BAN MUNICIPAL CAMPANYA VACUNACIÓ DE GOSSOS 2009

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Bands/ban%20%20vacunacio%20gossos.pdf

BAN MUNICIPAL PRESENTACIÓ DE CURRICULUMS VITAE DE PERSONAL EN SITUACUÓ D'ATUR PER LES OBRES FINANÇADES AMB EL FONS D'INVERSIÓ LOCAL

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Bands/Ban%20municipal%20curriculums%20Fons%20Inversió%20Local.pdf

L'Ajuntament aprova el pagament del transport escolar no obligatori només als més pobres

L'Ajuntament de Sils, en el ple extraordinari celebrat ahir, va aprovar una moció presentada pel govern en minoria d'IdS-PM, per tal de deixar de pagar el transport escolar no obligatori a totes les famílies i fer-ho a partir del curs vinent només en el cas de les famílies més necessitades. L'Ajuntament de Sils és l'únic de la Selva que paga la totalitat del transport escolar, després que l'any passat prosperés una moció d'ICV en aquest sentit, que va rebre el suport de la resta de grups de l'oposició, CiU i AMS, fet que va deixar el govern en minoria. En el ple d'ahir, però, CiU va canviar el sentit del seu vot respecte de l'anterior ocasió, i això va provocar que la moció prosperés. Aquest curs, l'Ajuntament ha hagut de fer una despesa de 48.594 euros per pagar el transport a 273 nens.

http://www.elpunt.cat/sils/article/2/5-societat/28569-lajuntament-aprova-el-pagament-del-transport-escolar-no-obligatori-nomes-als-mes-pobres.html

PLÀNOL DE MILLORA DE LA MOBILITAT VIÀRIA AL NUCLI URBÀ

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/PLANOLS-Circulació%202009.pdf

Lluís Ferrés guanya el XX Concurs Literari de Narració Curta de Sils

L'amerenc Lluís Ferrés va guanyar ahir, amb l'obra Quatre pams de silenci, el XX Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que convoca l'Ajuntament i organitza l'Arxiu Municipal. En la mateixa categoria –oberta, a partir de 18 anys–, el segon premi va ser per a Isabel Mestras, de Santa Coloma de Farners, per Els camins són estranys. En la categoria per a autors de 13 a 17 anys, el primer premi va ser per a Francesca Cufí, de Vilobí (L'ombra de l'ombra), i el segon, per a Mariona Bordas, de Sils (Massa quilòmetres per les meves rodetes).

Pel que fa als premis destinats als alumnes del col·legi Verdaguer, els guardonats són: a 2n de primària, Laura Fontàs (El temps) i Carla Álvarez (Mila Muu); a 3r, Alba Giol (Llums al final del túnel) i Carla Mercader (La crisi); a 4t, Teo Parella (Una llegenda xocodivertida) i Pol Viñals (En Zuz i la Supermosca); a 5è curs, Irina Cuesta (Quatre espelmes) i Marina Rísquez (Un món anomenat paradís), i a 6è de primària, Andreu Mercader (El follet dels espàrrecs de marge) i Marçal Royes (Aventures a l'Àfrica). Els premis es van lliurar dins l'acte de presentació de la novel·la Xuta de cullera, de Roger González i Fitó.

http://www.elpunt.cat/sils/article/5/19-cultura/28359-lluis-ferres-guanya-el-xx-concurs-literari-de-narracio-curta-de-sils.html

Sils presenta una moció per deixar de pagar el transport escolar no obligatori

Sils vol deixar de costejar el transport escolar no obligatori que haurien de pagar les famílies que viuen en urbanitzacions del municipi i els nens de les quals utilitzen l'autobús per anar a l'escola del poble. Per això, avui l'equip de govern (IdS) presenta en ple extraordinari una moció encaminada "a ajudar només les famílies que realment ho necessitin", assegura l'alcalde, Martí Nogué (IdS), i no a fer-ho de forma universal com aquest curs. A finals de mes s'obrirà el període d'inscripció.
Es dóna el cas que el de Sils és l'únic ajuntament de la Selva que paga la totalitat del transport. Ara fa un any, en plena controvèrsia sobre aquest tema que va dur molts pares a mobilitzar-se, va prosperar una moció del grup d'ICV, a l'oposició, a través dels vots de tots els grups opositors (AMS, CiU i ICV) que va obligar el consistori a costejar la quota, de 178 euros per nen. En total aquest curs s'hi han inscrit 273 nens, fet que suposa una despesa municipal de 48.594 euros.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009042100_3_327469__Comarques-Sils-presenta-mocio-deixar-pagar-transport-escolar-obligatori

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIMARTS DIA 21 D'ABRIL A LES 19:30

Milloraran l´aigua de l´Estany a l´estiu tancant la comporta i capturant crancs i carpes

Gas Natural finança amb 30.000 euros aquesta actuació que forma part del projecte de recuperació de la llacuna selvatana protegida

L'Estany de Sils és un espai protegit i gestionat per l'Ajuntament i la Fundació Acciónatura. I durant aquest estiu s'engegarà una acció, emmarcada dins el projecte de recuperació de la llacuna, que consistirà a millorar la qualitat de l'aigua i recuperar l'hàbitat natural d'aquest indret.

En concret, es procedirà al tancament de la comporta que duu l'aigua a la llacuna per tal que no hi entri aigua contaminada i, alhora, es capturaran carpes i crancs americans, dues espècies exòtiques que proliferen a l'Estany i que actuen com a depredadors sobre els amfibis. Aquesta actuació, tal com explica el tècnic responsable del projecte d'Acciónatura, Enric de Roa, s'iniciarà l'estiu i forma part d'un projecte que es va iniciar fa onze anys i, enguany, l'empresa Gas Natural ajuda a finançar l'acció per millorar la qualitat de l'aigua amb 30.000 euros, afegeix.

