Disparitat d'opinions entre els alcaldes sobre el desencallament de l'N-II

Els alcaldes socialistes confien en l'anunci del conseller Nadal d'atenuar els efectes de la retallada en aquesta obra
Escepticisme entre els batlles de CiU

Els alcaldes de les poblacions afectades per l'aturada del desdoblament de l'N-II tenen disparitat d'opinions sobre el futur de l'obra, després que aquest cap de setmana el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, anunciés que aquesta obra podria veure's beneficiada per “una certa atenuació de la retallada d'infraestructures a Catalunya”.

L'alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola (CiU), no comparteix l'optimisme del conseller i atribueix les seves declaracions a la proximitat de les eleccions. “No pot enganyar ningú, és pur electoralisme”, va manifestar ahir. Per Rovirola, el que hauria d'haver fet Joaquim Nadal era defensar en el seu moment els interessos de Catalunya evitant que les obres en aquesta carretera “fossin víctimes de les tisorades del govern espanyol”. Rovirola està indignada per com han deixat l'escenari de les obres: “Van marxar d'un dia per l'altre, sense endreçar res”. Rovirola està també preocupada pels talussos que han restat oberts i que, en cas de pluges, tem que puguin provocar problemes.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa (PSC), va considerar ahir que “és fonamental que aquesta obra tiri endavant com més aviat millor” i que seria “una bona notícia” que es reprenguessin les obres. “L'N-II fa massa anys que està empantanegada i sembla que té una maledicció”, va manifestar Casassa, que hi va afegir que el que és important és que les obres puguin començar aviat.

Per la seva part, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), va afirmar que sempre havia tingut “confiança” que la retallada no els afectaria, perquè “això d'aquí és prioritari abans que altres coses”. “Esperem que es desencalli aviat”, va afegir-hi.

Alfons Soms (PSC), alcalde de Maçanet, va remarcar ahir que “és una cosa molt complicada”. “Tenim confiança que això vagi bé”, va explicar sobre el fet que les retallades podrien no afectar finalment el desdoblament. “Ens varen dir que esperaven que a finals d'any es pogués adjudicar el tram sencer”, va recordar.

Per la seva part, l'alcalde de Bàscara, Lluís Lloret (CiU), va preferir no pronunciar-se sobre les declaracions del conseller Joaquim Nadal i es va limitar a dir que es mostra “escèptic” sobre aquest tema.


LA FRASE
L'N-II fa massa anys que està empantanegada i sembla que té una maledicció
Narcís Casassa
Alcalde de Sant Julià de Ramis
LA FRASE
No pot enganyar ningú, és pur electoralisme. Van marxar sense endreçar res
Dolors Rovirola
ALCALDESSA DE VILADEMULS
La travessia de la Jonquera continua pendent
Les obres de la travessia de l'N-II a la Jonquera fa gairebé dos anys que també estan aturades, després que l'empresa que s'encarregava de l'obra tingués problemes econòmics. Segons va explicar ahir l'alcalde del municipi, Jordi Cabezas, el ministeri de Foment no li assegura una data de reinici de les obres, tot i que ja estan adjudicades a una altra empresa i hi ha una partida pressupostària adjudicada. Cabezas diu estar “cansat” d'aquesta situació i espera que es pugui resoldre al més aviat possible. L'alcalde diu que ja no sap què fer, que ha viatjat a Madrid en diverses ocasions i que està en contacte constant amb el ministeri però que ningú li diu cap data concreta. Falta per fer un nou pont d'accés a la Jonquera i una rotonda.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/205091.html

Blanco assegura que Catalunya surt ´enfortida´ de la retallada de les inversions

Consol Cantenys, Narcís Casassa, Jordi Gironès i Martí Nogué ahir a la seu del PSC a Girona

El ministre de Foment diu que la tisorada està per sota de la resta de l'Estat i que és inferior al que estableix l'Estatut
INFRAESTRUCTURESEl ministre de Foment, José Blanco, va defensar ahir que Catalunya no ha sortit perjudicada sinó "enfortida" de la retallada pressupostària en obra pública anunciada la setmana passada. Afirma que la tisorada està per sota de la resta de l'Estat i que és inferior del que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut. Respecte a la retallada va apuntar que era "necessària".


BARCELONA ACN/DDG Els alcaldes socialistes de les comarques de Girona afectats per les aturades de les obres de desdoblament de la N-II van signar un manifest conjunt per reclamar al Ministeri de Foment una solució immediata a tots els trams empantanegats dels tram de la Selva aixó com el de Medinyà-Orriols.
"Volem expressar la nostra preocupació perquè amb l'aturada de les obres, la situació de deixadesa ofereix un paisatge degradat i desolador, perjudicant encara més el nostre territori, i essent un perill per les persones que transiten diàriament per aquesta via", va llegir l'acalde de Sant Julià, Narcís Casassa. L'acompanyaven l'alcalde de Sils, Martí Nogué, el president del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Gironès, i la presidenta del Consell de l'Alt Empordà, Consol Cantenys. De la mateixa manera el van signar l'acaldessa de Girona, Anna Pagans, la de Vidreres, Ruth Rosique, i l'alcalde de Maçanet, Alfons Soms.
Aquest comunicat conjunt mostra el seu "profund malestar i preocupació" davant d'un projecte que consideren que ha de ser "prioritari per l'Estat". Demanen que s'activin "tots els mecanismes per continuar, en la major brevetat possible, les obres" i la ?licitació amb "màxima urgència" del tram Tordera-Maçaent de la Selva. En aquest sentit, afegeixen que fan costat a la Generalitat perquè negociï amb el Govern de l'Estat el "desbloqueig" i, alhora, volen les mesures necessàries per garantir la seguretat de la via. De la mateixa manera temen que els quatre carrils de l'AP-7 que han d'enllaçar amb l'A-2 siguin "un cul de sac".


El ministre de Foment, José Blanco, considera que la retallada i la reprogramació d'obres públiques a Catalunya que es deriva del pla d'austeritat impulsat pel Govern espanyol afavoreix Catalunya amb relació a la resta de l'Estat. Segons Blanco, Catalunya surt "enfortida" perquè la seva situació està per sota de la retallada en inversions de la resta de l'Estat i perquè aquesta és inferior a l'establerta en la disposició addicional tercera de l'Estatut, que preveu, per a un període de set anys, que les inversions de l'Estat en infraestructures s'equiparin al 18% del total, que és percentatge del PIB català respecte del total.
En una entrevista a RAC1 el titular de Foment va afirmar ahir que la retallada d'inversions en infraestructures que suposarà a Catalunya la paralització de cinc projectes d'obres públiques i la reprogramació de 32 més, per un valor total de 1.200 milions, no suposa per Catalunya haver de sustentar el major pes de l'estalvi en inversions. Per Blanco això és "una falsedat". El ministre va recordar que Catalunya és la primera comunitat autònoma en inversió pública de l'Estat des del 2004 amb 12.800 milions executats en obra pública i és també la primera comunitat autònoma pel que fa a obra contractada i obra executada durant el 2009, actuacions que han suposat unes inversions de 2.000 i 2.900 milions, respectivament, va afirmar.
D'aquesta manera el ministre va concloure que "Catalunya no suporta el major pes de la retallada" i "està per sota la mitjana respecte a la resta de l'Estat pel que fa a la recessió de contractes". Sobre la disposició addicional tercera que estableix una major inversió de l'Estat per corregir el dèficit d'infraestructures a Catalunya, Blanco va assegurar que el territori català també en surt beneficat en tant que la retallada està per sota d'aquest 18% de participació inversora que estableix la norma.
Amb tot, Blanco entén que Catalunya "surt enfortida" de la retallada. Una retallada de la qual, afirma, el Govern espanyol n'ha exclòs les obres més importants i estratègiques com l'arribada del tren d'alta velocitat (TAV) fins a la frontera francesa, els projectes destacats de Rodalies com l'obra a l'estació de la Sagrera, i d'altres projectes de carreteres, algunes de les quals, va afirmar, es reprendran amb capital públic i privat.

