presentat per l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, amb les següents prescripcions :
Primer.- Caldrà visar el projecte pel col.legi professional competent.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.
Tercer.- Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l’article 83.5 del LU.
Quart.- Notificar la resolució als interessats.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Aprovació Memòria obres Ampliació nínxols al Cementiri de Sils
Resultant necessari l’execució de les obres d’Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils, els Serveis Tècnics municipals ha redactat el projecte corresponent amb un pressupost total de //20.527,17// €.
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar inicialment la memòria Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils d’aquesta població, redactat per Serveis Tècnics municipals, amb un pressupost total de //20.527,17// euros.
Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública en el tauló i al BOP de Girona, per un termini de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci; durant els quals, els interessats podran examinar i formular les al·legacions que estimin pertinents.
Tercer.- L’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat, si transcorregut aquest termini no s’ha presentat cap reclamació, d’acord amb l’establert en l’article 38 del Decret 179/95 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar inicialment la memòria Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils d’aquesta població, redactat per Serveis Tècnics municipals, amb un pressupost total de //20.527,17// euros.
Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública en el tauló i al BOP de Girona, per un termini de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci; durant els quals, els interessats podran examinar i formular les al·legacions que estimin pertinents.
Tercer.- L’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat, si transcorregut aquest termini no s’ha presentat cap reclamació, d’acord amb l’establert en l’article 38 del Decret 179/95 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Concessió beques per estudis 2007
Proposta de la Regidoria de cultura, educació i promoció local.
- El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2001 va aprovar les bases de concessió d’ajuts per beques per estudis realitzats durant el curs 2001-2002, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província núm. 53 de data 15 de març de 2001 i al D.O.G.C. núm. 3385 del 10 de maig de 2001.
- Per acord del Ple ordinari del 27 de setembre de 2005 es va aprovar inicialment la modificació de les Bases per a la concessió de beques per estudis, publicant-se en el BOP núm. 201 del 20 d’octubre de 2005, i resultant definitivament aprovat al no rebre’s al·legacions.
- Per acord de la Junta de Govern Local Ordinària del 15 de gener de 2007 es va aprovar la convocatòria amb efectes des de l’1 de gener.
- En data 19 de novembre de 2006 l’Equip Bàsic d’Assistència Primària ha emès informe sobre cadascuna de les peticions.
- La Comissió Informativa d’Afers Socials del 26 de novembre de 2007 va emetre el dictamen corresponent.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Estimar les peticions formulades i atorgant les beques per estudis, per reunir les condicions establertes a les bases reguladores de la convocatòria per al 2007.
Segon.- Desestimar les peticions formulades per no reunir les condicions requerides en les bases reguladores.
Tercer.- Carregar la despesa a la partida núm. 07 07 451 48100 del vigent pressupost.
Quart.- Donar trasllat d’aquest acord als interessats i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
- El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2001 va aprovar les bases de concessió d’ajuts per beques per estudis realitzats durant el curs 2001-2002, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província núm. 53 de data 15 de març de 2001 i al D.O.G.C. núm. 3385 del 10 de maig de 2001.
- Per acord del Ple ordinari del 27 de setembre de 2005 es va aprovar inicialment la modificació de les Bases per a la concessió de beques per estudis, publicant-se en el BOP núm. 201 del 20 d’octubre de 2005, i resultant definitivament aprovat al no rebre’s al·legacions.
- Per acord de la Junta de Govern Local Ordinària del 15 de gener de 2007 es va aprovar la convocatòria amb efectes des de l’1 de gener.
- En data 19 de novembre de 2006 l’Equip Bàsic d’Assistència Primària ha emès informe sobre cadascuna de les peticions.
- La Comissió Informativa d’Afers Socials del 26 de novembre de 2007 va emetre el dictamen corresponent.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Estimar les peticions formulades i atorgant les beques per estudis, per reunir les condicions establertes a les bases reguladores de la convocatòria per al 2007.
Segon.- Desestimar les peticions formulades per no reunir les condicions requerides en les bases reguladores.
Tercer.- Carregar la despesa a la partida núm. 07 07 451 48100 del vigent pressupost.
Quart.- Donar trasllat d’aquest acord als interessats i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Aprovació certificació nº5 "Urbanització d'una plaça i dos passatges a Sils"
Procediment genèric 2007/421
Informe relatiu a l’existència de crèdit suficient per aprovar la Certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”.
Antecedents:
- Per acord de Junta de Govern Local del 4 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el projecte “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, amb un pressupost total de 233.675,40€.
- Per acord de la Junta de Govern Local de data 26 de març de 2007 es va acordar l’adjudicació de l’obra: Urbanització d’una Plaça i dos Passatges a Sils, a l’empresa Aglomerats Girona, S.A. per un import de 218.953,85€ (dos-cents divuit mil nou-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-cinc euros).
- Els directors de l’obra han redactat la certificació de les obres executades durant el mes de novembre de 2007.
- S’ha presentat a l’Ajuntament la factura número FCG/07/00167 corresponent a la certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, per un import de 14.414,00€ (catorze mil quatre-cents catorze euros).
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la certificació nº 5 a favor d’AGLOMERATS GIRONA SA per un import de
14.414,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 511 60003 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Informe relatiu a l’existència de crèdit suficient per aprovar la Certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”.
Antecedents:
- Per acord de Junta de Govern Local del 4 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el projecte “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, amb un pressupost total de 233.675,40€.
- Per acord de la Junta de Govern Local de data 26 de març de 2007 es va acordar l’adjudicació de l’obra: Urbanització d’una Plaça i dos Passatges a Sils, a l’empresa Aglomerats Girona, S.A. per un import de 218.953,85€ (dos-cents divuit mil nou-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-cinc euros).
- Els directors de l’obra han redactat la certificació de les obres executades durant el mes de novembre de 2007.
- S’ha presentat a l’Ajuntament la factura número FCG/07/00167 corresponent a la certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, per un import de 14.414,00€ (catorze mil quatre-cents catorze euros).
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la certificació nº 5 a favor d’AGLOMERATS GIRONA SA per un import de
14.414,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 511 60003 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Manteniments i millores a la xarxa de subministrament d'aigua potable
- En el mes de maig de 2007 es van recepcionar les obres corresponents a l’AMPLIACIÓ DE L’ABASTAMENT D’AIGUA DE SILS que van incloure la implantació d’una estació de bombament adossada al dipòsit deMallorquines on es va instal.lar un grup de sobreelevació a la canonada de distribució cap al nucli urbà. La finalitat era disposar a la sortida del dipòsit d’una pressió de 2’5 kg/cm2.
