PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 1 DE JULIOL A LES 19:30

Sils farà una nova biblioteca arxiu per esponjar les dependències municipals

SILS JORDI VERA
L'Ajuntament de Sils va aprovar en el darrer ple el projecte de la futura biblioteca-arxiu del poble, que ha de servir per esponjar les dependències municipals. El projecte es va aprovar amb els vots a favor del govern municipal i ICV i en contra de CiU.
La futura infraestructura s'ubicarà en uns terrenys considerats d'equipaments a la zona del moll de càrrega de l'estació. Tindran una superfície total d'uns 1.200 metres quadrats i acolliran la biblioteca municipal i l'arxiu, que actualment es troba en un altre edifici de lloguer.
Segons els responsables de l'Ajuntament, de moment s'ha fet l'aprovació del projecte, però les obres no començaran fins l'any vinent. El projecte té un pressupost total d'un milió i mig d'euros, aproximadament, dels quals un milió s'obtindrà gràcies a una subvenció del Pla d'Obres i Serveis del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. La resta del pressupost anirà a càrrec del consistori.
El trasllat de la biblioteca permetrà a l'Ajuntament guanyar espai en les seves dependències, ja que, segons l'alcalde, s'havien quedat petites. "L'antiga biblioteca està a l'Ajuntament, però ara se'ns ha quedat petit. Necessitem aquelles instal·lacions per a les dependències municipals", va explicar l'alcalde de Sils Martí Nogué.
Segons Nogué, la nova obra és beneficiosa per dos motius: per guanyar espai a l'Ajuntament, però també perquè es deixarà de pagar el lloguer de l'edifici que acull l'arxiu actualment. "Amb la nova instal·lació matarem dos ocells d'un tret com es diu. Guanyarem espai i, alhora, l'arxiu que està en un edifici de lloguer també el traslladarem i així deixarem de pagar uns diners, que en el moment que estem aniran bé", va afirmar Nogué.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/06/09/sils-fara-nova-biblioteca-arxiu-esponjar-dependencies-municipals/411451.html

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 6 DE MAIG A LES 19:30

O R D R E D E L D I A
I.- PART RESOLUTIVA
PROPOSTES DE SECRETARIA :
1.-Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
2.- Donar compte de decrets i acords de Junta de Govern Local.
3.- Explicacions de les gestions, reunions i actes que l’alcalde i regidors han participat.
PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL :
4.- Moció a favor de fomentar l'avenç de l'ús social del català en els àmbits competencials del municipi
5.- Manifest dels municipis de la comarca de la Selva respecte mobilitat i suport a l'Ajuntament de
Massanes
6.- Rectificació de l'Inventari a 31/12/2009. PG 2010/441.
7.- Bases particulars procés adjudicació pisos de lloguer immoble C/. Girona, 1. PG 2010/500.
8.- Rectificació de l'acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Vidreres i Sils.
9.- Aprovació inicial de l'Ordenança municipal de circulació, Exp 2010/490.
10.- Aprovació inicial projecte Construcció biblioteca i arxiu municipals, Exp 2010/503.
11.- Bonificació fiscal ICIO obres mòduls SES de Sils. PG 2010/395.
12.- Bonificació fiscal ICIO mòduls prefabricats escola Mallorquines Est. PG 2010/396.
13.- Delegació a favor del C. Comarcal de la Selva de la gestió recaptatòria ingressos dret públic
municipals i encàrrec de la gestió
14.- Moció d’ICV-EUiA-EPM: No volem macropostíbuls, derogació del Decret de 2002
15.- Torn de paraules
L’Alcalde president,
Martí Nogué Selva.
Sils, 29 d’abril de 2010.

El retard en l´aprovació del Pla General de Sils paralitza el nou institut

SILS E.B.
Sils té el seu institut en barracons des de fa un parell d'anys i s'està quedant petit, sobretot el pati, a causa de la instal·lació imminent de més barracons. Per això el d'obra és vist com una urgència per la comunitat educativa, però aquesta construcció pot anar per llarg, relata l'alcalde, Martí Nogué (IdS), si no es desencalla el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que es va aprovar inicialment l'any 2006 i que ara es troba "paral·litzat", afegeix, ja que "l'oposició no es vol reunir per parlar del tema", un suport indispensable perquè el grup d'IdS governa en minoria.
El futur insistut s'hauria d'emplaçar en un terreny ubicat al centre, a tocar una zona residencial, i ara els prop de 40.000 metres quadrats que es convertiran en zona d'equipaments són zona urbanitzable. Nogué explica que, d'aquests terrenys, n'hi ha part per l'institut i diu que el Departament d'Educació "ens els reclama i no es cediran fins tenir el POUM". I a això s'ha de sumar que "en tot el municipi no tenim més terrenys per l'institut actualment", és a dir, Sils no té zones d'equipaments lliures.

Un mes per solucionar-ho
Aquesta problemàtica és un tema que es va parlar en el darrer Consell Escolar Municipal i el batlle diu que amb l'oposició i el col·lectiu educatiu "ens hem donat el termini d'un mes per tornar a parlar-ne i aportar una solució perquè no hi ha ni espai per al pati". Tot i no haver-hi una data per poder començar l'edifici, Nogué destaca la urgència de cedir els terrenys perquè "així Educació ens posa a la llista per fer l'institut".
L'oposició al POUM per part dels opositors (ICV, AMS, CiU) és coneguda, i de fet va ser un dels punts que va propiciar l'estiu passat un intent de moció de censura contra l'actual alcalde perquè consideraven que no se'ls informava sobre aquest planejament i perquè no se'ls havia deixat participar en la revisió d'aquest text d'ordenació urbanística. Un punt de vista que no comparteix el govern de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/30/retard-laprovacio-del-pla-general-sils-paralitza-nou-institut/402740.html

Sils torna a portar l´Estat als jutjats perquè pagui l´IBI de l´AP-7 dels anys 2008 i 2009

Si el jutge dóna la raó a l'Ajuntament, li abonaran uns 160.000 , quan ja té una sentència a favor pels anys 2003-2007

L'Ajuntament de Sils ha de decidit tornar a presentar un nou recurs contenciós administratiu contra el Ministeri d'Economia i Hisenda perquè li compensin els beneficis fiscals que hauria d'haver cobrat aquest consistori selvatà pels exercisis 2008 i 2009 en concepte de bonificcacions de quotes tributàries de l'IBI (Impost de Béns Immobles) concedits a la concessionària de l'autopista AP-7, Acesa.

En total, el consistori, segons explica l'alcalde, Martí Nogué (IdS), hauria de rebre uns 160.000 euros per aquests dos anys, i és que el batlle es mostra convençut que rebran aquests diners perquè aquest febrer se'ls va ratificar que cobrarien els dels anys 2003 - 2007 perquè el Ministeri d'Economia i Hisenda, finalment, va decidit retirar el recurs de cassació contra la sentència de la sala del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid, que l'havia condemnat a pagar 346.121 euros a l'Ajuntament de Sils per aquest període.

