El DAR convoca els ajuts al desenvolupament del medi rural i pesquer i a les entitats d'assessorament agrari

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha convocat els ajuts a les entitats d’assessorament agrari de Catalunya, i els corresponents al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural i pesquer, com publica avui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

L’Ordre dels ajuts per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural i pesquer, que també tenen un termini de presentació de sol·licituds d’un mes, el finançament va a càrrec del DAR, per una quantia màxima d’1.310.000 euros.

Les actuacions, centrades especialment en la projecció, la difusió, la promoció de productes i les tasques d’assessorament al sector en col·laboració amb el DAR. Així, es considera actuacions subvencionables: tasques de promoció, difusió i projecció exterior de productes, consistents en jornades divulgatives, congressos i seminaris, i/o campanyes de difusió i/o de promoció; fires de caràcter eminentment agrari, ramader, agroalimentari i pesquer, d’àmbit local, comarcal, provincial, nacional o internacional que promocionin productes del territori en el qual les persones sol·licitants desenvolupen les seves actuacions; i les despeses corrents de les associacions, les fundacions, les empreses i altres entitats que realitzin tasques de promoció i difusió de temes agraris, agroalimentaris i pesquers, així com tasques d’assessorament al sector primari en col·laboració amb el DAR.

En poden ser beneficiàries les persones físiques o jurídiques que realitzin aquest tipus d’actuacions de difusió i/o promoció de temes agraris, agroalimentaris i pesquers, així com tasques d’assessorament en col·laboració amb el DAR.

Quant als ajuts de minimis a les entitats d’assessorament agrari per al foment de la implantació del Sistema d’assessorament agrari de Catalunya, de l’any 2008, estableix un termini de presentació de sol·licituds d’un mes. Es tracta d’ajuts cofinançats amb el FEADER, d’acord amb el que preveu el Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 de Catalunya, i aniran a càrrec d’una aplicació pressupostària del DAR per aquest any, per un import màxim de 800.000 euros.

El Sistema d’assessorament agrari de Catalunya, creat pel DAR l’any 2006, té l’objectiu de donar a l’empresariat agrari el suport tècnic necessari per a l’adopció de noves maneres i tècniques de treball més respectuoses amb el medi ambient, la salut pública, la sanitat animal, la sanitat vegetal i el benestar animal, i alhora millorar la gestió empresarial de les explotacions i la seva competitivitat. Actualment, són ja una setantena les entitats d’assessorament adherides a aquest sistema.

Amb aquests ajuts es fomenta la implantació dels serveis d’assessorament i ajuts als titulars de les explotacions agràries per a la utilització d’aquests sistemes d’assessorament. De fet, el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2007-2013 preveu, entre d’altres, una actuació per a la implantació del Sistema d’assessorament agrari de Catalunya. Aquesta actuació persegueix consolidar un teixit d’entitats que ofereixin serveis d’assessorament als productors agraris.

Les actuacions subvencionables se centren en la creació de nous llocs de treball de personal tècnic dedicat a l’assessorament, i en l’adquisició de determinat material nou destinat a la millora dels serveis d’assessorament. Els beneficiaris són bàsicament les entitats sense ànim de lucre o les cooperatives agràries o, en ambdós casos, les seves unions o federacions, inscrites dins del període de sol·licitud d’aquests ajuts al Registre d’entitats d’assessorament agrari de Catalunya que es comprometin a mantenir la seva activitat com a mínim durant un període no inferior a cinc anys comptats des de la notificació de la resolució de concessió de l’ajut corresponent.

D’altra banda, el DOGC també publica avui l’Ordre per la qual es modifica les bases reguladores dels ajuts a les pràctiques agroambientals, el foment de la ramaderia ecològica, les indemnitzacions compensatòries i la utilització dels serveis d’assessorament per part dels agricultors, mitjançant la modalitat del contracte global d’explotació, convocats per l’Ordre AAR/247/2007, de 4 de juliol.
17 d’abril de 2008

Edicte sobre informació pública d’un projecte

La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 18 de Febrer de 2008, va aprovar inicialment el Projecte d’Urbanització del Sector Massabé. S’obre termini d’informació pública
pel període d’un mes, en el transcurs del qual totes les persones interessades podran presentar
les al·legacions que considerin adients.

Sils, 31 de març de 2008

Martí Nogué i Selva
Alcalde

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Eradicar la violència masclista

El Parlament aprova la llei que regula l'abordatge de la violència masclista
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que regula les actuacions de la violència masclista a Catalunya. El nou text permet actuar contra totes les formes que adopta aquesta violència de manera integral.

La Llei dóna molta importància a la prevenció i estableix mesures adreçades a la sensibilització de tota la població. El text parteix de la base que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals i entén com a violència masclista aquella que s'exerceix contra les dones en el marc d'una relació de poder dels homes sobre les dones i que pot emprar tant mitjans físics com econòmics o psicològics; inclou amenaces, intimidacions o coaccions i es pot produir en l'àmbit públic o privat.
Algunes de les innovacions que presenta són:

*Nous instruments d'identificació de la violència masclista
*Facilitat d'accés a un habitatge a les dones que pateixin violència masclista
*Garantia de la formació ocupacional per a les dones afectades
*Assistència jurídica, ajuts i prestacions econòmiques: només es tindran en compte ingressos i els rendes individuals de cada dona, i no els de la unitat familiar
*Constitució d'un fons de garantia de pensions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries
*Creació de la xarxa d'atenció i recuperació integral
*Creació de mesures preventives en l'àmbit de mitjans de comunicació
*Creació de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada envers la violència masclista