"Era necessària"
En aquest sentit, Blanco va destacar la necessitat d'obrir un debat sobre quines han de ser les formes d'ingrés per impulsar i mantenir les infraestructures al conjunt de l'Estat, per tal de fomentar el cofinançament entre el sector públic i el privat. Blanco va concloure que no creu que la retallada en les obres públiques afecti el mercat laboral i va assegurar que la retallada de les inversions, "que era necessària", no té res a veure amb la sentència de l'Estatut i que no entén que es barregin les dues qüestions.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2010/07/27/tema-del-dia-blanco-assegura-catalunya-surt-enfortida-retallada-inversions/421725.html

Els alcaldes del PSC diuen que se'ls ha acabat la paciència amb l'N-II

Exigeixen a l'Estat que reprengui totes les obres que estan a mig fer, i que acceleri la resta
Set representants locals han signat un manifest de protesta
La situació en què es troben els diferents trams en obres de l'N-II ha mobilitzat els representants locals del PSC, que ahir van presentar un manifest en què protesten per l'estat de la carretera. L'han firmat Narcís Casassa, alcalde de Sant Julià de Ramis; Martí Nogué, de Sils; Anna Pagans, de Girona; Ruth Rosique, de Vidreres; Alfons Soms, de Maçanet; Consol Cantenys, de Vilafant i presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, i Jordi Gironès, president del Consell Comarcal de la Selva.

En el text recorden com l'inici de les obres de desdoblament entre Fornells i Riudellots el 2004 “obria la porta a la il·lusió per resoldre una llarga reivindicació”. Amb l'anunci de Blanco i la resta de trams aturats, però, manifesten: “Volem expressar la nostra preocupació perquè la situació de deixadesa ofereix un paisatge degradat i desolador, que perjudica encara més el nostre territori i és un perill per les persones que hi transiten diàriament”. Els alcaldes destaquen la importància estratègica de la via per a l'economia gironina, i també com a connexió amb Europa. Per això demanen que el desdoblament de la carretera “sigui prioritari pel govern de l'Estat”, i reprengui tots els trams com més aviat millor i posi a licitació també amb urgència el tram entre Tordera i Maçanet. A més, s'insta l'Estat a garantir la seguretat de la via mentre no es reprenen les obres.

Fora del manifest, els alcaldes que el van presentar ahir a la seu del PSC van ser més contundents. Fins i tot, Gironès va definir el manifest com a “moderat”, però que deixa clar el malestar general. Cantenys va dir que, per exemple a la Jonquera, tant l'N-II com l'AP-7 estan saturades, “i l'obra no es pot parar així com així”. Nogué va donar aquest any com a termini perquè es torni a treballar a la Selva –“m'ho vaig creure, i m'ho vull creure”, va dir–, mentre que Casassa va afegir: “Tots som conscients de la situació econòmica, però l'N-II ha de ser urgent i fa anys que hauria d'estar en funcionament”.

LES FRASES
Cal passar d'una vegada de les paraules als fets, que ho facin com vulguin però que ho facin ara
Narcís Casassa
alcalde de sant julià de ramis
El tema comença a ser avorrit, i quan veus la part sud empantanegada, la imatge és penosa
Jordi Gironès
president del consell comarcal de la selva

Les entitats ecologistes volen una sola via

Una trentena d'entitats i plataformes ecologistes catalanes han elaborat un manifest titulat L'A7, o la colonització de Catalunya, en què protesten per la duplicació viària que s'està produint al corredor mediterrani, cosa que defineixen com “una obsessió anòmala en el marc europeu”. Entre les entitats hi ha l'Associació de Naturalistes de Girona, la Iaeden, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, SOS Empordanet o Gent pel Territori, del Baix Empordà. Amb el manifest conjunt, sol·liciten que es millori l'eficiència en les infraestructures ja existents i les que s'hagin d'executar en un futur, posant com a principal exemple l'autopista AP-7 i l'autovia paral·lela A7 i A2. Defineixen aquesta situació com “una aberració depredadora del territori, malgastadora dels migrats recursos públics”, i reclamen més inversió en ferrocarril per promoure un model de mobilitat basat més en el transport públic. Reclamen que aquesta “racionalització” de les infraestructures es basi en l'aplicació de l'eurovinyeta, una taxa que s'ha plantejat des de la Unió Europea adreçada al transport de mercaderies de llarg recorregut, i així no haver de diferenciar autopistes i vies lliures de pagament.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/200005.html

ICV vol que es desencallin els terrenys del futur Institut de Sils

SILS JORDI VERA El grup municipal d'ICV, a l'oposició de Sils, va presentar una moció a l'Ajuntament en la qual reclama que es faci una modificació de les normes subsidiàries per desencallar la qüestió dels terrenys del futur institut del municipi.Cal recordar que, actualment, Sils té l'institut en barracons i des del Departament d'Educació es va demanar a l'Ajuntament que calia disposar d'un sòl urbanitzat, de propietat municipal, qualificat com a equipament (que ara no n'hi ha cap) per poder afegir-lo a la llista de futures obres a realitzar. Fins ara, però, aquesta acció no s'ha dut a terme perquè l'Ajuntament ho vol fer a través del nou POUM, que està actualment en tramitació. La qüestió, però, és que el POUM està encallat i, per tant, aquest tema de moment no tira endavant. La reclamació que fa ICV, doncs, és que el POUM no és l'única via possible, sinó que també es pot fer a través d'una modificació de les normes subsidiàries, que és el que es reclama en la moció presentada. En la documentació, ICV presenta un informe, on s'afirma que hi ha dues vies per desencallar la situació. "L'hem volgut presentar amb temps per poder parlar-ne", va afirmar el regidor d'ICV, Albert Miralles. Des de l'Ajuntament, es va apuntar que el grup només vol "fer bullir l'olla". "Hi ha més vies, no només dues. Ara bé, la nostra via és la del POUM, perquè és la més raonable", va explicar Martí Nogué, alcalde de Sils. Nogué va comentar, a més, que ho fan perquè no volen sentir a parlar del POUM.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/07/14/icv-vol-que-desencallin-terrenys-del-futur-institut-sils/418887.html

MOCIÓ CONJUNTA DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL CONTRA L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA

El Ple de l’Ajuntament de Sils de data 1/07/10, per unanimitat dels membres, va aprovar la moció en defensa de l’estatut:

Atès que el passat 28 de juny el Tribunal Constitucional va emetre la sentència sobre l’Estatut de Catalunya en resposta als recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular, suposant així una retallada greu i una vulneració de les voluntats del Parlament de Catalunya, les Corts i la ciutadania de Catalunya.

Atès que el Tribunal Constitucional és un òrgan abastament des legitimat i
desautoritzat, amb la meitat dels seus membres pendents de renovació i que ha tardat quatre anys en emetre una sentència al respecte.