El consistori va aprovar en el darrer plenari l'inici de l'expedient per tornar a dur l'Estat als jutjats i l'alcalde es lamentava que s'hagi de perdre temps en tornar a obrir processos judicials, perquè "vist que ja hi ha sentències favorables, caldria un mencanisme que fes retornar els diners automàticament". Els serveis jurídics del Consell Comarcal de la Selva tornaran a ser els assessors i duran la defensa del consistori silenc, com van fer en l'anterior recurs contenciós administratiu.

Batallant per l'IBI
La lluita per rebre aquesta compensació dels beneficis fiscals és un tema històric que porten batallant molts municipis per on transcorre l'AP-7, i a la Selva ja hi ha hagut sentències favorables per als ajuntaments. Tot i això, el municipi de Maçanet de la Selva no ha tingut la mateixa sort que Sils perquè l'Estat no ha retirat el recurs de cassació i, per tant, encara es troba en ?instàncies judicials tot i haver-hi una sentència bona per al consistori. A partir d'ara, es preveu que altres municipis demanin, com ha fet Sils, l'IBI pels anys 2008 a 2009.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/20/sils-torna-portar-lestat-als-jutjats--pagui-libi-lap-7-dels-anys-2008-2009/400655.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 15 D'ABRIL A LES 19:30

PRESSUPOST APROVAT PER CONSENS, ARA EL POUM

L’aprovació del pressupost municipal per consens de tots els grups polítics de l’Ajuntament significa un punt i part en la vida municipal de Sils, d’ara i de sempre. Per primer cop ens hem assegut i hem arribat a l’acord de votar per unanimitat el pressupost. És un fet històric.
Certament, el “govern a l’ombra”, l’oposició, ha abandonat algunes pretensions. Mai no s’aconsegueix el 100%. El govern, que treballa “a la llum del dia”, també ha fet renúncies en bé de l’acord. Hem acceptat no incloure les inversions per a la portada d’aigües des de la planta dessaladora de Blanes (que afecta Vidreres, Riudarenes i Sta. Coloma). Els altres grups no ho trobaven prioritari i hem acordat parlar-ne més endavant. No pot ser gaire enllà, ja que a Vallcanera altres anys s’han produït episodis de manca de qualitat de l’aigua i, a la llarga, podem trobar-nos altre cop amb això i amb escassetat de cabal, i cal tenir alternatives preparades. Cal abordar-ho amb temps, per no haver-ho de lamentar després.
Esperem de la responsabilitat de tots que es vulgui encarar el més aviatpossible, sense alarmisme, amb seny. La mateixa responsabilitat esperem trobar per fer un debat serè i assolir un consens o acord majoritari (si no pot ser unànime) sobre el més important que tenim pendent: l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), ja elaborat, que substituirà les Normes subsidiàries dels anys 80. El pas donat amb l’aprovació del pressupost hauria de facilitar una negociació per desencallar el POUM.
Darrerament, però, l’oposició ha emès un senyal contrari al consens que necessita el nostre futur urbanístic. Han presentat una moció per a una modificació de les Normes vigents a fi de canviar l’ús d’un sector del casc urbà (per permetre l’ús educatiu) amb la idea de resoldre una problemàtica
particular. La resta de sectors del municipi i la decisió sobre els usos del sòl de tot el terme quedarien pendents i no s’abordarien.
Una modificació més? Potser volen continuar fent “urbanisme a la carta” en comptes d’ordenar definitivament el poble? Això a Sils ja ho hem viscut: requalificació de zona industrial al Massabè a instàncies d’un particular, admissió d’una quarta planta als blocs del Passeig... Hi ha interessos que un
particular pot sol·licitar legítimament però que és més dubtós que ho faci un grup polític i, en tot cas, no tenen perquè coincidir amb l’interés general.
El POUM resol tots aquests i altres aspectes de detall. Aprovar-lo voldrà dir, amés, disposar de terreny públic de cessió obligatòria amb temps suficient –els processos administratius són llargs– per ubicar-hi, per exemple, l’institut de secundària. I tenir normes clares i actualitzades per molts anys. El municipi,l’entorn urbà i natural, els particulars i les empreses ho necessitem.
Estem oberts al diàleg i l’oferim sincerament. Els altres grups han de dir què volen fer.

Vallcanera recupera l'antiga escola com a centre cívic

Aquest veïnat de Sils inaugura el centre
Desenes de veïns van assistir ahir en la inauguració del centre cívic de Vallcanera, l'edifici de l'antiga escola que s'ha reconvertit en un espai per al poble, després d'anys de degradació. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), regidors de l'equip de govern, i la consellera de Salut, Marina Geli, van participar en l'acte d'inauguració.

Tot Vallcanera es va bolcar en un esdeveniment tan important com emotiu per al poble ja que, amb la inauguració d'ahir, es va fer realitat una de les reivindicacions més importants dels darrers anys dels veïns de la localitat. L'edifici de l'antiga escola s'ha reconvertit en un centre cívic, amb una inversió d'uns 350.000 euros, complementada per una rehabilitació de l'entorn en què també s'ha destinat una bona quantitat de diners.

La consellera de Salut, Marina Geli, va assistir a aquesta inauguració i va destacar que «l'equipament torna a ser del poble». Geli va fer un joc de paraules i va remarcar que l'època de les escoles continua commovent molts ciutadans de Vallcanera i, a més, va donar la idea d'anomenar l'equipament nou escola cívica.

El moment commovedor

Sens dubte, però, la intervenció que va commoure més i que va provocar els aplaudiments finals de tots els assistents va ser la de la senyoreta Caterina Alsina, que va estar a l'escola durant la dècada dels anys seixanta. Alsina va repassar la seva estada a l'escola, a davant de molts dels qui van ser alumnes seus que se la van escoltar amb atenció i plens d'emoció.

Trenta mil pessetes
Les Escoles de Vallcanera es van construir l'any 1928, van costar 30.200,5 pessetes i es van inaugurar l'any següent, en un acte molt lluït i ple a vessar d'autoritats importants de l'època. L'escola va funcionar fins a la dècada dels anys setanta i, com que coincidia amb la introducció del transport escolar al poble, el col·legi es va tancar, i l'ensenyament es va centralitzar a Sils. A partir d'aquell moment, l'edifici va entrar en una fase de degradació progressiva, fins a la rehabilitació actual.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/150106.html

Martí Nogué a Els Matins de TV3

Edicte sobre informació pública d’un projecte

Aprovat inicialment el projecte d’obres locals Ampliació del pavelló municipal i construcció d'un gimnàs a Sils per acord de Junta Govern Local extraordinària del 5-febrer-2010, es sotmet a informació pública per termini de trenta dies, comptats des d’endemà de la darrera data de publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol interessat en les dependències municipals per tal que es formulin les al·legacions que s’estimin pertinents.

Sils, 8 de febrer de 2010
Martí Nogué Selva
Alcalde

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL - DIVENDRES 19 DE FEBRER A LES 19:00

O R D R E D E L D I A

I.- PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA :

1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL:

2.- Aprovació Pressupost Municipal general any 2010

L’Alcalde president,

Martí Nogué Selva.

Sils, 15 de febrer de 2010.

Ajuntament de Sils

OBSTACLE RERA OBSTACLE

En ell darrer ple municipal ordinari del 5 de novembre estava previst aprovar una modificació de Normes subsidiàries de pla·
nejament urbanístic que hauria permés desenvolupar el sector de l’antiga Central. La proposta s’havia treballat amb veïns, equip
redactor contractat i serveis tècnics munici· pals, i estava madura per ser aprovada. Sobretot tenint en compte que els veïns ja fa tres anys que hi inverteixen temps i diners i que esperen una resolució positiva.