La posta en funcionament d’aquest grup de sobrepressió ha representat una important millora en la qualitat del servei. Però en el termini de temps transcorregut des de la seva posta en funcionament s’han anat posant de manifest alguns aspectes a millorar, part dels quals s’han esmenat modificant només la gestió del sistema, però actualment es considera convenient portar a terme una millora tècnica en les instal.lacions de l’estació.
- Informe de l’Enginyer Municipal de data 10 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat d’adquirir un acumulador hidroneumàtic de 500 litres a la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines amb la finalitat de que aquest dispositiu doni temps, quan es connecti una nova bomba, a que el variador de freqüència actuï regulant sense problemes el cabal demandat en tot moment.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SOREA per un import de 1610’24€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Adquirir al proveïdor SOREA un calderí de 500 litres per la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines, per un import de 1610,24 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 441 21300 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’Enginyer Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
La posta en funcionament d’aquest grup de sobrepressió ha representat una important millora en la qualitat del servei. Però en el termini de temps transcorregut des de la seva posta en funcionament s’han anat posant de manifest alguns aspectes a millorar, part dels quals s’han esmenat modificant només la gestió del sistema, però actualment es considera convenient portar a terme una millora tècnica en les instal.lacions de l’estació.
- Informe de l’Enginyer Municipal de data 10 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat d’adquirir un acumulador hidroneumàtic de 500 litres a la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines amb la finalitat de que aquest dispositiu doni temps, quan es connecti una nova bomba, a que el variador de freqüència actuï regulant sense problemes el cabal demandat en tot moment.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SOREA per un import de 1610’24€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Adquirir al proveïdor SOREA un calderí de 500 litres per la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines, per un import de 1610,24 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 441 21300 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’Enginyer Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Redisseny del "Quadern de Sils"
- Desde l’any 1988, quan va sortir el primer número del Quadern, fins avui, la imatge gràfica d’aquest i la seva estructura de continguts ha variat relativament poc. Els temps han evolucionat i es creu necessari fer alguns canvis d’imatge, de continguts i de periodicitat.
- Informe del director de l’Arxiu Municipal de data 2 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat de la col.laboració d’un professional del disseny gràfic per poder portar a terme aquest canvi d’imatge del nostre butlletí municipal.
- Pressupost efectuat pel proveïdor DGF DISSENY per un import de 672’80€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
- Informe del director de l’Arxiu Municipal de data 2 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat de la col.laboració d’un professional del disseny gràfic per poder portar a terme aquest canvi d’imatge del nostre butlletí municipal.
- Pressupost efectuat pel proveïdor DGF DISSENY per un import de 672’80€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Contractar al proveïdor DGF DISSENY el servei de disseny gràfic de la maqueta del Quadern de Sils, per un import de 672,80 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 01 463 22602 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i al Director de l’Arxiu Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
El Consell Comarcal inicia la sisena edició dels tallers d´ocupació
DdeG, Santa Coloma de Farners. El Consell Comarcal de la Selva ha iniciat la sisena edició dels tallers d'ocupació adreçats a persones de 25 anys o més que estan en situació d'atur, preferentment aturats de llarga durada, dones, persones majors de 45 anys o altres ciutadans que puguin tenir problemes per accedir a un lloc de treball. L'objectiu d'aquests tallers, que s'emmarquen en una iniciativa subvencionada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, és millorar l'ocupabilitat d'aquests col·lectius.
Respecte als tallers d'ocupació que enguany s'han atorgat al Consell Comarcal de la Selva, hi trobem auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria, paletes i protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria. Aquestes disciplines es desenvoluparan a Lloret (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-axuiliar geriatria; paletes); Sant Hilari Sacalm (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria); i Maçanet Sils i Vidreres (protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria).
El taller de paleteria consistirà en desenvolupar la segona fase dels treballs de rehabilitació del futur Centre d'Interpretació Ambiental Fenals-Santa Clotilde a Lloret, a i Maçanet, Sils i Vidreres es desenvoluparan treballs a la bassa de Montbarbat, als estanys de Sils i a la Pineda d'en Mazó a Vidreres.
Diari de Girona
Respecte als tallers d'ocupació que enguany s'han atorgat al Consell Comarcal de la Selva, hi trobem auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria, paletes i protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria. Aquestes disciplines es desenvoluparan a Lloret (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-axuiliar geriatria; paletes); Sant Hilari Sacalm (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria); i Maçanet Sils i Vidreres (protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria).
El taller de paleteria consistirà en desenvolupar la segona fase dels treballs de rehabilitació del futur Centre d'Interpretació Ambiental Fenals-Santa Clotilde a Lloret, a i Maçanet, Sils i Vidreres es desenvoluparan treballs a la bassa de Montbarbat, als estanys de Sils i a la Pineda d'en Mazó a Vidreres.
Diari de Girona
Recurs d'alçada contra acords de l'Assemblea General Ordinària de 4 denovembre de 2007 de la Junta de Conservació de la urb. Vallcanera Park.
Per part de l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park mitjançant escrit de data 12 de desembre de 2007 (RGE núm. 3669), s’interposà Recurs d’Alçada contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
FONAMENTS DE DRET
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present recurs compleix amb els requisits legals exigits pels arts. 107, 110, 114 i 116 de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.
Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent:
I.- Quan a l’exigencia del quorum especial establert a la lletre b de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts de l’ECU hem de manifestar que el mateix unicament s’exigeix sobre “ innovaciones que supongan obras extraordinarias de mejoras, implantacion de nuevos servicios...”, circunstancies i requisits que no es donen, doncs les obres projectades unicament representen l’adequació de les instal.lacions existents a les necessitats de garantir l’abastament d’aigua en les degudes condicions tècniques i en compliment de les normatives sectorials vigents (Norma
Bàsica de l’Edificació, Decret 64/1995 de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, etc). Totes les obres que es realitzaen als efectes de donar compliment als requeriments de la salubtritat pública, implantacio d’hidrants vinculats a la seguretat pública, no son nous serveis sino meres obres de manteniment i conservació adequantse a la normativa vigent, sense perjudici del cost de les mateixes, que respon a l’extensió de laurbanització i a la no execució faseada de les mateixes.
En conseqüencia, no es aplicable a aquest supósit les regles definides a la lletre b) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, essent els quourums i les votacions adequades a la lletre a) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, doncs a l’assemblea van participar propietaris que representaven el 17,4371 777 % del coeficient total i a favor de l’adopció de l’acord d’executar les obres de renovació i reforma de les instal·lacions i de la xarxa de distribució de l'aigua i el
finançament de les mateixes, van votar propietaris que representaven el 19,5029009 % del coeficient total, votant a favor propietaris que representaven el 54,497930 % del coeficient total dels assistents a l'Assemblea.
