JOAN ANTONI POCHEL PUNT
dimarts, 8 d’abril del 2008
Infraestructures de radiocomunicació
S'ha signat un Pla per definir àrees òptimes i controlar els requisits de les torres radioelèctriques
Administració i operadors de telefonia mòbil han signat el Pla d'Ordenació Ambiental d'Infraestructures de Radiocomunicació (POAIR), incloent-hi les actuacions que s'han estudiat per a les 10 primeres comarques: Bages, Baix Empordà, Berguedà, Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès i Solsonès.
El POAIR, a partir d'un cens d'aquestes torres de comunicacions electròniques, ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i d'impacte paisatgístic i es defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres de telecomunicacions.
L'objectiu és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o, si això no és viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D'aquesta manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per a la seva construcció.
Els signants del Pla han estat els departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vod
Administració i operadors de telefonia mòbil han signat el Pla d'Ordenació Ambiental d'Infraestructures de Radiocomunicació (POAIR), incloent-hi les actuacions que s'han estudiat per a les 10 primeres comarques: Bages, Baix Empordà, Berguedà, Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès i Solsonès.
El POAIR, a partir d'un cens d'aquestes torres de comunicacions electròniques, ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i d'impacte paisatgístic i es defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres de telecomunicacions.
L'objectiu és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o, si això no és viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D'aquesta manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per a la seva construcció.
Els signants del Pla han estat els departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vod
S'aprova per unanimitat el PUOSC 2008-2012 amb un pressupost de 648 milions d'euros
Governació ha incrementat en 43% de mitjana anual al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya respecte la convocatòria anteriorLa Comissió de Cooperació Local de Catalunya ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat, la planificació inicial del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per un import de 648 milions d'euros, la qual cosa representa un increment mitjà anual del 43% respecte el període anterior.
Entre les principals novetats del PUOSC 2008-2012, que impulsa la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, cal destacar l’ampliació de 4 a 5 anys de la convocatòria actual, amb l’objectiu que aquesta planificació quinquennal pugui millorar la planificació des nous equips de governs locals, deslligant la presentació de sol·licituds a la celebració de comicis locals.
Segons ha subratllat el conseller de Governació, Jordi Ausàs, “el PUOSC és un dels instruments més potents i eficaços de suport al món local amb que compta el Govern de la Generalitat de Catalunya”. A més, ha afegit que “el PUOSC beneficia especialment els petits i mitjans municipis, posant els pilars des de la base per un país més cohesionat i on tothom ha de tenir els mateixos serveis i recursos, independentment d’on visqui”.
El PUOSC s’estructura en sis grans àmbits: el Programa General, el Programa Específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa intensitat, el programa de Convenis interadministratius amb les Diputacions, el Programa de Bibliotques i, finalment, de nova creació, el Programa de Telecomunicacions.
Quant al Programa general (PG), les disponibilitats econòmiques s’han distribuït per comarques, proporcionalment a la fórmula de la subvenció mínima garantida establert en el Decret de convocatòria i respectant la prioritat fixada per l’Ajuntament. Aquesta fórmula té en compte diferents indicadors socioeconòmics com ara la població total del municipi, la població dels nuclis, el nombre d’habitatges així com l’extensió municipal. Aquest programa inclou 2.522 actuacions subvencionades amb 359,4 mil·lions d’euros.
Pel que fa al programa específic de dinamització i equilibri territorial (ET) que respon en general a equipaments de caràcter econòmic-social que dinamitzin el territori i incideixin positivament en la implantació o millora de la prestació de serveis públics, s’ha donat prioritat a les actuacions que contribueixin al reequilibri territorial. En total s’ha aprovat la inclusió en aquest programa de 951 actuacions subvencionades amb 119,2 MEUR.
Les actuacions incloses en el programa específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa densitat (MN), responen a actuacions en obres i serveis de competència municipal en nuclis urbans de població reduïda. Amb la finalitat d’afavorir la cooperació econòmica amb aquest sector local, s’ha intentat atendre el màxim nombre de sol·licituds susceptibles d’ésser incloses en aquest programa, resultant ser un total de 1474 actuacions subvencionades amb 72,2 MEUR.
D’altra banda, el PUOSC es finança també, amb les aportacions econòmiques de les diputacions. Aquestes aportacions, d’acord amb el que disposa el Decret 245/2007 de convocatòria s’han instrumentalitzat mitjançant els corresponents convenis amb la Diputació de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
A banda d’aquests tres programes, també s’ha aprovat la planificació inicial dels programes específics d’Infraestructures en Telecomunicacions i de Biblioteques, que presenten i gestionen la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació respectivament, que s’integren en el PUOSC 2008-2012.
El Programa d’Infraestructures en Telecomunicacions (TL) s’ha planificat un total de 31 actuacions subvencionades amb 1,2 M€ . Finalment ell Programa de biblioteques (BL) s’ha planificat un total de 111 actuacions subvencionades amb 40 M€.
Està previst que aquesta planificació inicial del PUOSC 2008-2012 es publiqui aquest dimecres, 9 d’abril, al DOGC, obrint un període d’un mes per que els ens locals puguin presentar al·legacions. La Comissió de Cooperació Local l’aprovarà definitivament el dia 30 de juny.
Comunicat amb taula i gràfic amb dades
dilluns, 7 d’abril del 2008
diumenge, 6 d’abril del 2008
El CILMA afirma que el ramal de la MAT fins a la subestació de Riudarenes tindrà un impacte 'crític' en l'entorn
El CILMA afirma que el ramal de la MAT fins a la subestació de Riudarenes tindrà un impacte global 'crític' en l'entorn mediambiental. Un estudi elaborat per la consultoria Fractàlia ha analitzat els valors naturals, paisatgístics i patrimonials de l'àrea afectada per la línia de 400 kV. Determina que es tracta d'un paisatge 'lliure d'infraestructures poc freqüent' a les comarques gironines perquè fa de connector entre diversos espais naturals com les Guilleries, Montnegre, Montseny, l'Estany de Sils i el Volcà de la Crosa. Conclou que la línia provocaria un 'impacte visual evident' i que afectaria sobretot a la 'població resident prop d'ella'.
3CAT24
3CAT24
Educació i Consell Comarcal es reuneixen però no es desencalla qui pagarà els 400.000 euros
La partida que el Departament d'Educació de la Generalitat traspassa cada any al Consell Comarcal de la Selva perquè es pagui el servei de transport escolar no obligatori enguany ha quedat curta i falten 400.000 euros que el Consell Comarcal està arrossegant com a dèficit. Aconseguir que Educació ho acabi assumint era un dels objectius de la reunió que van mantenir la consellera d'Educació del Consell Comarcal, Sònia da Silva, i els responsables d'Educació, però de moment no s'ha desencallat qui haurà de pagar els 400.000 euros. El que sí està clar és que de cara al curs vinent les famílies hauran de pagar un màxim de 290 euros, que es podran veure disminuïts a través de les rebaixes que faran els ajuntaments de cada municipi.Sònia da Silva va explicar que en la reunió va demanar que amb vista de com han solucionat el tema de l'any vinent i les gestions que han fet amb els ajuntaments de la comarca, que sigui el Departament d'Educació qui els ajudi a solucionar el dèficit dels 400.000 euros. A més, Da Silva també va traslladar als responsables d'Educació el malestar de les associacions de pares i mares (Ampa) de la comarca pel fet d'haver de pagar aquest transport el curs vinent i va demanar que ho tinguin en compte, però des d'Educació van ressaltar que "no poden fer miracles i que no hi poden fer front perquè ja s'utilitzen tots els recursos econòmics disponibles", va afegir la consellera comarcal. De tota manera, Educació es pronunciarà sobre si finançarà els 400.000 euros cap a final de curs. De tota manera Sònia da Silva va explicar que ara "toca esperar i veure si ens acaben ajudant". En el moment del tancament no s'havia pogut contactar amb Educació.