Doncs bé, aquesta mena de “govern a l’ombra” que tenim a Sils, format pels tres grups de l’oposició, es van proposar esguerrar-la i van aconseguir que no s’aprovés, amb el vot negatiu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya/Verds i l’abstenció d’AMS i de CiU. Els regidors del govern d’IdS/PM hi van votar a favor, però calia majoria absoluta i no hi va ser.

La conseqüència és que no es va poder enviar a la Comissió provincial d’urbanisme (que pot aprovar el canvi o demanar no· ves modificacions), de manera que la cosa s’allargarà, quan ja estava a punt. Es genera un perjudici clar, des del nostre punt de vista, per els veïns en primer terme, i per a la població en general, que veu endarrerit un projecte necessari. Els grups que van impedir l’aprovació cal que expliquin quines raons tenen per aturar el projecte. Que ho expliquin en primer lloc als veïns que hi estan d’acord, per amplíssima majoria.

La proposta de modificació és impecable i s’ha fet pensant en el futur POUM. Els veïns han actuat amb generositat hi han cedit el percentatge de terrenys per a zona verda que es preveu en el POUM, com aconsella la Comissió d’urbanisme, de manera que no hi pot haver res a objectar. Decidir la distribució dels espais del sector és una segona fase i ja no és competència del ple municipal. Ara, si no s’aprova la modificació de normes, no es pot elaborar el projecte urbanístic que ordenarà i millorarà tot el sector. No obstant, hi ha qui es considera legitimat per obstaculitzar, per condicionar el desenvolupament urbanístic de totes les maneres possibles. Quins interessos els mouen? L’interès comú, el be públic? Val la pena fer-se la pregunta.

Sempre que els tres grups opositors s’uneixen (o coincideixen en el resultat) per tombar alguna iniciativa municipal, fent impossible el consens que tant reclamen, s’acaben equivocant. Recordem la ubicació de la nova escola o el transport escolar, per citar només dos casos. Els pitafis són més greus quan es deixen endur per ICV.

Les persones més preparades i despertes d’AMS i CiU segur que s’adonen que no podeN continuar així. Tant de bo puguin redreçar les coses i no hagin d’aturar projectes necessaris per demostrar que existeixen.

Seria un error molt greu, creiem nosaltres, continuar per aquest camí i impedir l’aprovació en aquesta legislatura del sector central i, encara més, del POUM, ja enllestit, ja que significaria una pèrdua de temps i una despesa desorbitada per el municipi. O potser esperen que arribi la pre-campanya electoral i poder fer “bullir l’olla” amb aquests temes?

COMPENSACIÓ DE L’IBI DE L’AP-7

Des de l’inici mateix d’aquesta legislatura, un dels problemes més greus a que es va haver
d’afrontar el nou equip de govern de l’Ajuntament, era el de disposar de noves vies de finançament en un temps en el que s’han reduït moltíssim altres fonts d’ingressos municipals per raó de la crisi econòmica.

Una de les possibilitats que es va estudiar amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i el servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva, era la de reclamar que l’Estat compensés a l’Ajuntament per totes les bonificacions fiscals de l’IBI de les quals gaudia l’empresa concessionària ACESA, que representava un 95% de la quota de l’impost.

La legislació estatal recull des de fa temps que, per preservar la suficiència financera dels Ens locals, en el cas que l’Estat estableixi un benefici fiscal sobre els tributs locals, l’impost d’aquest benefici ha de ser compensat per l’Estat a l’Ens local corres· ponent. Fins hi tot les lleis de pressupostos generals de l’Estat des de l’any 1999 estableixen que el Govern Espanyol estudiarà la compensació als ajuntaments afectats per la bonificació de l’IBI anteriorment citat, sense que s’hagi concretat fins ara cap mecanisme de compensació.

Inicialment es va recórrer a l’Òrgan General de Coordinació Financera amb les entitats locals del Ministeri d’Economia i Hisenda que va dictar una resolució desestimatòria. Davant d’això, l’Ajuntament i el Consell Comarcal, que té delegada la gestió tributària i recaptatòria de l’IBI de Sils, van interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Estat reclamant lescompensacions retroactives dels últims quatre anys a les que creia tenir dret.

I va ser en una sentència del passat 21 de juliol, que es va notificar en el decurs del mes de setembre, que la sala contenciosa del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid VA ESTIMAR el recurs presentat per l’ajunta· ment i va reconèixer el dret de demanar ser compensat per l’administració de l’Estat, pel concepte de les bonificacions fiscals en l’impost sobre bénsimmobles (IBI), gaudit per ACESA en la quantitat de 346.121,73 Euros (exercicis de 2003 a 2007).

L’estimació és de caràcter parcial ja que no hi ha hagut condemna en relació amb el pagament dels interessos també sol·licitats, perquè “fins aquesta sentència, no s’havia determinat l’obligació de pagar per l’Administració de l’Estat”.

Properament es reclamaran les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercicis de 2008 i 2009 davant la Direcció Generals de Coordinació Financera.
Amb aquesta sentència, sens dubte, cal reconèixer la bona coordinació i el “saber fer” dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sils i del servei de gestió tributària del Consell Comarcal de la Selva, en la tasca d’assessorament als polítics locals per tal de poder prendre decisions com aquesta.

Es continua treballant...

REGIDORIA D’HISENDA

Sils, Caldes i Maçanet planten cara a l´Estat per forçar-lo a desencallar l´A-2

Els tres ajuntaments aprovaran una moció conjunta on reclamen més compromisos de Foment

Els ajuntaments de Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva es troben en peu de guerra després de tenir les obres de desdoblament de la N-II aturades des de fa mesos. En concret, el tram que transcorre entre Caldes de Malavella i Sils ho està des de fa mig any i el que va de Sils fins a Maçanet de la Selva ho està des de fa un any i dos mesos.
Per demostrar el seu malestar, els tres pobles han decidit plantar cara a l'Estat i des dels tres consistoris han elaborat una moció on reclamen que es desencalli aquesta infraestructura viària que recorre els tres municipis selvatans i titllen l'actual traçat amb els treballs aturats com el "d'una carretera comarcal".
Aquesta moció ha sorgit de l'Ajuntament de Caldes de Malavella a petició de tots els grups que el conformen (PIC, CIU, ERC, PSC i ICV) i ja l'ha ratificat aquesta setmana en ple per unanimitat i, en els propers dies, ho faran els de Maçanet de la Selva i Sils, tal com van confirmar-ho els dos alcaldes, Alfons Soms (PSC) i Martí Nogué (IdS), fent les adaptacions necessàries del text a cadascun dels municipis.
El que exigeixen els tres pobles és en concret al Ministeri de Foment que actuï amb urgència i que un cop reiniciï les obres "s'intensifiqui el ritme d'execució, es fixin uns terminis breus i inajornables per a la finalització de les obres" i que, mentre això no passi, es realitzi manteniment a la via, així com garantir la seguretat en tots els trams. Paral·lelament, també reclamen al Parlament de Catalunya i als diputats gironins del Congrés dels Diputats que "vetllin per la ràpida planificació i excecució dels diversos trams" i finalment, al Servei Català de Trànsit, que reguli el trànsit "en les hores de màxima afluència de vehicles per evitar els riscos i les molèsties causades per la gran afluència de vehicles i el malestat dels accessos".