Municipis i consells gironins porten la seva oferta a l'estand del Patronat al SITC'08

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona es presenta a la 17a edició del Saló Internacional del Turisme a Catalunya que se celebra al recinte firal de Montjuic, a Barcelona, del 17 al 20 d'abril amb tot un seguit de novetats. En aquest saló, de 56.000m2 i amb espai per als més de 1.500 expositors, tant els directament vinculats al sector -agències de viatges, empreses d'allotjament turístic- com indirectes empreses de transport- que procedeixen de 75 països diferents, el Patronat de Turisme, organisme de promoció turística de la Diputació de Girona, hi participa amb un estand obert, lleuger i de forma oval on hi destaquen imatges dels diferents atractius i productes de la demarcació. Aquest espai es trobarà ubicat al pavelló número 2 del recinte firal (E-207), i ocuparà una superfície de 300m2 on hi tindran cabuda 21 entitats i empreses gironines que comptaran amb diferents mostradors per exposar els seus productes, ofertes i serveis.

Els participants gironins al SITC són:

Oficina de turisme de Blanes

Lloret Turisme

Oficina de turisme de Tossa de Mar

Oficina de turisme de Sant Hilari Sacalm

Oficina de turisme de Girona

Oficina de turisme de Calonge- Sant Antoni

Oficina de turisme de L'Escala- Empúries

Oficina de turisme de Castelló d'Empúries- Empuriabrava

Oficina de turisme de Figueres

Oficina de turisme de Roses

Consell Comarcal del Pla de l'Estany/ Ajuntament de Banyoles

Consell Comarcal del Gironès.

Girona, terra de passeig

Consell Comarcal de la Selva. La Selva, la comarca de l'aigua

Turisme Garrotxa

Consell Comarcal del Ripollès/ Vall de Núria

Consell Comarcal de la Cerdanya

Costa Brava Verd Hotels

Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances

Associació de Turisme Rural

Consorci Vies Verdes de les comarques gironines

Club de Golf Costa Brava

Pirineu de Girona

Club de Turisme Nàutic de la Costa Brava

Club de Salut i Bellesa de la Costa Brava i el Pirineu de Girona

Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Enric Vilert, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, destaca del SITC que "és la plataforma idònia per a la promoció turística de les comarques gironines dins del que és el seu principal mercat emissor: el mercat català".

En l'estand del Patronat, a més de comptar amb la presència dels clubs de màrqueting de producte de golf, nàutic, salut i bellesa i vies verdes de les comarques gironines, s'habilitaran espais dinàmics i específics dedicats a degustacions gastronòmiques i presentacions. Durant les dues primeres jornades del saló, es duran a terme un seguit d'activitats adreçades a captar l'interès del públic final que assisteixi al certamen entre les quals hi ha tastos gratuïts de productes alimentaris autòctons de les comarques de Girona. Les degustacions aniran a càrrec de diverses institucions com l'oficina de turisme de L'Escala, l'oficina de turisme de Figueres, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, el Consell Comarcal del Gironès i Turisme Garrotxa.

La Fira esdevé la cita turística anual imprescindible tant per les empreses i entitats del sector com per a l'usuari català. El poder de convocatòria del certamen augmenta any rere any, fet que fa pensar que en aquesta nova edició es superarà la xifra de 207.000 visitants enregistrada en el 2007.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Catalunya tindrà garantida l'aigua de boca en una eventual situació d'emergència

Tota la població de Catalunya tindrà garantida l'aigua de boca en el cas que l'evolució de la sequera provoqui una eventual situació d'emergència. Segons han acordat el Govern català i el Govern central, això es farà aprofitant els excedents de la concessió ja existent des de l'Ebre cap a la zona de Tarragona. D'aquesta manera no s'extreurà ni una gota més d'aigua de la que ja està concedida per llei.
Aquesta actuació, provisional i amb caràcter d'emergència, portarà l'aigua de Tarragona fins Olèrdola, on es trobarà amb el sistema Ter-Llobregat, mitjançant una canonada d'uns 60 quilòmetres que utilitzarà bona part del recorregut de l'AP-7. Per fer-ho caldrà un canvi normatiu que es farà al proper Consell de Ministres a través d'un Reial Decret.
D'altra banda, una actuació d'emergència per modernitzar regadius permetrà aportar al cabal de l'Ebre més de 50 hectòmetres cúbics que ara es perden a causa de l'antiguitat i ineficàcia de la infraestructura. D'aquesta manera s'evita que el riu no perdi ni una gota d'aigua tot i que Aigües Ter-Llobregat usarà la part de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona que ara mateix no s'utilitza.

Es presenten 42 mesures per dinamitzar l'economia catalana i recolzar els sectors socials més afectats per la desacceleració

El Govern de la Generalitat ha presentat un pla de mesures de dinamització econòmica i de suport al sectors socials més afectats per la desacceleració que inclou 42 actuacions en diferents àmbits per afrontar l'actual context de desacceleració econòmica.
Aquest conjunt d'actuacions volen impulsar l'activitat econòmica, financera i empresarial i es tracta tant de mesures noves com d'actuacions ja previstes que cal potenciar i accelerar. Fan referència a inversió en obra pública, sòl industrial, finançament de l'activitat empresarial, polítiques actives d'ocupació, reducció dels tràmits administratius o incentius fiscals per a les empreses, entre d'altres. Les mesures previstes en el document tenen caràcter transversal i impliquen de forma directa el conjunt de departaments del Govern.