Atès que amb aquesta sentència es suprimeixen articulats i se’n condicionen d’altres a partir de la interpretació jurídica que en farà el Tribunal Constitucional significant una alteració greu del contingut de l’Estatut de Catalunya i retallant de forma substancial les aspiracions d’autogovern que al nostre país s’havia donat a partir del pacte estatutari.

Atès que Catalunya es troba vulnerada en els seus drets democràtics i que per tant, cal una resposta cívica de manera unitària i ferma de la societat civil i de totes les formacions polítiques.

Per tot l’ anteriorment exposat, s’ACORDA:

Primer.- Mostrar el nostre rebuig a la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

Segon.- Instar al Govern de la Generalitat perquè la ciutadania del poble de
Catalunya pugui pronunciar-se d’una forma democràtica i lliure sobre l'Estatut afectat per la sentència del Tribunal Constitucional.

Tercer.- Donar el nostre suport a la convocatòria de la manifestació unitària
impulsada per Òmnium Cultural amb el lema “Som una nació. Nosaltres
decidim” que se celebrarà el proper 10 de juliol a Barcelona, i fer una
crida a la ciutadania a sumar-se a la mobilització.

Quart.- Traslladar aquests acords al President del Parlament de Catalunya i als grup parlamentaris representats, al Govern de la Generalitat, als grups representats al Congrés dels Diputats, a la presidència del Tribunal Constitucional, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació de Municipis de Catalunya i a l’entitat Òmnium Cultural. Donar-li publicitat a la pagina WEB municipal.

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/MocioEstatut.pdf

Manifestació "SOM UNA NACIÓ",nosaltres decidim

El 10 de juliol us convoquem a la manifestació que sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” tindrà lloc a Barcelona el dissabte 10 de juliol a les 18 h, començant a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. Anirà encapçalada per la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim”, per diversespersonalitats de la societat civil i de les principals organitzacions socials, polítiques i culturals del país.

Al final de l'acte diferents personalitats llegiran el manifest de la manifestació

.

Autobusos La Selva

Per tal de facilitar la participació de tot el territori, estem organitzant un servei d’autobusos gratuït, des de diferents poblacions de la comarca per assistir a la manifestació.

Cal inscriure's prèviament deixant el nom, el correu electrònic i un telèfon de contacte, a través del correu electrònic girona-catnord@omnium.cat o al telèfon 669 51 71 85.

Amer

Lloc de sortida: Parada d'autobusos (l'habitual)

Hora: 15:00h

La Cellera de Ter

Lloc de sortida: Parada d'autobusos. C/Doctor Codina

Hora: 15:10h

Anglès
Lloc de sortida: Parada autobusos (Davant el Maxidia)
Hora: 15:15h

Santa Coloma de Farners
Lloc de sortida: Estació d'autobusos.
Hora: 15:30

Riudarenes
Lloc de sortida: Parada d'autobusos
Hora: 15:35

Sils
Lloc de sortida: Parada d'autobusos
Hora: 15:40

Vidreres
Lloc de sortida: Parada d'autobusos Rafel Mas
Hora: 15:45

Maçanet de la Selva
Lloc de sortida: Parada d'autobusos (davant l'Ajuntament)
Hora: 15:50

Sant Hilari Sacalm
Lloc de sortida: Plaça de l'Ajuntament
Hora: 15:15

Arbúcies
Lloc de sortida: Plaça de Can Reus
Hora: 15:30

Hostalric
Lloc de sortida: Plaça dels Bous
Hora: 15:40

Des de la Seu d'Òmnium La Selva ens agradaria que aquesta mobilització fos un èxitde participació. Feu-ne difusió!

Gràcies,
Us hi esperem!
Òmnium Cultural La Selva

Marina Pera
Òmnium Cultural. Girona - Catalunya Nord
girona-catnord@omnium.cat
http://www.omnium.cat/
Tel. mòbil: 669517185

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/ManifestacióEstatut.pdf

Diplomats en fleca i pastisseria

Fa dos anys, la Generalitat va posar en marxa el programa PROFIT per donar resposta a les necessitats de qualificació professional dels treballadors del sector de la restauració. De mica en mica s'ha anat ampliant a altres sectors, com el de la moda, o, més recentment, el de fleca i pastisseria. A més a més, el programa s'ha obert també a les persones en situació d'atur.

El curs de Fleca i Pastisseria, que s'ha acabat recentment, ha constat de 70 hores: 40 de formació i 30 de català.

David Mascort, cap dels Serveis Territorials de Girona de la Secretaria de Comerç i Turisme de la Generalitat, explica com va sorgir la proposta d'aquest nou curs.

Rafel Reixach, vicepresident segon del Consell comarcal de la Selva, ha destacat la importància de la formació en temps de crisi, sobretot per a gent aturada.

Els regidors de Cultura respectius dels dos municipis selvatans que s'han acollit a aquest curs, Maçanet i Sils, també han destacat les dues vessants del programa: formació i llengua.

En total, a Catalunya s'han impartit 38 cursos de Fleca i Pastisseria, pels què han passat uns 500 alumnes. D'aquests 38, 16 s'han fet a les comarques gironines i, d'aquests 16, 5 a la Selva.

Audio

Escoltar David Mascort, cap dels Serveis Territorials de Girona de la Secretaria de Comerç i Turisme de la Generalitat

Escoltar Rafel Reixach, vicepresident segon del Consell Comarcal de la Selva

Escoltar Tomàs Reyner i Carles Taberner, regidors de Cultura de Maçanet de la Selva i Sils

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 1 DE JULIOL A LES 19:30

Sils farà una nova biblioteca arxiu per esponjar les dependències municipals

SILS JORDI VERA
L'Ajuntament de Sils va aprovar en el darrer ple el projecte de la futura biblioteca-arxiu del poble, que ha de servir per esponjar les dependències municipals. El projecte es va aprovar amb els vots a favor del govern municipal i ICV i en contra de CiU.
La futura infraestructura s'ubicarà en uns terrenys considerats d'equipaments a la zona del moll de càrrega de l'estació. Tindran una superfície total d'uns 1.200 metres quadrats i acolliran la biblioteca municipal i l'arxiu, que actualment es troba en un altre edifici de lloguer.
Segons els responsables de l'Ajuntament, de moment s'ha fet l'aprovació del projecte, però les obres no començaran fins l'any vinent. El projecte té un pressupost total d'un milió i mig d'euros, aproximadament, dels quals un milió s'obtindrà gràcies a una subvenció del Pla d'Obres i Serveis del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. La resta del pressupost anirà a càrrec del consistori.
El trasllat de la biblioteca permetrà a l'Ajuntament guanyar espai en les seves dependències, ja que, segons l'alcalde, s'havien quedat petites. "L'antiga biblioteca està a l'Ajuntament, però ara se'ns ha quedat petit. Necessitem aquelles instal·lacions per a les dependències municipals", va explicar l'alcalde de Sils Martí Nogué.
Segons Nogué, la nova obra és beneficiosa per dos motius: per guanyar espai a l'Ajuntament, però també perquè es deixarà de pagar el lloguer de l'edifici que acull l'arxiu actualment. "Amb la nova instal·lació matarem dos ocells d'un tret com es diu. Guanyarem espai i, alhora, l'arxiu que està en un edifici de lloguer també el traslladarem i així deixarem de pagar uns diners, que en el moment que estem aniran bé", va afirmar Nogué.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/06/09/sils-fara-nova-biblioteca-arxiu-esponjar-dependencies-municipals/411451.html