Reunió ajornada
Aquesta setmana l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), i el de Sils, Martí Nogué (IdS), havien de reunir-se amb el subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, però finalment, la reunió sense saber-ne els motius s'ha ajornat per d'aquí a un parell de setmanes.
El fet és que aquest canvi de data ha deixat sorpresos ambdós batlles i, de fet, ahir es preguntaven si no és que en dues setmanes s'esperen notícies referents a la futura A-2 i, per això, se'ls ha canviat el dia. A la reunió prevista el que reclamaran són dates concretes d'execució i no aproximades com fins ara.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/02/comarques-sils-caldes-maanet-planten-cara-lestat-forarlo-desencallar/373360.html

La Falange té previst manifestar-se a la Jonquera, a més d'altres 22 municipis

La Falange té previst concentrar-se en 22 pobles gironins contra la consulta del 13-D

El partit espanyolista demana protecció a Interior, que ha preguntat als municipis afectats per decidir si permet els actes. La Falange Española de las JONS ha convocat concentracions en 22 municipis gironins el proper dia 13 de desembre, coincidint amb la celebració de les consultes sobre la independència, sota el lema «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas».

El Departament d'Interior de la Generalitat ha enviat notificacions als ajuntaments dels pobles afectats demanant que informin de «les circumstàncies» dels llocs de les concentracions per decidir si les permet o si les prohibeix. Els ajuntaments tenen, a partir de la notificació, 24 hores per comunicar el seu parer a Interior. En el cas que no responguin, s'entendrà que l'informe és favorable.

Falange ha demanat també a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». Falange ha demanat permís per concentrar-se el 13 de desembre, entre dos quarts d'una i les dues del migdia, davant dels ajuntaments de Banyoles, Santa Coloma, Ripoll, Viladrau, Esponellà, Crespià, Vilademuls, Fontcoberta, Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Ridaura, Arbúcies, Sils, Torroella de Montgrí, Jafre, Cassà de la Selva, Celrà, Sarrià de Ter, la Jonquera, Roses i Palau de Santa Eulàlia.

El Departament d'Interior ha notificat aquesta demanda de Falange als ajuntaments afectats, que han de comunicar en un termini de 24 hores les «circumstàncies del lloc de concentració» per decidir després si permet o no la celebració d'aquests actes. Falange, en la seva petició de permís, afirma que aquestes «reunions» previstes s'inscriuen en una campanya que el partit realitza a escala estatal «en defensa de la unitat de la Nació Espanyola», i per això el lema de les concentracions serà: «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas». En aquesta mateixa petició, el partit espanyolista afirma que preveuen que les concentracions convoquin «uns 40 o 50 simpatitzants i amics». També assenyala que no disposaran de cap mesura de seguretat, i «prega» a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». En la petició formal d'autorització, Falange també relata com està previst que siguin aquests actes: «Els actes seran estàtics, però es llegirà un manifest mitjançant equip de megafonia i s'aclamaran les consignes aprovades per l'organització.

Així mateix, es repartiran fulls volants per informar els qui allà s'hagin congregat». A banda dels 22 municipis gironins, els falangistes també han demanat concentrar-se en desenes de municipis més de Catalunya.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/110788.html

Els pares retarden l´obertura de la llar d´infants de Sils

S'inaugurarà al gener després que el setembre passat no es pogués fer per manca de mobiliari i problemes tècnics

Els pares i mares dels nens de 0 a 3 anys que aniran a la nova llar d'infants de Sils, que es troba a la zona de les Mallorquines, després de dies de converses han aconseguit que l'Ajuntament no faci estrenar les instal·lacions als seus bebés el dia 9 de desembre, tal com ho tenia decidit l'equip de govern (IdS). I és que, consideren, després de parlar amb la futura directora i les educadores del centre escolar, que les instal·lacions no estan acabades i encara hi hauria deficiències.

Per tot això, van demanar al regidor d'Educació, Carles Taberner (IdS), que es deixés passar el primer trimestre i, per tant, s'inauguri aquesta llar d'infants a principis de gener, després de Reis. En concret, després d'una reunió mantinguda entre els dos col·lectius aquesta setmana, es va acordar obrir el dia 8 de gener vinent.

Entre els defectes que s'han trobat per part de l'equip educatiu, segons relata el futur president de l'Associació de Pares i Mares (Ampa) de la guarderia, Daniel Jiménez, hi hauria "els vinculats a l'educació del dia a dia, com ara esglaons més alts dels previstos, rentamans amb perill per a nens tan petits; un conjunt de temes de seguretat", remarca. Des de l'Ajuntament de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IdS), explica que s'hi van trobar "petites coses de poca importància" i ja s'ha començat "a fer la neteja i aquesta setmana ja s'instal·len els nous mobles".

Daniel Jiménez explica que el consistori els havia dit que el 9 de desembre era la millor data perquè la brigada de l'Ajuntament es pot dedicar plenament al trasllat, assegura. Pels pares, assegura, el 8 de gener és una data bona, ja que aquesta llar d'infants havia d'iniciar el curs al setembre i "ja no ens ve d'un mes" i llavors les instal·lacions no estaven llestes perquè s'hi havien detectat defectes en l'obra i no hi havia encara el mobilitari.

Aquesta nova guarderia ha de descongestionar l'actual llar d'infants de Sils, anomenada La Quitxalla, que es troba en ple nucli urbà, en concret, al carrer Prudenci Bertrana.

Adaptació i després de Nadal

El tema de l'adaptació és el que amoïna pares i educadors, explica Jiménez, i per aquest motiu remarca que "si hagués obert el dia 9 de desembre, els nens tindrien pocs dies per adaptar-se i se sentirien descol·locats".
La llar d'infants de l'àrea de Mallorquines té 75 places i en un inici no s'omplirà del tot perquè només se n'ocuparà una cinquantena, però estarà preparada per aplegar nens que han nascut en els darrers anys fruit de l'increment demogràfic que ha patit el municipi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/01/comarques-pares-retarden-lobertura-llar-dinfants-sils/373101.html

La poca pluja manté els estanys de Sils sota mínims quan haurien d´estar plens

La instal·lació d'una comporta a la sèquia i una tardor calenta han deixat l'espai sense aigua

A l'estiu completament assecat i a la tardor ple a vessar. Així és com hauria de ser el cicle natural dels estanys de Sils però, enguany, la dessecació artifical de la bassa per enretirar els animals al·lòctons com les carpes i el cranc americà, la instal·lació d'una comporta a la sèquia per impedir l'entrada d'aigua de baixa qualitat i les altes temperatures d'una tardor calenta han provocat que amb el desembre acostant-se pràcticament no hi hagi aigua als estanys.

El tècnic de la fundació Acciónatura, Enric de Roa, apunta que el flux hídric dels estanys s'ha vist molt alterat per la instal·lació de la comporta a la sèquia. Per contra, indica que si s'observa l'escassa aigua que humiteja l'espai es podrà observar, a diferència del que passava fins ara, com és clara i transparent perquè prové només de la pluja i d'alguns regs dels camps de conreu propers.