Cal significar per altre banda, malgrat la importancia económica del pressupost de les obres, que l’ECU, a la qual no s’aplica la legislació de la contractació de les administracions públiques, segons el seu acord de l’assamblea de 6 de març de 2005 de cessió de la gestió del servei de forma temporal, amb una durada suficient per a, entre altres obligacions de la cessionária, redactar el Pla Director ara aprovat, va comportar i formalitzar la presentació d’ofertes de dues companyies de serveis, Abastaments d'Aígües del Tordera, SL, i Sorea, SA, donant-se compte del proces a l'assemblea de 1 de juliol de 2006, garantint-se una concurrencia d’ofertes. En
aquets proces de contractació del servei s'ha donat compliment a un acord assambleari previ, s'ha contrastat tècnicament i,econòmicament el Pla Director presentat i s’adopta un sistema de finançament on la concessionaria assumeix, entre altres condicions, l'aportació a fons perdut de l'import de 200.000€, el finançament total del cost relatiu a totes les parcel·les que no tenent contractat el subministrament d'aigua i de la resta de l'import pressupostat en cinc anys quan un 66,66 % i en vint-i-cinc anys el restant 33,34 %.
II.- D’acord amb l’escrit d’al.legacions formalitzat perl’ECU, quan a la manca d’informació previa del projecte i del pressupost, cal significar el següent :
A l'Assemblea es va presentar el projecte per part de l'enginyer redactor del Pla Director del Servei d'aigua potable de la Urbanització de Vallcanera va exposar amb detall el contingut del Pla, i va significar, que no es tracte d'un projecte d'obres, sinó que el seu objectiu és la recerca dels problemes que pateix l'abastament actual i plantejar solucions globals per obtenir una infrastructura hidràulica adequada, eficaç, suficient, que compleixi la normativa contra incendis
i possibiliti l'expansió urbanística. Aquest técnic va ser present a l’Assemblea també per respondre tots els aclariments í explicacions que li fossin presentats pels assistents, efectuant-se un torn de precs i preguntes exclusiu amb aquesta finalitat. Aquesta explicació va èsser acompanyada d'imatges projectades i aclaridores i complementaries de l'exposició oral.
D'altre banda, cal dir que el projecte forma part de tota la documentació relativa a l’Assemblea General que ha estat a disposició de tots els membres de l'ECU, per a ser consultada a la seu social, sense perjudici de constatar-se que a la vista del volum del projecte és inviable la seva remissió individualitzada als membres de l'Entitat. Per últim cal dir que el full informatiu nomes era un complement/resum escrit per poder seguir i facilitar la comprensió de les cexplicacions donades a l’Assemblea.
III.- La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya núm 337/1999, de 7 d’abril, en relació a les determinacions de l’article 18 dels Estatuts diu al seu fonament de dret quart, parragrafs segon i tercer :
“El artículo 18 de los Estatutos de la Entidad Urbanística de Conservación y Mantenimiento de Vallcanera Park del municipio de Sils, establece que las cuotas de
participación de cada uno de los propietarios de parcelas, en la utilización, o en su caso, propiedad de los elementos comunes, en la adaptación de acuerdos comunitarios, y en los gastos de utilización, conservación y mantenimiento de todas las instalaciones, servicios y obras, se establecen en proporción matemática a la superficie de cada parcela en relación a la superficie total de parcelas, y que la modificación de la cuotade participación o porcentaje de contribución corresponde a la asamblea general, si bien en tanto no se reúna ésta y con carácter extraordinario y provisional podrá ser fijado por la junta directiva, cuando la alteración no afecte a más de un 10% de la cuota de participación total, pudiendo acordar la asamblea además de la cuota de participación en proporción a la superficie de la parcela una cuota social fija por propietario.
Debe observarse que la junta general de la asamblea general de parcelistas en su sesión de 24 de julio de 1994, según resulta del acta, aprobó como forma de cálculo de los recibos de obras de finalización del proyecto de urbanización el de la superficie en metros cuadrados de la parcela, sin establecer un criterio diferenciado para el sufragio de los costes de mantenimiento, por la que la junta directiva carece de poder autónomo para contrariar los estatutos de la entidad y los acuerdos de la asamblea, lo que deriva en la declaración de la no conformidad a derecho de los recibos expedidos impugnados en lo que se refiere a la distribución de los costes de mantenimiento de la urbanización que deberá determinarse en relación con la superficie de las parcelas, lo que promueve la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo”.
Ara be, la Junta Directiva va estimar que l'aplicació de quotes seguint únicament el criteri de la proporcionalitat en la superfície de les parcel·les, portava a resultats clarament injustos, de forma particular per l’existència d'edificacions plurifamiliars, per aixó va proposar a l’assemblea l’aplicació d'una quota fixa per propietari, combinada i complementada amb una quota proporcional, a la superfície, el que s’ajusta, a l’aprovar-se per l’Assemblea, a l’esmentat precepte i l’interpetació del mateix per la referida Sentencia Judicial.
IV.- La implantació de l'obligatorietat de l’auditoria de cámptes externes, es una temàtica, sense entrar si es competencia merament de la Junta Directiva, que pacíficament s’integra dintre de les funcions ordinaries d’una ECU i en conseqüencia, no cal cap quorum extraordinari, doncs no s’integra en cap supósit dels previstos a la lletrtra b de l’apartat 5è de l’article 20. Igualment cal
dir que la finalitat de la mateixa, tal com exposa la direcció de l’ECU, es “ que de forma definitiva es garanteixi la claredat i correcció dels comptes i estats financers de l’Entitat”.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD:
Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park (RGE núm. 3669) contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
Segon.- Donar trasllat de l’acord al President de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació del Sector Vallcanera Park, així com a en Associació Centre Cívic Cultural i Socialde Vallcanera (RGE, per a llur coneixement i efectes.
Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.
Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent:
I.- Quan a l’exigencia del quorum especial establert a la lletre b de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts de l’ECU hem de manifestar que el mateix unicament s’exigeix sobre “ innovaciones que supongan obras extraordinarias de mejoras, implantacion de nuevos servicios...”, circunstancies i requisits que no es donen, doncs les obres projectades unicament representen l’adequació de les instal.lacions existents a les necessitats de garantir l’abastament d’aigua en les degudes condicions tècniques i en compliment de les normatives sectorials vigents (Norma
Bàsica de l’Edificació, Decret 64/1995 de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, etc). Totes les obres que es realitzaen als efectes de donar compliment als requeriments de la salubtritat pública, implantacio d’hidrants vinculats a la seguretat pública, no son nous serveis sino meres obres de manteniment i conservació adequantse a la normativa vigent, sense perjudici del cost de les mateixes, que respon a l’extensió de laurbanització i a la no execució faseada de les mateixes.