Maçanet : els 50 euros universals
Diàriament, més de 15.000 escolar es traslladen des de les seves cases en urbanitzacions fins als centres escolars del seu municipi. Vidreres, Sils, Caldes de Malavella i Maçanet de la Selva són els que usen més aquest transport no obligatori i representen el 70% del cost total a la Selva. Arran d'això, els ajuntaments més afectats s'estan posicionant. Si fa pocs dies Caldes anunciava 50 euros com a màxim per estudiant, ara Maçanet s'ha compromès a donar el proper curs un ajut universal de 50 euros a cadascun dels 215 nens i nenes que cada dia agafen l'autobús.
Per altra banda, l'Ajuntament de Maçanet demana a Educació que augmenti el 50% la partida i així es podria finançar un 75% del cost del servei, de manera que les famílies i els ajuntaments afectats només haurien de cofinançar la resta.
El consistori selvatà vol posar de relleu que la Generalitat ha de dotar dels mateixos serveis tots els escolars de Catalunya, sigui quin sigui el seu municipi de residència i reclama que aquest dret s'incorpori en la nova Llei d'Educació i en els decrets que es desenvolupin. La consellera d'Educació del Consell Comarcal també va traslladar aquesta petició en la reunió mantinguda amb els representants de la Generalitat. En concret, l'Ajuntament demana al conseller d'Educació, Ernest Maragall, que el Govern tingui present la situació de la comarca i el nivell del creixement que s'hi ha registrat per valorar de manera més adequada les quantitats necessàries per atendre el servei de transport escolar.
Diari de Girona
El traçat del gasoducte Martorell-Avinyonet no satisfà el Cilma
El Consell d'Inciatives Locals per al Medi Ambient, Cilma, es va reunir ahir al matí a Girona per parlar sobre el projecte de gasoducte entre Martorell i Avinyonet de Puigventós. A la reunió hi van assistir representants de les localitats de Pontós, Avinyonet de Puigventós, Vilademuls, Cornellà del Terri, Bescanó, Aiguaviva, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Riudellots de la Selva.
A la fi de la trobada, els representants municipals van acordar una sèrie de reclamacions conjuntes que es presentaran a banda de les que cada ajuntament pugui demanar a títol individual. El president del Cilma i alcalde de Bàscara, Lluís Lloret i Quer, va explicar que els assistents a la reunió d'ahir no estan d'acord amb l'actual traçat d'aquesta línia. Segons Lloret, el recorregut plantejat és "incoherent" i obeeix a criteris "no massa clars" que demostren poca comprensió del territori. En concret, des del Cilma es proposa que el gasoducte passi a prop d'infraestructures per no afectar finques on hi ha conreus i, en conseqüència, causar el mínim d'inconvenients a l'economia dels municpis per on pot passar aquesta conducció de gas natural. Tanmateix l'empresa que vol construir el gasoducte, Enagas, desvia en alguns trams el recorregut projectat de la línia, que ressegueix el perfil de l'autopista AP-7, per evitar passar per zones boscoses ja que n'augmentaria el risc d'incendis en el cas que s'hi produïssin fuïtes. Entre altres propostes, el Cilma també sol·licitarà que s'augmenti la profunditat de la línia de gas natural dels actuals 50 centímetres projectats a dos metres de fondària, una canal·lització paral·lela pels pobles que vulguin abastir-se de gas i una compensació econòmica equivalent a l'1% de l'inversió total per fer projectes d'obra social en els muncipis per on passarà l'esmentada canalització gasística. El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient farà arribar aquestes propostes de forma conjunta al Departament d'Economia i finances de la Generalitat de Catalunya. El president del Cilma, Miquel Quer, va anunciar a Diari de Girona que el proper divendres se celebrarà una segona reunió entre responsables del projecte i de les poblacions contràries a l'actual traçat per fer-los arribar les seves reclamacions i intentar buscar solucions que satisfacin les dues parts implicades.
Diari de Girona
dissabte, 5 d’abril del 2008
Dispositiu per pal·liar la sequera
Barcelona podrà rebre a partir del maig 2,6 hm3 d'aigua mensuals per via marítima
Les pluges han aportat un volum aproximat d'aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat d'uns 3,5 hm3, és a dir el consum d'una setmana de cinc milions d'habitants. Així, el sistema Ter-Llobregat i la conca de la Muga es mantenen en situació d'excepcionalitat 2. La resta de conques de Catalunya continuen en situació d'excepcionalitat per dèficit de pluviometria, a excepció de la conca de la Garona, que es troba en situació de normalitat. L'escenari d'emergència es produeix quan les reserves se situen per sota del 20% de la seva capacitat. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben en el 21%.
En cas que sigui necessària l'aportació d'aigua, el dispositiu per transportar-la ja és a punt. L'aigua arribarà per mar a Barcelona des de Tarragona, Marsella i Carboneras (Almeria). La determinació de la data d'arribada dependrà de la finalització de les infraestuctures portuàries de recepció i càrrega d'aigua i de la disponibilitat del recurs en origen. Es preveu la contractació de 2,6 hm3 mensuals
Les previsions fetes demostren que, si es continuen donant les aportacions als embassaments dels darrers 11 mesos, es necessita iniciar l'aportació de recurs en vaixell durant el mes de maig per evitar al sistema els talls de subministrament domiciliari.
El pressupost destinat a aquestes actuacions és de 35,2 milions d'euros, dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua en finança 24,2 i la resta el Ministeri de Medi Ambient.
Les pluges han aportat un volum aproximat d'aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat d'uns 3,5 hm3, és a dir el consum d'una setmana de cinc milions d'habitants. Així, el sistema Ter-Llobregat i la conca de la Muga es mantenen en situació d'excepcionalitat 2. La resta de conques de Catalunya continuen en situació d'excepcionalitat per dèficit de pluviometria, a excepció de la conca de la Garona, que es troba en situació de normalitat. L'escenari d'emergència es produeix quan les reserves se situen per sota del 20% de la seva capacitat. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben en el 21%.