Acords de govern i pla de mesures

El conseller Baltasar signa un conveni amb els sindicats CCOO i UGT per a la promoció d'habitatge protegit

Per primera vegada, les dues cooperatives s’encarregaran del desenvolupament urbanístic integral de nous sectors que els encomani l’Incasòl

Els sectors on actuaran són a Reus, Valls, Solsona i Avinyó, on es preveu la construcció d’aproximadament 3.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits


El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha signat aquest matí un conveni amb els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT, Joan Coscubiela i Josep Maria Àlvarez, respectivament, per a la promoció d’habitatge protegit.

L’objecte principal del conveni és establir un marc de col·laboració entre l’Incasòl i les Cooperatives d’Habitatge promogudes pels sindicats, amb la principal finalitat d’aconseguir la creació d’habitatge protegit i assequible, per donar compliment als objectius del Govern de la Generalitat de Catalunya, fixats en el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007.

La principal novetat del conveni és que, per primera vegada, l’Incasòl pot encomanar el desenvolupament urbanístic integral de nous sectors a les dues cooperatives dels sindicats: Entorn (CCOO) i Llar Unió Catalònia (UGT). Els sectors on actuarà són a Reus, Valls, Solsona i Avinyó. Hi està prevista la construcció d’aproximadament 3.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits. La superfície total dels quatre sectors és de 57,2 hectàrees de nou sòl residencial.

Del 2004 al 2007 s’han iniciat i projectat a Catalunya prop de 40.000 habitatges protegits, dels quals el 74% els han realitzat les entitats sense ànim de lucre (Incasòl, altres operadors públics i cooperatives d’habitatges). Pel que fa a l’activitat de les dues cooperatives, Entorn i Llar Unió Catalònia han iniciat en aquest període més de 2.000 habitatges protegits.

El Pacte Nacional per a l’Habitatge, que preveu la construcció de 160.000 habitatges fins al 2016, es compromet, en una de les seves accions, a establir fórmules de compromís per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial, com el conveni signat avui.

Els municipis de Catalunya commemoren el dia del municipi demanant la creació de la llei de Governs Locals

Barcelona, 14 d’abril de 2008. – El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Salvador Esteve, ha manifestat durant la commemoració del dia del municipi que la creació de la llei de Governs Locals que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha se ser una prioritat per garantir la prestació de serveis públics de qualitat i la suficiència financera del món local.

Segons l’ACM, aquesta llei “ha de reforçar la democràcia de proximitat, garantir una prestació de qualitat dels serveis públics i modernitzar l’administració local posant més èmfasi en l’autonomia local, la suficiència financera, la subsidiarietat, la diferenciació i l’equilibri territorial”.
Aquesta tarda, l l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), juntament amb el departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, han commemorat de manera unitària el Dia del Municipi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la seva intervenció, Esteve ha reivindicat la dignificació dels càrrecs electes per combatre la desafecció política: “els nostres alcaldes i regidors disposen d’un catàleg dilatat de deures (fins i tot amb responsabilitats penals), però no de drets. Per exemple, una mare treballadora es pot beneficiar d’un permís de maternitat però, en canvi, una regidora no. Si vol agafar una baixa, ha de cessar del càrrec”. En aquest sentit, el president de l’ACM ha demanat per els alcaldes i regidors unes retribucions econòmiques dignes, el reconeixement de prestacions socials - com la pensió de jubilació i el subsidi d’atur – o el dret a la formació contínua.

De la mateixa manera, l’ACM considera que l’aprovació de la llei de finances locals és imprescindible pel desenvolupament dels ens locals de Catalunya perquè ha d’assegurar la suficiència de recursos i l’autonomia local. D’acord amb això, Esteve ha ofert tot el suport de l’associació al Govern a l’hora de negociar amb Madrid un finançament just per Catalunya.

L’ACM és l’entitat municipalista que té més associats. Actualment, més del 96% dels ajuntaments catalans hi estan adherits.

Els governs locals catalans han aprovat avui la Declaració del Dia del Municipi

El 19 d’abril va ser declarat oficialment Dia del Municipi per acord del Govern de la Generalitat el mes de febrer del 2006. El dilluns 14 d'abril del 2008 s'ha celebrat una reunió presidida per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs; i els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos; i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Salvador Esteve; i a la qual han assistit els alcaldes i alcaldesses membres dels comitès executius i consells nacionals d’ambdues entitats. En el decurs de l’acte s’ha aprovat la Declaració del Dia del Municipi. Una Declaració que ha estat tramesa als Ajuntaments de Catalunya perquè s’hi adhereixin.
També s’ha acordat, perquè la celebració d’aquest Dia del Municipi tingui el caràcter institucional que es mereix, suggerir als ajuntaments una sèrie de propostes i recomanacions per tal que, si ho consideren adient, organitzin activitats que permetin la difusió d’aquesta commemoració entre els ciutadans i ciutadanes. Entre les accions previstes hi ha: l’organització de jornades de portes obertes dels consistoris que permetin conèixer els edificis municipals; l’organització d’activitats informatives, com xerrades o conferències, l’edició de material divulgatiu, com l’edició de revistes o llibres que cada ajuntament consideri adient o posar la bandera de la ciutat al balcó de l’Ajuntament el dia 19 d’abril, entre d’altres activitats. En aquest sentit, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha destacat que “aquesta celebració ha de servir per commemorar i reflexionar sobre els reptes del municipalisme”.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha reivindicat que “la prioritat del món local és el finançament dels ajuntaments”. “Hem de superar d’una vegada per totes el dèficit estructural que tenim per fer front a les competències que estem assumint per poder continuar abordant-les en el futur”. Bustos ha demanat també la constitució del Consell de Governs Locals.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha recollit aquestes paraules i ha dit que per a la Generalitat és bàsic aconseguir un bon finançament per als ajuntaments i ha recordat que s’està treballant en l’Avantprojecte de llei de governs locals que ha de fer la casa comuna per treballar conjuntament en aquesta direcció.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