Des de Gas Natural han engegat una campanya a través de la seva web www.compromisnatural.com per millorar l'Estany i, en concret, demanen als seus clients industrials que entrin a la web i proposin solucions pràctiques que usen a les seves empreses per fer un bon ús i gestió de l'aigua. A més, entrant en aquest web, afirmen en un comunicat, es recuperen cinc metres cúbics d'aigua de la llacuna durant els tres minuts que els clients es passen informant-se sobre la importància de fer un ús racional de l'aigua.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040700_3_324992__Comarques-Milloraran-laigua-lEstany-lestiu-tancant-comporta-capturant-crancs-carpes

Edicte d'aprovació definitiva d'un expedient de modificació de crèdits del pressupost 2009

No havent-se formulat reclamacions contra l'acord plenari de 12-febrer-2009, aprovatori d'una modificació pressupostària per transferència entre
partides del pressupost prorrogat del 2008 per a l'exercici 2009 i generació de crèdits, aquell acord esdevé definitiu de conformitat amb el que preveu
l'article 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2009/65/200965005093.pdf

L'AJUNTAMENT DE SILS PER SOTA LA MITJANA D'ENDEUTAMENT DELS CONSISTORIS GIRONINS

Els consistoris de la demarcació acumulen prop de 500 milions d'euros d'endeutament, és a dir 680 euros de deute per habitant (Sils 450 euros)

Els 221 municipis gironins acumulaven a principi d'aquest 2009 un deute proper als 500 milions d'euros, segons va fer públic ahir el Ministeri d'Economia i Hisenda, que per primer cop va donar a conèixer el deute de les administracions públiques. Aquest deute dels consistori de la demarcació gironina suposa que de mitjana les comarques gironines hagin de fer front a un deute de 680 euros per cada habitant. Per contra, un total de 46 municipis no tenien registrat cap deute en finalitzar l'any passat, segons va comprovar el Ministeri d'Economia.

Aquesta quantitat d'endeutament se situa per sobre de la mitjana catalana, que, segons les dades del govern espanyol, se situa a 548 euros de deute per habitant. Per municipis, dos ajuntaments de l'àrea de la Costa Brava com són Castelló d'Empúries i Castell-Platja d'Aro encapçalen el deute per habitant, amb 1.874 euros i 1.830 euros respectivament. Just al darrere, hi trobem Sant Joan les Fonts, amb un deute de 1.760 euros per cada ciutadà, i Vila-sacra, amb 1.682 euros de deute per habitant. Entre les capitals de comarca, hi destaca Ripoll, amb un deute de 1.064 euros per habitant. Quant a la ciutat de Girona, deu 582 euros per cada ciutadà.

L'informe del Ministeri d'Economia també recull el deute de les diputacions, que en el cas de la Diputació de Girona ascendia a més de 104 milions.

Segona demarcació

Si comparem aquest endeutament amb les altres demarcacions catalanes, només Tarragona supera les dades gironines, amb 826 euros de deute per habitant. Per la seva banda, Barcelona té un deute de 487 euros per cada ciutadà i la de lleida, de 591 euros per habitant.

DEUTE D'EUROS PER HABITANT DELS MUNICIPIS

Girona 582 euros. Banyoles 795 euros. Santa Coloma de Farners 590 euros. Ripoll 1.064 euros. Figueres 727 euros. Puigcerdà 742 euros.Olot 817 euros. La Bisbal d'Empordà 474 euros. Anglès 1.072 euros. Besalú 1.496 euros. Cadaqués 726 euros. Calonge 1.396 euros. Campllong 1.439 euros. Camprodon 966 euros. Queralbs 989 euros. Cassà de la Selva 410 euros. Castelló d'Empúries 1.874 euros. Castell-Platja d'Aro 1.830 euros. Crespià 1.350 euros. L'Escala 1.075 euros. Llagostera 340 euros. Llançà 1.279 euros. Lloret de Mar 814 euros. Palamós 771 euros. Port de la Selva 1.310 euros. Ribes de Freser 998 euros. Riudarenes 1.055 euros. Riudellots 912 euros. Roses 978 euros. Salt 779 euros. Vila-sacra 1.682 euros. Sant Feliu de Guíxols 595 euros. Sant Gregori 931 euros. Sant Hilari Sacalm 1.209 euros. Sant Joan de les Abadesses 444 euros. Santa Coloma de Farners 590 euros. Santa Cristina d'Aro 999 euros. Sant Joan les Fonts 1.760 euros. Torroella de Montgrí 1.050 euros. Caldes de Malavella 218 euros. Campdevànol 417 euros. Cornellà del Terri 619 euros. Hostalric 604 euros. La Jonquera 1.038 euros. Maçanet de la Selva 552 euros. Palafrugell 428 euros. Palau-saverdera 787 euros. Pals 615 euros. Peralada 402 euros. Porqueres 274 euros. Riells i Viabrea 320 euros. Vidreres 365 euros.Vilablareix 741 euros. Vilafant 221 euros. Vilobí d'Onyar 275 euros. Sils 450 euros. Sarrià de Ter 363 euros. Sant Julià de Ramis 347 euros. Celrà 82 euros.

Total demarcació

Tots els municipis gironins acumulen 497.635.000 milions d'euros.

Això suposa un deute de 680 euros per habitant.

http://www.elpunt.cat/sils/article/1/10-administracions/21804-el-deute-dels-ajuntaments-gironins.html

El govern veu il·legal la difusió que fan les administracions de certes dades personals

L'Agència de Protecció de Dades no permet publicar-les sense permís de l'afectat en actes de plens i juntes de govern

L'Agència Catalana de Protecció de Dades considera il·legal la publicació de certes dades personals en actes de plens i juntes de govern de les administracions públiques. Un dels casos més flagrants és els de les sancions a ciutadans, que molts consistoris fan públiques en actes de junta de govern. Així doncs, molts ajuntaments gironins estan cometent actualment il·legalitats amb aquestes actes, ja que fan públics sense poder fer-ho noms, domicilis i DNI de particulars. Aquest problema s'ha accentuat amb la publicació d'aquestes actes a internet, fet que va fer elaborar a l'agència un dictamen que va establir que si l'administració no té el consentiment de la part implicada o no es troba en un cas habilitat per llei, està cometent una il·legalitat i podria ser sancionat.

L'Agència Catalana de Protecció de Dades té un servei d'inspecció que intenta solucionar els casos en què detecta que l'administració pública, generalment ajuntaments, incompleix la normativa. Davant la difusió de la informació durant els últims anys per internet, és en aquest àmbit on s'està fent més incidència amb aquesta vigilància. L'Agència Catalana de Protecció de Dades va emetre un dictamen en relació amb la consulta d'un ajuntament sobre la publicació de les actes de ple i juntes de govern en què considera «no justificada» la difusió a través del web municipal d'aquestes actes quan continguin dades «que puguin afectar el dret a la intimitat o altres dades de caràcter personal».