En cas que sigui necessària l'aportació d'aigua, el dispositiu per transportar-la ja és a punt. L'aigua arribarà per mar a Barcelona des de Tarragona, Marsella i Carboneras (Almeria). La determinació de la data d'arribada dependrà de la finalització de les infraestuctures portuàries de recepció i càrrega d'aigua i de la disponibilitat del recurs en origen. Es preveu la contractació de 2,6 hm3 mensuals
Les previsions fetes demostren que, si es continuen donant les aportacions als embassaments dels darrers 11 mesos, es necessita iniciar l'aportació de recurs en vaixell durant el mes de maig per evitar al sistema els talls de subministrament domiciliari.
El pressupost destinat a aquestes actuacions és de 35,2 milions d'euros, dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua en finança 24,2 i la resta el Ministeri de Medi Ambient.
dijous, 3 d’abril del 2008
NOVETATS ALS ESTANYS DE SILS
El dia 28 de març encara continuava una parella de xarrasclets (Anas querquedula) a la llacuna permanent de l'estany de Sils.
L'atur s'apuja a Catalunya de 728 persones el mes de març i creix l'ocupació amb 14.516 persones afiliades més a la Seguretat Social
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel ha declarat que “l’evolució a l’alça de l’atur s’ha frenat el març però la reducció de l’atur al sector Serveis no ha compensat l’augment de persones aturades a la Construcció”
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel ha explicat avui que Catalunya ha creat ocupació el mes de març com ho demostra l’augment de 14.516 persones afiliades més a la Seguretat Social respecte del mes passat.
Aquest increment de l’ocupació s’ha produït malgrat l’augment de l’atur registrat el mes de març a Catalunya amb 728 persones més, el que representa una pujada del 0’25% respecte del mes anterior. En relació a l’atur interanual, el que va de març de 2007 fins març de 2008, l’atur s’ha incrementat de 36.920 persones (+14’5%), A hores d’ara, el nombre total de treballadors i treballadores en atur és de 291.640 a Catalunya.
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha assenyalat que “la dada de l’atur no és bona però l’evolució de l’atur a l’alça s’ha frenat”.
Berbel ha afegit que “la pujada de l’atur es concentra al sector de la construcció, en homes i a l’àrea de Barcelona, i la reducció de l’atur al sector Serveis i en dones no ha compensat aquesta pujada”.
Per sexes, l’atur s’ha incrementat de 1.355 homes (+1,04%) i ha baixat de 627 dones (-0’39%), situant la xifra total d’homes aturats en 131.906 i de dones en 159.734. Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys és de 29.342 i de 25 i més anys és de 262.298.
En relació als sectors, l’increment intermensual de l’atur ha estat més alt al de la Construcció (+1.445), situant la xifra de persones en atur en 33.077. A la Indústria, el nombre total de persones en atur és de 62.830 (+805). En canvi, l’atur s’ha reduit a Serveis (-1.445) situant la xifra total de persones aturades en 178.262; a l’Agricultura (-448) deixant la xifra final en 4.363.
Per demarcacions, l’atur del mes de gener s’ha apujat a Barcelona (+2.639); i a a Lleida (+15). En canvi, ha baixat a Girona (-1.074) i a Tarragona (-852). Pel que fa la contractació, el mes de març s’han fet 201.035 nous contractes a Catalunya, dels quals 38.930 són indefinits.
Joan Josep Berbel ha declarat que “Catalunya seguirà creant ocupació però no al ritme exuberant d’anys anteriors basat en la construcció, sinó que el sector Serveis i la Indústria hauran d’agafar-ne el relleu”.
En aquest sentit, el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha explicat que “el Departament de Treball aposta per la formació de les persones en atur amb l’objectiu de millorar les seves possibilitats de trobar una feina qualificada i així ocupar els llocs de treball que les empreses ofereixen i que encara no poden cobrir”.
Berbel ha recordat que “el Departament de Treball ha posat en marxa polítiques decidides en matèria de formació i per això el Govern de la Generalitat ha destinat prop de 53 milions d’euros en formació de persones en situació d’atur en sectors econòmics emergents, és a dir, que generen ocupació en noves tecnologies, gestió del medi ambient, energies renovables educació i serveis de dependència, entre d’altres”.
El programa, que s’anomena Formació=Feina=Futur, preveu accions per afavorir la formació de les persones en atur en sectors i especialitats que generen llocs de treball i necessiten personal qualificat.
Així mateix, el Departament de Treball, ha dit Berbel, “ha intensificat les feines d’assessorament a les persones que busquen feina mitjançant la inversió de prop de 12 milions d’euros en les oficines de Treball de la Generalitat amb l’objectiu de millorar les tasques d’atenció individualitzada adreçades a les persones en situació d’atur per què puguin trobar un lloc de treball de qualitat”.
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel ha explicat avui que Catalunya ha creat ocupació el mes de març com ho demostra l’augment de 14.516 persones afiliades més a la Seguretat Social respecte del mes passat.
Aquest increment de l’ocupació s’ha produït malgrat l’augment de l’atur registrat el mes de març a Catalunya amb 728 persones més, el que representa una pujada del 0’25% respecte del mes anterior. En relació a l’atur interanual, el que va de març de 2007 fins març de 2008, l’atur s’ha incrementat de 36.920 persones (+14’5%), A hores d’ara, el nombre total de treballadors i treballadores en atur és de 291.640 a Catalunya.
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha assenyalat que “la dada de l’atur no és bona però l’evolució de l’atur a l’alça s’ha frenat”.
Berbel ha afegit que “la pujada de l’atur es concentra al sector de la construcció, en homes i a l’àrea de Barcelona, i la reducció de l’atur al sector Serveis i en dones no ha compensat aquesta pujada”.
Per sexes, l’atur s’ha incrementat de 1.355 homes (+1,04%) i ha baixat de 627 dones (-0’39%), situant la xifra total d’homes aturats en 131.906 i de dones en 159.734. Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys és de 29.342 i de 25 i més anys és de 262.298.
En relació als sectors, l’increment intermensual de l’atur ha estat més alt al de la Construcció (+1.445), situant la xifra de persones en atur en 33.077. A la Indústria, el nombre total de persones en atur és de 62.830 (+805). En canvi, l’atur s’ha reduit a Serveis (-1.445) situant la xifra total de persones aturades en 178.262; a l’Agricultura (-448) deixant la xifra final en 4.363.
Per demarcacions, l’atur del mes de gener s’ha apujat a Barcelona (+2.639); i a a Lleida (+15). En canvi, ha baixat a Girona (-1.074) i a Tarragona (-852). Pel que fa la contractació, el mes de març s’han fet 201.035 nous contractes a Catalunya, dels quals 38.930 són indefinits.
Joan Josep Berbel ha declarat que “Catalunya seguirà creant ocupació però no al ritme exuberant d’anys anteriors basat en la construcció, sinó que el sector Serveis i la Indústria hauran d’agafar-ne el relleu”.
En aquest sentit, el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha explicat que “el Departament de Treball aposta per la formació de les persones en atur amb l’objectiu de millorar les seves possibilitats de trobar una feina qualificada i així ocupar els llocs de treball que les empreses ofereixen i que encara no poden cobrir”.