En conseqüencia, no es aplicable a aquest supósit les regles definides a la lletre b) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, essent els quourums i les votacions adequades a la lletre a) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, doncs a l’assemblea van participar propietaris que representaven el 17,4371 777 % del coeficient total i a favor de l’adopció de l’acord d’executar les obres de renovació i reforma de les instal·lacions i de la xarxa de distribució de l'aigua i el
finançament de les mateixes, van votar propietaris que representaven el 19,5029009 % del coeficient total, votant a favor propietaris que representaven el 54,497930 % del coeficient total dels assistents a l'Assemblea.
Cal significar per altre banda, malgrat la importancia económica del pressupost de les obres, que l’ECU, a la qual no s’aplica la legislació de la contractació de les administracions públiques, segons el seu acord de l’assamblea de 6 de març de 2005 de cessió de la gestió del servei de forma temporal, amb una durada suficient per a, entre altres obligacions de la cessionária, redactar el Pla Director ara aprovat, va comportar i formalitzar la presentació d’ofertes de dues companyies de serveis, Abastaments d'Aígües del Tordera, SL, i Sorea, SA, donant-se compte del proces a l'assemblea de 1 de juliol de 2006, garantint-se una concurrencia d’ofertes. En
aquets proces de contractació del servei s'ha donat compliment a un acord assambleari previ, s'ha contrastat tècnicament i,econòmicament el Pla Director presentat i s’adopta un sistema de finançament on la concessionaria assumeix, entre altres condicions, l'aportació a fons perdut de l'import de 200.000€, el finançament total del cost relatiu a totes les parcel·les que no tenent contractat el subministrament d'aigua i de la resta de l'import pressupostat en cinc anys quan un 66,66 % i en vint-i-cinc anys el restant 33,34 %.
II.- D’acord amb l’escrit d’al.legacions formalitzat perl’ECU, quan a la manca d’informació previa del projecte i del pressupost, cal significar el següent :
A l'Assemblea es va presentar el projecte per part de l'enginyer redactor del Pla Director del Servei d'aigua potable de la Urbanització de Vallcanera va exposar amb detall el contingut del Pla, i va significar, que no es tracte d'un projecte d'obres, sinó que el seu objectiu és la recerca dels problemes que pateix l'abastament actual i plantejar solucions globals per obtenir una infrastructura hidràulica adequada, eficaç, suficient, que compleixi la normativa contra incendis
i possibiliti l'expansió urbanística. Aquest técnic va ser present a l’Assemblea també per respondre tots els aclariments í explicacions que li fossin presentats pels assistents, efectuant-se un torn de precs i preguntes exclusiu amb aquesta finalitat. Aquesta explicació va èsser acompanyada d'imatges projectades i aclaridores i complementaries de l'exposició oral.
D'altre banda, cal dir que el projecte forma part de tota la documentació relativa a l’Assemblea General que ha estat a disposició de tots els membres de l'ECU, per a ser consultada a la seu social, sense perjudici de constatar-se que a la vista del volum del projecte és inviable la seva remissió individualitzada als membres de l'Entitat. Per últim cal dir que el full informatiu nomes era un complement/resum escrit per poder seguir i facilitar la comprensió de les cexplicacions donades a l’Assemblea.
III.- La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya núm 337/1999, de 7 d’abril, en relació a les determinacions de l’article 18 dels Estatuts diu al seu fonament de dret quart, parragrafs segon i tercer :
“El artículo 18 de los Estatutos de la Entidad Urbanística de Conservación y Mantenimiento de Vallcanera Park del municipio de Sils, establece que las cuotas de
participación de cada uno de los propietarios de parcelas, en la utilización, o en su caso, propiedad de los elementos comunes, en la adaptación de acuerdos comunitarios, y en los gastos de utilización, conservación y mantenimiento de todas las instalaciones, servicios y obras, se establecen en proporción matemática a la superficie de cada parcela en relación a la superficie total de parcelas, y que la modificación de la cuotade participación o porcentaje de contribución corresponde a la asamblea general, si bien en tanto no se reúna ésta y con carácter extraordinario y provisional podrá ser fijado por la junta directiva, cuando la alteración no afecte a más de un 10% de la cuota de participación total, pudiendo acordar la asamblea además de la cuota de participación en proporción a la superficie de la parcela una cuota social fija por propietario.
Debe observarse que la junta general de la asamblea general de parcelistas en su sesión de 24 de julio de 1994, según resulta del acta, aprobó como forma de cálculo de los recibos de obras de finalización del proyecto de urbanización el de la superficie en metros cuadrados de la parcela, sin establecer un criterio diferenciado para el sufragio de los costes de mantenimiento, por la que la junta directiva carece de poder autónomo para contrariar los estatutos de la entidad y los acuerdos de la asamblea, lo que deriva en la declaración de la no conformidad a derecho de los recibos expedidos impugnados en lo que se refiere a la distribución de los costes de mantenimiento de la urbanización que deberá determinarse en relación con la superficie de las parcelas, lo que promueve la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo”.
Ara be, la Junta Directiva va estimar que l'aplicació de quotes seguint únicament el criteri de la proporcionalitat en la superfície de les parcel·les, portava a resultats clarament injustos, de forma particular per l’existència d'edificacions plurifamiliars, per aixó va proposar a l’assemblea l’aplicació d'una quota fixa per propietari, combinada i complementada amb una quota proporcional, a la superfície, el que s’ajusta, a l’aprovar-se per l’Assemblea, a l’esmentat precepte i l’interpetació del mateix per la referida Sentencia Judicial.
IV.- La implantació de l'obligatorietat de l’auditoria de cámptes externes, es una temàtica, sense entrar si es competencia merament de la Junta Directiva, que pacíficament s’integra dintre de les funcions ordinaries d’una ECU i en conseqüencia, no cal cap quorum extraordinari, doncs no s’integra en cap supósit dels previstos a la lletrtra b de l’apartat 5è de l’article 20. Igualment cal
dir que la finalitat de la mateixa, tal com exposa la direcció de l’ECU, es “ que de forma definitiva es garanteixi la claredat i correcció dels comptes i estats financers de l’Entitat”.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD:
Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park (RGE núm. 3669) contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
Segon.- Donar trasllat de l’acord al President de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació del Sector Vallcanera Park, així com a en Associació Centre Cívic Cultural i Socialde Vallcanera (RGE, per a llur coneixement i efectes.
dilluns, 14 de gener del 2008
Anunci relatiu al concurs per a la contractació de l’obra Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
Per acord de Ple extraordinari del 19 de desembre de 2007 es va aprovar la contractació de l’obra Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats), mitjançant el sistema de Concurs, i el Plec de clàusules administratives particulars que l'ha de regir, i atès l’establert en l’article 277 del Decret Legislatiu 2/2003, de
28 d’abril, s’exposa al públic pel termini de 20 dies, a l’efecte presentació de possibles reclamacions.