L´aigua provoca desperfectes a l´escola de Sils

Es va filtrar pel sostre de cinc aules

La forta pedregada que va caure ahir a la tarda va tenir conseqüències per a l'escola pública de Sils, el CEIP Jacint Verdaguer, ja que l'aigua acumulada al sostre es va filtrar a cinc aules del pis superior de l'edifici. Tot i que en el moment del succés els alumnes ja no estaven a classe, el resultat van ser diversos danys materials, ja que alguns llums fluorescents van deixar de funcionar, la pintura es va fer malbé i el material escolar va quedar moll, segons va explicar l'alcalde, Martí Noguer. Avui a les set del matí, la brigada municipal començarà a treballar per seguir adequant algunes de les classes, mentre que els alumnes que s'hagin quedat sense aula seran reubicats temporalment altres àrees com la biblioteca o el barracó.

La gran quantitat d'aigua i calamarsa que va caure a la tarda va fer que alguns embornals del sostre de l'escola es col·lapsessin i no la poguessin absorbir tota. Per això, l'aigua es va començar a filtrar a cinc aules del pis superior del centre educatiu, causant-hi alguns desperfectes. La forta humitat va fer malbé la pintura d'aquestes classes i la capa que cobria el sostre es va acabar desprenent, igual que part del guix. Aigua i pintura va caure sobre les taules dels alumnes i materials com ara llibres, papers i carpetes van quedar ben molls, igual que va succeir amb el material escolar.

Arreglar els danys materials

Des del mateix moment en què es va detectar el problema, la direcció del centre i l'Ajuntament van començar a treballar conjuntament per tal d'arreglar els desperfectes. Tot i això, algunes de les classes no van quedar encara en condicions òptimes i per això la brigada municipal hi tornarà a treballar avui a les set del matí, per tal de condicionar millor alguns espais de cara a l'entrada dels alumnes, a les nou. Tot i això, es preveu que encara quedin aules per adequar, però els alumnes afectats podran fer classe en altres espais del centre, com la biblioteca o el barracó.

D'altra banda, a la Garrotxa també va caure una intensa calamarsada entre un quart i les quatre de la tarda. Així doncs, la precipitació de gel va caure amb molta intensitat durant quasi mitja hora. Això no obstant, segons la Policia Municipal, no es va produir cap incident especial. Tanmateix, en alguns punts la pederegada va ser tan forta que van haver-hi conductors que van optar per estacionar els vehicles sota els ponts de l'autovia A-26 i deixar-la passar. La pedregada va significar una baixada brusca de la temperatura.

Diari de Girona

La Federació de Municipis demana actuacions concretes a la Generalitat per garantir el subministrament d'aigua

El president de la Federació, Manuel Bustos, ha demanat avui divendres al conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, que s'emprenguin "actuacions concretes" per garantir el subministrament. "Sabem que hi ha un temps per al diàleg, som conscients que s'ha de treballar per trobar el consens més ampli possible, però també cal ser responsables i assumir amb normalitat democràtica que pot ser que hi hagi algú que no estigui d'acord", va dir en referència a les mesures a aplicar per evitar talls en el subministrament.

Després d'una jornada de treball entre el Departament i l'FMC per "avaluar i fer una reflexió sobre la sequera extrema", el president de la Federació ha expressat el "ple suport" dels municipis al conseller ecosocialista per la seva gestió de la situació.
"Traslladem el nostre compromís i la nostra comprensió per treballar al costat del Govern per tal de trobar la solució" ha dit, i ha afegit que "Fins ara s'ha fet molta feina: s'han recuperat pous, s'estan reutilitzant aigües de mines, s'estan portant a terme depuracions i treballant per aminorar l'ús domèstic". Per això, ha volgut "reconèixer tot el que s'ha fet, però a la vegada també demanar al Govern les actuacions concretes que donin garanties plenes que no hi haurà falta de subministrament d'aigua".
Al mateix temps, ha afegit que en aquesta lluita contra la sequera, "des del món local el Govern només trobarà comprensió i solidaritat, compartint la responsabilitat per trobar solucions".

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

La nova llar d'infants de Sils costarà un milió d'euros i s'estrenarà d'aquí a un any

Tindrà capacitat per a 75 nens i es farà a Mallorquines

La nova llar d'infants de Sils, que es construirà a la urbanització de Mallorquines, costarà un milió d'euros i està previst que s'estreni d'aquí a un any. La nova instal·lació, que substituirà l'actual escola bressol que hi ha al nucli urbà, disposarà de cinc aules i tindrà capacitat per a 75 nens. En el darrer ple es va aprovar l'adjudicació de les obres.