Habitualment, el nivell de precipitacions del municipi ronda els 700 litres per metre quadrat, volum suficient com per garantir el correcte cicle ecològic de la bassa. Si enguany no es mantenen hi hauria la possibilitat d'obrir la comporta de la sèquia però aquesta no resulta una opció atractiva pels tècnics de la fundació ja que aniria en detriment de les tasques de regeneració i sanejament fetes a l'estiu.

Per a de Roa, el que determinarà en l'aspecte biològic si la dessecació i la instal·lació de la comporta ha resultat una tasca efectiva serà el retorn de les aus aquàtiques quan hi hagi aigua suficient a l'estany, la col·lonització de la bassa per part dels amfibis com les granotes o els gripaus i l'aparició d'algues que oxigenin l'aigua.

L'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), indica que resulta beneficiós per als estanys que s'assequin a l'estiu per una qüesitó de salubritat. Respecte a això, recorda que en les últimes dècades no s'ha treballat en aquest sentit i manifesta que en un futur espera que aques procés s'efectuiï de forma natural perquè ja ha avançat que no es podrà realitzar cada any un dessecament artificial.

Des d'Acciónatura també confien que el buidatge i emplenament de la bassa es produeixi de forma natural.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/30/poca-pluja-mante-estanys-sils-minims-haurien-destar-plens/372882.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 3 DE DESEMBRE A LES 8:00

Tots els municipis gironins per on passa l'AP-7 en reclamaran l'IBI a l'Estat

La sentència judicial favorable a Sils i Maçanet ha provocat que 23 ajuntaments més iniciïn el procés administratiu
Poder cobrar la totalitat de l'IBI per l'ocupació de terreny de l'autopista ha estat tradicionalment una de les grans demandes dels ajuntaments dels municipis gironins per on passa aquesta infraestructura, ja que Acesa gaudeix d'una bonificació d'un 95% en aquest impost. La recent sentència favorable a les demandes que havien interposat Sils i Maçanet ha generat un efecte dòmino, i la resta de municipis ja estan seguint el mateix camí. Alguns ja han presentat la sol·licitud al Ministeri de Foment per cobrar l'IBI dels últims quatre anys –el màxim que permet la llei–, i si l'Estat els hi denega engegaran el procés judicial. La gran majoria, però, ho faran els propers dies a través de la Diputació de Girona, que s'encarregarà dels tràmits de la majoria dels municipis.

Dels 27 termes municipals per on passa l'AP-7, només Sils i Maçanet ja tenen una resolució judicial, mentre que Riudellots i Vilobí estan en espera de rebre-la. La resta ja han començat a tramitar –o estan a punt de fer-ho– la reclamació davant el Ministeri de Foment per sol·licitar l'IBI dels terrenys que ocupa l'autopista dels últims 4 anys, que és el que permet la llei. Per això tots destaquen que presentaran la reclamació abans de finals d'any, perquè així la indemnització comenci a computar des del 2006. Segons han explicat des de Xaloc, l'organisme de la Diputació que centralitzarà les demandes de gairebé tots els ajuntaments, el procés comença amb aquest tràmit davant Foment, que té dos mesos per respondre. En cas que no ho faci, o que denegui les indemnitzacions, llavors serà el moment d'anar al contenciós administratiu.

En un principi, i amb la jurisprudència existent, les perspectives són optimistes, si bé el fet d'anar als jutjats pot retardar la solució encara uns anys. Les indemnitzacions dependran dels ajuntaments, però Sils i Maçanet cobraran 346.000 i 767.000 euros, respectivament.

ELS MUNICIPIS

Municipis que ja han rebut una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid

Sils
Maçanet de la Selva

Municipis que ja han fet la demanda i estan pendents de conèixer la sentència

Vilobí d'Onyar
Riudellots de la Selva

Municipis que ja han presentat la reclamació al Ministeri de Foment, o que estan a punt de fer-ho aquest mateix 2009

Agullana
Aiguaviva
Bàscara
Biure d'Empordà
Borrassà
Cabanes
Capmany
Cervià de Ter
Darnius
Figueres
Garrigàs
La Jonquera
Llers
Pont de Molins
Pontós
Salt
Sant Gregori
Sant Julià de Ramis
Sarrià de Ter
Vilablareix
Viladasens
Vilademuls
Vilafant

Precedents favorables

Els municipis de Sils i Maçanet van ser els primers de la demarcació que van tenir una sentència favorable respecte a l'IBI de l'autopista. Tots els ajuntaments ho havien intentat, però havien desestimat continuar el procés per falta d'expectatives. De fet, inicialment els arguments es basaven en la llei d'hisendes locals del 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els pertoca de les autopistes, però el jutge va desestimar-ho en el seu moment perquè la norma no era retroactiva. Però el Consell Comarcal de la Selva va decidir seguir endavant, a través d'una nova via, defensant que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que el mateix Estat atorga en impostos locals. En aquest cas, el jutge els va donar la raó.

La Jonquera vol el del TAV

La Jonquera farà un pas més, i no es limitarà només a reclamar l'IBI de l'autopista. Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Cabezas, l'Ajuntament ja ha encarregat també al cadastre que valori els terrenys per on passa el TAV, ja que considera que està en les mateixes condicions que l'autopista: «El tram internacional també és una obra feta amb concessió administrativa, en aquest cas a TP Ferro, i de peatge, de manera que també els aplicarem el rebut de l'IBI», ha explicat Cabezas. Si TP Ferro no paga el rebut, l'Ajuntament portarà el cas als jutjats. Cabezas ha ressaltat que consideren que en ser una via ferroviària de peatge es tracta de fet d'una activitat econòmica, i que, per tant, ha de pagar aquest impost com la resta d'activitats.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/108809.html

No als maltractaments

La classe política i la societat civil va commemorar ahir el Dia Contra la Violència Masclista amb actes a diferents municipis gironins

Institucions, sindicats i entitats de les comarques gironines van fer ahir, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Dones, un crit unànime en contra de la violència masclista. A la ciutat de Girona, CCOO va fer un acte d'homenatge a les 49 dones de l'Estat que han mort a mans de les seves parelles o exparelles posant, davant dels jutjats, unes làpides simbòliques amb les inicials de cadascuna de les víctimes. La secretària de la dona de CCOO a les comarques gironines, Carme Bosch, va explicar que darrerament el sindicat ha detectat casos de violència masclista envers dones grans. «Són dones que fa anys que suporten maltractaments de tipus psicològic o econòmic per part de les parelles, però que no ho denuncien perquè es quedarien sense mitjans de subsistència». Al migdia, representants de diverses institucions gironines –Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Generalitat i Subdelegació– van assistir a la lectura del manifest de rebuig a la violència masclista, que va anar a càrrec de la professora de la UdG Cristina Sánchez-Miret i que va tenir lloc a la plaça del Vi. La sociòloga va dir, un per un, el noms de les deu dones que han mort aquest any a Catalunya a causa dels maltractaments i va reiterar que les institucions catalanes es comprometen a continuar treballant perquè l'eradicació de la violència masclista sigui algun dia una fita acomplida. Després de llegir el manifest i de fer un minut de silenci, Sánchez-Miret va expressar la seva preocupació per la presència de gent jove entre les dones que denuncien maltractaments, «perquè això vol dir que els patrons culturals es repeteixen». A Girona la jornada va acabar amb una concentració al vespre davant de l'ajuntament, convocada pels Grups de Dones de Girona i a la qual van assistir una vuitantena de persones. Els actors Sílvia Escuder i Martí Peraferrer van llegir uns poemes i seguidament es va passar a la lectura d'un manifest elaborat per les convocants, en què es reivindicaven les relacions de parella pacífiques i igualitàries.