Si un ciutadà comprova que les seves dades han estat fetes públiques il·legalment sense el seu consentiment pot acollir-se als drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal, més coneguts com a drets ARCO. Els casos principals en què l'ajuntament no pot publicar en cap cas les dades de ningú és en la concessió d'ajuts i, sobretot, en els expedients sancionadors. Un cas important en què sí que està habilitat per llei és la concessió de llicències d'obres. Els drets ARCO permeten al ciutadà exigir al responsable de la publicació dels fitxers que els elimini. El ciutadà també pot denunciar el cas a l'Agència Catalana de Protecció de Dades, que ha rebut nombroses queixes respecte d'aquests temes. Òbviament, si el ciutadà considera que ha estat perjudicat per la difusió d'aquestes dades, pot optar per la via judicial.

En el cas dels diaris oficials, sí que està permesa la difusió de dades personals, perquè és necessari per a la finalitat, ja que es comuniquen actes administratius que no han pogut ser notificats personalment.

Sis principis per la difusió a internet

En les seves recomanacions sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'internet, l'Agència Catalana de Protecció de Dades estableix sis principis que no sempre tothom compleix: consentiment, proporcionalitat, exactitud, inalterabilitat de drets i garanties, adaptabilitat al progrés i responsabilitat. Així doncs, s'estableix que només es pot procedir a la difusió d'informació que contingui aquestes dades quan es disposi del consentiment del titular de les dades o quan la difusió derivi de les previsions d'una norma amb rang de llei. L'agència considera que és necessària la ponderació, per tal que la informació facilitada sigui l'estrictament adequada i es mantingui només durant el temps adequat per assolir la finalitat que legitima la difusió de les dades. Pel que fa a l'exactitud, la recomanació estableix que correspon a l'administració que difongui o ordeni la difusió de dades per internet vigilar per la seva correcció, actualització i cessament quan esdevingui innecessària o il·legítima.

La utilització d'internet ha de garantir el manteniment de la integritat dels drets i les garanties jurídiques i de seguretat. En la difusió d'informació a través d'internet també cal adequar les mesures de seguretat als avenços que experimenti la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos. Finalment, les entitats o òrgans responsables dels fitxers o tractaments són responsables de la informació que ofereixen a través d'internet que incorpori dades personals.

Protesta simbòlica al web de Tossa

L'Ajuntament de Tossa ha eliminat recentment les actes de les juntes de govern. A la pàgina web on fins ara es podia accedir a aquestes actes s'explica ara que s'han retirat del web municipal aquesta informació arran d'un dictamen de l'Agència Catalana de Protecció de Dades que constata els casos en què no és preceptiu publicar les actes. Aquest dictamen no és al gust de tothom, ja que al web de Tossa, sota l'explicació del dictamen, hi ha una nota en què es llegeix literalment: «Els serveis administratius de l'Ajuntament de Tossa de Mar no compartim aquesta mesura.»

El segon tinent d'alcalde de Tossa, Joan Antoni Hervias (CiU), lamenta que ara no es pugui accedir a les actes, ja que a vegades és necessari per feina, i considera que netejar de dades les actes de tots els plens que hi havia al web des de l'any 2000 és una feina que ara no es pot assumir.

Continua incomplint la llei

Tanmateix, l'Ajuntament de Tossa continua incomplint la llei, ja que tot i que ha quedat eliminat l'accés del web a les actes, aquestes encara estan penjades a la xarxa, com bé es pot comprovar en una cerca al cercador Google. Com assenyala l'Agència Catalana de Protecció de Dades, això tampoc està permès i és igualment sancionable. Una recomanació amb vista al futur és que les pàgines web que continguin aquestes dades no siguin indexables.


ENTREVISTA JOSEP MATES

«S'ha fet un ús poc pensat de les actes»

No haurien de ser públiques totes les actes de les juntes de govern i dels plens?
–«Les juntes de govern no fan sessions públiques. Els ajuntaments haurien de donar notícia dels acords, però s'ha de fer amb cura, perquè hi pot haver temes delicats. Per no perjudicar persones s'ha de donar publicitat evitant de donar dades de persones físiques. En els plens, igualment.»
–En quins casos es pot donar informació de persones i en quins no?
–«En les llicències d'obres, si el titular és una persona física, es pot donar el nom. No és així en el cas de la concessió d'ajuts o d'expedients sancionadors. Aquests són els dos principals problemes. Hi ha altres casos, com ara concedir una beca a un funcionari. La idea és que és bo fer públics els acords, però no sempre entrar en detall. En cap cas es pot publicar el DNI.»
–Des de quan està en vigor aquesta normativa?
–«En realitat sempre hauria d'haver estat així. La llei de bases de règim local del 1985 diu que s'ha de donar publicitat als acords, però no transcriure'ls. Amb internet hi ha hagut una tendència a allò fàcil, que és penjar-los del tot.»
–Es pot arribar a sancionar l'administració pública que publica els noms sense poder fer-ho?
–«Hi ha hagut molts casos de denúncia a l'Agència Catalana de Protecció de Dades. El que convé és corregir aquesta pràctica. En el cas de les administracions públiques les sancions no són econòmiques. Es resol que és pràctica incorrecta. En cas de reincidència, sí que hi hauria problemes, podria ser prevaricació.»
–Perquè, es pot dir clarament que publicar aquestes dades és il·legal?
–«Sí, sí, en la mesura que es divulguen casos personals en circumstàncies que no estan justificades.»
–Es pot anar al jutjat a denunciar-ho o únicament es pot denunciar a l'agència? Hi ha hagut alguns cas de via judicial?
–«No en conec cap cas, però es podria fer si es considerés que s'ha produït un perjudici.»
–Hi ha alguna altra mesura per protegir la intimitat de les persones en aquest àmbit?
–«S'està parlant que les pàgines web on hi ha les actes no siguin indexables, per evitar això, que els robots dels cercadors les puguin trobar. És probable que la Unió Europea ho faci seu i d'aquí a un temps sigui obligatori.»
–Parla del cas d'internet, però també deu ser il·legal penjar determinades dades en actes que es pengin, per exemple, en plafons.
–«És il·legal si no té cobertura legal o no hi ha el consentiment de l'afectat. És el mateix cas que a internet.»
–Per què creu que es produeixen aquestes il·legalitats per part de diversos ajuntaments?
–«Crec que s'ha tendit sense mala fe a fer un ús poc pensat d'aquestes actes.»

http://www.elpunt.cat/sils/article/-/-/21422.html

NOU MAPA DE ZONIFICACIÓ ESCOLAR

Descarregeu aqui>>>

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 26 DE MARÇ DEL 2009 A LES 19:30

L’ESTALVI D'AIGUA A SILS: OBJECTIU ASSOLIT!