Actualment a Sils hi ha una llar d'infants al carrer Prudenci Bertrana, als pisos coneguts com a Pisos Blaus. L'escola té capacitat per a una quarantena de nens i està situada en uns baixos on anteriorment hi havia hagut les oficines de l'Ajuntament. El creixement demogràfic de la població ha provocat que el centre actual sigui insuficient i ja en el mandat passat es va començar a promoure la construcció de noves instal·lacions.
La futura escola bressol es construirà a la urbanització de Mallorquines. El projecte preveu construir cinc aules, un espai polivalent i un menjador. En total, tindrà capacitat per a uns 75 nens i nenes. Segons va explicar l'alcalde, Martí Nogué (IdS), ara ja s'han adjudicat les obres i un cop l'empresa hagi presentat el pla de seguretat podran començar els treballs, que tenen un termini d'execució de nou mesos. «Per tant, la previsió de l'Ajuntament és que la nova escola estigui a punt d'aquí a un any», afirma l'alcalde.
Un cop aquest centre entri en funcionament, les instal·lacions dels Pisos Blaus quedaran buides. Nogué explica que l'equip de govern encara no ha decidit quin ús se'ls donaria. «Són instal·lacions municipals i donaran un servei als veïns, però encara no hem pensat quin serà», sosté.

MARTÍ NOGUÉ
alcalde de sils

«El creixement demogràfic de la població ha provocat que l'actual llar d'infants, que dóna servei a uns quaranta nens, estigui saturada»

El Punt

Sabadell rebutja el traçat del gasoducte que ha de passar per municipis gironins

L'Ajuntament de Sabadell ha rebutjat, amb un informe tècnic, el traçat del gasoducte d'Enagás que passa per aquest municipi del Vallès Occidental i que connecta Martorell amb Figueres abans d'arribar a França. La posició contrària està argumentada per l'afectació a "espais d'alt valor ambiental, econòmic i social". A la demarcació de Girona, la infraestructura energètica passa per disset municipis. Entre els quals hi ha Sant Feliu de Guíxols, Hostalric, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Aiguaviva, Vilademuls i Salt. El tinent d'alcalde d'Urbanisme de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha explicat que aquest projecte "no és només posar una canonada", sinó que afectarà "un dels pocs espais que queden al municipi amb un alt valor natural i paisatgístic". Per aquest motiu, el consistori va emetre divendres un informe en què proposa un traçat alternatiu paral·lel a l'AP-7. En l'informe, el consistori considera que la instal·lació del gasoducte afecta als espais protegits pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, al Parc Agrari del municipi, al bosc de Can Deu -protegit per la Generalitat des de 1992- i al riu Ripoll. EnagásLa companyia ha explicat que el traçat proposat, que es troba en fase d'informació pública i a l'espera d'obrir el període d'al·legacions, és "l'idoni" atenent a estudis previs realitzats perquè ja que la construcció paral·lela a l'autopista AP-7 comportaria "més problemes".

Diari de Girona

IPC març 2008

Al març la inflació ha augmentat fins un 4,5%, tant a Catalunya com a Espanya

Al març, la inflació interanual s'ha elevat fins un 4,5%, des de la taxa d'un 4,4% del mes de febrer a causa de l'encariment de dues primeres matèries fonamentals: el petroli i els cereals (que ha provocat l'augment del preu de productes derivats- pa, pasta, etc- i de productes procedents de la ramaderia com la llet o els lactis). Aquests factors han provocat una escalada de preus força generalitzada a nivell internacional, ja que afecta a productes que acostumen a tenir un pes molt important en l'estructura de consum (els aliments, els transports i l'energia).En termes mensuals l'IPC català enregistra un increment d'un 0,8%. Els augments més grans s'han produït al vestit i calçat (per l'inici de temporada de primavera) i al transport (un 1,8%, per l'alça als carburants). En canvi, a l'apartat de medicina s'ha produït una rebaixa d'un 1%.

IPC març 2008

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

5,8 milions per a les biblioteques gironines

Girona serà la segona demarcació més beneficiada per les inversions en biblioteques que realitzarà el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb un total de 5.898.845 euros, que es repartiran entre setze biblioteques. A l'Alt Empordà, les actuacions previstes són la construcció de la biblioteca municipal de l'Escala (72.590 euros), la redacció del projecte per a la construcció de la biblioteca filial de Figueres (19.500) i la seva construcció (320.000), i la construcció de l'edifici de la biblioteca municipal de Llançà (490.000 euros).
Al Baix Empordà, hi ha prevista la construcció de la biblioteca central comarcal, a la Bisbal (750.750 euros), la memòria valorada per a l'ampliació de la biblioteca de Palafrugell (75.000) i la construcció de la biblioteca de Santa Cristina d'Aro (46.410 euros).
Al Gironès, hi ha dos projectes: la construcció de la biblioteca Salvador Allende a Girona (315.000 euros), i un edifici per al centre cultural i la biblioteca de Sant Gregori (300.000). Al Pla de l'Estany, hi ha la construcció de la biblioteca de Porqueres (402.675 euros). Ripoll rebrà 300.000 euros per al condicionament de les plantes 2a i 3a annexes a la biblioteca comarcal.
A la Selva s'ha previst la construcció i equipament de la biblioteca d'Arbúcies (558.600), la redacció del projecte (21.280) i la construcció de la biblioteca de Caldes de Malavella (550.000), la rehabilitació de Can Trincheria com a biblioteca de Maçanet de la Selva (550.000), la redacció del projecte (11.700) i la construcció de la biblioteca de Riells i Viabrea, l'assistència tècnica per al projecte de l'edifici polivalent de l'estació de Sils (15.340) i la segona fase de la seva construcció (400.000 euros).

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Els alumnes de Sils estrenaran la nova escola bressol de Les Mallorquines l´any que ve

La nova llar d'infants del municipi de Sils serà una realitat l'any 2009 i se situarà a l'àrea de Les Mallorquines. Aquesta serà la segona escola bressol del municipi, ja que ara n'hi ha una, La Quitxalla, situada al carrer Prudenci Bertran, que compta amb 44 places i que amb els anys s'ha quedat petita a causa de l'increment demogràfic que registra el poble.