Simultàniament, es convoca licitació per a l'adjudicació d'aquesta obra, si bé aquesta s'ajornarà quan sigui convenient en cas que es formulin reclamacions contra el Plec de clàusules administratives particulars.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) Descripció de l'objecte: Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: C. Josep Trueta/Antoni Gaudí.
d) Termini d'execució: 12 mesos.
3 Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: Concurs
4 Pressupost base de la licitació:
Import total: 1.243.659,14 euros, IVA vigent inclòs.
5 Garanties:
La garantia provisional que han de constituir els licitadors és equivalent al 2% del preu de licitació i la garantia definitiva és del 4% de l’import de l’adjudicació.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils.
b) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià núm.2
c) Localitat i codi postal: 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) FAX: 972 85 36 17
f) Data límit per a l’obtenció de documents i informació: el darrer dia per presentar les pliques.
7 Requisits específics del contractista:
a) Classificació:
Grup Subgrups Categoria
A 1 a
C 2 c
I 9 b
b) Altres requisits: els establerts en els plecs de clàusules administratives particulars.
8 Presentació d'ofertes:
a) Data límit de presentació: vint-i-sis dies naturals posteriors a la publicació de l’Anunci de contractació.
b) Documentació que s'ha de presentar: la que detalla la clàusula 13ª del Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: el que s'indica al punt 6.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos
e) Admissió de variants: les assenyalades en el plec de clàusules particulars.
9 Obertura de les ofertes:
L'obertura dels sobres tindrà lloc el cinquè dia següent al del venciment del termini de presentació de proposicions a les 14 hores.
10 Despeses dels anuncis:
Les despeses de publicació dels anuncis seran a càrrec del contractista adjudicatari.
Sils, 24 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
28 d’abril, s’exposa al públic pel termini de 20 dies, a l’efecte presentació de possibles reclamacions.
Simultàniament, es convoca licitació per a l'adjudicació d'aquesta obra, si bé aquesta s'ajornarà quan sigui convenient en cas que es formulin reclamacions contra el Plec de clàusules administratives particulars.
1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.
2.- Objecte del contracte:
a) Descripció de l'objecte: Centre d'Educació Infantil 1r cicle (5 unitats)
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: C. Josep Trueta/Antoni Gaudí.
d) Termini d'execució: 12 mesos.
3 Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: Concurs
4 Pressupost base de la licitació:
Import total: 1.243.659,14 euros, IVA vigent inclòs.
5 Garanties:
La garantia provisional que han de constituir els licitadors és equivalent al 2% del preu de licitació i la garantia definitiva és del 4% de l’import de l’adjudicació.
6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils.
b) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià núm.2
c) Localitat i codi postal: 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) FAX: 972 85 36 17
f) Data límit per a l’obtenció de documents i informació: el darrer dia per presentar les pliques.
7 Requisits específics del contractista:
a) Classificació:
Grup Subgrups Categoria
A 1 a
C 2 c
I 9 b
b) Altres requisits: els establerts en els plecs de clàusules administratives particulars.
8 Presentació d'ofertes:
a) Data límit de presentació: vint-i-sis dies naturals posteriors a la publicació de l’Anunci de contractació.
b) Documentació que s'ha de presentar: la que detalla la clàusula 13ª del Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: el que s'indica al punt 6.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos
e) Admissió de variants: les assenyalades en el plec de clàusules particulars.
9 Obertura de les ofertes:
L'obertura dels sobres tindrà lloc el cinquè dia següent al del venciment del termini de presentació de proposicions a les 14 hores.
10 Despeses dels anuncis:
Les despeses de publicació dels anuncis seran a càrrec del contractista adjudicatari.
Sils, 24 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
dijous, 10 de gener del 2008
La davallada en la contractació d'habitatges s'accentua i ja s'acosta al 40%
Les zones costaneres són les més afectades i es preveu que la davallada no s'aturi almenys fins al 2009
MÒNICA CABRUJA. Girona
La caiguda en la contractació d'habitatges continua i a final del 2007 ja va arribar al 38,82% a les comarques de Girona, amb 12.045 unitats contractades. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Ernest Oliveras, va alertar ahir que si no es busquen solucions la desacceleració es començarà a fer del tot evident a partir del segon semestre del 2008, ja que fins ara el nombre d'habitatges que hi ha en construcció encara manté el sector del tot actiu. El nombre d'habitatges contractats (indicatiu de l'activitat que hi haurà en els propers anys) ha baixat a totes les comarques i la davallada ha estat més forta a les comarques costaneres i a la Cerdanya, ja que afecta sobretot la construcció de segones residències, i també al Gironès, amb una disminució del 45,83%.
El 2007 es van contractar 12.045 habitatges a les comarques de Girona, mentre que el 2006 el nombre va ser de 19.687. Això suposa una caiguda del 38,82%. La comarca més afectada percentualment és la Cerdanya, tot i que cal tenir en compte que representa aproximadament el 2% de la construcció a les comarques gironines. El pes més fort de la baixada es produeix a les comarques costaneres, on es concentra el 65% de l'obra en habitatges. «Les comarques amb molts habitatges de segona residència són les més afectades, ja que es tracta d'inversions de les quals es pot prescindir, en un moment com l'actual, en què hi ha una manca de confiança motivada per diferents factors», va destacar el president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Oliveras va remarcar que la baixada percentual que es produeix a l'Alt i el Baix Empordà i la Selva pot ser preocupant en relació amb l'activitat futura. Les comarques menys afectades per la baixada de contractació són la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
La contractació d'habitatges a les comarques de Girona va fer un tomb el 2007 després d'uns anys de fort dinamisme i de l'1 de gener al 30 de setembre ja es va posar de manifest que s'havia registrat una caiguda important, del 30% (segons les dades que es van fer públiques a l'octubre de l'any passat). Les darreres dades difoses ahir pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics posen de manifest que la desacceleració continua i la davallada ja va arribar al 38,82% a final del 2007. «L'any passat es va continuar treballant tant o més que el 2006 i es van acabar més habitatges que l'any anterior. Sense tenir una bola de vidre és difícil d'assegurar, però tot fa preveure que durant els primers mesos del 2008 la construcció d'habitatges continuarà molt activa i que el segon semestre és quan hi haurà problemes, ja que sobrarà mà d'obra», va indicar Oliveras. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics veu difícil que l'obra pública pugui absorbir l'excedent de mà d'obra que es pot produir al sector privat i no és gaire optimista en relació amb una possible recuperació de la contractació a curt termini. «Es preveu que la corba continuï baixant i el 2009 es toqui fons», va manifestar.