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 6 DE MAIG A LES 19:30

O R D R E D E L D I A
I.- PART RESOLUTIVA
PROPOSTES DE SECRETARIA :
1.-Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
2.- Donar compte de decrets i acords de Junta de Govern Local.
3.- Explicacions de les gestions, reunions i actes que l’alcalde i regidors han participat.
PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL :
4.- Moció a favor de fomentar l'avenç de l'ús social del català en els àmbits competencials del municipi
5.- Manifest dels municipis de la comarca de la Selva respecte mobilitat i suport a l'Ajuntament de
Massanes
6.- Rectificació de l'Inventari a 31/12/2009. PG 2010/441.
7.- Bases particulars procés adjudicació pisos de lloguer immoble C/. Girona, 1. PG 2010/500.
8.- Rectificació de l'acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Vidreres i Sils.
9.- Aprovació inicial de l'Ordenança municipal de circulació, Exp 2010/490.
10.- Aprovació inicial projecte Construcció biblioteca i arxiu municipals, Exp 2010/503.
11.- Bonificació fiscal ICIO obres mòduls SES de Sils. PG 2010/395.
12.- Bonificació fiscal ICIO mòduls prefabricats escola Mallorquines Est. PG 2010/396.
13.- Delegació a favor del C. Comarcal de la Selva de la gestió recaptatòria ingressos dret públic
municipals i encàrrec de la gestió
14.- Moció d’ICV-EUiA-EPM: No volem macropostíbuls, derogació del Decret de 2002
15.- Torn de paraules
L’Alcalde president,
Martí Nogué Selva.
Sils, 29 d’abril de 2010.

El retard en l´aprovació del Pla General de Sils paralitza el nou institut

SILS E.B.
Sils té el seu institut en barracons des de fa un parell d'anys i s'està quedant petit, sobretot el pati, a causa de la instal·lació imminent de més barracons. Per això el d'obra és vist com una urgència per la comunitat educativa, però aquesta construcció pot anar per llarg, relata l'alcalde, Martí Nogué (IdS), si no es desencalla el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que es va aprovar inicialment l'any 2006 i que ara es troba "paral·litzat", afegeix, ja que "l'oposició no es vol reunir per parlar del tema", un suport indispensable perquè el grup d'IdS governa en minoria.
El futur insistut s'hauria d'emplaçar en un terreny ubicat al centre, a tocar una zona residencial, i ara els prop de 40.000 metres quadrats que es convertiran en zona d'equipaments són zona urbanitzable. Nogué explica que, d'aquests terrenys, n'hi ha part per l'institut i diu que el Departament d'Educació "ens els reclama i no es cediran fins tenir el POUM". I a això s'ha de sumar que "en tot el municipi no tenim més terrenys per l'institut actualment", és a dir, Sils no té zones d'equipaments lliures.

Un mes per solucionar-ho
Aquesta problemàtica és un tema que es va parlar en el darrer Consell Escolar Municipal i el batlle diu que amb l'oposició i el col·lectiu educatiu "ens hem donat el termini d'un mes per tornar a parlar-ne i aportar una solució perquè no hi ha ni espai per al pati". Tot i no haver-hi una data per poder començar l'edifici, Nogué destaca la urgència de cedir els terrenys perquè "així Educació ens posa a la llista per fer l'institut".
L'oposició al POUM per part dels opositors (ICV, AMS, CiU) és coneguda, i de fet va ser un dels punts que va propiciar l'estiu passat un intent de moció de censura contra l'actual alcalde perquè consideraven que no se'ls informava sobre aquest planejament i perquè no se'ls havia deixat participar en la revisió d'aquest text d'ordenació urbanística. Un punt de vista que no comparteix el govern de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/30/retard-laprovacio-del-pla-general-sils-paralitza-nou-institut/402740.html

Sils torna a portar l´Estat als jutjats perquè pagui l´IBI de l´AP-7 dels anys 2008 i 2009

Si el jutge dóna la raó a l'Ajuntament, li abonaran uns 160.000 , quan ja té una sentència a favor pels anys 2003-2007

L'Ajuntament de Sils ha de decidit tornar a presentar un nou recurs contenciós administratiu contra el Ministeri d'Economia i Hisenda perquè li compensin els beneficis fiscals que hauria d'haver cobrat aquest consistori selvatà pels exercisis 2008 i 2009 en concepte de bonificcacions de quotes tributàries de l'IBI (Impost de Béns Immobles) concedits a la concessionària de l'autopista AP-7, Acesa.

En total, el consistori, segons explica l'alcalde, Martí Nogué (IdS), hauria de rebre uns 160.000 euros per aquests dos anys, i és que el batlle es mostra convençut que rebran aquests diners perquè aquest febrer se'ls va ratificar que cobrarien els dels anys 2003 - 2007 perquè el Ministeri d'Economia i Hisenda, finalment, va decidit retirar el recurs de cassació contra la sentència de la sala del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid, que l'havia condemnat a pagar 346.121 euros a l'Ajuntament de Sils per aquest període.

El consistori va aprovar en el darrer plenari l'inici de l'expedient per tornar a dur l'Estat als jutjats i l'alcalde es lamentava que s'hagi de perdre temps en tornar a obrir processos judicials, perquè "vist que ja hi ha sentències favorables, caldria un mencanisme que fes retornar els diners automàticament". Els serveis jurídics del Consell Comarcal de la Selva tornaran a ser els assessors i duran la defensa del consistori silenc, com van fer en l'anterior recurs contenciós administratiu.

Batallant per l'IBI
La lluita per rebre aquesta compensació dels beneficis fiscals és un tema històric que porten batallant molts municipis per on transcorre l'AP-7, i a la Selva ja hi ha hagut sentències favorables per als ajuntaments. Tot i això, el municipi de Maçanet de la Selva no ha tingut la mateixa sort que Sils perquè l'Estat no ha retirat el recurs de cassació i, per tant, encara es troba en ?instàncies judicials tot i haver-hi una sentència bona per al consistori. A partir d'ara, es preveu que altres municipis demanin, com ha fet Sils, l'IBI pels anys 2008 a 2009.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/20/sils-torna-portar-lestat-als-jutjats--pagui-libi-lap-7-dels-anys-2008-2009/400655.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 15 D'ABRIL A LES 19:30