Altres poblacions gironines, com ara Palamós, Sils, Lloret, Breda i la Bisbal, també van commemorar la jornada. A Sils, els grups municipals a l'oposició han demanat que el ple de l'Ajuntament acordi adherir-se al pla per a l'abordatge integral de la violència masclista del Consell Comarcal de la Selva. Des que es va posar en marxa aquest pla, el 2004, s'han atès 414 dones.

L'Ajuntament i els pares acorden endarrerir l'obertura de la llar d'infants fins al gener

L'Ajuntament de Sils i l'AMPA han acordat endarrerir el trasllat a la nova llar d'infants fins passat Nadal, el dia 8 de gener. En un principi l'Ajuntament volia que la nova llar entrés en funcionament el 9 de desembre, però els pares consideraven que l'equipament encara no estaria en condicions i que per dues setmanes era preferible ajornar el trasllat. Al final el consistori ha acceptat la petició

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/108323.html

CICLE D'ACTIVITATS SOBRE LES DONES

Més serveis per als nouvinguts a la Selva

El Consell Comarcal de la Selva i Càritas Diocesana de Girona han signat un conveni de col·laboració per la prestació de serveis d'assessorament jurídic en llei d'estrangeria. En el marc de l'acord, Càritas es compromet a destinar un professional per tal d'atendre les demandes d'informació i assessorament en la tramitació de documentació d'aquells nouvinguts que facin referència a la Llei d'estrangeria. Aquesta persona serà l'encarregada d'oferir un servei d'atenció directa durant dues hores setmanals a Sant Hilari Sacalm, Anglès i Sils.
D'altra banda, per poder atendre els nouvinguts també es preveuen la realització de tres xerrades sobre la Llei d'estrangeria als municipis que el Pla comarcal de ciutadania i Immigració defineixi, facilitar la participació de voluntaris en tasques de suport i difusió del servei, a través de les parròquies, facilitar la participació d'alumnes en pràctiques, entre d'altres.
Es tracta d'un conveni per un any però que es podria prorrogar pel període de dos anys fins a un màxim de quatre anys prèvia ratificació entre les parts. L'acte de signatura de l'acord el van escenificar dilluns el president del Consell Comarcal, Jordi Gironès i el director de Càritas Diocesana de Girona, mossèn Narcís Ponsatí.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/18/mes-serveis-als-nouvinguts-selva/370384.html

El Gironès, el Pla de l´Estany i la Selva es coordinaran en salut

El Govern ha aprovat la constitució del Govern Territorial de Salut del Gironès -Pla de l'Estany- Selva Interior i n'ha aprovat els estatuts. Amb la creació d'aquest tipus de consorcis, el Govern vol contribuir a la millora de la salut dels ciutadans del seu àmbit territorial. Les seves funcions bàsiques, que inclouen, com a mínim, atenció primària, hospitalària i sociosanitària, són l'ordenació i la coordinació dels recursos per garantir la millor prestació dels serveis sanitaris.

Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l'administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l'adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut. Aquests governs tenen un abast territorial definit que parteix, orientativament, de la delimitació pròpia de les àrees bàsiques de salut (ABS) i de les comarques, i d'un dimensionament que inclogui com a mínim l'atenció primària, l'hospitalària i la sociosanitària.

El Govern Territorial de Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior comprèn una població de 299.663 habitants. El Pacte per a la Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior es va signar en data 24 de setembre del 2009 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, els municipis d'Aiguaviva, Amer, Anglès, Arbúcies, Banyoles, Bescanó, Bordils, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, Camós, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, la Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Flaçà, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Girona, Hostalric, Juià, Llagostera, Llambilles, Maçanet de la Selva, Madremanya, Massanes, Mieres, Osor, Palol de Revardit, la Pera, Porqueres, Quart, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Serinyà, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilablareix, Viladasens, Vilobí d'Onyar i els consells comarcals del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/17/comarques-girones-lestany-selva-coordinaran-salut/370344.html

El moll de l´estació té uralita i l´enderroc val 10.000 més

L'edifici es troba encerclat per tanques i no es permet estacionar en l'aparcament que hi ha a la zona.
Carles Colomer

L'Ajuntament preveia rehabilitar-lo però després d'avaluar-ne el mal estat va decidir tirar-lo a terra i construir-hi un nou edifici d'ús sociocultural

L'Ajuntament de Sils ha iniciat aquesta setmana l'enderroc del moll de l'estació de tren de la població però poc abans, durant una revisió tècnica de l'edifici, quan el projecte ja estava enllestit, els tècnics municipals van veure que hi havia uralita al teulat d'aquest antic edifici de mercaderies.
Aquest entrebanc ha provocat, tal com explica l'alcalde, Martí Nogué (IdS), "fer un projecte especial, enviar-lo al Departament de Medi Ambient, per aquest tipus de residus" i que haurà suposat un increment de 10.000 euros en el projecte inicial, que estava valorat en uns 23.150 euros.
La uralita és un fibrociment que té l'amiant entre els seus components, una substància que es fa pols ràpidament i és cancerígena. Aquest element provoca, tal com explica l'alcalde, que s'hagi hagut de contractar una empresa especialitzada que tracti aquest tipus de residu i, alhora, ha provocat que s'hagi hagut de precintar la zona i prohibit l'aparcament en una àrea on diàriament estacionen uns 200 vehicles.
Les obres d'enderroc es preveu que tinguin una durada d'entre vuit i deu dies i mentrestant no es pot accedir en cotxe a l'esplanada de l'estació. Quan s'hagi enderrocat l'edifici que "després d'inspeccions es va decidir que era perillós i es trobava en mal estat", mentre no s'hi construeixi cap equipament municipal en l'àrea que deixa lliure, s'hi podrà aparcar.

Equipament sociocultural

En un futur, en aquest indret on s'aixeca el moll de l'estació s'hi preveu un espai sociocultural. De moment, no està decidit el seu contingut, remarca Martí Nogué, "ja que ens vam comprometre a parlar-ne amb tots els grups tant de govern com d'oposició, i ara ens hi posarem".
El que sí que queda clar, però, és que l'any que ve s'ha d'enllestir el projecte d'aquest equipament municipal, pel qual l'Ajuntament té una subvenció atorgada de 17.000 euros. I, d'altra banda, compta amb gairebé un milió d'euros d'ajuts de Generalitat i Diputació, inicialment per a una biblioteca i un polivalent.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/12/comarques-moll-lestacio-uralita-lenderroc-10000/369205.html

La Diputació impulsa la redacció de plans d'accessibilitat a 15 municipis gironins

Jaume Sitjà, diputat d'Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona, ha presentat avui el Pla Director d'Accessibilitat Universal, un projecte que vol fomentar la redacció de plans d'accessibilitat als municipis gironins.