Pel que fa a la rehabilitació d'habitatges, tot i que el pes continua sent petit en relació amb les noves contractacions, ha augmentat del 10% el 2006 a aproximadament el 13% el 2007 pel que fa al conjunt de contractacions. «En moments en què baixa la confiança en la compra, creix la rehabilitació, per mantenir el que ja es té», va argumentar Oliveras. El col·legi ha defensat moltes vegades que la rehabilitació d'habitatges és una de les assignatures pendents.
EL TOMB AL SECTOR La contractació d'habitatges s'ha instal·lat durant anys en una dinàmica de fort creixement i concretament el 2006 va créixer un 14% en relació amb el 2005. Des del sector ja s'alertava que aquests grans creixements no eren gaire positius i s'apostava per l'estabilització, però ara s'ha entrat en una dinàmica contrària que fa témer una davallada forta si no es troben solucions a temps. Oliveras va recordar que la caiguda de contractacions té una part de «lògica», ja que s'emmarca dins el context de l'entrada en vigor del codi tècnic de l'edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però també comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans, però també és cert que la caiguda està motiva per una crisi de confiança», va remarcar. Oliveras va reconèixer que el que no s'esperava era la frenada en la venda d'habitatges que s'ha produït el 2007, que atribueix, en part, a la crisi del mercat hipotecari dels Estats Units que ha provocat un enduriment en les condicions de les hipoteques. «Si l'aixeta continua tancada és difícil remuntar, ja que per fer-ho el primer que cal és col·locar tots els habitatges que hi ha ara en estoc al mercat», manté.
EL TOMB AL SECTOR La contractació d'habitatges s'ha instal·lat durant anys en una dinàmica de fort creixement i concretament el 2006 va créixer un 14% en relació amb el 2005. Des del sector ja s'alertava que aquests grans creixements no eren gaire positius i s'apostava per l'estabilització, però ara s'ha entrat en una dinàmica contrària que fa témer una davallada forta si no es troben solucions a temps. Oliveras va recordar que la caiguda de contractacions té una part de «lògica», ja que s'emmarca dins el context de l'entrada en vigor del codi tècnic de l'edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però també comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans, però també és cert que la caiguda està motiva per una crisi de confiança», va remarcar. Oliveras va reconèixer que el que no s'esperava era la frenada en la venda d'habitatges que s'ha produït el 2007, que atribueix, en part, a la crisi del mercat hipotecari dels Estats Units que ha provocat un enduriment en les condicions de les hipoteques. «Si l'aixeta continua tancada és difícil remuntar, ja que per fer-ho el primer que cal és col·locar tots els habitatges que hi ha ara en estoc al mercat», manté.
64 municipis s'escapen de la baixada
Sarrià, Fornells, Besalú i algunes poblacions costaneres són localitats on l'any passat es va apujar la contractació
MÒNICA CABRUJA. Girona
Seixanta-quatre municipis de les comarques gironines es van escapar l'any passat de la caiguda en nombre de contractacions d'habitatges. Cadaqués, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Pals, Santa Cristina d'Aro, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Sils, Tossa de Mar, Besalú i Sant Joan de les Abadesses són alguns dels que figuren en la llista. En la gran majoria, però, el nombre d'habitatges contractats a baixat. Alguns dels que destaquen són la ciutat de Girona, on s'ha passat de 1.578 el 2006 a 656 el 2007; Salt, de 595 a 279; Olot, de 951 a 659; Figueres, de 1.320 a 932; Banyoles, de 428 a 277; Blanes, de 858 a 507; Lloret de Mar, de 1.264 a 491; Palamós, de 219 a 130, i Sant Feliu de Guíxols, de 582 a 168.
Seixanta-quatre municipis de les comarques gironines es van escapar l'any passat de la caiguda en nombre de contractacions d'habitatges. Cadaqués, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Pals, Santa Cristina d'Aro, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Sils, Tossa de Mar, Besalú i Sant Joan de les Abadesses són alguns dels que figuren en la llista. En la gran majoria, però, el nombre d'habitatges contractats a baixat. Alguns dels que destaquen són la ciutat de Girona, on s'ha passat de 1.578 el 2006 a 656 el 2007; Salt, de 595 a 279; Olot, de 951 a 659; Figueres, de 1.320 a 932; Banyoles, de 428 a 277; Blanes, de 858 a 507; Lloret de Mar, de 1.264 a 491; Palamós, de 219 a 130, i Sant Feliu de Guíxols, de 582 a 168.
dilluns, 7 de gener del 2008
Aprofitar l'espai del CEIP Castell de Farners
Fa poques setmanes han començat els treballs de construcció de la segona fase de l'escola Castell de Farners de Santa Coloma. La previsió del Departament d'Educació és que l'edifici de primària estigui acabat per entrar en funcionament el mes de setembre que ve, coincidint amb l'arrencada del curs 2008-2009. El Departament està estudiant la possibilitat d'utilitzar provisionalment les noves instal·lacions del Castell de Farners per situar-hi el nou institut, tenint en compte que només s'utilitzarà una part molt petita de l'edifici amb alumnes de primer i segon de primària. El director d'Educació, Andreu Otero, admet que això només és una possibilitat, ja que també es considera situar el nou institut a Sils, un municipi que ja ha manifestat la seva voluntat per acollir-lo. Els alcaldes de les dues poblacions coneixen la situació i serà Educació qui decidirà quina opció veu més viable. El que és clar és que cal crear un centre nou, perquè les dades palesen que l'institut de Santa Coloma no pot créixer més.
Educació obrirà cinc escoles i quatre IES més a les comarques gironines el curs que ve
Es crearan a Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Castelló, Platja d'Aro, Vilafant, Lloret, Vilablareix, Lloret i Santa Coloma
DANI VILÀ. Girona
Demà tot just començarà el segon trimestre d'aquest curs, però l'augment d'alumnat fa que el Departament d'Educació ja prevegi a hores d'ara la creació de cinc escoles noves i quatre instituts més a les comarques gironines per al curs 2008-2009. Les noves escoles s'obriran als municipis de Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Castelló d'Empúries i Castell i Platja d'Aro. L'important augment d'alumnat dels últims anys a primària comença a deixar-se sentir a secundària. Per aquest motiu, el govern crearà centres a Vilafant, Vilablareix i Lloret, i també té clar que obrirà un centre de secundària a la Selva, però encara ha de decidir si l'establirà a Sils o a Santa Coloma de Farners, aprofitant espais que no farà servir l'escola Castell de Farners.