PRESSUPOST APROVAT PER CONSENS, ARA EL POUM

L’aprovació del pressupost municipal per consens de tots els grups polítics de l’Ajuntament significa un punt i part en la vida municipal de Sils, d’ara i de sempre. Per primer cop ens hem assegut i hem arribat a l’acord de votar per unanimitat el pressupost. És un fet històric.
Certament, el “govern a l’ombra”, l’oposició, ha abandonat algunes pretensions. Mai no s’aconsegueix el 100%. El govern, que treballa “a la llum del dia”, també ha fet renúncies en bé de l’acord. Hem acceptat no incloure les inversions per a la portada d’aigües des de la planta dessaladora de Blanes (que afecta Vidreres, Riudarenes i Sta. Coloma). Els altres grups no ho trobaven prioritari i hem acordat parlar-ne més endavant. No pot ser gaire enllà, ja que a Vallcanera altres anys s’han produït episodis de manca de qualitat de l’aigua i, a la llarga, podem trobar-nos altre cop amb això i amb escassetat de cabal, i cal tenir alternatives preparades. Cal abordar-ho amb temps, per no haver-ho de lamentar després.
Esperem de la responsabilitat de tots que es vulgui encarar el més aviatpossible, sense alarmisme, amb seny. La mateixa responsabilitat esperem trobar per fer un debat serè i assolir un consens o acord majoritari (si no pot ser unànime) sobre el més important que tenim pendent: l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), ja elaborat, que substituirà les Normes subsidiàries dels anys 80. El pas donat amb l’aprovació del pressupost hauria de facilitar una negociació per desencallar el POUM.
Darrerament, però, l’oposició ha emès un senyal contrari al consens que necessita el nostre futur urbanístic. Han presentat una moció per a una modificació de les Normes vigents a fi de canviar l’ús d’un sector del casc urbà (per permetre l’ús educatiu) amb la idea de resoldre una problemàtica
particular. La resta de sectors del municipi i la decisió sobre els usos del sòl de tot el terme quedarien pendents i no s’abordarien.
Una modificació més? Potser volen continuar fent “urbanisme a la carta” en comptes d’ordenar definitivament el poble? Això a Sils ja ho hem viscut: requalificació de zona industrial al Massabè a instàncies d’un particular, admissió d’una quarta planta als blocs del Passeig... Hi ha interessos que un
particular pot sol·licitar legítimament però que és més dubtós que ho faci un grup polític i, en tot cas, no tenen perquè coincidir amb l’interés general.
El POUM resol tots aquests i altres aspectes de detall. Aprovar-lo voldrà dir, amés, disposar de terreny públic de cessió obligatòria amb temps suficient –els processos administratius són llargs– per ubicar-hi, per exemple, l’institut de secundària. I tenir normes clares i actualitzades per molts anys. El municipi,l’entorn urbà i natural, els particulars i les empreses ho necessitem.
Estem oberts al diàleg i l’oferim sincerament. Els altres grups han de dir què volen fer.

Vallcanera recupera l'antiga escola com a centre cívic

Aquest veïnat de Sils inaugura el centre
Desenes de veïns van assistir ahir en la inauguració del centre cívic de Vallcanera, l'edifici de l'antiga escola que s'ha reconvertit en un espai per al poble, després d'anys de degradació. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), regidors de l'equip de govern, i la consellera de Salut, Marina Geli, van participar en l'acte d'inauguració.

Tot Vallcanera es va bolcar en un esdeveniment tan important com emotiu per al poble ja que, amb la inauguració d'ahir, es va fer realitat una de les reivindicacions més importants dels darrers anys dels veïns de la localitat. L'edifici de l'antiga escola s'ha reconvertit en un centre cívic, amb una inversió d'uns 350.000 euros, complementada per una rehabilitació de l'entorn en què també s'ha destinat una bona quantitat de diners.

La consellera de Salut, Marina Geli, va assistir a aquesta inauguració i va destacar que «l'equipament torna a ser del poble». Geli va fer un joc de paraules i va remarcar que l'època de les escoles continua commovent molts ciutadans de Vallcanera i, a més, va donar la idea d'anomenar l'equipament nou escola cívica.

El moment commovedor

Sens dubte, però, la intervenció que va commoure més i que va provocar els aplaudiments finals de tots els assistents va ser la de la senyoreta Caterina Alsina, que va estar a l'escola durant la dècada dels anys seixanta. Alsina va repassar la seva estada a l'escola, a davant de molts dels qui van ser alumnes seus que se la van escoltar amb atenció i plens d'emoció.

Trenta mil pessetes
Les Escoles de Vallcanera es van construir l'any 1928, van costar 30.200,5 pessetes i es van inaugurar l'any següent, en un acte molt lluït i ple a vessar d'autoritats importants de l'època. L'escola va funcionar fins a la dècada dels anys setanta i, com que coincidia amb la introducció del transport escolar al poble, el col·legi es va tancar, i l'ensenyament es va centralitzar a Sils. A partir d'aquell moment, l'edifici va entrar en una fase de degradació progressiva, fins a la rehabilitació actual.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/150106.html

Martí Nogué a Els Matins de TV3

Edicte sobre informació pública d’un projecte

Aprovat inicialment el projecte d’obres locals Ampliació del pavelló municipal i construcció d'un gimnàs a Sils per acord de Junta Govern Local extraordinària del 5-febrer-2010, es sotmet a informació pública per termini de trenta dies, comptats des d’endemà de la darrera data de publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol interessat en les dependències municipals per tal que es formulin les al·legacions que s’estimin pertinents.

Sils, 8 de febrer de 2010
Martí Nogué Selva
Alcalde

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL - DIVENDRES 19 DE FEBRER A LES 19:00

O R D R E D E L D I A

I.- PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA :

1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL:

2.- Aprovació Pressupost Municipal general any 2010

L’Alcalde president,

Martí Nogué Selva.

Sils, 15 de febrer de 2010.

Ajuntament de Sils

OBSTACLE RERA OBSTACLE

En ell darrer ple municipal ordinari del 5 de novembre estava previst aprovar una modificació de Normes subsidiàries de pla·
nejament urbanístic que hauria permés desenvolupar el sector de l’antiga Central. La proposta s’havia treballat amb veïns, equip
redactor contractat i serveis tècnics munici· pals, i estava madura per ser aprovada. Sobretot tenint en compte que els veïns ja fa tres anys que hi inverteixen temps i diners i que esperen una resolució positiva.

Doncs bé, aquesta mena de “govern a l’ombra” que tenim a Sils, format pels tres grups de l’oposició, es van proposar esguerrar-la i van aconseguir que no s’aprovés, amb el vot negatiu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya/Verds i l’abstenció d’AMS i de CiU. Els regidors del govern d’IdS/PM hi van votar a favor, però calia majoria absoluta i no hi va ser.

La conseqüència és que no es va poder enviar a la Comissió provincial d’urbanisme (que pot aprovar el canvi o demanar no· ves modificacions), de manera que la cosa s’allargarà, quan ja estava a punt. Es genera un perjudici clar, des del nostre punt de vista, per els veïns en primer terme, i per a la població en general, que veu endarrerit un projecte necessari. Els grups que van impedir l’aprovació cal que expliquin quines raons tenen per aturar el projecte. Que ho expliquin en primer lloc als veïns que hi estan d’acord, per amplíssima majoria.

La proposta de modificació és impecable i s’ha fet pensant en el futur POUM. Els veïns han actuat amb generositat hi han cedit el percentatge de terrenys per a zona verda que es preveu en el POUM, com aconsella la Comissió d’urbanisme, de manera que no hi pot haver res a objectar. Decidir la distribució dels espais del sector és una segona fase i ja no és competència del ple municipal. Ara, si no s’aprova la modificació de normes, no es pot elaborar el projecte urbanístic que ordenarà i millorarà tot el sector. No obstant, hi ha qui es considera legitimat per obstaculitzar, per condicionar el desenvolupament urbanístic de totes les maneres possibles. Quins interessos els mouen? L’interès comú, el be públic? Val la pena fer-se la pregunta.

Sempre que els tres grups opositors s’uneixen (o coincideixen en el resultat) per tombar alguna iniciativa municipal, fent impossible el consens que tant reclamen, s’acaben equivocant. Recordem la ubicació de la nova escola o el transport escolar, per citar només dos casos. Els pitafis són més greus quan es deixen endur per ICV.

Les persones més preparades i despertes d’AMS i CiU segur que s’adonen que no podeN continuar així. Tant de bo puguin redreçar les coses i no hagin d’aturar projectes necessaris per demostrar que existeixen.