Sils aconsegueix reduir el consum d’aigua a través de les campanyes engegades per l’ajuntament, però, sobretot, gràcies a la col·laboració ciutadana.
Després de les restriccions i les campanyes de foment de l’estalvi d’aigua que hem sofert el passat any, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha informat a l’ajuntament de Sils que el nostre municipi no ha superat la dotació màxima d’aigua, situada en 270l/hab/dia. Aquest fet confirma, doncs, que les mesures d’estalvi endegades per l’ajuntament i el comportament dels ciutadans han fet disminuir les dotacions, no superant els 270l/hab/dia de dotació màxima establerta en el Decret 84/207.


Us recordem que podeu continuar contribuint a través de petits gestos, com també recollir els packs d’estalvi d’aigua a l’ajuntament i al Centre Cívic fins a esgotar existències. L’estalvi d’avui ens assegurarà l’aigua de demà!


Per aquest motiu us volem traslladar les paraules de l’ACA, doncs vosaltres ho heu fet possible: “Des de l’Agència Catalana de l’Aigua agraïm la col·laboració del municipi de Sils en el compliment de les mesures i obligacions establertes per Decret”. Així que gràcies a tots!


Regidoria de Medi Ambient

AMB PRESUPOST O SENSE...ENDAVANT!!!

En el número anterior detallàvem actituds dels grups de l’oposició que, en comptes de destacar febleses de l’equip de govern –sabem que les nostres limitacions són moltes–, dificulten actuacions positives per al poble. Des d’aleshores s’han radicalitzat: sense donar cap motivació van votar contra el pressupost municipal per al 2009, que no es va poder aprovar. Això limita molt l’actuació que el nostre poble pot dur a terme a favor de tots els ciutadans. Malgrat tot, continuem treballant segons el nostre programa, fent front a les necessitats que es presenten i planificant les actuacions de futur.

Nou CEIP de Sils

La segona escola de primària ja té número de registre i persona responsable de direcció.
Els aularis que tindrà, en primera fase, ja tenen ubicació a la zona de les Mallorquines Est, en unes parcel·les de propietat municipal, davant d’on és previst construir l’edifici definitiu.

Recepció de les Comes

Complint un punt bàsic del nostre programa, després de Vallcanera Parc, ara preparem la recepció municipal de la urbanització Les Comes. S’estudien les condicions necessàries per fer-ho possible i esperem que es pugui aprovar en un proper Ple.

Aportació del Govern espanyol

Els 760.000 € d’aportació del Govern espanyol a Sils ja tenen destinació i les obres es licitaran immediatament (cal que estiguin iniciades el 13 d’abril i acabades a la fi de 2009). Es tracta de millores al camp de futbol (substitució de la gespa, nou bar i entrada), millores en l’eficiència energètica a Vallcanera Parc i supressió de barreres arquitectòniques en diversos punts del municipi.

Menció especial per al procés participatiu

El procés participatiu que hem engegat sobre la plaça del Rellotge (Urb. Mallorquines), amb el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el d’Educació, ha rebut el suport del Consell Comarcal pel fet –innovador– d’implicar els alumnes de primària.

Escoles de Vallcanera

Les obres de rehabilitació de l’edifici de les antigues escoles de Vallcanera, tan reivindicades, ja s’han entregat al municipi. Ara es liciten les de remodelació de l’entorn (plaça, clavegueram, etc.). Esperem que ben aviat pugui estar tot el conjunt al servei dels ciutadans.

Borsa de treball

La borsa de treball municipal, oberta a tothom, ha recollit currículums destinats a un negoci de propera obertura a Sils. Al web de l’Ajuntament trobareu més informació, així com enllaços a Infofeina, el Servei Comarcal d’Inserció Laboral i el Servei Català de Col·locació. Tot el que puguem fer per facilitar que la gent de Sils trobi feina en aquests moments de crisi, ho farem.

Com veieu, anem treballant a bon ritme malgrat funcionar amb el pressupost prorrogat.
Alhora continuem esperant conèixer els motius de l’oposició per votar en contra d’un projecte de pressupost que se’ls va presentar amb prou temps i que no van voler discutir, i estem oberts al diàleg per, un cop sapiguem els motius, acostar posicions, si és possible.
Feu-nos arribar tots els vostres suggeriments, i també les vostres queixes, si en teniu.

independentsdesils@gmail.com

L'AJUNTAMENT DE SILS PROPOSA ENGEGAR UN SERVEI MUNICIPAL DE MENJADOR SOCIAL

QUADERN DE SILS, MARÇ 2009

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/Quadern%2063.pdf

PSC, ERC i ICV tomben la proposta del PP demanant transport escolar gratuït

La proposta de resolució presentada pel diputat al Parlament Josep Enric Millo (PP) demanant al Govern de la Generalitat l'increment de la partida pressupostària destinada a garantir la gratuïtat del transport escolar no obligatori ha estat rebutjada per les tres forces polítiques que donen suport al Govern; PSC, ERC i ICV. Millo també havia demanat al Govern de la Generalitat la modificació del decret que regula el servei de transport escolar i la introduccció dins d'aquest criteris de distància per beneficiar els alumnes que, tot i desplaçar-se dins el mateix municipi on viuen, resideixen lluny del centre escolar. En aquest cas, la proposta ha estat transaccionada i això ha permès que fos aprovada amb el vot favorable de totes les forces , que s'han compromès a donar un tracte preferent a aquesta qüestió i a buscar el consens i l'acord en el si de la ponència que ha de debatre la nova Llei d'educació de Catalunya.
La polèmica del pagament del transport escolar no obligatori -aquell que trasllada els alumnes des de casa seva fins el centre escolar del seu propi municipi- va esclatar a finals del curs passat. Es tracta d'un servei que tradicionalment havia estat subvencionat pels consells comarcals, que complementaven l'aportació de la Generalitat; però la primera comarca en considerar que la subvenció total ja no era viable per falta de fons va ser la de la Selva. La demanda de més recursosa la Generalitat no va quallar i el Consell va proposar un copagament -les families han de pagar aproximadament el 30% del cost del transport- que ara busquen aplicar també consells d'altres comarques gironines, mentre que els pares continuen demanant la gratuïtat del servei, tal i com havia estat fins ara.
Millo apunta que la proposta "no buscava altra cosa que pal·liar la situació generada pel departament d'Educació, que no ha ampliat la disponibilitat pressupostària del Departament per aquesta finalitat". "És incomprensible", conclou el diputat popular, "que en la situació actual de crisi econòmica les tres forces polítiques que donen suport al Govern no acceptin una iniciativa que va encaminada a ajudar les famílies en aquest moments de dificultats". Millo destaca que no es tracta d'un "problema puntual sinó generalitzat i per tant la Generalitat ha d'actuar també de manera generalitzada, cosa que queda clar que no té cap intenció de fer".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031500_3_320134__Comarques-tomben-proposta-demanant-transport-escolar-gratut

Quan costa portar el nen a l’escola?