Tots els centres que es posaran en marxa a partir del setembre vinent ho faran amb mòduls prefabricats. El director d'Educació a Girona, Andreu Otero, reconeix que el creixement previst a hores d'ara és molt important, i que s'obriran nou centres més el curs que ve, «però són les necessitats que tenim i hem de respondre a la demanda d'escolarització que tenim». Otero considera que l'obertura de més escoles i instituts es pot atribuir en part al reagrupament familiar d'aquests dos últims anys, en què han arribat més de 8.000 persones, entre les quals hi ha un percentatge considerable de nens i joves en edat escolar.
Les noves escoles de Castelló d'Empúries, Quart i Platja d'Aro començaran amb grups de P3 i també de P4 i P5, ja que són grups que durant aquest curs s'han situat en centres que ja existien en aquests municipis. Cal destacar la nova escola de Salt, que serà el tercer centre educatiu nou dels últims tres anys en aquest municipi. També s'obrirà un centre de primària a Sant Julià de Ramis.
Pel que fa als instituts, Lloret arrencarà amb dos grups de primer d'ESO, mentre que Vilablareix donarà servei als alumnes de Fornells, Quart, Vilablareix i Aiguaviva. A Vilafant, Educació aposta per obrir amb dues línies, malgrat la petició de diversos pobles d'obrir amb tres. Aquesta oferta només donarà servei als alumnes de Vilafant. El govern encara ha de decidir si el quart IES s'obrirà a Sils o a Santa Coloma. Tenint en compte que encara falten mesos, cal pensar que la llista de noves escoles i nous instituts encara podria créixer.
Castelló i Lloret són els municipis on més augmenta la població des de l´any 1998
Portbou és la localitat gironina que experimenta un descens més gran d'habitants, del 17,80%
R.R.B., Girona.
Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, i Lloret de Mar, a la Selva, són els dos municipis gironins de més de 10.000 habitants on la població va experimentar un augment més gran entre el 1998 i el 2007. Segons les últimes xifres fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística, Lloret comptava l'1 de gener del 2007 un total de 34.997 habitants, un 95,78 per cent més que els 17.875 que hi havia censats en aquest municipi selvatà l'1 de gener del 1998. Pel que fa a Castelló, el nombre de veïns que hi vivien el primer dia del 2007, 10.629, dobla els 5.283 habitants que s'hi xifraven nou anys abans. En concret, l'augment en aquesta localitat altempordanesa va ser del 101,19 per cent. Per contra, el municipi on el nombre de veïns censats va reduir-se més entre el 1998 i el 2007 és Portbou, que va registrar un descens del 17,80 per cent: l'1 de gener del 1998 hi vivien 1.590 persones, mentre que nou anys després el nombre era de 1.307.
A banda de Castelló d'Empúries, quatre municipis més van com a mínim doblar la seva població entre el 1998 i el 2007. Es tracta de les petites localitats d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà -amb un augment del 153,44 per cent-, Riells i Viabrea, a la Selva -on la pujada va ser del 105,51 per cent-, Sales de Llierca, a la Garrotxa -amb un increment de població del 104,61 per cent- i Vall-llobrega, al Baix Empordà -on entre el 98 i el 2007 la població va augmentar un 140,12 per cent-.
Per sota d'aquests municipis destaquen els increments de població registrats per diverses poblacions de la Selva, totes elles properes a sortides de l'autopista AP-7 i a Lloret de Mar, i els d'algunes localitats costaneres de la província. En concret, Maçanet de la Selva va augmentar un 80,13 per cent en nombre d'habitants entre el 1998 i el 2007, passant de 3.472 a 6.254. Pobles veïns a aquest municipi selvatà van registrar també increments considerables: a Vidreres la població va pujar un 63,09 per cent; a Sils un 52,63 per cent; i a Riudarenes un 47,41 per cent.
Pel que fa als augments importants del nombre de veïns a les localitats costaneres, Castell-Platja d'Aro va créixer entre el 1998 i el 2007 un 68,81 per cent -de 5.785 a 9.766 habitants-, Santa Cristina d'Aro ho va fer en un 71,58 per cent -de 2.650 a 4.547 veïns- i Roses en un 50,88 per cent -de 12.022 a 18.139 persones censades-. Cadaqués, per la seva banda, va créixer un 49,41 per cent.
Altres municipis on els increments van ser destacables en aquest període de nou anys són Celrà -61,10 per cent-, Sant Julià de Ramis -46,30 per cent-, Navata -54,29 per cent-, Palau Saverdera -63,11 per cent-, Tor roella de Fluvià -85,33 per cent-, la Vajol -60,29 per cent- o Vilablareix -47,62 per cent-.
I, a banda de Portbou, quinze municipis més van experimentar un descens de població entre l'1 de gener del 1998 i la mateixa data del 2007. Es tracta de Brunyola, Campelles, les Lloses i Ullastret -amb una baixada del voltant del 10 per cent-, i Gombrèn, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Pontós, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Riumors, Sant Miquel de Campmajor, Sant Joan les Fonts i Sant Joan de les Abadesses -amb descensos inferiors al 10 per cent-.
Diari de Girona
R.R.B., Girona.
Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, i Lloret de Mar, a la Selva, són els dos municipis gironins de més de 10.000 habitants on la població va experimentar un augment més gran entre el 1998 i el 2007. Segons les últimes xifres fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística, Lloret comptava l'1 de gener del 2007 un total de 34.997 habitants, un 95,78 per cent més que els 17.875 que hi havia censats en aquest municipi selvatà l'1 de gener del 1998. Pel que fa a Castelló, el nombre de veïns que hi vivien el primer dia del 2007, 10.629, dobla els 5.283 habitants que s'hi xifraven nou anys abans. En concret, l'augment en aquesta localitat altempordanesa va ser del 101,19 per cent. Per contra, el municipi on el nombre de veïns censats va reduir-se més entre el 1998 i el 2007 és Portbou, que va registrar un descens del 17,80 per cent: l'1 de gener del 1998 hi vivien 1.590 persones, mentre que nou anys després el nombre era de 1.307.
A banda de Castelló d'Empúries, quatre municipis més van com a mínim doblar la seva població entre el 1998 i el 2007. Es tracta de les petites localitats d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà -amb un augment del 153,44 per cent-, Riells i Viabrea, a la Selva -on la pujada va ser del 105,51 per cent-, Sales de Llierca, a la Garrotxa -amb un increment de població del 104,61 per cent- i Vall-llobrega, al Baix Empordà -on entre el 98 i el 2007 la població va augmentar un 140,12 per cent-.
Per sota d'aquests municipis destaquen els increments de població registrats per diverses poblacions de la Selva, totes elles properes a sortides de l'autopista AP-7 i a Lloret de Mar, i els d'algunes localitats costaneres de la província. En concret, Maçanet de la Selva va augmentar un 80,13 per cent en nombre d'habitants entre el 1998 i el 2007, passant de 3.472 a 6.254. Pobles veïns a aquest municipi selvatà van registrar també increments considerables: a Vidreres la població va pujar un 63,09 per cent; a Sils un 52,63 per cent; i a Riudarenes un 47,41 per cent.