Seria un error molt greu, creiem nosaltres, continuar per aquest camí i impedir l’aprovació en aquesta legislatura del sector central i, encara més, del POUM, ja enllestit, ja que significaria una pèrdua de temps i una despesa desorbitada per el municipi. O potser esperen que arribi la pre-campanya electoral i poder fer “bullir l’olla” amb aquests temes?

COMPENSACIÓ DE L’IBI DE L’AP-7

Des de l’inici mateix d’aquesta legislatura, un dels problemes més greus a que es va haver
d’afrontar el nou equip de govern de l’Ajuntament, era el de disposar de noves vies de finançament en un temps en el que s’han reduït moltíssim altres fonts d’ingressos municipals per raó de la crisi econòmica.

Una de les possibilitats que es va estudiar amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i el servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva, era la de reclamar que l’Estat compensés a l’Ajuntament per totes les bonificacions fiscals de l’IBI de les quals gaudia l’empresa concessionària ACESA, que representava un 95% de la quota de l’impost.

La legislació estatal recull des de fa temps que, per preservar la suficiència financera dels Ens locals, en el cas que l’Estat estableixi un benefici fiscal sobre els tributs locals, l’impost d’aquest benefici ha de ser compensat per l’Estat a l’Ens local corres· ponent. Fins hi tot les lleis de pressupostos generals de l’Estat des de l’any 1999 estableixen que el Govern Espanyol estudiarà la compensació als ajuntaments afectats per la bonificació de l’IBI anteriorment citat, sense que s’hagi concretat fins ara cap mecanisme de compensació.

Inicialment es va recórrer a l’Òrgan General de Coordinació Financera amb les entitats locals del Ministeri d’Economia i Hisenda que va dictar una resolució desestimatòria. Davant d’això, l’Ajuntament i el Consell Comarcal, que té delegada la gestió tributària i recaptatòria de l’IBI de Sils, van interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Estat reclamant lescompensacions retroactives dels últims quatre anys a les que creia tenir dret.

I va ser en una sentència del passat 21 de juliol, que es va notificar en el decurs del mes de setembre, que la sala contenciosa del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid VA ESTIMAR el recurs presentat per l’ajunta· ment i va reconèixer el dret de demanar ser compensat per l’administració de l’Estat, pel concepte de les bonificacions fiscals en l’impost sobre bénsimmobles (IBI), gaudit per ACESA en la quantitat de 346.121,73 Euros (exercicis de 2003 a 2007).

L’estimació és de caràcter parcial ja que no hi ha hagut condemna en relació amb el pagament dels interessos també sol·licitats, perquè “fins aquesta sentència, no s’havia determinat l’obligació de pagar per l’Administració de l’Estat”.

Properament es reclamaran les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercicis de 2008 i 2009 davant la Direcció Generals de Coordinació Financera.
Amb aquesta sentència, sens dubte, cal reconèixer la bona coordinació i el “saber fer” dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sils i del servei de gestió tributària del Consell Comarcal de la Selva, en la tasca d’assessorament als polítics locals per tal de poder prendre decisions com aquesta.

Es continua treballant...

REGIDORIA D’HISENDA

Sils, Caldes i Maçanet planten cara a l´Estat per forçar-lo a desencallar l´A-2

Els tres ajuntaments aprovaran una moció conjunta on reclamen més compromisos de Foment

Els ajuntaments de Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva es troben en peu de guerra després de tenir les obres de desdoblament de la N-II aturades des de fa mesos. En concret, el tram que transcorre entre Caldes de Malavella i Sils ho està des de fa mig any i el que va de Sils fins a Maçanet de la Selva ho està des de fa un any i dos mesos.
Per demostrar el seu malestar, els tres pobles han decidit plantar cara a l'Estat i des dels tres consistoris han elaborat una moció on reclamen que es desencalli aquesta infraestructura viària que recorre els tres municipis selvatans i titllen l'actual traçat amb els treballs aturats com el "d'una carretera comarcal".
Aquesta moció ha sorgit de l'Ajuntament de Caldes de Malavella a petició de tots els grups que el conformen (PIC, CIU, ERC, PSC i ICV) i ja l'ha ratificat aquesta setmana en ple per unanimitat i, en els propers dies, ho faran els de Maçanet de la Selva i Sils, tal com van confirmar-ho els dos alcaldes, Alfons Soms (PSC) i Martí Nogué (IdS), fent les adaptacions necessàries del text a cadascun dels municipis.
El que exigeixen els tres pobles és en concret al Ministeri de Foment que actuï amb urgència i que un cop reiniciï les obres "s'intensifiqui el ritme d'execució, es fixin uns terminis breus i inajornables per a la finalització de les obres" i que, mentre això no passi, es realitzi manteniment a la via, així com garantir la seguretat en tots els trams. Paral·lelament, també reclamen al Parlament de Catalunya i als diputats gironins del Congrés dels Diputats que "vetllin per la ràpida planificació i excecució dels diversos trams" i finalment, al Servei Català de Trànsit, que reguli el trànsit "en les hores de màxima afluència de vehicles per evitar els riscos i les molèsties causades per la gran afluència de vehicles i el malestat dels accessos".

Reunió ajornada
Aquesta setmana l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), i el de Sils, Martí Nogué (IdS), havien de reunir-se amb el subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, però finalment, la reunió sense saber-ne els motius s'ha ajornat per d'aquí a un parell de setmanes.
El fet és que aquest canvi de data ha deixat sorpresos ambdós batlles i, de fet, ahir es preguntaven si no és que en dues setmanes s'esperen notícies referents a la futura A-2 i, per això, se'ls ha canviat el dia. A la reunió prevista el que reclamaran són dates concretes d'execució i no aproximades com fins ara.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/02/comarques-sils-caldes-maanet-planten-cara-lestat-forarlo-desencallar/373360.html

La Falange té previst manifestar-se a la Jonquera, a més d'altres 22 municipis

La Falange té previst concentrar-se en 22 pobles gironins contra la consulta del 13-D

El partit espanyolista demana protecció a Interior, que ha preguntat als municipis afectats per decidir si permet els actes. La Falange Española de las JONS ha convocat concentracions en 22 municipis gironins el proper dia 13 de desembre, coincidint amb la celebració de les consultes sobre la independència, sota el lema «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas».

El Departament d'Interior de la Generalitat ha enviat notificacions als ajuntaments dels pobles afectats demanant que informin de «les circumstàncies» dels llocs de les concentracions per decidir si les permet o si les prohibeix. Els ajuntaments tenen, a partir de la notificació, 24 hores per comunicar el seu parer a Interior. En el cas que no responguin, s'entendrà que l'informe és favorable.

Falange ha demanat també a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». Falange ha demanat permís per concentrar-se el 13 de desembre, entre dos quarts d'una i les dues del migdia, davant dels ajuntaments de Banyoles, Santa Coloma, Ripoll, Viladrau, Esponellà, Crespià, Vilademuls, Fontcoberta, Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Ridaura, Arbúcies, Sils, Torroella de Montgrí, Jafre, Cassà de la Selva, Celrà, Sarrià de Ter, la Jonquera, Roses i Palau de Santa Eulàlia.