Els plans d'accessibilitat són un conjunt d'informacions i recomanacions que es posen a disposició dels municipis per tal que aquests els tinguin en compte en les seves decisions. El seu objectiu principal és ser una eina que possibiliti la integració de les persones amb discapacitat i la normalització de la seva quotidianitat.

Un pla d'accessibilitat consta principalment de dues parts: d'una banda, l'anàlisi i el diagnòstic de les necessitats d'accessibilitat al municipi, i, de l'altra, la proposta d'estratègies tecnicoeconòmiques per millorar la situació. Els plans són integrals, ja que impliquen l'estudi de diversos àmbits, i són universals, ja que beneficien el conjunt de la població: mares i pares, persones grans, infants, persones amb necessitats específiques de mobilitat, persones amb discapacitats...

Segons ha assenyalat Jaume Sitjà, el Pla Director d'Accessibilitat Universal de les comarques gironines s'implementarà per fases. La primera fase consistirà a proporcionar a 15 municipis gironins de menys de 20.000 habitants un pla d'accessibilitat. Per fer-ho, es contractarà una empresa externa per mitjà de concurs públic. Els 15 municipis són: Arbúcies, Besalú, Bordils, Corçà, Flaçà, Lladó, Llançà, Palol de Revardit, Portbou, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere Pescador, Serinyà, Sils i Ullastret. La fases posteriors continuaran la tasca d'implementació del Pla Director al municipis. Per portar a terme aquesta implementació, la Diputació de Girona ha subscrit un conveni amb l'IMSERSO i la Fundació ONCE.

El diputat ha destacat que la voluntat de la Diputació és donar serveis als municipis, especialment a aquells que disposen de pocs recursos. Sitjà també ha assenyalat que "millorar l'accessibilitat és augmentar les oportunitats de desenvolupament de les persones i la seva participació i integració en la vida econòmica i social del municipi".

Martinoy demana que es desencalli l'N-II

El delegat del govern de la Generalitat a les comarques gironines, Jordi Martinoy, va demanar ahir que es desencallin «el més aviat possible» els tràmits burocràtics que estan impedint la represa de les obres de l'N-II en el tram que estan aturades, just entre Caldes i Sils. Begar Construcciones y Contratas, que és una de les dues empreses de l'UTE a les quals es van adjudicar els treballs, no ha renunciat a l'obra, tot i haver presentat concurs de creditors, i això està dificultant que Foment pugui adjudicar les obres a una altra empresa i tornar a impulsar el projecte. Martinoy, però, no n'ha responsabilitzat l'Estat: «Les lleis són molt formalistes per garantir la transparència, i això que ha passat en aquest tram de l'N-II també ens podria passar a nosaltres», ha afirmat. El delegat ha desvinculat, així, aquest cas «del retard i falta d'inversió històric» en el desdoblament de l'N-II.

Els alcaldes manen la pressa

D'altra banda, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), va afirmar ahir que amb les últimes notícies sobre l'N-II es veu que hi haurà «més endarreriments», i es va queixar que l'Estat no els hagués «dit res». «Estic una mica decebut de tot això», va dir. Sobre si s'ha parlat de la possibilitat de fer un front comú entre els municipis afectats, Nogué va assenyalar que no se n'ha parlat. «Seria mirar de posar-nos en contacte, però no sé si tinc gaires esperances que els tràmits puguin ser més curts.»

Per la seva banda, l'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC), va assenyalar que el fet que l'empresa que va fer concurs de creditors no vulgui deixar l'obra «és un tema greu». «Estem donant una imatge molt nefasta», va opinar. Sobre fer força entre tots els municipis, va reconèixer que «cal pressionar el màxim possible», ja que l'estat actual de l'N-II és «perillós».

L'alcalde de Caldes, Joan Colomer (PIC), va assenyalar que si no s'arregla «veurem què passa». Va afirmar que els grups polítics de l'Ajuntament consensuaran en el proper ple «una moció de protesta», i va recordar que en el ple anterior fins i tot es va parlar de «tallar la carretera».

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/99491.html

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 5 DE NOVEMBRE DEL 2009 A LES 19:30

L´Estat densencalla el tram Sils-Maçanet de l´A-2 i treu a exposició el nou traçat

Fa un any que l'obra està aturada i l'alcalde silenc està indignat perquè no se l'ha informat

Els treballs de retirada de la gran estructura de ferro que transportava el tràiler que es va accidentar dimecres en un revolt de la carretera Nacional II a l'alçada de Sils van obligar ahir a tallar, altra vegada, la circulació per la zona i a desviar-lo per rutes secundàries. Consegüentment, les cues en aquell tram van ser inevitables i van arribar fins a Caldes de Malavella, per un costat, i fins l'encreuament que porta a Vidreres i a Lloret de Mar, per l'altra.
Les grans dimensions de la peça que traginava el camió accidentat va fer necessari que la maquinària que s'encarregava de les feines ocupés els dos carrils de la marxa i la circulació. Tant pel que fa als vehicles que anaven en direcció a Girona com pels que es dirigien cap al sud, en direcció a Maçanet de la Selva i Barcelona, va quedar completament tallada. Això va obligar a desviar el flux de cotxes per Mallorquines i Sils i la mesura va derivar en una important congestió circulatòria.
Les tasques van començar a mig matí i van ser complicades. De fet, malgrat que el camió s'havia accidentat dimecres no va ser fins ahir que es va tenir tot a punt per netejar el voral i carregar l'estructura en un altre tràiler. Les grans dimensions de la peça feien necessària maquinària específica i grues de grans dimensions per poder suportar tot el pes de l'entramat de ferros.
Les màquines van ocupar els dos carrils de la circulació i va ser inevitable desviar el trànsit.
Es dóna el cas que aquell tram (Sils-Caldes de Malavella) hauria d'estar desdoblat des de l'any 2005 però que, per motius ben diversos, el projecte d'execució està tot just a les beceroles. De fet, (com ja recordava aquest diari en la notícia que donava detalls de l'accident de dimecres) l'obra està paralitzada des de fa quatre mesos. El fet que l'empresa que ha d'executar els treballs entrés en concurs de creditors (també està investigada per la seva presumpta participació en la trama del cas Gürtel) no ha fet altra cosa que posar més traves.


L'octubre de l'any passat va sonar l'alarma quan l'Estat va confirmar que les obres de desdoblament de la N-II havien quedat paralitzades en el tram que va de Sils a Maçanet de la Selva -de 4,7 quilòmentres- després que l'adjudicatària Copcisa decidís no seguir amb els treballs perquè el pressupost s'havia encarit. Ara, un any després el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publicava ahir que el nou projecte de traçat s'ha posat a exposició pública durant un mes i que per tant, es comença a desencallar aquest tram selvatà, que fa un any que té les obres aturades.
Aquest nou traçat afecta un total de 107 finques entre els municipis de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva i segons el consistori maçanatenc, no varia gaire del que es va adjudicar per 23,3 milions d'euros el febrer del 2006. Els treballs de desdoblament d'aquesta àrea selvatana de la N-II es van iniciar l'abril de 2008 i sis mesos després ja es paralitzaven.