Berbel ha recordat que “el Departament de Treball ha posat en marxa polítiques decidides en matèria de formació i per això el Govern de la Generalitat ha destinat prop de 53 milions d’euros en formació de persones en situació d’atur en sectors econòmics emergents, és a dir, que generen ocupació en noves tecnologies, gestió del medi ambient, energies renovables educació i serveis de dependència, entre d’altres”.
El programa, que s’anomena Formació=Feina=Futur, preveu accions per afavorir la formació de les persones en atur en sectors i especialitats que generen llocs de treball i necessiten personal qualificat.
Així mateix, el Departament de Treball, ha dit Berbel, “ha intensificat les feines d’assessorament a les persones que busquen feina mitjançant la inversió de prop de 12 milions d’euros en les oficines de Treball de la Generalitat amb l’objectiu de millorar les tasques d’atenció individualitzada adreçades a les persones en situació d’atur per què puguin trobar un lloc de treball de qualitat”.
Estat de la sequera
La gestió acurada dels recursos i la reducció del consum permeten allunyar l'entrada en l'escenari d'emergènciaAl llarg de la darrera quinzena de març el descens de les reserves embassades ha estat menor gràcies a la gestió acurada dels recursos i a la reducció en el consum. Aquests factors permeten retardar l'entrada en situació d'emergència de les conques del sistema Ter-Llobregat, que es mantenen en situació d'excepcionalitat 2. La resta de conques de Catalunya continuen en situació d'excepcionalitat per manca de pluges. L'escenari d'emergència es produeix quan les reserves se situen per sota del 20% de la seva capacitat. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben al 21%.
Durant la darrera quinzena del mes de març s'han produït pluges al Baix Ter i a les capçaleres del Ter i del Llobregat, que han influït en una modesta recuperació de les reserves. D'altra banda, les reserves d'aigua en forma de neu han disminuït fins assolir els mateixos nivells que a finals del mes de febrer.
La propera actualització sobre l'evolució de l'estat de la sequera es farà el 16 d'abril.
Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat
Catalunya té més de 15.000 associacions actives, més de 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàriesEl Departament de Governació i Administracions Públiques ha presentat les principals línies d'actuació del Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat (PNAV), un Pla elaborat per al creixement i l'avenç de l'associacionisme i el voluntariat català els propers quatre anys. El document presentat ha estat el resultat d'un llarg treball en què ha participat el conjunt més representatiu del teixit associatiu i de voluntariat de diferents àmbits, les institucions locals, els sindicats, el sector empresarial, les universitats i els col·legis professionals. Catalunya té més de 15.000 associacions actives (de les més de 40.000 que consten registrades al Departament de Justícia), més de 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàries.
Aquestes dades demostren la importància del teixit associatiu, una realitat que a partir d'ara disposa d'una nova eina per dinamitzar, modernitzar i potenciar el sector i assolir més incidència pública i social. El contingut i les línies d'actuació del PNAV es pot expressar en set punts:
-El creixement quantitatiu i qualitatiu del sector, millorant i augmentant la formació, les eines i els ajuts.
-L'impuls de la modernització i innovació, millorant el finançament públic i cercant noves fonts de recursos privats.
-El compromís de transparència i la posada en funcionament de noves estratègies de qualitat.
-El foment del treball en xarxa i la col·laboració entre les entitats i també amb altres organitzacions i tenint en compte tot el territori.
-L'aprofundiment dels mecanismes de participació dins de les entitats per a l'enfortiment de la democràcia interna.
-L'increment de la incidència política de les organitzacions, amb l'objectiu que puguin plantejar i vehicular propostes públiques als problemes socials.
-L'aposta sense complexos per la justícia social i la convivència, amb l'objectiu fixat en la construcció d'una societat més justa i amb equitat.
Web del PNAV
La XTVL estrena Voltes, la primera sèrie catalana.
Una producció de Canal Terrassa TV amb el suport de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.
La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) estrena aquest dijous la sèrie Voltes, la primera producció catalana que dóna a conèixer el patrimoni industrial del país.
El Pla de Dinamització del Turisme Industrial i la Innovació Tecnològica de Catalunya vol promoure un nou eix de turisme de qualitat a Catalunya, basat en el patrimoni industrial.Des de fa uns anys, diferents institucions han endegat iniciatives per promoure el producte turístic relacionat amb aquest patrimoni. Ara, amb la creació de la Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya, es pretén fer un salt qualitatiu per consolidar aquest turisme industrial i reforçar els seus valors. Per això, s’està promovent el treball en xarxa i la creació d’una marca única.
En aquesta mateixa línia, la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) proposa la creació d’una sèrie de 13 capítols de 25 minuts que doni a conèixer als espectadors el conjunt de l’oferta existent al voltant del procés d’industrialització de Catalunya.Tenint en compte que Terrassa lidera la Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya, la XTVL considera just que sigui, precisament, la televisió d’aquest municipi, Canal Terrassa TV, qui lideri també aquest projecte audiovisual.
La Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya està formada per dinou municipis: Bellmunt de Priorat, Capellades, Cardona, Castellar de n’Hug, Castelló d’Empúries, Cercs, Granollers, Igualada, Manlleu, Manresa, Palafrugell, Puig-Reig, Santa Coloma de Cervelló, Sant Sadurní d’Anoia, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Àreu, Esparraguera i Sils.
La sèrie farà un recorregut pel patrimoni industrial de totes aquestes poblacions.
Els alcaldes gironins demanaran que el gasoducte passi pel corredor de l'autopista
El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient convoca una reunió amb els municipis afectats per fer al·legacions conjuntes
Els alcaldes dels municipis gironins afectats pel gasoducte que es vol fer entre Martorell i Avinyonet de Puigventós demanaran que es faci passar pel costat de l'autopista. Aquest serà l'eix central de les al·legacions que es presentaran a l'estudi de l'impacte ambiental i que es faran a través del Cilma, que ha convocat una reunió amb els alcaldes afectats. El gasoducte té 164 quilòmetres, 84 dels quals transcorren per la demarcació de Girona. És un projecte que s'inclou en la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria. La previsió és que el gasoducte entri en servei el 2011. A Avinyonet es projecta una planta de gas que ocuparà 2.000 m², entre el mas Blanc i el cementiri, en un espai que parteix una finca privada.
L'alcalde de Cornellà del Terri, Pere Vilà, creu que s'hauria de demanar que els tubs se soterrin a, com a mínim, 1,5 metres de fondària perquè no entorpeixin les plantacions dels camps de conreu afectats. El seu ajuntament pensa sol·licitar també que l'empresa subvencioni alguna obra pública local, en compensació per les molèsties que ocasionaran al municipi. D'altra banda, l'alcalde de Palol de Revardit i president del Consell del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, com l'alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola, es mostren molt molestos amb els promotors de l'obra per la falta d'informació. «Fins al punt –explica Rovirola, indignada– que el projecte va entrar al nostre ajuntament el mateix dia que els diaris publicaven la llista d'afectats.»