El Departament d'Interior ha notificat aquesta demanda de Falange als ajuntaments afectats, que han de comunicar en un termini de 24 hores les «circumstàncies del lloc de concentració» per decidir després si permet o no la celebració d'aquests actes. Falange, en la seva petició de permís, afirma que aquestes «reunions» previstes s'inscriuen en una campanya que el partit realitza a escala estatal «en defensa de la unitat de la Nació Espanyola», i per això el lema de les concentracions serà: «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas». En aquesta mateixa petició, el partit espanyolista afirma que preveuen que les concentracions convoquin «uns 40 o 50 simpatitzants i amics». També assenyala que no disposaran de cap mesura de seguretat, i «prega» a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». En la petició formal d'autorització, Falange també relata com està previst que siguin aquests actes: «Els actes seran estàtics, però es llegirà un manifest mitjançant equip de megafonia i s'aclamaran les consignes aprovades per l'organització.

Així mateix, es repartiran fulls volants per informar els qui allà s'hagin congregat». A banda dels 22 municipis gironins, els falangistes també han demanat concentrar-se en desenes de municipis més de Catalunya.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/110788.html

Els pares retarden l´obertura de la llar d´infants de Sils

S'inaugurarà al gener després que el setembre passat no es pogués fer per manca de mobiliari i problemes tècnics

Els pares i mares dels nens de 0 a 3 anys que aniran a la nova llar d'infants de Sils, que es troba a la zona de les Mallorquines, després de dies de converses han aconseguit que l'Ajuntament no faci estrenar les instal·lacions als seus bebés el dia 9 de desembre, tal com ho tenia decidit l'equip de govern (IdS). I és que, consideren, després de parlar amb la futura directora i les educadores del centre escolar, que les instal·lacions no estan acabades i encara hi hauria deficiències.

Per tot això, van demanar al regidor d'Educació, Carles Taberner (IdS), que es deixés passar el primer trimestre i, per tant, s'inauguri aquesta llar d'infants a principis de gener, després de Reis. En concret, després d'una reunió mantinguda entre els dos col·lectius aquesta setmana, es va acordar obrir el dia 8 de gener vinent.

Entre els defectes que s'han trobat per part de l'equip educatiu, segons relata el futur president de l'Associació de Pares i Mares (Ampa) de la guarderia, Daniel Jiménez, hi hauria "els vinculats a l'educació del dia a dia, com ara esglaons més alts dels previstos, rentamans amb perill per a nens tan petits; un conjunt de temes de seguretat", remarca. Des de l'Ajuntament de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IdS), explica que s'hi van trobar "petites coses de poca importància" i ja s'ha començat "a fer la neteja i aquesta setmana ja s'instal·len els nous mobles".

Daniel Jiménez explica que el consistori els havia dit que el 9 de desembre era la millor data perquè la brigada de l'Ajuntament es pot dedicar plenament al trasllat, assegura. Pels pares, assegura, el 8 de gener és una data bona, ja que aquesta llar d'infants havia d'iniciar el curs al setembre i "ja no ens ve d'un mes" i llavors les instal·lacions no estaven llestes perquè s'hi havien detectat defectes en l'obra i no hi havia encara el mobilitari.

Aquesta nova guarderia ha de descongestionar l'actual llar d'infants de Sils, anomenada La Quitxalla, que es troba en ple nucli urbà, en concret, al carrer Prudenci Bertrana.

Adaptació i després de Nadal

El tema de l'adaptació és el que amoïna pares i educadors, explica Jiménez, i per aquest motiu remarca que "si hagués obert el dia 9 de desembre, els nens tindrien pocs dies per adaptar-se i se sentirien descol·locats".
La llar d'infants de l'àrea de Mallorquines té 75 places i en un inici no s'omplirà del tot perquè només se n'ocuparà una cinquantena, però estarà preparada per aplegar nens que han nascut en els darrers anys fruit de l'increment demogràfic que ha patit el municipi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/01/comarques-pares-retarden-lobertura-llar-dinfants-sils/373101.html

La poca pluja manté els estanys de Sils sota mínims quan haurien d´estar plens

La instal·lació d'una comporta a la sèquia i una tardor calenta han deixat l'espai sense aigua

A l'estiu completament assecat i a la tardor ple a vessar. Així és com hauria de ser el cicle natural dels estanys de Sils però, enguany, la dessecació artifical de la bassa per enretirar els animals al·lòctons com les carpes i el cranc americà, la instal·lació d'una comporta a la sèquia per impedir l'entrada d'aigua de baixa qualitat i les altes temperatures d'una tardor calenta han provocat que amb el desembre acostant-se pràcticament no hi hagi aigua als estanys.

El tècnic de la fundació Acciónatura, Enric de Roa, apunta que el flux hídric dels estanys s'ha vist molt alterat per la instal·lació de la comporta a la sèquia. Per contra, indica que si s'observa l'escassa aigua que humiteja l'espai es podrà observar, a diferència del que passava fins ara, com és clara i transparent perquè prové només de la pluja i d'alguns regs dels camps de conreu propers.

Habitualment, el nivell de precipitacions del municipi ronda els 700 litres per metre quadrat, volum suficient com per garantir el correcte cicle ecològic de la bassa. Si enguany no es mantenen hi hauria la possibilitat d'obrir la comporta de la sèquia però aquesta no resulta una opció atractiva pels tècnics de la fundació ja que aniria en detriment de les tasques de regeneració i sanejament fetes a l'estiu.

Per a de Roa, el que determinarà en l'aspecte biològic si la dessecació i la instal·lació de la comporta ha resultat una tasca efectiva serà el retorn de les aus aquàtiques quan hi hagi aigua suficient a l'estany, la col·lonització de la bassa per part dels amfibis com les granotes o els gripaus i l'aparició d'algues que oxigenin l'aigua.

L'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), indica que resulta beneficiós per als estanys que s'assequin a l'estiu per una qüesitó de salubritat. Respecte a això, recorda que en les últimes dècades no s'ha treballat en aquest sentit i manifesta que en un futur espera que aques procés s'efectuiï de forma natural perquè ja ha avançat que no es podrà realitzar cada any un dessecament artificial.

Des d'Acciónatura també confien que el buidatge i emplenament de la bassa es produeixi de forma natural.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/30/poca-pluja-mante-estanys-sils-minims-haurien-destar-plens/372882.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 3 DE DESEMBRE A LES 8:00

Tots els municipis gironins per on passa l'AP-7 en reclamaran l'IBI a l'Estat

La sentència judicial favorable a Sils i Maçanet ha provocat que 23 ajuntaments més iniciïn el procés administratiu
Poder cobrar la totalitat de l'IBI per l'ocupació de terreny de l'autopista ha estat tradicionalment una de les grans demandes dels ajuntaments dels municipis gironins per on passa aquesta infraestructura, ja que Acesa gaudeix d'una bonificació d'un 95% en aquest impost. La recent sentència favorable a les demandes que havien interposat Sils i Maçanet ha generat un efecte dòmino, i la resta de municipis ja estan seguint el mateix camí. Alguns ja han presentat la sol·licitud al Ministeri de Foment per cobrar l'IBI dels últims quatre anys –el màxim que permet la llei–, i si l'Estat els hi denega engegaran el procés judicial. La gran majoria, però, ho faran els propers dies a través de la Diputació de Girona, que s'encarregarà dels tràmits de la majoria dels municipis.