A proposta de la comissió del transport no obligatori de la comarca de la Selva es va creure convenient estudiar els avantatges i desavantatges econòmics i socials del transport col·lectiu en relació al particular per portar i anar a recollir els nens de l’escola.
Fruit d’aquets encàrrec des del Consell Comarcal hem preparat una senzilla aplicació informàtica que permet saber amb exactitud, d’acord amb les dades de cada usuari el cost de portar els nens a l’escola amb vehicle particular en relació al cost del servei de bus escolar (1€per usuari i dia).

El funcionament de l’aplicatiu és senzill: l’usuari ha d’introduir les dades personals que l’afecten:
.Distància del centre al seu domicili, i nombre de nens que comparteixen el vehicle (no es compta el conductor)
Per defecte el preu per quilòmetre es calcula en 0,4 € però recomanem que cada usuari es calculi aquest import anant, per exemple, a la web http://motor.terra.es/precios-coches/diesel-gasolina/coches-diesel-gasolina.htm on automàticament es calcula el cost segons el tipus de vehicle, quilometratge anual, etc.

L’aplicatiu calcula exactament el cost del servei si es fa ús del vehicle particular o a través del bus escolar (en aquest cas no es tenen en compte els germans que habitualment tenen tarifa reduïda al 50%).
Igualment es fa una valoració de la despesa mediambiental que suposa un mètode i l’altre que en aquest cas només incideix en el cost de l’eliminació del CO2 emès per les dues variants de transport escolar. Hi ha altres elements que es podrien tenir en compte i que són de més difícil valoració com poden ser el preu que suposa mediambientalment posar a la carretera un bus o uns 25 cotxes particulars o el preu de l’eliminació dels residus que generen, o els anys de vida....
Igualment cal tenir present, a tall personal, les hores de despesa que comporta aquest servei però aquest ja és un criteri molt més subjectiu com ho pot ser la tranquil·litat o nervis que pot generar un mètode o l’altre. Tampoc no es pot valorar el cost social a cada Ajuntament tot i que lògicament surt molt més car controlar l’entrada de 200 nens amb vehicles particulars a un centre escolar que si hi van amb transport col·lectiu

Recomanem a tots els pares i mares que viuen a més de tres quilòmetres del centre d’educació on estudiarà el seu fil o filla, que facin la prova del que els costaria el transport escolar de tot el curs, i a l’hora de decidir escullin l’opció que realment els surti més favorable.

Per ajudar a fer un transport adequat, des del Consell Comarcal també oferim l’opció de compartir vehicle i ajudem a posar en contacte persones amb els mateixos interessos de desplaçament que puguin fer ús del mateix vehicle:
http://selva.compartir.org/

Igualment per calcular amb exactitud les distàncies entre el vostre domicili i el centre d’ensenyament podeu anar al navegador de mapes del Consell Comarcal de la Selva i fer la prova amb el vostre recorregut:
http://www.selva.cat/mapes/

Cliqueu aquí per saber-ne el resultat>>

CONCERT GRATUÏT

Dia 21 de març a les 18 h a la Laguna CONCERT amb l’ORQUESTRA JOVE de la Selva (secció de corda) i l’ORQUESTRA del Conservatori de Girona (secció de corda), conmemorant el 10è aniversari de l’OJS. Acte gratuït

Edicte d’aprovació definitiva d’un estudi de detall

El Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del 5 de març de 2009 ha aprovat definitivament l’Estudi de Detall d’iniciativa privada, de la illa formada pels carrers Bastiments, Països Catalans i Av. La Selva, promogut per l’entitat mercantil FONCIE SL i redactat per l’arqui-tecte Adrià Felip i Campistol.
Per tot això, i atès el que estableix l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local es procedeix a publicar el textíntegre de la normativa de l’Estudi de detall esmentat:

2.6.7. Normativa aplicable.
Normes Subsidiàries de Planejament.
Zona 8. Vivendes amb tolerància Comercial.

CAPÍTOL 8è.- ZONA 8. VIVENDES AMB TOLERÀNCIA COMERCIAL.
art. 149 - Definició.
La seva tipologia es d’un grup d’edificacions projectades en conjunt, pensades per formar un Centre Comercial amb tolerància de vivendes en les plantes Baixes destinades exclusivament a botigues comercials.
art. 150 - Ordenació.
Volumetria específica definida per Estudi de detall.
art. 151 - Edificabilitat.
L’edificabilitat permesa en aquesta zona és de 1m2/m2 essent indispensable per la concessió de llicència d’edificació, l’aprovació prèvia d’un Estudi de Detall del Solar en el que quedi clarament definit el cos de l’edifici, els aparcaments comuns i els accessos a la plataforma d’aparcament.
Els projecte bàsic del conjunt haurà d’aprovar-se per l’Ajuntament prèviament a la concessió de llicències si bé les obres podran realitzar-se per fases prèvia tramitació dels Projectes Executius.
art. 152 - Ocupació Màxima.
40% de la superfície del solar.
art. 153 - Alçada Reguladora Màxima.
Es de 7’00 metres equivalents a Pl. Baixa i una Planta Pis. Aquesta cota és prendrà sobre la rasant de la Plataforma d’aparcament, no essent computables dintre el cúbic edificable els m2. construïts de semisoterrani per aconseguir una alçada de Planta Baixa superior a la de la Plataforma d’Aparcament. Queda prohibida la construcció d’àtics.

art. 154 - Fragmentació.