La futura llar d´infants comptarà amb 75 places i un cop l'empresa presenti el Pla de Seguretat a l'Ajuntament es procedirà a la seva construcció, i segons l'alcalde, Martí Nogué (IdS), estarà llesta l'any vinent.

L'any passat, el concurs, desert

Es dóna la circumstància que aquesta mateixa llar d'infants va sortir a concurs l'any passat per 1.013.987,37 d´euros, però la seva adjudicació va quedar deserta ja que no s'hi va presentar cap empresa.

Ara, el pressupost és d'uns 1.045.000 euros i s'han presentades 23 propostes, va ressaltar Nogué. La decisió d'adjudicar les obres de la nova llar d´infants es va prendre ahir, en el ple extraordinari.

Diari de Girona

La N-II ampliada, entre Caldes i Sils, per al 2009

El desdoblament de la carretera N-II, en concret el tram comprès entre Caldes i Sils, es podria acabar a finals del 2009. Així ho va explicar l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), en la darrera sessió plenària que va aprovar la modificació del projecte de desdoblament de la ?carretera N-II, en aquest tram concret. De fet, algunes de les modificacions que s'han fet en el projecte és per les al·legacions que van presentar el consistori per les demandes dels veïns. Una d'elles és la ubicació del carril de serveis, que finalment no passarà arran de la urbanització Tourist Club sinó que s'ubicarà a l'altra banda de la carretera i per tant, s'allunya de la trama urbana del municipi de Caldes. Tot i que les obres ja s'estan exectuant, l'aprovació per ple no té cap vinculació sinó que respon al requeriment del Ministeri de Foment. Així doncs, les obres d'aquest tram de la N-II podrien estar enllestides a finals de l'any 2009 si es compleixen tots els terminis.

Diari de Girona

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
E PUNT

Pla d'actuació en matèria d'instal·lacions elèctriques

L' objectiu és garantir la qualitat del subministrament elèctric a Catalunya

El Departament d'Economia ha presentat el Pla d'actuació en matèria d'instal·lacions elèctriques que té com a objectiu garantir la qualitat del subministrament elèctric a Catalunya. Per aconseguir-ho, el pla es basarà en el control de les inversions que fan les empreses distribuïdores i un reforç en les inspeccions que han de realitzar aquestes mateixes companyies. També especifica canvis en els procediments d'actuació, que inclouen la millora dels sistemes d'informació, l'elaboració d'informes sobre l'estat de la xarxa i la modernització dels processos administratius.
D'acord amb aquest pla, les empreses distribuïdores hauran de presentar plans d'inversió plurianuals i anuals que hauran de ser aprovats per la Direcció general d'Energia i Mines. Durant l'any 2008, les empreses distribuïdores invertiran 481 milions d'euros, un 5,5% més que l'any 2007, mentre que la inversió prevista fins l'any 2011 arribarà als 2.184 milions.
El pla reforça també la tasca de control d'inspeccions de la xarxa i les instal·lacions elèctriques que fan les empreses distribuïdores i obliga a inspeccionar cada tres anys la totalitat de les 60.000 estacions existents.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, presenta el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat aquest matí a Barcelona acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració. La consellera ha justificat la necessitat d'aquest acord estratègic per tal de donar resposta a les demandes i necessitats de la ciutadania. El Pacte Nacional per a la immigració ha de permetre resoldre, entre d'altres, la paradoxa entre la percepció sovint negativa del fet migratori i les demandes del nostre mercat laboral.

Així, davant la necessitat d’ordenar els fluxos migratoris, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa mobilitzar els recursos interns, gestionar els fluxos externs i coordinar-los amb el desenvolupament dels països d’origen; a través de les següents mesures:

*Promoure l’accés al treball de les persones reagrupades

*Estendre les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones

*Afavorir la transferència de remeses a través de canals transparents i de menor cost d’intermediació

*Establir mecanismes de compensació de la fuga de cervells als països d'origen, implicant l’activitat empresarial i la responsabilitat social corporativa de les empreses.

Davant la necessitat d’evitar la competència pels recursos públics, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa crear un servei universal d’acollida i reforçar els serveis públics; a través de les següents mesures:

*Impulsar la unificació dels criteris d’inscripció al padró municipal, l’elaboració de l’informe municipal sobre la disponibilitat i adequació de l’habitatge i de l’informe municipal per a documentar l’arrelament social.

*Garantir un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni en tot el territori que redueixi la incertesa, informi sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures existents, l’accés als serveis bàsics i contribueixi a millorar el nivell de formació de les persones que arriben a Catalunya.

*Facilitar els recursos lingüístics als serveis d’acollida perquè puguin atendre a l’usuari o usuària amb un idioma de proximitat, tot garantint que la llengua vehicular del servei sigui la catalana.

*Dimensionar adequadament els serveis públics bàsics, juntament amb les prestacions socials més sensibles per la població, i incrementar progressivament la seva dotació per evitar pèrdua de qualitat en els serveis.

*Crear mecanismes de detecció de les necessitats d’intervenció i de les situacions crítiques de competència pels serveis públics que poden tensionar la cohesió social i la convivència.

*Fomentar la presència de professionals de procedència comunes a les de la població immigrada agilitant l’homologació de títols a professionals originaris d’altres països, un cop hagi estat transferida aquesta competència.

*Implantar models de zonificació escolar integradors, que permetin una escolarització equilibrada entre el dret d’elecció de les famílies i la necessària cohesió social.