En el cas del Gironès, alguns dels ajuntaments encara estan pendents d'estudiar el traçat i no han pres cap determinació, però els dos municipis més afectats, Sant Gregori i Vilablareix, volen que el gasoducte passi a prop d'alguna de les infraestructures que els trepitgen el territori, com ara l'AP-7, per reduir al mínim possible l'impacte. En els dos municipis el gasoducte passa per zona de camps i de bosc principalment. A Bescanó, Salt i Aiguaviva estan estudiant el projecte. A Sant Gregori s'ha fet una reunió amb els veïns per explicar-los el projecte i es faran les al·legacions la setmana vinent, mentre que a Vilablareix han encarregat un informe.
A la comarca de la Selva, el municipi més afectat és Maçanet. L'alcalde, Alfons Soms, es mostra indignat perquè la infraestructura «travessa el municipi, amb un traçat molt sinuós i sense anar paral·lel a l'autopista». A part, afecta camps de conreu i passa a quinze o vint metres d'algunes masies. Per la seva banda, Josep Roquet, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, no entén com no s'ha aprofitat el corredor per on ara passa un altre gasoducte i un oleoducte –per la zona industrial– i faran al·legacions «perquè els veïns ho han demanat». Altres municipis, com Vilobí i Riudellots, consideren el projecte «un mal menor», ja que en el seu cas sí que s'aprofita el corredor de l'autopista. No obstant això, s'acolliran a la proposta del Cilma de fer al·legacions conjuntes. Així mateix, hi ha altres pobles que encara estan valorant el projecte, com Sils i Hostalric.
Aquest també és el cas d'Avinyonet de Puigventós, on el seu alcalde, Josep Maria Bartolomé, està molest perquè al seu municipi coincideix el gasoducte que ve de Martorell i el que es farà entre Serinyà i Figueres i tots dos passen per llocs diferents. «Són d'empreses diferents, però demanem que es facin junts», diu Bartolomé. A més, a Avinyonet, que és final del recorregut, es farà una planta de 2.000 m² en una zona de gran valor, com són els boscos de mas Blanc, a tocar el cementiri.
Fogars de la Selva - 4.326 metres
Sant Feliu de Buixalleu - 4.022 metres
Hostalric - 1.515 metres
Maçanet de la Selva - 10.531 metres
Sils - 8.015 metres
Caldes de Malavella - 108 metres
Vilobí d'Onyar - 3.598 metres
Riudellots de la Selva - 2.735 metres
Aiguaviva - 4.871 metres
Vilablareix - 2.858 metres
Bescanó - 1.056 metres
Salt - 1.376 metres
Sant Gregori - 8.208 metres
Palol de Revardit - 4.488 metres
Cornellà del Terri - 4.213 metres
Vilademuls - 10.829 metres
Pontós - 5.332 metres
Borrassà - 4.118 metres
Avinyonet de Puigventós - 1.744 metres
Els alcaldes dels municipis gironins afectats pel gasoducte que es vol fer entre Martorell i Avinyonet de Puigventós demanaran que es faci passar pel costat de l'autopista. Aquest serà l'eix central de les al·legacions que es presentaran a l'estudi de l'impacte ambiental i que es faran a través del Cilma, que ha convocat una reunió amb els alcaldes afectats. El gasoducte té 164 quilòmetres, 84 dels quals transcorren per la demarcació de Girona. És un projecte que s'inclou en la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria. La previsió és que el gasoducte entri en servei el 2011. A Avinyonet es projecta una planta de gas que ocuparà 2.000 m², entre el mas Blanc i el cementiri, en un espai que parteix una finca privada.
L'alcalde de Cornellà del Terri, Pere Vilà, creu que s'hauria de demanar que els tubs se soterrin a, com a mínim, 1,5 metres de fondària perquè no entorpeixin les plantacions dels camps de conreu afectats. El seu ajuntament pensa sol·licitar també que l'empresa subvencioni alguna obra pública local, en compensació per les molèsties que ocasionaran al municipi. D'altra banda, l'alcalde de Palol de Revardit i president del Consell del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, com l'alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola, es mostren molt molestos amb els promotors de l'obra per la falta d'informació. «Fins al punt –explica Rovirola, indignada– que el projecte va entrar al nostre ajuntament el mateix dia que els diaris publicaven la llista d'afectats.»
En el cas del Gironès, alguns dels ajuntaments encara estan pendents d'estudiar el traçat i no han pres cap determinació, però els dos municipis més afectats, Sant Gregori i Vilablareix, volen que el gasoducte passi a prop d'alguna de les infraestructures que els trepitgen el territori, com ara l'AP-7, per reduir al mínim possible l'impacte. En els dos municipis el gasoducte passa per zona de camps i de bosc principalment. A Bescanó, Salt i Aiguaviva estan estudiant el projecte. A Sant Gregori s'ha fet una reunió amb els veïns per explicar-los el projecte i es faran les al·legacions la setmana vinent, mentre que a Vilablareix han encarregat un informe.
A la comarca de la Selva, el municipi més afectat és Maçanet. L'alcalde, Alfons Soms, es mostra indignat perquè la infraestructura «travessa el municipi, amb un traçat molt sinuós i sense anar paral·lel a l'autopista». A part, afecta camps de conreu i passa a quinze o vint metres d'algunes masies. Per la seva banda, Josep Roquet, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, no entén com no s'ha aprofitat el corredor per on ara passa un altre gasoducte i un oleoducte –per la zona industrial– i faran al·legacions «perquè els veïns ho han demanat». Altres municipis, com Vilobí i Riudellots, consideren el projecte «un mal menor», ja que en el seu cas sí que s'aprofita el corredor de l'autopista. No obstant això, s'acolliran a la proposta del Cilma de fer al·legacions conjuntes. Així mateix, hi ha altres pobles que encara estan valorant el projecte, com Sils i Hostalric.
Aquest també és el cas d'Avinyonet de Puigventós, on el seu alcalde, Josep Maria Bartolomé, està molest perquè al seu municipi coincideix el gasoducte que ve de Martorell i el que es farà entre Serinyà i Figueres i tots dos passen per llocs diferents. «Són d'empreses diferents, però demanem que es facin junts», diu Bartolomé. A més, a Avinyonet, que és final del recorregut, es farà una planta de 2.000 m² en una zona de gran valor, com són els boscos de mas Blanc, a tocar el cementiri.
Fogars de la Selva - 4.326 metres
Sant Feliu de Buixalleu - 4.022 metres
Hostalric - 1.515 metres
Maçanet de la Selva - 10.531 metres
Sils - 8.015 metres
Caldes de Malavella - 108 metres
Vilobí d'Onyar - 3.598 metres
Riudellots de la Selva - 2.735 metres
Aiguaviva - 4.871 metres
Vilablareix - 2.858 metres
Bescanó - 1.056 metres
Salt - 1.376 metres
Sant Gregori - 8.208 metres
Palol de Revardit - 4.488 metres
Cornellà del Terri - 4.213 metres
Vilademuls - 10.829 metres
Pontós - 5.332 metres
Borrassà - 4.118 metres
Avinyonet de Puigventós - 1.744 metres
dimecres, 2 d’abril del 2008
7,9 milions en ajuts forestals
Les subvencions es destinen a la gestió forestal sostenible, la prevenció d'incendis i l'adquisició de calderes de biomassa, entre d'altres
El Departament de Medi Ambient i Habitatge destinarà enguany 7,9 milions d'euros en ajuts de caràcter forestal. D'aquests, 5,1 milions corresponen a les subvencions per a la gestió forestal sostenible i 2,8 milions es destinaran a les agrupacions de defensa forestal (ADF).