Si bé aquesta zona serà objecte d’un sol projecte de Construcció, l’edifici que resulti podria dividir-se en mòduls per a la seva venda i comercialització de la forma que deurà determinar el corresponent Estudi de Detall.

art. 155 - Condicions d’ús.
En planta baixa ús comercial.
En planta pis ús residencial.

Estudi de Detall:

Alienacions: Les existents previstes en el plànol corresponent.
Rasants: Les existents i les establertes en el plànol corresponent.
Volumetria: La que es correspon amb els perímetres edificatoris fixats en el plànol d’ordenació per l’alçada reguladora màxima aplicada des de la
referència de la plataforma d’aparcament: cota 48.40.
Instal·lacions: No es permeten els aparells d’aire condicionat i altres instal·lacions vistes a façana. S’hauran d’integrar dins del volum de l’edifici amb blocs unitaris que abastin totes les instal·lacions de caire públic o privat.
Estétiques: El panys indicats en el plànol d’impacte ambiental es tractaran com a façanes obertes o bé mitjançant ajardinament vertical i malles de
tipus paisatgístic.
Els colors seran basicament de tons rovellats i verds apagats, o bé colors de la terra, beig, argila, sorrenc,..
Tanques: A vial:

- Murs de formigó vist, fins a una alçada de 0,60m. de la vorera.
- Filat metàl·lic fins a una alçada de 2 m. de la vorera.
- Plantes arbustives.
Interiors:
- Murs de formigó vist, fins a una alçada de 1,50m.
- Filat metàl·lic fins a una alçada de 3 m.
- Plantes arbustives.
En cas d’esglaonamet per el pendent del terreny l’alçada de les tanques s’amidarà en el punt mig de cada tram.
Contra aquest acord que és definitiu i esgota la via administrativa, podeu interposar directament recurs contenciós-administratiu en el termini de DOS MESOS comptats des del dia següent al de la publicació d’aquest edicte, davant de l’òrgan competent de l’ordre jurisdiccional contenciósadministratiu, de conformitat amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú, i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administratiu. Tot això sens perjudici de qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient interposar.

L’alcalde president,
Sils, 6 de març de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE PILES USADES

Una vegada les piles s’esgoten, si les llencem a les escombraries arriben als abocadors, i amb el pas del temps perden la carcassa i es vessa el seu contingut, compost principalment per metalls pesants com el mercuri, el cadmi i el zenc. Aquests metalls, infiltrats des de l’abocador, acabaran contaminant les aigües subterrànies i el terra, i així s’introduiran a les cadenes alimentàries naturals, de les quals es nodreix l’ésser humà. Si s’incineren les emanacions resultants donaran lloc a elements tòxics volàtils que contaminaran l’aire.

Tot i això, el reciclatge de piles a Espanya a penes assoleix el 20%. El cas de les piles alcalines és especialment notori: només el 15% es recull de manera selectiva, i únicament l'1% és reciclat. Per aquest motiu, aquest any, l’Ajuntament de Sils vol celebrar el Dia Mundial de l’Aigua regalant el RECOPILA, un envàs plegable que permet emmagatzemar un residu tan nociu per al medi ambient com són les piles usades, evitant d’aquesta forma barrejar-les amb altres residus de la llar. Un cop ple, el RECOPILA es pot dur a la Deixalleria Municipal o establiments autoritzats.

L’ajuntament també ha fet el repartiment de contenidors de piles a diferents establiments de Sils que s’han adherit a la campanya i que podreu trobar llistats al RECOPILA, per tal que disposeu de punts propers a casa vostra.

Aquesta campanya es durà a terme a partir del repartiment d’aquests envasos amb l’exemplar del Quadern de Sils corresponent al març, per assegurar que arriba a totes les llars de Sils. I recordeu que CONTRIBUÏNT A NO CONTAMINAR L’AIGUA D’AVUI, ENS ASSEGUREM L’AIGUA DE DEMÀ!

Regidoria de Medi Ambient

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

RESOLUCIÓ GAP/547/2009, de 26 de febrer, de distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2009. (Pàg. 18635)

https://www.gencat.cat/diari/5333/09047067.htm

Anunci sobre aprovació de la modificació del plec de clàusules per a la contractació d’unes obres

De conformitat amb l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de 2de març de 2009,es va aprovar Modificació del Plec de clàusules
econòmiques i administratives particulars que regulen el procediment obert per a l’adjudicació de la contractació de les obres consistents en l’urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera, per la qual cosa es fa públic a efectes de què durant el termini de 20 dies es puguin presentar reclamacions i/o al·legacions que es considerin convenients. Simultàniament, es convoca licitació pel procediment obert.

1.- Entitat adjudicatària:
a) Organisme: Ajuntament de Sils.
b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria.

2.- Objecte del contracte:
a) L’adjudicació a través de procediment obert de les obres consistents en la urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera.

3.- Tramitació i procediment
a) Tramitació: ordinari
b) Procediment: obert.

4.- Pressupost base de la licitació.
Es fixa un tipus de licitació de 295.431,30 euros a la baixa (sense IVA).

5.- Garanties:
Garantia provisional: no s’exigeix.
Garantia definitiva: es fixa en el 5% del preu d’adjudicació del contracte.

6.- Obtenció de documentació i informació:
a) Entitat: Ajuntament de Sils. (horari d’atenció al públic de 8 a 14:00 hores)
d) Domicili: Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2
c) Localitat i codi postal: Sils 17410
d) Telèfon: 972 16 80 00
e) Fax: 972 85 36 17

7.- Presentació d’ofertes:
a) Data límit de presentació: vint i sis dies naturals posteriors al dia següent a la darrera publicació d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Butlletí Oficial de la Província de Girona i perfil del contractant.
b) Documentació a presentar: la que es detalla en el Plec de Clàusules Administratives Particulars.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Sils (horari d’atenció al públic 8 a 14:00 hores) Passeig Sts. Cosme i Damià, núm. 2 17410 - SILS

8.- Criteris de valoració de les sol·licituds a participar.
Les establertes en el Plec de clàusules Administratives Particulars.

9.- Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de pliques es portarà a terme a l’Ajuntament a les 14 hores del dia hàbil següent al que hagi acabat el termini per la
presentació de les ofertes.

10.- Els Plec de clàusules econòmiques i administratives particulars que serveixen de base a la present contractació es pot consultar en la pàgina web municipal www.sils.cat, en el Perfil del Contractant.