Davant la necessitat de dotar d’elements de cohesió a una societat diversa, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa assegurar la integració en la cultura pública comuna, pròpia de la societat diversa diferenciada que és Catalunya; a través de les següents mesures:

*Fomentar la incorporació i participació dels nous catalans i catalanes a les entitats culturals i esportives, a les associacions, a les entitats sindicals i a les entitats empresarials.

*Proposar rebaixar el període general de 10 anys a 5 anys de residència regular i continuada per a l’accés a la plena ciutadania.

*Proposar concedir el dret a vot a les persones estrangeres a partir dels cinc anys de la residència regular.

*Signar un compromís per a la no utilització instrumental del fet migratori en els períodes electorals per part dels partits polítics amb representació a Catalunya.

*Lluitar contra la formació de mecanismes formals i informals de segregació de les persones nouvingudes i crear l’Oficina de Drets de la Ciutadania que, entre altres funcions, treballi contra el racisme i la xenofòbia.

*Promoure l’adhesió de tots els mitjans de comunicació al protocol del Col·legi de Periodistes sobre el tractament mediàtic del fet migratori.

Tot plegat és fruit del treball de més de 120 persones que han intervingut en la diagnosi i la fase consultiva d'aquest acord estratègic que ha de marcar les futures polítiques del Govern en immigració, però també les actuacions de la resta d'actors implicats. El Pacte Nacional per a la Immigració és un dels quatre grans pactes d'aquesta legislatura que promou la Generalitat juntament amb els d'Habitatge, Recerca i Infraestructures.

De juny a setembre de 2007 la Secretaria per a la Immigració va analitzar l'estat de la qüestió amb una vuitantena de professionals de diverses administracions i entitats d'arreu de Catalunya que treballen en l'àmbit de la immigració. Posteriorment, per a la fase consultiva d’octubre a febrer de 2008, es van constituir quatre comissions de persones expertes que han analitzat quatre àrees de treball. Com a resultat d'aquest procés s'ha redactat el document de bases que presenta avui la consellera Carme Capdevila. En els grups de treball hi han participat persones reconegudes en aquest àmbit, ja sigui de l’àmbit acadèmic o de les administracions públiques:

1) Gestió dels fluxos migratoris: Josep Oliver, coordinador del grup; Gemma Aubarell, coordinadora executiva; Cristina Guisande; David Moya; Dolors Olivares; Llorenç Olivé; Paco Ramos.

2) Accés al mercat de treball: Eduardo Rojo, coordinador del grup; Gemma Pinyol, coordinadora executiva; Xavier Alonso; Maria Helena Bedoya; Francesc Castellana; Ignasi Camós; Oriol Homs; Andreu Peix; Angelina Puig.

3) Adaptació dels serveis públics a la societat diversa: Jordi Sànchez, coordinador del grup; Mònica Nadal, coordinadora executiva; Eliseo Aja; Tona Lizana; Ramon Mora; Montse Solé; Joan Subirats; Josep Vallcorba; Josep Viñas.

4) Integració en una cultura pública comuna: Ricard Zapata-Barrero, coordinador del grup; Salwa Al-Gharbi, coordinadora executiva; Salvador Cardús; Rafa Crespo; Saoka Kingolo; Mary Nash; Eunice Romero; Ramon Sanahuja.

Comença la fase participativa
Un cop elaborat el document de bases, entre els mesos d’abril a juny es preveu una fase participativa que permetrà incorporar les aportacions de persones a títol individual i de diversos agents socials, econòmics, territorials i locals de referència. Per aconseguir-ho es compta amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana. En aquest sentit, es preveuen tres eixos d'actuació:

1) I tu què en penses? Aportacions a títol individual mitjançant el web del Pacte Nacional per a la Immigració www.gencat.cat/dasc/pni

2) Accions al territori: 48 sessions a tot Catalunya [veure calendari adjunt] amb presentació del document de bases i jornades de dinamització i participació perquè tots els actors implicats i persones interessades puguin aportar la seva opinió i suggeriments.

3) Conferència internacional de Dones Migrades: organitzada conjuntament amb la Secretaria de Polítiques Familiars i l’Institut Català de les Dones del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Prevista per al mes de juny.

El proper 14 d'abril la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, inaugurarà les “Jornades de presentació de les bases del Pacte Nacional per a la Immigració” que s'allargaran fins el 15 d'abril a l'auditori del Palau de la Generalitat. Serà el tret de sortida oficial a la fase participativa i permetrà que els quatre coordinadors de les comissions de treball presentin públicament les conclusions de les seves comissions. Així mateix servirà per recollir les primeres aportacions dels principals agents negociadors.

En total, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració compta amb tres eixos bàsics, 11 reptes, 65 polítiques vigents que proposa reforçar i 50 mesures noves (annexes al comunicat).

50 propostes per viure junts i juntes

Tríptic - Fase participativa al territori

S'inverteix més de 32 milions d'euros en infraestructures destinades a pal·liar els efectes de la sequera

El Govern de la Generalitat ha acordat l'aprovació de diverses actuacions destinades a pal·liar la sequera que pateix Catalunya i a poder disposar de més d'aigua. Les actuacions estan valorades en 32,4 milions d'euros i se centraran en la recuperació de recursos subterranis i l'execució de les obres destinades a possibilitar el proveïment d'aigua en vaixells a l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de l'activació del Decret durant el mes d'abril de 2007, el Govern ha invertit més de 177 milions en el desenvolupament d'actuacions per pal·liar la sequera que afecta Catalunya.
Recuperació de recursos subterranis:

-Recuperació d'11 pous a Reus que aportarien 0,2 hectòmetres cúbics d'aigua al mes.