Gestió forestal sostenible
En aquest apartat destaca que per primer cop s'obre una línea d'ajuts per adquirir calderes de biomassa. L'import màxim que es pot concedir a un mateix beneficiari és de 75.000 euros i el termini per presentar les sol·licituds és d'un mes des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (DOGC)
Agrupacions de defensa forestal (ADF)
Les ajudes seran per l'adquisició de material de prevenció i l'actuació immediata contra incendis forestals, per cobrir costos de manteniment de material i adquirir equips i material fungible. Una part de les ajudes, 100.000 euros, serà per programes de formació i coordinació de les federacions d'ADF.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge destinarà enguany 7,9 milions d'euros en ajuts de caràcter forestal. D'aquests, 5,1 milions corresponen a les subvencions per a la gestió forestal sostenible i 2,8 milions es destinaran a les agrupacions de defensa forestal (ADF).
Gestió forestal sostenible
En aquest apartat destaca que per primer cop s'obre una línea d'ajuts per adquirir calderes de biomassa. L'import màxim que es pot concedir a un mateix beneficiari és de 75.000 euros i el termini per presentar les sol·licituds és d'un mes des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (DOGC)
Agrupacions de defensa forestal (ADF)
Les ajudes seran per l'adquisició de material de prevenció i l'actuació immediata contra incendis forestals, per cobrir costos de manteniment de material i adquirir equips i material fungible. Una part de les ajudes, 100.000 euros, serà per programes de formació i coordinació de les federacions d'ADF.
Senyalització de les vies verdes de Girona
Es destinen 900.000 euros a la creació d'itineraris temàtics senyalitzats per descobrir els recursos naturals i culturals
El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa destina 900.000 euros en tres anys al projecte d'adequació interpretativa de les Vies Verdes de Girona. Aquest projecte comença el mes d'abril, amb una primera aportació de 180.000 euros.
L'objectiu és crear petits itineraris temàtics senyalitzats (en base al paisatge, la vegetació, la literatura, la geologia, la història, etc.) que ajudin a descobrir els recursos naturals i culturals propers a les vies verdes.
Sota el nom "Vies Verdes de Girona, un eix d'interpretació del territori", el projecte pretén posar en valor els elements naturals, culturals, patrimonials, històrics i folklòrics existents al llarg de 23 municipis, 135 quilòmetres de vies verdes que es troben entre Ripoll i Sant Feliu de Guíxols. Les vies verdes habitualment són antigues infraestructures ferroviàries adaptades com a camins,
Per divulgar les rutes, s'editaran guies interpretatives, materials dirigits a públics de totes les edats, i s'introduiran a la web els nous continguts de les rutes i la informació dels elements i la seva interpretació que es podran consultar a través d'agendes PDA amb GPS associat: les "e-rutes". El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona i dels municipis per on transcorren les vies verdes.
El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa destina 900.000 euros en tres anys al projecte d'adequació interpretativa de les Vies Verdes de Girona. Aquest projecte comença el mes d'abril, amb una primera aportació de 180.000 euros.
L'objectiu és crear petits itineraris temàtics senyalitzats (en base al paisatge, la vegetació, la literatura, la geologia, la història, etc.) que ajudin a descobrir els recursos naturals i culturals propers a les vies verdes.
Sota el nom "Vies Verdes de Girona, un eix d'interpretació del territori", el projecte pretén posar en valor els elements naturals, culturals, patrimonials, històrics i folklòrics existents al llarg de 23 municipis, 135 quilòmetres de vies verdes que es troben entre Ripoll i Sant Feliu de Guíxols. Les vies verdes habitualment són antigues infraestructures ferroviàries adaptades com a camins,
Per divulgar les rutes, s'editaran guies interpretatives, materials dirigits a públics de totes les edats, i s'introduiran a la web els nous continguts de les rutes i la informació dels elements i la seva interpretació que es podran consultar a través d'agendes PDA amb GPS associat: les "e-rutes". El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona i dels municipis per on transcorren les vies verdes.
Millores a la guia de carrers de gencat
Ara s'hi pot trobar qualsevol topònim del territori (muntanyes, platges, parcs naturals, etc.) i el mapa incorpora un zoom dinàmic
http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm
http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm
Web de la Secretaria per a la Unió Europea
Nou web amb continguts sobre polítiques europees, serveis i activitats de representació de Catalunya a la UE
La secretària per a la Unió Europea, Anna Terrón, i el secretari d’Estat per a la UE, Alberto Navarro, valoren els avenços assolits en matèria comunitària i tracten els nous reptes de futur
Alberto Navarro destaca la Unió per al Mediterrani com una etapa més del Procés de Barcelona
La secretària per a la Unió Europea, Anna Terrón, i el secretari d’Estat per a la UE, Alberto Navarro, valoren els avenços assolits en matèria comunitària i tracten els nous reptes de futur
Alberto Navarro destaca la Unió per al Mediterrani com una etapa més del Procés de Barcelona
Edicte d’aprovació inicial d’un projecte
L’Ajuntament de Sils per acord de Junta de Govern Local del 17 de març de 2008 es va aprovar el projecte/memòria valorada de les obres d’Arranjament Sector Aymerich, 2a fase, amb un pressupost de 168.611,92// euros, la qual cosa es fa pública per a general coneixement.
La documentació que aquest integra es podrà examinar en la Secretaria d’aquesta Corporació, durant el termini de 30 dies, a partir del dia següent de la inserció d’aquest edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en compliment del que disposa l’article 235.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Les persones, naturals o jurídiques, que es considerin afectades podran presentar dins d’aquest termini, les reclamacions i documents que les justifiquin, sobre qualsevol dels aspectes de l’esmentat projecte.
En el cas que no es presentin al·legacions, el projecte / la memòria restarà aprovat definitivament, donant-se en aquest acte per complert d’acord amb el que disposa l’article 38 del
Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
Sils, 18 de març de 2008
Martí Nogué Selva
Alcalde
La documentació que aquest integra es podrà examinar en la Secretaria d’aquesta Corporació, durant el termini de 30 dies, a partir del dia següent de la inserció d’aquest edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en compliment del que disposa l’article 235.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Les persones, naturals o jurídiques, que es considerin afectades podran presentar dins d’aquest termini, les reclamacions i documents que les justifiquin, sobre qualsevol dels aspectes de l’esmentat projecte.