Pel que fa als augments importants del nombre de veïns a les localitats costaneres, Castell-Platja d'Aro va créixer entre el 1998 i el 2007 un 68,81 per cent -de 5.785 a 9.766 habitants-, Santa Cristina d'Aro ho va fer en un 71,58 per cent -de 2.650 a 4.547 veïns- i Roses en un 50,88 per cent -de 12.022 a 18.139 persones censades-. Cadaqués, per la seva banda, va créixer un 49,41 per cent.
Altres municipis on els increments van ser destacables en aquest període de nou anys són Celrà -61,10 per cent-, Sant Julià de Ramis -46,30 per cent-, Navata -54,29 per cent-, Palau Saverdera -63,11 per cent-, Tor roella de Fluvià -85,33 per cent-, la Vajol -60,29 per cent- o Vilablareix -47,62 per cent-.
I, a banda de Portbou, quinze municipis més van experimentar un descens de població entre l'1 de gener del 1998 i la mateixa data del 2007. Es tracta de Brunyola, Campelles, les Lloses i Ullastret -amb una baixada del voltant del 10 per cent-, i Gombrèn, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Pontós, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Riumors, Sant Miquel de Campmajor, Sant Joan les Fonts i Sant Joan de les Abadesses -amb descensos inferiors al 10 per cent-.
Diari de Girona
diumenge, 6 de gener del 2008
Edicte sobre aprovació definitiva de modificació d’ordenances fiscals per a 2008
Havent estat aprovada provisionalment la modificació de les Ordenances Fiscals pel Ple Ordinari del dia 12 de novembre de 2007, i no havent estat
presentada cap al·legació, esdevenen definitivament aprovades, publicant-se el seu text íntegre, d’acord amb l’establert en l’article 17.3 del Real
Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Contra l'acord definitiu es podrà interposar recurs contenciós administratiu previst en l'article 19 de l’esmentat Real Decret Legislatiu.
Sils, 27 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
ORDENANÇA FISCAL
presentada cap al·legació, esdevenen definitivament aprovades, publicant-se el seu text íntegre, d’acord amb l’establert en l’article 17.3 del Real
Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Contra l'acord definitiu es podrà interposar recurs contenciós administratiu previst en l'article 19 de l’esmentat Real Decret Legislatiu.
Sils, 27 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
ORDENANÇA FISCAL
Edicte sobre nomenament de personal
De conformitat amb allò que disposa l’article
291.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la
llei municipal i de règim local de Catalunya, es
fan públics els acords de contractació de
personal adoptats:
- Per motius de màxima urgencia s’ha nomenat
temporalment a Rafael Ruíz Ojeda com a
Guàrdia Municipal a temps complet des del dia
4 de desembre de 2007 fins el dia 3 de març de
2008 en substitució dels guàrdies de la
plantilla durant el període de vacances.
Sils, 17 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
291.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la
llei municipal i de règim local de Catalunya, es
fan públics els acords de contractació de
personal adoptats:
- Per motius de màxima urgencia s’ha nomenat
temporalment a Rafael Ruíz Ojeda com a
Guàrdia Municipal a temps complet des del dia
4 de desembre de 2007 fins el dia 3 de març de
2008 en substitució dels guàrdies de la
plantilla durant el període de vacances.
Sils, 17 de desembre de 2007
Martí Nogué Selva
Alcalde
dijous, 3 de gener del 2008
Sils preveu ingressar 500.000 e menys en llicències d´obres respecte al 2007
El pressupost xifra la recaptació en 600.000 euros per aquest any
E.Padilla, Sils.
Els pressupostos per a 2008 elaborats per l'Ajuntament de Sils i que van ser aprovats el passat desembre preveuen uns ingressos en concepte de llicències d'obres que ascendeixen a 600.000 euros, mentre que el plec econòmic de 2007 xifrava l'entrada d'actius a través d'impostos a la construcció en 1.100.000 euros. L'Ajuntament, per tant, espera en principi recaptar mig milió d'euros menys que en l'exercici anterior a causa del replegament que s'ha donat en els darrers mesos en el sector de la construcció.
Segons el regidor d'Hisenda Joan Andreu Arredondo (IdS-PM), l'estimació s'ha fet a la baixa tenint en compte la tendència dels darrers quatre o cinc mesos, durant els quals la fal·lera constructora ha disminuït a Sils, tot i que no va descartar que finalment els resultats superin les previsions.
No opinen pas així però des del grup d'ICV de l'Ajuntament de Sils, que considera que l'estimació encara s'ha quedat llarga i que caldria rebaixar les espectatives fins a pressupostar només 300.000 euros en concepte d'impostos a la construcció. Sils està ara revisant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i es preveu fins i tot rebaixar edificabilitats en alguns sectors respecte a l'aprovació inicial que es va fer durant el passat mandat. Un exemple d'aquest cas és el sector del car rer Mallorquines, on s'eliminaran les unitats d'actuació perquè els veïns puguin actuar per separat sense la necessitat d'impulsar plans urbanístics a canvi de reduir el volum edificable.
Diari de Girona
E.Padilla, Sils.
Els pressupostos per a 2008 elaborats per l'Ajuntament de Sils i que van ser aprovats el passat desembre preveuen uns ingressos en concepte de llicències d'obres que ascendeixen a 600.000 euros, mentre que el plec econòmic de 2007 xifrava l'entrada d'actius a través d'impostos a la construcció en 1.100.000 euros. L'Ajuntament, per tant, espera en principi recaptar mig milió d'euros menys que en l'exercici anterior a causa del replegament que s'ha donat en els darrers mesos en el sector de la construcció.
Segons el regidor d'Hisenda Joan Andreu Arredondo (IdS-PM), l'estimació s'ha fet a la baixa tenint en compte la tendència dels darrers quatre o cinc mesos, durant els quals la fal·lera constructora ha disminuït a Sils, tot i que no va descartar que finalment els resultats superin les previsions.
No opinen pas així però des del grup d'ICV de l'Ajuntament de Sils, que considera que l'estimació encara s'ha quedat llarga i que caldria rebaixar les espectatives fins a pressupostar només 300.000 euros en concepte d'impostos a la construcció. Sils està ara revisant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i es preveu fins i tot rebaixar edificabilitats en alguns sectors respecte a l'aprovació inicial que es va fer durant el passat mandat. Un exemple d'aquest cas és el sector del car rer Mallorquines, on s'eliminaran les unitats d'actuació perquè els veïns puguin actuar per separat sense la necessitat d'impulsar plans urbanístics a canvi de reduir el volum edificable.
Diari de Girona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)