Dels 27 termes municipals per on passa l'AP-7, només Sils i Maçanet ja tenen una resolució judicial, mentre que Riudellots i Vilobí estan en espera de rebre-la. La resta ja han començat a tramitar –o estan a punt de fer-ho– la reclamació davant el Ministeri de Foment per sol·licitar l'IBI dels terrenys que ocupa l'autopista dels últims 4 anys, que és el que permet la llei. Per això tots destaquen que presentaran la reclamació abans de finals d'any, perquè així la indemnització comenci a computar des del 2006. Segons han explicat des de Xaloc, l'organisme de la Diputació que centralitzarà les demandes de gairebé tots els ajuntaments, el procés comença amb aquest tràmit davant Foment, que té dos mesos per respondre. En cas que no ho faci, o que denegui les indemnitzacions, llavors serà el moment d'anar al contenciós administratiu.

En un principi, i amb la jurisprudència existent, les perspectives són optimistes, si bé el fet d'anar als jutjats pot retardar la solució encara uns anys. Les indemnitzacions dependran dels ajuntaments, però Sils i Maçanet cobraran 346.000 i 767.000 euros, respectivament.

ELS MUNICIPIS

Municipis que ja han rebut una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid

Sils
Maçanet de la Selva

Municipis que ja han fet la demanda i estan pendents de conèixer la sentència

Vilobí d'Onyar
Riudellots de la Selva

Municipis que ja han presentat la reclamació al Ministeri de Foment, o que estan a punt de fer-ho aquest mateix 2009

Agullana
Aiguaviva
Bàscara
Biure d'Empordà
Borrassà
Cabanes
Capmany
Cervià de Ter
Darnius
Figueres
Garrigàs
La Jonquera
Llers
Pont de Molins
Pontós
Salt
Sant Gregori
Sant Julià de Ramis
Sarrià de Ter
Vilablareix
Viladasens
Vilademuls
Vilafant

Precedents favorables

Els municipis de Sils i Maçanet van ser els primers de la demarcació que van tenir una sentència favorable respecte a l'IBI de l'autopista. Tots els ajuntaments ho havien intentat, però havien desestimat continuar el procés per falta d'expectatives. De fet, inicialment els arguments es basaven en la llei d'hisendes locals del 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els pertoca de les autopistes, però el jutge va desestimar-ho en el seu moment perquè la norma no era retroactiva. Però el Consell Comarcal de la Selva va decidir seguir endavant, a través d'una nova via, defensant que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que el mateix Estat atorga en impostos locals. En aquest cas, el jutge els va donar la raó.

La Jonquera vol el del TAV

La Jonquera farà un pas més, i no es limitarà només a reclamar l'IBI de l'autopista. Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Cabezas, l'Ajuntament ja ha encarregat també al cadastre que valori els terrenys per on passa el TAV, ja que considera que està en les mateixes condicions que l'autopista: «El tram internacional també és una obra feta amb concessió administrativa, en aquest cas a TP Ferro, i de peatge, de manera que també els aplicarem el rebut de l'IBI», ha explicat Cabezas. Si TP Ferro no paga el rebut, l'Ajuntament portarà el cas als jutjats. Cabezas ha ressaltat que consideren que en ser una via ferroviària de peatge es tracta de fet d'una activitat econòmica, i que, per tant, ha de pagar aquest impost com la resta d'activitats.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/108809.html

No als maltractaments

La classe política i la societat civil va commemorar ahir el Dia Contra la Violència Masclista amb actes a diferents municipis gironins

Institucions, sindicats i entitats de les comarques gironines van fer ahir, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Dones, un crit unànime en contra de la violència masclista. A la ciutat de Girona, CCOO va fer un acte d'homenatge a les 49 dones de l'Estat que han mort a mans de les seves parelles o exparelles posant, davant dels jutjats, unes làpides simbòliques amb les inicials de cadascuna de les víctimes. La secretària de la dona de CCOO a les comarques gironines, Carme Bosch, va explicar que darrerament el sindicat ha detectat casos de violència masclista envers dones grans. «Són dones que fa anys que suporten maltractaments de tipus psicològic o econòmic per part de les parelles, però que no ho denuncien perquè es quedarien sense mitjans de subsistència». Al migdia, representants de diverses institucions gironines –Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Generalitat i Subdelegació– van assistir a la lectura del manifest de rebuig a la violència masclista, que va anar a càrrec de la professora de la UdG Cristina Sánchez-Miret i que va tenir lloc a la plaça del Vi. La sociòloga va dir, un per un, el noms de les deu dones que han mort aquest any a Catalunya a causa dels maltractaments i va reiterar que les institucions catalanes es comprometen a continuar treballant perquè l'eradicació de la violència masclista sigui algun dia una fita acomplida. Després de llegir el manifest i de fer un minut de silenci, Sánchez-Miret va expressar la seva preocupació per la presència de gent jove entre les dones que denuncien maltractaments, «perquè això vol dir que els patrons culturals es repeteixen». A Girona la jornada va acabar amb una concentració al vespre davant de l'ajuntament, convocada pels Grups de Dones de Girona i a la qual van assistir una vuitantena de persones. Els actors Sílvia Escuder i Martí Peraferrer van llegir uns poemes i seguidament es va passar a la lectura d'un manifest elaborat per les convocants, en què es reivindicaven les relacions de parella pacífiques i igualitàries.

Altres poblacions gironines, com ara Palamós, Sils, Lloret, Breda i la Bisbal, també van commemorar la jornada. A Sils, els grups municipals a l'oposició han demanat que el ple de l'Ajuntament acordi adherir-se al pla per a l'abordatge integral de la violència masclista del Consell Comarcal de la Selva. Des que es va posar en marxa aquest pla, el 2004, s'han atès 414 dones.

L'Ajuntament i els pares acorden endarrerir l'obertura de la llar d'infants fins al gener

L'Ajuntament de Sils i l'AMPA han acordat endarrerir el trasllat a la nova llar d'infants fins passat Nadal, el dia 8 de gener. En un principi l'Ajuntament volia que la nova llar entrés en funcionament el 9 de desembre, però els pares consideraven que l'equipament encara no estaria en condicions i que per dues setmanes era preferible ajornar el trasllat. Al final el consistori ha acceptat la petició

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/108323.html

CICLE D'ACTIVITATS SOBRE LES DONES

Més serveis per als nouvinguts a la Selva

El Consell Comarcal de la Selva i Càritas Diocesana de Girona han signat un conveni de col·laboració per la prestació de serveis d'assessorament jurídic en llei d'estrangeria. En el marc de l'acord, Càritas es compromet a destinar un professional per tal d'atendre les demandes d'informació i assessorament en la tramitació de documentació d'aquells nouvinguts que facin referència a la Llei d'estrangeria. Aquesta persona serà l'encarregada d'oferir un servei d'atenció directa durant dues hores setmanals a Sant Hilari Sacalm, Anglès i Sils.
D'altra banda, per poder atendre els nouvinguts també es preveuen la realització de tres xerrades sobre la Llei d'estrangeria als municipis que el Pla comarcal de ciutadania i Immigració defineixi, facilitar la participació de voluntaris en tasques de suport i difusió del servei, a través de les parròquies, facilitar la participació d'alumnes en pràctiques, entre d'altres.
Es tracta d'un conveni per un any però que es podria prorrogar pel període de dos anys fins a un màxim de quatre anys prèvia ratificació entre les parts. L'acte de signatura de l'acord el van escenificar dilluns el president del Consell Comarcal, Jordi Gironès i el director de Càritas Diocesana de Girona, mossèn Narcís Ponsatí.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/18/mes-serveis-als-nouvinguts-selva/370384.html