Crítiques de Sils a Foment

En concret, el projecte de nou traçat ha arribat a l'Ajuntament de Maçanet de la Selva però, no al de Sils. Un fet que criticava ahir l'alcalde Martí Nogué (IdS), ja que des de l'estiu no han mantingut cap contacte amb els responsables del Ministeri de Foment.
El gener va haver-hi una audiència pública per part del delegat del Govern de Catalunya i aquest va anunciar que el nou projecte s'acordaria amb els ajuntaments afectats i que per tant, això representaria amb tota probabilitat un projecte consensuat i per tant, amb poques al·legacions.
Segons l'alcalde de Sils però, hi havia un detall en el seu tram sobre "un vial de servei que connecta amb un camí que vam dir que no ens acabava d'agradar i els tècnics ens van dir que dirien alguna cosa". Es tracta del camí públic de Can Butiñà i en aquests moments el consistori silenc no sap com s'ha solucionat. Per tot això es mostra sorprès que ja s'hagi posat a exposició pública i enunciat ja els béns afectats.
Des de Maçanet en canvi, l'alcalde Alfons Soms (PSC) explica que ja ha arribat el projecte nou aquesta setmana i que tot just ara l'estan estudiant. Tot i això, el batlle assegura que a primera vista "sembla que les peticions estarien incloses i que no hi ha grans modificacions del traçat". D'altra banda, un aspecte que preocupava l'ajuntament maçanatenc, l'enllaç de la c-35 amb l'autovia A-2, el "punt més conflictiu, d'entrada sembla que estaria ben resolt". Tot i això, els serveis tècnics del consistori ara estudiaran si totes les peticions han estat recollides i Soms recorda que encara hi ha 3o dies per fer al·legacions.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/10/31/lestat-densencalla-tram-sils-macanet-2-treu-exposicio-nou-tracat/366856.html

La constructora de l'N-II de Sils a Caldes no renuncia a l'obra i en complica la represa

Begar va presentar concurs de creditors, i l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no té permís per continuar els treballs

Les obres del desdoblament del tram de l'N-II entre Sils i Caldes ja fa gairebé quatre mesos que estan aturades, perquè una de les dues constructores que formaven l'UTE adjudicatària del projecte –Begar Construcciones y Contratas– va presentar concurs de creditors. Benito Arnó, l'altra empresa, tenia capacitat per continuar els treballs, però no té el permís legal per fer-los ella sola. L'Estat s'havia posat un termini mínim de tres mesos per resoldre el conflicte i reprendre les obres, però la solució s'ha complicat perquè Begar no ha renunciat al projecte, cosa que semblava que podia ser la sortida més ràpida i factible, i ara s'hauran de buscar altres camins. D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública el nou projecte de desdoblament de l'N-II en el tram de Sils a Maçanet.

La subdelegació del govern va admetre que ara per ara no hi ha novetats pel que fa a la represa de les obres en aquest tram, si bé s'està buscant la millor manera de resoldre un conflicte que va començar quan Begar va presentar al juny un concurs voluntari de creditors als jutjats mercantils de Valladolid, que va declarar l'empresa insolvent. La justificació va ser la reducció creditícia, si bé també es va saber que el seu propietari, José Luis Ulibarri, estava implicat en el cas Gürtel, fet que hauria accentuat encara més la mala situació de l'empresa.

El subdelegat del govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, va explicar aleshores que la solució del cas trigaria més de tres mesos, si bé ja hi havia una llista d'empreses interessades a ocupar el lloc de Begar. El problema era que l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no tenia el permís per fer ella sola les obres, i legalment calia una altra empresa que la complementés. Les previsions eren que Begar renunciés als treballs, de manera que es pogués obrir el procés administratiu per adjudicar-los a una altra empresa. Però a l'hora de la veritat Begar no hi ha renunciat, ja que la seva cartera d'obres adjudicades representa un actiu per intentar resoldre la seva situació financera, sigui sent comprada o reflotada. I si no hi renuncia, s'ha d'esperar que el jutge resolgui el concurs de creditors abans de poder-les adjudicar a una altra empresa, llevat que es decideixi indemnitzar econòmicament Begar. Això pot demorar la solució i la represa dels treballs en aquest tram.

Des de Benito Arnó van explicar ahir que la situació ara mateix és aquesta, si bé consideren que la llei de contractació vigent «dóna suficient marge per a diverses solucions, i és el Ministeri de Foment el que ha de determinar per quina es decideix». En tot cas, van reconèixer que tenir les obres parades no interessa a ningú, per descomptat als usuaris no, però tampoc a ells perquè els incrementa els costos. En aquest sentit, des de Benito Arnó van explicar que estan negociant amb Foment com es pot resoldre l'obra entre Sils i Caldes, i també altres projectes que tenien en marxa conjuntament amb Begar en altres zones. «S'està parlant i buscant una solució, però aquesta ha de ser bona per a tots dos: el ministeri i nosaltres», i han assegurat també que de les diverses obres en què es negocia el cas del desdoblament de l'N-II de Sils a Caldes és ara mateix dels més complicats.

La Jonquera, el 2010

L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, s'ha reunit recentment a Madrid amb responsables del Ministeri de Foment per conèixer de primera mà l'estat de la tramitació per tornar a adjudicar les obres de l'N-II al pas pel municipi. Les feines es van aturar fa un any i no s'han pogut reprendre perquè s'ha d'adjudicar l'obra a una altra empresa, després que la primera companyia a qui es va encarregar el projecte hi renunciés per un conflicte econòmic amb el Ministeri de Foment. Segons ha explicat l'alcalde de la Jonquera, en la reunió mantinguda a Madrid se li ha comunicat que la tramitació continua i que les obres es reprendran durant l'any 2010. Les obres de la carretera al pas per la Jonquera van quedar aturades després de l'estiu passat, quan ja no es van reprendre per les discrepàncies entre Foment i l'empresa. El projecte té un cost de 3,44 milions, però també s'ha de refer perquè s'havia de construir un pont que no es podrà fer com estava previst perquè l'Agència Catalana de l'Aigua no ho permet.

Projecte Sils-Maçanet
El projecte entre Sils i Maçanet fa més temps que està aturat, poc més d'un any. Les obres estaven molt més endarrerides que al tram entre Sils i Caldes, i l'empresa adjudicatària, una UTE formada per Copcisa i Marcor Ebro, va decidir aturar els treballs arran de les modificacions que es van incloure en el projecte a petició dels ajuntaments i de la Generalitat, i que van encarir el pressupost de l'obra respecte a la xifra fixada en l'adjudicació. En vista d'aquest encariment, que es va situar a l'entorn del 20%, es va rescindir el contracte, i el Ministeri de Foment va optar per tornar a redactar el projecte, incloent-hi les millores reclamades pels ajuntaments i una millor definició de l'enllaç de la futura A-2 amb la C-35, la carretera de Maçanet a la Costa Brava, el punt més complex de l'obra. Precisament ahir va sortir a informació pública el nou projecte d'aquest tram Sils-Maçanet, després que Carreteres l'aprovés a finals de setembre. El document es podrà consultar durant un mes, i inclou tots els terrenys afectats per les expropiacions que s'hauran de dur a terme.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/98479.html