Sils, 3 de març de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde

Rotondes...per Ramon Sargatal

Com a conseller de Política Territorial, el senyor Joaquim Nadal s'ha carregat la toponímia catalana a base de retallar els noms dels pobles en els panells de les carreteres, però avui parlarem d'urbanisme, no pas de llengua. I cal recordar que com a alcalde de Girona va demostrar tenir criteri, bon gust i una gran lucidesa. La seva opinió, doncs, val més que la meva, i si ell diu que les rotondes de les poblacions catalanes fan pena és que deuen fer pena. Quants conductors, per exemple, passen diàriament per la carretera de Sils cap a Olot? Doncs bé: el primer espant se l'enduen a Sils, amb una escultura d'una parella abraçada i d'un nivell de segon d'ESO. Arribes a Riudarenes i te'n trobes una altra amb la silueta d'una donzella que surt de les aigües (potser és per això que sembla tenir torticoli) i que no passa del tercer nivell escolar. La de l'entrada de Santa Coloma ja té nivell de quart, però no pas de secundària sinó de frenopàtic. I totes fetes de ferro corten, perquè durin. Accidents per distracció? El que no sé és perquè no hi ha més suïcidis, a la carretera... Sort en tenim de les noies que també fan l'estàtua als marges i que ens distreuen la mirada! La cosa sempre deu anar de la mateixa manera: un alcalde de bona fe, però sense cap criteri artístic, pensa que si encarrega a l'artista local una obra d'art per a la via pública quedarà d'allò més bé la via pública, l'artista i, de passada, ell mateix. I apa, de mica en mica, les rotondes se'ns han anat convertint en una exposició permanent del kitsch més espantós. Un museu amb milers de visitants obligats cada dia a passar-hi. El senyor Nadal ha decretat que a partir d'ara, vegetació i prou. Buf, gràcies, senyor Joaquim Nadal, però vigili, que hi ha molt d'esperit genial, per aquests pobles de Déu... No estaria malament que obligués a plantar els arbres per les arrels i no pas per la capçana.

El Punt

Sils tindrà la nova escola el curs que ve, construïda amb mòduls prefabricats

Se situarà davant dels terrenys que el consistori ha cedit per construir-hi l'edifici d'obra del futur centre

El municipi de Sils comptarà a partir del curs vinent amb la segona escola. Aquesta se situarà a l'avinguda Barceloneta en unes parcel·les municipals i estarà confeccionada a partir de mòduls prefabricats. Aquesta és una llarga reivindicació del municipi i de l'Associació de Pares i Mares (Ampa) de l'escola Jacint Verdaguer, ja que l'actual escola es troba saturada d'alumnes. Un fet que ha provocat la instal·lació de mòduls prefabricats al pati i amb l'arribada constant d'alumnes no hi ha més espai per poder-ne col·locar més, ja que els alumnes es quedarien sense pati.
Un altre fet que ha propiciat que el Departament d'Educació hagi donat finalment el vistiplau a la segona escola del municipi és el nombre de naixements que es van registrar durant el 2008 a Sils, assegura l'alcalde, Martí Nogué (IdS). En total van néixer 83 criatures i això hauria d'haver fet saltar "l'alarma a Educació", afirma el batlle.
La nova escola de Sils preveu començar amb una línia de Preescolar de tres anys i a Educació, segons Nogué, "li interessaria tenir gent de P4", però aquests en haver iniciat el curs aquest any al centre Jacint Verdaguer, no se'ls podria "forçar anar-hi".
Aquesta nova escola se situarà davant els terrenys del futur edifici del centre escolar que, de moment, com explicava el batlle, no té data per començar-se a fer. Tot i això, Nogué es mostra satisfet que finalment Educació hagi decidit construir, encara que sigui amb barracons, un nou centre escolar al municipi "perquè és necessari", afirma.
En aquests moments, els tècnics de l'Ajuntament de Sils estan fent un estudi dels alumnes i de la zona del poble que són per tal de distribuir-los en cadascuna de les dues escoles que tindrà el municipi a partir del curs 2009-2010.

Estrena de centres escolars
El curs que ve la població de Sils no solament tindrà una nova escola sinó també una nova llar d'infants municipal. Aquesta s'està acabant de construir, es troba a la urbanització de Mallorquines i ha comptat amb un pressupost d'un milió d'euros. El centre tindrà cinc aules i capacitat per a 75 nens.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030500_3_318134__Comarques-Sils-tindra-nova-escola-curs-construda-moduls-prefabricats

ANUNCI d'informació pública sobre una instal·lació elèctrica

ANUNCI

d'informació pública sobre una instal·lació elèctrica (exp. 2.525/2009-AT).

En compliment del que preveuen l'article 6 del Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques; el títol VII del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica i d'acord amb la regulació que estableix el títol IX de la Llei 54/1997, de 27 de novembre del sector elèctric, se sotmet a informació pública la petició d'autorització administrativa i aprovació del projecte executiu d'una instal·lació elèctrica.

Peticionari: Endesa Distribución Eléctrica, SL, amb domicili social a l'av. Paral·lel, 51, Barcelona.

Expedient: 2.525/2009-AT

Característiques: Variant línea alta tensió a 110 kV Juià - Xirgu i Sils - Xirgu entre suports 9bis i 4

Origen: T. 9bis de Ls. 110 kV

Final: T. 4 de Ls. 110 kV

Longitud: 441,9 m

Tensió nominal: 110 kV

Número i tipus de circuits: 1 simple

Nombre i tipus de conductor: 3, LA 455 Al-Ac (CONDOR)

Tipus de suport i material: metàl·liques tipus B i G d'acer galvanitzat

Nombre de suports d'amarrament: 3

Tipus cable de terra: 1, OPGW-DNO-5504

Terme municipal: Girona, Vilablareix i Fornells de la Selva

Finalitat: Variant per facilitar la construcció del tren d'alta velocitat.

Pressupost: 455.945,02 euros.

Es publica perquè totes aquelles persones o entitats que es considerin afectades pel projecte de la instal·lació el puguin examinar als Serveis Territorials del Departament d'Economia i Finances a Girona (c. Migdia, 50-52, Girona), i formular-hi les reclamacions que creguin oportunes, en el termini de 30 dies comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquest Anunci.