-Diversos pous en el Camp i la Costa de Tarragona.

-Diversos pous als municipis de Cabrera de Mar, Mataró, Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Granollers, Lliçà d'Amunt i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) per recuperar un volum total d'aigua de 3,6 hectòmetres cúbics l'any.

-Recursos subterranis a Sitges (Garraf), Parets del Vallès (Vallès Oriental), Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental). En aquest cas, es recuperaran 8,4 hectòmetres cúbics l'any.

-Cerca de noves captacions de recursos subterranis de l'aqüífer de Vallvera-Sitjar.

-Actuacions iniciades d'habilitació d'instal·lacions portuàries a la ciutat de Tarragona i al Port de Barcelona per possibilitar l'aportació d'aigua potable mitjançant vaixells.

Totes les actuacions de recuperació de recursos subterranis estarien acabades entre maig i juliol d'aquest any.
Les actuacions desenvolupades fins a la data, la contenció de la demanda i la gestió dels recursos, permetran allunyar la possibilitat de talls domèstics fins a principis de la tardor.

Les 79 depuradores de la demarcació donen servei al 88% de la població

Sanegen l'aigua de 99 dels 221 pobles gironins, on viu el 88% dels 706.000 habitants empadronats

Les comarques gironines disposen de 79 estacions depuradores d'aigües residuals, amb capacitat per sanejar l'aigua utilitzada per 1.400.000 persones, que és el doble d'habitants censats actualment a la demarcació de Girona. La major capacitat es fa per cobrir els grans increments de població del territori durant la temporada estival, ja que és un gran centre turístic. Les depuradores donen servei a 99 municipis dels 221 que hi ha i on viuen 624.200 persones, tot i que aquests 99 municipis sumen el 88% de la població gironina. Actualment es tiren endavant noves depuradores i col·lectors per sanejar les aigües negres d'una cinquantena de pobles més, on viu el 7% de la població gironina. Queden pendents uns 70 pobles i 26.000 habitants.

Les primeres depuradores es van construir al llarg del litoral, on es concentra més població a l'estiu, i per aquest motiu la seva capacitat de tractament és molt més superior a la necessària per a la població estable, ja que així s'eviten problemes durant la temporada alta. Ara només falta acabar el tractament de Sant Pere Pescador i l'Armentera, on es preveu un col·lector fins a la depuradora de l'Escala.

I seguidament la resta de municipis importants, ja fos per iniciativa municipal o supramunicipal, es van anar incorporant al tractament de les aigües negres per evitar-ne l'abocament directe a les lleres de les rieres. Ara, però, ja comença a ser necessària la millora o ampliació d'algunes depuradores, com és el cas de les de Girona, Lloret de Mar i Sils

I a més la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, està tramitant la construcció de moltes més depuradores i nous col·lectors per depurar les aigües brutes d'una vintena de municipis més, com ara Serra de Daró, Ullastret, Amer, Molló, Ogassa o Navata.

EL PUNT

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Comencen a desdoblar l'N-II de Sils a Maçanet amb dos anys de retard però amb els canvis que volien els pobles

El tram fa 4,7 quilòmetres i les obres costaran més de 23 milions d'euros El desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet ja ha començat però amb dos anys de retard. És el temps que ha tardat Foment per reformar el projecte d'aquest tram –de 4,7 quilòmetres i un cost de 23,3 milions– incloent-hi les modificacions proposades pels municipis. Així, s'hi ha incorporat una rotonda a l'altura del Club Margarita que enllaçarà amb el nou polígon de Maçanet; un fals túnel per protegir la torre de Cartellà i es desplaçarà part del vial de serveis per reduir l'afectació al pla de Vidreres.

A les obres que s'estan executant des de l'estiu passat al tram Caldes-Sils, ara ja s'hi han afegit els treballs entre Sils i Maçanet. El projecte es va adjudicar el febrer del 2006 però ha estat encallat fins ara a causa de les negociacions entre Foment i els pobles afectats (Sils, Vidreres i Maçanet) i la posterior reforma del projecte. Els alcaldes valoren positivament els canvis consensuats tot i que encara no ha arribat el projecte definitiu als ajuntaments

L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC), explica que s'ha aconseguit incorporar-hi la construcció d'una rotonda a l'altura del Club Margarita que permetrà l'accés al futur polígon de Fontanilles. També s'ha acceptat protegir la torre de Cartellà, situada a peu de l'N-II i considerada bé patrimonial d'interès nacional. En aquest punt, l'N-II s'enfonsarà uns nou metres i es taparà amb un fals túnel. A part, es garantirà la connexió entre la urbanització Montbarbat i el nucli, separats per l'N-II.

Per la seva banda, Vidreres ha reclamat una millora en els camins veïnals que connecten amb Sils i Maçanet, incloent un tram de 2 metres per a la mobilitat no motoritzada. També que es desplaci el vial de serveis de la futura A-2, fent-lo passar al més a prop possible de la masia can Dexeus i la gasolinera d'aquest sector per no afectar el pla de Vidreres. I s'ha instat el Ministeri de Foment a buscar una nova ubicació per a la polèmica planta d'asfalt que ara hi ha al pla de la Font. Segons el regidor de Medi Ambient, Jordi Pruneda (Entesa), Foment ho ha acceptat de paraula però encara no tenen la confirmació definitiva. Finalment, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), explica que s'ha fet un pont en un camí veïnal que uneix Sils i Vidreres, a l'altura de Can Butinyà, i s'ha arreglat un sender prop de l'hostal Rolls.