En el cas que no es presentin al·legacions, el projecte / la memòria restarà aprovat definitivament, donant-se en aquest acte per complert d’acord amb el que disposa l’article 38 del
Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
Sils, 18 de març de 2008
Martí Nogué Selva
Alcalde
Més d’una seixantena de persones participen a la tercera sortida del programa Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva
El projecte SELWA del Consell Comarcal de la Selva i l’Ajuntament de Caldes de Malavella van organitzar una sortida.Més d’una seixantena de persones van participar a la tercera caminada del programa Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva, el passat dissabte a la població de Caldes de Malavella.Aquesta sortida, que es va organitzar, conjuntament amb l’ajuntament de Caldes de Malavella, és una de les activitats de descoberta del patrimoni natural i cultural vinculat a l’aigua de la comarca, dins el programa “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” del projecte SELWA. Aquest programa té per objectiu donar a conèixer la riquesa natural i cultural vinculada a l’aigua de la comarca i compta amb activitats com sortides i pedalades guiades, exposicions fotogràfiques, edició de publicacions temàtiques, etc.
La sortida va ser guiada pels experts locals Montse Vehí, que va explicar les peculiaritats de les fonts termals i de la hidrogeologia de la zona de Caldes de Malavella, i per Marc Martínez, que va donar a conèixer el valor natural de zones tant interessants com els prats de Sant Sebastià. L’itinerari es va iniciar a la font de la Mina, on es va realitzar un tast d’aigua d’aquesta mateixa font i se’n van analitzar les propietats organolèptiques. Des d’aquest punt es va començar un recorregut que va portar a visitar el volcà del camp dels ninots, els prats de Sant Sebastià, la bassa de Can Teixidó i, per finalitzar, les termes romanes de Sant Grau i la plaça de l’Aigua.
Aquesta activitat forma part del projecte “SELWA, un compromís amb l’aigua”, que treballa per un model de gestió eficient i sostenible de l’aigua i del seu patrimoni natural i cultural a la comarca de la Selva. Per fer-ho, el projecte cerca la participació dels agents econòmics i socials i la implicació activa de la ciutadania.
dimarts, 1 d’abril del 2008
Medi Ambient i Habitatge obre la convocatòria d'ajuts al lloguer amb un import inicial de 26 milions d'euros
El DOGC també publica avui la convocatòria de subvencions per a rehabilitació i d'ajuts als propietaris per posar el pis en lloguer
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui l’Ordre de subvencions per ajudar a pagar el lloguer a persones amb ingressos molt baixos i que, per tant, estan en risc d’exclusió social per motiu residencial. L’import inicial de la convocatòria de 2008 és de 26 milions d’euros, 7,7 milions d’euros més que l’import inicial de 2007. L’import inicial s’ampliarà durant l’any atenent els compromisos del Pacte nacional per a l’habitatge, que per a aquest 2008 preveu una inversió de 60 milions d’euros per arribar a donar cobertura a 30.000 llars. L’any 2007, l’import inicial va ser de 18,3 milions d’euros i després de dues ampliacions es va arribar gairebé als 30 milions.
Els ajuts al lloguer d’habitatge tenen la finalitat d’ajudar a famílies amb ingressos per sota de 2,5 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) a pagar la renda dels seus habitatges, si aquest cost els suposa un esforç superior al 30% dels seus ingressos, o als que tinguin ingressos per sota d’1 vegada l’IPREM si el cost del lloguer els suposa un esforç superior al 20% dels seus ingressos. Els ingressos de cada llar es calculen en funció del municipi de residència i dels membres de la unitat familiar (tinguin o no relació de parentiu). Així, per exemple, en el primer cas, i per a una llar de dos membres a la ciutat de Barcelona, els ingressos han de ser inferiors als 2.000 euros mensuals i el preu del lloguer superior als 576 euros. En el segon cas, i també per a una llar de dues persones a Barcelona, els ingressos serien de 768 euros mensuals i el lloguer superior als 230.
Poden optar a les subvencions les persones en les circumstàncies següents:
· Majors de 65 anys, titulars de contractes de lloguer amb pròrroga forçosa.
· Llogaters d’habitatges administrats per Adigsa.
· Titulars d’un contracte de lloguer obtingut o supervisat a través de les borses integrades en la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.
· Joves de fins a 35 anys d’edat inclosos, amb ingressos anuals mínims de 5.500 euros, que hagin signat un contracte de lloguer o l’hagin fet supervisar a través de borses joves d’habitatge.
El termini per presentar les sol·licituds s’obre demà i finalitza:
Per als antics i nous perceptors, el 30 de juny.
Per als contractes realitzats mitjançant les borses de mediació i borses joves d’habitatge, el 31 d’octubre.
Aquestes subvencions són incompatibles amb les de la renda bàsica d’emancipació.
La convocatòria de 2007 d’ajuts per al pagament del lloguer va permetre subvencionar la renda mensual a un total de 13.913 llars. D’aquestes, 6.610 famílies ja havien estat beneficiades en anys anteriors i se’ls ha prorrogat l’ajut un any més, mentre que les altres 7.303 llars se n’han beneficiat per primera vegada.
L’ajut mitjà mensual de l’any 2007 va ser de 188,6 euros i va variar des dels més moderats concedits als llogaters dels parcs públics, que van obtenir un ajut mitjà de 116,24 euros mensuals, fins als més elevats, atorgats als joves a través de la Xarxa de Lloguer Jove, de més de 205 euros mensuals de mitjana.
Ajuts a la rehabilitació
El DOGC també publica avui els ajuts a la rehabilitació d’edificis i habitatges. L’import inicial és d’1,5 milions d’euros, que s’ampliaran durant l’any per fer front a les sol·licituds rebudes. El 2007 s’hi van acabar destinant 43,7 milions. Les subvencions són tant per a l’interior d’habitatges com per a edificis sencers, de manera que se’n poden beneficiar particulars i comunitats de propietaris. El Pacte nacional per a l’habitatge xifra al voltant dels 40.000 els habitatges que cal rehabilitar cada any, amb un pressupost públic mitjà de 50 milions d’euros anuals.
Per tal d’optar als ajuts previstos, cal haver passat la fase prèvia de justificació de la necessitat i idoneïtat de l’actuació i disposar del resultat del test de l’edifici (TEDI) o l’informe intern d’idoneïtat (III), dos informes elaborats per tècnics que donen informació sobre la situació dels elements comuns dels edificis i de la coherència tècnica de les obres a l’interior d’habitatges.
L’any 2007 s’ha aprovat la concessió de subvencions per a la rehabilitació de 20.640 habitatges. A aquestes xifres, s’hi han d’afegir els ajuts tramitats corresponents a plans antics i al programa específic d’àrees de rehabilitació integral (ARI) de la ciutat de Barcelona, que han abastat 8.114 habitatges amb un pressupost d’11 milions d’euros. Això suposa un total de 28.754 habitatges amb un import de 54,8 milions d’euros.
L’import de l’ajut mitjà a la rehabilitació a la convocatòria del 2007 ha estat de 2.117 euros, mentre que l’ajut mitjà dels ajuts en el cas dels plans anteriors i de les ARI ha estat de 1.363 euros.
Pel que fa al tipus d’obres, els ajuts a la rehabilitació enguany han subvencionat, en un 55,3% dels casos, obres de reparació de patologies de diversos graus d’intensitat; en un 17,8% dels casos, la instal·lació d’ascensors; en un 20,5% dels casos, grans instal·lacions d’aigua, llum i gas, i en un 6,4% dels casos, obres d’aïllament acústic i millora de l’eficiència energètica dels edificis o dels habitatges.
A més, Adigsa, mitjançant el seu Pla d’obres revisat (PDOR), ha realitzat una inversió en rehabilitació de 29,4 milions d’euros, que ha beneficiat 11.000 habitatges de 43 municipis; i també ha subvencionat la instal·lació d’ascensors en 91 edificis del parc que l’empresa pública gestiona, amb un pressupost de 4,3 milions d’euros, i se n’han beneficiat 1.096 habitatges.
Posar pisos al mercat de lloguer
La tercera convocatòria que publica el DOGC avui és la d’ajuts als propietaris de pisos desocupats, perquè els posin en el mercat de lloguer amb la finalitat d’incrementar el parc de lloguer social. Es tracta d’una subvenció que com a màxim és de 6.000 euros per dur a terme obres de reforma dels habitatges amb la condició que, un cop arreglats, els posin en el mercat de lloguer social. La quantia de la subvenció es fixa segons els imports de les despeses subvencionades.
Els habitatges es posen en lloguer mitjançant tres vies:
· Contractant-los a través de les borses d’habitatge social integrades en la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, a través de les borses d’habitatge jove convingudes amb la Secretaria de Joventut, a través de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, o a través d’altres entitats col·laboradores que signin conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
· Cedint-los a ADIGSA perquè aquesta els destini a lloguer.
· Cedint-los a les entitats gestores de les borses d’habitatge social integrades en la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social perquè aquestes els destinin a lloguer.
A Catalunya hi ha actualment 54 borses de mediació per al lloguer social i 38 de lloguer jove, repartides per tot el territori.
El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el 30 de maig. La dotació màxima inicial d’aquests ajuts és d’1.500.000 euros, susceptible de ser ampliada. L’any 2007, es van concedir 297 ajuts per un import total d’1,5 milions d’euros.
L'Ajuntament de Caldes invertirà 600.000 euros per reformar l'entorn de les termes
El ple de Caldes va aprovar ahir el projecte de reforma dels carrers de l'entorn de les termes romanes i del conjunt històric del puig de Sant Grau, situats al bell mig del centre urbà. Aquesta actuació té un pressupost de 600.000 euros, que l'Ajuntament pretén finançar a través de l'1% cultural de l'Estat i el pla d'obres i serveis de la Generalitat.
Tal com va explicar l'alcalde, Joan Colomer, de la Plataforma Independent per Caldes (PIC), l'objectiu és millorar l'accessibilitat d'aquesta zona i adequar-la en sintonia amb les termes, i convertir aquest espai en un lloc de passeig. Per exemple, es pretén arreglar les façanes del darrere del dispensari i que donen de cara a les termes, renovar l'enllumenat i la jardineria i tornar a pavimentar els carrers, entre altres actuacions.
Així mateix, en el ple d'ahir es va aprovar la modificació del projecte de desdoblament de la carretera N-II, en concret del tram comprès entre Caldes i Sils. Foment ha introduït diverses modificacions en el projecte, moltes de les quals provenen d'al·legacions fetes pel mateix consistori.
Una d'aquestes, per exemple, és el canvi d'ubicació del carril de serveis, que en el projecte inicial es preveia que passés per l'entrada de la urbanització Tourist Club i que ara s'ha decidit traslladar a l'altre costat de carretera. A requeriment de Foment, el projecte va ser aprovat ahir pel ple.
El Punt
Tal com va explicar l'alcalde, Joan Colomer, de la Plataforma Independent per Caldes (PIC), l'objectiu és millorar l'accessibilitat d'aquesta zona i adequar-la en sintonia amb les termes, i convertir aquest espai en un lloc de passeig. Per exemple, es pretén arreglar les façanes del darrere del dispensari i que donen de cara a les termes, renovar l'enllumenat i la jardineria i tornar a pavimentar els carrers, entre altres actuacions.
Així mateix, en el ple d'ahir es va aprovar la modificació del projecte de desdoblament de la carretera N-II, en concret del tram comprès entre Caldes i Sils. Foment ha introduït diverses modificacions en el projecte, moltes de les quals provenen d'al·legacions fetes pel mateix consistori.
Una d'aquestes, per exemple, és el canvi d'ubicació del carril de serveis, que en el projecte inicial es preveia que passés per l'entrada de la urbanització Tourist Club i que ara s'ha decidit traslladar a l'altre costat de carretera. A requeriment de Foment, el projecte va ser aprovat ahir pel ple.
El Punt
La gestió de l'estany de Sils
Les Jornades de l'Estany es van convertir en el punt de partida del procés participatiu per a la gestió de l'estany de Sils. L'objectiu d'aquestes jornades obertes a ciutadans de la població, però també a persones amb inquietuds naturalistes i de preservació de l'entorn natural, era donar a conèixer la importància d'aquest espai humit natural amb unes característiques específiques i aportar propostes al pla de gestió que du a terme l'Ajuntament.
Els 38 participants a les jornades van aportar setze propostes consensuades, relatives als usos i a la recuperació de l'estany de Sils. Aquestes setze propostes s'inclouran en el pla de gestió.
Actualment hi ha dues eines estables de participació: un fòrum virtual i una bústia de suggeriments al web de l'Ajuntament de Sils. L'objectiu és elaborar un pla de gestió conjunt entre els tècnics del projecte i els ciutadans. El pla de gestió haurà d'estar acabat el desembre d'aquest any.
El Punt
Ciutadà si vols, participa
Amb els projectes de participació ciutadana es vol que els ciutadans siguin part activa en la presa de decisions
El projecte d'integració i cohesió social per a dones Cívic Espai, de Lloret de Mar; el procés participatiu per a la gestió de l'estany de Sils i les taules de barri d'Arbúcies són només tres exemples de processos de participació ciutadana que es desenvolupen a les comarques gironines. Els objectius d'aquestes iniciatives de participació són clars: acostar la gestió política als ciutadans i fer-los part activa en la presa de decisions sobre temes que afecten el seu barri o municipi. Per impulsar aquest tipus de propostes la Diputació de Girona ha creat el Servei de Participació Ciutadana, que pretén convertir-se en un espai de coneixement, relació i intercanvi d'experiències participatives i aportar assessorament i formació als responsables i tècnics en aquest àmbit.
El Punt
El projecte d'integració i cohesió social per a dones Cívic Espai, de Lloret de Mar; el procés participatiu per a la gestió de l'estany de Sils i les taules de barri d'Arbúcies són només tres exemples de processos de participació ciutadana que es desenvolupen a les comarques gironines. Els objectius d'aquestes iniciatives de participació són clars: acostar la gestió política als ciutadans i fer-los part activa en la presa de decisions sobre temes que afecten el seu barri o municipi. Per impulsar aquest tipus de propostes la Diputació de Girona ha creat el Servei de Participació Ciutadana, que pretén convertir-se en un espai de coneixement, relació i intercanvi d'experiències participatives i aportar assessorament i formació als responsables i tècnics en aquest àmbit.
El Punt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)