Girona, 12 de febrer de 2009

Francesc Revert i Higón

Director dels Serveis Territorials

a Girona

(09.047.026)

https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5331/09047026.pdf

Explicacions de les gestions, reunions i actes que l’Alcalde i regidors han participat

L’alcalde i els regidors de l’equip de govern informen al Ple de les actuacions més rellevants portades a terme des de l’últim Ple ordinari :

Alcaldia :

- Reunions amb els responsables de l’ampliació del tercer carril de l'autopista AP 7, pel tema del conveni de l’ús dels camins municipals i amb la Subdelegació del Govern pel tema de les obres d’ampliació de la N 2.
- Reunions ordinàries del dia a dia.

Carles Taberner Morell, Regidoria de cultura, educació i promoció local:

- Les reunions del dia a dia de la regidoria en les àrees de educació, cultura i promoció local.
- Reunions d’ensenyament sobre la ubicació nous mòduls SES i possible emplaçament nouCEIP.

Andreu Arredondo Rodríguez, Regidor d'hisenda, afers socials, esports i joventut:

JOVENTUD

1- Diferents reunions amb el Tècnic Local de Joventut: Temes varis: Taula Jove, Pressupost 2009: activitats de formació, activitats de lleure, brigada jove, etc.

ESPORTS

2- Reunió amb el Tècnic Local d’Esports: Adquisició de material esportiu, celebració de diferents aconteixements en matèria esportiva: Cursa d'orientació, etc.
3- Reunions amb diferents entitats esportives: calendari de finalització de la temporadapel projecte de canvi de la gespa del camp de futbol.
4- Reunions amb Serveis Tècnics: Tema: Manteniment i obres de reparació i conservaciód’instal·lacions esportives.

AFERS SOCIALS

5- Reunions amb l’equip local EBASP: Temes: Problemàtica social en general, menjador social, seguiment de la incorporació de la treballadora del SAD.
6- Visita amb l'equip EBASP del CRAE.
7- Reunió amb la fundació IRES sobre les activitats de formació per als usuaris de la renda mínima de reinserció.
8- Reunió al Consell Comarcal amb els regidors de la comarca, cap d'àrea: Pep Cullell i la consellera: Montserrat Roure sobre els pressupostos del 2009 i balanç del 2008.

HISENDA

9- Reunions amb els Tècnics per l’elaboració del Pressupost 2009.
VARIS
10- Reunions amb diferents empreses privades gestores de serveis de l’Ajuntament. A banda hi han totes les gestions telefòniques i via e:mail de temàtica molt diversa.

Joan Cot Porcell, Regidor de governació, via pública, obres i serveis i medi ambient:

- Dia 20-11-08 reunió amb Jordi Solà Carós, Àrea de dinamització econòmica del Consell Comarcal de la Selva.
- Dia 10-12-08, reunió amb en Xirgo de Cassà.
- Dia 08-01-09, reunió amb Gestió Ambiental de Residus SA.
- Dia 13-01-09, reunió amb CESE.
- Dia 13-01-09, reunió amb Miquel Garcia del Consell Comarcal de la Selva sobre recollida d’animals.
- Reunions de treball ordinàries del dia a dia.

Ciutadans exigeix que es compleixi la Llei de Banderas

La Federació de Girona de Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (C’s) ha presentat instàncies en una vintena de municipis de la província de Girona demanant que es compleixi la Llei de Banderes, ja que o oneja només la catalana o no n’oneja cap.

Ciutadans ha exigit per escrit en cada un dels municipis que es compleixi la Llei de Banderes, concretament l’article 3 i 6 on es disposa que han d’onejar les banderes pròpies de cada municipi, conjuntament amb la de la Comunitat Autònoma i la de l’Estat, aquesta última ocupant un lloc preferent.

Tanmateix, Ciutadans ha recordat als ajuntaments que són de plena aplicació les Sentències del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa-Administrativa, de dates 22 de setembre de 2008, 24 de juliol de 2007, i 14 d'abril de 1988, alhora que indiquen que “es reserven les accions legals que procedeixin”. En aquest sentit, Ciutadans recorda que la Subdelegació del Govern a Girona va obligar als ajuntaments de Figueres i Llançà a mantenir la bandera d'Espanya, al costat de la de Catalunya i dels municipis respectius el passat 11 de setembre després que Ciutadans presentés un requeriment a la Delegació del Govern quan es volia posar únicament l’estelada retirant la resta.

El portaveu de la Federació de Girona ha recordat “que la llei preveu penes addicionals d’inhabilitació pels càrrecs públics que incompleixin la legislació” i ha afegit “que no es pot entendre que en un país on va costar molts anys que les banderes autonòmiques fossin utilitzades amb normalitat i ple dret, ara, en plena democràcia, haguem de tornar a suportat polítiques excloents”. En aquest sentit, considera “que es inadmissible que partits amb projectes polítics no compartits pel conjunt de la ciutadania utilitzin els edificis oficials com a plataforma per les seves reivindicacions” indicant que “des de Ciutadans exigirem el compliment de la Llei enfront dels atropellaments nacionalistes i continuarem denunciant l’utilització sectària de les institucions”.

Ciutadans calcula que només a la província de Girona un centenar d’ajuntaments vulneren la Llei de Banderes, i per això durant les properes setmanes continuaran presentant més instàncies en altres ajuntaments de la província i animen a la ciutadania a presentar instàncies als seus ajuntaments.

Les poblacions on s’ha presentat les instàncies exigint el compliment de la Llei de Banderes són: Vidreres, Sils, Anglès, Santa Coloma de Farners, Riudellots de la Selva, Vilablareix, Llagostera, Cassà de la Selva, Quart, Flaçà, Sarrià de Ter, Celrà, Bordils, Torroella de Montgrí - l’Estartit, Pals, Palafrugell, La Bisbal d’Empordà, Palamós i Sant Feliu de Guíxols

http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=13573

Edicte de correcció d’errada de l’anunci núm. 2781 publicat el 23 de febrer de 2009

Havent observat errades al text de l’anunci de licitació de la contractació de les obres consistents en la urbanització dels entorns de l’antiga escola de Vallcanera publicat al BOP núm. 36 de data 23 de febrer de 2009 se’n detalla la oportuna correcció:

Cal modificar l’apartat 4 Pressupost base de la licitació, que diu:

Es fixa un tipus de licitació de 287.868,27 euros a la baixa (sense IVA).

I ha de dir:
Es fixa un tipus de licitació de 295.431,30 euros a la baixa (sense IVA).

El que es fa públic per a general coneixement.

Sils, 27 de febrer de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde