JOAN ANTONI POCHEL PUNT
divendres, 11 d’abril del 2008
Els alumnes de Sils estrenaran la nova escola bressol de Les Mallorquines l´any que ve
La nova llar d'infants del municipi de Sils serà una realitat l'any 2009 i se situarà a l'àrea de Les Mallorquines. Aquesta serà la segona escola bressol del municipi, ja que ara n'hi ha una, La Quitxalla, situada al carrer Prudenci Bertran, que compta amb 44 places i que amb els anys s'ha quedat petita a causa de l'increment demogràfic que registra el poble.La futura llar d´infants comptarà amb 75 places i un cop l'empresa presenti el Pla de Seguretat a l'Ajuntament es procedirà a la seva construcció, i segons l'alcalde, Martí Nogué (IdS), estarà llesta l'any vinent.
L'any passat, el concurs, desert
Es dóna la circumstància que aquesta mateixa llar d'infants va sortir a concurs l'any passat per 1.013.987,37 d´euros, però la seva adjudicació va quedar deserta ja que no s'hi va presentar cap empresa.
Ara, el pressupost és d'uns 1.045.000 euros i s'han presentades 23 propostes, va ressaltar Nogué. La decisió d'adjudicar les obres de la nova llar d´infants es va prendre ahir, en el ple extraordinari.
Diari de Girona
La N-II ampliada, entre Caldes i Sils, per al 2009
El desdoblament de la carretera N-II, en concret el tram comprès entre Caldes i Sils, es podria acabar a finals del 2009. Així ho va explicar l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), en la darrera sessió plenària que va aprovar la modificació del projecte de desdoblament de la ?carretera N-II, en aquest tram concret. De fet, algunes de les modificacions que s'han fet en el projecte és per les al·legacions que van presentar el consistori per les demandes dels veïns. Una d'elles és la ubicació del carril de serveis, que finalment no passarà arran de la urbanització Tourist Club sinó que s'ubicarà a l'altra banda de la carretera i per tant, s'allunya de la trama urbana del municipi de Caldes. Tot i que les obres ja s'estan exectuant, l'aprovació per ple no té cap vinculació sinó que respon al requeriment del Ministeri de Foment. Així doncs, les obres d'aquest tram de la N-II podrien estar enllestides a finals de l'any 2009 si es compleixen tots els terminis.
Diari de Girona
Diari de Girona
dijous, 10 d’abril del 2008
Pla d'actuació en matèria d'instal·lacions elèctriques
L' objectiu és garantir la qualitat del subministrament elèctric a Catalunya
El Departament d'Economia ha presentat el Pla d'actuació en matèria d'instal·lacions elèctriques que té com a objectiu garantir la qualitat del subministrament elèctric a Catalunya. Per aconseguir-ho, el pla es basarà en el control de les inversions que fan les empreses distribuïdores i un reforç en les inspeccions que han de realitzar aquestes mateixes companyies. També especifica canvis en els procediments d'actuació, que inclouen la millora dels sistemes d'informació, l'elaboració d'informes sobre l'estat de la xarxa i la modernització dels processos administratius.
D'acord amb aquest pla, les empreses distribuïdores hauran de presentar plans d'inversió plurianuals i anuals que hauran de ser aprovats per la Direcció general d'Energia i Mines. Durant l'any 2008, les empreses distribuïdores invertiran 481 milions d'euros, un 5,5% més que l'any 2007, mentre que la inversió prevista fins l'any 2011 arribarà als 2.184 milions.
El pla reforça també la tasca de control d'inspeccions de la xarxa i les instal·lacions elèctriques que fan les empreses distribuïdores i obliga a inspeccionar cada tres anys la totalitat de les 60.000 estacions existents.
El Departament d'Economia ha presentat el Pla d'actuació en matèria d'instal·lacions elèctriques que té com a objectiu garantir la qualitat del subministrament elèctric a Catalunya. Per aconseguir-ho, el pla es basarà en el control de les inversions que fan les empreses distribuïdores i un reforç en les inspeccions que han de realitzar aquestes mateixes companyies. També especifica canvis en els procediments d'actuació, que inclouen la millora dels sistemes d'informació, l'elaboració d'informes sobre l'estat de la xarxa i la modernització dels processos administratius.
D'acord amb aquest pla, les empreses distribuïdores hauran de presentar plans d'inversió plurianuals i anuals que hauran de ser aprovats per la Direcció general d'Energia i Mines. Durant l'any 2008, les empreses distribuïdores invertiran 481 milions d'euros, un 5,5% més que l'any 2007, mentre que la inversió prevista fins l'any 2011 arribarà als 2.184 milions.
El pla reforça també la tasca de control d'inspeccions de la xarxa i les instal·lacions elèctriques que fan les empreses distribuïdores i obliga a inspeccionar cada tres anys la totalitat de les 60.000 estacions existents.
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, presenta el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat aquest matí a Barcelona acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració. La consellera ha justificat la necessitat d'aquest acord estratègic per tal de donar resposta a les demandes i necessitats de la ciutadania. El Pacte Nacional per a la immigració ha de permetre resoldre, entre d'altres, la paradoxa entre la percepció sovint negativa del fet migratori i les demandes del nostre mercat laboral.Així, davant la necessitat d’ordenar els fluxos migratoris, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa mobilitzar els recursos interns, gestionar els fluxos externs i coordinar-los amb el desenvolupament dels països d’origen; a través de les següents mesures:
*Promoure l’accés al treball de les persones reagrupades
*Estendre les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones
*Afavorir la transferència de remeses a través de canals transparents i de menor cost d’intermediació
*Establir mecanismes de compensació de la fuga de cervells als països d'origen, implicant l’activitat empresarial i la responsabilitat social corporativa de les empreses.
Davant la necessitat d’evitar la competència pels recursos públics, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa crear un servei universal d’acollida i reforçar els serveis públics; a través de les següents mesures:
*Impulsar la unificació dels criteris d’inscripció al padró municipal, l’elaboració de l’informe municipal sobre la disponibilitat i adequació de l’habitatge i de l’informe municipal per a documentar l’arrelament social.
*Garantir un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni en tot el territori que redueixi la incertesa, informi sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures existents, l’accés als serveis bàsics i contribueixi a millorar el nivell de formació de les persones que arriben a Catalunya.
*Facilitar els recursos lingüístics als serveis d’acollida perquè puguin atendre a l’usuari o usuària amb un idioma de proximitat, tot garantint que la llengua vehicular del servei sigui la catalana.
*Dimensionar adequadament els serveis públics bàsics, juntament amb les prestacions socials més sensibles per la població, i incrementar progressivament la seva dotació per evitar pèrdua de qualitat en els serveis.
*Crear mecanismes de detecció de les necessitats d’intervenció i de les situacions crítiques de competència pels serveis públics que poden tensionar la cohesió social i la convivència.
*Fomentar la presència de professionals de procedència comunes a les de la població immigrada agilitant l’homologació de títols a professionals originaris d’altres països, un cop hagi estat transferida aquesta competència.
*Implantar models de zonificació escolar integradors, que permetin una escolarització equilibrada entre el dret d’elecció de les famílies i la necessària cohesió social.
Davant la necessitat de dotar d’elements de cohesió a una societat diversa, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa assegurar la integració en la cultura pública comuna, pròpia de la societat diversa diferenciada que és Catalunya; a través de les següents mesures:
*Fomentar la incorporació i participació dels nous catalans i catalanes a les entitats culturals i esportives, a les associacions, a les entitats sindicals i a les entitats empresarials.
*Proposar rebaixar el període general de 10 anys a 5 anys de residència regular i continuada per a l’accés a la plena ciutadania.
*Proposar concedir el dret a vot a les persones estrangeres a partir dels cinc anys de la residència regular.
*Signar un compromís per a la no utilització instrumental del fet migratori en els períodes electorals per part dels partits polítics amb representació a Catalunya.
*Lluitar contra la formació de mecanismes formals i informals de segregació de les persones nouvingudes i crear l’Oficina de Drets de la Ciutadania que, entre altres funcions, treballi contra el racisme i la xenofòbia.
*Promoure l’adhesió de tots els mitjans de comunicació al protocol del Col·legi de Periodistes sobre el tractament mediàtic del fet migratori.
Tot plegat és fruit del treball de més de 120 persones que han intervingut en la diagnosi i la fase consultiva d'aquest acord estratègic que ha de marcar les futures polítiques del Govern en immigració, però també les actuacions de la resta d'actors implicats. El Pacte Nacional per a la Immigració és un dels quatre grans pactes d'aquesta legislatura que promou la Generalitat juntament amb els d'Habitatge, Recerca i Infraestructures.
De juny a setembre de 2007 la Secretaria per a la Immigració va analitzar l'estat de la qüestió amb una vuitantena de professionals de diverses administracions i entitats d'arreu de Catalunya que treballen en l'àmbit de la immigració. Posteriorment, per a la fase consultiva d’octubre a febrer de 2008, es van constituir quatre comissions de persones expertes que han analitzat quatre àrees de treball. Com a resultat d'aquest procés s'ha redactat el document de bases que presenta avui la consellera Carme Capdevila. En els grups de treball hi han participat persones reconegudes en aquest àmbit, ja sigui de l’àmbit acadèmic o de les administracions públiques:
1) Gestió dels fluxos migratoris: Josep Oliver, coordinador del grup; Gemma Aubarell, coordinadora executiva; Cristina Guisande; David Moya; Dolors Olivares; Llorenç Olivé; Paco Ramos.
2) Accés al mercat de treball: Eduardo Rojo, coordinador del grup; Gemma Pinyol, coordinadora executiva; Xavier Alonso; Maria Helena Bedoya; Francesc Castellana; Ignasi Camós; Oriol Homs; Andreu Peix; Angelina Puig.
3) Adaptació dels serveis públics a la societat diversa: Jordi Sànchez, coordinador del grup; Mònica Nadal, coordinadora executiva; Eliseo Aja; Tona Lizana; Ramon Mora; Montse Solé; Joan Subirats; Josep Vallcorba; Josep Viñas.
4) Integració en una cultura pública comuna: Ricard Zapata-Barrero, coordinador del grup; Salwa Al-Gharbi, coordinadora executiva; Salvador Cardús; Rafa Crespo; Saoka Kingolo; Mary Nash; Eunice Romero; Ramon Sanahuja.
Comença la fase participativa
Un cop elaborat el document de bases, entre els mesos d’abril a juny es preveu una fase participativa que permetrà incorporar les aportacions de persones a títol individual i de diversos agents socials, econòmics, territorials i locals de referència. Per aconseguir-ho es compta amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana. En aquest sentit, es preveuen tres eixos d'actuació:
1) I tu què en penses? Aportacions a títol individual mitjançant el web del Pacte Nacional per a la Immigració www.gencat.cat/dasc/pni
2) Accions al territori: 48 sessions a tot Catalunya [veure calendari adjunt] amb presentació del document de bases i jornades de dinamització i participació perquè tots els actors implicats i persones interessades puguin aportar la seva opinió i suggeriments.
3) Conferència internacional de Dones Migrades: organitzada conjuntament amb la Secretaria de Polítiques Familiars i l’Institut Català de les Dones del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Prevista per al mes de juny.
El proper 14 d'abril la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, inaugurarà les “Jornades de presentació de les bases del Pacte Nacional per a la Immigració” que s'allargaran fins el 15 d'abril a l'auditori del Palau de la Generalitat. Serà el tret de sortida oficial a la fase participativa i permetrà que els quatre coordinadors de les comissions de treball presentin públicament les conclusions de les seves comissions. Així mateix servirà per recollir les primeres aportacions dels principals agents negociadors.
En total, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració compta amb tres eixos bàsics, 11 reptes, 65 polítiques vigents que proposa reforçar i 50 mesures noves (annexes al comunicat).
50 propostes per viure junts i juntes
Tríptic - Fase participativa al territori
dimecres, 9 d’abril del 2008
S'inverteix més de 32 milions d'euros en infraestructures destinades a pal·liar els efectes de la sequera
El Govern de la Generalitat ha acordat l'aprovació de diverses actuacions destinades a pal·liar la sequera que pateix Catalunya i a poder disposar de més d'aigua. Les actuacions estan valorades en 32,4 milions d'euros i se centraran en la recuperació de recursos subterranis i l'execució de les obres destinades a possibilitar el proveïment d'aigua en vaixells a l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de l'activació del Decret durant el mes d'abril de 2007, el Govern ha invertit més de 177 milions en el desenvolupament d'actuacions per pal·liar la sequera que afecta Catalunya.Recuperació de recursos subterranis:
-Recuperació d'11 pous a Reus que aportarien 0,2 hectòmetres cúbics d'aigua al mes.
-Diversos pous en el Camp i la Costa de Tarragona.
-Diversos pous als municipis de Cabrera de Mar, Mataró, Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Granollers, Lliçà d'Amunt i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) per recuperar un volum total d'aigua de 3,6 hectòmetres cúbics l'any.
-Recursos subterranis a Sitges (Garraf), Parets del Vallès (Vallès Oriental), Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental). En aquest cas, es recuperaran 8,4 hectòmetres cúbics l'any.
-Cerca de noves captacions de recursos subterranis de l'aqüífer de Vallvera-Sitjar.
-Actuacions iniciades d'habilitació d'instal·lacions portuàries a la ciutat de Tarragona i al Port de Barcelona per possibilitar l'aportació d'aigua potable mitjançant vaixells.
Totes les actuacions de recuperació de recursos subterranis estarien acabades entre maig i juliol d'aquest any.
Les actuacions desenvolupades fins a la data, la contenció de la demanda i la gestió dels recursos, permetran allunyar la possibilitat de talls domèstics fins a principis de la tardor.
Les 79 depuradores de la demarcació donen servei al 88% de la població
Sanegen l'aigua de 99 dels 221 pobles gironins, on viu el 88% dels 706.000 habitants empadronatsLes comarques gironines disposen de 79 estacions depuradores d'aigües residuals, amb capacitat per sanejar l'aigua utilitzada per 1.400.000 persones, que és el doble d'habitants censats actualment a la demarcació de Girona. La major capacitat es fa per cobrir els grans increments de població del territori durant la temporada estival, ja que és un gran centre turístic. Les depuradores donen servei a 99 municipis dels 221 que hi ha i on viuen 624.200 persones, tot i que aquests 99 municipis sumen el 88% de la població gironina. Actualment es tiren endavant noves depuradores i col·lectors per sanejar les aigües negres d'una cinquantena de pobles més, on viu el 7% de la població gironina. Queden pendents uns 70 pobles i 26.000 habitants.
Les primeres depuradores es van construir al llarg del litoral, on es concentra més població a l'estiu, i per aquest motiu la seva capacitat de tractament és molt més superior a la necessària per a la població estable, ja que així s'eviten problemes durant la temporada alta. Ara només falta acabar el tractament de Sant Pere Pescador i l'Armentera, on es preveu un col·lector fins a la depuradora de l'Escala.
I seguidament la resta de municipis importants, ja fos per iniciativa municipal o supramunicipal, es van anar incorporant al tractament de les aigües negres per evitar-ne l'abocament directe a les lleres de les rieres. Ara, però, ja comença a ser necessària la millora o ampliació d'algunes depuradores, com és el cas de les de Girona, Lloret de Mar i Sils
I a més la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, està tramitant la construcció de moltes més depuradores i nous col·lectors per depurar les aigües brutes d'una vintena de municipis més, com ara Serra de Daró, Ullastret, Amer, Molló, Ogassa o Navata.
EL PUNT
Comencen a desdoblar l'N-II de Sils a Maçanet amb dos anys de retard però amb els canvis que volien els pobles
El tram fa 4,7 quilòmetres i les obres costaran més de 23 milions d'euros
El desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet ja ha començat però amb dos anys de retard. És el temps que ha tardat Foment per reformar el projecte d'aquest tram –de 4,7 quilòmetres i un cost de 23,3 milions– incloent-hi les modificacions proposades pels municipis. Així, s'hi ha incorporat una rotonda a l'altura del Club Margarita que enllaçarà amb el nou polígon de Maçanet; un fals túnel per protegir la torre de Cartellà i es desplaçarà part del vial de serveis per reduir l'afectació al pla de Vidreres.
A les obres que s'estan executant des de l'estiu passat al tram Caldes-Sils, ara ja s'hi han afegit els treballs entre Sils i Maçanet. El projecte es va adjudicar el febrer del 2006 però ha estat encallat fins ara a causa de les negociacions entre Foment i els pobles afectats (Sils, Vidreres i Maçanet) i la posterior reforma del projecte. Els alcaldes valoren positivament els canvis consensuats tot i que encara no ha arribat el projecte definitiu als ajuntaments
L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC), explica que s'ha aconseguit incorporar-hi la construcció d'una rotonda a l'altura del Club Margarita que permetrà l'accés al futur polígon de Fontanilles. També s'ha acceptat protegir la torre de Cartellà, situada a peu de l'N-II i considerada bé patrimonial d'interès nacional. En aquest punt, l'N-II s'enfonsarà uns nou metres i es taparà amb un fals túnel. A part, es garantirà la connexió entre la urbanització Montbarbat i el nucli, separats per l'N-II.
Per la seva banda, Vidreres ha reclamat una millora en els camins veïnals que connecten amb Sils i Maçanet, incloent un tram de 2 metres per a la mobilitat no motoritzada. També que es desplaci el vial de serveis de la futura A-2, fent-lo passar al més a prop possible de la masia can Dexeus i la gasolinera d'aquest sector per no afectar el pla de Vidreres. I s'ha instat el Ministeri de Foment a buscar una nova ubicació per a la polèmica planta d'asfalt que ara hi ha al pla de la Font. Segons el regidor de Medi Ambient, Jordi Pruneda (Entesa), Foment ho ha acceptat de paraula però encara no tenen la confirmació definitiva. Finalment, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), explica que s'ha fet un pont en un camí veïnal que uneix Sils i Vidreres, a l'altura de Can Butinyà, i s'ha arreglat un sender prop de l'hostal Rolls.
El desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet ja ha començat però amb dos anys de retard. És el temps que ha tardat Foment per reformar el projecte d'aquest tram –de 4,7 quilòmetres i un cost de 23,3 milions– incloent-hi les modificacions proposades pels municipis. Així, s'hi ha incorporat una rotonda a l'altura del Club Margarita que enllaçarà amb el nou polígon de Maçanet; un fals túnel per protegir la torre de Cartellà i es desplaçarà part del vial de serveis per reduir l'afectació al pla de Vidreres.A les obres que s'estan executant des de l'estiu passat al tram Caldes-Sils, ara ja s'hi han afegit els treballs entre Sils i Maçanet. El projecte es va adjudicar el febrer del 2006 però ha estat encallat fins ara a causa de les negociacions entre Foment i els pobles afectats (Sils, Vidreres i Maçanet) i la posterior reforma del projecte. Els alcaldes valoren positivament els canvis consensuats tot i que encara no ha arribat el projecte definitiu als ajuntaments
L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC), explica que s'ha aconseguit incorporar-hi la construcció d'una rotonda a l'altura del Club Margarita que permetrà l'accés al futur polígon de Fontanilles. També s'ha acceptat protegir la torre de Cartellà, situada a peu de l'N-II i considerada bé patrimonial d'interès nacional. En aquest punt, l'N-II s'enfonsarà uns nou metres i es taparà amb un fals túnel. A part, es garantirà la connexió entre la urbanització Montbarbat i el nucli, separats per l'N-II.
Per la seva banda, Vidreres ha reclamat una millora en els camins veïnals que connecten amb Sils i Maçanet, incloent un tram de 2 metres per a la mobilitat no motoritzada. També que es desplaci el vial de serveis de la futura A-2, fent-lo passar al més a prop possible de la masia can Dexeus i la gasolinera d'aquest sector per no afectar el pla de Vidreres. I s'ha instat el Ministeri de Foment a buscar una nova ubicació per a la polèmica planta d'asfalt que ara hi ha al pla de la Font. Segons el regidor de Medi Ambient, Jordi Pruneda (Entesa), Foment ho ha acceptat de paraula però encara no tenen la confirmació definitiva. Finalment, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), explica que s'ha fet un pont en un camí veïnal que uneix Sils i Vidreres, a l'altura de Can Butinyà, i s'ha arreglat un sender prop de l'hostal Rolls.
dimarts, 8 d’abril del 2008
Infraestructures de radiocomunicació
S'ha signat un Pla per definir àrees òptimes i controlar els requisits de les torres radioelèctriques
Administració i operadors de telefonia mòbil han signat el Pla d'Ordenació Ambiental d'Infraestructures de Radiocomunicació (POAIR), incloent-hi les actuacions que s'han estudiat per a les 10 primeres comarques: Bages, Baix Empordà, Berguedà, Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès i Solsonès.
El POAIR, a partir d'un cens d'aquestes torres de comunicacions electròniques, ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i d'impacte paisatgístic i es defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres de telecomunicacions.
L'objectiu és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o, si això no és viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D'aquesta manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per a la seva construcció.
Els signants del Pla han estat els departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vod
Administració i operadors de telefonia mòbil han signat el Pla d'Ordenació Ambiental d'Infraestructures de Radiocomunicació (POAIR), incloent-hi les actuacions que s'han estudiat per a les 10 primeres comarques: Bages, Baix Empordà, Berguedà, Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès i Solsonès.
El POAIR, a partir d'un cens d'aquestes torres de comunicacions electròniques, ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i d'impacte paisatgístic i es defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres de telecomunicacions.
L'objectiu és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o, si això no és viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D'aquesta manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per a la seva construcció.
Els signants del Pla han estat els departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vod
S'aprova per unanimitat el PUOSC 2008-2012 amb un pressupost de 648 milions d'euros
Governació ha incrementat en 43% de mitjana anual al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya respecte la convocatòria anteriorLa Comissió de Cooperació Local de Catalunya ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat, la planificació inicial del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per un import de 648 milions d'euros, la qual cosa representa un increment mitjà anual del 43% respecte el període anterior.
Entre les principals novetats del PUOSC 2008-2012, que impulsa la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, cal destacar l’ampliació de 4 a 5 anys de la convocatòria actual, amb l’objectiu que aquesta planificació quinquennal pugui millorar la planificació des nous equips de governs locals, deslligant la presentació de sol·licituds a la celebració de comicis locals.
Segons ha subratllat el conseller de Governació, Jordi Ausàs, “el PUOSC és un dels instruments més potents i eficaços de suport al món local amb que compta el Govern de la Generalitat de Catalunya”. A més, ha afegit que “el PUOSC beneficia especialment els petits i mitjans municipis, posant els pilars des de la base per un país més cohesionat i on tothom ha de tenir els mateixos serveis i recursos, independentment d’on visqui”.
El PUOSC s’estructura en sis grans àmbits: el Programa General, el Programa Específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa intensitat, el programa de Convenis interadministratius amb les Diputacions, el Programa de Bibliotques i, finalment, de nova creació, el Programa de Telecomunicacions.
Quant al Programa general (PG), les disponibilitats econòmiques s’han distribuït per comarques, proporcionalment a la fórmula de la subvenció mínima garantida establert en el Decret de convocatòria i respectant la prioritat fixada per l’Ajuntament. Aquesta fórmula té en compte diferents indicadors socioeconòmics com ara la població total del municipi, la població dels nuclis, el nombre d’habitatges així com l’extensió municipal. Aquest programa inclou 2.522 actuacions subvencionades amb 359,4 mil·lions d’euros.
Pel que fa al programa específic de dinamització i equilibri territorial (ET) que respon en general a equipaments de caràcter econòmic-social que dinamitzin el territori i incideixin positivament en la implantació o millora de la prestació de serveis públics, s’ha donat prioritat a les actuacions que contribueixin al reequilibri territorial. En total s’ha aprovat la inclusió en aquest programa de 951 actuacions subvencionades amb 119,2 MEUR.
Les actuacions incloses en el programa específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa densitat (MN), responen a actuacions en obres i serveis de competència municipal en nuclis urbans de població reduïda. Amb la finalitat d’afavorir la cooperació econòmica amb aquest sector local, s’ha intentat atendre el màxim nombre de sol·licituds susceptibles d’ésser incloses en aquest programa, resultant ser un total de 1474 actuacions subvencionades amb 72,2 MEUR.
D’altra banda, el PUOSC es finança també, amb les aportacions econòmiques de les diputacions. Aquestes aportacions, d’acord amb el que disposa el Decret 245/2007 de convocatòria s’han instrumentalitzat mitjançant els corresponents convenis amb la Diputació de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
A banda d’aquests tres programes, també s’ha aprovat la planificació inicial dels programes específics d’Infraestructures en Telecomunicacions i de Biblioteques, que presenten i gestionen la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació respectivament, que s’integren en el PUOSC 2008-2012.
El Programa d’Infraestructures en Telecomunicacions (TL) s’ha planificat un total de 31 actuacions subvencionades amb 1,2 M€ . Finalment ell Programa de biblioteques (BL) s’ha planificat un total de 111 actuacions subvencionades amb 40 M€.
Està previst que aquesta planificació inicial del PUOSC 2008-2012 es publiqui aquest dimecres, 9 d’abril, al DOGC, obrint un període d’un mes per que els ens locals puguin presentar al·legacions. La Comissió de Cooperació Local l’aprovarà definitivament el dia 30 de juny.
Comunicat amb taula i gràfic amb dades
dilluns, 7 d’abril del 2008
diumenge, 6 d’abril del 2008
El CILMA afirma que el ramal de la MAT fins a la subestació de Riudarenes tindrà un impacte 'crític' en l'entorn
El CILMA afirma que el ramal de la MAT fins a la subestació de Riudarenes tindrà un impacte global 'crític' en l'entorn mediambiental. Un estudi elaborat per la consultoria Fractàlia ha analitzat els valors naturals, paisatgístics i patrimonials de l'àrea afectada per la línia de 400 kV. Determina que es tracta d'un paisatge 'lliure d'infraestructures poc freqüent' a les comarques gironines perquè fa de connector entre diversos espais naturals com les Guilleries, Montnegre, Montseny, l'Estany de Sils i el Volcà de la Crosa. Conclou que la línia provocaria un 'impacte visual evident' i que afectaria sobretot a la 'població resident prop d'ella'.
3CAT24
3CAT24
Educació i Consell Comarcal es reuneixen però no es desencalla qui pagarà els 400.000 euros
La partida que el Departament d'Educació de la Generalitat traspassa cada any al Consell Comarcal de la Selva perquè es pagui el servei de transport escolar no obligatori enguany ha quedat curta i falten 400.000 euros que el Consell Comarcal està arrossegant com a dèficit. Aconseguir que Educació ho acabi assumint era un dels objectius de la reunió que van mantenir la consellera d'Educació del Consell Comarcal, Sònia da Silva, i els responsables d'Educació, però de moment no s'ha desencallat qui haurà de pagar els 400.000 euros. El que sí està clar és que de cara al curs vinent les famílies hauran de pagar un màxim de 290 euros, que es podran veure disminuïts a través de les rebaixes que faran els ajuntaments de cada municipi.Sònia da Silva va explicar que en la reunió va demanar que amb vista de com han solucionat el tema de l'any vinent i les gestions que han fet amb els ajuntaments de la comarca, que sigui el Departament d'Educació qui els ajudi a solucionar el dèficit dels 400.000 euros. A més, Da Silva també va traslladar als responsables d'Educació el malestar de les associacions de pares i mares (Ampa) de la comarca pel fet d'haver de pagar aquest transport el curs vinent i va demanar que ho tinguin en compte, però des d'Educació van ressaltar que "no poden fer miracles i que no hi poden fer front perquè ja s'utilitzen tots els recursos econòmics disponibles", va afegir la consellera comarcal. De tota manera, Educació es pronunciarà sobre si finançarà els 400.000 euros cap a final de curs. De tota manera Sònia da Silva va explicar que ara "toca esperar i veure si ens acaben ajudant". En el moment del tancament no s'havia pogut contactar amb Educació.
Maçanet : els 50 euros universals
Diàriament, més de 15.000 escolar es traslladen des de les seves cases en urbanitzacions fins als centres escolars del seu municipi. Vidreres, Sils, Caldes de Malavella i Maçanet de la Selva són els que usen més aquest transport no obligatori i representen el 70% del cost total a la Selva. Arran d'això, els ajuntaments més afectats s'estan posicionant. Si fa pocs dies Caldes anunciava 50 euros com a màxim per estudiant, ara Maçanet s'ha compromès a donar el proper curs un ajut universal de 50 euros a cadascun dels 215 nens i nenes que cada dia agafen l'autobús.
Per altra banda, l'Ajuntament de Maçanet demana a Educació que augmenti el 50% la partida i així es podria finançar un 75% del cost del servei, de manera que les famílies i els ajuntaments afectats només haurien de cofinançar la resta.
El consistori selvatà vol posar de relleu que la Generalitat ha de dotar dels mateixos serveis tots els escolars de Catalunya, sigui quin sigui el seu municipi de residència i reclama que aquest dret s'incorpori en la nova Llei d'Educació i en els decrets que es desenvolupin. La consellera d'Educació del Consell Comarcal també va traslladar aquesta petició en la reunió mantinguda amb els representants de la Generalitat. En concret, l'Ajuntament demana al conseller d'Educació, Ernest Maragall, que el Govern tingui present la situació de la comarca i el nivell del creixement que s'hi ha registrat per valorar de manera més adequada les quantitats necessàries per atendre el servei de transport escolar.
Diari de Girona
El traçat del gasoducte Martorell-Avinyonet no satisfà el Cilma
El Consell d'Inciatives Locals per al Medi Ambient, Cilma, es va reunir ahir al matí a Girona per parlar sobre el projecte de gasoducte entre Martorell i Avinyonet de Puigventós. A la reunió hi van assistir representants de les localitats de Pontós, Avinyonet de Puigventós, Vilademuls, Cornellà del Terri, Bescanó, Aiguaviva, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Riudellots de la Selva.
A la fi de la trobada, els representants municipals van acordar una sèrie de reclamacions conjuntes que es presentaran a banda de les que cada ajuntament pugui demanar a títol individual. El president del Cilma i alcalde de Bàscara, Lluís Lloret i Quer, va explicar que els assistents a la reunió d'ahir no estan d'acord amb l'actual traçat d'aquesta línia. Segons Lloret, el recorregut plantejat és "incoherent" i obeeix a criteris "no massa clars" que demostren poca comprensió del territori. En concret, des del Cilma es proposa que el gasoducte passi a prop d'infraestructures per no afectar finques on hi ha conreus i, en conseqüència, causar el mínim d'inconvenients a l'economia dels municpis per on pot passar aquesta conducció de gas natural. Tanmateix l'empresa que vol construir el gasoducte, Enagas, desvia en alguns trams el recorregut projectat de la línia, que ressegueix el perfil de l'autopista AP-7, per evitar passar per zones boscoses ja que n'augmentaria el risc d'incendis en el cas que s'hi produïssin fuïtes. Entre altres propostes, el Cilma també sol·licitarà que s'augmenti la profunditat de la línia de gas natural dels actuals 50 centímetres projectats a dos metres de fondària, una canal·lització paral·lela pels pobles que vulguin abastir-se de gas i una compensació econòmica equivalent a l'1% de l'inversió total per fer projectes d'obra social en els muncipis per on passarà l'esmentada canalització gasística. El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient farà arribar aquestes propostes de forma conjunta al Departament d'Economia i finances de la Generalitat de Catalunya. El president del Cilma, Miquel Quer, va anunciar a Diari de Girona que el proper divendres se celebrarà una segona reunió entre responsables del projecte i de les poblacions contràries a l'actual traçat per fer-los arribar les seves reclamacions i intentar buscar solucions que satisfacin les dues parts implicades.
Diari de Girona
dissabte, 5 d’abril del 2008
Dispositiu per pal·liar la sequera
Barcelona podrà rebre a partir del maig 2,6 hm3 d'aigua mensuals per via marítima
Les pluges han aportat un volum aproximat d'aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat d'uns 3,5 hm3, és a dir el consum d'una setmana de cinc milions d'habitants. Així, el sistema Ter-Llobregat i la conca de la Muga es mantenen en situació d'excepcionalitat 2. La resta de conques de Catalunya continuen en situació d'excepcionalitat per dèficit de pluviometria, a excepció de la conca de la Garona, que es troba en situació de normalitat. L'escenari d'emergència es produeix quan les reserves se situen per sota del 20% de la seva capacitat. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben en el 21%.
En cas que sigui necessària l'aportació d'aigua, el dispositiu per transportar-la ja és a punt. L'aigua arribarà per mar a Barcelona des de Tarragona, Marsella i Carboneras (Almeria). La determinació de la data d'arribada dependrà de la finalització de les infraestuctures portuàries de recepció i càrrega d'aigua i de la disponibilitat del recurs en origen. Es preveu la contractació de 2,6 hm3 mensuals
Les previsions fetes demostren que, si es continuen donant les aportacions als embassaments dels darrers 11 mesos, es necessita iniciar l'aportació de recurs en vaixell durant el mes de maig per evitar al sistema els talls de subministrament domiciliari.
El pressupost destinat a aquestes actuacions és de 35,2 milions d'euros, dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua en finança 24,2 i la resta el Ministeri de Medi Ambient.
Les pluges han aportat un volum aproximat d'aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat d'uns 3,5 hm3, és a dir el consum d'una setmana de cinc milions d'habitants. Així, el sistema Ter-Llobregat i la conca de la Muga es mantenen en situació d'excepcionalitat 2. La resta de conques de Catalunya continuen en situació d'excepcionalitat per dèficit de pluviometria, a excepció de la conca de la Garona, que es troba en situació de normalitat. L'escenari d'emergència es produeix quan les reserves se situen per sota del 20% de la seva capacitat. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben en el 21%.
En cas que sigui necessària l'aportació d'aigua, el dispositiu per transportar-la ja és a punt. L'aigua arribarà per mar a Barcelona des de Tarragona, Marsella i Carboneras (Almeria). La determinació de la data d'arribada dependrà de la finalització de les infraestuctures portuàries de recepció i càrrega d'aigua i de la disponibilitat del recurs en origen. Es preveu la contractació de 2,6 hm3 mensuals
Les previsions fetes demostren que, si es continuen donant les aportacions als embassaments dels darrers 11 mesos, es necessita iniciar l'aportació de recurs en vaixell durant el mes de maig per evitar al sistema els talls de subministrament domiciliari.
El pressupost destinat a aquestes actuacions és de 35,2 milions d'euros, dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua en finança 24,2 i la resta el Ministeri de Medi Ambient.
dijous, 3 d’abril del 2008
NOVETATS ALS ESTANYS DE SILS
El dia 28 de març encara continuava una parella de xarrasclets (Anas querquedula) a la llacuna permanent de l'estany de Sils.
L'atur s'apuja a Catalunya de 728 persones el mes de març i creix l'ocupació amb 14.516 persones afiliades més a la Seguretat Social
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel ha declarat que “l’evolució a l’alça de l’atur s’ha frenat el març però la reducció de l’atur al sector Serveis no ha compensat l’augment de persones aturades a la Construcció”
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel ha explicat avui que Catalunya ha creat ocupació el mes de març com ho demostra l’augment de 14.516 persones afiliades més a la Seguretat Social respecte del mes passat.
Aquest increment de l’ocupació s’ha produït malgrat l’augment de l’atur registrat el mes de març a Catalunya amb 728 persones més, el que representa una pujada del 0’25% respecte del mes anterior. En relació a l’atur interanual, el que va de març de 2007 fins març de 2008, l’atur s’ha incrementat de 36.920 persones (+14’5%), A hores d’ara, el nombre total de treballadors i treballadores en atur és de 291.640 a Catalunya.
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha assenyalat que “la dada de l’atur no és bona però l’evolució de l’atur a l’alça s’ha frenat”.
Berbel ha afegit que “la pujada de l’atur es concentra al sector de la construcció, en homes i a l’àrea de Barcelona, i la reducció de l’atur al sector Serveis i en dones no ha compensat aquesta pujada”.
Per sexes, l’atur s’ha incrementat de 1.355 homes (+1,04%) i ha baixat de 627 dones (-0’39%), situant la xifra total d’homes aturats en 131.906 i de dones en 159.734. Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys és de 29.342 i de 25 i més anys és de 262.298.
En relació als sectors, l’increment intermensual de l’atur ha estat més alt al de la Construcció (+1.445), situant la xifra de persones en atur en 33.077. A la Indústria, el nombre total de persones en atur és de 62.830 (+805). En canvi, l’atur s’ha reduit a Serveis (-1.445) situant la xifra total de persones aturades en 178.262; a l’Agricultura (-448) deixant la xifra final en 4.363.
Per demarcacions, l’atur del mes de gener s’ha apujat a Barcelona (+2.639); i a a Lleida (+15). En canvi, ha baixat a Girona (-1.074) i a Tarragona (-852). Pel que fa la contractació, el mes de març s’han fet 201.035 nous contractes a Catalunya, dels quals 38.930 són indefinits.
Joan Josep Berbel ha declarat que “Catalunya seguirà creant ocupació però no al ritme exuberant d’anys anteriors basat en la construcció, sinó que el sector Serveis i la Indústria hauran d’agafar-ne el relleu”.
En aquest sentit, el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha explicat que “el Departament de Treball aposta per la formació de les persones en atur amb l’objectiu de millorar les seves possibilitats de trobar una feina qualificada i així ocupar els llocs de treball que les empreses ofereixen i que encara no poden cobrir”.
Berbel ha recordat que “el Departament de Treball ha posat en marxa polítiques decidides en matèria de formació i per això el Govern de la Generalitat ha destinat prop de 53 milions d’euros en formació de persones en situació d’atur en sectors econòmics emergents, és a dir, que generen ocupació en noves tecnologies, gestió del medi ambient, energies renovables educació i serveis de dependència, entre d’altres”.
El programa, que s’anomena Formació=Feina=Futur, preveu accions per afavorir la formació de les persones en atur en sectors i especialitats que generen llocs de treball i necessiten personal qualificat.
Així mateix, el Departament de Treball, ha dit Berbel, “ha intensificat les feines d’assessorament a les persones que busquen feina mitjançant la inversió de prop de 12 milions d’euros en les oficines de Treball de la Generalitat amb l’objectiu de millorar les tasques d’atenció individualitzada adreçades a les persones en situació d’atur per què puguin trobar un lloc de treball de qualitat”.
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel ha explicat avui que Catalunya ha creat ocupació el mes de març com ho demostra l’augment de 14.516 persones afiliades més a la Seguretat Social respecte del mes passat.
Aquest increment de l’ocupació s’ha produït malgrat l’augment de l’atur registrat el mes de març a Catalunya amb 728 persones més, el que representa una pujada del 0’25% respecte del mes anterior. En relació a l’atur interanual, el que va de març de 2007 fins març de 2008, l’atur s’ha incrementat de 36.920 persones (+14’5%), A hores d’ara, el nombre total de treballadors i treballadores en atur és de 291.640 a Catalunya.
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha assenyalat que “la dada de l’atur no és bona però l’evolució de l’atur a l’alça s’ha frenat”.
Berbel ha afegit que “la pujada de l’atur es concentra al sector de la construcció, en homes i a l’àrea de Barcelona, i la reducció de l’atur al sector Serveis i en dones no ha compensat aquesta pujada”.
Per sexes, l’atur s’ha incrementat de 1.355 homes (+1,04%) i ha baixat de 627 dones (-0’39%), situant la xifra total d’homes aturats en 131.906 i de dones en 159.734. Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys és de 29.342 i de 25 i més anys és de 262.298.
En relació als sectors, l’increment intermensual de l’atur ha estat més alt al de la Construcció (+1.445), situant la xifra de persones en atur en 33.077. A la Indústria, el nombre total de persones en atur és de 62.830 (+805). En canvi, l’atur s’ha reduit a Serveis (-1.445) situant la xifra total de persones aturades en 178.262; a l’Agricultura (-448) deixant la xifra final en 4.363.
Per demarcacions, l’atur del mes de gener s’ha apujat a Barcelona (+2.639); i a a Lleida (+15). En canvi, ha baixat a Girona (-1.074) i a Tarragona (-852). Pel que fa la contractació, el mes de març s’han fet 201.035 nous contractes a Catalunya, dels quals 38.930 són indefinits.
Joan Josep Berbel ha declarat que “Catalunya seguirà creant ocupació però no al ritme exuberant d’anys anteriors basat en la construcció, sinó que el sector Serveis i la Indústria hauran d’agafar-ne el relleu”.
En aquest sentit, el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha explicat que “el Departament de Treball aposta per la formació de les persones en atur amb l’objectiu de millorar les seves possibilitats de trobar una feina qualificada i així ocupar els llocs de treball que les empreses ofereixen i que encara no poden cobrir”.
Berbel ha recordat que “el Departament de Treball ha posat en marxa polítiques decidides en matèria de formació i per això el Govern de la Generalitat ha destinat prop de 53 milions d’euros en formació de persones en situació d’atur en sectors econòmics emergents, és a dir, que generen ocupació en noves tecnologies, gestió del medi ambient, energies renovables educació i serveis de dependència, entre d’altres”.
El programa, que s’anomena Formació=Feina=Futur, preveu accions per afavorir la formació de les persones en atur en sectors i especialitats que generen llocs de treball i necessiten personal qualificat.
Així mateix, el Departament de Treball, ha dit Berbel, “ha intensificat les feines d’assessorament a les persones que busquen feina mitjançant la inversió de prop de 12 milions d’euros en les oficines de Treball de la Generalitat amb l’objectiu de millorar les tasques d’atenció individualitzada adreçades a les persones en situació d’atur per què puguin trobar un lloc de treball de qualitat”.
Estat de la sequera
La gestió acurada dels recursos i la reducció del consum permeten allunyar l'entrada en l'escenari d'emergènciaAl llarg de la darrera quinzena de març el descens de les reserves embassades ha estat menor gràcies a la gestió acurada dels recursos i a la reducció en el consum. Aquests factors permeten retardar l'entrada en situació d'emergència de les conques del sistema Ter-Llobregat, que es mantenen en situació d'excepcionalitat 2. La resta de conques de Catalunya continuen en situació d'excepcionalitat per manca de pluges. L'escenari d'emergència es produeix quan les reserves se situen per sota del 20% de la seva capacitat. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben al 21%.
Durant la darrera quinzena del mes de març s'han produït pluges al Baix Ter i a les capçaleres del Ter i del Llobregat, que han influït en una modesta recuperació de les reserves. D'altra banda, les reserves d'aigua en forma de neu han disminuït fins assolir els mateixos nivells que a finals del mes de febrer.
La propera actualització sobre l'evolució de l'estat de la sequera es farà el 16 d'abril.
Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat
Catalunya té més de 15.000 associacions actives, més de 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàriesEl Departament de Governació i Administracions Públiques ha presentat les principals línies d'actuació del Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat (PNAV), un Pla elaborat per al creixement i l'avenç de l'associacionisme i el voluntariat català els propers quatre anys. El document presentat ha estat el resultat d'un llarg treball en què ha participat el conjunt més representatiu del teixit associatiu i de voluntariat de diferents àmbits, les institucions locals, els sindicats, el sector empresarial, les universitats i els col·legis professionals. Catalunya té més de 15.000 associacions actives (de les més de 40.000 que consten registrades al Departament de Justícia), més de 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàries.
Aquestes dades demostren la importància del teixit associatiu, una realitat que a partir d'ara disposa d'una nova eina per dinamitzar, modernitzar i potenciar el sector i assolir més incidència pública i social. El contingut i les línies d'actuació del PNAV es pot expressar en set punts:
-El creixement quantitatiu i qualitatiu del sector, millorant i augmentant la formació, les eines i els ajuts.
-L'impuls de la modernització i innovació, millorant el finançament públic i cercant noves fonts de recursos privats.
-El compromís de transparència i la posada en funcionament de noves estratègies de qualitat.
-El foment del treball en xarxa i la col·laboració entre les entitats i també amb altres organitzacions i tenint en compte tot el territori.
-L'aprofundiment dels mecanismes de participació dins de les entitats per a l'enfortiment de la democràcia interna.
-L'increment de la incidència política de les organitzacions, amb l'objectiu que puguin plantejar i vehicular propostes públiques als problemes socials.
-L'aposta sense complexos per la justícia social i la convivència, amb l'objectiu fixat en la construcció d'una societat més justa i amb equitat.
Web del PNAV
La XTVL estrena Voltes, la primera sèrie catalana.
Una producció de Canal Terrassa TV amb el suport de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.
La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) estrena aquest dijous la sèrie Voltes, la primera producció catalana que dóna a conèixer el patrimoni industrial del país.
El Pla de Dinamització del Turisme Industrial i la Innovació Tecnològica de Catalunya vol promoure un nou eix de turisme de qualitat a Catalunya, basat en el patrimoni industrial.Des de fa uns anys, diferents institucions han endegat iniciatives per promoure el producte turístic relacionat amb aquest patrimoni. Ara, amb la creació de la Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya, es pretén fer un salt qualitatiu per consolidar aquest turisme industrial i reforçar els seus valors. Per això, s’està promovent el treball en xarxa i la creació d’una marca única.
En aquesta mateixa línia, la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) proposa la creació d’una sèrie de 13 capítols de 25 minuts que doni a conèixer als espectadors el conjunt de l’oferta existent al voltant del procés d’industrialització de Catalunya.Tenint en compte que Terrassa lidera la Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya, la XTVL considera just que sigui, precisament, la televisió d’aquest municipi, Canal Terrassa TV, qui lideri també aquest projecte audiovisual.
La Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya està formada per dinou municipis: Bellmunt de Priorat, Capellades, Cardona, Castellar de n’Hug, Castelló d’Empúries, Cercs, Granollers, Igualada, Manlleu, Manresa, Palafrugell, Puig-Reig, Santa Coloma de Cervelló, Sant Sadurní d’Anoia, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Àreu, Esparraguera i Sils.
La sèrie farà un recorregut pel patrimoni industrial de totes aquestes poblacions.
Els alcaldes gironins demanaran que el gasoducte passi pel corredor de l'autopista
El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient convoca una reunió amb els municipis afectats per fer al·legacions conjuntes
Els alcaldes dels municipis gironins afectats pel gasoducte que es vol fer entre Martorell i Avinyonet de Puigventós demanaran que es faci passar pel costat de l'autopista. Aquest serà l'eix central de les al·legacions que es presentaran a l'estudi de l'impacte ambiental i que es faran a través del Cilma, que ha convocat una reunió amb els alcaldes afectats. El gasoducte té 164 quilòmetres, 84 dels quals transcorren per la demarcació de Girona. És un projecte que s'inclou en la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria. La previsió és que el gasoducte entri en servei el 2011. A Avinyonet es projecta una planta de gas que ocuparà 2.000 m², entre el mas Blanc i el cementiri, en un espai que parteix una finca privada.
L'alcalde de Cornellà del Terri, Pere Vilà, creu que s'hauria de demanar que els tubs se soterrin a, com a mínim, 1,5 metres de fondària perquè no entorpeixin les plantacions dels camps de conreu afectats. El seu ajuntament pensa sol·licitar també que l'empresa subvencioni alguna obra pública local, en compensació per les molèsties que ocasionaran al municipi. D'altra banda, l'alcalde de Palol de Revardit i president del Consell del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, com l'alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola, es mostren molt molestos amb els promotors de l'obra per la falta d'informació. «Fins al punt –explica Rovirola, indignada– que el projecte va entrar al nostre ajuntament el mateix dia que els diaris publicaven la llista d'afectats.»
En el cas del Gironès, alguns dels ajuntaments encara estan pendents d'estudiar el traçat i no han pres cap determinació, però els dos municipis més afectats, Sant Gregori i Vilablareix, volen que el gasoducte passi a prop d'alguna de les infraestructures que els trepitgen el territori, com ara l'AP-7, per reduir al mínim possible l'impacte. En els dos municipis el gasoducte passa per zona de camps i de bosc principalment. A Bescanó, Salt i Aiguaviva estan estudiant el projecte. A Sant Gregori s'ha fet una reunió amb els veïns per explicar-los el projecte i es faran les al·legacions la setmana vinent, mentre que a Vilablareix han encarregat un informe.
A la comarca de la Selva, el municipi més afectat és Maçanet. L'alcalde, Alfons Soms, es mostra indignat perquè la infraestructura «travessa el municipi, amb un traçat molt sinuós i sense anar paral·lel a l'autopista». A part, afecta camps de conreu i passa a quinze o vint metres d'algunes masies. Per la seva banda, Josep Roquet, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, no entén com no s'ha aprofitat el corredor per on ara passa un altre gasoducte i un oleoducte –per la zona industrial– i faran al·legacions «perquè els veïns ho han demanat». Altres municipis, com Vilobí i Riudellots, consideren el projecte «un mal menor», ja que en el seu cas sí que s'aprofita el corredor de l'autopista. No obstant això, s'acolliran a la proposta del Cilma de fer al·legacions conjuntes. Així mateix, hi ha altres pobles que encara estan valorant el projecte, com Sils i Hostalric.
Aquest també és el cas d'Avinyonet de Puigventós, on el seu alcalde, Josep Maria Bartolomé, està molest perquè al seu municipi coincideix el gasoducte que ve de Martorell i el que es farà entre Serinyà i Figueres i tots dos passen per llocs diferents. «Són d'empreses diferents, però demanem que es facin junts», diu Bartolomé. A més, a Avinyonet, que és final del recorregut, es farà una planta de 2.000 m² en una zona de gran valor, com són els boscos de mas Blanc, a tocar el cementiri.
Fogars de la Selva - 4.326 metres
Sant Feliu de Buixalleu - 4.022 metres
Hostalric - 1.515 metres
Maçanet de la Selva - 10.531 metres
Sils - 8.015 metres
Caldes de Malavella - 108 metres
Vilobí d'Onyar - 3.598 metres
Riudellots de la Selva - 2.735 metres
Aiguaviva - 4.871 metres
Vilablareix - 2.858 metres
Bescanó - 1.056 metres
Salt - 1.376 metres
Sant Gregori - 8.208 metres
Palol de Revardit - 4.488 metres
Cornellà del Terri - 4.213 metres
Vilademuls - 10.829 metres
Pontós - 5.332 metres
Borrassà - 4.118 metres
Avinyonet de Puigventós - 1.744 metres
Els alcaldes dels municipis gironins afectats pel gasoducte que es vol fer entre Martorell i Avinyonet de Puigventós demanaran que es faci passar pel costat de l'autopista. Aquest serà l'eix central de les al·legacions que es presentaran a l'estudi de l'impacte ambiental i que es faran a través del Cilma, que ha convocat una reunió amb els alcaldes afectats. El gasoducte té 164 quilòmetres, 84 dels quals transcorren per la demarcació de Girona. És un projecte que s'inclou en la planificació dels sectors d'electricitat i gas 2007-2016 del Ministeri d'Indústria. La previsió és que el gasoducte entri en servei el 2011. A Avinyonet es projecta una planta de gas que ocuparà 2.000 m², entre el mas Blanc i el cementiri, en un espai que parteix una finca privada.
L'alcalde de Cornellà del Terri, Pere Vilà, creu que s'hauria de demanar que els tubs se soterrin a, com a mínim, 1,5 metres de fondària perquè no entorpeixin les plantacions dels camps de conreu afectats. El seu ajuntament pensa sol·licitar també que l'empresa subvencioni alguna obra pública local, en compensació per les molèsties que ocasionaran al municipi. D'altra banda, l'alcalde de Palol de Revardit i president del Consell del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, com l'alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola, es mostren molt molestos amb els promotors de l'obra per la falta d'informació. «Fins al punt –explica Rovirola, indignada– que el projecte va entrar al nostre ajuntament el mateix dia que els diaris publicaven la llista d'afectats.»
En el cas del Gironès, alguns dels ajuntaments encara estan pendents d'estudiar el traçat i no han pres cap determinació, però els dos municipis més afectats, Sant Gregori i Vilablareix, volen que el gasoducte passi a prop d'alguna de les infraestructures que els trepitgen el territori, com ara l'AP-7, per reduir al mínim possible l'impacte. En els dos municipis el gasoducte passa per zona de camps i de bosc principalment. A Bescanó, Salt i Aiguaviva estan estudiant el projecte. A Sant Gregori s'ha fet una reunió amb els veïns per explicar-los el projecte i es faran les al·legacions la setmana vinent, mentre que a Vilablareix han encarregat un informe.
A la comarca de la Selva, el municipi més afectat és Maçanet. L'alcalde, Alfons Soms, es mostra indignat perquè la infraestructura «travessa el municipi, amb un traçat molt sinuós i sense anar paral·lel a l'autopista». A part, afecta camps de conreu i passa a quinze o vint metres d'algunes masies. Per la seva banda, Josep Roquet, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, no entén com no s'ha aprofitat el corredor per on ara passa un altre gasoducte i un oleoducte –per la zona industrial– i faran al·legacions «perquè els veïns ho han demanat». Altres municipis, com Vilobí i Riudellots, consideren el projecte «un mal menor», ja que en el seu cas sí que s'aprofita el corredor de l'autopista. No obstant això, s'acolliran a la proposta del Cilma de fer al·legacions conjuntes. Així mateix, hi ha altres pobles que encara estan valorant el projecte, com Sils i Hostalric.
Aquest també és el cas d'Avinyonet de Puigventós, on el seu alcalde, Josep Maria Bartolomé, està molest perquè al seu municipi coincideix el gasoducte que ve de Martorell i el que es farà entre Serinyà i Figueres i tots dos passen per llocs diferents. «Són d'empreses diferents, però demanem que es facin junts», diu Bartolomé. A més, a Avinyonet, que és final del recorregut, es farà una planta de 2.000 m² en una zona de gran valor, com són els boscos de mas Blanc, a tocar el cementiri.
Fogars de la Selva - 4.326 metres
Sant Feliu de Buixalleu - 4.022 metres
Hostalric - 1.515 metres
Maçanet de la Selva - 10.531 metres
Sils - 8.015 metres
Caldes de Malavella - 108 metres
Vilobí d'Onyar - 3.598 metres
Riudellots de la Selva - 2.735 metres
Aiguaviva - 4.871 metres
Vilablareix - 2.858 metres
Bescanó - 1.056 metres
Salt - 1.376 metres
Sant Gregori - 8.208 metres
Palol de Revardit - 4.488 metres
Cornellà del Terri - 4.213 metres
Vilademuls - 10.829 metres
Pontós - 5.332 metres
Borrassà - 4.118 metres
Avinyonet de Puigventós - 1.744 metres
dimecres, 2 d’abril del 2008
7,9 milions en ajuts forestals
Les subvencions es destinen a la gestió forestal sostenible, la prevenció d'incendis i l'adquisició de calderes de biomassa, entre d'altres
El Departament de Medi Ambient i Habitatge destinarà enguany 7,9 milions d'euros en ajuts de caràcter forestal. D'aquests, 5,1 milions corresponen a les subvencions per a la gestió forestal sostenible i 2,8 milions es destinaran a les agrupacions de defensa forestal (ADF).
Gestió forestal sostenible
En aquest apartat destaca que per primer cop s'obre una línea d'ajuts per adquirir calderes de biomassa. L'import màxim que es pot concedir a un mateix beneficiari és de 75.000 euros i el termini per presentar les sol·licituds és d'un mes des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (DOGC)
Agrupacions de defensa forestal (ADF)
Les ajudes seran per l'adquisició de material de prevenció i l'actuació immediata contra incendis forestals, per cobrir costos de manteniment de material i adquirir equips i material fungible. Una part de les ajudes, 100.000 euros, serà per programes de formació i coordinació de les federacions d'ADF.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge destinarà enguany 7,9 milions d'euros en ajuts de caràcter forestal. D'aquests, 5,1 milions corresponen a les subvencions per a la gestió forestal sostenible i 2,8 milions es destinaran a les agrupacions de defensa forestal (ADF).
Gestió forestal sostenible
En aquest apartat destaca que per primer cop s'obre una línea d'ajuts per adquirir calderes de biomassa. L'import màxim que es pot concedir a un mateix beneficiari és de 75.000 euros i el termini per presentar les sol·licituds és d'un mes des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (DOGC)
Agrupacions de defensa forestal (ADF)
Les ajudes seran per l'adquisició de material de prevenció i l'actuació immediata contra incendis forestals, per cobrir costos de manteniment de material i adquirir equips i material fungible. Una part de les ajudes, 100.000 euros, serà per programes de formació i coordinació de les federacions d'ADF.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)